La bèstia del senyor Racine

FITXA
=====
Títol: La bèstia del senyor Racine
Autor: Tomi Ungerer
Traducció: Jordi Martín
Edició: Blackie Books Little, Barcelona 2019
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: amistat (i moltes altres coses)


RESSENYA
=========
M'agrada llegir Tomi Ungerer perquè és juganer. Mai saps per on et sortirà, i en un món on la originalitat és cada cop més estandarditzada, és com una glopada d'aire fresc. I això que estem parlant d'una reedició dels setanta. Tant se val. La seva forma de jugar amb el contrast de l'inesperat dins del quotidià encara conserva un aire nou i salvatge, i les situacions que planteja sempre em fan pensar en una desfilada de binomis fantàstics de Rodari, d'idees xocants i imatges passades de voltes, on el text i les il·lustracions es reparteixen els papers d'una forma rítmica i aparentment monòtona mentre l'inusual va in crescendo fins arribar a una traca final on es desvetlla la broma. I en una història on aparentment no passa res, finalment pot passar de tot.

Un dels contrastos que he trobat més interessants és precisament el protagonista de la història, un personatge aparentment anodí com el senyor Racine que és feliç d'una forma políticament incorrecte: menjant-se tot sol les seves peres, sense compartir-les amb ningú. Però quan les peres desapareixen, i apareix la bèstia, també és feliç de trobar un amic i compartir moltes coses amb ell, sense qüestionar l'aspecte de la bèstia més enllà d'un afany per esbrinar què és. Això com a lector adult ja et fa pensar moltes coses, i penedir-te de pensar-les, i és llavors quan veus que l'autor ja t'ha ben ensarronat.

Un altre contrast que m'ha atrapat és tot el seu esforç per esbrinar què és la bèstia. La seva relació amb l'estrany animal i tot el muntatge per presentar-lo davant de la comunitat científica té un gir inesperat i absolutament divertit, que ens permet riure'ns del món dels adults i relativitzar les coses, i també qüestionar el que és important i el que no des d'una forma gens explícita, que és quan realment pot deixar rastre. Ja t'ha tornat a ensarronar.

Però potser el que més em diverteix de tot és veure el posat inalterable del senyor Racine durant tota la història, i encara més la seva reacció final, quan esbrina la identitat de la bèstia. El senyor Racine no perd mai la calma, ni es fa les preguntes que es solen fer els adults, ni es qüestiona si la bèstia és com ha de ser... Senzillament, s'entrega a la trobada, al joc, a la broma com un nen, l'altre nen amagat de la història.

M'ho he passat molt bé llegint el llibre, però imagino que ha de ser encara més divertit llegir la història amb mainada (+7 anys, o en duets, mares/pares i fills, àvies/avis i nets...) ja que desvetllarà moltes preguntes i converses divertides, i també pot pagar molt la pena com a repicó, un cop acabat el llibre i descobert el misteri, tornar-lo a rellegir cap enrere, mirant novament les il·lustracions amb l'emoció de la broma.

Y entonces nos perdimos

FITXA
=====
Títol: Y entonces nos perdimos
Autor: Ryan Andrews
Edició: Astronave, 2019
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: còmic; amistat; autoestima


RESSENYA
=========
El primer que he notat quan l’he començat a llegir es el mateix que sentia quan entrava per primer cop dins una peli d’en Miyazaki, una sensació de lleugeresa efervescent i una desconnexió del temps i l’espai reconfortant. No crec que sigui greu, però espero no curar-me mai.

El nord-americà resident al Japó, Ryan Andrews ens presenta una bonica història d’aventures i fantasia, tan real com irreal pot ser el mon en que vivim. En ell una colla d’amics decideixen fer un pacte per seguir un grapat de fanals riu avall seguint una vella tradició local. El respecte pel pacte, la lleialtat, però sobretot una certa inconsciència i molta temeritat faran que Ben i Nate segueixin el pacte més enllà dels límits establerts. El viatge no serà més que el començament d’una meravellosa amistat de caire universal.

