La isla de los perros

FITXA
=====
Títol: La isla de los perros
Autora i il·lustradora: Aurore Callias
Edició: Libros del zorro rojo
Edat: 5
Temàtica:


RESSENYA
=========
La petita Ida viu a una illa amb 33 gossos de diferents races. Sempre van junts però un bon dia Ida decideix posar un nom a cada un d’ells. Aquests noms seran els d’altres animals i els gossos, un per un, començaran una metamorfosi que els convertirà en l’animal anomenat.

A partir d’una il·lustració naïf, que pot recordar a una certa estètica dels anys 60, Aurore Callias crea una petita i divertida història plena de ritme que farà que tothom passi una bona estona.

L’àlbum de Callias és un total divertiment de formes i colors i això es converteix en la seva principal virtut. No vol ser pretensiós ni moralitzant, mostra de manera lúdica, aprenem de la sensibilitat, de mirar.

Ideal per a persones aventureres i amants dels animals, persones que també tenen la seva illa plena de sorpreses i idees noves.

T'estimo (quasi sempre)

FITXA
=====
Títol: T'estimo (quasi sempre)
Autor: Anna Llenas
Il·lustrador: Anna Llenas
Edició: Estrella Polar, 2015
Edat: de 7 a 99 anys
Temàtica: amistat, amor, estimació


RESSENYA
=========
Us proposo descobrir un àlbum il·lustrat tendre i divertit, una història pensada per explicar als nens i amb la que molts adults s’hi veuran reflectits, sobre la meravellosa diferència!


Què ho deu fer que allò que fa tan especial a algú, en ocasions ens encanta i en canvi d’altres ens irrita profundament? Ja ho tenim això els humans, que som complexos i sovint, incapaços de gestionar les pròpies emocions, i no parlo només dels infants, penso que els adults encara ho fem més difícil! Resulta curiós, som perfectament competents a l’hora de diagnosticar en els altres problemes o actituds errònies però quan el subjecte d’estudi som nosaltres mateixos, ai! Aquí la cosa es complica sobiranament... No us heu preguntat, com pot ser que un mateix tret d’una persona fa que de vegades ens agradi i d’altres ens molesti?


Aquest és el fil argumental de l’àlbum. En Lolo i la Rita són amics malgrat les seves diferències. Acceptar-les sovint no els és fàcil, però qui els va dir que ho seria? Un cuc bola i una cuca de llum ens mostren com, fins i tot en les millors relacions, allò que un dia ens feia gràcia, despertava tendresa passat un temps ni ens fa gràcia ni ens inspira tendresa sinó ben al contrari, ens irrita profundament.


Anna Llenas és arxiconeguda per el seu anterior títol El monstre dels colors (Flamboyant, 2012), amb aquesta nova proposta, segueix tractant l’educació emocional. Amb un estil que captiva grans i petits, treballa conceptes com l’empatia i la comprensió, valors imprescindibles per aconseguir que els infants d’avui siguin demà, adults emocionalment sans demà, a més aconsegueix que el mateix text tingui múltiples lectures, una senzilla i més planera per als nens, però quan ens capbussem en el missatge, els adults descobrim un retrat de la complexitat de les relacions, els estira i arronsa necessaris per superar el dia a dia en la parella, no us deixeu enganyar per l’estètica infantil, els grans en podem aprendre tant o més que els nens amb aquest llibre.

Un conte per a nens i grans que ens convida a la tolerància i l’acceptació d’allò que és diferent, mostrant el màgic efecte dels pols oposats.

Coco Chanel

FITXA
=====
Títol: Coco Chanel
Autor: María Isabel Sánchez Vegara
Il·lustrador: Ana Albero
Edició: Colección Pequeña y Grande
Edat: a partir 3 de años
Temàtica: introducción a la vida de importantes mujeres contemporáneas


RESSENYA
=========
Con Coco Chanel, Alba Editorial abre su colección Pequeña & Grande con la cual desea hacer una breve introducción a la vida y logros de algunas personalidades femeninas de la historia contemporánea. Como dice su contratapa, en esta colección conoceremos a diseñadoras, científicas, pintoras y aventureras “con las que identificarse”.

La historia es breve y rimada y su sencillez deja al pequeño lector con los elementos claves para saber quién fue Coco Chanel. Las ilustraciones, todas a sangre y con un uso predominante del negro y el rosa viejo, crean una atmósfera muy particular para este libro.

