Samba Panda amb l'osset

FITXA
=====
Títol: Samba Panda amb l'osset
Autor: Satoshi Iriyama
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 2 anys
Temàtica: Llibre-joc, ioga, motricitat


RESSENYA
=========
Satoshi Iriyama és l’autor i il·lustrador japonès d’aquest àlbum senzill i bonic, el qual pertany a una sèrie que es titula Samba Panda. L’editorial Libros del Zorro Rojo ha anunciat ja les dues pròximes publicacions d’aquesta col·lecció: Samba Panda amb el pare al febrer i Samba Panda amb els teus amics al mes d’abril. Val a dir que Iriyama ha publicat altres llibres a diversos països en què la majoria són protagonitzats també per animals: un pollet que es diu Chirp, elefants, óssos rentadors...

La lectura d’aquest àlbum el que ens proposa, mitjançant una interpel·lació directa amb el lector o lectora des del començament amb un “Estàs a punt per «sambar» com un panda? Braços amunt!” fins al final amb “T’ho has passat bé?”, és un joc interactiu que consisteix a imitar els moviments que ens mostra l’ós panda protagonista, que d’alguna manera ens remet a figures i passos de l’art del ioga, a la dansa o simplement a moviments corporals psicomotrius.

Al llarg del llibre se segueix el mateix funcionament i la mateixa organització de la imatge i el text en el procés de lectura. Primerament, a la pàgina de l’esquerra el text explica com ens hem de posicionar (tant l’ós com nosaltres com a convidats i convidades) i a la pàgina de la dreta apareix el panda representant-ho. A la següent doble pàgina, a l’esquerra tant el text com la il·lustració ens exposa el moviment que hem de fer (“Ara mou el culet”, “Cap a un costat i cap a l’altre”...) i, a la pàgina de la dreta, el panda protagonista transformat amb la figura que representa: una tulipa, un plàtan, una baldufa, un avió, entre d’altres.

Un fet curiós és que en un d’aquests passos, en el de l’onigiri (altrament conegut com omusubi), s’evidencia la influència de la cultura gastronòmica d’on prové l’autor i il·lustrador del llibre, que com ja he comentat amb anterioritat és d’origen japonès. D’aquesta manera, d’entre els altres objectes que sí que són comuns per a tots els infants, aquest destacarà sobretot per als nens i nenes que no comparteixen aquest tòpic i resulta quelcom singular i divertit.

Tenint en compte que el més rellevant d’aquesta lectura es basa en l’ós i la seva proposta de joc dinàmic de moure’ns és per aquest motiu que el fons de la pàgina és blanc, fet que facilita centrar-nos, doncs, en el que interessa transmetre a l’autor

Per últim, comentar que el final, una vegada -tant el panda com els lectors i lectores- hem fet tots els exercicis, conclou d’una manera tendra que ajuda a tornar a la calma: a partir d’una abraçada especial, la de la mare.

I tu, lector/a, t’atreveixes a gaudir d’aquesta experiència?




Mary que escribió Frankenstein

FITXA
=====
Títol: Mary que escribió Frankenstein
Autor: Linda Bailey
Il·lustrador: Júlia Sardà
Edició: Impedimenta, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: Biografia il·lustrada


RESSENYA
=========
Una de les novel·les de terror més famoses del llarg de la història, és Frankenstein o el modern Prometeu, de Mary Shelley, que va ser publicada per primer cop el 1818, és a dir fa 200 anys.

En motiu d’aquest aniversari, Júlia Sardà, una de les meves il·lustradores preferides de la escena barcelonina, autora de Los Liszt, de la mateixa editorial Impedimenta, i de gran número de clàssics, dóna vida a una preciosa biografia il·lustrada, que narra la vida d’una nena que es convertirá en una de les dones que han marcat la histò
ria de la literatura.

Aquest llibre és un recorregut pel procés creatiu de Mary Shelley. Comença amb l’origen familiar de Mary, una vida sense la mare, els problemes amb el seu pare i la seva madrastra, el seu exili a Escòcia, la seva fugida amb Shelley, un jove i brillant poeta i la famosa nit a casa de Lord Byron on proposen un repte: escriure una historia de fantasmes…

Com comença una història? A vegades, tot comença amb un somni. I la Mary era una gran somiadora…

El final del llibre hi ha una “nota de l’autora”, on ens explica que ella es basa en la introducció que va escriure la mateixa Mary, on explicava com va aconseguir escriure Frankestein amb només divuit anys, i com va poder imaginar-se i escriure una història tan horrible. Allà hi descrivia el procés creatiu d’escriptura de la seva obra i també parlava de la seva avançada imaginació adolescent.