L’autor construeix un relat que bé podria haver estat cuinat al mateix forn que títols tant coneguts com Els Goonies o Stranger Things, però que a mesura que avança, s’apropa més als universos de l’Studi Ghibli, bolcant-se més en la imaginació i la fantasia que en l’aventura i l’acció.

Les il·lustracions son fantàstiques: àgils i simpàtiques, plenes de moviment i empàtiques. Gran part del còmic està acolorit per uns tons blaus que escampen el misteri de la nit per tot arreu. L’estructura s’adapta a la narració, fluint com el riu i els fanalets segueixen el curs de la rivera, amb composicions de vinyetes molt variades i amb moltes il·lustracions a tota i a doble pàgina que destaquen moments especials i els fixen extraordinàriament en la nostra retina. Poca cosa més puc dir, a banda que ens trobem davant d’una de les millors lectures per a pares i fills dels darrers anys, sens dubte.

L’edició en format llibre o diguem també novel·la gràfica per part d’Astronave, respectant l’edició original es un altre encert: ideal per portar al sarró, navegar en barca, portar a la bicicleta sobretot quant portes un os polar de paquet al darrere, o per un sense fi de variades situacions quotidianes.

Qui té un amic, té un tresor!

Ossos reals, ossos de ficció

FITXA
=====
Títol: El virus Grizzly
Autora: Émilie Chazerand
Il·lustrador: Amandine Piu
Edició: Baula, 2019
Edat: a partir de 3 anys


FITXA
=====
Títol: Osos. Pardo, blanco, negro.
Autor: Pascal Girard
Edició: Pípala, 2019
Edat: a partir de 5

anys


RESSENYA
=========
Sempre m’han agradat els ossos, per això em vaig fixar en aquests dos llibres que estaven en l’estanteria de novetats de la llibreria Al·lots i que tenien ossos il·lustrats a la portada: un és un llibre de ficció i l’altra de coneixements. A partir d’aquesta relació casual, he pensat que és una bona combinació per presentar llibres. Primer explicar una història i després estirar el fil per aprofundir en aspectes que hem trobat en la ficció. Així és com ha nascut aquesta ressenya doble.

M’ha interessat observar com els il·lustradors han representat aquest animal en els dos casos, val a dir que s’han adaptat molt bé a la tipologia de cada llibre. No faré un anàlisi exhaustiu sinó que destacaré els aspectes que més m’han cridat l’atenció.

A El Virus Grizzly l’os està representat d’una manera simpàtica i és un dels protagonistes d’una història molt surrealista i amb tocs d’humor. Quan la Lluna Petonet esternuda tothom fuig, ja que en comptes de mocs li surt un Grizzly pel nas. Això sempre ha sigut un problema fins que apareix el Joan Pau Frau, propietari d’una fàbrica d’ossos de companyia que els domestica com si fossin mansos gossets. Així d’hilarant és l’argument. Destaco d’aquest conte l’humor i la fantasia que hi aboca l’autora potser inspirada en la seva infantesa, quan la seva mare li explicava històries per fer passar millor les malalties. L'autora fa que un fet quotidià com el constipat esdevingui màgic.

Les il·lustracions desperten tendresa, rialles i estan plenes de detall. La il·lustradora fa créixer la història creant un mon paral·lel ple d’ossos domèstics en situacions d’allò més divertides com escombrant, anant a la perruqueria, o passejant pel carrer amb les seves mestresses com si fossin gossos.

El complement perfecte després de llegir aquest àlbum és obrir Osos (pardo, blanco, negro), on trobarem les característiques del Grizzly, aquesta vegada una mica més seriós i també totes les altres espècies d’ossos que habiten el món. Sabíeu que n’hi ha vuit, totes elles en perill d’extinció, excepte l’ós negre? Probablement l’autor del llibre, que és del Quebec, n’ha vist uns quants i per ell és un animal més proper que per a nosaltres (tot i que s’està introduint l’os bru en el Pirineu Català).

