La bèstia del senyor Racine

FITXA
=====
Títol: La bèstia del senyor Racine
Autor: Tomi Ungerer
Traducció: Jordi Martín
Edició: Blackie Books Little, Barcelona 2019
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: amistat (i moltes altres coses)


RESSENYA
=========
M'agrada llegir Tomi Ungerer perquè és juganer. Mai saps per on et sortirà, i en un món on la originalitat és cada cop més estandarditzada, és com una glopada d'aire fresc. I això que estem parlant d'una reedició dels setanta. Tant se val. La seva forma de jugar amb el contrast de l'inesperat dins del quotidià encara conserva un aire nou i salvatge, i les situacions que planteja sempre em fan pensar en una desfilada de binomis fantàstics de Rodari, d'idees xocants i imatges passades de voltes, on el text i les il·lustracions es reparteixen els papers d'una forma rítmica i aparentment monòtona mentre l'inusual va in crescendo fins arribar a una traca final on es desvetlla la broma. I en una història on aparentment no passa res, finalment pot passar de tot.

Un dels contrastos que he trobat més interessants és precisament el protagonista de la història, un personatge aparentment anodí com el senyor Racine que és feliç d'una forma políticament incorrecte: menjant-se tot sol les seves peres, sense compartir-les amb ningú. Però quan les peres desapareixen, i apareix la bèstia, també és feliç de trobar un amic i compartir moltes coses amb ell, sense qüestionar l'aspecte de la bèstia més enllà d'un afany per esbrinar què és. Això com a lector adult ja et fa pensar moltes coses, i penedir-te de pensar-les, i és llavors quan veus que l'autor ja t'ha ben ensarronat.

Un altre contrast que m'ha atrapat és tot el seu esforç per esbrinar què és la bèstia. La seva relació amb l'estrany animal i tot el muntatge per presentar-lo davant de la comunitat científica té un gir inesperat i absolutament divertit, que ens permet riure'ns del món dels adults i relativitzar les coses, i també qüestionar el que és important i el que no des d'una forma gens explícita, que és quan realment pot deixar rastre. Ja t'ha tornat a ensarronar.

Però potser el que més em diverteix de tot és veure el posat inalterable del senyor Racine durant tota la història, i encara més la seva reacció final, quan esbrina la identitat de la bèstia. El senyor Racine no perd mai la calma, ni es fa les preguntes que es solen fer els adults, ni es qüestiona si la bèstia és com ha de ser... Senzillament, s'entrega a la trobada, al joc, a la broma com un nen, l'altre nen amagat de la història.

M'ho he passat molt bé llegint el llibre, però imagino que ha de ser encara més divertit llegir la història amb mainada (+7 anys, o en duets, mares/pares i fills, àvies/avis i nets...) ja que desvetllarà moltes preguntes i converses divertides, i també pot pagar molt la pena com a repicó, un cop acabat el llibre i descobert el misteri, tornar-lo a rellegir cap enrere, mirant novament les il·lustracions amb l'emoció de la broma.

Y entonces nos perdimos

FITXA
=====
Títol: Y entonces nos perdimos
Autor: Ryan Andrews
Edició: Astronave, 2019
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: còmic; amistat; autoestima


RESSENYA
=========
El primer que he notat quan l’he començat a llegir es el mateix que sentia quan entrava per primer cop dins una peli d’en Miyazaki, una sensació de lleugeresa efervescent i una desconnexió del temps i l’espai reconfortant. No crec que sigui greu, però espero no curar-me mai.

El nord-americà resident al Japó, Ryan Andrews ens presenta una bonica història d’aventures i fantasia, tan real com irreal pot ser el mon en que vivim. En ell una colla d’amics decideixen fer un pacte per seguir un grapat de fanals riu avall seguint una vella tradició local. El respecte pel pacte, la lleialtat, però sobretot una certa inconsciència i molta temeritat faran que Ben i Nate segueixin el pacte més enllà dels límits establerts. El viatge no serà més que el començament d’una meravellosa amistat de caire universal.

L’autor construeix un relat que bé podria haver estat cuinat al mateix forn que títols tant coneguts com Els Goonies o Stranger Things, però que a mesura que avança, s’apropa més als universos de l’Studi Ghibli, bolcant-se més en la imaginació i la fantasia que en l’aventura i l’acció.

Les il·lustracions son fantàstiques: àgils i simpàtiques, plenes de moviment i empàtiques. Gran part del còmic està acolorit per uns tons blaus que escampen el misteri de la nit per tot arreu. L’estructura s’adapta a la narració, fluint com el riu i els fanalets segueixen el curs de la rivera, amb composicions de vinyetes molt variades i amb moltes il·lustracions a tota i a doble pàgina que destaquen moments especials i els fixen extraordinàriament en la nostra retina. Poca cosa més puc dir, a banda que ens trobem davant d’una de les millors lectures per a pares i fills dels darrers anys, sens dubte.

L’edició en format llibre o diguem també novel·la gràfica per part d’Astronave, respectant l’edició original es un altre encert: ideal per portar al sarró, navegar en barca, portar a la bicicleta sobretot quant portes un os polar de paquet al darrere, o per un sense fi de variades situacions quotidianes.

Qui té un amic, té un tresor!

Ossos reals, ossos de ficció

FITXA
=====
Títol: El virus Grizzly
Autora: Émilie Chazerand
Il·lustrador: Amandine Piu
Edició: Baula, 2019
Edat: a partir de 3 anys


FITXA
=====
Títol: Osos. Pardo, blanco, negro.
Autor: Pascal Girard
Edició: Pípala, 2019
Edat: a partir de 5

anys


RESSENYA
=========
Sempre m’han agradat els ossos, per això em vaig fixar en aquests dos llibres que estaven en l’estanteria de novetats de la llibreria Al·lots i que tenien ossos il·lustrats a la portada: un és un llibre de ficció i l’altra de coneixements. A partir d’aquesta relació casual, he pensat que és una bona combinació per presentar llibres. Primer explicar una història i després estirar el fil per aprofundir en aspectes que hem trobat en la ficció. Així és com ha nascut aquesta ressenya doble.