Un perfecte equilibri entre el text de Linda Baley i les fantàstiques il·lustracions de Júlia Cerdà, que aconsegueix recrear els detalls i l’atmosfera de l’època.

La declaración de los derechos humanos

FITXA
=====
Títol: La declaración de los derechos humanos
Autor: Jean-Marc Fiess
Edició: Kókinos, 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: drets humans


RESSENYA
=========
un petit gran tresor de llibre desplegab
le per comprendre i fer-nos nostres les l
leis mes importants mai dictades pels ho
mes i reconegudes almenys en teoría per
tots els països del planeta encara que ca
da estat aplica a la seva manera
dibuixos en relleu molt senzills donen al l
libre una particularitat d’expressió plàsti
ca molt rica en matisos i sensació de volu
m molt neta i senzilla

Un paseo por París

FITXA
=====
Títol: Un paseo por París
Autor: Salvatore Rubbino
Traducció: Montse Triviño
Edició: Barcelona: Planeta S.A, 2017
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: París, viatges, família


RESSENYA
=========
Tot i que aquest llibre ja fa més d’un any que és al mercat, creiem que val la pena ressenyar-lo aquí, perquè les guies il·lustrades de viatges no són tan abundants com sembla dins l’àmbit del llibre de coneixements infantil.

Impossible oblidar els títols de la col·lecció “Esto es...” de Miroslav Sasek, i més concretament el de Esto es París, creat el 1959. El de Salvatore Rubbino s’hi assembla molt, si bé hi manté punts de diferència importants.

Aquest està pensat per fer un tomb per París en un sol dia, seguint el plànol que hi ha a les guardes, i que ens permetria anar des del Barri Llatí a Nôtre Dame, d’allí al Marais, al Pompidou, al Louvre, als Champs Elysées i acabar a la torre Eiffel. Déu n’hi do, si anem amb criatures massa petites!

Aquesta passejada turística la protagonitzen una nena d’uns sis o set anys i el seu avi que li fa de guia. I així ho explica ella en primera persona, en un text de frases curtes fet amb tipografia més grossa: “A la vuelta de la esquina topamos con el rio Sena. “¿Qué es esa gran Iglesia de la isla?” pregunto. “La catedral de Notre-Dame”-contesta el abuelo -¿Te gustaria subir a lo alto y admirar las vistes?”. I així per l’estil... Però també hi ha altres textos, amb lletra força més petita, que aporten documentació sobre petits detalls de les làmines, p.ex: “Los puestos de libros llevan junto al río desde el siglo XVI”. Alguns d’aquests petits comentaris reclamarien un generós coneixement de la història, personatges, costums i llengua, per part dels lectors, sobretot si tenen la suposada edat de la protagonista. Això fa que aquest àlbum-guia documental, si bé és entretingut de veure, sigui una mica complex de llegir, per la permanent presència de dos o tres registres de text.

Ara bé, respecte a les il·lustracions, res a dir: tant les panoràmiques com les composicions resulten atractives, clares, netes i --per aquells que coneixen la Ciutat de la Llum-- fidels als llocs que sintetitzen. També cal reconèixer que l’itinerari i els personatges estan força actualitzats, respecte a l’obra de Sasek. Per tant, la tasca de cronista gràfic duta a terme per l’autor és digne d’elogi.


Si en voleu saber el making off, entreu en aquesta web.

Què fan els grans tot el dia?

FITXA
=====
Títol: Què fan els grans tot el dia?
Autor: Dawid Ryski
Edició: HarperCollins Ibérica, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: adults, oficis, família


RESSENYA
=========
Què fan els grans tot el dia? és un llibre que explica de manera breu i senzilla 30 oficis, des d’astronauta fins a tatuador passant per arquitecte, enginyer, mestre fuster, biòleg marí, arqueòleg, entre d’altres.

A simple vista denoten dos aspectes molt interessants a comentar. El primer fa referència a la diversitat d’oficis. No només s’exposen aquells més comuns com ara policia, bomber, enginyer, advocat, mestre o periodista sinó que l’autor aprofita per donar a conèixer i visibilitzar feines que no estan del tot considerades per la societat o bé perquè no són tan recurrents, com per exemple serien les de dissenyadora industrial, gerent, bateria, fotògraf, surfista de neu professional, cuidador de gent gran, pagesa... El segon, quant al gènere, denota una certa consciència sobre el tema –o almenys aquesta ha estat la meva impressió-, ja que la repartició dels oficis entre els homes i les dones trenca amb els estereotips i generalitzacions compartides avui dia per la societat. Com a talls d’exemple podem observar que les dones exerceixen d’astronauta, enginyera, pilot i mestra fustera i, els homes, de mestre i cuidador de gent gran.

