Abans del primer dia

FITXA
=====
Títol: Abans del primer dia
Autor i il·lustrador: Juan Palomino
Edició: Cruïlla, 2016
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un relat bellíssim, el “Popol Vuh”, que aplega els mites centrals de la cultura maia “K’iche”, entre les quals hi ha la creació del món.

Aquesta narració fou escrita en llengua K’iche al segle XVI a Guatemala per poder conservar la seva cultura i la seva identitat, i permet conèixer la manera d’entendre i viure el món d’una cultura diferent a la nostra, que s’ha anat transformant al llarg del temps...

Potser pocs llibres m’han marcat tant, tant, com aquest pel text, les il·lustracions, pel missatge ric i enèrgic i pel que representa l’esperit de creació i superació que donen sentit al nostre fet de viure. Un llibre impressionant i que pots acabar...
plorant.

Premi Internacional d’Il·lustració de la Fira de Bologna – Fundació SM

Maarón

FITXA
=====
Títol: Maarón
Autor: Øvreås, Håkon
Il·lustrador: Oyvind Torseter
Traducció: Cristina Gómez-Baggethun
Edició: Barbara Fiore, 2017
Edat: a partir de 8-9 anys


RESSENYA
=========
Vaig agafar Maarón atreta per les il·lustracions de Torseter (autor d’El Mulero, No puedo dormir o Agujero, editats tots per Barbara Fiore) que aquesta vegada no treballa sol sinó que posa imatges a l’obra d’un altre autor norueg, inèdit, diria, a casa nostra.

A nivell de format, ens trobem amb una novel·la de 133 pàgines amb una edició molt acurada, amb tapa dura i d’una mida petita, agradable de manipular, i amb un gran número de pàgines il·lustrades.

El vaig agafar i no l’he deixat des d’aleshores. Maarón és d’aquells llibres que no voldries que s’acabessin, que vas llegint a poc a poc perquè intueixes que un cop s’acabi el trobaràs a faltar.

Aarón fa poc que ha arribat a una nova ciutat i ha tingut temps de fer un amic, una mitja amiga i tres enemics d’aquells disposats a fer-te la vida impossible.

Just quan comença el llibre acaba de morir el seu avi i la preparació de l’enterrament serà un tema de fons al llarg de la novel·la. La història doncs ens apropa a uns dies de la vida d’aquesta nen, l’Aarón, que malgrat la seva timidesa i pors, en un atac d’enginy i coratge, és capaç de plantar cara als seus maldecaps.

Però més enllà de l’argument, que ja veieu que toca temes típics en els llibres realistes per nanos de vuit-deu anys (assetjament, mort d’un avi, amistats...), us recomano molt la lectura de Maarón per aquella barreja de sobrietat i sentit d’humor auster dels autors nòrdics (penso amb Stian Hole, per exemple) i pel to entranyable que tant bé despulla i t’apropa als personatges.

Llarga vida a Aarón (o a Maarón)!
Per sort, a la web de l’autor hem vist que existeix una segona aventura de Aarón, a veure si Barbara Fiore també el tradueix!

El jardín de Matisse

FITXA
=====
Títol: El jardín de Matisse
Autor: Samantha Friedman
Il·lustrador: Cristina Amodeo (amb reproduccions d'algunes obres de Matisse)
Edició: Madrid: S.M /MoMA 2017
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: art, biografia


RESSENYA
=========
Una de les coses més preocupants dels llibres destinats a comentar la vida d’algun artista plàstic és que, per qüestió del cost dels drets de reproducció, l’autor il·lustrador reprodueixi “a la seva manera” les obres d’aquell artista, escamotejant-ne l’obra real.

Afortunadament no és aquest el cas. L’autora del llibre té l’encert de no explicar la vida d’Henry Matisse (1869-1954) des de la seva infància, sinó, simplement, des del dia en què, ja gran, es dedica a retallar formes de paper en comptes de pintar. Aquests papers retallats van donar peu a algunes de les obres més destacades de Matisse i el llibre n’amaga vuit rere algunes pàgines desplegables, on s’hi arriba després de llegir el relat, breu i concís, de com li devien venir les idees i els records al cap en aquell octogenari.

