Mostrando entradas con la etiqueta Febe Mendoza. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Febe Mendoza. Mostrar todas las entradas

Sèrie "Claude"

FITXA
=====
Títol: Claude a la ciutat / Claude al circ / Claude va de vacances
Autor i il·lustrador: Alex T. Smith
Edició: Edebé, 2013
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
‘En Claude és un gos petit i rabassut que porta una boina i un jersei vermell molt maco’. Així és com comencen els tres primers llibres de l’autor britànic traduïts al català. En Claude és un gos aparentment dormilega i poc aventurer, però poc sospiten els seus amos que, tan bon punt ells marxen a treballar, ell es disposa a viure les aventures més sorprenents, acompanyat del seu millor amic, el senyor Mitjonetborrissol.

Les històries són senzilles i divertides, i ben trabades amb les il•lustracions de cada pàgina, del mateix autor. L’estructura és similar a tots els llibres, i alguns dels personatges fan intervencions silencioses a d’altres títols de la col•lecció.

De moment, aquesta té tres títols més en anglès, que esperem que completin la col•lecció en català.
El primer llibre, Claude a la ciutat, va ser seleccionat pel Richard and Judy Children's Book Club 2011 i el Waterstones Children's Book Prize el 2012.
L’últim de la serie, Claude in the Spotlight, ha estat nominat pel CILIP Kate Greenaway Medal 2014 i pel Surrey Libraries Children’s Book Award.

Podeu trobar més coses sobre el Claude al bloc dedicat a la col•lecció. Aquí podeu veure el portfolio de l'Alex T. Smith, i en aquest altre enllaç tafanejar el seu bloc.

Filbert, el diablillo bueno

FITXA
=====
Títol: Filbert, el diablillo bueno
Autor: Hiawyn Oram
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2013
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: diferències


RESSENYA
=========
Aquesta és la història d’en Filbert, un diablet que no és ni monstruòs, ni feroç, sinó més que bo: ‘re-que-te-bueno’. No li interessa espantar ningú, ni ser dolent, no li agraden les històries de por, i els seus pares estan desesperats amb ell. El primer dia d’escola, res del què li proposa la seva mestra l’atrau, i acaba tancat al lavabo per evitar barallar-se amb els seus companys. Finalment, el fan fora, per bo, i l’envien a reflexionar. Mentre aprofita per gaudir del paisatge sota un arbre, una angeleta cau del cel, d’on l’han expulsat de l’escola per no ser perfecta. I en un moment es desencadena l’acció: què podem fer perquè ens acceptin tal com som? Ella es vesteix de dimoni i ell d’angel, i cadascú va a l’escola, on els companys decideixen que els prefereixen tal com eren abans.

Tot es soluciona, doncs, i el Filbert i la Florinda (que així es diu l’angeleta) es fan amics, perquè són ‘tal para cual’.

Tot i que el llibre és ben bonic, i les il•lustracions d’en Jimmy Liao no ens deixen indiferents, trobo que la història és força simple i tòpica, i poc elaborada. Tot plegat fa que resulti un llibre excessivament edulcorat.

Però no deixeu de mirar-lo, perquè gràficament, com sempre, és preciós!

Doña Eremita, reina de la carretera

FITXA
=====
Títol: Doña Eremita, reina de carretera
Autor: Quentin Blake
Il·lustrador: Quentin Blake
Edició: Ekaré, 2013
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
És el tercer llibre de Doña Eremita (Mrs. Armitage), de qui ja coneixíem La senyora Marina i la gran onada i Doña Eremita sobre ruedas. En aquesta ocasió, l’Anastasia rep una carta del seu tiet, en què li diu que li regala el seu cotxe, perquè s’ha comprat una moto. Ella decideix anar a donar una volta amb el cotxe, i així comença la seva aventura: començarà a tenir incidents que li faran, a poc a poc, anar perdent peces del seu nou cotxe. Cada vegada que perd una de les peces, trobem la mateixa cantarella:

‘Tapas, ¿quién las necesita? Así que se las llevó al chatarrero y siguieron su camino’. 

I axí amb el parafang, el para-xocs, el capó, el sostre...

Quan el cotxe sembla destrossat, es troba el tiet i els seus amics amb les motos, que troben la ‘nova màquina’ de l’Anastasia fabulosa. Entre tots, l’equipen per convertir-la en la Reina de la carretera!

