Posa un llibre al teu Nadal!

Vols que els Reis Mags portin llibres als teus fills/néts/nebots/veïns/amics (o filles/nétes/nebodes/veïnes/amigues), però no saps quin posar a la carta?
Aquí et deixem una bona pila de recomanacions, i recorda que totes, totes, totes... i encara més! les trobaràs a l'Al·lots - El Petit Príncep.

1.- Les recomanacions de la Glòria Gorchs, bibiliotecària i especialista en literatura infantil i juvenil (a més d'una de les més fidels participants a les nostres tertúlies!).
2.- Les recomanacions del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
3.- Les recomanacions del suplement literari "El Cultural".
4.- Les recomanacions de les Biblioteques de L'Hospitalet.
5.- Altres recomanacions, recopilades per Darabuc.

Bon Nadal... i bona lectura!

Quina vergonya de pare!

FITXA
=====
Títol: Quina vergonya de pare!
Autor: Meir Shalev
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2008
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Meir Shalev és un autor molt conegut dins la literatura hebrea contemporània, que escriu un petit text tendra, que amb poques paraules aconsegueix colar-nos un missatge amb tota la gràcia del món.

L’Efraïm té vergonya del seu pare, que és escriptor i un pèl excèntric. Ell voldria tenir un pare com els dels seus companys d’escola, que no canten pèl carrer, que no s’adormen a les reunions de pares... Finalment gràcies a un concurs de pastissos, pare i fill faran les paus.

El text és breu i està imprès sobre pàgines de colors, força il·lustrades, de manera que la lectura resulta atractiva a primers lectors. Potser argumentalment és previsible, però sense grans pretensions crec que el resultat final és efectiu i afectiu.

Compte amb la granota

FITXA
=====
Títol: Compte amb la granota
Autor: William Bee
Il·lustrador: William Bee
Edició: Barcelona: Joventut, 2008
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La senyora Cagarrines és una velleta encantadora que viu al costat d’un bosc ple de personatges un pèl terrorífics com ara el Follet Tinyeta, el Papu Pudent o l’Ogre Ganut. Tots volen entrar d’amagat a casa de la pobra velleta sense fer cas del rètol de la porta: “Compte amb la granota”. El que no saben els malvats monstres és que la granota és més terrible que tots tres junts i que té una gana de campionat.

Es tracta d’un llibre que tan sols busca arrencar somriures i ho aconsegueix, amb unes il·lustracions volgudament cursis, ideal per a explicar a un grup de nanos.

Ah! I prepareu-vos per una sorpresa final que ruboritzarà a més d’un pare!

Un bosc ple de boira

FITXA
=====
Títol: Un bosc ple de boira
Autor: Nick Sharrat
Il·lustrador: Nick Sharrat
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2008
Edat: de 0 a 5
Temàtica:


RESSENYA
=========
Heus aquí un llibre que no passarà a la història però que compleix amb escreix tots els requisits que demanem a un llibre per a petits lectors. Es tracta d’un llibre molt ben editat, que convida a jugar i a compartir la lectura entre petit i adult i que a més a més, fa referències a personatges clàssics dels contes que segurament ja coneixeran a partir dels dos o tres anys.

L’autor utilitza un recurs que alguns recordareu dels llibres de Bruno Munari, i és el de simular la boira a partir del treball sobre paper de ceba. Gràcies a l’efecte de la transparència, l’infant troba pàgina rera pàgina una ombra en negra i se’l convida a endevinar “Què hi veus entre la boira?” Al girar al full, l’ombra apareix pintada a tot color, amb una línia clara i acompanyada d’un text rimat que busca el somriure del lector.

Un llibre doncs ideal per a regalar, perquè agradarà tan a aquells que no són habitualment lectors, com als infants més exigents.

Per un botó

FITXA
=====
Títol: Per un botó
Autor: Carles Cano
Il·lustrador: Joma (dibuixos i concepte gràfic)
Edició: Barcelona: La Galera, 2008
Edat: de 5 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
M’expliquen que el premi Hospital Sant Joan de Déu l’edita alternativament la Galera i Cercle de lectors, i que aquesta alternança fa que existeixi una mena de competència alhora de crear el llibre formalment. Aquesta vegada doncs, la Galera ha optat per donar el text a Joma i encarregar-li tot el concepte gràfic del premi.

El resultat és un llibre molt elegant, molt pensat, on el conte de Carles Cano, passat pel sedàs de Joma, veu multiplicat el ritme trepidant que demana la història. La narració, tan visual com textual, corra, salta, es gira, i en un sol discurs va encadenant tot un seguit de disbarats que sorprenentment han començat per culpa del botó del gras i ric senyor Aristòtil. Un botó que surt disparat enmig d’un àpat i està apunt de provocar una guerra. I dues!

