Los islotes de Pedestal

FITXA
=====
Títol: Los islotes de Pedestal
Autor: Éric Puybaret
Il·lustrador: Éric Puybaret
Edició: Zaragoza: Edelvives, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: fantasia, crítica a la guerra


RESSENYA
=========
Un carromato volador recorre el País de los Magos. A bordo, tres tripulantes (el maestro Azarías, su ayudante Turpino y Pablo el aprendiz) con una misión científica: confeccionar un catálogo de magos. La primera parada de su viaje les lleva a los islotes de Pedestal, un conjunto de torres pétreas habitadas por hechiceros. Los magos de los islotes están en guerra y, pese a los intentos de Azarías y sus compañeros, no hay manera de que hagan las paces. Pero una catástrofe y la intervención de una niña abrirán una puerta a la esperanza...

El narrador de esta historia es Pablo. El niño aprendiz escribe en su diario personal lo que sucede durante la expedición, acompañando su relato de garabatos dibujados y breves anotaciones a mano. Así, las ilustraciones del álbum (ya sean a doble página o en página simple), introducidas a modo de imágenes objetivas que describen la trama, se alternan con divertidos esbozos en lápiz que representan las aportaciones personales de Pablo.

Éric Puybaret, ilustrador infantil de renombre en su Francia natal, ha dotado a esta primera aventura en el País de los Magos de una atmósfera onírica y sugerente. Y lo ha conseguido gracias a sus ilustraciones, tratadas prácticamente como pequeñas obras de arte en una edición muy cuidada. A través de esas imágenes, el álbum nos lleva a un mundo de fantasía lleno de personajes y objetos que fascinan.

La estructura en forma de diario recuerda a otro álbum con el que Éric Puybaret está estrechamente relacionado: Semillas de cabañas, con texto de Philippe Lechermeier (autor de Princesas) e ilustraciones de Puybaret. En aquel libro, el protagonista también iba anotando en un cuaderno de viaje sus fantásticos descubrimientos. La diferencia entre uno y otro es que Los islotes de Pedestal no logra tener la chispa de su antecesor. Pese a su bonito mensaje antibélico, la historia no acaba de seducir o de emocionar... Con todo, vale la pena hacerse con este libro para disfrutar de sus impresionantes ilustraciones.

Manual de la bruja para cocinar (con) niños

FITXA
=====
Títol: Manual de la bruja para cocinar (con) niños
Autor: Keith McGowan
Il·lustrador: Yoko Tanaka
Edició: Barcelona: Molino, 2010
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: aventures, relació entre germans


RESSENYA
=========
Imaginad que la bruja del cuento de Hansel y Gretel sigue viva y se ha adaptado a las costumbres del siglo XXI. Se hace llamar Fay Holaderry. Ya no reside en el bosque, sino en una casita en plena ciudad, y tiene un perro al que pasea por el vecindario. Ha profesionalizado su manía de comer niños: ahora cuenta con una red de puntos de recogida que los padres utilizan para enviarle a sus hijos cuando quieren deshacerse de ellos, e incluso dispone de un ejército de ayudantes camuflados entre los adultos.

Imaginad también que un padre y una madrastra de nuestra época deciden contactar con la Sra. Holaderry para deshacerse de sus hijos: Sol, un niño de 11 años muy inteligente y amante de los inventos científicos, y Connie, una niña de 8 años imaginativa y bastante traviesa. Estos dos hermanos son, sin saberlo, descendientes de Hansel y Gretel. Y, como ellos, utilizarán todas sus armas para escapar de la peligrosa bruja.

Keith McGowan parte de esa idea para escribir una atrevida versión del cuento de Hansel y Gretel que ya ha recibido varios premios. Se trata de una historia trepidante, oscura y divertida a la vez. Con un estilo ágil y una gran capacidad para crear suspense, la novela atrapa al lector en cuanto empieza a leer: McGowan no tarda en conseguir su complicidad ofreciéndole más información sobre la historia de la que tienen los protagonistas. Ya en la primera página, el lector descubre que la extraña Fay Holaderry es en realidad una bruja, porque ella misma se presenta en un cuento escrito en primera persona. Y también descubre que muchos personajes, incluso Connie, esconden secretos inconfesables que los demás no conocen … Durante la lectura, además, el lector puede recrear algunas escenas gracias a las ilustraciones en blanco y negro de Yoko Tanaka, suaves y evocadoras.