La història és divertida, amb repeticions i onomatopeies diverses que de ben segur en faran de la seva lectura oral una història ben divertida per als més petits.

Les il•lustracions no ens deceben gens, i, de fet, trobem alguns referents a les històries anteriors que ens fan l’ullet als seguidors d’aquesta dona aventurera.

Grot, el goblin enamorat

FITXA
=====
Títol: Grot, el goblin enamorat
Autor: Luca Blengino
Il·lustrador: Marco Paschetta
Edició: Bang, 2013
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: ser i acceptar-se un mateix


RESSENYA
=========
Aquest còmic de Mamut té com a protagonista un goblin horrorós, el més de ser ximple, lleig, antipàtic, pudent, egoista i avar dels goblins de les Muntanyes Blaves. Un dia, li passa una cosa terrible: va a parar a un bosc encantat preciós, ple d’èssers fantàstics i bonics, i allà coneix una fada del llac, que li roba el cor. I… no hi ha res pitjor que un goblin enamorat!
Els seus amics i el savi dels goblins decideixen ajudar-lo per solucionar el problema, i l’única manera que troben és aconseguint que la fada s’enamori d’ell. Però… fins on està disposat un goblin a sacrificar-se per amor? I, funcionarà?
La història aconsegueix sorprendre’ns i donar-nos una lliçó!
Podeu veure el portfolio de Marco Paschetta aquí.

El niño y la bestia

FITXA
=====
Títol: El niño y la bestia
Autor: Marcus Sauermann
Il·lustrador: Uwe Heidschötter
Edició: Ediciones Obelisco, 2013
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: separació, depressió dels pares


RESSENYA
=========
Aquesta és la història d’un nen i la seva mare, que s’ha convertit en una bèstia. ¿Què li passa a una mare quan es transforma en un una bèstia? Què pot fer un nen per ajudar-la? I si el pare també s’ha transformat en una?
El protagonista del llibre explica de manera ben senzilla com conviu amb la seva mare-bèstia (una mare deprimida i enfadada després d’una separació) fins que, a poc a poc, es torna a transformar en una mare normal.
Les il•lustracions, de l’alemany Uwe Heidschötter (aquí podeu veure el seu bloc aquí) tenen un aire vintage, que situa la història en un espai intemporal, aplicable a qualsevol context.
La història resulta tendra, senzilla, i transmet molta empatia. No sé si funcionarà millor per infants o per adults.
Podeu veure aquí algunes pàgines del llibre.

Shen Shan. On és en Litxi?

FITXA
=====
Títol: Shen Shan. On és en Litxi?
Autor: Didier Lévy
Il·lustrador: Fabien Laurent
Edició: Cruïlla, 2013
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: Llibre-joc


RESSENYA
=========
Aquest llibre joc ens ofereix, com ja diu la presentació, una aventura a l’antiga Xina. En Shen Shan ha de resoldre un misteri, i l’acompanyarem en el seu viatge per ajudar-lo. A cada pàgina la història va avançant alhora que hem d’anar seguint les pistes per poder desxifrar el misteri.
Un llibre entretingut i variat amb què els infants podran passar una bona estona resolent diferents misteris de manera autònoma.

La roca

FITXA
=====
Títol: La roca
Autor: Jorge Luján
Il·lustrador: Chiara Carrer
Edició: Kókinos, 2013
Edat: per infants a partir de 8 anys i adults
Temàtica: Imaginació


RESSENYA
=========
En forma de conte oriental o paràbola, Jorge Luján ens explica la història d’una roca misteriosa que es troba al final d’un poble que no coneixem. És una roca que parla i fa una pregunta, si la contestes bé, et deixa passar, sinó, has de tornar enrera.

Acompanyat de les il•lustracions naïf i amb tocs orientals de Chiara Carrer, anem seguint el diàleg entre la roca i diferents persones, i ens adonem que hi ha moltes respostes correctes, però només una incorrecta.

És un àlbum per llegir a poc a poc i pensar a què es deu estar referint, de què deu estar parlant... això sí, si voleu fer aquest joc, no llegiu la contraportada, que resulta ser un spoiler en tota regla!

Si jo fos gran i fort

FITXA
=====
Títol: Si jo fos gran i fort
Autor: Agnès Laroche
Il·lustrador: Stéphanie Augusseau
Edició: Tramuntana Editorial, 2012
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: autor-acceptació


RESSENYA
=========

Aquesta és la història d’en Nil, un infant que, davant les frustracions amb els altres i amb ell mateix, reacciona desitjant ser en Súper Nil, súper gran, súper fort...