Joma comença amb cinc imatges del senyor Aristòtil vestint-se i cordant-se la camisa, cinc imatges que es presenten abans de la portada, com si fos el prefaci d’una pel·lícula de James Bond. I continua jugant amb la tipografia un cop el text agafa velocitat, i en alguns casos, ens caldrà fins i tot llegir el text amb ajuda d’un mirall. Però ens és igual. No val a dir que això dificulta la lectura, tot al contrari. Autor i il·lustrador han creat un llibre que t’empeny a llegir ben ràpid, al ritme del cavall que trepitja els parterres de roses de la Senyora Botins.

L'encantador d'ossos

FITXA
=====
Títol: L'encantador d'ossos
Autor: F. E. Higgins
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2008
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Després de l’èxit d’El llibre negre dels secrets, Higgins torna amb un altre llibre de coberta monocolor, ara vermella, amb l’advertiment que, tot i que no és una segona part, alguna cosa tenen en comú.

La història de l’encantador d’ossos passa a Urbs Umida, la ciutat d’on va fugir Ludlow Mostela, el noi protagonista del llibre anterior i són contemporànies en el temps. El to, el component macabre i les descripcions de la ciutat continuen recordant l’Anglaterra dickensiana.

Com en el llibre anterior l’autora sap crear uns personatges entre estrafolaris i misteriosos, que atrapen al lector. I el cert és que les expectatives són molt grans. Ara bé, si en El llibre negre... la trama era clara i la intriga avançava entorn Zoe Zabbidou, comprador de secrets, aquí la trama és un pèl dispersa i els personatges a seguir, són massa nombrosos.

Sembla que la història serà la del Pin, que se’ns presenta com un jove que treballa a l’estranya funerària del senyor Gaufridus. Després però entra en escena l’encantador d’ossos i la seva ajudant. Aquesta jove, alhora fa d’endevina amb un esquelet anomenat Madame de Bonaespina. Però paral·lelament apareix un assassí en sèrie que deixa una poma platejada a la butxaca de les seves víctimes.

Al mateix temps apareix mort el tiet de Pin i tothom acusa al seu pare, que acaba de desaparèixer. Ah! I també un senyor expert en tirar patates i la “fera golafre” que es pot visitar en el soterrani d’un local de mala mort...

Moltes imatges, molts personatges però que caldria ordenar, deixar reposar i tirar més potser del personatge de l’encantador d’ossos, que al cap i a la fi, sembla que hauria de ser el protagonista o eix central.

De fet, al final del llibre es dóna a entendre que hi haurà una continuació, que justament lligarà del tot el primer llibre, el negre, amb el vermell.

El nen

FITXA
=====
Títol: El nen
Autor: Laurence Gillot
Il·lustrador: Olivier Balez
Edició: Barcelona: Combel, 2008
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: cinema, Charles Chaplin, infants


RESSENYA
=========
L’editorial Combel pretén apropar els més petits al món del cinema i més en concret al de l’humor de Charlot a través d’una col·lecció d’àlbums amb adaptacions d’algunes de les pel·lícules més destacades de Charles Chaplin.

La història de El nen és una de les pel·lícules més tendres i emotives de la filmografia d’aquest excepcional còmic fet que queda plenament reflectida en aquesta adaptació on es mantenen aquells tocs d’humor, astúcia i intel·ligència de les pel·lícules.

Una jove actriu decideix abandonar el seu nadó en una barri ric amb la intenció que una família benestant es faci càrrec del petit i pugui donar-li unes condicions de vida que ella, en aquells moments, no li pot oferir. La casualitat portarà a aquest nen fins a Charlot que se’n responsabilitzarà i el farà créixer amb la seva particular manera de fer i entendre la vida.

Un capítol final a mode de making off ofereix informació extra sobre la pel·lícula, el rodatge, els actors i actrius participants i curiositats i circumstàncies en les que es va rodar fent més entenedora la història.

En la otra punta de la tierra

FITXA
=====
Títol: En la otra punta de la tierra
Autor: Philippe Nessmann
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: Bambú, 2008 (Descubridores del mundo)
Edat: a partir d'11 anys
Temàtica: descobriments, viatges, història


RESSENYA
=========
Antonio Pigafetta, un jove italià entusiasta i emprenedor, decideix posar rumb a Espanya en conèixer que la corona espanyola està organitzant una expedició per descobrir una nova ruta que, segons els últims estudis de l’època, els farà arribar a les Illes de les Espècies per l’oest. Això permetrà a Espanya arribar a les illes sense haver de seguir les rutes comercials habituals controlades en aquells moments pels portuguesos i amb qui es disputa la supremacia mundial. I serà precisament un portuguès, Fernando Magallanes, qui dirigirà una flota de cinc naus amb el propòsit d’assolir aquest objectiu.

