Berta sueña

FITXA
=====
Títol: Berta sueña
Autor: Antonio Ventura
Il·lustrador: Juan Carlos Palomino
Edició: Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2010 (A la orilla del viento; 204)
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
“Berta tiene una caja de tesoros. En ella guarda trocitos de su vida, como la canica que le ganó hace poco a Daniel, el calidoscopio que le regaló Clara, su mejor amiga, o el bibelot que le regaló Miguel con un papel arrugado en el que decía “te quiero”. Berta va creciendo y todos los días sueña, imagina y se pregunta; y así abre pequeñas ventanas por las que entrevé la belleza de su mundo cotidiano.”

Novel•la breu o conte llarg en què l’autor explica de forma ben senzilla, sense gaires descripcions ni adornaments, la vida quotidiana de la Berta, una nena d’uns 9-10 anys.
La Berta, que viu amb els seus pares i també té un germà petit, és molt i molt fantasiosa i li agrada molt llegir llibres. Té una molt bona amiga, la Clara, i amb ella comparteix, juntament amb un altre company d’escola, el Daniel, l’afició de col•leccionar fulles d’arbres.

La Berta està molt preocupada perquè un antic amic seu, i sembla que també primer amor, se n’ha anat a viure en una altra ciutat. Ella li ha escrit una carta, però ella encara no n’ha obtingut resposta, i aquest fet la pertorba i l’angoixa, pensa que el seu amic ja s’ha oblidat d’ella i això ella no ho pot soportar. Té constantment el Miguel en el seu pensament i no entén perquè no li escriu, ja que ell li va prometre que ho faria.

La història no va més enllà de les preocupacions que té la protagonista i de narrar com viu el dia a dia. És un llibre tranquil, pausat, sense ensurts ni aventures, només descriu els pensaments d’una nena i com afronta les seves pors i els seus desitjos. No hi ha més. Història intimista, poètica, que relata la realitat d’una nena de 10 anys.

Penso que si aquest llibre el llegeixen nens o nenes d’uns 10 anys, hi trobaran a faltar més acció i més trama argumental. Crec que una obra tan tranquil•la i filosòfica no pot ser compresa pels ulls d’un públic infantil.

Conté il•lustracions en blanc i negre, surrealistes, que transmeten pau quan les mires.

Bona nit: jocs tranquils per abans d'anar a dormir

FITXA
=====
Títol: Bona nit: jocs tranquils per abans d’anar a dormir
Autor: Àngels Navarro
Il·lustrador: Carmen Queralt, Sergio Muñoz
Edició: Barcelona: Combel, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: entreteniment, jocs d'enginy


RESSENYA
=========
Llibre-joc, de format pop-up, ple de jocs relacionats amb temes que giren al voltant de la nit. Aquesta especialista en jocs d’ingeni ens deleita altre cop amb un llibre que segueix la mateixa línea que el seu altre llibre Mira, mira. Si en aquella ocasió ens trobàvem amb un llibre per descobrir els sentits, aquest ens servirà per descobrir la nit, les constel.lacions, la lluna, les estrelles i les criatures de la nit a través de diferents jocs.

En aquest llibre hi trobem una tipologia de jocs molt diferents: uns més lúdics i atractius per als nens (com un que hi ha amb tintes fosforescents), d’altres més clàssics (el joc de les 7 diferències o el joc de les parelles). També hi ha alguns jocs que pel seu contingut semblen més propis d’un llibre de coneixements que pròpiament d’un llibre-joc: per treballar temes d’astronomia (joc de les constel•lacions, el dels planetes o el de les fases de la lluna) o per treballar aspectes de llengua (joc de formar paraules, el de frases fetes o el d’endevinalles).

En conclusió, és un bon llibre per calmar les feres abans que se’n vagin a dormir. Pot explicar-se a nens de diferents edats, ja que hi ha jocs de diferents nivells de dificultat. I no cal explicar-lo tot de cop, cada nit se n’agafa un parell i ja és suficient per haver compartit una estoneta amb el nostre fill o filla.

Al final conté un solucionari dels jocs, unes enganxines i un retallable.

Peter Pan (pop-up)

FITXA
=====
Títol: Peter Pan
Autor: J. M. Barrie
Adaptació: Libby Hamilton
Il·lustrador: Paul Hess
Edició: MacMillan, 2010
Edat: de 0 a 6
Temàtica: clàssic en versió pop-up


RESSENYA
=========
Fa uns dies presentant una bibliografia dedicada al llibre joc vaig mostrar aquest llibre de Pop Up, que presenta una versió del clàssic Peter Pan. D’entre els cinquanta títols que configuraven la bibliografia puc afirmar que aquest va triomfar per sobre de tots els altres, amb diferència. MacMillan ha editat un àlbum que ha superat la màgia de les 3D amb Pop up de gran format, va més enllà afegint-hi sons, una musicalitat breu però molt efectista, que ens sorprèn amb el tic-tac del rellotge que ha perdut junt amb la mà el capità Garfi, el riure infantil i feliç dels nens habitants del país de Mai més, o fins i tot, les campanes de l’impressionant Big Ben.

Reviu les aventures de Peter Pan i els seus amics, comparteix amb els més petits la història d’aquest nen que no volia fer-se gran, de la seva amistat amb la fada Campaneta o la constant lluita amb els pirates, i no oblidem la dolça Wendy, aquesta relació que farà trontollar totes les conviccions del decidit Peter.

Un llibre regal espectacular, que sorprèn a cada pàgina, que no es limita a uns desplegables impactants, sinó que hi ha tota la història per ser contada amb detall i els sons que apareixen en alguns moments constitueixen instants màgics per al nen.