Manual de la bruja para cocinar (con) niños es una novela de aventuras muy recomendable. Pero también es, como explica su propio autor, una historia sobre la relación entre dos hermanos. Dos niños que, como todos los hermanos, a veces discuten e incluso se hacen trampas, pero que siempre se protegen y permanecen el uno al lado del otro.

Un camell d'orient

FITXA
=====
Títol: Un camell d'orient
Autor: Manel
Il·lustrador: Roger Padilla
Edició: Estrella Polar, 2010
Edat: de 4 a 6
Temàtica: Nadal


RESSENYA
=========
No m’agraden les nadales. Ho sento però ho havia de dir. Ara, però, em trobo en un dilema, el grup català Manel presenten un conte de Nadal que és alhora una cançó de Nadal, és a dir, una nadala… i m’agrada!

Manel, és una banda que irromp amb força a l’escena musical del nostre país al 2008 convertint-se en el grup revelació del moment, a banda dels temes del seu exitós primer àlbum ‘Els millors professors europeus’ sona una cançó inèdita titulada Un camell d’Orient. En aquest àlbum ens presenten aquesta nadala del grup barceloní, ara sí, editada i il•lustrada. Una història de Nadal tendra i urbana. La història és original i curiosa ja que per una vegada els qui reparteixen les il•lusions no són els coneguts monarques de l’Orient, sinó els seus fidels camells, o com a mínim, un d’ells, ja que imaginem per un moment què passaria si aquests reis s’adormissin i no poguessin acomplir la seva tasca? Les conseqüències podrien ser terribles, desil•lusió, desencant, tristor...

Les il•lustracions han anat a càrrec de Roger Padilla, un dels integrants de la banda, que mostra que no és bo només amb la guitarra sinó que també ho és a l’hora de transformar les paraules en imatges.

Ja ho havia fet en la ‘Petita història d’un tovalló groc descolorit’ i ha fet un pas més. Amb el treball en aquest àlbum hi ha esmerçat temps i imaginació, ja que no hi ha estalviat gens en els detalls. Molt bonica la primera imatge que ens mostra el perfil de la ciutat retallat en la nit fosca il•luminada per una gran lluna plena. Un capítol apart mereix la que ens mostra el camell demanant indicacions a un taxista, el gps, la foto dels fills amb dedicatòria inclosa, el taxímetre en marxa (això sempre!) o l’ambientador connectat a la ventilació del cotxe, fins i tot la imatge del passatge des del mirall retrovisor.

Resumint, Padilla ha fet una molt bona feina, amb tocs divertits on deixa la seva emprenta personal, com en la última imatge on veiem el protagonista marxant per un carrer desert, i no és un carrer qualsevol, no, fixeu-vos en la imatge, quin nom té aquest carrer? I ja com a curiositat personal, m’agradaria preguntar-li, si en tingués ocasió, per què ha plantat una figura de l’entranyable E.T. al pessebre, potser li’n tenia un en el seu propi?
Ja ho veieu, un àlbum divertit, tendre i curiós, que us permetrà jugar, explicar un conte i escoltar els Manel, tot en un, no el deixeu escapar.

El pastor, las ovejas y el lobo de mar

FITXA
=====
Títol: El pastor, las ovejas y el lobo de mar
Autor: Einar Turkowski
Il•lustrador: Einar Turkowski
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Después de un primer libro espectacular y que nos dejó a todos con la boca abierta, y un segundo (para mi gusto) un pelín más flojo, esperaba en tercer libro de Einar Turkowski para acabar de decantarme: sus ilustraciones son increíbles, de eso no hay duda, pero ¿podíamos esperar de él otra obra maestra como Estaba oscuro y sospechosamente tranquilo?

Pues la verdad es que este “El pastor, las ovejas y el lobo de mar” se aleja un poco de sus anteriores libros. Si en aquellos, se trataba de narraciones de una cierta extensión (la justa en “Estaba oscuro...”, un poco más descriptiva en “Una luz diminuta...”), en este caso el texto es brevísimo, tanto que la mayoría de ilustraciones van acompañadas tan solo de unas pocas palabras y únicamente al final hay un poco más de desarrollo para entrar en el meollo de la historia... una historia que, en realidad, tiene más bien poco meollo, pues simplemente viene a ilustrar con el ejemplo de un pastor que acaba siendo marinero aquella famosa frase que dice que “no es más feliz quien más tiene, sino quien menos necesita” (o algo por el estilo).