Serà una aventura trepidant, farcida de problemes i entrebancs, que algunes vegades gràcies a l’ingeni i d’altres a la bona sort, aniran superant amb èxit i que el nostre protagonista ens narrarà des del seu punt de vista, el d’un escriptor amb l’encàrrec de documentar la travessia, a través del seus quaderns de viatge a mode d’instantànies que ens faran entrar i viure com eren els viatges cinc segles endarrera.

L’obra es completa amb un petit dossier situat a les pàgines centrals que documenta i contextualitza històricament els fets i aporta una informació que facilita la comprensió.

L’èxit d’aquesta novel·la rau en la capacitat de l’autor per convertir un fet històric, com és el descobriment de les noves rutes comercials amb la Índia i Amèrica i la volta al món d’Elcano, en una aventura. Si habitualment es considera que la novel·la històrica no té sortida entre el públic més jove, aquesta és l’excepció que confirma la regla.

[Descarregueu la fitxa de treball d'aquest llibre des d'aquest enllaç.]

Tria bé i llegiràs

La llibreriaa Al·lots - El Petit Príncep us presenta la guia "Tria bé i llegiràs: una guia de foment de la lectura per a joves", on trobareu un seguit de recomanacions de novel·les juvenils, ordenades per temàtiques (novel·la realista, de ciència ficció, de viatges, d'esports, d'aventures, de fantasia, d'intriga i misteri, etc...).
Podeu descarregar la guia (format PDF), des d'aquest enllaç.

Bona lectura!

Rugidos y orejas

FITXA
=====
Títol: Rugidos y orejas
Autor: Chih-Yuan Chen
Il•lustrador: Chih-Yuan Chen
Edició: Barcelona: Thule, 2008
Edat: de 0 a 6
Temàtica:


RESSENYA
========
¿Se acuerdan ustedes de Chih-Yuan Chen? Quizá no le recuerden por el nombre, pero si les hablo de Guyi Guyi (o “Guji Guji”, en català), seguro que recordarán a la mamá pato y el bebé cocodrilo. Bien, pues Chih-Yuan Chen, su autor, vuelve a nuestras librerías con un cuento que bien puede convertirse en un favorito, y esta vez sí, estoy segura que tanto de mayores como de pequeños. Y un cuento que, como Guyi Guyi, vuelve a tratar el tema de cómo a pesar de las diferencias y de lo que diga la naturaleza, la amistad y el amor son capaces de superar las más infranqueables barreras – y añadiendo, además, un interesante uso del libro como objeto (no original, pero sí muy bien resuelto).

Rugidos y Orejas son los nombres de los protagonistas: un león y un conejo (respectivamente, como es de suponer). El libro empieza con las páginas divididas (literalmente cortadas) en dos partes. En la parte superior, vamos leyendo “El cuento de Rugidos”, mientras en la parte inferior se desarrolla “El cuento de Orejas”. Ambas historias son totalmente paralelas: las dos crías de animales son educadas por sus respectivas familias: Rugidos, para ser un león feroz que cace y coma conejitos; Orejas, para ser un conejo rápido y sigiloso que escape siempre de las fauces de los leones. Así vamos viendo a ambos animalillos entrenarse y prepararse para la vida fuera del protector regazo de sus padres, hasta que llega el momento de la verdad. Es entonces cuando ambos cuentos se unen, las páginas pasan de estar divididas a ser una sola, y se produce el encuentro que se saldará... en fin, no creo que tenga que contaros el final para que podáis imaginarlo.

Una historia tierna y divertida, unas ilustraciones que en todo momento acompañan al texto y que aprovechan al máximo, especialmente en los fondos, el recurso de las páginas cortadas, y un planteamiento formal que, aunque ya hayamos visto en otras ocasiones, le da pleno sentido a la historia.

En definitiva: ¡para no perdérselo!

Espejo

FITXA
=====
Títol: Espejo
Autor: Suzy Lee
Il·lustrador: Suzy Lee
Edició: Barbara Fiore, 2008
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Amb la publicació de La ola i Espejo, l’editorial Barbara Fiore afegeix el nom de Suzy Lee al grup d’artistes de renom internacional que encapçala el seu catàleg: Jimmy Liao, Carl Norac, Shaun Tan, Wolf Erlbruch…

Suzy Lee va néixer a Seül, i actualment viu i treballa a Singapour. Ha participat en nombroses exposicions internacionals i ha rebut diversos premis pels seus treballs.