A la nit, enmig del neguit dels seus pensaments i sentiments, es posa davant el mirall i pren una determinació: reconèixer qui és, com és, i fer alguna cosa. Al dia següent, acompanyem al Nil en les situacions que el dia anterior l’havien fet desitjar ser el Súper Nil, i veiem com en Nil, éssent ell mateix, fa que les coses siguin diferents.


És un llibre amb un missatge molt clar, però no el presenta d’una manera alliçonadora, sinó força natural.

Les il•lustracions són boniques i transmeten clarament les emocions del Nil.

Em sembla un bon llibre per tractar els sentiments, les frustracions i com reaccionem a elles amb infants de diferents edats i... perquè no, també amb adults.

Les mateixes autores han editat un nou llibre d’en Nil (Nicodème, en francès), ‘Parce que’, que aquesta vegada tracta de les relacions i la comunicació amb els pares... de moment, no ha arribat aquí...

Libro del silencio

FITXA
=====
Títol: Libro del silencio
Autor: Deborah Underwood
Il·lustrador: Renata Liwska
Edició: Ediciones Jaguar, 2012
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: silenci, emocions


RESSENYA
=========
El Libro del silencio és un catàleg de moments de silenci, de molts tipus, alguns dolços, d’altres dolorosos, impacients... És un llibre molt bonic, que et fa llegir-lo gairebé amb la respiració continguda: un àlbum intens, ple d’emocions i sentiments.

Llàstima de la traducció... que no manté el ritme de la versió original, i fa que el text no acabi de casar amb les imatges.

Podeu veure unes pàgines de la versió original clicant a ‘look inside’ just al costat de la portada del llibre, al següent enllaç.

Les il•lustracions són tendres, però no resulten cursis. A més, són plenes de detalls, i tenen un fil conductor entre els personatges que apareixen en elles.

Tinc ganes de llegir també ‘The Loud Book’ (no he trobat que ja estigui en castellà o català. Podeu mirar algunes de les seves pàgines en versió original fent click a ‘look inside’ al següent enllaç) de les mateixes autores.

I, mireu, també hi ha els peluixos!

Et desafio a no badallar

FITXA
=====
Títol: Et desafio a no badallar
Autor: Hélène Boudreau
Il·lustrador: Serge Bloch
Edició: Barbara Fiore, 2012
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: anar a dormir, badalls


RESSENYA
=========
Els badalls són traïdors. Apareixen quan menys t’ho esperes. Tu fas la teva, estàs construint la torre de peces més alta de la història de l’univers, o disfressant el gat i, de sobte... estires els braços, se’t tanquen els ulls, la boca se t’obre de bat a bat, la llengua se’t cargola i mmm... ummm... uoaaahm!, surt un badall. I abans no te n’adonis, t’envien a l’habitació perquè et posis el pijama!

Així comença aquest conte, que és un manual per evitar els badalls, i tot el que comporten, ja se sap: haver d’anar al llit quan t’ho estaves passant tant i tant bé!. L’album recull tot de consells per lluitar contra els badalls: que no te’ls encomanin, que no t’entrin ganes de posar-te còmode, o de fer el mateix que els personatges dormilegues de contes....

El conte resulta molt divertit, les il•lustracions senzilles i clares, ens ensenyen a l’infant que lluita per no badallar, i es produeix un doble discurs: el de les imatges i el del text... perquè, si el llegiu, us desafio jo a no badallar!

Un altre conte perfecte per anar a dormir!

Wonder

FITXA
=====
Títol: Wonder
Autor: R. J. Palacio
Il·lustrador: -
Trad. català: Imma Falcó
Trad. castellà: Diego de los Santos Domingo
Edició: La Campana, 2012 (català) / Nube de Tinta, 2012 (castellà)
Edat: a partir de 10 anys / de 12 a 99 anys

RESSENYA (per Febe Mendoza)

=========
Sorpresa, miracle, preguntar-se alguna cosa... tot això vol dir ‘wonder’, i és el que podem trobar en aquesta primera novel•la de R.J. Palacio.