No es tracta, doncs, d’una biografia amb tots els ets i uts, sinó, molt millor, d’exposar la suposada gènesi d’algunes de les obres del pintor, del tot versemblant. Ens plau aquesta manera de presentar la part pel tot, o, dit d’altra manera, de fer senzilla i quotidiana l’experiència de l’art, sense despertar aquella idolatria habitual que presideix moltes de les biografies dels grans personatges i que motiven que els lectors, grans o petits, els trobem inabastables i rematem la lectura dient “Ai, jo mai assoliré aquest nivell!”

L’edició d’aquest llibre va sortir al carrer l’any 2014, apadrinada pel MoMA de Nova York, i ara arriba feliçment a les nostres llibreries. N’apreciem en primer lloc el format, la qualitat del paper mat, i, sobretot, la traça de la il·lustradora que, aparentment, també s’ha servit de papers retallats per formar les seves pròpies imatges narratives, assolint així un treball molt coherent amb el contingut.

Líneas

FITXA
=====
Títol: Líneas
Autora i il·lustradora: Suzy Lee
Edició: Barbara Fiore, 2017
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: Dibuix, creació artística, patinatge sobre gel

RESSENYA (Laura Calosci)
=========


Una nena patina sobre gel, els seus patins dibuixen un traç sobre el full blanc, una línia que va de l’esquerra a la dreta de la doble pàgina. Tot és blanc tret del barret i els guants de la nena que llisca lleugera, a cada moviment les línies es fan sempre més sinuoses, el traç envaeix les pàgines en una dansa harmònica fins que la nena rellisca i cau. Stop. Quan la nena es torna a aixecar tot ha canviat. Què ha passat?

El nou llibre de Suzy Lee és un llibre sense mots que ens parla del procés creatiu. De fet la dedicatòria, les úniques paraules del llibre tret del títol, van dirigides justament als petits artistes. La narració meta-ficcional reforça aquesta idea col·locant el lector a la frontera entre realitat i ficció. Entrem a la història patinant amb la nena fins que topem amb un paper arrugat, unes engrunes de goma d’esborrar i un llapis, alguna cosa s’ha trencat, l’encant de la ficció s’ha acabat i ara ens hem de fer alguna pregunta.

La nena, l’alter ego de l’autora, amb la seva caiguda ens parla de l’error, de la dificultat dels processos creatius, de la soledat que sovint els acompanya. Només l’acceptació de l’error sembla alliberar la història i tornar-nos al relat, a la ficció, però en un altre punt que no coneixíem abans. La protagonista passa de la soledat a la descoberta de l’altre, a la vida col·lectiva i al món que ens envolta, passem, per mantenir-nos en la metàfora de l’autora, del món interior de l’artista al món exterior que és la vida.

Com amb la Trilogia del límite, Lee explora les potencialitat del llibre àlbum i aquest cop ho fa a partir de dos elements bàsics del dibuix, el traç i el full blanc, blanc com la definició mateixa de l’àlbum que dóna Sophie Van der Linden al principi del seu llibre álbum[es] «el álbum es, ante todo, un soporte blanco», blanc com el gel sobre el qual patina la protagonista traçant línies lliures sobre el full, la línia és evidentment l’altra protagonista de la història.

Pel que fa a la tècnica us reenvio al blog en italià scaffalebasso. Tradueixo literalment del blog:
El llibre s’ha fet utilitzant una tècnica mixta de dibuix i ordinador. «Normalment dibuixo, després escanejo i treballo digitalment, normalment prefereixo treballar a mà. A Líneas la nena i els fons han aparegut en dos moments diferents, mentre que les línies dels patins sobre el gel les he dibuixades a mà i després les he passats a negatiu».
Suzy Lee va passar per Itàlia en ocasió de la Fiera del Libro di Torino 2018, on va presentar la publicació en italià del seu últim llibre amb Corraini Editore. D’aquesta visita algunes entrevistes interessants:

- Nadia Terranova, l’autora de Bruno el niño que aprendió a volar , entrevista Suzy Lee.

