El corazón y la botella

FITXA
=====
Títol: El corazón y la botella
Autor: Oliver Jeffers
Il·lustrador: Oliver Jeffers
Edició: México: FCE, 2010 (Los Especiales de A la orilla del viento)
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: sentiments, pèrdua, dol


RESSENYA
=========
Hi ha qui pot considerar que certs temes són difícils de tractar, quan no poc adients, pels lector més petits. És i ha estat durant força temps el cas de la mort i el dol posterior. Sembla que amb la millor de les intencions intentem amagar la mort de les persones estimades als infants furtant-los així la seva capacitat per a comprendre-la i acceptar-la i per poder dur a terme el seu propi procés de dol.

Per sort d’un temps ençà s’han publicat alguns àlbums il•lustrats amb més o menys encert sobre aquesta temàtica.

El corazón y la botella és l’aportació que en fa l’Oliver Jeffers. En l’àlbum se’ns narra de forma senzilla i planera la història d’una pèrdua i d’un dol. De com la propietària d’aquest cor adolorit decideix protegir-lo tancant-lo en una ampolla. De com aquesta càrrega feixuga va sempre amb ella fins que, la ingenuïtat d’una nena, tan semblant a si mateixa quan era petita, l’ajudarà a deixar-lo sortir de nou de la seva gàbia i amb ell a recuperar els seus sentiments.

El text comença com si se’ns anés a relatar un conte tradicional, per deixar pas a un to narratiu directe però amb la delicadesa i les metàfores que permeten trobar l’equilibri per no ser ni excessivament transcendental ni innecessàriament edulcorat.

Les il•lustracions en color traspuen un fi sentit de l’ humor i la tendresa adient s al tema que es tracta. L’ús de diferents estils i tècniques remarquen i aporten informació visual addicional a algunes de les escenes. La composició ajuda, amb l’escaient distribució d’imatges i text, a la seqüenciació de la història.

Un excel•lent àlbum il•lustrat d’acurada factura, que s’intueix ja des de les guardes i molt recomanable per abordar amb els infants una temàtica sovint incòmoda pels adults.

La fábrica de vinagre

FITXA
=====
Títol: La fábrica de vinagre: tres tomos de enseñanza moral
Autor: Edward Gorey
Il·lustrador: Edward Gorey
Edició: Barcelona/Madrid: Libros del Zorro Rojo, 2010
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: humor negre, llibre il·lustrat


RESSENYA
=========
Quien no conozca a Edward Gorey debería estar prevenido antes de lanzarse a leer La fábrica de vinagre. Su subtítulo, Tres tomos de enseñanza moral, destila ironía. Las páginas de esta obra llevan el sello característico de su excéntrico autor: historias macabras, surrealistas y transgresoras explicadas a través de ilustraciones de corte victoriano. Un estilo que le convirtió en autor de culto e inspiró a admiradores como Tim Burton.

La fábrica de vinagre es una trilogía formada por tres breves libros independientes. El dios de los insectos narra las desventuras de una niña raptada por una secta para ofrecerla como sacrificio a su particular dios. Se trata de un cuento oscuro y cruel que incluye ciertos rasgos de crítica social. El ala oeste es una historia sin palabras protagonizada por una casa misteriosa. El lector recorre esa casa y va descubriendo rincones tenebrosos, habitantes extraños, detalles inquietantes... Su imaginación es la que decide qué ocurre realmente allí. Los pequeños macabros parece el más asequible de los tres libros. Es un siniestro abecedario que muestra el trágico final de veintiséis niños. Su humor negro es la clave: con frases como “La A es de Amy, que se cayó por las escaleras” o “La E es de Ernest, que se atragantó con un melocotón”, Gorey logra que este catálogo de muertes diversas arranque sonrisas a quien lo hojea.

Libros del Zorro Rojo ha publicado esta trilogía recuperando el formato original con el que apareció, hace casi cincuenta años. La presenta en un bello estuche de edición cuidadísima en el que también puede encontrarse un folleto con información sobre el autor y la obra.