Al final de la historia encontramos una breve nota didáctica sobre Gabrielle Bonheur.

¿A qué niña o niño pequeño que le guste coser, diseñar ropa o disfrute de actividades similares podría no gustarle esta brevísima historia?

Pero donde tropieza este libro no es en la historia o en las ilustraciones sino en su concepto, cuando limita al público lector desde la contraportada dedicándolo a “las niñas y no tan niñas”*, frase que realmente descoloca en estos tiempos.

*El segundo libro de la colección, Frida Khalo, modifica la dedicatoria y comienza: “El segundo título de una colección de cuentos con los que niñas y niños descubrirán quiénes eran y qué lograron las más grandes mujeres de la historia contemporánea”.
Rectificar siempre es de sabios.

Akuratus 2

FITXA
=====
Títol: Akuratus 2
- Pieza de madera y globo
- Columpio y chupete
Autor: Martin Baltscheit
Il·lustrador: Ulf K
Edició: Lóguez, 2014
Edat: a partir de 2 anys


RESSENYA
=========
Sóc de l’opinió que el còmic pot ser una molt bona opció per a l’etapa pre lectora dels infants pel seu llenguatge seqüencial i sintètic basat en la imatge. Per aquest motiu, descobrir aquesta proposta de Lóguez em fa especial il·lusió!

L’Akuratus és un simpàtic robot blau de dos anys que arriba a la Terra en el seu coet. A partir d’aquí, se’ns presenten unes històries senzilles, plenes de tendresa, amb les quals l’Akuratus descobreix el món a través de l’experiència.

Petits aprenentatges que afronta com ho faria un infant de dos anys, amb intuïció i curiositat. Cada volum conté dues històries, cadascuna de les quals gira al voltant d’un objecte concret: un gronxador, un xumet, un joc de construcció de fusta i un globus. Esbrinar el veritable sentit i funcionalitat de cada element esdevé un repte per a l’Akuratus. Són objectes i situacions reconeixibles per als més petits que els permetran seguir el fil de la historieta amb l’ordre seqüencial propi del còmic.

Amb una gamma cromàtica de tons pastels, les il·lustracions són dolces i expressives. Tot i que cada vinyeta va acompanyada d’un text breu, una frase que complementa la il·lustració, la història podria funcionar sense mots perfectament.

L’Akuratus és un personatge entranyable i eixerit que de ben segur conquistarà als petits lectors amb el seu somriure i la seva innocència. Cada conte acaba amb el petit robot muntat al seu coet de camí a casa seva. Esperem que torni aviat a la Terra per a oferir-nos nous descobriments!

Aquí pots fer un tastet del primer volum i del segon.

Fèlix, ets un desastre!

FITXA
=====
Títol: Fèlix, ets un desastre!
Autor: Jakob M. Leonhardt
Il·lustrador: Fréderic Bertrand
Edició: Animallibres, 2014
Edat: a partir d'11 anys
Temàtica: escola, adolescència


RESSENYA
=========
En Fèlix és un adolescent de 15 anys a qui no li agrada l'escola. El seu objectiu és esquivar les classes i els professors. Com a molts adolescents, no li agrada el seu cos i vol passar desapercebut fins que un dia arriba la bella Charleen a l'escola. Des d'aquell dia competeix amb en Robert Maschman, el guapo de l'escola, per ella. Però en Fèlix és un desastre i res no li surt bé. Al final, però, s'adona que la Charleen no era la noia fantàstica que havia imaginat.

Un llibre molt divertit i ben escrit, absolutament recomanable per a nois i noies a partir dels 11 anys, com el meu fill Martí que se'l va llegir en pocs dies. Acompanyen al text divertides il·lustracions de Fréderic Bertrand, dibuixos dels personatges però també de monstres imaginaris i de lletres, tot a tinta blava, com les de boli que es fan als marges dels llibres durant les dures jornades escolars, així com taques descurades de tinta grisa.

En Jakob M. Leonhardt és escriptor i músic i enginyer de so que viu entre Hamburg i Tòkio. Ha publicat uns quants llibres més amb el personatge d'en Félix, que esperem es publiquin aviat a casa nostra.

La gran canoa. Cuento Kariña.