- Per escoltar algunes paraules de l’autora us reenvio al vídeo de RAI scuola - entrevista a Suzy Lee. Us recomano però saltar el primer minut de la introducció del periodista en que presenta els silent books –llibres sense mots- com a llibres de lectura lliures, assumint que el lector no llegeix l’articulat llenguatge visual que el composa, sinó s’imagina lliurement la història a partir d’unes il·lustracions suggeridores. Encara estem en aquest punt! Per tant, si us interessa, passeu directament a les paraules de Lee.

RESSENYA (Laura Rodríguez)
=========


Un cop més, com és habitual en l’obra de Suzy Lee, ens embarquem en una història sense mots però en què hem de llegir igualment: les imatges. Aquí se’ns presenta una mà que va dibuixant línies, d’on apareix una nena que patina sobre gel. El fons es va transformant i poc a poc en descobrim els seus límits: els del paper on la mà il·lustradora està dibuixant. Però aviat ens adonem altre vegada que no tot és el que sembla. Apareix un altre patinador i el paper es va convertint en una pista de gel amb molta més gent passant-s’ho bé.

De la mateixa manera que a La Ola, Sombras o Espejo explorava els límits de la narrativa visual, emprant aspectes com el plec del llibre en el seu benefici (com a Sombras) o la lectura que fem d’esquerra a dreta per jugar amb les aparences, com és en el cas d’Espejo (creiem que la nena de l’esquerra és la real i la de la dreta el seu reflex al mirall), a Líneas ens preguntem sorpresos què es real i què és fantasia. Destaca també l’economia dels recursos gràfics utilitzats, tan comuns en l’estil d’aquesta autora, que aparta detalls innecessaris o que ens puguin distreure de la narració en sí.

En resum, es tracta d’una història aparentment senzilla però que amaga capes i capes d’interpretació i que, per tant, demana de vàries lectures i observació detinguda. Els ulls es veuran immersos en un viatge de línies que es transformen explorant la capacitat narrativa de la il·lustració.

L'arbre de les mentides

FITXA
=====
Títol: L'arbre de les mentides
Autor: Frances Hardinge
Il·lustrador: Chris Riddell
Traducció: Albert Torrescasana
Edició: Barcelona: Bambú, 2017
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: Misteri, justícia, igualtat entre sexes


RESSENYA
=========
La Faith Sunderly és filla d’un prestigiós naturalista anglès del segle XIX. El seu pare ha estat convidat a l’illa de Vane per participar en una excavació arqueològica, i tota la família hi ha anat amb ell. Poc després d’arribar-hi, la Faith descobreix que la veritat no és tan idíl·lica com semblava: el seu pare ha hagut de fugir d’Anglaterra acusat de falsificar troballes científiques. Els rumors sobre les suposades estafes del famós naturalista no triguen a escampar-se per l’illa; ben aviat, la família en pateix unes conseqüències desastroses... La Faith farà tot el possible per netejar el nom del seu pare. Encara que això suposi haver de rebel·lar-se contra el paper que la societat de l’època destina a les noies de la seva edat i haver de bregar amb un arbre misteriós que s’alimenta de mentides i que sembla guardar moltes respostes.

Aquesta novel·la ha guanyat el Premi Costa 2015 al millor llibre de l’any. Si fer-se amb un dels guardons més prestigiosos de Gran Bretanya ja és important, encara resulta més meritori si tenim en compte que, en més de trenta anys d’història, aquest premi només ha estat concedit a dues obres LIJ. La primera va ser El llargavistes d'ambre, de Philip Pullman; ara li ha tocat el torn a aquesta deliciosa novel·la de Frances Hardinge, autora de diverses obres juvenils reconegudes per la crítica i el públic.