No es necesario advertirlo: La fábrica de vinagre no es apta para todos los públicos. Aunque en sus páginas abunden los niños, no se dirige a un público infantil sino juvenil; o, mejor aún, adulto. Probablemente desagrade a aquellos lectores que no tengan estómago para las historias macabras y a veces crueles. Los amantes del humor negro, en cambio, disfrutarán con la trilogía.

Un cuento lleno de lobos

FITXA
=====
Títol: Un cuento lleno de lobos
Autor: Roberto Aliaga
Il·lustrador: Roger Olmos
Edició: Pontevedra: OQO, 2010
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: cuento para jugar


RESSENYA
=========
Roberto Aliaga sitúa su cuento en un universo habitado por lobos. Cada uno de esos lobos tiene una personalidad propia y bien definida: los hay negros o azules, jóvenes o viejos, feroces o tímidos... Y entre todos ellos destaca el Lobo Tragón, que en estos momentos sufre un ataque agudo de hambre. Para ponerle remedio, intenta comerse varias cosas que encuentra a su alcance. Incluidas las letras del cuento. Pero eso no sacia su hambre, así que el resto de lobos decide echarle una mano. Tras mucho buscar algo con lo que alimentar a Tragón, por fin lo encuentran: se trata de una niña que está leyendo el cuento que ellos habitan…

La ficción lobuna y la realidad del lector se entremezclan a lo largo de todo el cuento. Quien lee la historia no sólo debe seguir las aventuras de Tragón y sus compañeros, sino que también debe estar atento a las repetidas referencias del narrador a diferentes elementos de la página para descubrir alguna que otra sorpresa.

Las divertidas ilustraciones de Roger Olmos apoyan ese juego: en algunas páginas, por ejemplo, la numeración aparece tan bien integrada en el dibujo que resulta difícil descubrirla. Además, el lector tiene la posibilidad de jugar a encontrar las siete diferencias entre la primera página del cuento y la “primera” página del cuento. Así, de entrada, es posible que no sepáis qué significa el sutil matiz de las comillas… Lo entenderéis cuando leáis el cuento.

Proyecto Amanda: Invisible

FITXA
=====
Títol: Proyecto Amanda: Invisible
Autor: Melissa Kantor
Il·lustrador: -
Edició: Boadilla del Monte: SM, 2010
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: intriga, novel·la interactiva


RESSENYA
=========
Que el subdirector del instituto te llame a su despacho para pedirte explicaciones por una gamberrada de la que no sabes nada ya es mal asunto. Sobre todo si eres una chica popular. Si encima está convencido de que has cometido esa gamberrada junto al friki y la rara de la clase, la cosa empeora... Así empieza esta aventura para Callie. Alguien ha pintado el coche del subdirector y éste sospecha de Amanda Valentino, una estudiante peculiar recién llegada al instituto. También cree que Callie, Hal y Nia están implicados en el caso, aunque ellos apenas se conocen y no tienen nada en común. Al menos aparentemente. Amanda es la única que podría aclarar el malentendido, pero ha desaparecido sin dejar rastro.

A partir de ese momento, Callie, Hal y Nia se ven obligados a colaborar para aclarar qué ha pasado con Amanda. Descubrirán que todos ellos eran íntimos de la chica pero desconocían la amistad que mantenía con los otros dos. También comprobarán que Amanda ha contado a cada uno una versión diferente de su vida y ahora no saben si alguna es verdadera. Porque, ¿quién es realmente Amanda? ¿Y dónde está? Para tratar de responder a esas preguntas, los tres chicos deberán seguir el rastro de pistas que les ha dejado su amiga desaparecida.

Invisible es el primero de una serie de ocho libros en busca de Amanda Valentino. Sus responsables la han calificado como una “serie de narrativa colaborativa” porque el lector no se limita a leer, sino que puede ayudar a los protagonistas a resolver el misterio. Y lo hace a través de una web supuestamente creada por Callie, Hal y Nia para que otros amigos de Amanda puedan contactar con ellos y aportar información. Así, los lectores que visitan la web pueden lanzar teorías, participar en debates o fanzines e incluso escribir su propia historia, que quizás aparezca publicada en libros posteriores de la serie.