FITXA
=====
Títol: La gran canoa. Cuento Kariña.
Autor: Maria Elena Maggi
Il·lustrador: Gloria Calderón
Edició: Ediciones Ekaré
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: llegenda indígena veneçolana


RESSENYA
=========
Este cuento pertenece a la Colección Narraciones Indígenas que publica la Editorial Ekaré con el objetivo de difundir los cuentos y leyendas de las diferentes culturas indígenas de Venezuela.
Los kariña son una etnia nativa americana que viven en las Guayanas, Brasil y Venezuela. Es en este último país en donde viven el mayor número de ellos.

La Gran Canoa es una leyenda que explica el episodio del Diluvio Universal, relatada también en su cultura, como en textos de otras zonas del mundo, con variantes al final acordes con su forma de vida.

“Kaputano, el dueño del cielo, bajó a la tierra de los kariña.
-Hijos míos –les dijo- vengo a anunciarles que pronto caerá
una gran lluvia y el mundo se cubrirá todo de agua”.

Como lo leemos en este cuento es como se les relata a los niños y niñas kariña en su lengua (hablada por unas 11.000 personas en Venezuela).

Con muy poquito texto, gran parte de la fuerza del cuento está contenida en las ilustraciones realizadas con ceras sobre fondo negro. Los cuadros, a doble página completa, recrean la secuencia de la historia, despiertan interés más allá de su puro carácter estético, aportan mucha información de la cultura kariña, crean la atmósfera trágica del principio y agradable del final.

La autora María Elena Maggi es editora de libros infantiles, con un interés especial en la compilación de leyendas indígenas, cuentos populares, poesía y canciones tradicionales venezolanas.

En este libro ha hecho una versión libre de la leyenda La Gran Canoa, enraizada en la cultura mítica kariña, y que fue recopilada en distintas versiones desde principios del siglo XX.

Al final del libro hay una breve explicación de esta cultura y un aún mas breve diccionario de su lengua.

Lectura muy recomendable para poner en manos de los niños y las niñas como introducción a las fabulaciones de la cultura y a las particulares interpretaciones que se pueden hacer de la historia.

El señor tigre se vuelve salvaje

FITXA
=====
Títol: El señor tigre se vuelve salvaje
Autor: Peter Brown
Il·lustrador: Peter Brown
Edició: Océano Travesía, 2015
Edat: de 5 a 9 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Avui us recomano un àlbum il·lustrat força interessant que defensa el fet que tots, en algun moment, necessitem deixar sortir el salvatge que amaguem, la nostra autèntica personalitat, una oda a la llibertat i al reivindicar-se tal com un és.

Hi ha una ciutat on tothom és com ha de ser. Tots estan d’acord i són molt educats. Però, un dels seus habitants s’avorreix de ser sempre tan correcte, tan estirat i tan educat. Ens referim al senyor Tigre, que desitjaria relaxar-se i divertir-se. Li agradaria tornar-se salvatge. Així, un dia decideix fer les coses d’una altra manera.

M’encanta aquesta proposta, no puc dir una altra cosa, un àlbum il·lustrat amb un personatge inconformista, disposat a viure a la seva manera, fugint dels estàndards, obviant la opinió dels altres, únicament sent fidel a ell mateix. L’autor ens presenta un personatge que destaca per la importància de tenir opinions pròpies, desenvolupar un criteri personal, qualitats que en una societat com la nostra, crec que són indispensables.

Cal destacar també la gran expressivitat aconseguida en les figures, sobretot tenint en compte que treballa amb línies molt simples i figures bàsiques. Brown juga amb el color i la disposició dels elements contraposant la verticalitat dels edificis, figures i personatges junt amb una gamma de grisos generalitzada, amb la horitzontalitat i el color viu que adopta el senyor Tigre quan deixa enrere tots els convencionalismes i decideix mostrar-se tal com és en realitat, d’allò més salvatge!

L’autor i il·lustrador d’aquest llibre Peter Brown és un autor i il·lustrador de llibres per a nens, els seus títols inclouen best sellers del New York Times com El jardí curiós (Takatuka, 2010), i un dels seus treballs com il·lustrador Creepy carrots! escrit per Aaron Reynolds li va valer l’any 2013 una menció honorífica en el prestigiós guardó La Medalla Caldecott.