Osos és un llibre de coneixements que esdevé una defensa d’aquest animal ja que a part d’explicar les característiques de cada espècie, com viuen, què mengen i quins són els seus comportaments , hi ha un apartat de sensibilització dels perills en què es troben les diferents espècies i com fer front per a protegir-los.

Les il·lustracions són descriptives del contingut, són acolorides i acompanyen bé les explicacions, encara que jo personalment agraeixo més la il·lustració científica o les fotografies. L’autor també introdueix tocs simpàtics i alhora molt entenedors com quan compara la velocitat que poden agafar les diferents espècies amb la de Usain Bolt, campió mundial de velocitat. Pascal Girard, conegut també com a autor de còmics , ha fet un projecte rodó per començar a introduir coneixements d’una manera entretinguda als mes petits.

El río baja sucio

FITXA
=====
Títol: El río baja sucio
Autor: David Trueba
Edició: Madrid: Siruela, 2019
Edat: a partir de 12 anys


RESSENYA
=========
David Trueba ens sorprèn de tant en tant amb una novel·la per a adolescents que escapa dels camins més transitats i consuetudinaris del gènere (si és que la novel·la juvenil fos un gènere, cosa que més aviat negaríem).

La narració transcorre dins un lapsus de temps relativament curt: els set dies de vacances d’una Setmana Santa. La veu narrativa va a càrrec d’un adolescent, Tom, de qui els lectors advertim un caràcter més aviat dependent (del que diu la mare, del que fa el seu amic més íntim, del paisatge de la infantesa...) que, poc a poc, anirà independitzant-se i adquirint criteri propi, ben bé com si aquestes vacances, tot i transcórrer en un sol indret tan concret com deixat de la mà de Déu, constituïssin un autèntic viatge iniciàtic, d’aquells que, un cop realitzats ja no tenen marxa enrere.

Tampoc tornaran a ser els mateixos tots els personatges que l’envolten, vells o joves, homes o dones, nois o noies. En aquesta habilitat per treure la màscara de tots plegats rau l’enjòlit del relat, dut a molt bon ritme i amb molta fluïdesa per Trueba. El text no manca d’humor, de petites sàtires sobre el tarannà dels personatges, de referències al món del cinema que tant estima l’autor, però tampoc de calat psicològic, de sagacitat en la crítica social, de realisme pur i dur. Tot ben amalgamat i compensat de tal manera que es fa fàcil llegir-la d’una tirada, adeleradament, malgrat que en enllestir-ne la primera lectura ja es veu a venir que caldrà fer-ne una segona que de cap manera et sonarà a “dejà vu” o “dejà lu”. Exactament com predicava un savi de l’antigor que deia que els rius són una tal naturalesa que mai et podràs banyar dos cops en la mateixa aigua, per molt que el riu continuï sent el mateix. I per molt que baixi tan brut de secrets com de desigs.

El carter de l'espai 2: Els pirates galàctics

FITXA
=====
Títol: El carter de l'espai 2: Els pirates galàctics
Autor: Guillaume Perreault
Traducció: Susana Tornero
Edició: Joventut, 2019
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: còmic d'humor i ciència ficció


RESSENYA
=========
Les segones parts...quin perill o... quin desig! Amb El carter de l'espai es corria el risc que aquesta segona part no pogués ser tan notable com la primera, que ens va meravellar. I aquesta ho torna a fer. Per saber-ne sobre la primera, mirar aquesta ressenya realitzada per un servidor, per exemple.

En Bob, aquell carter de l'espai anodí al qual ja li estava bé la monotonia a la feina, ara és tota una estrella al seu lloc de treball, gràcies a la seva aventura passada on superà tota mena de perills i clients diversos. Sembla però que la fama li ha pujat una micona al cap. Si més no, ara està una mica més segur de si mateix i aquesta nova situació ha passat a formar part del seu dia a dia. Continua essent el mateix eficient i responsable carter.

