L'ou de l'eriçó

FITXA
=====
Títol: L'ou de l'eriçó
Autor: Nozomi Takahashi
Il·lustrador: Nozomi Takahashi
Edició: Tramuntana
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: aprenentatge, esforç, perseverança, tardor
Puntuació:


RESSENYA
=========
Ha arribat la tardor i la mare ànega està covant els ous mentre espera l’arribada dels seus aneguets. El petit eriçó s’entendreix davant la imatge i agafa el ferm propòsit de trobar un ou per covar i cuidar tan bé com ho fa ella. Trobarà l’eriçó allò que busca?

Nozomi Takahashi ens presenta una història senzilla i dolça que ens parla de la perseverança d’un petit eriçó per a aconseguir el seu somni. L’eriçó es commou davant l’actitud maternal de l’ànega i això li crea el desig d’imitar-la.

Les grans il•lustracions contrastades sobre un fons blanc i amb el verd del bosc com a color predominant fan d’aquest àlbum una bona manera d’introduir els mes petits en l’ambient tardorenc.

Així mateix l’ innocència del petit eriçó de ben segur captivarà els menuts que coneixen bé quina és la diferència... entre un ou i una castanya!

El llibre inquiet

FITXA
=====
Títol: El llibre inquiet
Autor: Els Krickelkrakels
Il·lustrador: Els Krickelkrakels
Edició: Kókinos
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: joc, imaginació


RESSENYA
=========
El llibre inquiet és un llibre joc que recorda el fantàstic Un llibre d’Hervé Tullet publicat en castellà per la mateixa editorial Kokinos.

En aquest cas no es tracta d’un autor sinó d’un grup de catorze il•lustradors alemanys que s’anomenen els Krickelkrakels i que treballen plegats en diferents projectes editorials i artístics.

El llibre inquiet proposa al lector que faci un seguit d’accions (picar sobre un dibuix, bufar, fer un petó a un personatge, donar voltes al llibre, comptar, girar el llibre cap a l’esquerra o cap a la dreta, sacsejar-lo...) perquè la història avanci. Cada pàgina demana al lector de fer una acció o bé deixa en suspens una pregunta que té la resposta en la pàgina següent.

Aquesta estructura és ideal perquè el lector passi una bona estona, es diverteixi i se senti part de la història.

Realment és un format que m’encanta. Sento que engloba diversos factors per engrescar els nens a estimar els llibres: passar una experiència positiva al voltant del llibre com a objecte, crear expectativa del que passarà en pàgines següents, estimular la necessitat de llegir el text per comprendre quin és el joc proposat...

A mes, està escrit en lletra de pal, amb algunes paraules destacades en negreta cosa que ajudarà els primers lectors a iniciar-se en la lectura.

El jocs estan ben triats i el text està escrit amb humor. Les il•lustracions, sobre un fons blanc, estan acolorides només en part. Això dóna una sensació de dibuix inacabat i convida al lector a imaginar els colors que manquen.

Són un seguit d’accions sense fil argumental que acaben en el mateix punt on ha començat la historia convidant així a començar de cap i de nou.

Un llibre per jugar amb la imaginació i les pàgines sense necessitat de solapes ni artefactes sonors.

La idea no és original però sí efectiva i el resultat és simpàtic i de ben segur divertirà petits i grans.

Mama, vull dormir al teu llit!

FITXA
=====
Títol: Mama, vull dormir al teu llit!
Autor: Harriet Ziefert
Il·lustrador: Elliot Kreloff
Edició: Joventut
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: hàbits, família, por, autonomia


RESSENYA
=========
Ja s’ha fet de nit i és l’hora d’anar a dormir. La mare de l’Èric cobreix la gàbia de l’ocell, el pare envia el conill a dormir al seu jaç, el bebè s’adorm al bressol i l’Èric també s’estira al seu llitet. Al cap d’una estona tothom dorm…menys l’Èric . I és que el que realment vol l’Èric és anar a dormir al llit dels pares. Se’n sortirà?

Una història amb una clara vocació de ser d’utilitat a pares desesperats de compartir llit amb petits roncaires que els claven cops de peu a mitja nit i els condemnen a dormir en postures impossibles allunyats, inexorablement, de la seva parella sentimental.

Els dibuixos d’Elliot Kreloff amb línees gruixudes fetes amb ceres i l’acoloriment de les il•lustracions que se surt dels límits de les ratlles recorda els dibuixos que fan els infants. No obstant això, les expressions de cada un dels personatges son riques i la senzillesa de la perspectiva ens transporta directament a l’univers infantil.

Es tracta d’un àlbum il•lustrat simpàtic que segur agradarà als nens i nenes que comprendran a la perfecció els instints del gosset protagonista.

Ara bé, potser no agradarà tant als defensors/es de la criança natural i el collit.

Oso quiere contar una historia

FITXA
=====
Títol: Oso quiere contar una historia
Autor: Philip C. Stead
Il·lustrador: Erin E. Stead
Edició: Océano Travesía
Edat: a partir de 3 años
Temàtica: oralidad, cuentos


RESSENYA
=========
El invierno está por llegar y oso se siente cansado y perezoso. Aun así tiene ganas de contar una historia y busca quien la escuche. Irá encontrando distintos animalitos pero ninguno dispuesto a escucharle ya que el tiempo apremia y hay mucho que hacer. Cuando llega el frío los animales hibernan o emigran a sitios más cálidos. Incluso oso se sume en un profundo sueño. ¿Querrán escuchar historias cuando despierten?