El tigre y el gato

FITXA
=====
Títol: El tigre y el gato
Autor: Eitaro Oshima
Il·lustrador: Eitaro Oshima
Edició: Corimbo, 2010
Edat: de 4 a 7
Temàtica: faules


RESSENYA
=========
Vet aquí que fa molts i molts anys els tigres i els gats vivien junts i el tigre admirava moltíssim al gat perquè era molt bon caçador, no se li escapava cap presa, era àgil, saltava parets, corria a una velocitat... ah que ja li hagués agradat al tigre. I va ser així com el tigre li demanà al gat que l’ajudés, que li ensenyés les seves tàctiques, que ell seria el seu alumne.
Però quan el tigre va veure que superava el seu mestre, va passar el que tots imaginem, però se’n va sortir el gat?
El tigre y el gato ens narra una faula xinesa prou coneguda que explica perquè el gat i el tigre, tot i ser felins els dos, van escollir una forma de vida diferent: un salvatge i l’altre domèstica.
Està molt ben explicada, és assequible per als més petits, la història va in crescendo fins a l’última pàgina i les il•lustracions són molt meravelloses. Un llibre molt zen!

Gens ni mica brutes

FITXA
=====
Títol: Gens ni mica brutes
Autor: Wanja Olten
Il•lustrador: Manuela Olten
Edició: Barcelona: Takatuka, 2010.
Edat: de 4 a 7
Temàtica: hàbits (higiene)


RESSENYA
=========
Quans cops hem hagut de fer alguna cosa que no ens venia gens de gust? Però l’hem fet igualment perquè és el que toca. Això ara que ja som grans, però segur que us recordeu de molts cops quan èreu petits que els pares ens deien “feu allò feu allò altre” i no hi trobàvem cap sentit. Doncs és el mateix que li succeeix a la protagonista de Gens ni mica brutes, que no troba la necessitat de rentar-se les mans si no són realment brutes. És clar que el seu concepte de brutícia no és el mateix que el dels adults...
A banda de ser una història divertida i amb la que molts nens es poden identificar, el llibre va més enllà de l’aspecte purament informatiu i d’hàbits que trasmeten aquestes propostes i copsa molt bé el pensament i comportament infantils. Aquesta és la seva major virtut.

Melodía en la ciudad

FITXA
=====
Títol: Melodía en la ciudad
Autor: Benjamin Lacombe
Il•lustradora: Benjamin Lacombe
Edició: Edelvives, 2010
Edat: de 4 a 8


RESSENYA
========
L’Alejandro viu en una ciutat trista i, com la gran majoria del seus habitants, està destinat a treballar a les fàbriques quan sigui gran. Però un bon dia la caravana d’un circ gitano arriba i l’Alejandro escoltarà per primera vegada les alegres melodies i veurà els balls i les actuacions del circ. Entre els membres de la companyia hi ha l’Elena, una nena de la seva edat, de la qual s’enamora a primera vista. Junt amb els músics del circ, el nen descobrirà que té un talent innat per tocar la guitarra i, després d’un primer refús, la seva família acabarà sentint-se finalment orgullosa d’ell gràcies als seus èxits.


Ho reconec, sento autèntica passió cap al treball de Lacombe, però és que aquest il•lustrador és capaç de crear unes il•lustracions tan meravelloses que poden deixar-te sense alè en tombar una pàgina. Aquest àlbum és un exemple més d’això que dic, una història tan senzilla i emotiva com és el primer amor, aquest despertar als sentiments romàntics. La història dels dos nens protagonistes et commou i amb les 14 fascinants il•lustracions que li donen vida, 4 de les quals són a doble pàgina, aquest àlbum es converteix en un imprescindible, en una joia de la literatura infantil capaç d’emocionar a grans i a petits, i és que fixeu-vos sinó en el primer pla de la nena, és tan plena de vida que sembla voler sortir del paper.

L’estructura del text és curiosa, s’inicia amb un pròleg on un narrador que desconeixem ens presenta la història del nen protagonista, tot seguit es narra el conte pròpiament dit, i en acabar trobem un epíleg on la nena, ara convertida en adulta es dirigeix al seu marit, en el que reconeixem aquell jove Alejandro.


Edelvives ha cuidat el format fins al mínim detall; un paper de qualitat, les seves dimensions, 275x395 mm., que faciliten el gaudir de les il•lustracions ja que sobretot les fetes a doble pàgina es converteixen gairebé en obres pictòriques dignes de ser llargament observades o els motius de les guardes que s’adiuen perfectament amb el sentit de la història.

El llarg viatge d'A

FITXA
=====
Títol: El llarg viatge d’A
Autor: Francesc Serés
Il•lustrador: Adrià Fruitós
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2010 (Vaixell de Vapor, 156)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: escacs, poder, jerarquia, rebel·lió


RESSENYA
========
Els escacs: probablement el joc de taula més literari... i mai millor dit, ja que aquesta novel•la pren com a personatges les peces del taulell de joc, i una partida força peculiar com a l’espai-temps on es desenvolupa. I el protagonista? Un peó blanc d’idees revolucionàries que vol acabar amb l’enfrontament continu i sense sentit entre blancs i negres.
Francesc Serés aconsegueix treure tot el suc al joc dels escacs. Aprofita la importància d’unes peces per sobre d’unes altres per dotar-les de personalitat i representar una societat dominada per la jerarquia i per l’obligació de seguir la cadena de comandament i les normes establertes. Què passaria, si un peó prengués una decisió per voluntat pròpia? I si decidís moure’s en diagonal encara que no fos per matar una altra peça? Pot un alfil blanc matar un peó blanc? Què passa, quan les normes no es segueixen? Que una cosa s’hagi fet sempre de la mateixa manera vol dir que no es pot canviar?
En el desenllaç del llibre, fins i tot l’autor treu profit dels colors: la diferència entre el blanc i el negre, i les qualitats de tots dos a l’hora de rebre i reflectir la llum. Com us deia al començament, tot el suc a un joc molt literari.
No es tracta d’un llibre fàcil, d’aquells que devorarà qualsevol lector, però sí que pot ser una lectura molt interessant per fer en un club de lectura o en una classe de ciències socials. Es tracta, com sempre, de trobar el lector i el moment apropiats per aquesta novel•la.