Tal com explica l’autora, tot va començar el dia que va portar els seus fills a una gelateria on van trobar-se amb una nena amb una greu deformació a la cara, i, davant l’expressió de sorpresa del petit de 3 anys, ella va reaccionar fugint, per no ferir els sentiments de la nena. Això la va fer reflexionar sobre la reacció que tenim davant de les persones que són ‘diferents’, sigui per la raó que sigui, i sobre com podia educar els seus fills al respecte. Aquella mateixa nit va començar a escriure la història de l’August Pullman, un infant nascut amb una anomalia genètica que li produeix una greu deformació facial. Degut a les nombroses operacions a les que s’ha de sotmetre, el seu primer dia d’escola és a cinquè, i aquí és on comença la història. L’August ens explica en primera persona tot el que envolta la seva entrada al món ‘normal’, i ens adonem que no és gens fàcil. Després de llegir la seva versió, altres personatges de la història ens explicaran la seva, un recurs que ens ajuda a fugir d’interpretacions simplistes de la realitat.


Wonder és una història que atrapa des del principi, per com està escrita (en capítols curts escrits amb un llenguatge proper), per l’empatia que sap despertar en el lector, i per la diversitat dels personatges secundaris, que obren un ventall de reaccions i sentiments amb els quals és fàcil identificar-se.

Tot i que és evident que té una clara intenció didactitzant, no és nota gaire, i trobo que aquí està el seu mèrit, resulta força realista, tot i que a nosaltres ens puguin quedar lluny algunes coses per una qüestió més aviat cultural.

És un bon llibre per parlar-ne en una tertúlia, ja que no es limita al tema del bullying, sinó que tracta altres temes com la família, l’amistat, el prejudici, la superació...

A partir del llibre, s’ha endegat una campanya de concienciació als EE.UU. (ja sabem que els encanten aquestes coses!) per promoure l’amabilitat i la consideració respecte els altres. Potser soni una mica carrincló, però no ens aniria malament una miqueta més d’això...

Per cert, el web de l’autora té molt material adicional [en anglès] que val la pena llegir.



RESSENYA (Sílvia Cantos)

=========
No podien haver trobat un títol més adient per una història com la que ens presenta R.J. Palacios en el seu debut literari, aquest llibre és una autèntica meravella, dolç, tendre, ple a vessar d'emocions i una eina que pot suposar l'empenteta necessària per fer aflorar el millor de cadascú de nosaltres.

L'Auggie va néixer amb una malformació facial que li ha impedit anar a una escola normal. Fins ara. L'Auggie és un nen normal, però amb una cara fora del corrent. Podrà convèncer els seus nous companys que és com ells, malgrat les aparences? És la història de l'August, però és la història també de cada lector. Plena de bondat i coratge, Wonder és un llibre que ens mostra la bellesa que tenim tots a dins.

Aquest és, sense cap mena de dubte, un d'aquells llibres que tothom hauria de llegir, des dels joves lectors fins als més grans, és la perfecta definició d'un crossover, una lectura que s'ajusta a un perfil de lector amplíssim. Ens narra la història de superació de l'August, un nen que ha nascut amb una malformació a la cara que l'obliga a conviure amb un rostre difícil d'assimilar, que a les portes a de l'adolescència (etapa ja de per sí immensament difícil), viurà un canvi radical en la, fins aquell moment plàcida vida, situacions a les quals el jove protagonista fa front amb una fascinant maduresa i un entranyable sentit de l'humor, tot i la forta càrrega emocional.


«Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara
Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.»

M'ha agradat especialment el fet que l'autora ens presenta la història mitjançant els diferents protagonistes, de manera que tenim diferents perspectives i punts de vista que doten la novel•la de pluridimensionalitat. El personatge de l'August està construït amb molt d'amor i això mateix propicia que el lector s'enamori d'aquest nen, però no és l'únic, he de reconèixer que la Via, la seva germana granm'ha inspirat una tendresa infinita, una noia que ha viscut tota la vida a l'ombra de les necessitats del seu germà i pateix un conflicte intern en veure's totalment superada per la situació.

Wonder és, sobretot, una història de sensacions, viscudes des del punt de vista d'un nen, moments com ara l'instant en que l'August estrena els audiòfons i descobreix un so brillant t'estremeixen, i quan arribem al desenllaç de la història, l'autora ens delecta amb apoteòsic final que no us desvetllaré però que us garanteixo us emocionarà, i és que com bé diu l'August, tothom hauria de rebre una ovació amb tot el públic dempeus almenys una vegada a la vida, perquè tots vencerem el món.