De nuevo, fascinantes las ilustraciones. Turkowski se explaya en la creación de un verdadero catálogo de ovejas de estilo steampunk, aunque mi preferido es sin duda el lobo.
En conjunto, creo que es justo el libro que Turkowski necesitaba para romper con las expectativas que había creado con sus anteriores obras. Algo lo suficientemente diferente (pero al mismo tiempo con elementos de continuidad), como para volver a empezar y que, de nuevo, sigamos a la espera de poder disfrutar de sus próximos libros.

El secreto de Garmann

FITXA
=====
Títol: El secreto de Garmann
Autor: Stian Hole
Il·lustrador: Stian Hole
Edició: Kókinos, 2010
Edat: a partir de 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Tercera entrega de la extraordinaria serie que Stian Hole está creando alrededor del personaje de Garmann, uno de los niños más reales que la literatura infantil ha visto en los últimos años.
Me declaro fan incondicional de Garmann. Cada libro es una sorpresa, lleno de recovecos en los que explorar. Stian Hole no tiene miedo a la complejidad, y cada uno de sus libros no aborda un solo tema. En ellos, como en la vida misma, el amor, el miedo, los secretos, el descubrimiento, las preguntas sin respuesta, las relaciones con los padres o con los amigos... todo tiene su lugar, todo está presente, y eso crea unos libros únicos, diferentes a cualquier otra cosa que, personalmente, haya visto o leído en un libro infantil. La trama avanza como un río, con sus meandros, sus rápidos, sus saltos de agua... y desemboca en un final que no podía ser otro, pero que al mismo tiempo no es el final (o eso esperamos), sino un paso más en la aventura de vivir.
Del estilo visual de Hole ya hablamos en la reseña de La calle de Garmann, y el autor se mantiene fiel a su collage de fotografías con fondos y texturas digitales. Un estilo arriesgado, pero a estas alturas indisociable de las historias de Garmann.

[Ver ilustraciones y leer algún fragmento en "El petit tresor"]

Con las manos vacías

FITXA
=====
Títol: Con las manos vacías
Autor: Ana Tortosa
Il·lustrador: Cecilia Varela
Edició: OQO, 2010
Edat: de 4 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us vull recomanar un àlbum del qual el que més m’ha agradat és la idea que transmet als infants: Els millors regals no són els que es compren. Una afirmació que a primera vista pot semblar obvia, no ho és tant, per als nens i nenes d’avui dia, i no per culpa seva, sinó per la societat en que vivim, on primen moltes vegades les coses materials, les tangibles, aquelles que es valoren amb diners, més que qualsevol altra. Ana Tortosa, l’autora, ha escollit un títol molt suggerent per aquest àlbum “Con las manos vacías”.
En ell, convida als més petits a veure-hi més enllà de les coses materials i a explorar altres opcions d’oci: la natura, la imaginació o l’amistat. I a partir d’un original joc de preguntes i respostes de la protagonista,teixeix un conte que enganxa als nens per la seva similitud a una endevinalla.

La història ens explica que avui és l’aniversari del Mario, i la Jana està convidad a berenar a casa seva. Encara no ha decidit què li regalarà i pel camí va pensant en un obsequi per al seu amic, Se li acudeixen moltes coses, però no és fàcil decidir-se quan busques alguna cosa ben especial. La lectura d’aquest àlbum exigeix lectors desperts i heus aquí el repte que l’escriptora proposa: endevinar la identitat d’aquest misteriós Mario abans d’arribar al final.

Resoldre l’enigma no és tan complicat, però cal estar ben atents a cadascuna de las pistes que la petita Jana ens va facilitant durant el relat. Aquesta és la segona col•laboració de l’autora Cecilia Varela amb OQO editora, aconseguint omplir de llum i vida cadascuna de les pàgines d’aquest fantàstic llibre. Les referències constants al mar i els motius mariners: el timó, la platja, el far, i d’altres són una metàfora d’aquest mar de preguntes per on navega la petita Jana buscant el millor regal per al seu amic.