Val a dir que l’autor, Dawid Ryski, un jove polonès de trenta-sis anys, és arquitecte paisatgista de professió a banda de dissenyador de cartells de concerts, de tapes de CD i de monopatins; il·lustrador a diaris, bateria en un grup de punk i co-fundador (juntament amb la seva dona) de Pinata Unique, una marca de roba que té com a finalitat ser única, plena de detalls i de qualitat. Per tant, a partir del que sabem d’ell, podem afirmar que ambdós aspectes comentats amb anterioritat s’han premeditat i tingut en compte al mil·límetre, fet que personalment valoro positivament.

Val a dir que és un clar exemple d’hibridació entre un àlbum il·lustrat i un llibre de coneixements, ja que combina ambdós gèneres d’una manera molt encertada: s’expliquen, amb només quatre ratlles, els oficis però no des d’un registre formal i informatiu sinó mitjançant un narrador –el qual s’interpreta que és un infant tant pel vocabulari que s’utilitza com pel títol del llibre- que exposa de què treballen els seus familiars i amistats. A més, la breu explicació en primera persona va acompanyada d’una il·lustració –sembla ser que en format digital i que destaca per un estil i traç geomètric- que ocupa la major part de la pàgina, a partir de la qual podem observar la feina que desenvolupa cadascú per tal de facilitar-ne la comprensió.

Vegem un exemple, el de l’ofici de periodista, per tal que us pugueu fer una idea del to de l’escrit:
La tieta Nati és periodista. Informa del que passa al món. Centenars de milers de persones la veuen per televisió. Quan un volcà entra en erupció, la Nati se n’hi va a explicar-ho perquè els espectadors ho puguin veure des de casa. Parla amb polítics importants i els fa preguntes agudes perquè els puguem entendre millor.

Fins i tot, en alguns casos s’interpel·la directament amb el lector/a, com el de l’astronauta (Si mires les estrelles potser la veuràs) i del dissenyador industrial (De quin color és la teva torradora? Quina forma té el sofà? De quins materials està feta una bicicleta?).

Així doncs, si voleu conèixer alguns dels oficis des d’una perspectiva una mica diferent, especial i divertida, no us perdeu aquest llibre!

Cien pasos para volar

FITXA
=====
Títol: Cien pasos para volar
Autor: Giuseppe Festa
Il·lustrador: Gala Pont
Edició: Duomo, 2018
Edat: a partir d'11 anys


RESSENYA
=========
A la faixa del llibre ja ho avancen Emilio Ortiz, escriptor invident: “Me he enamorado de este libro. Lucas ve la naturaleza como solamente pueden verla quienes la miran con el corazón” i Araceli Segarra, alpinista: “Una historia preciosa en la que la naturaleza nos libera de prejuicios y nos enseña cómo somos”.

I tenen raó, el llibre ens mostra la connexió que es pot tenir amb la natura i com aquesta afecta positivament en les relacions humanes. A més a més, és una història que arriba al cor per la sensibilitat amb la que està escrita.

Lucas és un noi de 14 anys invident que amb la seva tieta fan una excursió a un refugi de muntanya dels Alps. Comparteixen caminada amb un guia i Clara, una noia de la seva edat. Al principi es detecta la incomprensió i la por davant d'una persona cega però després de veure la seva decisió i desimboltura, com capta tots els sons, energia i sensacions que la muntanya ens ofereix, s'estableix una bona relació.

El mateix dia que fan la excursió uns caçadors furtius roben una cria d'àguila. A través dels ulls de la cria d'àguila tenim idea de com viu el segrest. Els excursionistes involuntàriament s'involucren en la captura dels traficants d'aus. Lucas té un lligam especial amb els animals, coneix i pot reproduir el so dels ocells, aspecte clau per a que tot acabi bé.

L'aventura viscuda fa que Lucas sigui més confident amb la seva tieta i, sobretot, amb la Clara. Comparteixen la temor al canvi d'institut i Clara li confesa la seva inseguretat, que l'impedeix ser ella mateixa a l'escola. És el que té compartir moments a la muntanya. La experiència els fa més forts per fer petits canvis i afrontar la vida.

L'autor comparteix que va escriure el llibre inspirant-se amb un noi eixerit i ple de vida que va conèixer al Parc Nacional dels Abruços, a Itàlia.

Sempre és bo trobar temps per envoltar-nos de natura i gaudir-la des de tots els sentits, tant sigui a Itàlia com a casa nostra.