M’ha interessat observar com els il·lustradors han representat aquest animal en els dos casos, val a dir que s’han adaptat molt bé a la tipologia de cada llibre. No faré un anàlisi exhaustiu sinó que destacaré els aspectes que més m’han cridat l’atenció.

A El Virus Grizzly l’os està representat d’una manera simpàtica i és un dels protagonistes d’una història molt surrealista i amb tocs d’humor. Quan la Lluna Petonet esternuda tothom fuig, ja que en comptes de mocs li surt un Grizzly pel nas. Això sempre ha sigut un problema fins que apareix el Joan Pau Frau, propietari d’una fàbrica d’ossos de companyia que els domestica com si fossin mansos gossets. Així d’hilarant és l’argument. Destaco d’aquest conte l’humor i la fantasia que hi aboca l’autora potser inspirada en la seva infantesa, quan la seva mare li explicava històries per fer passar millor les malalties. L'autora fa que un fet quotidià com el constipat esdevingui màgic.

Les il·lustracions desperten tendresa, rialles i estan plenes de detall. La il·lustradora fa créixer la història creant un mon paral·lel ple d’ossos domèstics en situacions d’allò més divertides com escombrant, anant a la perruqueria, o passejant pel carrer amb les seves mestresses com si fossin gossos.

El complement perfecte després de llegir aquest àlbum és obrir Osos (pardo, blanco, negro), on trobarem les característiques del Grizzly, aquesta vegada una mica més seriós i també totes les altres espècies d’ossos que habiten el món. Sabíeu que n’hi ha vuit, totes elles en perill d’extinció, excepte l’ós negre? Probablement l’autor del llibre, que és del Quebec, n’ha vist uns quants i per ell és un animal més proper que per a nosaltres (tot i que s’està introduint l’os bru en el Pirineu Català).

Osos és un llibre de coneixements que esdevé una defensa d’aquest animal ja que a part d’explicar les característiques de cada espècie, com viuen, què mengen i quins són els seus comportaments , hi ha un apartat de sensibilització dels perills en què es troben les diferents espècies i com fer front per a protegir-los.

Les il·lustracions són descriptives del contingut, són acolorides i acompanyen bé les explicacions, encara que jo personalment agraeixo més la il·lustració científica o les fotografies. L’autor també introdueix tocs simpàtics i alhora molt entenedors com quan compara la velocitat que poden agafar les diferents espècies amb la de Usain Bolt, campió mundial de velocitat. Pascal Girard, conegut també com a autor de còmics , ha fet un projecte rodó per començar a introduir coneixements d’una manera entretinguda als mes petits.

El río baja sucio

FITXA
=====
Títol: El río baja sucio
Autor: David Trueba
Edició: Madrid: Siruela, 2019
Edat: a partir de 12 anys


RESSENYA
=========
David Trueba ens sorprèn de tant en tant amb una novel·la per a adolescents que escapa dels camins més transitats i consuetudinaris del gènere (si és que la novel·la juvenil fos un gènere, cosa que més aviat negaríem).

La narració transcorre dins un lapsus de temps relativament curt: els set dies de vacances d’una Setmana Santa. La veu narrativa va a càrrec d’un adolescent, Tom, de qui els lectors advertim un caràcter més aviat dependent (del que diu la mare, del que fa el seu amic més íntim, del paisatge de la infantesa...) que, poc a poc, anirà independitzant-se i adquirint criteri propi, ben bé com si aquestes vacances, tot i transcórrer en un sol indret tan concret com deixat de la mà de Déu, constituïssin un autèntic viatge iniciàtic, d’aquells que, un cop realitzats ja no tenen marxa enrere.

Tampoc tornaran a ser els mateixos tots els personatges que l’envolten, vells o joves, homes o dones, nois o noies. En aquesta habilitat per treure la màscara de tots plegats rau l’enjòlit del relat, dut a molt bon ritme i amb molta fluïdesa per Trueba. El text no manca d’humor, de petites sàtires sobre el tarannà dels personatges, de referències al món del cinema que tant estima l’autor, però tampoc de calat psicològic, de sagacitat en la crítica social, de realisme pur i dur. Tot ben amalgamat i compensat de tal manera que es fa fàcil llegir-la d’una tirada, adeleradament, malgrat que en enllestir-ne la primera lectura ja es veu a venir que caldrà fer-ne una segona que de cap manera et sonarà a “dejà vu” o “dejà lu”. Exactament com predicava un savi de l’antigor que deia que els rius són una tal naturalesa que mai et podràs banyar dos cops en la mateixa aigua, per molt que el riu continuï sent el mateix. I per molt que baixi tan brut de secrets com de desigs.

El carter de l'espai 2: Els pirates galàctics

FITXA
=====
Títol: El carter de l'espai 2: Els pirates galàctics
Autor: Guillaume Perreault
Traducció: Susana Tornero
Edició: Joventut, 2019
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: còmic d'humor i ciència ficció


RESSENYA
=========
Les segones parts...quin perill o... quin desig! Amb El carter de l'espai es corria el risc que aquesta segona part no pogués ser tan notable com la primera, que ens va meravellar. I aquesta ho torna a fer. Per saber-ne sobre la primera, mirar aquesta ressenya realitzada per un servidor, per exemple.

En Bob, aquell carter de l'espai anodí al qual ja li estava bé la monotonia a la feina, ara és tota una estrella al seu lloc de treball, gràcies a la seva aventura passada on superà tota mena de perills i clients diversos. Sembla però que la fama li ha pujat una micona al cap. Si més no, ara està una mica més segur de si mateix i aquesta nova situació ha passat a formar part del seu dia a dia. Continua essent el mateix eficient i responsable carter.

Un nou canvi l'espera, un nou trencament a la seva comoditat. Li proposen una feina que li sembla insignificant i a més li assignen una aprenent que l'admira, la Marta. Ell es mostrarà reticent a la nova situació, però de mica en mica i gràcies a la bona predisposició, humilitat i saber fer de la noia, se n'adonarà que, compartir feina i coneixements, potser li aportarà molt més. La Marta serà el seu contrapunt, és alegre, oberta a tothom i determinada. En Bob també sabrà ser responsable i eficient i sabrà sobretot reconèixer els errors.

