Bon Nadal... i bons llibres!


Com ja vam fer l'any passat, a més de desitjar-vos unes molt bones festes, també volem adreçar-vos a alguns recursos on trobareu suggeriments de llibres per regalar als més petits ara que els Reis estan a punt d'arribar.

- Per primer any, els/les tertulians/es hem triat els nostres llibres preferits del 2011.
- Algunes de les nostres tertulianes, a les seves biblioteques, també han fet guies de recomanacions. Aquí trobareu la guia de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, la de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar, la de les biblioteques de Terrassa, o la de la Biblioteca de Vila de Gràcia.
- A Internet, blogs com Poesia Infantil i Juvenil, Boolino, Kireei, L'Illa dels llibres o Anika entre Libros també han fet les seves seleccions.
- I si encara no heu tingut prou amb tots aquests suggeriments, podeu continuar amb els de la Revista Babar, l'escola Sant Josep - El Pi, les llibreries Kirico, el CEIP San Miguel i la biblioteca de Tamarite, els companys d'a Corunya (amb un especial sobre còmic), les amigues del Pati de llibres, o les companyes de les biblioteques de Girona.

En fi... que no hi ha excusa perquè el tió no cagui un llibre o perquè els Reis no el deixin dins el mitjó, sota l'arbre o allà on faci falta!

La curiosa historia del señor Pájaro

FITXA
=====
Títol: La curiosa historia del señor Pájaro
Autor: Piret Raud
Il·lustrador: Piret Raud
Edició: Libros del zorro rojo, 2011
Edat: de 4 a 10 anys
Temàtica: la recerca d'un mateix


RESSENYA
=========

No és estrany que acabin de premiar la feina de l’editorial “Libros del zorro rojo” perquè s’ho mereixen. Àlbums com aquest ho reafirmen.


La curiosa historia del señor Pájaro ens parla d’un ocell que troba que la seva vida no és el que ell esperava... I comença una recerca, la recerca d’ell mateix. I prova a viure altres vides: prova a viure com un coixí, com un eriçó, com una pastanaga, com una guineu... I tot i provar i provar i seguir provant no s’acaba de trobar a si mateix. Fins que apareix l'encisadora senyora Pajarita. Sense cap rin-tin-tin estrany. Que n’és de maca, la senyora Pajarita. Cal parar atenció a com la dibuixa... té un aire a lo “Kate Moss” innegable, i sense perdre les seves essències ocellístiques, però té una cadència de cadera, un estil, un aire chic aclaparant. Pocs fulls abans apareix una senyora vaca que... Deu-ni-do, que guapa que és, aquesta senyora vaca.

Les il•lustracions són vibrants. I brillants. I l’album en conjunt, excepcional. Absolutament recomenable.

El ladrón de palabras

FITXA
=====
Títol: El ladrón de palabras
Autor: Nathalie Minne
Il·lustrador: Nathalie Minne
Edició: Edelvives, 2011
Edat: de 4 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========

A la nit, quan la lluna il•lumina el camí, el lladre de paraules surt amb tot el seu equip i es dirigeix a la ciutat. Allà, rastrejant les veus i les llums, sense que ningú el vegi, s’enfila per les teulades. Comença la collita... Una història sobre la bellesa de les paraules i el seu valor per a comunicar-se amb el món, per a sembrar amistats, per estimar.

En moments com el que vivim, on la tecnologia sembla passar per damunt de totes les coses, una història com la que ens presenta Nathalie Minne esdevé una fantàstica eina per treballar amb els infants la importància del valor de les paraules. Atureu-vos uns moments a pensar, com us sentiu quan algú us regala paraules agradables, dolces i ben triades... Bé, oi?

Doncs això mateix és el que transmet la història del lladre de paraules, les aventures i desventures d’un nen que surt totes les nits a caçar paraules amb les quals després, a casa, com un genial alquimista, elabora curioses combinacions que poden resultar discursos ensopits, explicacions complicades, mentides punxegudes, disculpes vellutades o frases delicades.

Utilitzem la història d’aquest àlbum per ajudar als més petits a entendre el gran valor que tenen les paraules, fem-los saber, que amb elles poden arribar molt lluny, aconseguir difícils fites però també que vigilin, doncs amb les paraules també poden causar-se grans ferides.


Un títol a tenir molt en compte, per la seva gran qualitat narrativa, artística i d’edició, directe a la llista d’imprescindibles!

La máquina de los cuentos

FITXA
=====
Títol: La máquina de los cuentos
Autor: Carles Cano
Il·lustrador: Paco Giménez
Edició: Alzira: Algar Editorial, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: contes


RESSENYA
=========
La vida de un pueblo triste y aburrido se ve alterada, de la noche a la mañana, por la aparición de un extraño artefacto en medio de la plaza. Nadie sabe para qué sirve o quién lo ha dejado allí, pero no faltan las especulaciones: que si se trata de una escultura comprada por el alcalde, que si es el cajero automático de un banco extranjero… El artefacto misterioso resulta ser, en realidad, una máquina de los cuentos que escribe historias personalizadas para los habitantes del pueblo. Aunque las regala solo a quien quiere y cuando le apetece.