Una novel•la que té la seva pròpia banda sonora, un llibre que s'ha de comprar, recomanar, compartir i el més important de tot, llegir!! De moment aquí teniu les primeres pàgines.

Nocturno

FITXA
=====
Títol: Nocturno
Autor: Pascal Blanchet
Il·lustrador: Pascal Blanchet
Edició: Barbara Fiore, 2012
Edat: per adults
Temàtica: jazz, Nova York


RESSENYA
=========


(Si teniu Spotify, premeu play per escoltar la banda sonora de la novel•la gràfica)

‘Para los que tienen miedo de la noche’

Així comença aquesta fantàstica novel•la gràfica a la que ens acostem amb expectació i respecte per l’acurada edició. Passem les pàgines a poc a poc i ens endinsem a la nit del 28 d’agost de 1948 a Nova York, a la ràdio canta l’Anne Sheffer, i la seva cançó arriba fins a dues persones més: una cambrera i un escriptor. Mentre sentim ràdio, acompanyem l’Anne en el seu camí a casa, entremig d’una arquitectura altíssima, que la fa molt petita. Llavors som testimonis de la seva i dues històries més, diferents però potser lligades, que passen aquella nit.

Amb una gran capacitat expressiva i narrativa, en Pascal Blanchet ens transporta als anys 40 del segle XX. Però també a tres situacions que són absolutament vigents. Estem davant d’un llibre gairebé cinematogràfic, amb diferents seqüències i espais, amb banda sonora. Les il•lustracions tenen molta força expressiva, i ressalten dins la negror de la nit que domina pràcticament tot el llibre.
Millor no dir res més... Us recomano que el llegiu poc a poc, escoltant la música del llibre, i gaudiu d’aquesta experiència, potser més d’una vegada.

Podeu veure més de l’obra de Pascal Blanchet al seu web i al seu bloc.


Llegeix-me

FITXA
=====
Títol: Llegeix-me
Autor: Amaia Crespo
Il·lustrador: Paula Bonet
Edició: Andana Editorial, 2012
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest llibre neix gràcies al crowfunding, i només per això ja val la pena destacar-lo, ja que les autores han aconseguit convèncer a 285 mecenes per fer-lo realitat.

I ho han fet amb una història senzilla i bonica, il•lustrada amb uns dibuixos molt atractius, amb molta força expressiva. És la història d’Alícia, una nena que no pot conciliar el son, perquè mil preguntes l’envaeixen i no la deixen dormir. Llavors començarà la seva aventura, quan baixi del llit per recollir el seu conill i s’endinsi en la foscor.

Amb clares referències a l’Alícia de Lewis Carrol, Llegeix-me és una història per anar a dormir, però que aporta altres lectures i un joc amb el lector que el fa destacable.

Si no l’heu tingut a les mans, feu el possible per tenir-lo, com a mínim, una estona.

I no deixeu de visitar el web i el bloc de la Paula Bonet.


No soy perfecta

FITXA
=====
Títol: No soy perfecta
Autor: Jimmy Liao
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2012
Edat: infants a partir de 8 anys (i, sobretot, adults)
Temàtica:


RESSENYA
=========
Coneixíem en Jimmy Liao, i la seva sensibilitat ens havia deixat bocabadats. Els seus dos últims llibres editats per Barbara Fiore van, potser, un pas més enllà del què havíem vist anteriorment. Des del seu punt de vista aparentment infantil, i amb les seves il•lustracions plenes de colors i detalls, aparentment optimistes i plenes de vida, ens parla de coses profundes de l’ànima humana: pors, sentiments, idees, contradiccions, lluites... Tant a Soy feliz, no me preocupo... soy yo quién tiene preocupado al mundo, com a No soy perfecta, els protagonistes ens obren el seu cor i la seva ment a qüestions sovint tan delicades que ens fan guardar silenci i quasi recollir-nos per acompanyar-los en les seves reflexions. Són llibres per guardar en un racó especial i, de tant en tant, prendre’n una dosi.

A No soy perfecta, la protagonista, de nom Perfecta Nueno, ens acompanya per tot un seguit de declaracions sobre coses perfectes, que acompanyen retrats d’ella o d’alguns personatges relacionats amb ella i una reflexió sobre la declaració que encapçala la pàgina. Per exemple:

La comprensión perfecta asusta a los demás.