Les obres de l’autora són sempre molt cuidades a nivell estètic i formal i són un pont ideal per introduir els infants al món de l’art. La seva habilitat a l’hora de narrar petites històries però grans experiències a partir d’imatges és tan gran , que sovint els seus llibres són sense text.

A Espejo l’autora juga senzillament amb la imatge d’una nena que es mira al mirall. Si en el cas de La ola, el salt de pàgina separava la seguretat de la sorra amb la incertesa de les onades del mar, en aquest cas, el salt de pàgina fa de frontera entre el món real i el món de l’altra banda del mirall.

Com en el llibre de La ola, la nena d’Espejo acaba passant a l’altra banda i tots dos móns es refonen, en aquest cas amb un final que pot suggerir diferents interpretacions.

El món dels miralls, com el llibre, convida a jugar amb la simetria i gràcies a aquesta, l’autora crea una conversa entre la nena i la seva pròpia imatge. Lee treballa amb carbonet i un traç d’aparença simple però amb una força i una precisió extraordinària a l’hora de captar les expressions i els gestos pròpies de la infància.

Un llibre realment bonic, que ens hauria agradat veure en la seva versió de luxe, amb elements platejats a la coberta, en referència al títol.

Gente

FITXA
=====
Títol: Gente
Autor: Blexbolex
Il·lustrador: Blexbolex
Edició: Madrid: Kókinos, 2008
Edat: a partir de 3 anys, de la mà d'un adult
Temàtica:


RESSENYA
=========
Un altre imatgiari molt original, no només per la tècnica utilitzada, sinó per la tria d’imatges que es presenten. Tal i com diu el títol, es tracta d’un inventari de “gent”. Aquí dins trobareu la presentació d’homes i dones que o bé representen un ofici o una actitud, que pertanyen a la realitat o bé a un terreny més literari. Això vol dir que tan podeu trobar representat un cavaller, com un lladre, com una botiguera, com un bromista, una deesa, un somniador o un fugitiu. És un imatgiari estrany perquè difícilment els infants molt petits reconeixeran aquests conceptes, però la veritat és que les imatges són suggerents i n’hi ha tantes, que la suma de tot plegat acaba sent molt entretingut. Dono fe que jugant amb un infant de gairebé quatre anys hem passat una bona estona. El tatuat, l’hipnotitzador, el centaure, el peixater, el camperol, etc.

El què està reservat més per a adults és la relació entre els personatges perquè sovint es tracta d’un fil irònic o una contraposició enginyosa que no sempre és evident. Quina relació tenen per exemple el nudista i l’home invisible? O la modista i el faquir? I un Dj i un cuiner? I una secretària i el Yeti?

L’estrafolari llibre d’imatges del follet bernat

FITXA
=====
Títol: L’estrafolari llibre d’imatges del follet bernat
Autor: Emmanuelle Houdart
Il·lustrador: Emmanuelle Houdart
Edició: Barcelona: Joventut, 2008
Edat: a partir de 2 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El creuament entre un llibre de Houdart i un imatgiari no pot ser, d’entrada, un llibre massa típic ni previsible. Tot al contrari. Els que ja van conèixer l’autora a través del llibre de Los viajes maravillosos del hada Lilú (Kókinos, 2007) ja saben que aquesta autora veu del surrealisme per crear uns llibres plens de fantasia i imatges absurdes que mai et deixen indiferent.

El llibre del follet Bernat és doncs un primer llibre de coneixements on pares i infants podran repassar colors, números, parts del cos i el vocabulari bàsic dels objectes de la casa. L’autora combina la imatge d’objectes aïllats amb el nom a sota, amb escenes on podem retrobar els objectes dins el seu context.

Crec que és molt interessant la publicació d’aquest llibre perquè en el món de l’edició estem molt mancats d’imatgiaris imaginatius, que fan un pas més enllà dels imatgiaris amb valor documental, que són molt importants, però no haurien de ser els únics.

És a dir, que em sembla un exercici molt ric per l’infant presentar-li despertadors amb potes, banyeres rialleres i moneders enfandats. Al cap i a la fi, la literatura és això: jugar amb les paraules, amb el llenguatge i en el cas de Houdart, amb les imatges.

10 cosas que puedo hacer para ayudar a mi mundo

FITXA
=====
Títol: 10 cosas que puedo hacer para ayudar a mi mundo
Autor: Melanie Walsh
Il•lustrador: Melanie Walsh
Edició: Barcelona: Molino (RBA Libros), septiembre 2008
Edat: de 0 a 6 años
Temàtica: Ecología, medio ambiente


RESSENYA
========
Equilibrar un libro de conocimientos para prelectores con un álbum en el que texto e ilustraciones se combinen de manera creativa es algo que pocos libros consiguen, pero es el caso. Melanie Walsh ha conseguido (no sé si por encargo o a iniciativa propia) aunar los conocimientos para los más pequeños con un álbum creativo a pesar de la sencillez de las ilustraciones.