 Carles Cano se sirve de este argumento como hilo conductor para unir cinco cuentos cortos de temáticas y estilos diferentes en los que se combinan humor, ternura y fantasía. Sus protagonistas son un dibujante feliz, un niño que no logra recordar su último sueño, un elefante enamorado de una trapecista, una caja de cerillas mágica y tres cerditos jijonencos. Las ilustraciones de Paco Giménez, de trazos simples y elegantes, complementan con acierto las historias del autor.

Un día diferente para el señor Amos

FITXA
=====
Títol: Un día diferente para el señor Amos
Autor: Philip C. Stead
Il·lustrador: Erin E. Stead
Edició: Océano Travesía
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: amistat, bondat, animals del zoo


RESSENYA
=========

El senyor Amos treballa al zoològic. Un dia agafa un refredat i no pot anar a la feina. Els animals que se l’estimen molt i el troben a faltar, decideixen anar-lo a veure i vet aquí el que passa...

Quina joia de conte, esplèndid, tendre, emocionant i meravellós. Un text senzill carregat d’humor i doble sentit. Amb unes il•lustracions combinades a llapis i color extraordinàries. Cada rostre és un sentiment, cada animal un caràcter, cada peça de roba, una ocasió.

Us convido a dedicar-hi una bona estona. Mireu amb deteniment cada il•lustració. Llegiu el text, tot està lligat, tot té una explicació. I aquest joc amb el doble sentit és meravellós. Quan el llegim a l’infant, podem aprofitar per mostrar la importància de l’amistat, de la bondat, d’ajudar a qui ho necessita.

Els autors són parella i aquest fet es palpa al llarg de la història. Hi ha tal harmonia entre les paraules i les il•lustracions que permeten fer-se a la idea de la meravellosa unió entre ambdós, malgrat sembli una mica “snob”.

Buscant informació per internet m’he trobat amb aquesta “perla”. Es tracta d’un bloc que us recomano. Hi ha un post sobre aquest conte amb la possibilitat d’escoltar la lectura en anglès. Explica coses sobre les il•lustracions que val la pena llegir. Impressionant.

També he trobat una mostra del procés creatiu d’aquest conte per part la il•lustradora.

El elefante y el árbol

FITXA
=====
Títol: El elefante y el árbol
Autor: Jin Pyn Lee
Il·lustrador: Jin Pyn Lee
Edició: Barcelona: Thule Ediciones, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest petit àlbum, il•lustrat i escrit sobre negre, ens parla sobre la història de l’amistat entre un elefant i un arbre. En verd, descobrim com és la seva vida des que són petits dins que, un dia ‘sonó un disparo. El elefante despertó en una tierra extraña, prisionero’. A partir d’aquest moment, descobrim el retrobament trist dels dos protagonistes, en una nova realitat en blanc i negre, que ells, junts, transformen a través dels records.

D’una manera senzilla i visualment molt clara, l’autora ens apropa la realitat del desastre ecològic que s’està produïnt a l’Àsia, i dóna veu a aquells que no la tenen.

El elefante y el árbol és una petita peça d’un projecte més ambiciós, que trobareu al web del llibre.

El bosc dels cors adormits

FITXA
=====
Títol: El bosc dels cors adormits
Autor: Esther Sanz
Il·lustrador: -
Edició: Montena, 2011
Col·lecció Ellas
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
A punt de complir disset anys, el món de la Clara s’esfondra quan, poc després de la mort de la seva mare, mor la seva àvia. Donat que és menor, la justícia dictamina que no pot viure sola a Barcelona, i és obligada a instal•lar-se amb el seu únic parent viu, el seu oncle (i ara tutor) Álvaro, que viu en un petit poble de la província de Sòria. Però l’Álvaro, un apicultor al que amb prou feines coneix, li fa saber des del minut u que no és benvinguda. Per això, la Clara li demana que la deixi instal•lar-se no amb ell, sinó en una casa semi abandonada que la família posseeix enmig del bosc. Necessita, li diu, estar sola per a entendre la seva nova situació i superar el dolor. És una solució que convé també a l’Álvaro: així ell podrà complir amb les seves obligacions legals, però en la distància.

Resulta però, que viure aïllada en plena natura no és fàcil per a una noia de ciutat, menys encara quan la casa comença a ser l’escenari de successos inexplicables: sorolls misteriosos, rostres que s’apareixen a les finestres en plena nit, alteració de l’ordre de les coses… la Clara té la sensació que algú la observa. En aquesta tessitura, trobarà suport en el jove Braulio, que la pren sota la seva protecció. Aleshores, tot comença a prendre sentit el dia que la Clara descobreix en el bosc a en Bosco, un ésser bellíssim d’aparença sobrenatural, al qual aviat deurà la seva vida i del que descobrirà que està en possessió d’un extraordinari secret que algú desitja obtenir costi el que costi. En Bosco, com ella, és un ésser turmentat. Com ella, ell s’ha vist obligat a viure al marge del món. Amb l’única diferencia que en Bosco no acaba d’arribar: porta allà, evitant les trampes i protegint la seva herència, moltíssims anys.

Heus aquí una fantàstica lectura per a joves, escrita amb gràcia i dotada d’una prosa de lectura vertiginosa, endinsar-se en el bosc que dibuixa Esther Sanz resulta d’allò més hipnòtic, ha sabut descriure’l de manera que a través de les seves pàgines els lectors captaran els colors, els sons i fins i tot les olors que desprèn. Tot i que en aparença sembla una novel•la clarament dirigida a un perfil de lectora femenina, estic d’acord amb l’autora quan defensa que aquesta també pot ser una lectura per “ells”, escenes fosques en paratges perduts, una trama fosca, intriga i acció són ingredients presents a la novel•la que captaran el seu interès. 