Sí, lo comprendo. Me doy cuenta.
Lo sé. Lo entiendo.
Ya lo veo. Pienso igual.
Me hago cargo de tus dificultades.
Comparto tu amargura.
Pero, de todos modos,
hoy me tienes que pagar lo que me debes.
(p.43)

El pedo perfecto es el que no se sabe quién se lo ha tirado

Sonrío con aire de inocencia.
¿Sabéis lo que acaba de ocurrir?
Flota en el aire un olorcillo curioso...
(p.89)

La información perfecta se pierde después de usarla.

Para empezar, instalé seis antenas de radar,
y como cada día recibo un montón de mensajes no deseados,
me estoy volviendo cada vez más tonta.
Los científicos dicen que es inevitable,
que cuanta más información tenemos,
más avanza el alzhéimer,
y cuanto más adelantan las ciencias,
más estúpido se vuelve el mundo.
Los tontos y los estúpidos deberían esforzarse por asimilar
nuevos conocimientos y nuevas informaciones cada día.
(p.99)

Entre mig d’aquest catàleg de declaracions trobem cites de personatges coneguts amb una breu explicació biográfica, i, al final, uns quants exemples de personatges excepcionals que no eren perfectes.
Finalment, doncs, se’ns dibuixa un somriure en pensar que, malgrat el nostre propi catàleg d’imperfeccions, qui ho sap, potser arribarem a ser com un d’ells.

A Soy feliz, el catàleg és de preocupacions de tot tipus, on trobem de segur reflectides les que més ens ocupen.



Poden ser llibres per infants, és clar, però com amb tantes altres lectures, segons les experiències de cadascú (i les experiències, normalment acomanyen l’edat), els nivells de lectura seran més o menys profunds, i l’empatia i simpatia que ens despertin dependrà, també, de com enfrontem els temes que en Jimmy, amb aquesta sensibilitat tant especial, ens posa davant.

No tingueu por, però, que no us faran mal...

El arenque rojo

FITXA
=====
Títol: El arenque rojo
Autor: Gonzalo Moure
Il·lustrador: Alicia Varela
Edició: SM, 2012
Edat: a partir de 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
Gonzalo Moure i Alicia Varela han fet un llibre ple d’històries enterrades, suggerides, que, a través de imaginació de cada lector es construeixen i creen un mosaic variat i propi.
El llibre, amb 12 il•lustracions dobles mostra un retall d’una ciutat o un poble qualsevol: un carrer i un parc en què van passant persones que interactuen, que els passen coses... i entre totes aquestes imatges que nosaltres, com a lectors, podem anar enllaçant i convertint en històries, una arengada vermella que, misteriosa, dóna una volta pel parc.
Després de passejar una mica per les pàgines del llibre, seguint l’arengada arribem a una nota dels autors que diu:

‘Si quieres contarnos tus historias, esas que están en el parque y que sólo tú has visto, puedes hacerlo aquí: www.literaturasm.com/el_arenque_rojo.html. 
Si además quieres conocer las nuestras, abre el sobre.
Porque no todos vemos lo mismo en los mismos sitios.
Esta es una de las cosas apasionantes de la vida.
Y es un placer compartirla contigo,
compartir estas pequeñas historias.
Gonzalo y Alicia’

Així que, de cop, tenim ganes d’obrir el sobre i llegir les històries escrites pel Gonzalo, però a l’hora, volem còrrer a internet a veure si algú ha escrit la història d’aquell personatge en qui ens hem fixat. I, finalment, tenim ganes de tornar-lo a mirar per seguir tots els personatges i imaginar d’on vénen, on van, què pensen, què senten... i entrar de ple al joc de la imaginació.

Al principio, la primera vez, solo verás el arenque rojo. Un pretexto para distraerte, un juego, casi una broma. Pero, en el fondo, es tu mirada. El arenque eres tú, es cualquiera que mire estas páginas. ¿Quieres intentarlo?

[+ info]



PS: Ep! I ha estat escollit el millor àlbum il•lustrat del 2012 pels experts consultats per Babelia!