La seva missió, en principi fàcil, es veurà truncada per l'aparició d'un peculiar personatge solitari i en especial la d'uns pirates àvids per fer-se amb el correu que han de lliurar.

El ritme del còmic va de cara a barraca, és més trepidant a causa d'una seqüenciació més dinàmica que la del primer llibre. Ens ho passarem molt bé. Colors, línies i enginy tornen a repetir-se i tornen a funcionar. Un bon guió i uns personatges entranyables faran la resta.

Kambirí

FITXA
=====
Títol: Kambirí
Autor: Lluís Prats
Edició: Estrella polar, 2019
Edat: a partir de 9 anys
Premi Ramon Muntaner, 2019


RESSENYA
=========
Tots dos ho saben prou bé perquè allò és una cosa que només coneixen els que han nascut en una illa. Deixar algú, qui sigui, a la mercè de les onades no està admès, ni tan sols es pot pensar. És la llei del mar i ningú la pot desobeir. I és tan forta, que si algun dia les lleis dels polítics prohibissin agafar migrants a bord, els pescadors ho continuarien fent.

Us proposo una història emotiva, deliciosa i apta per a totes les edats. L’autor amb la seva extraordinària habilitat per emocionar-nos, ha aconseguit crear un nou personatge inoblidable, com ja ho va fer amb Hachicko i també a Merrick.

Kambirí és un relat emotiu del tomb que fa la vida d’una nena, quan només és un nadó que creua el mar, en braços de la seva mare, amb el desig d’arribar al paradís. El viatge llarg, dur i ple de perills acaba amb la vida de la dona i deixa la petita Kambirí en mans d’un metge de Lampedusa que, incapaç de resistir-se a la fulgurant mirada del nadó decideix adoptar-la.

Només d’arrencar la lectura, en Lluís aconsegueix transmetre una sensació de desassossec en la narració del viatge en pastera que el lector sent un rau rau a la panxa, que potser li resulti difícil d'interpretar, un malestar emotiu que s'intensifica quan connectes la ficció que estàs llegint amb els malaurats viatges que es produeixen tan sovint al nostre mar Mediterrani. Sortosament, l’autor sap que no pot mancar una dosi d'humor, en el relat i, passatges com la conversa entre el dottore Niccolò Salviati i en Giuseppe, el funcionari mentre omplen la documentació aconsegueix fer somriure als lectors.

En Lluís és capaç de dibuixar amb paraules, imatges d’una força sorprenent, bona mostra d’això seria la metafòrica serp verda que apareix en la mortal combinació de combustible i aigua salada que serà la perdició de l'Alika, la mare de la Kambirí.

Kambirí és un relat agredolç carregat d’afecte i solidaritat, però que alhora mostra el despòtic abús que contínuament es produeix amb els migrants desesperats per fugir de guerres i misèria, que afronten un viatge ple d’incerteses que massa sovint té un tràgic final. Però també dona a conèixer persones meravelloses com el doctor Salviati i un grup d’habitants de l’illa de Lampedusa que acullen a la Kambirí amb un immens amor desinteressat. Coneixerem també la llei del mar, cabdal per qualsevol persona de mar, un tema del qual s’ha parlat força els últims mesos.

Voldria destacar l’encisadora imatge de la coberta, una creació de Zuzanna Celej que enamorarà a qualsevol que volti per una llibreria i esdevé un autèntic reclam a fullejar el llibre. I si tot plegat, no fos prou, en Lluís rubrica aquest llibre amb el significat del nom de la protagonista en bambara i amb un epíleg sensacional que ens convida a reflexionar. Ara ja podeu anKambirí!
ar a la llibreria i comprar el vostre exemplar de la

Lluís Prats (Terrassa 1966). Va estudiar Història de l'Art i Arqueologia a la UAB i a la UdG, i durant uns anys es va dedicar a la investigació i a la docència. Ha treballat com a mestre de primària i secundària, com a editor de libres d'art i com a productor de cinema a Los Angeles (Califòrnia). Ha escrit assaig, llibres d'art, novel·la històrica, i més d'una dotzena de novel·les infantils i juvenils traduïdes a varis idiomes, d’entre les quals destaca Hachiko, el gos que esperava (La Galera, 2015), per la qual va rebre el premi Josep M. Folch i Torres i Merrick, la veritable i meravellosa història de l’home elefant (Columna, 2016).

La platja dels inútils

FITXA
=====
Títol: La platja dels inútils
Autor: Alex Nogués
Il·lustracions: Bea Enríquez
Traducció: Anna Llisterri
Edició: Akiara edicions (Barcelona, 2019)
Edat: a partir de 8/9 anys


RESSENYA
=========
Un llibre amb un relat innocent, molt profund, seré i
commovedor d’una nena sobre la realitat del món que
ens toca viure en el sentit de tenir, saber i buscar
la seguretat en tot o bé la fragilitat, saviesa i ganes
de viure plenament amb menys coses ni seguretats
però gaudint d’una vida més humana per gaudir de la
música, l’art, la bellesa i la natura salvatge i tendra.

El món va dir sí

FITXA
=====
Títol:
El món va dir sí
Autor: Kaia Dahle Nyhus
Edició: Takatuka
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: la formació del món (i la possible extinció del mateix...)


RESSENYA
=========
El món va dir sí és un fantàstic àlbum il·lustrat que viatja des del no res més absolut cap al naixement de tot: del temps, de l’aigua, de la vida... passant pels xocs entre planetes, la formació de la lluna, l’evolució de l’ésser humà i també la seva involució (amb aquestes ànsies infinites de tenir més i més cada dia...).

I és que Kaia Dahle Nyhus fa aquí una interessant reflexió sobre tots aquests temes anant a parar d’una manera punyent al quid de la qüestió de com el progrés –un progrés de mires curtes, un progrés força malentès...-, ens està duent a aquesta hiperproducció actual que esgota els recursos naturals; i de com aquest mateix progrés ens fa ésser abduïts cap a un consum desbocat on, tot i tenir cada cop més, sentim que mai no en tenim prou.