Dos personatges, un gat negre i un pop, l’acompanyen en aquesta dolça aventura. La il•lustradora ha escollit aquests companys de viatge perquè es tracta d’animals vinculats tradicionalment amb la cultura marinera. Potser que ara ens sorprengui aquesta dada, però fins n fa gaire els mariners viatjaven amb gats a bord per tenir a ratlla els ratolins. Per ells eren una mena de talismans de la bona sort i són moltes les supersticions que existeixen al voltant d’aquests animals.

Però com tots sabem, els contes tenen un principi i un final. La Jana gairebé sense adonar-se’n, arriba a casa d’en Mario. Voleu saber què li regalarà? Haureu de navegar per les pàgines d’aquest magnífic conte “Con las manos vacías”.

Com aigua

FITXA
=====
Títol: Com aigua
Autor: Carmen Sara Floriano Pardal
Il·lustrador: Susana Pérez Barrera
Edició: Sleepyslaps, 2010
Edat: de 3 a 8
Temàtica: sentiments


RESSENYA
=========
Les llàgrimes fan acte de presència en els pitjors moments... i en els millors; acompanyant la més fosca de les tristors... i la més lluminosa alegria, i totes elles acaben allà mateix, en el plor. “De vegades aquest plor és un viatge intens que comença com un foc i es converteix en aigua... Com avui. Tal vegada els mars i els oceans siguin les llàgrimes de totes les persones, reunides en un mateix lloc.” D’aquesta manera tan poètica ens presenten aquest àlbum d’una sensibilitat exquisida, una obra excel•lentment aconseguida, un text breu i eloqüent que diu coses tan ben trobades com aquesta: “Jo premo fort els ulls, empenyo cap a dintre empassant saliva, però és en va: les llàgrimes han trobat el camí de sortida” l’autora aconsegueix emocionar-nos.

Ara li sumem les il•lustracions de Susana Pérez, que són tan senzilles com ben aconseguides. La imatge del mar en dol és sensacional, i el primer pla de la nena protagonista eixugant-se una llàgrima et commou profundament. La senzillesa és el tret més destacable de les imatges, pàgina a pàgina et sorprèn, la interpretació que fa del viatge de les llàgrimes esdevé meravellós.

La jove editorial Sleepyslaps mostra una vegada més que té la intenció d’oferir àlbums de gran qualitat, tant en la part material com en l’artística. Aquest conte esdevé un recurs molt interessant per pares i educadors que vulguin treballar les emocions amb els nens i nenes d’una forma amena i didàctica. Sincerament, només hi trobo una pega, i és que si el teu estat d’ànim no està en alça pots trobar-te formant part de la història sense voler-ho.

L'àvia pirata

FITXA
=====
Títol: L'àvia pirata
Autor: Geraldine Durrant
Il·lustrador: Rose Forshall
Edició: Barcelona: Elfos, 2010
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: humor, pirates


RESSENYA
=========
Història divertida d’una àvia que de jove havia estat pirata. La narradora és la néta, que és qui explica com aquesta àvia va arribar a ser pirata.

L’autora juga amb el contrast que hi ha entre el perfil de pirata, normalment associat al gènere masculí i de característiques més aviat rudes i agressives, amb el de l’àvia, que transmet tendresa i debilitat. Ella és una àvia diferent: enèrgica, valenta, activa i una mica bèstia.

La protagonista té nostàlgia pel passat pirata: tant a l’hora de decorar casa seva com a l’hora d’actuar fent les feines de la casa (talla el pollastre rostit amb el sabre, cuina un superpastís amb gust d’algues). L’àvia té una mascota molt curiosa, un cocodril, a qui li consent tot, i està casada amb un home que el fa anar de bòlit.

Les il•lustracions deixen entreveure en tot moment l’ambientació pirata. Casa seva està plena de cofres amb monedes, i per tot arreu hi trobem motius marins: peixos, sabres, vaixells de fusta, ampolles de rom i xerès o salvavides. També hi ha uns ocellots de colors molt graciosos que van apareixen a gairebé totes les il•lustracions.