Como proyecto interactivo, se trata de una idea fantástica y muy bien llevada. La web cuenta con una comunidad de usuarios habituales que intercambia opiniones sobre la trama. El blog, que simula estar escrito por los protagonistas, recoge las teorías de los lectores y las promociona, con lo que consigue implicarlos más y fidelizarlos de cara a las próximas entregas de la serie. En cuanto a la novela propiamente dicha, es ágil y entretenida. Aunque estaría mucho mejor si cerrase alguno de los interrogantes que plantea: de esa manera podría funcionar también por sí sola, sin depender del resto de la serie.

Una granja de otra época

FITXA
=====
Títol: Una granja de otra época
Autor: Philippe Dumas
Il·lustrador: Philippe Dumas
Edició: Sant Joan Despí: Corimbo, 2010
Edat: totes les edats
Temàtica:


RESSENYA
=========
Tot i que no hi ha cap indicació en el llibre, no es tracta d’un llibre nou, sinó que és una reedició del llibre que ja havia editat Corimbo al 2001. Molts de vosaltres el recordareu segur perquè era dels llibres més grans de les biblioteques, apaisat i difícil d’endreçar!

Corimbo l’ha reeditat amb un format una mica més petitet i amb un títol diferent. Si abans es deia Una granja: croquis al natural d’una granja d’abans, (es va editar en català i castellà), ara arriba tan sols en castellà amb el títol Una granja de otra época.

Però bé, el més important de tot plegat és que tornem a tenir a les llibreries la possibilitat de comprar aquesta meravella de llibre i no hauríem de deixar escapar l’ocasió. És un llibre amb una edició molt acurada, que ens dóna l’oportunitat de compartir amb els nostres infants moltes lectures diferents. Què vull dir?

Podem fer una lectura ràpida, només de les frases principals i saber una mica, el dia a dia d’una granja i les feines que es fan, etc. Podem fer una lectura només de les imatges amb nanos a qui agradin els animals, etc. i no només els agradarà sinó que voldran copiar els esboços per poder aprendre a dibuixar de forma tan realista.

Amb els que vulguin aprofundir més en la vida de la granja, podem anar llegint les petites anècdotes i curiositats que apareixen als marges dels dibuixos i fer-nos una idea de com eren les granges d’abans i les poques que encara existeixen seguint els mètodes antics.

A més a més, a l’escrit que fa l’autor a la introducció, ja ens dóna moltes idees de perquè va decidir fer aquest llibre i la importància de que existeixin granges que respectin en gran mesura la vida (i finalment la mort) dels animals.

Quan el llegia, em van venir al cap dos llibres més que crec que tenen alguna cosa en comú: La Casa de Roberto Innocenti (Simbol) i Corre Maria afanya’t, de N.M. Bodecker i il•lustrat per Erik Blegvad (Lumen, 2001). Són llibres que ens parlen del lligam tant estret que tenim amb la natura i del respecte. Bé, no sé, seria un bon tema per una exposició, oi?

La primera paraula de la Mara

FITXA
=====
Títol: La primera paraula de la Mara
Autor: Ángel Domingo
Il·lustrador: Miguel Tanco
Edició: Narval, 2010
Edat: de 3 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
La primera paraula de la Mara és un àlbum amb el que s’estrena Narval, una nova editorial infantil independent, que promet oferir literatura de qualitat, compromesa i que pretén recuperar i impulsar la creativitat d’escriptors i il•lustradors espanyols. Després de veure aquest àlbum, tinc l’absolut convenciment que aconseguiran el que es proposen.