Arrodoneixen aquest àlbum unes il·lustracions magnètiques i un text amb molt de ritme (a mi m’agrada especialment quan després de cada “regal” que fa el món hi ha una cantarella que diu: “Au! Això ja està!”; i la Kaia li respon: “no, el món encara no estava...”).

I, de la mateixa manera que apunta el títol del llibre amb aquest “el món va dir sí” potser nosaltres hauríem de dir “no” en algun moment i començar a rumiar si no caldria frenar una mica i pensar en el nostre planeta com en el que és: una cosa excepcional, delicada i fràgil que ens ha acollit durant tot aquest temps i que cal tractar amb respecte i cura si volem que ho pugui seguir fent durant molt més temps.

Policies i lladres

FITXA
=====
Títol: Policies i lladres
Autor: Allan Ahlberg
Il·lustrador: Janet Ahlberg
Edició: Minimini Babulinka, 2019
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Quin llibre més adequat per començar l’any, després de la ressaca d’aquestes festes i passada la nit més màgica, la Nit de Reis. Us presento Policies i lladres de Janet i Allan Ahlberg, un matrimoni anglès que va crear molts llibres infantils. Ell escrivia i ella il·lustrava. De fet, aquest Policies i lladres és un dels llibres que potser he rellegit més cops durant la meva infantesa, tant pel seu text divertit com per les magnífiques il·lustracions, i un tema tan atractiu com una persecució entre bons i dolents.

Ens trobem davant del primer títol de la nova col·lecció de l’editorial Babulinka Books, Minimini, Mini Joies per a Primers Lectors. Com descriu la mateixa editorial, la col·lecció posa al nostre abast primeres narratives per despertar el gust per la lectura, potenciar la sensibilitat artística i literària i obrir una porta al diàleg interior a través de la lectura autònoma.

Babulinka recupera aquest clàssic modern anglès de l’any 1978, publicat per primer cop per William Heinemann, Ltd, Londres, i traduït ara per primer cop en català. En castellà havia estat publicat per Ediciones Altea, dins la col·lecció Altea Benjamín, a principis dels anys 80.

A Londres, durant la Nit de Reis, una banda de lladres planifiquen robar els regals de Reis, mentre els nens dormen. Els membres de la banda són en Dan el Roba-quadres, el Jack el Cautelós, el Billy el Sac, l’Horaci el Cama-de-fusta, el Maurici els Dits-llargs i la malvada Àvia Feroç i volen totes les joguines dels infants. Però els policies de Londres, els Bobbies, amb el seu uniforme blau i casc bombat, estan disposats a recuperar tots els regals. Sort que tenen en Simó, el millor policia de tots. Podrà en Simó amb aquesta colla de bandits?

Text rimat, sonor, i divertit. Un llibre ideal per despertar el gust per la lectura als més petits i fer-nos reviure aquesta trepidant història als nostàlgics que vam llegir aquest llibres de petits.

El bot del Dr. Bombard / Policies i lladres

Us vull parlar d’una nova col·lecció d’un dels segells editorials infantils de més qualitat, en la meva opinió: Babulinka Books. Es tracta de la sèrie Minimini dirigida als primers lectors, aquells nens i nenes que s’endinsen per primera vegada, en solitari, al plaer de la lectura. El projecte arrenca amb dues propostes excel·lents, que alternen, seguint l’essència de Babulinka, el talent autòcton amb la recuperació d’alguns clàssics internacionals com és el cas de Policies i lladres, un dels dos títols amb els quals es presenta la col·lecció.

Els amics de Babulinka es caracteritzen per publicar llibres exquisits, que permeten treballar la intel·ligència emocional i el creixement interior, sense que els lectors en siguin conscients, sense etiquetes ni moralines, simplement amb bones històries, acuradament editades, vestides amb il·lustracions que s’ajusten al to del text i, recollides en bonics formats editats, dissenyats i impresos aquí, com verifica el segell LlibreLocal.cat.

***

FITXA
=====
Títol: El bot del Dr. Bombard
Autor: Oriol Canosa
Il·lustrador: Jordi Sunyer
Edició: Babulinka Books, 2019
Edat: de 6 a 99 anys


RESSENYA
=========
El bot del Dr. Bombard, és un llibre perfecte perquè té aventures, misteri i sorpresa, no podia ser d’una altra manera, apareixent balenes immenses, taurons terrorífics i peixos voladors! Està escrit amb un llenguatge planer, que no simple, el volum de text per pàgina és perfectament assumible per als primers lectors i, està il·lustrat amb un encert absolut, és evident la complicitat existent entre autor i il·lustrador, que aconsegueix que el llibre sigui rodó, per cert, m’han enamorat algunes de les il·lustracions que apareixen al llibre, la posta de sol i la doble pàgina central, amb les balenes i una lluna immensa són espectaculars.

La història que explica és fantàstica, un pèl surrealista i per sobre de tot, increïble, per això mateix, quan al final, trobem una pàgina que ens explica algunes curiositats que apareixen al llibre i puntualitza que està basada en un fet real, la sorpresa és majúscula i, dona peu, a conversar i comentar-la, cosa que allarga el moment de la lectura i introdueix als petits lectors en un altre gran plaer, el de compartir les sensacions que ens ha deixat una lectura.

FITXA
=====
Títol: Policies i lladres
Autor: Allan Ahlberg
Il·lustrador: Janet Ahlberg
Traducció: Marina Espasa
Edició: Babulinka Books, 2019
Edat: de 6 a 99 anys


RESSENYA
=========
Aquests són els lladres de Londres:
de palanques i claus mestres fornits
ronden i trepen a les nits
mentre tots esteu adormits
i s’emporten... el que volen amb els dits!

Policies i lladres, és una història original de 1978 i, passats més de quaranta anys, segueix sent una molt bona tria per un lector que s’iniciï. És molt divertida, narrada amb text rimat, que deixa una agradable sensació de cantarella, el clàssic duel entre bons i dolents, un policia a l’alçada dels superherois i, il·lustrat amb una fusió de vinyetes i il·lustracions a pàgina sencera farcides de detalls que conviden a mirar i remirar. Aquest és, sense cap mena de dubte, un d’aquells llibres, que et dibuixen un somriure mentre passeges per les seves pàgines i es manté en acabat.

