El lloc màgic

FITXA 

===== 

Títol: El lloc màgic

Autor: Chris Wormell

Il·lustrador: Chris Wormell

Traducció: Yannick Garcia

Edició: Barcelona: Animallibres, 2020 

Edat: a partir de 8 anys

Temàtica: aventures, família, superació, humor 

RESSENYA 

=========

La Clementina és una nena orfe que viu amb l’oncle Rufus i la tieta Vermilia des que els seus pares van morir. No us espereu una entranyable història familiar: en realitat, la vida de la Clementina és molt trista. Els seus tiets són dos personatges terriblement malvats que la tenen tancada en un soterrani i només deixen que hi surti per fer les feines de la llar. Un dia que s’està sola a casa, la nena aconsegueix arribar a les golfes. A través d’una finestra, descobreix un lloc màgic més enllà de la Gran Ciutat Negra on viu. Des de llavors, la Clementina somia amb fugir de casa i anar a trobar aquell lloc. Potser l’oportunitat d’intentar-ho està més a prop del que ella s’imagina... 

El lloc màgic és la primera novel·la de Chris Wormell. Com a autor i Il·lustrador, Wormell ja tenia una trajectòria destacada: els seus àlbums il·lustrats han guanyat diversos premis; a més, ha fet il·lustracions per a obres d’autors LIJ reconeguts com Philip Pullman. Però tot just ara s’estrena escrivint una novel·la infantil que també ha il·lustrat. 

Precisament un dels principals punts forts d’aquesta obra és la gran harmonia entre text i il·lustració. Wormell ens obsequia amb veritables joies dibuixades, plenes de detalls que no et cansaries mai d’observar, i que encaixen perfectament en la trama. Especialment delicioses són les il·lustracions protagonitzades per l’oncle Rufus i la tieta Vermilia. I és que, amb el permís de la Clementina, els tiets malèvols són la veritable ànima del llibre. 

Hi ha qui hi veu influències de Roald Dahl, en aquesta novel·la. I potser sí que les hi trobaríem, en l’oncle Rufus i la tieta Vermilia. Són dolents i cruels sense mesura, i Wormell els caricaturitza tant a les il·lustracions com a través de les seves accions, sovint enginyoses però que no acostumen a tenir el final que ells esperaven. Certament, les divertides escenes on intervenen els tiets són el millor de la història.

Nunca en la escalera...

FITXA 

===== 

Títol: Nunca en la escalera...

Autor: Maureen Johnson

Traducció: Sonia Fernández-Ordás

Edició: Madrid: HarperCollins, 2019

Edat: a partir de 14 anys

Temàtica: Misterio, romántica, adolescentes

RESSENYA 

=========

En la exclusiva Academia Ellingham ya nada es como era. La vida del grupo selecto de adolescentes que tiene la suerte de estudiar en un centro tan prestigioso y poco convencional se ha visto alterada desde que ocurrieron los asesinatos. Quien más ha sufrido las consecuencias es Stevie: la joven investigadora tuvo que abandonar la academia porque sus padres no querían que siguiera allí. Se vio obligada a renunciar a las clases, a sus amigos… aunque no a su proyecto. Porque, desde la distancia, Stevie sigue empeñada en resolver los crímenes del pasado de la academia y ahora también los del presente. 

Pero la suerte está a punto de cambiar para Stevie. Alguien le ofrecerá la oportunidad de volver a la Academia Ellingham, retomar sus estudios y seguir investigando allí. El precio que tendrá que pagar a cambio será alto, porque podría hacer daño a una persona a la que aprecia... ¿Valdrá la pena arriesgarse a perder algo tan valioso por el bien de la investigación? 

Nunca en la escalera… es la segunda parte de la trilogía Truly Devious, escrita por la autora de bestsellers juveniles Maureen Johnson. Ya os hablamos de la primera parte, El caso Vermont, en este mismo blog. Esta segunda novela mantiene el nivel y el ritmo ágil de su predecesora, y vuelve a conseguir engancharnos página tras página. Una vez más, intercala la trama del pasado con la del presente y combina los avances en la investigación de Stevie con su historia sentimental. En esta novela conocemos mejor a los personajes de la primera parte y descubrimos a otros nuevos que serán importantes en el desarrollo de la historia. 