Cama y cuento

FITXA
=====
Títol: Cama y cuento
Autor: Gonzalo Moure
Il•lustrador: Lucía Serrano
Edició: Madrid: Anaya, 2010
Edat: a partir de 8 años
Temàtica: Lectura y oralidad


RESSENYA
========
El momento de “cama y cuento” es el mejor momento del día para Malva. El momento de mayor intimidad con su madre, su gran fabuladora, la que crea historias en las que ella se puede sumergir para maravillarse. ¿Qué pasa cuando Malva aprende a leer? Bien... seguro que la mayoría se lo imagina.
“Cama y cuento” es una historia bien conocida por todos. Seguro que todos los que están leyendo esta reseña ahora mismo la han vivido (aunque muchos la hayamos olvidado), y están a punto de reproducirla de nuevo.
Bien... Gonzalo Moure quiere que no lo hagan, que no repitan el mismo error que los padres de Malva (y lo voy a decir, aunque él no lo haga explícitamente en el libro): no dejen de contarles cuentos a sus hijos, aunque ellos hayan aprendido ya a leer; no les priven de esos momentos en los que las obligaciones del día a día se esfuman y solo existe el vínculo entre ambos y la imaginación, la fantasía... el cuento.
Un texto lleno de lirismo y emoción (no, no de la emoción que provocan las montañas rusas... de la otra, ya me entienden), acompañado de las ilustraciones de Lucía Serrano, que nos sumergen en esta historia, este diálogo entre madre e hija que rememoran los tiempos de cama y cuento.

***
Más información y el primer capítulo.
"Cama y cuento" en el blog de Gonzalo Moure.

El hombre que entraba por la ventana

FITXA
=====
Títol: El hombre que entraba por la ventana
Autor: Gonzalo Moure
Il•lustradora: Gabiel PAcheco
Edició: SM, 2010
Edat: de 7 a 10


RESSENYA
========
No succeïa totes les nits, però ara ja no importa: en la meva memòria fou sempre. Una veu d’home em contava contes en la obscuritat, a la vora del meu llit. En una foscor tan profunda que d’entrada pensava que aquella veu estava dins del meu cap: que era part de mi, que tots els nens tenien una segona veu per contar-los contes durant algunes nits.

D’aquesta manera ens presenta la protagonista, Maria Luces, aquesta sensorial història, narrada excel•lentment, en primera persona, de forma molt encertada, aconsegueix transportar-nos als carrers de Lisboa, sentir les olors i les emocions que ens està explicant.

L’editorial SM fa una valenta aposta atrevint-se a publicar un àlbum que té text. Molt, i molt dens. I gens ni mica complaent, com assegura el seu propi autor, Gonzalo Moure. I és que “El hombre que entraba por la ventana” és un fado amb totes les lletres, una trista història que ja us avanço no té un final feliç, o potser sí? Com sempre depèn de la mirada que el lector posi en la trista història de la Maria Luces. Aquesta és una molt bona història, valenta i agosarada, com ho és Moure, que va negar-se a canviar el títol d’una de les seves obres “¡A la mierda la bicleta!”, tot i que no li volien donar un premi que li havien atorgat si no ho feia.

No va acceptar la coacció i no va canviar-lo, al final li concediren el guardó igualment, i des d’aleshores té clar que és rentable no deixar-se subornar, ser un mateix, tot i que sigui amb els teus propis errors, com aquell títol francament espantós.

Gabriel Pacheco és l’artista que s’ha encarregat de posar imatges a aquestes pàgines, de forma delicada i acurada, presenta un treball exquisit, amb uns tons terrossos i un acabat que dóna un toc d’antigor a les il•lustracions, sempre amb l’estil personal que el caracteritza. Pacheco mostra una vegada més el seu saber fer amb aquest àlbum, imprescindible la imatge on un vaixell navega per els carrers de la ciutat lisboeta. En una primera lectura les imatges sedueixen. En posteriors, aconsegueixen enamorar-te amb el grau d’elaboració i treball que tenen totes i cada una. La gamma cromàtica aparentment limitada, es vulnera discretament amb pinzellades de blau i vermell que aporten un significat especial i li donen un valor afegit.

Sens dubte, un àlbum magnífic, que conjuga perfectament el text de Moure amb les il•lustracions de Pacheco, desmarcant-se dels tòpics i mirant de font, com la seva protagonista.

El abrigo de Pupa

FITXA
=====
Títol: El abrigo de Pupa
Autor: Elena Ferrándiz
Il•lustrador: Elena Ferrándiz
Edició: Thule, 2010
Edat: de 3 a 99


RESSENYA
========
Amb una sinopsi carregada de promeses es presenta aquest àlbum que Thule ha tingut el gran encert de publicar. La Pupa és una nena que es protegeix amb el seu abric teixit de pors. Per això fuig de teranyines amb forma de cor, viu atrapada en una petxina de cargol, l’assetgen els arbres i, fins i tot, li plouen rellotges. A la Pupa les pors li impedeixen transformar-se en el que en realitat és.

I és que tots en tenim un, d’abric com el de la protagonista, una metàfora de tot allò que ens espanta o que desconeixem, i amb els nens sovint és complicat d’abordar. És per això que treballs com aquest d’Elena Ferrándiz faciliten exponencialment aquesta tasca, ja que seguint el fil de la breu història, anem desgranant una a una les pors que afecten la Pupa i que abracen un immens ventall de pors reals com la soledat; a pors contradictòries, com la por a que ens estimen o l’absència d’aquest mateix amor, també la por als canvis contra la por també a que tot segueixi igual. En molts casos s’estableix un joc de sentiments contraris que provoquen el mateix sentiment, la por. Amb un text mínim, una frase a cada doble pàgina en la immensa majoria dels casos on l’autora aboca en aquesta brevetat, una dosi inversament proporcional de significat, construeix frases que diuen molt amb molt poc.