M’encanta que un cop finalitzada la lectura, ens regala una pàgina en la qual narren l’origen dels Bobbies, el cos de policia londinenc, una autèntica institució al país. Desconeixia les altes exigències que calia complir per entrar a formar-ne part i, també, el fet que anessin armats únicament, amb una porra, que havien de portar amagada. Penso que, igual com amb El bot del Dr. Bombard és una encertada invitació al diàleg i al despertar de la inesgotable curiositat infantil.

Ningú com jo

FITXA
=====
Títol: Ningú com jo
Autor: Ignacio Chao
Il·lustradora: Eva Sánchez
Traducció: Xavier Pàmies
Edició: Kalandraka, 2020
Edat: a partir de 8 anys


RESSENYA
=========
Amb el subtítol de “Autobiografia d’un tirà”, i amb el bon joc gràfic que s’estableix entre la coberta i la contracoberta, els lectors en tenim prou per descobrir el joc metafòric que aquest àlbum anirà desenvolupant pàgina rere pàgina, paràgraf rere paràgraf.

Es tracta d’un al·legat molt punyent sobre el constant creixement de l’ego d’un tirà que, des del no res, anirà inflant la seva personalitat i el seu poder fins a esdevenir aparentment intocable, en detriment dels seus súbdits, de la seva cultura i del seu poble. Ignacio Chao mena amb ma de mestre el crescendo de la supèrbia del tirà, amb frases molt concises, i amb unes el·lipsis molt ben mesurades que permeten al text cedir pas a la il·lustració, i fer que així l’àlbum surti tan rodó com el morro del protagonista. Aquest protagonista ens remet, (i d’això també en tenen la culpa les magnífiques il·lustracions d’Eva Sánchez) a George Orwell i la seva “La revolta dels animals” protagonitzada per un porc anomenat Napoleó. En aquest àlbum només hi surt un nom propi, el de la capital de l’Afganistan, just a la cloenda, però tant si ens situem a Kabul com a l’Anglaterra de la meitat del segle XX, així com, desgraciadament, a molts altres indrets del globus, l’autobiografia d’aquest tirà esdevé universal, tant avui com ahir. Perquè Déu n’hi do de les dictadures que hi ha hagut, hi ha o hi haurà si no badem en aquest món!

Independentment d’allò que succeeix dins la història universal amb majúscula, o de la simple història argumental d’aquest àlbum concret, val la pena observar la tasca de la il·lustradora i la seva habilitat no solament tècnica (que és molta), sinó l’exercida, sobretot, en l’elecció del càsting de personatges secundaris i dels fons de la doble pàgina, per aplaudir. Des dels espais oberts i en picat de la primera doble plana fins al mur en contrapicat de la darrera, passant per uns interiors exhuberants i uns jocs lumínics impecables; o des dels ratolins i la banyera de la portadella, fins els micos de la biblioteca o els voltors a contrallum d’un núvol que esbossa la silueta porcina, tot hi és i ens apareix ple de significació simbòlica, i això contribueix en gran manera a fer que la lectura d’aquesta obra sigui entenedora des d'edats ben primerenques fins a les més madures.

Les noies també... poden! / Els nois també... poden!



FITXA
=====
Títol: Les noies també poden! / Els nois també poden!
Autora: Sophie Gourion
Il·lustradora: Isabelle Maroger
Edició: Astronave (Octubre 2019)
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: igualtat de gènere


RESSENYA
=========
Aquest llibre podem triar per on comencem a llegir-lo, si pel costat on apareix la nena disfressada de pirata o el nen disfressat de ballarí. Són dues històries en una que conviden a tenir una actitud tolerant envers nenes i nens.

És una bona eina per ajudar-los a prendre consciència i no tenir por a la mirada dels altres. Un bonic conte on aprenem a superar prejudicis: a les escoles, al carrer, als familiars, a la televisió. Frases com el futbol no és per noies, les nines no són per nens, els nens no ploren. Res de tot això està prohibit! Tots, nens i nenes, poden jugar al futbol, fer de pirates, d’investigadores, de policies, abraçar les nines, fer avions, construir torres. Poden ser tímids a l’escola i somiar que són científics o bombers. Poden vestir-se de color rosa, plorar, ballar. A la vida per ser feliç cal que tothom sigui lliure per ser qui vol ser.

Un conte per aprendre a decidir què volen ser. Per tractar de canviar mentalitats dels homes i les dones del futur. I un llibre d’actualitat pels temps en els quals vivim.

La liebre que se burló de nosotros


FITXA
=====
Títol: La liebre que se burló de nosotros
Títol original: I tacchini non ringraziano
Autor: Andrea Camilleri
Traductor: Oriol Sánchez Vaqué
Il·lustrador: Paolo Canevari
Edició: Duomoediciones, 2019
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: comportamiento de los animales, relación respetuosa de las personas con los animales


RESSENYA
=========
Animales; domésticos, libres, de paso, de granja. Camilleri (1925-2019) nos narra doce cuentos donde los animales no son personificaciones sino simplemente animales. Ellos son el eje principal de las historias ya sea porque nos aman incondicionalmente, nos engañan, se emborrachan, o generan miedo en nosotros a causa de malos entendidos. Algunos cuentos narran una historia sin desviaciones, fiel a la esencia del género; mientras otros se asemejan más a una charla que enlaza una historia con otra. En todos, sin embargo, subyace la relación de respeto, amor y a veces asombro del autor-narrador y el resto de los personajes con los animales. Una mirada calmada y positiva; sabia y traviesa, seria pero con humor como esos cuentos narrados por l@s abuel@s al caer la tarde.

Cada historia va acompañada de una sencilla ilustración de Paolo Canevari (Roma, 1963), influyente artista plástico italiano afincado en Nueva York y amigo del autor. Pero, ¿por qué un libro titulado –en español – La liebre que se burló de nosotros tiene pavos en la portada? Si buscáis el significado de tachinni encontrareis la respuesta (¡y también podréis descubrir a qué cuento se refiere!). Ahora bien, por qué se han querido quedar los pavos en la portada de la edición en español es una pregunta que será más difícil responder…

Por último, cabe destacar algunos detalles de la presente edición como son el uso de letra grande sobre papel mate, sin duda un valor añadido para personas con problemas de visión, y su certificación de sostenibilidad forestal PEFC. En su conjunto, este libro es un objeto valioso tanto por su contenido como por su forma. Un regalo entrañable para lectores de cualquier edad.