Amb aquest títol ens presenten un moment clàssic en totes les famílies hagudes i per haver, la primera paraula d’una criatura. Ángel Domingo ens mostra com els avis de la nena intenten persuadir-la conduint la seva elecció cap al seu fill o filla, de la mateixa manera ho fan el pare i la mare amb una connotació ben diferent, molt més amorosa, fins i tot el picaró del germà fa també la seva particular aportació. Amb un text breu de mida justa per convertir-se en una magnífica elecció per una hora del conte, l’autor aconsegueix crear una atmosfera divertida on veiem la complicitat que acostuma a haver entre germans, o les picabaralla entre els diferents avis, amb un final original que provoca un esclat de rialles entre els més petits, quan descobreixen l’elecció de la Mara. Miguel Tanco signa un treball excel•lent al qual ja ens té acostumats, els personatges segueixen la seva línea típica. Dóna molta complicitat als germans, fent aparèixer el nen de forma dissimulada en diferents escenes i vestint-lo amb un color que només relacionem amb la petita Mara i que ‘casualment’ no és el cap dels dos bàndols familiars, ni vermells com la banda materna i blaus com la paterna. Les imatges són dinàmiques realitzades amb colors càlids i vius emeten una gran sensació de moviment, a més aconsegueix que els personatges parlin per si mateixos amb les seves expressions tan ben aconseguides.


Sens dubte, aquest és un molt bon àlbum, que reuneix els ingredients necessaris per esdevenir un ‘must have’. Jo l’afegeixo a la meva creixent biblioteca personal i el recomanaré a tothom que me’n demani un títol, per el lector que comença a llegir, ja que la tipografia utilitzada és prou gran i clara perquè els nens de 6 anys que desperten en la lectura en solitari el puguin llegir; alhora també el recomanaré a qui vulgui explicar un conte abans d’anar a dormir, a mitja tarda o ben dinat (quina mania en que l’hora del conte només ha de ser la prèvia a anar a dormir). Seguirem atents a aquesta editorial, amb aquesta primera proposta m’ha captivat.

La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats

FITXA
=====
Títol: La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats
Autor: Emma Kennedy
Il·lustrador: Sylvain Marc
Edició: MacMillan 2010
Edat: de 9 a 12
Temàtica: novel·la policíaca


RESSENYA
=========
La Wilma Tenderfoot somia convertir-se en l’ajudant del famós detectiu Theodore P. Goodman. Però Goodman no té cap interès en tenir una nena petita i escanyolida tot el dia al darrere. I encara menys si el seu gos es menja totes les proves que troben. Però tot i que la Wilma és petita, té una voluntat de ferro i aconseguirà tot allò que vulgui.

Heus aquí un d’aquells encerts que tan bé ens vénen a les biblioteques a l’hora de recomanar lectures o fer les tries per a Clubs de Lectura. La història de la Wilma Tenderfoot, és una novel•la infantil, per bons lectors d’entre 9 i 12 anys. Un llibre que d’entrada pot espantar pel seu volum (303 pàgines) però que us asseguro, esdevé una lectura àgil amb quantitat de diàlegs i amena en mans del lector. Té un ritme narratiu ràpid, una estructura a l’estil dels grans relats detectivescos, cosa que encanta als nens ja que ells poden anar fent les seves pròpies deduccions a mesura que avança la història. A més el toc d’humor que li dóna la veu del narrador no té desperdici, comentaris com ara ‘Ostres, no deixis de llegir ara, que la cosa va per molt mal camí…’ apareixen sovint aportant un reclam a l’atenció del lector que funcionen molt bé.

L’autora ha sabut crear un entorn com és l’illa de Cooper i l’ha omplert de localitzacions amb noms tan còmics com ara: El pont del malson, turons Aiquinsfums, caleta Marraneta, els grans magatzems Bodedebò, Aquell lloc que cau per allà i Aquell lloc que cau més enllà, us recomano una estona observant el mapa de l’illa que trobareu a l’inici de la història que està ple a vessar de noms enginyosos.

Com veieu, amb aquesta edició s’han cuidat tots els detalls, les il•lustracions de Sylvain Marc que trobem a l’interior en blanc i negre segueixen la mateixa línea humorística que l’autora ha donat al text i. De la mateixa manera trobem, altres detalls a l’interior, com la lupa que ens indica el número de pàgina o els petits dibuixos que acompanyen l’inici de capítols. Tanmateix la coberta i el format amb el que MacMillan ho ha editat és d’un acabat molt ben cuidat.

Ja sabeu, si teniu ganes de llegir una història d’aventures amb una joia robada i dos cors que es congelen el vostre el llibre és ‘La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats’.

M'endevines un cop més?