Una bona història sense vampirs, zombis ni homes llop (increïble!!) altament recomanable per a joves i no tan joves, que us seduirà, personalment celebro que sigui la primera part d’una trilogia, això preveu dos títols més de qualitat que, personalment, m’encantarà llegir.


Un poco perdido

FITXA
=====
Títol: Un poco perdido
Autor: Chris Haughton
Il·lustrador: Chris Haughton
Edició: Milrazones, 2011
Edat: de 2 a 6 anys
Temàtica: quan un es perd pel bosc...


RESSENYA
=========
Aquí tenim una petita joia de conte. Sense cap pretensió, molt humil i senzill però amb un toc especial que el fa destacar entre la majoria d’àlbums il•lustrats.

La història en si no té res de l’altre món: un petit mussol que s’adorm, cau del niu i es perd pel bosc i a partir d’aquí comença la recerca de la seva mare amb l’ajut d’altres animals que troba pel camí. Però és en les il•lustracions i la tipografia (el muntatge i el disseny editorial) on aconsegueix destacar aquest llibre. I suposo que en aquest punt de la ressenya potser algú pugui quedar lleugerament desconcertat perquè, si bé entra dins l’habitual que d’un llibre infantil se’n destaquin les seves il•lustracions, que se’n destaqui la seva tipografia i disseny editorial és menys habitual, però en aquest cas bé s’ho val. I per què? Doncs perquè a mi em sembla que en aquest cas han apostat per buscar similituds amb el món de les noves tecnologies. Obres el llibre, el comences a fullejar, i tens la sensació de què, el que has obert ha estat un ordinador i fulleges les diferents planes. Imita la tipografia informàtica i els dibuixos també ho fan però amb un cert toc romàntic, tendre i sensible.

Val la pena mirar-se’l amb carinyo aquest àlbum, perquè aquest intent d’apropar dos móns tan diferents crec que en aquest cas es salda amb un resultat més que positiu. I innovador.

Bombástica naturalis

FITXA
=====
Títol: Bombástica naturalis
Autor: Iban Barrenetxea
Il·lustrador: Iban Barrenetxea
Edició: A buen paso, 2010
Edat: a partir de 8 años
Temàtica:


RESSENYA
=========

 

Finalista del Premio Junceda Iberia, 2011.
Placa de honor en la Bienal de Ilustración de Bratislava.
Premio de Ilustración en los Premios Euskadi de Literatura 2011.

Llegamos un poco tarde a comentar este libro, en el sentido de que con una simple búsqueda encontraréis un montón de reseñas del mismo (el propio autor tiene algunas recopiladas en esta entrada de su blog), pero tenía la sensación de que entre nuestro círculo era un libro que podía haber pasado desapercibido (tan solo dos bibliotecas de la Xarxa de la Diputació de Barcelona tienen un ejemplar del libro) y es una lástima, ya que es un libro excelente y el “reguitzell” de premios que se ha llevado es una buena muestra de la calidad del mismo.

La idea de partida no es para nada original: se trata de un catálogo de plantas imaginarias (del mismo estilo que las Princesas olvidadas o desconocidas de Lechermeier y Dautremer o el Catálogo de padres de Claude Ponti). En este caso, se trata de un herbario en el que tienen lugar desde la Acanthus Columnata (una planta que imita las columnas corintias) hasta la Zantedeschia umbrella descensoria (una flor que sirve de paracaídas). El texto reproduce con ironía el lenguaje científico, y están escogidos con particular gracia tanto los nombres “latinizados” de las plantas como la relación entre la planta real y la función imaginaria que se le otorga en el libro (un claro ejemplo de esto es el girasol placa solar o Heliantus calidarium... está claro que los girasoles no actúan como placas solares, pero si una planta tuviera que hacerlo, ¿no sería el girasol la primera que se les ocurriría?).

Pero lo que hace este libro extraordinario son las ilustraciones. El estilo les puede gustar más o menos (predominan los tonos grises, marrones y verdes apagados, y se reconstruye un ambiente que recuerda a la Inglaterra del siglo XVIII tanto en el vestuario como en los escenarios), pero no se puede negar que el esfuerzo del autor por, además de ilustrar las plantas de las que habla en esa página, crear un encadenamiento de acontecimientos a lo largo del libro, es extraordinario. De este modo, el libro se ve multiplicado y se convierte además en un juego en el que uno busca los puntos de conexión entre la doble página anterior, la presente y la siguiente. ¿Dónde está el pájaro? ¿Qué ha pasado con el señor que se cae al río? ¿A dónde se dirigía la dama que iba en la carroza? ¿Qué pasa con el paraguas que sale volando? Hacen falta varias lecturas para descubrir todos los detalles escondidos en las ilustraciones, y aun así cerraremos el libro con la sensación de que todavía algo se nos escapa y... con suerte lo descubriremos en la próxima lectura.