I és que el text de per sí és una meravella molt ben trobada i treballada, on s’ha esmerçat en seleccionar cada mot per assolir l’efecte final aconseguit, però és que les il•lustracions que l’acompanyen, són un punt i a part. Imatges plenes de moviment, amb una riquesa cromàtica sensacional que desperten l’interès dels infants i dels adults que el comparteixen. Sensorialment, molt potents, transmeten encara més significat que el text.

La representació de la por al futur, amb un munt de rellotges, és magnífica, també l’entrada de la història on veiem la nena caminant sota uns arbres despullats de fulles i castigats per el vent que mira desconfiada al seu voltant és un gran treball, però personalment, em quedo amb la il•lustració de la por a la soledat, la Pupa gronxant-se solitària amb la vista perduda en un cel rogenc espectacular, per mi, la millor. Per tot això el recomano a tothom, ja que és tant una eina útil per treballar les emocions i els sentiments amb infants, com un magnífic títol per regalar-se la vista.

Sílvia Cantos

Tigre, tigre

FITXA
=====
Títol: Tigre, tigre
Autora: Lynne Reid Banks
Traductora: Dolors Udina
Edició: Barcelona: Bambú, 2010.
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: novel•la d’amor ambientada a l’imperi romà


RESSENYA
========
Al llibre infantil i juvenil, un argument i una temàtica atraients per als lectors no van sempre alhora amb una destacable qualitat literària. Aquest defecte no és exclusiu del llibre per a nois i noies, i sovint és poc realista demanar totes tres coses a un mateix títol. Tigre, tigre, de Lynne Reid Banks, satisfà amb escreix les expectatives del més exigent. D’entrada, signa la traducció la Dolors Udina (traductora al català de textos d’autors com ara R. Carver, H. Kureishi, R. Bradbury, C. Bukowski o J.M. Coetzee), fet que avala l’exactitud, la senzillesa i la bellesa del llenguatge que trobarem a les pàgines de Tigre, tigre. Òbviament, ens n’ofereix també garanties la trajectòria de l’autora; la presència de seva obra en català i castellà és gairebé testimonial (amb poc més que La clau màgica o El secreto del indio), però la producció infantil i juvenil de Lynne Reid Banks és ingent i molt popular en anglès. Tanmateix, a Tigre, tigre la lectura ens depara el millor de tot: un relat entenedor que tracta l’amor des de múltiples perspectives (romàntic, és clar, però també fraternal, filial, pels amics, pels animals, per la justícia o per la vida). I per si encara no n’hi ha prou, l’autora situa l’acció a la Roma clàssica, la dels emperadors, els gladiadors, els homes lliures i els esclaus. Allí, dos cadells de tigre són capturats salvatgement; un d’ells serà ofert com a regal a la filla del cèsar. Tigre, tigre és un molt bon llibre que ens fa rumiar sobre l’ús i l’abús del poder, sobre el valor i sobre la mort: literatura de debò per a nois i noies.

Un botó que enamora

FITXA
=====
Títol: Un botó que enamora
Autor: Pauline Carlioz
Il•lustrador: Pauline Carlioz
Edició: Barcelona: Combel, 2010
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Per qüestions extra-literàries, les companyes de tertúlia van pensar que aquest llibre era ideal perquè jo en fes la ressenya, i és que saben de la meva afició a la costura i les labors. Un llibre que portés la paraula “botó” al títol, i que ja des de la coberta es veiés tan clarament que tenia a veure amb les labors (les troques de fil de brodar, el troç de cinta que fa de tanca del llibre, les lletres del títol fetes amb tot de materials tèxtils...), havia de ser per mi.
Però el que potser no saben és que tinc una certa predisposició a que els llibres “grandiloqüents” no em caiguin gaire en gràcia... Tot aquest desplegament de mitjans (aquesta mena de caixa on el llibre va encolat, la cinta i l’iman de la tanca, el forat amb forma de cor a la coberta que deixa veure els dos protagonistes) em va sospitar... i no sempre vol dir que sigui una maniobra de distracció per disimular el buit que s’amaga en el contingut, però tot sovint així és.
És el cas? Bé... la història és senzilla (una història d’amor entre dos protagonistes amants dels abrics que perden un botó i van a trobar el de l’altre), el text és correcte (rimat), i la narració en paral•lel, a la dreta la història d’ella, i a l’esquerra la d’ell, en dos llibres posats en forma de mirall (les pàgines d’ella s’obren cap a l’esquerra i les d’ell cap a la dreta) no és nova, però al menys no s’ha utilitzat de forma gratuïta (vull dir: compleix un paper dins el llibre, té una funció, un perquè...).
Es tracta doncs d’un llibre “resultón” que fa de bon regalar. Per què només el puntuo amb un 2 sobre 4, llavors? Trobo que darrera de llibres més modestos (i segurament de preu més assequible) s’amaguen històries més emocionants, divertides o romàntiques que no pas aquesta. I prefereixo recomanar un llibre perquè el contingut m’hagi arribat al cor, que no pas per l’espectacularitat del continent.