Un nou canvi l'espera, un nou trencament a la seva comoditat. Li proposen una feina que li sembla insignificant i a més li assignen una aprenent que l'admira, la Marta. Ell es mostrarà reticent a la nova situació, però de mica en mica i gràcies a la bona predisposició, humilitat i saber fer de la noia, se n'adonarà que, compartir feina i coneixements, potser li aportarà molt més. La Marta serà el seu contrapunt, és alegre, oberta a tothom i determinada. En Bob també sabrà ser responsable i eficient i sabrà sobretot reconèixer els errors.

La seva missió, en principi fàcil, es veurà truncada per l'aparició d'un peculiar personatge solitari i en especial la d'uns pirates àvids per fer-se amb el correu que han de lliurar.

El ritme del còmic va de cara a barraca, és més trepidant a causa d'una seqüenciació més dinàmica que la del primer llibre. Ens ho passarem molt bé. Colors, línies i enginy tornen a repetir-se i tornen a funcionar. Un bon guió i uns personatges entranyables faran la resta.

Kambirí

FITXA
=====
Títol: Kambirí
Autor: Lluís Prats
Edició: Estrella polar, 2019
Edat: a partir de 9 anys
Premi Ramon Muntaner, 2019


RESSENYA
=========
Tots dos ho saben prou bé perquè allò és una cosa que només coneixen els que han nascut en una illa. Deixar algú, qui sigui, a la mercè de les onades no està admès, ni tan sols es pot pensar. És la llei del mar i ningú la pot desobeir. I és tan forta, que si algun dia les lleis dels polítics prohibissin agafar migrants a bord, els pescadors ho continuarien fent.

Us proposo una història emotiva, deliciosa i apta per a totes les edats. L’autor amb la seva extraordinària habilitat per emocionar-nos, ha aconseguit crear un nou personatge inoblidable, com ja ho va fer amb Hachicko i també a Merrick.

Kambirí és un relat emotiu del tomb que fa la vida d’una nena, quan només és un nadó que creua el mar, en braços de la seva mare, amb el desig d’arribar al paradís. El viatge llarg, dur i ple de perills acaba amb la vida de la dona i deixa la petita Kambirí en mans d’un metge de Lampedusa que, incapaç de resistir-se a la fulgurant mirada del nadó decideix adoptar-la.

Només d’arrencar la lectura, en Lluís aconsegueix transmetre una sensació de desassossec en la narració del viatge en pastera que el lector sent un rau rau a la panxa, que potser li resulti difícil d'interpretar, un malestar emotiu que s'intensifica quan connectes la ficció que estàs llegint amb els malaurats viatges que es produeixen tan sovint al nostre mar Mediterrani. Sortosament, l’autor sap que no pot mancar una dosi d'humor, en el relat i, passatges com la conversa entre el dottore Niccolò Salviati i en Giuseppe, el funcionari mentre omplen la documentació aconsegueix fer somriure als lectors.

En Lluís és capaç de dibuixar amb paraules, imatges d’una força sorprenent, bona mostra d’això seria la metafòrica serp verda que apareix en la mortal combinació de combustible i aigua salada que serà la perdició de l'Alika, la mare de la Kambirí.

Kambirí és un relat agredolç carregat d’afecte i solidaritat, però que alhora mostra el despòtic abús que contínuament es produeix amb els migrants desesperats per fugir de guerres i misèria, que afronten un viatge ple d’incerteses que massa sovint té un tràgic final. Però també dona a conèixer persones meravelloses com el doctor Salviati i un grup d’habitants de l’illa de Lampedusa que acullen a la Kambirí amb un immens amor desinteressat. Coneixerem també la llei del mar, cabdal per qualsevol persona de mar, un tema del qual s’ha parlat força els últims mesos.