Paolo Canevari y Andrea Camilleri durante la presentación del libro.
Milán, 2018.

La princesa manca

FITXA
=====
Títol: La princesa manca
Autor: Gustavo Martín Garzo
Il·lustradora: Mo Gutiérrez Serna
Edició: Kalandraka, 2019
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: conte popular, fantasia, oralitat


RESSENYA
=========
“[E]l gesto que inicia la literatura es el de la esposa de Barbazul abriendo el cuarto prohibido. Un cuarto cerrado es la pregunta que aún no se ha llegado a contestar, y ese es el mundo que explora la literatura"


Recupera Kalandraka este texto de Gustavo Martín Garzo publicado originalmente en 1995 por la editorial Ave del paraíso, y que también había aparecido posteriormente en Lumen (2006) y Debolsillo (2012), curiosamente siempre catalogado como “novela”, nunca como texto infantil y/o juvenil. [Interesante a ese respecto este texto del Centro Virtual Cervantes.]

En La princesa manca hay habitaciones que encierran preguntas sin contestar, así como cofres, bosques y todo tipo de objetos (como capas y vestimentas) que ocultan misterios, secretos que los personajes descubren a la vez que los lectores de esta nueva (y a la vez, tan antigua como el propio hecho de contar cuentos) fábula de Gustavo Martín Garzo, en la que parece que su autor esté jugando a ensartar, como si de cuentas de un collar se trataran, mitos, tropos y arquetipos de la historia inmemorial de la tradición cuentística popular. [Más referencias y una comparativa de La princesa manca con la tradición narrativa medieval, este estudio.] Cuentos dentro de cuentos, en los que además se mezcla el sueño profético que se convierte en realidad en un trasvase constante de fantasías que transportan al lector en volandas, sustrayéndolo del tiempo y el espacio para, sin soltarlo de la mano, acompañarlo en un viaje simbólico cuidadosamente construido y orquestado, en el que el autor ha cuidado hasta el más mínimo detalle.

Todo empieza con un niño, Esteban, y su abuelo. Ambos viven en los bosques, en ese tiempo mágico que sabemos que no es el nuestro pero somos incapaces de ubicar en ninguna cronología, alimentándose de lo que allí son capaces de recolectar, y acercándose al mercado del pueblo una vez al mes para vender e intercambiar los cestos y pequeños muebles que elaboran y así conseguir otros elementos de primera necesidad. Pero la vida transcurre, el abuelo de Esteban muere y nuestro protagonista se queda solo, continuando con la única vida que él conoce. En una de sus excursiones al mercado del pueblo se encuentra al borde del camino con un viejo hambriento al que Esteban ofrece comida, comida, más comida, hasta quedarse sin nada que ofrecer, y el viejo se marcha no sin antes decirle que al cabo de un mes volverán a encontrarse, y olvidando tras de sí un cofre que Esteban recoge y al principio se muestra reacio a abrir, pero cuya pequeña cerradura acabará forzando para descubrir en su interior… una mano con vida propia.

De la mano de esta mano y de la relación que Esteban entabla con ella, el autor nos lleva en un viaje en el que hay momentos de horror, de amor, de tristeza, de júbilo, terribles renuncias, sacrificios, intuiciones, descubrimientos y un largo etcétera. De los ecos a las mil y una noches, hasta los cuentos judíos pasando la tradición europea con reminiscencias de Barbazul y la Bella durmiente, La princesa manca construye un relato con un inconfundible sabor a folklore y tradición oral.

Acompaña el texto de Gustavo Martín Garzo en esta edición las ilustraciones de Mo Gutiérrez Serna, que juegan a su vez a representar con su propio simbolismo la historia narrada. La edición es bellísima, desde el color de las ilustraciones hasta el de las tintas del texto y el tacto del papel, como si desde su propia presencia física el libro ya nos estuviera diciendo que ha llegado con la voluntad de tener una vida larga y feliz como una perdiz.

Por último, me permito un apunte personal a modo de advertencia: cuidado si la tradición literaria heteropatriarcal os hace salir sarpullidos. Si es vuestro caso, quizá este libro no sea para vosotres… aunque personalmente he sido capaz de sobreponerme al rol de la mujer como sumisa esposa, hija y acompañante de las figuras de poder masculinas para disfrutar de un texto embriagador y cuya intención no es cuestionar el status quo sino engarzarse en una tradición que estuvo ahí y constituye un corpus central en la historia de la narración occidental.

Os dejo con un fragmento del texto, que espero os despierte las ganas de dejaros llevar por el fantástico periplo de Esteban en búsqueda del origen de su amiga la mano viviente:

No era cierto que los sueños no fueran reales ni que las cosas que sucedían en ellos solo existieran en la imaginación de los hombres. El mundo que aparecía en los sueños no era menos cierto que aquel que tenían ante sus ojos, que aquel mismo salón - por ejemplo - donde estaban ahora, y cuyo suelo brillaba como la superficie de los lagos helados, o que aquel casco de oro, que habían labrado para él los mejores orfebres de Venecia, y cuya justa fama traspasaba fronteras. El problema no era la realidad o irrealidad de los sueños, sino cómo descubrir los caminos que los comunicaban con nuestra vida. Bastaba con encontrar uno de esos caminos y disponer de la técnica adecuada que permitía recorrerlo, para que fuera posible al instante el tránsito entre los dos mundos. Era esa posibilidad, solo presentida por los pueblos más refinados, como el chino, o los sabios más grandes, la que había hecho que ciertos objetos maravillosos hubieran llegado a formar parte de nuestro orbe. Por ejemplo, el cristal. ¿Quién podía dudar de que una sustancia así, que parecía prolongar la del agua que habría de contener, no era uno de esos objetos soñados? ¿No estaba el amor mismo, el curso delicado de las caricias, la vida escondida a que daba lugar, hecho de la misma materia que nuestros sueños? ¿De dónde venían los recién nacidos? ¿Adónde iban al morir los seres que habíamos amado? No, el sueño no se limitaba a guardar memoria de las cosas que previamente habíamos vivido en el mundo, sino que él mismo generaba sus propias criaturas y objetos. Esas criaturas y objetos no estaban antes en la realidad. El sueño las producía como la naturaleza producía los árboles, los animales y los planetas que poblaban el firmamento, y el hombre debía encontrar para ellas, como había hecho antes con las otras coas del mundo, un acomodo en su corazón.