I què té aquest llibre, que el fa mereixedor d’un reconeixement tan important? D’entrada, Hardinge hi barreja diferents gèneres amb gran habilitat. L’arbre de les mentides és un relat de misteri molt ben tramat: l’autora sap jugar amb la intriga i el ritme; dosifica perfectament la informació, lligant fins al detall més petit de la trama, i aconsegueix que el lector visqui el procés de la investigació amb la mateixa intensitat que la protagonista. A més, és una història fantàstica, un pèl sinistra fins i tot, gràcies a la presència del misteriós arbre que sembla fer embogir el pare de la Faith. Contribueixen a crear aquest ambient obscur les encertadíssimes il·lustracions a llapis de Chris Riddell, d’estil gòtic. I el llibre també és un retrat de l’època victoriana: reflecteix els costums i les diferències socials d’aquells anys, fa referència a les teories evolutives de Darwin i als primers temps de la fotografia.

Però el que més destaca d’aquest retrat de l’època victoriana (i, de fet, del llibre) és la descripció del paper de la dona. A través dels personatges femenins de la història, l’autora ens mostra diferents maneres de sobreviure en una societat dominada pels homes, ja sigui resignant-s’hi, amagant-se o, en el cas de la protagonista, rebel·lant-s’hi. Perquè la Faith, una noia intel·ligent que ha heretat la passió del seu pare per la ciència, no accepta quedar-se en segon pla. Té la ferma intenció d’aclarir els fets i, per tal d’aconseguir-ho, prendrà la iniciativa, correrà riscos i s’enfrontarà a l’oposició masculina.

L’arbre de les mentides és, doncs, un llibre d’apoderament de les dones. Especialment de les noies que volen ser científiques. I la Faith és una magnífica protagonista: un personatge carismàtic, versemblant, profund, amb les seves llums i ombres. De fet, tots els personatges principals de l’obra i molts dels secundaris estan perfectament desenvolupats.

Tot això fa d’aquesta obra una novel·la altament recomanable. Cal dir, però, que no és una lectura fàcil, ja que fa servir un llenguatge ric i construccions complexes. Malgrat tot, la història captivadora i el ritme àgil faran que els lectors s’hi submergeixin ben aviat.

Si teniu curiositat per conèixer l’autora de L’arbre de les mentides, mireu aquest vídeo. Hi apareix parlant del llibre (en anglès):

Rex en la ciudad

FITXA
=====
Títol: Rex en la ciudad
Autor i il·lustrador: Gabo León Bernstein
Edició: Albolote, 2017. Barbara Fiore
Edat: a partir de 7 anys


RESSENYA
=========
Aquesta és la història d’un dinosaure que viu en una ciutat i que se sent empresonat en tot allò que fa: a casa seva, dins l’autobús, a la seva feina, en el seu dia a dia... tot li va petit i està embotit i incòmode a tot arreu. És un animal una mica maldestre que trenca les coses sense voler però és molt disciplinat. No acaba d’encaixar enlloc, està mig deprimit fins que li passa una cosa que li canvia la seva actitud davant de la vida. Troba la forma d’ajudar altres companys de la seva feina que també tenen problemes amb el cos que tenen i decideix ajudar-los amb petits invents dissenyats per ell: raspalls de dents gegants, cinturons per a animals amb crestes,... i tot això deriva en la creació d’una nova fàbrica, Dinosoluciones dirigida per ell. D’aquesta manera rep el reconeixement dels seus companys i troba un objectiu dins la seva vida que fa que no vegi tots els problemes que tenia abans i accepti tot el que abans el feia patir.


Així doncs Rex en la ciudad es pot llegir com una metàfora sobre les persones que no encaixen, ja sigui per ser diferents físicament, per estar deprimits, etc... però quan són acceptats pels altres o troben un objectiu a la vida el que era una dificultat s’integra en el dia a dia.

L’autor i il·lustrador del llibre, Gabo León Bernstein, nascut a Argentina, li ha donat forma de relat il·lustrat que pot funcionar sense el dibuix però que li dona el toc indispensable per fer-nos viure l’ofec del dinosaure. El dibuix és expressiu, dinàmic, que sembla extret d’una pel·lícula d’animació o un còmic. Les composicions dels dibuixos et fan percebre la profunditat de l’espai i el volum. Però quan la història fa el tomb (Rex decideix ajudar a la gent) el dibuix ja no se sent empresonat en la pàgina, tot respira millor i els colors també canvien, són més suaus i amb més llum.