Els Numerlis

FITXA
=====
Títol: Els Numerlis
Autor: William Joyce
Il·lustrador: William Joyce
Edició: Andana, 2015
Edat: de 6 a 11 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Els Numerlis és un llibre estrany. Per començar, cal mirar-se’l i llegir-lo “en vertical”. Així que... estireu els braços tot allò que la seva mida us en permeti i comenceu a deixar caure els fulls un a un.
Aquest conte ens situa en un món en blanc i negre. Un món on només hi ha números i més números. I el punt d’inflexió de la història apareix quan un petit grup de “Numerlis” (els habitants d’aquest món ple de números...) cansats de que tot el que els volta siguin només xifres, comencen a experimentar “físicament” amb els números: que si ara et trec un tros del tres i l’afegeixo al quatre, ara retallo un dos i amplio el vuit... i així, tallant i retallant, aconsegueixen crear “UNA LLETRA”. Tota una fita en un món que fins aleshores havia estat únicament numèric.
Estèticament és un àlbum amb un gust inequívoc a clàssic, però no a clàssic de la literatura... a clàssic del cinema. Es fullejar-lo i les referències a pel·lícules com ara Metròpolis de Fritz Lang arriben soles. També té una mica de gust a Burton (al Burton de La novia cadàver o de la Pesadilla antes de Navidad).
És un àlbum bonic de veure, especialment si tens un cor cinèfil.
També va acompanyat d’una APP que -he de confessar...- no he visionat.
Finalment, dir-vos que l’autor del llibre és el mateix de “Els fantàstics llibres voladors de Morris Lessmore”. Un àlbum -
aquest sí...- absolutament rodó, perquè aconsegueix transmetre un amor sincer i delicat, tant pel cinema com per la lectura (tot i que, en aquesta altra ocasió, l’àlbum no tenia gust a expressionisme alemany sinó a Buster Keaton adobat amb un polsim de Mary Poppins). Absolutament deliciós.

Atrapats a la xarxa

FITXA
=====
Títol: Atrapats a la xarxa
Autor: Michelle Gagnon
Il·lustrador: -
Edició: Fanbooks, 2014
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: pirates informàtics, tràfic d'òrgans


RESSENYA
=========
Primera part d'una trilogia que porta el ritme i la intriga de les novel·les distòpiques de moda al terreny de la informàtica.
Els protagonistes són dos nois de 15 anys amb realitats socials oposades:
La Noa és orfe, crescuda entre centres socials i cases d'acollida, però ara mateix amb certa “independència” gràcies a la seva intel·ligència i les seves habilitats com a pirata informàtic.
Peter, fill de casa bona, és una adolescent que ha trobat a la xarxa els amics i el sentit a la vida que no troba en el seu entorn social.
Una taula d’operació enmig d’una nau industrial, una cicatriu que abans no hi era, un accident, potser l’atzar, però sobretot, uns homes grisos al servei d’una terrible organització mafiosa, seran els culpables que Noa i Peter es trobin i es necessitin per a sortir en vida de tot plegat.
Hi ha més gent implicada de la que podríem creure a primera vista, caldrà doncs corre molt i no refiar-se de ningú. Fins i tot potser caldrà trobar ajuda en altres joves hackers disposats a arriscar la vida per desmantellar aquesta xarxa criminal d’abast mundial.

Llegeixo a la web de Michelle Gagnon que després d’aquest primer títol (en anglès Do not turn around) ja estan publicats en anglès la segona part Do not look now i la tercera, Your say let go.

Senyors de Fanbooks, estarem pendents de la traducció al català.

Constable & Toop

FITXA
=====
Títol: Constable & Toop
Autor: Gareth P. Jones
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: Anaya, 2014
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: misteri, aventures, fantasmes


RESSENYA
=========
Aunque pocos lo saben, vivos y muertos conviven en el Londres de 1884. La mayoría de los habitantes de la ciudad ignoran que se cruzan a diario con los fantasmas de personas que existieron antes que ellos: son seres atrapados en edificios encantados o fantasmas rebeldes que se niegan a ir al más allá. Sólo algunos elegidos como Sam, el joven trabajador de la funeraria Constable & Toop, pueden distinguir a los muertos y comunicarse con ellos.