El libro nos propone diez cosas que hasta los más peques de la casa pueden hacer para ayudar a conservar nuestro planeta: desde cerrar el grifo cuando nos lavamos los dientes hasta ir andando al cole, apagar la luz cuando salimos de una habitación o utilizar los folios por ambas caras para ahorrar papel. Diez consejos simples, expuestos en dos ilustraciones que se alternan por medio de una primera frase y unos puntos suspensivos (Me acuerdo... de apagar la luz cuando salgo de la habitación; Intento... cerrar el grifo cuando me lavo los dientes), una página que actúa a modo de solapa, con elementos troquelados, y una breve explicación de por qué esa acción nos sirve para “ayudar a nuestro mundo”.

Las ilustraciones sencillas y los colores brillantes atraerán a los peques a este libro que se disfruta como un cuento, con el añadido del hábito que pretende inculcar. Un hábito, el del cuidado de nuestro entorno, que también podemos transmitir desde casa y no sólo dejar en manos del sistema educativo.

Marcos Mostaza (uno y dos)

FITXA
=====
Títol: Marcos Mostaza uno + Marcos Mostaza dos
Autor: Daniel Nesquens
Il•lustrador: Claudia Ranucci
Edició: Madrid: Anaya, junio de 2008
Edat: de 10 a 12
Temàtica:


RESSENYA
========





Vale, quizás los vídeos no digan mucho sobre los libros (que si esto, que si aquello...), pero sí demuestran lo mejor de la escritura de Daniel Nesquens (a mi parecer): su sentido del humor. Y es que hacer reir sea quizá una de las tareas más difíciles de la narrativa, pero Nesquens lo consigue. Quizá en estos Marcos Mostaza esté un poco más “contenido” que en otras de sus obras (“Hasta (casi) 100 bichos” llega a ser delirante), pero esta suavización revierte en unos personajes más creíbles que algunos de obras anteriores, que de tan surrealistas eran casi imposibles.

Marcos Mostaza es un niño de diez años, y nos cuenta en primera persona sus aventuras diarias. Las comparaciones son odiosas, pero las historias de Marcos vienen a ser de un estilo a las de Manolito Gafotas o a las del pequeño Nicolás, aunque ni tan barriobajeras como las primeras, ni tan peleonas como las segundas, en las que aventura sí aventura también acababan los personajes a tortazo limpio.
Marcos no. Marcos tiene un amigo con el que juega a ser astronauta, un primo que vive en Andalucía con el que intercambia correos electrónicos, y un abuelo que saca de quicio (algo que los abuelos saben hacer muy bien) a toda la familia, especialmente a su hijo, el padre de Marcos.

Vamos, dos libros que se leen en un suspiro y que dejan (¿hace falta decirlo?) con ganas de más.

Hermosa soledad

FITXA
=====
Títol: Hermosa soledad
Autor: Jimmy Liao
Il•lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2008
Edat: de 10 endavant
Temàtica: Poesías, reflexiones


RESSENYA
========
“En la primavera de 1995 Jimmy descubrió que tenía leucemia. Durante un año de tratamiento, vivió en reclusión y silencio. Hasta 1998 los dibujos fueron toda su vida. Este libro recoge sus obras de dicho período, un mundo poético que se rige por sus propias leyes.”

Esta explicación, extraída de la página web de la editorial Barbara Fiore, es necesaria para poner en contexto esta obra de difícil clasificación en nuestras librerías y bibliotecas, pues a pesar de estar producida por una editorial que se dedica mayormente a la literatura infantil, cabría clasificarla más bien dentro de la poesía (no necesariamente para niños), aunque el peso de la ilustración sea muy grande dentro de la obra, lo cual, en nuestra estrecha mentalidad, vuelve a asociar la obra a la literatura infantil, aunque las ilustraciones transmitan una sensación de aislamiento, de melancolía, de lejanía... que muchos considerarán poco “comprensibles” por la mente infantil, entrando así en contradicciones de las que es difícil escapar.