El darrer arbre de la ciutat

FITXA
=====
Títol: El darrer arbre de la ciutat
Autor: Peter Carnavas
Il·lustrador: Peter Carnavas
Edició: Símbol Editors, 2011
Edat: Fins a 6 anys
Temàtica: Ecologia, valors


RESSENYA
=========
La relació del Marc amb l’últim arbre de la ciutat és una història tendre d’amor a la natura. Aquest és el seu refugi i consol fins que arriba un dia que el tallen i el Marc se sent trist i desemparat. Ell, però, no es rendeix i troba la manera de recuperar el verd enmig del gris, gràcies a una branca que ha quedat, que ell planta en el seu tricicle i passeja amunt i avall de la ciutat, tot escampant la llavor per tot arreu (això és el que m’imagino...).

La història comença amb força i és més entenedora al principi, al final perd una mica d’empenta i finalitza sense saber ben bé què ha passat. L’autor és australià i li agrada explicar històries amb paraules i imatges. Són històries senzilles i sensibles. Ell és mestre d’escola primària i, a part d’escriure i dibuixar, també toca diversos instruments.

Blancaneu

FITXA
=====
Títol: Blancaneu
Autor: Jacob i Wilhem Grimm
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Baula, 2011 (català) - Edelvives, 2011 (castellà)
Edat: de 5 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Vet aquí que una vegada hi havia una reina que, en ple cor de l’hivern, cosia a la vora de la finestra. A través del marc de fusta de banús negre, contemplava els flocs de neu que voletejaven com plomes al cel. De sobte, es va punxar el dit amb l’agulla, i tres gotes de sang van caure damunt la neu. El vermell de la sang feia tan bonic damunt aquella blancor enlluernadora que la reina va pensar: «Ah! Tant de bo tingués una filla amb la pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i els cabells negres com el banús!»

Calia una altra versió del clàssic conte de la Blancaneu? Tenint en compte que es tracta d’una versió que s’allunya de l’estil ensucrat imposat per la factoria Disney, presentant una versió més propera a l’original dels germans Grimm i també a l’estil personal de Lacombe, i que s’acompanya amb el superb treball il•lustratiu del francès, la resposta és un sí rotund, sens dubte. Aquest jove artista posa de manifest un cop més el seu enorme talent i s’allunya de l’ombra de Dautremer en la qual molts deien que s’emparava, amb els quatre nous treballs que ens arriben aquesta tardor (un d’ells una espectacular adaptació de Cortázar d’alguns contes d’Edgar Allan Poe de la qual us parlaré en uns dies).

Queda clar que Lacombe és un nom propi amb un estil únic i personal que no busca la imitació sinó deixar un toc propi, que possiblement podrem trobar en la bellesa trista de molts dels seus personatges, el misteri i un punt de foscor que s’amaga en tots els seus treballs, com la figura del corb, un element recurrent en la seva obra.


En aquest àlbum juga alternant el seu habitual treball amb gouache i olis en els quals desplega uns jocs de llum espectaculars, amb algunes pàgines amb escenes en blanc i negre on només ha treballat amb llapis aconseguint dotar a les imatges d’una senzillesa fascinant. Un àlbum que et demana aturar-te a cada pàgina i gaudir de les il•lustracions que ens presenta una Malvina diferent a la que trobàvem al Grimorio. Bujos y hechizos que va publicar Edelvives l’any passat. No puc deixar d’elogiar els acabats d’aquest títol, la qualitat del paper és espectacular, amb gruix i textures, les guardes dissenyades per a l’ocasió amb motius de pomes i corbs amb una senefa que li dóna un toc senyorial, la imatge de coberta que és continua amb la contra, per tot plegat, una autèntica joia que us heu de regalar amb excusa o sense, la Blancaneu de Lacombe no pot faltar a la vostra biblioteca!

Los bichos bola

FITXA
=====
Títol: Los bichos bola
Autor: Luisa Fontán Bos
Il·lustrador: Carmen Segovia
Edició: Los cuatro azules, 2011
Edat: a partir de 8 años
Temàtica:


RESSENYA
=========
Una tarde de domingo de comienzos del otoño en la casita de campo de una familia se produce una escena muy reconocible: mientras el grueso de la familia (padres y hermanos mayores) ve la película de la tarde, el hermano mediano sale con la pequeña a dar una vuelta por el campo. El hermano presume de listo y valiente ante su hermana pequeña. La pequeña se cansa en este corto paseo, pues va cargando además con un bote de bichos bola, y busca excusas para detenerse. Se paran a descansar y de pronto, aparecerá un zorro. Es la pequeña la que tomará la iniciativa para asustarlo y echarlo con un gesto de valentía, mientras que al hermano lo paralizará el miedo…Esta historia será solo de los dos, a nadie contarán nada al regreso. Cada uno sacará sus conclusiones. 


Los bichos bola es uno de esos relatos grandes dentro de su sencillez. Una anécdota desnuda, a simple vista contada sin artificios, sin grandes aspavientos, adquiere al terminarse ecos que la hacen inolvidable en la mente del lector. Al menos, al leerla, yo he sentido que igual que hay decenas, cientos de libros, especialmente infantiles (aunque no solamente) que al cabo de los pocos años, incluso meses, soy incapaz de recordar, con este pasará lo contrario. Y es quizás por esa sencillez en la narración de los hechos, esa transparencia, que invita al lector a hacerse la historia suya, a añadir de su propia cosecha el mensaje, el porqué, la relevancia de la historia, que admite diferentes lecturas e interpretaciones. A todo ello, contribuyen tanto el texto de Luisa Fontán como las ilustraciones de Carmen Segovia. Un libro pequeño y discreto que vale la pena descubrir, rescatar, recomendar y saborear.