(Sfer)

***

FITXA
=====
Títol: Un botó que enamora
Autora i il•lustradora: Pauline Carlioz
Adaptació al català: Mireia Cornudella i Jordi Martín Lloret
Edició: Barcelona: Combel, 2010.
Edat: ?
Temàtica: conte cursi fet amb rodolins.
Puntuació: 0 de 4

RESSENYA
========
Un botó que enamora és un àlbum que promet molt, però que acaba desplegant més aviat poca cosa. Compta entre les seves virtuts amb unes il•lustracions que barregen dibuix i textures (teixits, botons) a la manera d’un collage; aconsegueix així un efecte visual que resulta francament divertit (tot i que resta a mil kilòmetres de distància de l’espectacular El país de las pulgas). L’encert fonamental del llibre és la seva partició física en dues parts, una a la dreta i l’altra a l’esquerra, que relaten respectivament la història de cada protagonista; com que els fets s’esdevenen simultàniament, el lector pot triar llegir-les per separat, d’una tirada, o bé anar alternant les seves pàgines al llarg de tot el conte. Hipotèticament, això hauria de permetre múltiples lectures, sempre diferents, del mateix volum. Ara bé, aquestes històries paral•leles no són només simètriques sinó calcades l’una de l’altra i els seus personatges no presenten cap diferència substancial entre sí més enllà del seu sexe. Aquest primer defecte narratiu encapçala una llista de mancances molt més greus: Un botó que enamora perpetua rols de gènere (fent que ella cusi com els àngels i que ell amb prou feines enfili l’agulla) i reforça amb contundència el discurs consumista amb afirmacions com ara “Abric que vol, abric que es fira”, “I si són cars, millor! / Se’ls compra de deu en deu”, o la colpidora “Quin èxit tindré a la feina...”. Titllem d’incorrectes i perniciosos àlbums hilarants, deliciosament absurds alhora que profunds en el seu contingut (com ara No sé on tinc el cap, que arremet contra els pares “absents”), i mentrestant obrim els braços de bat a bat a llibres acolorits que contribueixen a “programar” nens i nenes per tal que siguin uns compradors solvents fanàtics del seu aspecte. La gran aventura de la senyoreta Enriqueta i del senyor Bernat es podria resumir així: aquests dos desconeguts perden sengles botons dels seus abrics nous, la cerca es converteix en la seva única ocupació i, quan finalment es troben (amb els botons canviats), s’enamoren com a premi a la seva ximpleria.

(Ruth Vilar)

Un dia sencer de blat

FITXA
=====
Títol: Un dia sencer de blat
Autor: Anna Cabeza
Il·lustrador: -
Edició: Bambú, 2010
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquesta és una petita novel•la inspirada en dos personatges reals: un etnògraf, Ramon Violant 1903-1956, que va viatjar durant els anys quaranta i cinquanta per les comarques catalanes recollint com vivia la gent, i el dibuixant, Ramon Noè 1923-2007, que el va acompanyar documentant-ho amb dibuixos.

La trama que s’explica pertany al terreny de la ficció i s’ubica a Rocalba, un poble imaginat dels Pirineus l’any 1948, on els dos personatges s’hi estan uns dies per investigar com viuen els pagesos de la zona i recollir diversos estris per al Museo de Industrias y Artes Populares (actualment Museu Etnològic de Barcelona). En el relat l’etnògraf es diu Josep i és un sastre que prefereix deixar una feina segura on es podria guanyar molt bé la vida pel que realment li agrada: conèixer com viu la gent de diversos pobles i quin és l’orígen de les tradicions que passen d’una generació a una altra, en les seves paraules: “M’agrada pensar que algun dia sabré qui sóc només perquè m’he pogut aproximar a allò que han fet i dit els qui han passat abans que jo.” Aquesta passió per les coses petites i els detalls de la vida al camp ho transmet al jove que l’acompanya, el Ramon, un dibuixant jove de l’escola Massanya que al seu costat descobreix l’ànima de les coses i les persones a través del dibuix.

Però hi ha un moment en què dues històries irrompen a la vida del jove dibuixant: l’amistat amb un músic republicà amagat en el mas on s’allotgen, en Fèlix, i el descobriment del seu primer amor, la Cèlia, la filla del forner. El Ramon s’encara amb la duresa de la postguerra al conèixer la vida d’aquest personatge i com la seva germana l’ha hagut d’amagar durant anys per por a les represàlies que aquest fet pot comportar-li. Arriba un moment que degut al greu estat de salut del republicà el dibuixant i l’etnògraf prenen partit en la situació i ajuden a la seva germana a que el visiti un metge. Però el metge del poble és de l’altre bàndol i el delata. Abans que el detinguin el músic mor al costat del jove Ramon, i això farà que s’enfronti també a la pèrdua.

Aquests fets acompanyaran tota la vida del dibuixant i fins i tot quan és ja un ancià retorna a Rocalba per reviure aquells fets que el van lliurar a l’edat adulta.

Aquest és un llibre que recomano per com retrata les emocions dels personatges, l’amor per l’art, les coses petites de la vida, per com ens acosta a la mort i l’amistat i per com explica d’una manera molt sutil i colpidora el dolor de la Guerra Civil però que es podria extrapolar a altres conflictes...I tot això a través d’una prosa molt poètica, treballada i evocadora que teixeix totes les històries que narra. També valoro que s’hagi inspirat en dos personatges reals ja que és un petit homenatge a dues persones desconegudes que van lluitar per portar a terme els seus ideals de felicitat per sobre de les convencions establertes.

Oh! Què bonic és Panamà!

FITXA
=====
Títol: Oh! Què bonic és Panamà!
Autor: Janosch
Il·lustrador: Janosch
Edició: Barcelona: Hipòtesi, 2010
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: humor, aventures, amistat


RESSENYA
=========
Llibre ideal per a lectors que ja llegeixen amb lletra d’impremta, l’argument és perfecte per el grup d’edat que va del 6 als 8 anys. És força original i divertit, fácil d’entendre, ben estructurat.