L'home de la lluna

FITXA
=====
Títol: L'home de la lluna
Autor: William Joyce
Il·lustrador: William Joyce
Traducció: Bel Olid
Edició: Combel, 2012
Edat: de 5 a 99 anys
Temàtica:

RESSENYA
[Sílvia Cantos]
=========

«L'home de la lluna» és una obra dedicada a la infància, un meravellós àlbum il•lustrat, entranyable i evocador que ens convida a somiar sense por. Es tracta del primer llibre d'una sèrie que està entusiasmant a nens i nenes de totes les edats. Els Guardians, aquests protectors dels somnis i les esperances dels infants de la Terra han esdevingut els nous herois de la literatura infantil i juvenil i per descomptat, presenten un dolent (però que molt dolent) Rei dels Malsons que els farà anar de corcoll.

La història ens explica que l’Home de la Lluna no sempre ha estat un home, ni sempre ha estat a la Lluna. Fa molt temps va ser petit, fins que una batalla contra el malvat Ombra, el Rei dels Malsons, el va deixar orfe i el va empènyer a una aventura que el convertiria en el primer Guardià de la Infància.

William Joyce ha posat el seu segell personal a tota mena d’obres per a nens, tant literàries com cinematogràfiques, per citar només alguna de les seves produccions anomenaré «George Shrinks», «Santa Calls», «Dinosaur Bob», «Toy Story», «Robots», «Bestioles» o «Rolie Polie Olie», us sonen oi? Les seves il•lustracions han estat molt sovint portada de The New York Times, i els seus quadres s’exhibeixen en museus i galeries d’art dels Estats Units. Les seves impactants i singulars històries i il•lustracions ens traslladen a mons plens de diversió, aventura i fantasia. No podem oblidar tampoc que aquest mateix autor és el creador de «The fantastic flying books of Mr. Morris Lessmore» un meravellós curtmetratge que no podeu deixar de veure del mateix autor d'aquest preciós llibre i que es va erigir com a guanyador d'un Òscar al millor curtmetratge d'animació aquest any 2012.

Ell mateix Joyce junt amb Peter Ramsey s'ha encarregat de fer l'adaptació de la història narrada en aquesta sèrie de llibres per a la gran pantalla i de fet, la setmana vinent ja podrem veure a la majoria de cinemes «El origen de los guardianes», jo no me la penso perdre!

Vull acabar aquesta ressenya amb un fragment d'aquest àlbum que al meu parer resumeix el missatge tan dolç i poètic que ens vol transmetre, amb aquestes dolces paraules us animo a compartir aquesta història amb els vostres fills i filles:

«Cuidarem els nens de la terra.
Els guiarem perquè no s'acostin als camins del mal.
Que tinguin el cor feliç, l'ànima valenta i les galtes rosades.
En guardarem amb la vida les esperances i els somnis,
perquè són l'únic que tenim, l'únic que som,
i l'únic que arribarem a ser.»

RESSENYA
[Febe Mendoza]
=========


En William Joyce fa temps que es dedica a escriure i il•lustrar. Va publicar el seu primer llibre, George Shrinks, el 1985. També ha participat en la creació de pel•lícules d’animació i series de televisió basades en els seus llibres. El 2011 va guanyar l’Òscar al millor curt d’animació per "The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore".

L’home de la lluna és un dels llibres de la seva nova sèrie, que ha inspirat la pel•lícula de Dreamworks "The Rise of the Guardians (L’origen dels guardians)", que inclou novel•les (a partir de 9 anys) i llibres il•lustrats.
La serie consta, de moment, de les novel•les Nicholas St. North and the Battle of the Nightmare King, E. Aster Bunnymund and the Warrior Eggs at the Earth's Core! (editades per Bambú amb els títols Nicolau Sant Nord i la batalla contra el Rei dels Malsons i Conill de Pasqua i el seu exèrcit al centre de la Terra), Toothiana: Queen of the Tooth Fairy Armies i The Sandman and the War of Dreams. I els àlbums: The Man in the Moon (publicada per Combel amb el títol L’home de la lluna) i The Sandman: The Story of Sanderson Mansnoozie. No us perdeu el web.

Com podeu veure, es tracta d’una sèrie sobre els personatges infantils de l’imaginari americà (i, per extensió, del món occidental), en què Joyce aprofundeix en els seus origens, personalitat i història, entrelligant-les totes en la lluita contra Ombra, el rei dels malsons.