El castor estressat

FITXA
=====
Títol: El castor estressat
Autor: Nicholas Oldland
Il·lustrador: Nicholas Oldland
Edició: Símbol Editors, 2011
Edat: de 3 a 5 anys
Temàtica: empatia, ecologia


RESSENYA
=========
Aquí tenim una nova història del Nicholas Oldland sobre un habitant del bosc força peculiar. Aquesta vegada ens trobem amb un castor una mica maldestre a l’hora de construir la seva presa. El títol ja ens dóna alguna pista així com el primer paràgraf del conte: “Hi havia una vegada un castor que estava tan estressat que sempre anava molt de pressa, no pensava gaire bé el que feia i actuava com si estigués sol al bosc”. Ja us podeu imaginar les conseqüències de tot plegat. 

Si us van agradar L'ós que abraçava els arbres i L'ant a qui deien Ni-Ni, del mateix autor, aquest conte us farà somriure de nou i pensar en com actuem i què passa quan ens oblidem dels qui ens envolten en aquest món.

Una història divertida per mostrar als més petits la importància de respectar els altres. Saber rectificar i corretgir els nostres errors de la manera més adient, és el tema d’aquest conte.

Amb unes il•lustracions magnífiques, aquest conte us serà molt útil per acompanyar i mostrar l’època de l’any en què ens trobem: la tardor. També serà adequat per il•lustrar el tema dels boscos i així commemorar l’Any Internacional que es celebra al 2011.

Barba Azul

FITXA
=====
Títol: Barba Azul
Adaptació: Samuel Alonso
Il·lustrador: Mónica Calvo
Edició: Narval, 2011
Edat: de 6 a 9
Temàtica:


RESSENYA
=========
Barba Azul, ha estat considerat el conte maleït, un conte difícil i incòmode. Va perdre gran part de la seva popularitat quan vam començar a perdre el desig de mostrar als infants les contradiccions humanes i l’existència del mal. La revisió de Mónica Calvo i Samuel Alonso recupera un relat que tracta amb delicadesa la curiositat i la bogeria, la por i el descobriment de la foscor.

Estem tan capficats en embolicar els nostres fills en cotó fluix que, sovint, pequem de sobreprotegir-los en excés, els mateixos que ens vantem d’haver jugat als carrers, d’anar sols amunt i avall, d’arribar a casa amb els genolls pelats i el pap ple d’històries, ara, transformats en pares, ens aterra pensar el que pugui passar als nostres infants i pretenem controlar el seu dia a dia, en ocasions, impedint una part del seu creixement personal, absolutament necessari. Dins d’aquest immens sac de preocupacions, entren les històries fosques o amb final infeliç, és que ens hem tornat bojos? Al món passen coses terribles, i és absurd pretendre mantenir els nens i nenes dins de bombolles. De la mateixa manera que hem de deixar que caiguin i cometin els seus propis errors, ja hi serem per ajudar-los a aixecar-se i eixugar les seves llàgrimes, també els hem de permetre descobrir històries que no siguin ensucrades, hem de tenir, això sí, cura a l’hora de seleccionar què cau a les seves mans, i si es tracta d’un àlbum il•lustrat com aquesta adaptació que ha fet Samuel Alonso, aquesta terrible història del cruel Barba Blava i la immensa curiositat de la seva esposa, Eloisa, val la pena i molt, acompanyada d’un treball il•lustratiu que juga de forma molt encertada amb una ampla gamma de blaus, esdevé un llibre molt encertat per regalar als nens i nenes que gaudeixin escoltant dels àlbums il•lustrats.


A més, val la pena tenir en compte, que avui dia la generació de nens i nenes que puja gaudeixen amb les històries de por, no s’espanten per poc, així que intentem donar llibertat als petits lectors i oferir-los un ventall ampli d’històries, malgrat algunes no siguin de final feliç. Endavant, aquí teniu una bona història, amb un bon treball il•lustratiu i editat amb un bon nivell de qualitat, que no falti a la vostra biblioteca!

Los malvados de Battersea

FITXA
=====
Títol: Los malvados de Battersea
Autor: Joan Aiken
Il·lustrador: Edward Gorey (portada)
Edició: Barcelona: Salamandra, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures, intriga


RESSENYA
=========
Simon, un joven huérfano, llega a Londres guiado por la carta de un amigo y por el sueño de estudiar en la escuela de arte. Pero sus planes parecen desvanecerse cuando comprueba que el Dr. Field, el amigo que debía acogerle y ayudarle a entrar como aprendiz en la escuela, ha desaparecido sin dejar rastro. Los caseros de Field aseguran no saber nada de él, pero Simon sospecha que mienten. Decidido a descubrir la verdad, el huérfano iniciará una investigación que le sorprenderá con secretos inconfesables y con toda clase de peligros.


Los malvados de Battersea es el segundo libro de una saga de aventuras que la autora inglesa Joan Aiken empezó a escribir en los años 60. Igual que la novela que la precede, se sitúa en una Inglaterra imaginaria de principios del siglo XIX, gobernada por Jacobo III desde el trono y por los lobos en los bosques. Pero la ambientación no es lo único que tienen en común: Simon, el protagonista de Los malvados de Battersea, ya aparecía como personaje secundario en la primera entrega de la serie, Los lobos de Willoughby Chase.