Conté molts tocs d’humor, per exemple, quan l’àvia diu que “el xerès fa més per a una senyora” o quan abans d’anar a dormir “tant ella com el seu cocodril es treuren la dentadura”.

Aquesta obra va obtenir el Premi Raw, concurs de narrativa de la BBC.

La veritable confessió de Charlotte Doyle

FITXA
=====
Títol: La veritable confessió de Charlotte Doyle
Autor: Avi
Il·lustrador:
Edició: Bambú, 2010 (Col. Èxit)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures i misteri


RESSENYA
=========
La Charlotte Doyle és una noia de tretze anys que viu a Anglaterra i estudia a l'Escola Barrignton per a Noies Brillants. De família refinada i rica, la Charlotte compleix tots els requisits per a convertir-se en una dama "com déu mana". Quan acaba els seus estudis, l’estiu de 1832, embarca al Falcó Marí i comença així un viatge transatlàntic per a retrobarse retrobar-se amb la seva família a Amèrica. Poc es podia imaginar que a bord de la nau es convertiria en un autèntic mariner i, menys encara, que l’acusarien d’assassinat! I és que tot just pujar al vaixell tot es capgira. Ni serà un viatge de plaer, com ella esperava, ni hi ha més passatgers amb qui conversar i passar el temps, ni luxe de cap mena, tan sols una colla de mariners malespintes i un capità que no té cap estima per la seva tripulació.

El relat, narrat en primera persona, ens arriba de la mà del quadern de bitàcola de la protagonista, on ens explica fil per randa tot allò que hi succeeix, amb això l'autor aconsegueix des del principi enganxar-nos i us ben asseguro que nos ens deixarà tranquils fins a saber el final.
Acció i emoció, aventures i desventures, enganys i desenganys, amistat, fidelitat i, sobretot, sentit de la justícia fan de la novel•la una d'aquelles històries difícils d'oblidar. A més, la temàtica, l'època en que està basada i tal i com està narrat el relat ens dóna un cert aire i reminisicència dels clàssics d’aventures.

De l'autor, no tenim gaire cosa editata al nostre país, però pel què he pogut veure per la xarxa és un reconegut escriptor nord-americà, que va rebre el 1991 el Newbery Honor Book precisament per aquesta novel•la. Esperem que s'animin les editorials de casa a treure més llibres d'ell!

Taller de corazones

FITXA
=====
Títol: Taller de corazones
Autor: Arturo Abad
Il•lustrador: Gabriel Pacheco
Edició: Pontevedra, OQO, 2010
Edat: de 5-100 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Matías es un jove artesà, que no repara rellotges ni sabates: repara cors trencats. Treballa en el seu taller, amb un estufa on escalfa els cors gelats, agulles de plata per cosir cors trencats, pinces de l’oblit...

Quan arriba la nit i es fa el silenci Matías continua treballant, sense descans, perquè fabrica uns cors molt especials, de diversos materials per la seva estimada Beatriz, que te un problema i Matías sap com ajudar-la. Cada primavera Matías va a trobar a Beatriz per donar-li un regal especial, però ella és mostra sempre freda e indiferent. Una primavera Beatriu no rep la acostumada visita i estranyada el va a buscar al seu taller... que haurà passat?

Àlbum poètic i tendre, on commou la capacitat d'estimar del protagonista, la generositat sense límits i l'esperit de sacrifici de l'amor vertader. Els protagonistes, Matías i Beatriz, són eteris, delicats i discrets, igual que l'argument de la història.

Gabriel Pacheco utilitza colors freds i difuminats en blau i vermell, com la sang que circula a través de les venes blaves.

La primavera és representada per flors i tons daurats als arbres i això, junt amb el cabell vermell intens de Beatriz, recorda molt a Gustav Klimt. L’Il•lustrador mexicà ha obtingut diversos premis d’il•lustració. Aquest any també ha publicat Frida Kahlo (una historia posible) de Anaya. En canvi, per Arturo Abad, aquest representa el seu primer conte il•lustrat, ja que fins ara ha estat un contacontes conegut a la seva Gran Canaria natal i també a la resta d'Espanya.

Taller de corazones ha estat seleccionat pel Gremio de Libreros de Madrid entre altres 5 títols que opten al Premio Album ilustrado. I es que l`album, es com Matías: senzill i discret però que t'enamora poc a poc.