Voldria destacar l’encisadora imatge de la coberta, una creació de Zuzanna Celej que enamorarà a qualsevol que volti per una llibreria i esdevé un autèntic reclam a fullejar el llibre. I si tot plegat, no fos prou, en Lluís rubrica aquest llibre amb el significat del nom de la protagonista en bambara i amb un epíleg sensacional que ens convida a reflexionar. Ara ja podeu anKambirí!
ar a la llibreria i comprar el vostre exemplar de la

Lluís Prats (Terrassa 1966). Va estudiar Història de l'Art i Arqueologia a la UAB i a la UdG, i durant uns anys es va dedicar a la investigació i a la docència. Ha treballat com a mestre de primària i secundària, com a editor de libres d'art i com a productor de cinema a Los Angeles (Califòrnia). Ha escrit assaig, llibres d'art, novel·la històrica, i més d'una dotzena de novel·les infantils i juvenils traduïdes a varis idiomes, d’entre les quals destaca Hachiko, el gos que esperava (La Galera, 2015), per la qual va rebre el premi Josep M. Folch i Torres i Merrick, la veritable i meravellosa història de l’home elefant (Columna, 2016).

La platja dels inútils

FITXA
=====
Títol: La platja dels inútils
Autor: Alex Nogués
Il·lustracions: Bea Enríquez
Traducció: Anna Llisterri
Edició: Akiara edicions (Barcelona, 2019)
Edat: a partir de 8/9 anys


RESSENYA
=========
Un llibre amb un relat innocent, molt profund, seré i
commovedor d’una nena sobre la realitat del món que
ens toca viure en el sentit de tenir, saber i buscar
la seguretat en tot o bé la fragilitat, saviesa i ganes
de viure plenament amb menys coses ni seguretats
però gaudint d’una vida més humana per gaudir de la
música, l’art, la bellesa i la natura salvatge i tendra.

El món va dir sí

FITXA
=====
Títol:
El món va dir sí
Autor: Kaia Dahle Nyhus
Edició: Takatuka
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: la formació del món (i la possible extinció del mateix...)


RESSENYA
=========
El món va dir sí és un fantàstic àlbum il·lustrat que viatja des del no res més absolut cap al naixement de tot: del temps, de l’aigua, de la vida... passant pels xocs entre planetes, la formació de la lluna, l’evolució de l’ésser humà i també la seva involució (amb aquestes ànsies infinites de tenir més i més cada dia...).

I és que Kaia Dahle Nyhus fa aquí una interessant reflexió sobre tots aquests temes anant a parar d’una manera punyent al quid de la qüestió de com el progrés –un progrés de mires curtes, un progrés força malentès...-, ens està duent a aquesta hiperproducció actual que esgota els recursos naturals; i de com aquest mateix progrés ens fa ésser abduïts cap a un consum desbocat on, tot i tenir cada cop més, sentim que mai no en tenim prou.

Arrodoneixen aquest àlbum unes il·lustracions magnètiques i un text amb molt de ritme (a mi m’agrada especialment quan després de cada “regal” que fa el món hi ha una cantarella que diu: “Au! Això ja està!”; i la Kaia li respon: “no, el món encara no estava...”).

I, de la mateixa manera que apunta el títol del llibre amb aquest “el món va dir sí” potser nosaltres hauríem de dir “no” en algun moment i començar a rumiar si no caldria frenar una mica i pensar en el nostre planeta com en el que és: una cosa excepcional, delicada i fràgil que ens ha acollit durant tot aquest temps i que cal tractar amb respecte i cura si volem que ho pugui seguir fent durant molt més temps.

Policies i lladres

FITXA
=====
Títol: Policies i lladres
Autor: Allan Ahlberg
Il·lustrador: Janet Ahlberg
Edició: Minimini Babulinka, 2019
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Quin llibre més adequat per començar l’any, després de la ressaca d’aquestes festes i passada la nit més màgica, la Nit de Reis. Us presento Policies i lladres de Janet i Allan Ahlberg, un matrimoni anglès que va crear molts llibres infantils. Ell escrivia i ella il·lustrava. De fet, aquest Policies i lladres és un dels llibres que potser he rellegit més cops durant la meva infantesa, tant pel seu text divertit com per les magnífiques il·lustracions, i un tema tan atractiu com una persecució entre bons i dolents.