Los libros de Aiken han alcanzado el rango de clásicos en su país. De hecho, la historia que nos ocupa incluye los principales ingredientes de una novela de aventuras en toda regla: acción, suspense, giros inesperados... En sus páginas conviven héroes que desafían al peligro, aliados incondicionales y conspiradores malvados. Algunos de estos personajes destilan tanto carisma que cautivan fácilmente, como el duque de Battersea, la pequeña Dido o el profesor Caldereaux. Su estilo, además, es fresco y divertido. Con todo, se nota que la novela fue escrita hace casi 50 años: la delata cierta inocencia, tanto en la forma como en el contenido, que quizás no acabe de convencer a los jóvenes lectores de hoy…

Jasper Jones - Nada (Col. Biblioteca Furtiva)

FITXA
=====

Títol: Jasper Jones
Autor: Craig Silvey
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Seix Barral, 2010
Edat: a partir de 14 anys

Títol: Nada
Autor: Janne Teller
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Seix Barral, 2011
Edat: a partir de 14 anys


Colección “Biblioteca Furtiva” de Seix Barral

RESSENYA
========
Ya os mencioné esta colección en la reseña que hice de La pregunta de las diez de la noche, y no quería quedarme con las ganas de recomendaros especialmente estos dos títulos. La colección incluye muchos otros (de los cuales solo he leído, por ahora, Las obras escogidas de T. S. Spivet – no es un libro de cuatro estrellas como estos dos, pero sí de tres), y seguro que en un futuro no muy lejano volveré por aquí para explicaros que me ha parecido Lo que te cae de los ojos de Gabriele Picco. Pero no avancemos acontecimientos.

Lo que ya sabemos es que Biblioteca Furtiva es una colección de novelas de las denominadas “crossover”, el término por el que andan locos todos los directores de márketing de las editoriales porque les permite vender libros tanto a adolescentes como a adultos (con un poco de suerte, claro...). Gènesi, La pregunta de las diez de la noche, Cuando me alcances, Marcelo en el món real o La meva germana viu sobre la llar de foc son algunas de las novelas publicadas en los últimos dos años que o bien han aparecido ya en colecciones especialmente dedicadas a esta categoría o que hemos ido “espigando” de diferentes colecciones. Encontrarles un punto en común a todas ellas es complicado, pero creo que a pesar de la diversidad de temáticas y estilos el punto en común de todas ellas es mostrarnos a unos personajes obligados por las circunstancias a crecer, a madurar. Estas circunstancias pueden ser realistas o fantásticas, y el proceso puede encararse desde la tragedia, el drama o el humor, pero en todas subyace la misma evolución.

Quizá sea lo único que Nada y Jasper Jones tienen en común. En Nada, nos encontramos con un relato breve, escueto, llevado a la mínima expresión, en el que con aires de parábola la autora nos arrastra en una espiral hacia lo más negro del ser humano. En este caso los personajes pierden un punto de realismo porque juegan el papel de símbolos dentro de la historia (la inocencia, la religión, la violencia física, la nación...) y porque resulta imposible imaginar la brutalidad del texto si éste hubiera contado con personajes realistas. Les animo a leerla sin contarles nada más, pues se trata de uno de esos libros a los que es mejor acercarse sin haberse documentado excesivamente para que el impacto llegue con toda su fuerza. Hay quien la ha comparado con El señor de las moscas, aunque, como la propia Teller dice en este vídeo (que no deberían ver si no han leído Nada todavía), su historia más bien nos pone en la situación opuesta a la que propone el libro de Golding.

Jasper Jones está llamado a convertirse en un clásico... repleto de ecos literarios (a las novelas de Mark Twain, a El guardián en el centeno, a Matar a un ruiseñor), la ambientación, los personajes, la trama (con más secretos por desenterrar, y más terribles, de los que en un principio imaginamos), los sentimientos... todo conforma un conjunto que sumerge al lector en el mundo de la ficción que recrea de una manera absoluta. Jasper Jones aspira a ser una novela total. Les garantizo que Charles Bucktin, el protagonista y narrador de esta historia ambientada en la Australia rural de los años sesenta, es uno de los personajes más reales y cercanos con los que se podrán encontrar en un libro juvenil.

Dos libros diferentes, pero que al mismo tiempo comparten una misma “filosofía”: romper barreras generacionales a través de la buena literatura. Si en vez de romper con las categorías (novela para adultos vs. novela juvenil) hacía falta crear una nueva categoría para conseguirlo quizá sea una estrategia cuestionable (el mundo editorial parece no poder vivir sin tenerlo todo bien clasificado y estructurado y controlado), pero si sirve para que nos lleguen y conozcamos libros como estos... larga vida al crossover!