Escola xocolatina

FITXA
=====
Títol: Escola xocolatina
Autor: Joana Sabata
Il·lustrador: Armand
Edició: Piscina, un petit oceà, 2018 (col·lecció la banyera)
Edat: a partir de 6/7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un llibre molt didàctic i sensible que gira al voltant del gust, la forma, l’olor i la història de la xocolata i la ciència que hi ha al darrera, perquè ens agrada tant la xocolata… quin misteri
amaga…

A l’escola xocolatina ho saben prou bé, els seus alumnes cada dia viuen en primera persona la màgia del cacau i experimenten en propia pell que la ciència es pot fer entenedora i es pot explicar sempre en qualsevol format.

Off

FITXA
=====
Títol: Off
Autor i il·lustrador: Xavier Salomó
Edició: Flamboyant
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: Medi ambient


RESSENYA
=========
Off és un àlbum sense mots explícit i directe que t’interpel·la a reflexionar sobre què fem per preservar la natura, per aturar la destrucció del nostre món tal i com el coneixem.

Una nena amb una capa vermella i un cérvol viatgen per un lloc inhòspit, fosc i devastat. Arriben a una central nuclear de la que no para de sortir fum. Un cop a dins, tot ple de cables i una màquina central amb un botó vermell parpellejant. Un acte tan senzill com apagar aquest botó és el que dóna pas a la reconstrucció, a la vida en sí mateixa. Tot es cobreix de verd i el bosc comença a créixer. I és aquesta mateixa nena i aquest mateix cérvol els que viatgen a través de la pluja en busca de les altres centrals nuclears.

Tal com diu el propi autor

És un llibre que està ple de referències d'obres que m'han acompanyat durant la realització de l'àlbum: el magnífic llibre d'Igor Kostin "Txernòbil, confessions d'un reporter", "La Carretera" de Cormac McCarthy, les pel·lícules de Miyazaky (com és habitual), i, molt especialment la música de Trent Reznor i de Nick Cave. OFF existeix, també, una mica gràcies a ells.

Sembla ser que el Xavier Salomó es va inspirar per crear Off en la seva experiència personal sobre com va viure la tragèdia de Txernòbil i de Fukushima anys després.

Tinc un tanc de joguina

FITXA
=====
Títol: Tinc un tanc de joguina
Autor: Pere Martí i Bertran
Il·lustrador: Núria Tomàs Mayolas
Edició: Akiara Books, 2019
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: joc i guerra


RESSENYA
=========
Aquest conte sorgeix d’un poema publicat per primer cop en l’antologia de Pere Martí titulada Paraules bessones (Barcanova, 2010). Es tracta d’un poema il·lustrat que ens fa reflexionar sobre la futilesa de la guerra a la societat actual.

El text, un poema antibel·licista amb una rima ben marcada que ens explica com un nen o una nena que sempre jugava a guerres i a matar, quan veu la guerra real per televisió i tota la repercussió que comporta decideix canviar el rol del joc. Els tancs reals que disparen i esclafen tot el que troben, edificis i persones, deixant-ho tot ple de sang... això li provoca malsons i imagina com els seus soldats de joguina sagnen, fins que decideix fondre’ls i desmuntar el tanc per construir somnis de pau.

Game over. Joc acabat.

És una invitació al diàleg, una reflexió sobre la guerra a la societat actual, plasmat d’una manera poètica i didàctica.



El llop de sorra

FITXA
=====
Títol: El llop de sorra
Autora: Asa Lind
Il·lustradora: María Elina
Edició: Kalandraka
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: filosofia


RESSENYA
=========
La Valentina vivia amb el seu pare i la seva mare en una casa a la vora del mar. La casa era petita, però el mar era immens i t’hi podies banyar, almenys a l’estiu.

Així és com comença a narrar Asa Lind la història d’una nena. La Valentina té molts moments de solitud, fins que un dia a la platja se li apareix el llop de sorra. Sí sí, un llop de sorra! Tranquils, no menja éssers humans, només raigs de sol i raigs de lluna perquè els raigs de lluna et tornen savi. El llop es convertirà en el seu company, amic i referent a la descoberta de tantes i tantes preguntes que se’n fa la Valentina.

El Llop és qui donarà resposta a totes les inquietuds i curiositats del món en una època en la què la necessitat de trobar els per què és imprescindible.

Tracta temes com la pròpia existència, l’amistat, la confiança en un mateix, la por i l’univers tant des d’una vessant quotidiana com profunda.

Les il·lustracions també transmeten aquesta complicitat entre Valentina i el Llop. Les tonalitats d’ocres aporten la calidesa i intimitat necessària entre els dos personatges.

Definitivament és un llibre poètic, oníric i filosòfic.

A la web de Kalandraka diu que és el primer volum d’una trilogia publicada en diversos països i adaptada en format teatral, radiofònic i animat. Esperem poder tenir traduïda al català la obra sencera.

Libre (Release)

FITXA
=====
Títol: Libre (Release)
Autor: Patrick Ness
Traductor: Luis Murillo
Edició: Nube de tinta, 2017
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: adolescència, amistat, assetjament, drogues, fantasia, homofòbia, homosexualitat, identitat, religió, violència de gènere.


RESSENYA
=========
No crec que m’equivoqui de gaire al dir que quan agafem un llibre d’en Patrick Ness molts tenim en ment l’esperança de trobar una altra faula com la de Quan un monstre em ve a veure. Així és com vaig agafar aquesta novel·la...