A L’home de la lluna, descobrim com va ser que l’infant que no havia tingut mai cap malson es va convertir en el guardià dels nens de la Terra: va anar a buscar ‘un gran creador de joguines que fabricaria joguines per als nens, un conill majestuós que els donaria ous de xocolata i una fada del regne de Punjam Hy Loo que els deixaria regals sota el coixí (...), un homenet dormilega que semblava que sabia tot el que es podia saber sobre els somnis. I, per acabar, l’HL va portar als nens de la Terra una senyora encantadora que els expliqués contes’. I, juntament amb els habitants de la lluna, els llunabots, els llunatolins i les arnes lunars, van trobar la manera de fer brillar la lluna perquè la nit no sigui tan fosca i els infants no tinguin por de la foscor.


Forma part, doncs, d’un projecte complert i ben fet, amb unes il•lustracions precioses, plenes de detalls, personatges i espais ben definits, que de segur anirem trobant a la resta dels llibres de la serie.

A Estats Units ha estat un èxit, ho serà també aquí?

Cada vez más alto

FITXA
=====
Títol: Cada vez más alto
Autor: Ernst Jandl
Il·lustrador: Norman Junge
Edició: Kalandraka, 2012
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Norman Junge il•lustra un poema experimental i vanguardista d’Ernst Jandl per apropar-lo als infants, com ja havíem vist amb Antípodas i Ser quinto, publicats per Lóguez.
És un conte aumentatiu, amb una estructura repetitiva, on veiem com un home comença pujant sobre un sofà i arriba cada vegada més amunt.

Podeu consultar la fitxa de l’editorial, en què ens explica la interpretació filosòfica del poema, que ens obre una perspectiva surrealista i fantàstica d’aquest àlbum.

Aquí en teniu algunes pàgines:

Oso Cazamariposas

FITXA
=====
Títol: Oso Cazamariposas
Autor: Susanna Isern
Il·lustrador: Marjorie Pourchet
Edició: OQO, 2012
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un òs col•leccionista es troba un caçapapallones al bosc, ‘¿Qué podría hacer con esto?’ es pregunta... Doncs rescatar papallones que cauen al llac i eixugar-les sobre el seu nas!. Tot i que sembla que les papallones rescatades s’espanten i s’obliden de l’òs, descobrirem que no tot és el que sembla...
És un llibre que ens parla de la recompensa d’ajudar als altres.
Les il•lustracions són boniques, i contenen detalls que donen ganes de resseguir per les seves pàgines, tot i que no sempre aporten sentit a la història.

Después de la nieve

FITXA
=====
Títol: Después de la nieve
Autor: Sophie D. Crockett
Il·lustrador: -
Edició: MacMillan, 2012
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
És la primera novel•la de Sophie D. Crockett, i comença forta! A través de la història de Willo, narrada en primera persona amb un llenguatge molt característic i potent, som testimonis d’un futur probable, submergit dins la neu físicament i humana. En Willo, un adolescent aparentment salvatge ha de lluitar per sobreviure en un món hostil i perillòs. Sol, recorre als records i a aquelles coses que l’ajuden a no tenir por per salvar la vida, fins que es creua en el seu camí amb Mary, una nena de la seva edat a qui decideix salvar de la mort segura malgrat que això li suposi més perill i menys menjar. Junts, intentaran trobar la seva família, i poc a poc aniran coneixent una mica més com és el món que els envolta i decidiran què fer.
L’autora utilitza el llenguatge d’una manera molt potent per donar a entendre coses sense dir-les: en Willo ens explicarà tot en primera persona, i el seu discurs se’ns ficarà dins, i el seguirem, i poc a poc, com ell, anirem descobrint com funciona el món, i la realitat de la seva família.

El final m’ha semblat genial!

[No deixeu de visitar la pàgina de la novel•la.]

La discusión

FITXA
=====
Títol: La discusión
Autors / Il·lustradors: Florence Ducatteau i Chantal Peten
Edició: Flamboyant, 2012
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
És un àlbum petit, aparentment senzill, amb textos curts i il•lustracions clares, que conté una narració que convida a detenir-se a cada pàgina per llegir allò que el text no ens diu. La història d’Osito i Leontina, que forma part d’una sèrie, ens parla de l’amistat en els moments bons i en els que no ho són tant... La relació entre els dos protagonistes és senzillament bonica fins que sorgeix el conflicte, i veiem com reacciona cadascú i què provoca la seva reacció.
Les il•lustracions inclouen seqüènciació, a mig camí entre la il•lustració i el còmic, i ens permeten endinsar-nos-hi per descobrir què més ens volen explicar.