Situemos, en este contexto, una peligrosa plaga llamada Purga Negra, que está haciendo desaparecer misteriosamente a los fantasmas de los edificios encantados. Sus consecuencias afectarán a un investigador del más allá, que se trasladará a Londres para averiguar qué sucede; a un fantasma rebelde, a una aprendiz de periodista y al propio Sam, que se verá implicado, sin pretenderlo, en una trama plagada de crímenes y sucesos paranormales.

Constable & Toop es una entretenida novela que combina aventuras, misterio y humor en el Londres victoriano. Su autor, Gareth P. Jones, tomó como punto de partida la existencia de una funeraria llamada realmente así para elaborar esta historia de vivos y muertos. Resulta interesante ver cómo integra aspectos históricos de la época (el tratamiento de la muerte o el enfoque sensacionalista de los crímenes en la prensa, por ejemplo) con elementos fantásticos. Más allá de la trama detectivesca, lo que atrae de la novela es su particular visión del mundo cotidiano de los muertos, que destila sentido del humor y mucha imaginación.

Obra coral, Constable & Toop introduce varios protagonistas y secundarios que funcionan francamente bien. Si hay que ponerle algún “pero” a la novela es precisamente la abundancia de personajes (algunos prescindibles, si tenemos en cuenta su mínima influencia en el desenlace de la historia), ya que quizás la alargan más de lo necesario. De todas formas, vale la pena leer tanto la novela como su epílogo, que descubre el contexto histórico de la obra.

Para saber algo más sobre la novela y su autor, aquí os dejamos el booktrailer protagonizado por el propio Jones o podéis echarle un vistazo a la canción que él mismo escribió e interpretó. Aquí tenéis el vídeo y la letra.

El viatge d'Atena

FITXA
=====
Títol: El viatge d'Atena
Autor: Enric Senabre
Il·lustrador: -
Edició: Bromera, 2015
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: novel·la juvenil de divulgació filosòfica


RESSENYA
=========
Aquest llibre de filosofia en forma de novel·la o novel·la en forma de llibre de text de filosofia dona respostes a través de les corrents filosòfiques a les qüestions a les que s’han d’enfrontar els i les adolescents actualment.

La protagonista és una jove de 17 anys, bona estudiant que dóna massa voltes a les coses, ficada de ple en el món de les xarxes socials i a qui li agrada vestir amb un estil alternatiu. Els seus pares, grans amants de la lectura i la filosofia li van posar el nom d’Atena en record de la deessa grega de la saviesa.

Atena es troba al llarg de la història rodamóns que apareixen i desapareixen que li expliquen o li donen les claus que respondran a les incògnites que es planteja a partir de situacions del seu entorn: la separació dels pares, les relacions sentimentals i amb els amics, les experiències sexuals, la violència que viu a l’escola i veu al món, l’ús que es fa de les noves tecnologies, les injustícies socials...

Paral·lelament Atena es pregunta: Qui són aquests rodamóns/consellers morals que apareixen sempre en el moment precís? L’enigma es resol a l’acabament del llibre després de que cadascú/una d’ells i d’elles li deixa un pensament que ella col·lecciona.

El repàs per les diferents corrents filosòfiques al llarg de la història que fa aquest llibre és minuciós: Nietzsche i l’existencialisme de Jean Paul Sartre emmarquen l’episodi en el que Atena dubta de les actuacions correctes o no dels seus amics; el filòsof grec Epictet l’ajuda a entendre els termes relacionats amb el consumisme, sostenibilitat i decreixement; Kant i Jürgen Habermas li aclareixen el funcionament de les relacions afectives; Diògenes i Sòcrates parlen del cinisme a la política i amb Plató afronta la idea de l’enfocament dels problemes de consciència; amb Karl Marx, Atena entén una mica millor el món globalitzat i l’economista Christian Felber la introdueix a un terme tan actual com el de l’economia del bé comú.

El llibre té en compte la variable de gènere en la història no només quan parla de les idees de les filòsofes Hipàtia d’Alexandria, Hannah Arendt o Simone de Beauvoir sinó en tot el darrer capítol dedicat a la reivindicació dels drets de les dones.

L’autor, Enric Senabre Carbonell és professor de Filosofia i Ètica, i treballa en el camps de la divulgació filosòfica i l’educació en valors.
Com a membre del Col·lectiu Baubo s’ha preocupat especialment per l’educació afectiva i sexual dels i de les adolescents, de l’educació audiovisual i la utilització didàctica de les TIC.
També ha publicat Política per a joves inquiets, El sabor de la ciutadania, Mira la tele!i pensa-hi! i, amb Rosa Sanchís, Què tinc ací baix?