Un cuento precioso con unas ilustraciones bellísimas que te sumergen en un paisaje plagado de silencios delicados. Un libro para contar que nos habla de la necesidad del narrador de cuentos de liberar sus historias que no son nada si no hay alguien que las escuche.

Una historia circular con una estructura encadenada y unos personajes entrañables que encantará a los más pequeños.

¿Qué queréis que os diga? Será deformación profesional pero yo me siento muy identificada con oso.

Para mí, una historia imprescindible.

Llana a dojo

FITXA
=====
Títol: Llana a dojo
Autor: Marc Barnett
Il·lustrador: Jon Klassen
Edició: Joventut, 2013
Edat: a partir de 3
Temàtica:


RESSENYA
=========

Annabel troba una petita caixa negra enmig de la neu. Dins hi ha llana de colors així que decideix teixir-se un jersei per ella i després un altre pel seu gos. Però encara li sobra llana.

De la caixa anirà sortint fil sense fi així que la petita Annabel teixirà acolorits jerseis per les persones i les coses del seu entorn convertint així la seva ensopida ciutat en un lloc mes acollidor. Algú però voldrà prendre-li el seu preuat tresor. Se’n sortirà?

Una història tendre i positiva en la que destaquen les simpàtiques il•lustracions del canadenc Jon Klassen que remeten a un altre àlbum del mateix autor On és el meu barret? publicat per Milrazones.

Klassen crea un univers a partir del blanc i el negre on destaquen a mesura que avança la història els colors càlids mitjançant una trama de fils que va cobrint-ho tot.

Sabies que hi ha un moviment que es diu Urban Knitting amb milers de seguidors/es per tot el món que consisteix en decorar amb teixits de llana elements del mobiliari urbà?

[Gina Clotet]

***

Una nena troba una capsa plena de llanes de color. I va començar a fer mitja i a fer jerseis per tot el poble, tant per les persones com pels animals i les cases. Fins i tot venien de terres llunyanes per conèixer a la nena que tenia una capsa de llana que no s'acabava mai. Però l'enveja és molt dolenta i un arxiduc repel•lent el va voler comprar. Però la nena no volia vendre la seva capsa de llana. I una nit va enviar uns lladres a robar-la...

Un àlbum preciós. Estic enamorada d'aquest llibre des que l'he rebut. Marc Barnett i Jon Klassen ens regalen una història rodona, d'aquelles que vols llegir un cop i un altre. La il•lustració és genial, amb senyals pels seguidors de Klassen, ja que podem trobar un personatge que ha dibuixat abans. I un llibre per recuperar tradicions...

A casa meva, totes les dones de la família fem mitja, algunes a més fem ganxet. Les meves dues àvies fan mitja, una d'elles és la reina dels jerseis i les armilles de llana, ma mare també en fa i cuina “rico rico” i jo faig el que puc, però sobretot intento que els meus tres fills visquin envoltats de tradició i estima per les coses que ens fem amb les nostres mans. I recordant, els meus avis també eren artesans: un fuster i l'altre enquadernador de llibres. No deixem que es perdin les tradicions: les mans, les paraules, els llibres i el caliu de la família.

[Paula Jarrin]

Un hipopòtam a la banyera

FITXA
=====
Títol: Un hipopòtam a la banyera
Autor: Kyoko Matsuoka
Il·lustrador: Akiko Hayashi
Edició: Lata de Sal, 2013
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: Hàbits, imaginació, interculturalitat.


RESSENYA
=========
Dins la col•lecció Vintage de l’Editorial Lata de Sal trobem aquest àlbum il•lustrat publicat per primera vegada l’any 1982 al Japó, país d’origen tan de la il•lustradora co
m de l’autora.

Un hipopòtam a la banyera! narra l’aventura imaginaria d’un nen a l’hora del bany. El protagonista, Mako, ens transmet les seves sensacions en el moment de banyar-se a través d’un monòleg sensorial que posa en situació al lector. «M’encanta banyar-me. Quan em banyo, sempre m’enduc el meu ànec Pukka. A en Pukka també li agrada molt banyar-se. Quan obro la porta del bany, nyeeec, grinyola. El terra del bany rellisca i s’ha d’anar amb compte. En aixecar la tapa de la banyera sempre surt moltíssim vapor».

De la mà del seu aneguet de goma Mako descobrirà tot un munt d’animals que apareixen dins l’aigua. Primerament una tortuga perduda, després els pingüins Jim i John, seguidament una foca, un hipopòtam i una balena. L’arribada de la mare amb la tovallola farà que tots els animals tornin a submergir-se dins l’aigua calenta.

Les il•lustracions son de traços arrodonits i tons càlids. Totes elles es presenten dins un núvol de color groc que recorda la forma que queda en el mirall entelat quan el freguem per mirar-nos després d’una dutxa d’aigua calenta.

Una història dolça i tendre que remet al joc simbòlic que fan els nens durant l’estona del bany i a la agradable sensació de sentir-se relaxat i net després d’un bany calent.

La cuidada edició de Lata de Sal afegeix petits detalls que hi sumen valor. En el llibre trobem una petita nota a les guardes del davant que situa el lector en l’any de publicació a través de fets rellevants i dona informació de l’autora i la il•lustradora. En els crèdits finals també trobem, a banda de la informació habitual, picades d’ullet al lector i una informació afegida sobre com son els costums a l’hora del bany en terres nipones.

Cuidats detalls que fan que el llibre esdevingui un petit tresor.