“Hermosa soledad” es un libro hermoso sobre la soledad. El autor mezcla breves poemas acompañados de ilustraciones, y a veces incluye simplemente ilustraciones acompañadas de breves reflexiones sobre el dibujo y su propia tarea como dibujante: las dudas, las buenas y malas temporadas, las satisfacciones e insatisfacciones. ¿Y los poemas? Saber que Liao los escribió durante una época de enfermedad ayuda a comprenderlos: a pesar de que la enfermedad no aparezca como tal, las sensaciones que transmiten las situaciones descritas en los poemas (situaciones imposibles, surrealistas), acaban por provocar una sensación oscura, de connotaciones casi siempre negativas, pesimistas. De vez en cuando, aparece un rayo de luz (la “hermosura” de la soledad), pero el momento, breve como un haiku, pronto acaba.

¡Fuera de aquí, horrible monstruo verde!

FITXA
=====
Títol: ¡Fuera de aquí, horrible monstruo verde!
Autor: Ed Emberly
Il•lustrador: Ed Emberly
Edició: México D.F./Barcelona: Océano, 2007.
Edat: De 0 a 6 anys
Temàtica: Por i monstres


RESSENYA
========
Dos grandes ojos amarillos, una larga nariz verde-azulada, una horrible boca roja con afilados dientes blancos... y algunos elementos más, irán apareciéndose sobre el fondo negro hasta formar el retrato del horrible monstruo verde del título. Pero no le tenemos miedo, así que... ¡fuera enmarañada greña púrpura, fuera pequeñas orejas retorcidas, fuera, en definitiva, horrible monstruo verde!

Será mejor que lo veáis con vuestros propios ojos para comprender la divertida propuesta visual que nos trae Ed Emberly. Un libro ideal para leer antes de ir a dormir y perder el miedo a los monstruos. Con su cubierta tornasolada y sus colores chillones, seguro que se convertirá en un favorito de muchos niños.

Dos ratones, una rata y un queso

FITXA
=====
Títol: Dos ratones, una rata y un queso
Autor: Claudia Rueda
Il•lustrador: Claudia Rueda
Edició: México D.F.: Océano, 2007
Edat: de 0 a 6
Temàtica:


RESSENYA
========
No sé si “Dos ratones, una rata y un queso” proviene de alguna fábula de los clásicos (Esopo, La Fontaine...), pero desde luego tiene el mismo sabor. Dos ratones encuentran un gran pedazo de queso y empiezan a pelearse por él cuando aparece una rata que les propone una solución que será muy favorable... sobre todo para ella! Pero un inesperado final hará que el estómago casi vacío de los ratones no sea tan malo como cabría esperar.

¿Puntos a favor? Me gustan las ilustraciones (a lápiz, sucias, en las que destacan los personajes pero apenas hay más detalles indefinidos), y el hecho de que el texto no lo diga todo, y nos obligue a recurrir al dibujo para saber qué sucede.

¿Puntos en contra? Me lo hizo ver enhac después que lo leyera él, y es que un adulto comprenderá desde el principio cuál es el truco de la rata para quedarse con el queso de los ratones, pero es posible que los niños no lo hagan, sino que necesiten una extensa explicación matemática (con conceptos que pueden incluir desde la división hasta las fracciones) que no muchos estarán todavía preparados para comprender.

Taronges en terra de ningú

FITXA
=====
Títol: Taronges en terra de ningú
Autor: Elizabeth Laird
Il•lustrador: Ignasi Blanch
Edició: Barcelona: Cruïlla, abril 2008
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica: Guerra, Líban.


RESSENYA
========
Elizabeth Laird és una autora nascuda a Nova Zelanda, però que ha viscut pràcticament a tot arreu. Durant els anys de la guerra civil i la invasió israeliana, va viure a Beirut, i en aquest llibre ha volgut convertir la realitat en ficció en aquesta novel•la, Taronges en terra de ningú, títol que descriu una escena en la qual, minuts abans d’un atac imminent, la gentada abandona un mercat a l’aire lliure i queden rodolant per terre les taronges d’una parada de fruita.

La història està narrada en primera persona per l’Ayesha, una nena de deu anys que ha perdut la seva mare en un bombardeig i es troba enmig d’una ciutat en guerra acompanyada de la seva àvia i els seus germans petit. L’episodi central de la novel•la relata l’escapada de l’Ayesha a l’altra banda de la ciutat, dominada per la guerrilla enemiga, per aconseguir medicines per la seva àvia malalta.

A la història li falta... alguna cosa. O potser moltes! No m’ha commogut, no he pogut sentir el perill, ni la força destructora de la guerra, per molt que l’autora s’entesti a parlar dels forats que les bales han deixat als edificis. El ritme trontolla, així com el transcòrrer del temps. El missatge de l’absurd de l’enfrontament entre persones que fa uns mesos eren veïnes queda esmorteït, i personatges que podrien haver tingut una gran força, com la millor amiga de l’Ayesha, una nena sord-muda, no aconsegueixen tota l’empenta que un voldria.