Vull destacar també la il·lustració de portada, que un cop oberta anticipa el que ens vol explicar. Us imagineu un dinosaure dins l’autobús? Doncs això és el que veiem, el Rex i la reacció d’incomoditat de tots els passatgers.

Curiosidades en verso: El mundo animal

FITXA
=====
Títol: Curiosidades en verso: El mundo animal
Autors: Sagrario Pinto y M.ª Isabel Fuentes
Il·lustradora: Lucía Serrano
Edició: Anaya, Madrid, 2017
Temàtica: món animal


RESSENYA
=========
A los poetas no suelen gustarnos los libros de poesía útil, aplicada a transmitir conocimientos o invitar al estudio. Esa utilidad —decimos a veces— sería incompatible con la verdadera poesía, que es intransigentemente autónoma, verbo suelto por sí y para sí mismo: Arte. En fin, desde los románticos Horacio está crucificado y donde haya un Homero no me dé usted Virgilios.

No por eso está muerto, sino solo demodé, el viejo adagio del docere et delectare. Ahí siguen Tarraco, Roma y los plurales neutros para nombrar empresas, esperando entre turistas y bostezos a que los agoreros se queden afónicos para seguir siguiendo ahí.

Curiosidades en verso parece reírse, con su propio título, de estas alharacas de los poetas. Son curiosidades, nimias nimienos, y no son poemas, sino cosas en verso. Como tal, entiendo, hacen bien su trabajo, con estructuras breves (cuartetas octosílabas asonantes abab), pequeños guiños o chistes y mucha alocución directa al pequeño lector (¿más probablemente, oyente o alumno?):

¿Te gustan los huevos fritos?
¿Prefieres una tortilla?
¡Con un huevo de avestruz
come toda una familia!

Nunca persigas a un búho,
¡siempre te descubrirá!
Puede girar la cabeza
y mirarte por detrás.

No es un libro científico, ni exactamente de conocimientos, pero esta palabra es la que se aproxima más, creo. No faltan las imágenes (el pez linterna «nada con las pilas puestas», o el típico «... es un ave elegante: siempre lleva puesto el frac»), pero casi nunca se humaniza deformando la naturaleza animal, a diferencia de los cuentos (una excepción sería el causal «Las serpientes son coquetas, por eso cambian de piel»).

Me parecen muy acertadas las ilustraciones de Serrano, que plantean un equipo de niños con atuendo de investigador, que van tomando notas, mediciones, fotografias... A mí, que me gustan los libros que nos invitan a hacer, me lleva a imaginar actividades en las que nos interesamos por un animal y creamos un poema ad hoc, lo que para muchos niños es más fácil que poemar inspirados por las flores.

El meu hort

FITXA
=====
Títol: El meu hort
Autora i il·lustradora: Gerda Muller
Edició: Animallibres, 2017
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: natura, alimentació, coneixements


RESSENYA
=========
El que val la pena destacar d’aquest llibre de l’escriptora i il·lustradora Gerda Muller, és que ha estat fet amb l’assessorament científic necessari per a poder fer total confiança del que s’hi explica.

Figura que la Sofia va a passar les vacances d’estiu a casa els avis, on hi ha un hort. Tant els lectors com la protagonista poden, a partir d’aquest simple plantejament, seguir pas a pas, pàgina a pàgina, les feines i satisfaccions que donen les hortalisses, verdures i alguna fruita cultivades a casa. Podem també observar les bestioles que formen part de l’ecosistema hortolà i, en les darreres pàgines, veure els canvis i les tasques de la tardor i l’hivern. Tot incita a fer com Sofia i acabar plantant un hort al balcó de casa nostra, si vivim a ciutat. I tot convida a apreciar el clar, minuciós i estèticament agradable treball il·lustratiu de l’autora.

L’únic retret possible a una obra tan fiable com atractiva és, potser, l’excessiu afrancesament dels productes cultivats, ja que a les nostres latituds mengem més mongeta que nyàmeres, remolatxes o bulbs de fonoll. Però no fa cap nosa saber com són i com es cultiven. En resum, un bon llibre de coneixements que feia falta.