Alas y olas

FITXA
=====
Títol: Alas y olas
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Pablo Auladell
Edició: Barbara Fiore Editora, 2011
Edat: de 6 a 99
Temàtica:


RESSENYA
=========
“Per aconseguir aquelles ales, la condició era clara: “Mai utilitzaràs la facultat del vol per a conèixer la intimitat dels altres”. Ell hi accedí. I era sincer quan va mentir en dir que compliria. I va complir molt de temps. Durant anys oblidà el seu passat de terra i volà entre les aus. El seu cos no conegué la vellesa, tot i que tampoc el plaer. Ni arrugues ni abraçades, així era la vida a l’aire. I així va ser, fins que una tarda de tempesta volà baix, prop del mar. La dona desvalguda a la seva barca plena d’aigua, el va veure i durant un instant va deixar de pensar en la mort per a desitjar estar al seu costat. Això li va salvar la vida. Aquella va ser la crida. Ell, tot i que ho intentà, no pogué ja deixar de mirar-la ni de qüestionar-se com suportava ella, en les nits del mar, aquella soledat que s’apuntava en la seva mirada i que era idèntica a la seva soledat dels anys viscuts en l’aire. Aclaparat per la curiositat, pensà que haver-se mostrat en la tempesta li donava dret a una breu mirada a la intimitat de la dona…”

Un viatge d’anada i tornada entre un home i una dona que es coneixen quan no són humans i es retroben quan encara no ho són. Una història d’anhels i trobades, de carn i d’ossos, lleument inspirada en la llegenda de la dona esquelet, que ens parla de com d’humans som tot i que no ho sapiguem, tot i que no ho semblem, tot i que no ens n’adonem.

No és la primera vegada que els dos Pablos s'uneixen per crear un àlbum, ja ho van fer a Agnès atzur (Thule, 2009) i també a Diógenes (Kalandraka, 2010), amb la qual cosa, presenten un aval immillorable, si a més hi sumem el fet que ho publica Barbara Fiore, està clar que parlem d’un títol de qualitat. Aquest seria un d’aquells àlbums que a les biblioteques ens costa tant de classificar, és una obra magnífica amb un text que parla de sentiments escrit amb subtilesa i carregat de metàfores, per la qual cosa descartem ubicar-lo a la secció dels més petits. El problema ve donat perquè se’ns presenta en un format ‘maxi’, 27x38 cm, que s’agraeix ja que el treball que Albo ha fet no es mereix una mida inferior si en volem gaudir de debò, però està comprovat que aquest tipus d’àlbums quan va a parar a la zona de lectors de 8 a 10 o d’a partir de 11, queda relegat al prestatge, no té el moviment que es mereix, els lectors d’aquella secció el descarten directament per la mida ‘de conte’ malgrat ells podrien ser-ne perfectes destinataris tot i que, no ens enganyem, aquells que gaudiran més d’aquest títol som els lectors adults amb sensibilitat per les il•lustracions de qualitat, amb això anem a parar novament a la necessitat d’establir una secció d’àlbums il•lustrats per adults, si ens posem a fer la llista dels títols que encaixen amb aquests requisits, de ben segur que en sorgirien suficients per configurar un apartat més que digne.

No cal dir, amb tot això, que recomano moltíssim aquesta obra, el text d’Albo (inspirat lleument, com ell mateix ens indica, en la llegenda esquimal “La dona esquelet”), amb les il•lustracions d’Auladell constitueixen una conjunció perfecta, narrant-nos una història preciosa que esdevé pura poesia sonora i visual, un regal per als sentits.

La nit que les lletres es van alliberar

FITXA
=====
Títol: La nit que les lletres es van alliberar
Autor: Pep Duran
Il·lustrador: Carme Solé Vendrell
Edició: Barcelona: Magenta Universal Productions, 2011
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest llibre té un valor simbòlic: és la història que en Pep Duran, ex-president de la llibreria Robafaves, de Mataró va començar a explicar just després de la inundació de la llibreria l’any 1981, il•lustrada per Carme Solé Vendrell. El llibre, a més d’explicar la història, ofereix un espai per a reconstruir simbòlicament els llibres que es van destruir aquell dia: pàgines en blanc on poder endreçar les lletres ‘alliberades’ per la inundació i parlar d’il•lusions, decepcions, projectes, fracassos, fantasies, amors, penes i pors...

¿Puede pasarle a cualquiera?

FITXA
=====
Títol: ¿Puede pasarle a cualquiera?
Autor: Mar Pavón
Il·lustrador: Sonja Wimmer
Edició: Cuento de luz, 2011
Edat: fins a 6 anys
Temàtica: situació quotidiana


RESSENYA
=========
La història que ens explica aquest conte infantil està escrita també per a ser llegida per adults ja que el que li passa a Balzo, el nen protagonista, és que trenca sense voler unes figures en una botiga d’aquelles de “mira’m i no em toquis” i quan són a casa, a la seva mare se li trenca un gerro en un petit accident domèstic. La diferència està en què a ell el renyen i a la mare li diuen: “això li pot passar a qualsevol”...

El text va acompanyat d’unes boniques il•lustracions, sobretot les que fan referència al nen. Aquest llibre es pot trobar també en català i en anglès.

Pablo

FITXA
=====
Títol: Pablo
Autor: Susana Pérez Barrera
Il·lustrador: Susana Pérez Barrera
Edició: Sleepyslaps, 2011
Edat: de 4 a 8 anys
Temàtica: emocions i sentiments


RESSENYA
=========
Vaig descobrir l’editorial Sleepyslaps amb ‘La gran fàbrica de les paraules’, un àlbum meravellós que parla de la riquesa de les paraules i el poc valor que hi donem; uns mesos més tard van publicar ‘Com aigua’, una petita joia on el plor i les llàgrimes són les protagonistes i les il•lustracions anaven a càrrec de Susana Pérez Barrera; quan va arribar ‘Escolto, miro’, jo ja tenia aquesta editorial entre les meves predilectes, doncs havien posat de manifest que la seva producció d’àlbums seria pausada però amb un alt nivell d’exigència i qualitat que els amants d’aquest gènere agraïm profundament.