Dites i refranys

FITXA
=====
Títol: Dites i refranys
Autor: Carme Oliveras
Il·lustrador: Riki Blanco
Edició: Barcelona: La Galera, 2008 (Rialles)
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: endevinalles, frases fetes, refranys


RESSENYA
=========
Les frases fetes i els refranys són un recurs lingüístic que fem servir habitualment però que és difícil de definir. Moltes vegades aquestes mateixes frases són una sortida fàcil i enginyosa, i fins i tot divertida, de retratar diferents aspectes de la vida quotidiana.

L’aspecte més destacat d’aquesta obra és la seva capacitat per fer comprendre a través de les excel•lents il•lustracions de Riki Blanco (Cuentos pulga, Como pez en el agua, El rei d’en set...) el significat simbòlic d’aquestes dites.

Es tracta en definitiva d’un llibre per jugar. Cada frase, dita o refrany va acompanyada d’un pestanya que, o bé completa el refrany, o bé sintetitza amb poques paraules el significat de la frase.

Una proposta interessant de donar a conèixer el llenguatge popular als més petits d’una manera divertida i interessant.

Qui sóc?

FITXA
=====
Títol: Qui sóc?
Autor: Lola Casas
Il·lustrador: Agustín Comotto
Edició: Barcelona: La Galera, 2008 (Rialles)
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: poesia, personatges de contes, monstres


RESSENYA
=========
Seguint la línia que marca la col•lecció Rialles (llibres per jugar i manipular) apareix aquesta nova proposta que, gràcies a la combinació de poesia i il•lustració, es genera un producte divertit i interessant.

El llibre podríem comparar-lo a un catàleg de personatges de conte (prínceps, princeses, monstres de tot tipus...) que es presenten a través d’una petita poesia/endevinalla. I és, a la vegada, un joc ja que la identitat del personatge en qüestió queda parcialment oculta per una pestanya que amaga al seu revers el nom del protagonista.

Un manera interessant d’apropar als infants a la poesia a través del joc, aquesta vegada disfressades a través d’endevinalles amb il•lustracions atractives que motiven a la lectura.

Blanc

FITXA
=====
Títol: Blanc
Autor: Lola Casas
Il•lustrador: Pere Borrell
Edició: Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, juny 2008
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica: Poesia, colors.

RESSENYA (I)
============
En aquesta nova entrega de la poesia de Lola Casas la imatge, i més concretament el color que les domina, pren un protagonisme especial.

Blanc és un llibre monocromàtic tal i com indica el seu títol. Cadascun dels poemes que conformen el llibre estan, d’una o altra manera, lligats a aquest color al igual que les il•lustracions que els acompanyen. La interacció entre text i imatge en l’obra és essencial ja que lletres i color comparteixen el mateix grau d’importància.

La poesia de Lola Casas té un estil inconfusible: proper, quotidià i fins i tot casolà, que converteix la seva poesia en un treball fet a mida, pensat especialment per a un públic infantil i fent de la lectura de la seva obra una activitat dinàmica i divertida.

Un excel•lent recurs per a mestres per a introduir la poesia a l’aula.

Puntuació:

[Albert Correa]

RESSENYA (II)
============
Una de les poetesses per infants més prolífiques del nostre país ens proposa, en aquest títol, una sèrie de poemes on el color, la música i la cuina van de la mà. Blanc forma part d’una col•lecció de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, de la qual ja tenim tres títols més: Negre, Verd i Blau (i també uns quants en preparació: al menys dos més, Roig i Groc, que es mencionen a la solapa d’aquest immaculat volum).

Lola Casas s’inspira en objectes i conceptes on el blanc és el color predominant per oferir-nos enginyoses definicions, líriques descripcions paisatgístiques, i fins i tot alguna reivindicació o breu però punyent crítica social. Tot i té cabuda.

I la música? Bé, la música tindrà un lloc predominant en la col•lecció. No només alguns dels poemes tracten sobre la música, sinó que els volums tanquen amb una sèrie de suggeriments musicals relacionats amb el color en qüestió.

Lola Casas ens continua seduïnt amb la seva barreja d’infància i experiència. Poemes juganers es barregen amb d’altres on el pas del temps i la nostàlgia ens recorden que l’autora, per molt que ho intenti amagar (i de vegades ho aconsegueixi!), ja no és cap nena.

Puntuació:

[sfer]

L'estiu dels papafigues

FITXA
=====
Títol: L'estiu dels papafigues.
Autor: Eglal Errera
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2008. (El Vaixell de vapor. Sèrie vermella; 147)
Edat: a partir de 10
Temàtica: amor


RESSENYA
=========
De novel·les juvenils que parlin de l’amor segurament en coneixeu alguns títols, encara que poques vegades són protagonitzades per infants de deu anys.