Adam Thorn és el rotund protagonista d’aquesta història. El vaig acompanyar al llarg de 24 hores. Des de la primera pàgina fins a la festa de comiat de l’Enzo, el seu ex, vaig viure la culpa de la religió per ser aquella persona que no volen els teus pares, la repugnància per ser l’objecte de desig del teu cap a la feina, el confort de sentir com el valor de l’amistat i l’amor son salvavides durant les vivències de l’adolescència.

I la trama fa així... Últims dies d’estiu, som a punt de començar l’últim any d’institut i l’Enzo marxa del poble. Els companys de l’institut li preparen una festa de comiat i l’Adam, que continua lligat a una relació que va ser més aviat tòxica, escolta els consells i rep el suport de l’Àngela, la seva amiga de l’ànima, i d’en Linus, la seva parella actual. Al llarg d’aquestes 24 hores l’Adam mostra a cor obert el procés que viu de recerca d’identitat, de presa de decisions i de maduració, en definitiva.

La història podria tenir aquest argument, per si sol prou complet, però en Patrick Ness inclou en aquest relat un altre de paral·lel, fantàstic i mitològic. Quan l’Adam, deixant-se portar per un impuls, compra una rosa i es punxa el dit, desperta dins del llac una entitat plena de ràbia i dolor que ha tornat a buscar venjança. Acompanyada d’un faune que la serveix, “la reina”, posseïda i ferida, cercarà alliberar-se també d’una relació tòxica i cruel i és capaç de tot per aconseguir-ho.

Una novel·la inquietant que et deixa un regust amarg, amb uns personatges ben treballats i una doble trama que potser no acaba de funcionar del tot perquè son massa independents una de l’altra, però una bona opció per reflexionar sobre molts temes. Trobem algunes referències musicals i bibliogràfiques que ens situen la trama en l’actualitat. Aquest llibre ha recollit l’herència de La Sra. Dalloway de Virginia Woolf i l’obra de Judy Blume Forever.

El senyor Ness és patrocinador de “Diversity Role Models”, una organització benèfica que treballa l’ homofòbia en els centres d’ensenyament, i amb aquest llibre posa el seu granet per visibilitzar aquesta realitat.

Som a la claveguera amb en Pau i en Pere

FITXA
=====
Títol: Som a la claveguera amb en Pau i en Pere
Autor: Maurice Sendak
Traductor: Miquel Desclot
Edició: Kalandraka, 2019
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Aquest és una de les obres més desconegudes del gran i apreciat autor que fou Maurice Sendak. Realitzada el 1993, arriba ara a les nostres llibreries gràcies a la infatigable tasca de recuperació dels clàssics que du meritòriament a terme l’editorial Kalandraka.

Diuen que està inspirada en un parell de cançons populars angleses, però això és menys important que el fet que s’hi entrevegin perfectament les dèries personals de l’autor en els seus darrers anys professionals: la por, la preocupació pels infants marginats, la voluntat de rem
eiar-la ni que sigui per mitjà d’una fantasia llunàtica, el refús a escamotejar la presència del mal, el protagonisme infantil..., Tot això servit amb aquell traç minuciós i ple de detalls que cal observar amb calma a cada una de les seves espectaculars doble planes, on el negre, el blanc i el roig dominen i potencien.

No és certament un d’aquells àlbums de capçalera, que els lectors volen llegir i rellegir una nit rere l’altra, com ho son Allà on viuen els monstres, o A la cuina de nit, però en manté totes les característiques, amb un text que havia de resultar molt difícil de traduir al sempre excel·lent Miquel Desclot, i que es desenvolupa, frase rere frase, en una maquetació abarrotada i complexa. Però, malgrat les crítiques rebudes per part dels mediadiors benpensants, i sense negar que hi ha fragments terribles, el més horrible de tot seria no parar-hi esment. Perquè tan digne d’atenció és aquest llibre com el missatge d’atenció a la infància marginada que l’autor ens vol transmetre.

La brigada de las pesadillas (vols. I i II)

FITXA
=====
Títol: La brigada de las pesadillas (vols. I i II)
Autors: Franck Thilliez / Yomgui Dumont / Drac
Edició: Astronave
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: Misteri, fantasia, Ciència Ficció


RESSENYA
=========
Norma editorial s’està obrint camí dins el públic infantil i juvenil amb el seu magnífic segell Astronave, i com no podia ser d’altra manera amb especial sensibilitat en el mon del còmic. Amb aquesta La brigada de las pesadillas, iniciem una trilogia de la qual sols quedarà per publicar el darrer volum i conclusió, com a mínim fins el moment.

Tristán i Esteban son dos nois de 14 anys que foment part d’un misteriós projecte liderat pel no menys misteriós professor Angus, en el qual i mitjançant una tecnologia sorprenent aconsegueixen entrar en els somnis dels pacients i buscar l’origen dels seus malsons alhora que se les enginyen per neutralitzar-los i retornar-los al camí del bo i feliç son. Aquesta es la clínica del somnis on la rutina i les aventures s’aniran alternant fins que la jove Sarah es ingressada. La seva presència desencadenarà tota una sèries de fets de conseqüències imprevisibles i obrirà la capsa de Pandora que portarà cap als secrets del professor Angus, a partir d’aquí ja res serà el mateix.

Un preàmbul sobre el que Franck Thilliez, reconegut escriptor de gènere negre que aquí fa la seva primera incursió en el món del còmic, li serveix per composar una història divertida, misteriosa, i per sobre de tot addic

tiva que manté en tot moment l’atenció del lector salpebrant-la amb dosis de terror, enginy, i simpatia. Yomgui Dumont i Drac s’encarreguen del dibuix i el color respectivament. Per la seva part el dibuix narrativament funciona a la perfecció, amb enquadraments i muntatges de pàgina molt àgils que ajuden a fluir l’acció quant correspon. Dumont es fa seu un recurs molt propi del manga de dibuixar els ulls molt grossos, fet que ajudarà a perfilar les personalitats dels personatges i a marcar el seu caràcter. Tot plegat suma en la mateixa línia, en la de conformar una lectura esplèndida.

Si ja et vas enganxar a Solos (Dibbuks), ara t’enganxaràs a La Brigada.