Petit Tigre i petit Ós viuen en un llogarret tranquil on tenen tot el que necessiten són molt feliços. Però un bon dia tenen la necessitat i la curiositat d’anar a Panamà, tot degut a la troballa d’una caixa que posava escrit Panamà i feia olor de Bananes. La història continua amb les aventures del petit tigre i ós buscant el camí cap a Panamà. Mentre caminen fan amics com el ratolí, la guineu, la vaca, la llebre , l’eriçó i el corb. Finalment aconsegueixen arribar a la terra del seus somnis, allà troben la felicitat absoluta però el que ells no saben es que l’indret s’assembla molt al que ells havien deixat….

La història és divertida, es llegeix molt bé, i és entrenyable perquè surten animals que intenten ajudar als protagonistes. Durant la història ja es va veient com pot acabar, fins i tot sembla mentida que els protagonistas no s’adonin que tornen al mateix lloc on havien viscut, però això és graciós i imaginatiu. És molt original una veu que intenta parlar amb en petit ós i petit tigre i que amb humor, se’n riu dels mateixos peronatges.

Les il•lustracions són boniques, de colors càlids i l’edició del conte està bé, sobretot la portada que ja deixa entreveure una història d’aventures i amistat.

Caja de cartón

FITXA
=====
Títol: Caja de cartón
Autor: Txabi Arnal
Il·lustrador: Hassan Amekan
Edició: Pontevedra: OQO, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: contes amb valors, la immigració, la pobresa, l'adopció


RESSENYA
=========
Història molt bonica, però a la vegada dura i realista. Recomenat per a nens i nenes a partir de 6 anys, ja que cal entendre la temática, a vegades difícil d’explicar i comprendre. És un llibre molt recomenable per a joves i també per al públic adult, ja que la història és un reflex de problemàtiques de immigració actuals. Un llibre que transemt valors i ens mostra la realitat plasmada magníficament.

Ens parla d’una nena que va néxier en un tros de terra envoltada de pobresa. Amb la seva mare van emprendre un viatge per a trovar un futur més pròsper. Parteixen com a ilegals, amb condicions pèssimes, hi ha un naufragi i només sobreviun la nena i la seva mare. Van haber-hi moments d’alegria quan es van ajuntar amb d’altres que estaven amb la mateixa situación que elles, es reconfortaven i per moments intentaven oblidar. Però la nena creix i no oblida, acaba en un orfentat i després adoptada, però no oblida.

És molt important les caixes de cartró en aquesta història, en cada momento s’esmenten i surten. Quan la nena es petita i la mare decideix marxar la posa en una caixa de cartró, i després faran servir més caixes per fer-se una casa i així construir un poblat amb altre gen. I la història acaba amb una caixa de cartró on surt la mateixa frase del principi però amb un context diferent: “(…) una caja de cartón, una de esas cajas donde guardan sus zapatos quienes tienen zapatos”.

El text és molt bonic, sembla poesia en alguns moments, les il•lustracions molt logrades, acompanyen en tot momento la trama i els colors són de la terra, marrons, ocres, blau apagats, perfectes per transmetre el què ens vol explicar. Fins i tot ls pàgines i el tacte del llibre sembla cartró, això demostra que és una edició molt acurada i detallista.

Mi amigo Álex

FITXA
=====
Títol: Mi amigo Álex
Autor: Mikel Gurrutxaga
Il·lustrador: Maite Gurrutxaga
Edició: Pontevedra, Factoria K de libros, 2010
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: contes amb valors, buscar un amic en la solitud


RESSENYA
=========
Mi amigo Álex és un llibre pels més petits, una història per llegir conjuntament amb els pares, ja que, més d’una vegada caldrà l’ajuda de l’adult per entendre la història del conte o el què ens pretén explicar.

Isabel se sent sola, viu a una casa de camp amb els seus pares i sempre juga amb un molt amic seu, Álex. Un amic imaginari que un bon dia va desaparèixer. Isabel va canviar de casa amb els seus pares i de cop Àlex va tornar a aparèixer i a fer-li companyia. Finalment la nena fa amics i Àlex ja no la visita. De cop i volta quan ella menys s’ho espera torna a aparèixer i es despedeixen ja per última vegada.

Argument poc convincent, història més aviat avorrida, sense una trama clara i el final no ajuda a millorar la història sinò el contrari. Les il•lustracions són més aviat tristes, color apagats i les cares dels personatges quasi sempre manifesten tristesa o preocupació. I no ens deixem l’Àlex, un monstre còpia del monstre protagonista del film monstruos S.A, però menys graciós i més babau.

Algo con lo que nadie había contado

FITXA
=====
Títol: Algo con lo que nadie había contado
Autor: Marit Törnqvist
Il•lustrador: Marit Törnqvist
Edició: Los cuatro azules, 2010
Edat: a partir de 8 años
Temàtica:


RESSENYA
========
Ya desde el título de este álbum ilustrado se nos anuncia el carácter alegórico de este libro, un libro que se abre a múltiples lecturas, dependiendo de a quién en esta historia queramos seguir. Si seguimos a la niña que, por ir corriendo delante de todos los demás se cae en el agujero, tendremos una lectura. Si seguimos a la masa de gente que primero se preocupa por ella e intenta consolarla en la distancia, pero luego la va olvidando poco a poco, tendremos otra. Si seguimos al niño que, ajeno a la historia de la niña que se cayó en un agujero, la descubre y durante un tiempo juega con ella, e incluso sin saberlo la ayuda a salir, una tercera. Y si seguimos al único personaje en todo el libro que en ningún momento la olvida, incluso cuando ella ya ha salido y se ha perdido entre la muchedumbre, una ¿última? lectura. Y, acompañando a todos estos personajes, los escenarios, la luz, los colores; la oscuridad de la noche y del agujero y la luz del exterior.