Ens trobem davant del primer títol de la nova col·lecció de l’editorial Babulinka Books, Minimini, Mini Joies per a Primers Lectors. Com descriu la mateixa editorial, la col·lecció posa al nostre abast primeres narratives per despertar el gust per la lectura, potenciar la sensibilitat artística i literària i obrir una porta al diàleg interior a través de la lectura autònoma.

Babulinka recupera aquest clàssic modern anglès de l’any 1978, publicat per primer cop per William Heinemann, Ltd, Londres, i traduït ara per primer cop en català. En castellà havia estat publicat per Ediciones Altea, dins la col·lecció Altea Benjamín, a principis dels anys 80.

A Londres, durant la Nit de Reis, una banda de lladres planifiquen robar els regals de Reis, mentre els nens dormen. Els membres de la banda són en Dan el Roba-quadres, el Jack el Cautelós, el Billy el Sac, l’Horaci el Cama-de-fusta, el Maurici els Dits-llargs i la malvada Àvia Feroç i volen totes les joguines dels infants. Però els policies de Londres, els Bobbies, amb el seu uniforme blau i casc bombat, estan disposats a recuperar tots els regals. Sort que tenen en Simó, el millor policia de tots. Podrà en Simó amb aquesta colla de bandits?

Text rimat, sonor, i divertit. Un llibre ideal per despertar el gust per la lectura als més petits i fer-nos reviure aquesta trepidant història als nostàlgics que vam llegir aquest llibres de petits.

El bot del Dr. Bombard / Policies i lladres

Us vull parlar d’una nova col·lecció d’un dels segells editorials infantils de més qualitat, en la meva opinió: Babulinka Books. Es tracta de la sèrie Minimini dirigida als primers lectors, aquells nens i nenes que s’endinsen per primera vegada, en solitari, al plaer de la lectura. El projecte arrenca amb dues propostes excel·lents, que alternen, seguint l’essència de Babulinka, el talent autòcton amb la recuperació d’alguns clàssics internacionals com és el cas de Policies i lladres, un dels dos títols amb els quals es presenta la col·lecció.

Els amics de Babulinka es caracteritzen per publicar llibres exquisits, que permeten treballar la intel·ligència emocional i el creixement interior, sense que els lectors en siguin conscients, sense etiquetes ni moralines, simplement amb bones històries, acuradament editades, vestides amb il·lustracions que s’ajusten al to del text i, recollides en bonics formats editats, dissenyats i impresos aquí, com verifica el segell LlibreLocal.cat.

***

FITXA
=====
Títol: El bot del Dr. Bombard
Autor: Oriol Canosa
Il·lustrador: Jordi Sunyer
Edició: Babulinka Books, 2019
Edat: de 6 a 99 anys


RESSENYA
=========
El bot del Dr. Bombard, és un llibre perfecte perquè té aventures, misteri i sorpresa, no podia ser d’una altra manera, apareixent balenes immenses, taurons terrorífics i peixos voladors! Està escrit amb un llenguatge planer, que no simple, el volum de text per pàgina és perfectament assumible per als primers lectors i, està il·lustrat amb un encert absolut, és evident la complicitat existent entre autor i il·lustrador, que aconsegueix que el llibre sigui rodó, per cert, m’han enamorat algunes de les il·lustracions que apareixen al llibre, la posta de sol i la doble pàgina central, amb les balenes i una lluna immensa són espectaculars.

La història que explica és fantàstica, un pèl surrealista i per sobre de tot, increïble, per això mateix, quan al final, trobem una pàgina que ens explica algunes curiositats que apareixen al llibre i puntualitza que està basada en un fet real, la sorpresa és majúscula i, dona peu, a conversar i comentar-la, cosa que allarga el moment de la lectura i introdueix als petits lectors en un altre gran plaer, el de compartir les sensacions que ens ha deixat una lectura.