La coberta del llibre no enganya, la seva lectura ajudarà els i les adolescents a “Navegar per la vida amb filosofia”.
Us dono un consell: feu la lectura a poc a poc, deixant passar uns dies entre capítol i capítol. Cada un d’aquest conté prou informació com per a xerrar del seu contingut amb amics, amigues i/o familiars.
Descobrireu, i ja sabeu que la informació és poder, el perquè de comportaments i pensaments que ens envolten i ens afecten.
O, al menys, això li ha passat a Atena que els consells que ha rebut de cada roder en forma de sentències li serviran de brúixola al seu viatge per la vida.

La història de l'Erika

FITXA
=====
Títol: La història de l'Erika
Autor: Ruth Vander Zee
Il·lustrador: Roberto Innocenti
Edició: Kalandraka, 2014 (en català)
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: l'holocaust; la segona guerra mundial


RESSENYA
=========
No havia llegit mai cap llibre de'n Roberto Innocenti, així que m'estreno amb La Història de l'Erika. Un text dur però emocionant i esperançador publicat el 2003 en anglès, i ara en català per Kalandraka en el 70è aniversari de la fi de la segona guerra mundial. Una història verídica i commovedora que ha rebut diferents premis a tot el món.

L'Erika relata en primera persona com es va salvar de l'holocaust gràcies al sacrifici dels seus pares, que la van llençar des del tren que els duia a l'extermini. La protagonista, des de la seva vellesa, es pregunta com els seus pares biològics van ser capaços de veure l'horror i intuir el final. Les belles i detallistes imatges de Roberto Innocenti, en tons grisos, acompanyen i transmeten el calfred de la por que sentien les persones que s'amuntegaven en els tren de mercaderies que els conduïa a la mort a través de camps glaçats. Al final de la història veiem l'Erika de nena, a doble pàgina i a tot color, mirar un tren passant pels camps i preguntant-se pel passat incert que sempre l'acompanyarà. A cap il·lustració hi podem veure rostres.

Roberto Innocenti, és un dels il·lustradors més premiats i prolífics de la literatura per a infants. Anteriorment havia il·lustrat la història de La rosa blanca, dura història on va explicar als infants italians la dura realitat de l'extermini i que ben aviat va ser publicat arreu del món. Ruth Vander Zee és mestra i autora americana, que es va estrenar a la literatura per a infants el 1995 amb La història de l'Erika i que ha continuat publicant altres texts basats en fets reals com Mississipi morning.

No hay dos iguales

FITXA
=====
Títol: No hay dos iguales
Autor: Javier Sobrino
Il·lustrador: Catarina Sobral
Edició: Kalandraka, 2015
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica: amistad, cariño, amor


RESSENYA
========
Qué es eso de lo que no hay dos iguales es el misterio que Javier Sobrino y Catarina Sobral mantienen a lo largo de todo este álbum de formato vertical, ilustraciones que juegan con el blanco, el negro y algún otro color (en alguna doble página el rojo, en otra el verde, en una tercera el azul…), y texto breve, a veces parecería que con ganas de rimar, y que juega a sugerir más que a contar?

Qué es eso que se encuentra en todas partes, allí donde al menos dos personas, y que, efectivamente, siempre que se produce lo hace de manera distinta?

No desvelaremos aquí el secreto, por supuesto. Para eso tendrán que llegar a la página desplegable final de este álbum-adivinanza, que a pesar de proponernos un juego conocido (similar, por ejemplo, al de “Esa gigantesca pequeña cosa” de Beatrice Alemagna) nos mantiene en vilo con sus poéticas descripciones (con un solo adjetivo basta: calles múltiples, veredas ausentes, islas furtivas y canoas sigilosas) y sobre todo con unas ilustraciones brillantes, en las que solo con una silueta y jugando con el color de fondo y el blanco, “arrancan” a la página los elementos suficientes para situarnos en el escenario escogido.

Y, por supuesto, llegarán al final, desvelarán el misterio, y volverán al principio para volver a leer, texto e ilustraciones, a la luz del conocimiento adquirido.