“Algo con lo que nadie había contado” no ofrece respuestas, solo plantea preguntas, y deja que sea el lector el que escoja su propia interpretación. No sabemos las motivaciones de los personajes, tan solo vemos sus acciones. Es por ello un libro que invita a la discusión y a la lectura conjunta.

[Lean también la estupenda reseña de Villar Arellano en el blog La tormenta en un vaso.]

El pollastre esplomat

FITXA
=====
Títol: El pollastre esplomat
Autor: Chih-Yuan Chen
Il·lustrador: Chih-Yuan Chen
Edició: Barcelona: Thule, 2010
Edat: de 4 a 7
Temàtica: les aparences enganyen


RESSENYA
=========
La pitjor cosa que li pot passar a un pollastre (després de ser rostit al forn, és clar) deu ser néixer sense ni una sola ploma al cos. Totalment esplomat. Podeu preguntar-li al protagonista d’aquest àlbum il•lustrat. El pollastre esplomat de la nostra història es constipa sovint, pateix al•lèrgia al pol•len i sempre passa fred. A més, ha d’aguantar la indiferència de la resta de pollastres, que es passegen davant seu lluint unes plomes meravelloses.

Tot canvia, però, un dia que el pollastre esplomat ensopega, cau dins d’un bassal i s’empastifa de fang. Per acabar-ho d’adobar, una ventada fa que se li enganxin al cos fulles, papers i tota mena d’objectes. A partir d’aquest moment, el pollastre esplomat deixa de passar fred. I el millor de tot és que queda francament guapo. Amb la seva nova imatge aconsegueix que els altres pollastres l’acceptin. Però fer-se passar per qui no és no resulta fàcil…

Chih-Yuan Chen ens explica un conte divertit, acompanyant-lo amb unes il•lustracions modernes i carregades de força visual, per descobrir-nos la necessitat d’acceptar-se un mateix tal com és i de no jutjar els altres superficialment. I per ensenyar-nos que, gairebé sempre, les aparences enganyen.

Los mamuts, los ogros, los extraterrestres y mi hermana pequeña

FITXA
=====
Títol: Los mamuts, los ogros, los extraterrestres y mi hermana pequeña
Autor: Alex Cousseau
Il·lustrador: Nathalie Choux
Edició: Madrid: Ediciones SM, 2010
Edat: de 4 a 7
Temàtica: diferència entre realitat i ficció, filosofia per a nens


RESSENYA
=========
“Y entonces, nosotros, ¿existimos o no existimos?”. He ahí la cuestión que desencadena la trama de este álbum ilustrado. Una pregunta sencilla en apariencia pero compleja a la hora de buscarle respuesta. Especialmente si quien la formula es un pequeño mamut y quien debe contestarla, su padre, se empeña en hacerle entender la diferencia entre pasado, presente y futuro o, más difícil todavía, la diferencia entre realidad y ficción.

A través de un largo paseo por campos y ciudades, el padre protagonista explicará a su hijo que los mamuts existieron en su día, que los ogros nunca han existido y que los extraterrestres quizás existan o quizás no. Aunque le advertirá que todos ellos son personajes de un cuento creado por un escritor con mucho sentido del humor y una ilustradora con serias dificultades para dibujar ogros. La historia se irá enredando de tal forma que al final costará saber quién ha surgido de la cabeza de quién… La interrelación entre personajes, autores y lector irá en aumento, hasta el punto de implicar al niño que lee en la creación del álbum.

Los dibujos de Nathalie Coux, amables y con cierto estilo naif, encajan como anillo al dedo con el texto de Alex Cousseau. Pequeños detalles absurdos en las ilustraciones refuerzan una trama ya de por sí bastante disparatada. Además, el niño lector descubrirá en cada dibujo acciones paralelas a lo que cuenta la historia y podrá jugar con sus propios hallazgos, algo que convierte a este álbum en una muy buena opción para ser leído o para ser explicado.

¿Y la hermana del título? Habrá que esperar hasta el final para descubrir su papel en el cuento. Puede que sea ella quien enseñe al pequeño mamut la diferencia entre presente y futuro…

(Chus Díaz)

***

“Y entonces, nosotros, ¿existimos o no existimos?”. He ahí la cuestión que desencadena la trama de este álbum ilustrado. Una pregunta sencilla en apariencia pero compleja a la hora de buscarle respuesta. Especialmente si quien la formula es un pequeño mamut y quien debe contestarla, su padre, se empeña en hacerle entender la diferencia entre pasado, presente y futuro o, más difícil todavía, la diferencia entre realidad y ficción.

A través de un largo paseo por campos y ciudades, el padre protagonista explicará a su hijo que los mamuts existieron en su día, que los ogros nunca han existido y que los extraterrestres quizás existan o quizás no. Aunque le advertirá que todos ellos son personajes de un cuento creado por un escritor con mucho sentido del humor y una ilustradora con serias dificultades para dibujar ogros. La historia se irá enredando de tal forma que al final costará saber quién ha surgido de la cabeza de quién… La interrelación entre personajes, autores y lector irá en aumento, hasta el punto de implicar al niño que lee en la creación del álbum.

Los dibujos de Nathalie Coux, amables y con cierto estilo naif, encajan como anillo al dedo con el texto de Alex Cousseau. Pequeños detalles absurdos en las ilustraciones refuerzan una trama ya de por sí bastante disparatada. Además, el niño lector descubrirá en cada dibujo acciones paralelas a lo que cuenta la historia y podrá jugar con sus propios hallazgos, algo que convierte a este álbum en una muy buena opción para ser leído o para ser explicado.