FITXA
=====
Títol: Policies i lladres
Autor: Allan Ahlberg
Il·lustrador: Janet Ahlberg
Traducció: Marina Espasa
Edició: Babulinka Books, 2019
Edat: de 6 a 99 anys


RESSENYA
=========
Aquests són els lladres de Londres:
de palanques i claus mestres fornits
ronden i trepen a les nits
mentre tots esteu adormits
i s’emporten... el que volen amb els dits!

Policies i lladres, és una història original de 1978 i, passats més de quaranta anys, segueix sent una molt bona tria per un lector que s’iniciï. És molt divertida, narrada amb text rimat, que deixa una agradable sensació de cantarella, el clàssic duel entre bons i dolents, un policia a l’alçada dels superherois i, il·lustrat amb una fusió de vinyetes i il·lustracions a pàgina sencera farcides de detalls que conviden a mirar i remirar. Aquest és, sense cap mena de dubte, un d’aquells llibres, que et dibuixen un somriure mentre passeges per les seves pàgines i es manté en acabat.

M’encanta que un cop finalitzada la lectura, ens regala una pàgina en la qual narren l’origen dels Bobbies, el cos de policia londinenc, una autèntica institució al país. Desconeixia les altes exigències que calia complir per entrar a formar-ne part i, també, el fet que anessin armats únicament, amb una porra, que havien de portar amagada. Penso que, igual com amb El bot del Dr. Bombard és una encertada invitació al diàleg i al despertar de la inesgotable curiositat infantil.

Ningú com jo

FITXA
=====
Títol: Ningú com jo
Autor: Ignacio Chao
Il·lustradora: Eva Sánchez
Traducció: Xavier Pàmies
Edició: Kalandraka, 2020
Edat: a partir de 8 anys


RESSENYA
=========
Amb el subtítol de “Autobiografia d’un tirà”, i amb el bon joc gràfic que s’estableix entre la coberta i la contracoberta, els lectors en tenim prou per descobrir el joc metafòric que aquest àlbum anirà desenvolupant pàgina rere pàgina, paràgraf rere paràgraf.

Es tracta d’un al·legat molt punyent sobre el constant creixement de l’ego d’un tirà que, des del no res, anirà inflant la seva personalitat i el seu poder fins a esdevenir aparentment intocable, en detriment dels seus súbdits, de la seva cultura i del seu poble. Ignacio Chao mena amb ma de mestre el crescendo de la supèrbia del tirà, amb frases molt concises, i amb unes el·lipsis molt ben mesurades que permeten al text cedir pas a la il·lustració, i fer que així l’àlbum surti tan rodó com el morro del protagonista. Aquest protagonista ens remet, (i d’això també en tenen la culpa les magnífiques il·lustracions d’Eva Sánchez) a George Orwell i la seva “La revolta dels animals” protagonitzada per un porc anomenat Napoleó. En aquest àlbum només hi surt un nom propi, el de la capital de l’Afganistan, just a la cloenda, però tant si ens situem a Kabul com a l’Anglaterra de la meitat del segle XX, així com, desgraciadament, a molts altres indrets del globus, l’autobiografia d’aquest tirà esdevé universal, tant avui com ahir. Perquè Déu n’hi do de les dictadures que hi ha hagut, hi ha o hi haurà si no badem en aquest món!

Independentment d’allò que succeeix dins la història universal amb majúscula, o de la simple història argumental d’aquest àlbum concret, val la pena observar la tasca de la il·lustradora i la seva habilitat no solament tècnica (que és molta), sinó l’exercida, sobretot, en l’elecció del càsting de personatges secundaris i dels fons de la doble pàgina, per aplaudir. Des dels espais oberts i en picat de la primera doble plana fins al mur en contrapicat de la darrera, passant per uns interiors exhuberants i uns jocs lumínics impecables; o des dels ratolins i la banyera de la portadella, fins els micos de la biblioteca o els voltors a contrallum d’un núvol que esbossa la silueta porcina, tot hi és i ens apareix ple de significació simbòlica, i això contribueix en gran manera a fer que la lectura d’aquesta obra sigui entenedora des d'edats ben primerenques fins a les més madures.