FITXA
=====
Títol: M'endevines un cop més?
Autor: Anna M. Matas i Joan Antoja
Il·lustrador: Joan Antoja
Edició: Barcelona: Barcanova, 2010
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: Endevinalles


RESSENYA
=========
Aquest llibre és el darrer títol de la sèrie de llibres d’endevinalles dels autors Joan Antoja i Anna M. Matas. Segueix la mateixa estructura que els altres títols precedents (M’endevines? i M’endevines de nou?), però aquest cop les endevinalles no s’estructuren en blocs d’animals, natura, menjar o éssers fantàstics, si no que giren entorn dels colors. Trobem, doncs, endevinalles vermelles, verdes, grogues i blaves. La mona Ramona, com sempre, és qui orienta els infants i els ajuda a resoldre les endevinalles amb les diferents pistes.

Realment són llibres amb un alt contingut pedagògic i es nota l’experiència dels autors en aquest camp. Són ideals per treballar amb nens a partir de 5 anys, i a part de passar-s’ho bé jugant a endevinalles, els nens, de retruc, aprenen vocabulari, frases fetes, refranys i coneixements entorn de cada endevinalla. A més a més, com diuen els autors, també estimulen l’atenció, la memòria i el raonament, tot potenciant la lectura. Són llibres que han traspassat el format paper i també es poden trobar en línia, dins el portal educatiu edu365.cat.

El horrible monstruo al que le encantaba leer

FITXA
=====
Títol: El horrible monstruo al que le encantaba leer
Autor: Lili Chartrand
Il·lustrador: Rogé
Edició: Silabario 2010
Edat: de 4 a 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’editorial Silabario ens presenta un àlbum fantàstic per explicar. Una història curiosa, molt ben trobada, que esdevé una fantàstica elecció, sobretot tenint en compte que aquest 2011 és l’any dels boscos, no podem deixar passar l’ocasió de contar la història d’aquest horrible monstre al que li encanta llegir, quin bon gust que té, no creieu?

El monstre horrible està molt enfadat. Ha hagut de fer DOS crits per aconseguir espantar a aquella nena que s’estava asseguda al bosc. Per descomptat ha aconseguit que fugís cames ajudeu-me però és que mai abans havia hagut de cridar dues vegades. Hi tindrà res a veure aquell estrany objecte que la nena observava amb tanta atenció i que ara és a terra? El monstre s’hi acosta i el recull; l’olora; el llepa i, completament desconcertat, li porta a l’àvia Dragona, la més sàvia del bosc. És un llibre! - li dirà ella- , però per esbrinar el que conté haurà d’aprendre a llegir. El monstre accepta portat per la necessitat d’entendre per què la nena no ha sentit el seu primer rugit. La lectura li bre la porta al meravellós món dels contes i ja no li queda temps per anar voltant espantant a ningú. Els seus companys monstres s’enfaden molt amb ell i volen expulsar-lo del bosc fins que ell ho soluciona… ensenyant-te’ls a llegir!


Aquest és realment un llibre divertidíssim, tant pel que fa al text com a les imatges, on de manera molt discreta s’intenta mostrar als infants que gran que pot ser el poder de imaginació, quan acompanya una bona lectura. Alhora que desmitifica aquests personatges que sovint protagonitzen les pors dels nens i nenes, atorgant-los una personalitat tendra i divertida que seduirà als més petits, qui possiblement, en tancar les pàgines d’aquest volum es quedin amb les ganes de trobar algun dia un monstre com el del conte.

Los doce abrigos de mamá

FITXA
=====
Títol: Los doce abrigos de mamá
Autor: Marie Sellier
Il·lustrador: Nathalie Novi
Edició: Hotel Papel, 2010
Edat: de 4 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
La jove editorial Hotel Papel presenta la seva primera col•lecció ‘Violeta infantil’ format per un seguit d’històries en les quals no hi ha guerrers ni princeses, sols personatges reals que viuen històries que tenen a veure amb el món que els agradaria construir per als nens i nenes. Són llibres que incorporen la traducció a l’anglès per aquells infants que s’estan iniciant en aquesta llengua.