Tremolor

FITXA
=====
Títol: Tremolor
Autor: Maggie Stiefvater
Il•lustrador:
Edició: Barcelona, Cruïlla, 2010
Edat: de 12-16 anys
Temàtica: Romàntica


RESSENYA
=========
Tercer llibre de l'autora, tot i que es el primer traduït que arriba al nostre país. Tremolor arriba a Espanya sent èxit de ventes a EEUU i un dels llibres punters a Amazon. La seva autora ja ha signat els drets per ser traduït a mes de vint idiomes... De fet, ens trobem davant del primer volum d'una trilogia que promet ser portada al cinema. La segona part ja ha sortit, editada amb el títol de Rastro.

Tot i això, no he trobat molta diferència entre Tremolor i altres històries romàntiques amb components sobrenaturals tant usuals a les llibreries, estil Crepuscle o Caçadors d'ombres.

Aquest cop ens trobem davant licàntrops. El seu protagonista masculí, en Sam, es un noi-llop força tímid, que segons la temperatura exterior és home o llop. Durant les estacions caloroses, torna a la seva aparença humana, mentre que durant els mesos d'hivern es converteix en llop.

La Grace, es una noia que de petita va ser mossegada per un llop (manera en que aquesta "malaltia" es contagia), però un llop d'ulls grocs la va salvar. Inexplicablement la Grace no es converteix en llop, i estableix una relació amb el seu llop salvador, que es basa en que durant tot l'hivern s'observen atentament l'un a l'altre a través del bosc.
Un estiu, quan han passat sis anys de l'atac, la Grace coneix un noi al seu poble amb els ulls grocs, iguals que aquell llop que la va salvar, que atrau la seva atenció immediatament.

No he trobat gaires signes d'originalitat, potser podríem destacar que trenca el mite de l'home-llop de Boris Vian, que es transforma amb la lluna plena o el canvi de rol noi-segur de si mateix i molt guapo, noia-tímida e insegura; Sam es un noi insegur, amb una infància difícil i un físic normal, mentre que Grace es segura de si mateixa i molt independent.

Es una novel•la força ben escrita, però amb una trama força utilitzada. Tot el pes de la novel•la recau en la relació amorosa que s'estableix entre els seus dos protagonistes sense aportar quelcom més a l’argument.

Cal esmentar la web oficial de l'editorial SM, que es molt complerta: es pot llegir l'argument, curiositats, veure vídeos d'entrevistes i opinions, escoltar els primers capítols llegits per l'autora, comprar l'audio-llibre (en anglès), música feta per l'autora i inclús pots escoltar l'udol del Sam!

Tastant el cel

FITXA
=====
Títol: Tastant el cel
Autor: Ibtisam Barakat
Il·lustrador:
Edició: Barcelona: Bambú, 2010
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: biografia; conflictes.


RESSENYA
=========
Memòries de l'autora, que comprèn l'any 1967 fins el 1971, on queda palesa la seva infància a Palestina.

Ibtisam Barakat relata amb naturalitat i senzillesa un món fet a miques per la guerra; la convivència de la seva família enmig d'un camp de tir, on es quotidià veure soldats disparant i on els petits juguen amb els casquets de bala.

L’autora es relata fets esfereïdors, com la fugida de casa i la separació de la família per part d’una nena de 7 anys que es perd dels seus enmig d'una fugida massiva quan esclata la Guerra dels Sis Dies, així com la duresa de la vida com a refugiats palestins, on el seu amic és un burret de la família que els acull. La seva alegria al descobrir l'alfabet àrab, ja que l'autora convertirà la llengua en el seu refugi en un món fragmentat, convuls i violent.

Una Ibtisam adolescent busca la seva llibertat en un apartat de correus, mitjançant el qual es posa en contacte amb estudiants d'altres parts del món. Conèixer diferents maneres de viure la reconforta i l'allunya del seu dia a dia, on el consell de la seva mare sempre ha estat “fes-te invisible, no cridis l'atenció, no et facis veure”.

Paraules poderoses i demolidores explicades amb senzillesa i naturalitat des del punt de vista d'un infant.

A les últimes pàgines del llibre es proposen unes fitxes didàctiques per aprofundir diferents aspectes que surten a la novel•la, o per iniciar debats.