¿Y la hermana del título? Habrá que esperar hasta el final para descubrir su papel en el cuento. Puede que sea ella quien enseñe al pequeño mamut la diferencia entre presente y futuro…

(Albert Correa)

El cementiri sense làpides i altres històries negres

FITXA
=====
Títol: El cementiri sense làpides i altres històries negres
Autor: Neil Gaiman
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Estrella Polar, 2010
Edat: a partir de 12
Temàtica: fantasia, terror, humor


RESSENYA
=========
Escriu Neil Gaiman en la introducció d’aquest recull d’històries que un bon conte t’acompanya tota la vida. I té raó. Si un conte et captiva, no hi ha res a fer. Per molts anys que passin, mai n’oblidaràs l’argument, els personatges, la sensació que vas tenir en llegir-lo... Resulta que l’afirmació de Gaiman escau perfectament a les històries d’aquest recull. Onze contes amb el seu segell inconfusible i un objectiu comú: captivar els lectors a través de la fantasia.

Tots els contes de El cementiri sense làpides i altres històries negres són fantàstics, però presenten temes i estils molt variats. Hi trobareu històries de por, com la d’un trol decidit a menjar-se la vida d’un nen, la d’un misteriós gat negre que cada nit torna ferit a casa o la d’un inquietant ninot tancat en una capsa de joguina. També n’hi ha de divertides, com la d’una mestressa de casa que rep la visita d’un cavaller a la recerca del Sant Greal i o la d’un noi que comprova en una festa que, efectivament, les noies semblen vingudes d’un altre planeta. Altres contes freguen el surrealisme, com l’aventura dels membres d’un club gastronòmic que volen cruspir-se l’ocell del sol o una història de detectius, al més pur estil de novel•la negra, que reuneix diferents personatges de cançons infantils. I hi retrobareu en Ning, el nen que viu entre morts i làpides protagonista de El llibre del cementiri (Estrella Polar, 2009).

Aquestes onze històries us sorprendran, us divertiran, us espantaran… Però, sobretot, faran que us mantingueu enganxats al llibre fins a l’última lletra. Gaiman ho aconsegueix gràcies a un ritme àgil i a una descripció molt visual de les escenes. És un mestre imaginant situacions humorístiques que disfressa de normalitat, però també ho és recreant ambients inquietants i mantenint el suspens. Ho fa sense concessions: si el que explica ha de fer por, prepareu-vos per a passar por quan ho llegiu. Sovint deixa les històries obertes, probablement amb la intenció que el lector s’impliqui i en busqui el millor final. I és que escriure per a un públic juvenil no vol dir considerar-lo menys intel•ligent o menys madur a l’hora de llegir...

Val a dir que no tots els contes d’aquest recull mantenen la mateixa intensitat, però segur que hi trobareu alguns candidats a acompanyar-vos la resta de la vida. Jo em quedo, com a companys de viatge, amb un gat negre ple de ferides i un cavaller entestat a recuperar un calze sagrat. Ara us toca a vosaltres fer la vostra tria.

El gran bostezo

FITXA
=====
Títol: El gran bostezo
Autor: Monika Spang
Il·lustrador: Sonja Bougaeva
Edició: Océano Travesía, 2009
Edat: de 3 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
El sol s’amaga al zoo i comença l’epidèmia més terriblement divertida que podríeu imaginar, un rere l’altre tots els animals deixen anar grans i sonors badalls. Tigres, cignes, porcs, cocodrils, hienes, girafes, burros i fins i tot el rei de tots, el lleó, badallaran provocant que al lector i al contador se’ls encomani inevitablement. A veure qui és capaç d’escoltar o explicar aquesta història sense badallar. Amb aquesta premissa iniciem una lectura divertida breu i de caràcter repetitiu, que permet una fàcil comprensió de la història als més petits, ja que cada fragment de la història finalitza amb la mateixa fórmula “Entonces, ¿qué hacen?” i tot seguit badaaaallen, un darrera l’altre tots els personatges.

Sonja Bougaeva fa palès un cop més amb el seu treball, que és una gran il•lustradora, ofereix unes imatges senzilles que no deixen de tenir fins al més mínim detall que amb tocs humorístics molt ben trobat permeten fer un bon nombre de relectures per localitzar aquells detalls que en un primer moment acostumem a passar per alt. Aquest és un d’aquells àlbums que em fa plantejar-me què és un llibre joc? I és que, aquí tenim una proposta que no va més enllà de ser una història, però que ben contada es converteix en un divertidíssim i relaxant joc ideal per compartir abans d’anar a dormir.

Andrés cabeza abajo

FITXA
=====
Títol: Andrés cabeza abajo
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Roger Olmos
Edició: OQO, 2010
Edat: de 5 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Com si d’una matrioshka amb els personatges més perversos dels contes es tractés, Pablo Albo i Roger Olmos desgranen una història en la que trobem un nen que s’entesta a veure-ho tot per la banda negativa, passa d’un malson a un altre fins que decideix canviar d’actitud i buscant la part positiva de tot aconsegueix sortir d’aquesta pèrfida matrioshka. Un text divertit, on el riure i l’aprenentatge estan garantits. L’Andres, finalment, decideix veure l’ampolla mig plena i recondueix la seva actitud vital, ja que el que pot empitjorar té les mateixes possibilitats de millorar; i els petits lectors assumeixen amb naturalitat que tots, fins i tot les feres dels contes, expulsen per el mateix lloc el sobrant del procés digestiu, o el que és el mateix, la caca, només amb això ja es garanteix la diversió dels més petits.

Amb unes imatges plenes de detalls terroríficament divertits, Olmos ens situa famosíssimes víctimes dels contes clàssics a cada escena, trobem esquelètiques caputxetes i princeses impecablement vestides, això sí, sobre els seus ossos que és l’únic que els devoradors van deixar. El text utilitza la fórmula de la repetició que tan bé funciona amb els més petits, està molt ben trobat el detall d’escriure amb una tipografia més petita la frase que fa referència al punt anatòmic per on surten les coses dels ogres, dracs, lleons i llops.