En aquest títol Susana Pérez Barrera fa un pas endavant i a més de posar les imatges ha creat aquesta dolça història on trobem el conte íntim del Pablo, un noi molt especial que cada dia col•locava una pedra, esperant a completar el cercle i que ella vingués. Una història entranyable, on la innocència del jove protagonista desperta una enorme tendresa, un conte que ens parla del despertar dels sentiments, de les primeres il•lusions, els primers desenganys i per damunt de tot, de la llibertat.

Amb unes il•lustracions gens convencionals i que conviden a la creativitat, Susana Pérez Barrera ens introdueix en un món il•lusori, de desitjos coloristes i detalls curiosos amb un clar missatge d'esperança i llibertat per als nens més imaginatius. L’artista andalusa conceptua el seu treball en allò figuratiu i abstracte, i la tècnica que utilitza és la mixta, amb olis, acrílics, collage, llapissos, tinta, “tot el que calgui, segons exigeixi l’obra”.

Aquí us deixo un aperitiu perquè obriu boca, amb aquesta delícia anomenada ‘Pablo’ de Susana Pérez Barrera publicada amb gran encert per Sleepyslaps.

Artur

FITXA
=====
Títol: Artur (també disponible en castellà)
Autor: Xosé Manuel González ‘Oli’
Il·lustrador: Marc Taeger
Edició: Pontevedra: Kalandraka Editora, 2011
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Artur és un àlbum senzill i tendre, que ens narra la vida d’un pollet des que és dins de l’ou fins que surt i té el primer contacte amb el món. El text, ple de referencies sensorials i sensitives ens explica l’experiència del pollet dins l’ou i el seu esforç per sortir-ne, la seva impressió en conèixer el món que l’envolta i la trobada amb la mare.

Les il•lustracions, amb traços gruixuts i expressius, ens acosten a aquest món de sensacions que ens fan pensar en la fragilitat del naixement i la situació de vulnerabilitat en què el pollet (i nosaltres) es troba en nèixer.

Esto es Londres

FITXA
=====
Títol: Esto es Londres
Autor: Miroslav Sasek
Il·lustrador: Miroslav Sasek
Edició: El patito editorial, 2010
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: guia de viatge infantil


RESSENYA
=========
Gràcies a l’editorial gallega “El Patito Editorial” s’ha recuperat aquest meravellós llibre així com també “Esto es París” i, segurament, els seguiran la resta de títols del mateix autor dedicats a diverses ciutats de tot el món.

L’autor i il•lustrador, Miroslav Sasek, nascut a Praga el 1916 i mort el 1980 va escriure aquest llibre el 1959 i va tenir un gran èxit en una època en què el món estava molt menys globalitzat i era molt més complicat i poc usual el desplaçar-se a una gran ciutat del món. Per tant, aquestes encantadores guies eren finestres obertes a una realitat desconeguda per a la majoria de gent i mostraven tant els edificis i racons més emblemàtics, com els habitants i els seus costums. Les il•lustracions, aparentment senzilles, són d’un gran realisme i amb infinitat de detalls. El text, breu i concís, està degudament actualitzat al final del llibre amb les correccions corresponents.

Aquesta guia és una delícia per a mirar amb els nens i no tan nens abans i, sobretot, després de visitar Londres, en aquest cas, ja que hi reconeixem l’esperit de la ciutat en cadascuna de les seves pàgines.

Fem la maleta

FITXA
=====
Títol: Fem la maleta!
Autor: J. C. Girbés
Il·lustrador: Sílvia Ortega
Edició: Animallibres, 2011
Edat: de 2 a 5
Temàtica: imaginació


RESSENYA
=========
Bromera ha ampliat la seva col•lecció “Llibres de Cartró” amb quatre títols nous que tracten de situacions quotidianes protagonitzades sempre pels més menuts. L’objectiu és fomentar, d’una manera divertida i plaent, l’hàbit de la lectura des de primeres edats. Els protagonistes són en Marc, un nen de 2 anys, i l’Andrea, de 4. Els relats transcorren sempre en un context real i quotidià que ens planteja situacions familiars i amb dosis d’humor. Amb aquest títol, ‘Fem la maleta!’ acompanyarem als protagonistes, en Marc i l’Andrea en els seus viatges més enllà de selves, deserts i països llunyans.

Aquesta proposta d’Animallibres m’ha agradat molt, ja que sempre he defensat que els llibres, amb les seves històries i il•lustracions són el bitllet per els més increïbles viatges, i aquest títol n’és una excel•lent mostra. Amb un text molt simple escrit amb lletra de pal que facilitarà la lectura als infants que tot just inicien aquesta etapa en el seu aprenentatge (podran fer-ho solets com els nens grans), text que va acompanyat per el treball de Sílvia Ortega, un seguit d’imatges alegres treballades amb colors càlids i plenes de detall, especialment us recomano que us entretingueu amb la última imatge, un treball excel•lent, dolç i tendre que resulta d’allò més entranyable. Els petits lectors descobriran que amb els llibres poden anar molt lluny. Obriran els ulls a l'aventura de llegir!

Fem la maleta!’ resulta ser una molt bona tria per a pre-lectors, el format de cartró d’una mida fàcilment manejable per les seves manetes resulta ideal per permetre que siguin ells qui el manipulin amb llibertat sense haver de patir que es trenqui, poseu-lo a la llista dels reis.