A “Los doce abrigos de mamá” trobem dotze poemes breus amb els quals es representen dotze diferents estats d’ànim d’una mare. Somniadora, enfadada, trapella, misteriosa, contacontes, meravellosa..., una mare mai no és la mateixa. El seu ànim canvia i ella es posa i es treu els seus diferents abrics per creuar el remolí de la vida.

Els abrics es converteixen en una metàfora molt visual de l’estat d’ànim d’aquesta mare, que ens fa somriure a la resta en sentir-nos-hi sovint identificades. La conjugació dels poemes, en alguns casos podríem dir-ne textos poètics, amb les il•lustracions que Nathalie Novi ha creat és absolutament harmoniosa, bona mostra d’això és que aconsegueix captar l’atenció de grans i petits.

I permeteu-me que triï els que és m’han agradat: L’abric arc de Sant Martí amb el seu colorit i moviment m’ha fascinat, l’abric de bèstia negra m’ha fet somriure al veure-m’hi a mi mateixa portant-lo; l’abric blau, m’ha entendrit fins al punt de buscar una abraçada; però és que amb l’abric de les mil i una pàgines, amb tots els dracs, bruixes i follets m’ha enamorat.

Un títol absolutament recomanable per expressar a través dels seus versos i les seves imatges de quantes maneres diferents podem sentir-nos les mares, i tothom. Una lectura per compartir.

El bagul dels monstres

FITXA
=====
Títol: La bruixa / El vampir
Col·lecció: El Bagul dels Monstres
Autor: Enric Lluch
Il·lustrador: Óscar T. Pérez i Fernando Falcone
Edició: Bromera, 2010
Edat: de 3 a 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’editorial Bromera va presentar a finals de 2010 una nova col•lecció terroríficament divertida per a primers lectors: El Bagul dels Monstres. Una sèrie que compta, d’entrada, amb deu títols en els quals els protagonistes són monstres o criatures de l’imaginari infantil relacionats amb la por, presentats amb molt d’humor i fantasia. Enric Lluch s’ha encarregat d’escriure les divertides històries on trobem des d’una bruixa cansada de la seva rutinària vida de conte, un vampir que necessita anar a la consulta del dentista, un zombi mandrós, un esquelet que anhela convertir-se en futbolista, un monstre de l’armari que ja és prou gran com per independitzar-se i, fins i tot, una mòmia amoïnada per el tancament del museu on viu.

Un munt d’històries enginyoses tractades amb un fantàstic sentit de l’humor, amb les que l’autor desmitifica a grans ‘dolents’ de sempre, obrint així, el camí per a perdre la por amb una lectura ben entretinguda. L’editorial ha editat cada volum d’aquesta col•lecció amb gran cura obtenint un resultat fantàstic. Cada llibre té dues pàgines finals amb un glossari en imatges que farà riure a grans i petits amb les seves ocurrències. Escrit amb un text breu de tipografia molt clara, aquests contes esdevenen una elecció ideal per primers lectors.


Us recomano especialment dos dels títols d’aquesta sèrie. ‘La Bruixa’ on riureu amb la Marruixa, una fetillera que no para de ficar-se en embolics. L’últim ha estat a la casa de xocolata de Hansel i Gretel, on ha demanat el trasllat. Què farà la bruixa Manaire quan sàpiga que ha deixat el conte de cap per avall? Aquesta bruixa que es deleix per els entrepans de calamars fregits us farà riure de valent. Les fantàstiques il•lustracions d’Óscar T. Pérez transmeten les emocions dels personatges amb autèntica naturalitat, a més són plenes de detalls per fixar-s’hi com ara el nom d’un carrer de nom molt ‘bruixesc’.

Per altra banda tenim el segon número titulat ‘El Vampir’, on coneixereu en Ladislau. Camacurt i de cap boterut, pateix un gravíssim problema: els seus queixals no estan afilats i així, ni fa por ni pot mossegar colls suculents. Entre els que no se’l creuen i els que fugen espantats les coses se li compliquen força, i és que, la vida d’un vampir també pot ser molt dura! Us animo a descobrir les sensacionals il•lustracions de Fernando Falcone, dotades d’un realisme i moviment espectaculars.