Podríem citar el clàssic de Peter Härtling En Ben estima a l’Anna (La Magrana, 1986), el llibre d’Eulàlia Canal, El petó de mandarina (Barcanova, 2006), guanyador del Premi Atrapallibres del 2007. I fins i tot, encara que des d’un punt de vista més còmic, El xut d’amor (Cruïlla, 2007) d’Hubert Ben Kemoun.

L’estiu dels papafigues, però, fa un pas més, i ens parla de l’amor des d’una sensibilitat extrema, més enllà de cap anècdota o història.

Rebecca, una nena d’Alexandria, de deu anys d’edat, comença les vacances a la seva «casa del desert». Han passat vuit mesos d’ençà de l’última trobada amb el seu amic i estimat Dahoud, i per això, estirada sota d’una figuera, espera amb impaciència l’arribada dels beduïns. “Em posaré darrere en Dahoud. No diré res però ell sabrà que hi sóc. L’altra gent potser necessita moltes paraules per estimar-se una mica. Però ell i jo sempre ens hem sentit sense parlar-nos”.

Rebecca reflexiona sobre la vida nómade del seu amic i com aquesta va dibuixant el caràcter del jove de dotze anys que li ha robat el cor.

Eglal Errera, ens apropa al paisatge del desert a través de les emocions de Rebecca i Dahoud. Cada frase que escriu és un plaer pels sentits: l’olor de la sorra, les mans aspres dels beduïns, el gust de dàtil, el color de les figues.

Amor en estat pur, que de tan intens, fa por. Por del què ens fa sentir i por de perdre’l. Un sentiment molt intens que no té edat, encara que el pare de la protagonista no ho entenguin.

La misteriosa sociedad Benedict

FITXA
=====
Títol: La misteriosa sociedad Benedict.
Text: Trenton Lee Stewart.
Il·lustracions: - .
Edició: Ediciones B, 2008.
Edat: A partir de 10 anys.
Temàtica: Aventures.


RESSENYA
========
Reynard Muldoon es presenta a un examen per a joves prodigis buscant “oportunitats especials”. L’examen consta de diverses proves eliminatòries, cadascuna més complicada que l’anterior, de manera que al final del dia només han aconseguit passar-les quatre persones: en Reynard, en Palillo, la Kate i la Constance. Tots quatre coneixeran al sr. Benedict, el qual els demanarà ajuda per aturar els plans d’una misteriosa organització que planeja dominar el món. Per aconseguir-ho s’hauran d’infiltrar en un centre d’estudis especials on tot està permés.

Aquest és l’argument bàsic de la novel·la de Trenton Lee Stewart. Una novel·la que comença bé, però que decau poc després del principi, quan els protagonistes comencen a demostrar que no són tan intel·ligents com ens havien fet pensar i, sobretot, quan la trama es fa insostenible, amb situacions i diàlegs que només serveixen per preguntar-nos una i altra vegada “per què fa això?”, “per què no ho havien fet abans si sabien la solució?”, “com és possible que els dolents siguin tan babaus i estiguin a punt de dominar el món?”...

En fi, una novel·la prescindible d’un autor l’obra del qual s’ha comparat en ocasions amb la d’autors com ara Lemony Snicket o Roald Dahl. Ves a saber per què.

[Pàgina oficial]

El gran libro de los animales

FITXA
=====
Títol: El gran libro de los animales.
Text: Henning Wiesner i Walli Müller.
Il·lustracions: Günter Mattei.
Edició: Editorial Edaf, 2008.
Edat: A partir de 8 anys.
Temàtica: Coneixements.


RESSENYA
=========
Quan un s’atura a pensar sobre la raó de l’existència dels zoològics, potser no tingui ben clara la important tasca de conservació de les espècies que realitzen. Aquest llibre ens la deixarà ben present, donant-nos moltes dades significatives dels animals que podem trobar avui dia als zoos importants, i també d’alguns que no hi trobarem.

Organitzat en forma de fitxes explicatives, a més de dades curioses també podrem trobar capítols dedicats a l’evolució i als costums adquirits per algunes espècies per poder sobreviure. Pot ser interessant per a totes les edats, ja que conté explicacions ben curioses que ni tan sol alguns adults sabrien donar (per exemple, quin és el principi pel qual les aus poden volar), però s’ha de dir que els més petits necessitaran l’ajuda d’algú per poder comprendre algunes explicacions.

Només podem queixar-nos de no tenir més a prop el Tierpark Hellabrunn de Munich, el zoològic que dirigeix l’autor del llibre, per poder consultar l’obra al mateix temps que fem la visita per les instal·lacions.