Es cierto que cuenta con el hándicap de ser la novela central de la trilogía: no juega con el factor de la novedad como la primera (de hecho, la parte inicial de este libro, que vuelve a situar a la protagonista en la acción recordando lo que pasó en la novela anterior, puede resultar un poco larga) y, aunque avanza en la investigación, no resuelve los misterios como se supone que hará la tercera. Aun así, mantiene la calidad y nos deja con ganas de leer la entrega final, cuya versión original se publicará en breve bajo el título de The hand on the wall. 

Si queréis descubrir más cosas sobre Nunca en la escalera…, la trilogía o su autora, podéis visitar la web de Maureen Johnson.

El caso Vermont

FITXA
=====
Títol: El caso Vermont
Autora: Maureen Johnson
Traductora: Sonia Fernández-Ordás
Edició: Madrid: HarperCollins, 2019
Edat: a partir de 14 años
Temàtica: Misterio, romántica, adolescentes


RESSENYA
=========
La Academia Ellingham no es como las demás. Es la academia a la que cualquier alumno querría ir, pero a la que pocos pueden acceder. Fue fundada en los años 1930 por un excéntrico millonario, Albert Ellingham, con un singular objetivo: reunir a un grupo exclusivo de adolescentes brillantes y darles la oportunidad de aprender como si fuera un juego. En la academia, cada alumno se forma en las materias que más les convienen para realizar su proyecto personal, ya sea inventar algún artilugio, escribir una novela... o resolver un crimen, como en el caso de Stevie Bell, una joven entusiasta de la investigación criminal.

A lo largo del tiempo, la Academia Ellingham no sólo ha llamado la atención por las excentricidades de su fundador, la originalidad de su plan de estudios y su ubicación en lo más recóndito del monte Vermont. También se ha hecho famosa por ser escenario de uno de los crímenes sin resolver más conocidos de la historia estadounidense: el secuestro de la mujer y la hija de Ellingham, que derivó en el asesinato de la primera y la desaparición de la segunda. Nadie hasta ahora ha podido resolver el caso, pero Stevie se ha propuesto hacerlo como proyecto de estudios. Aunque no le será fácil. Aparte de investigar sobre el crimen del pasado, la chica tendrá que enfrentarse al misterio y a la muerte también en el presente.

Esta apasionante novela combina con acierto los misterios del pasado y del presente. Su ritmo ágil nos mantiene enganchados página tras página mientras seguimos a la protagonista en sus investigaciones. Con todo, El caso Vermont no es sólo una novela de misterio y asesinatos. También nos muestra el viaje iniciático de Stevie, una chica que se abre por primera vez al mundo y a la adolescencia (autonomía, primer amor, primeras fiestas), una chica que defiende su derecho a ser como quiera ser. En este libro, todo destila personalidad: la Academia Ellingham, los personajes que la habitan y el estilo con el que está escrita la obra.

El caso Vermont es la primera parte de la trilogía Truly Devious. Su autora, Maureen Johnson, es una prolífica autora de bestsellers juveniles. Los misterios del pasado y del presente planteados en esta primera novela tendrán continuidad: Johnson nos seguirá desvelando las investigaciones de Stevie en el segundo libro -The Vanishing Stair, que ya ha visto la luz en versión original- y previsiblemente también en el tercero.

Si queréis saber algo más sobre El caso Vermont o su autora, podéis visitar la web de Maureen Johnson o ver el booktrailer de la novela:

Hotel Winterhouse

FITXA
=====
Títol: Hotel Winterhouse
Autor: Ben Guterson
Il·lustradora: Chloe Bristol
Traducció: Marcelo E. Mazzanti
Edició: Barcelona: La Galera, 2019
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: misterio, magia


RESSENYA
=========
Elizabeth, una niña aficionada a la lectura y a los juegos de palabras, vive con sus tíos desde que sus padres murieron. Aunque la relación con sus tíos no es buena, la niña nunca pensó que cumplirían su amenaza de marcharse de vacaciones sin ella por Navidad y enviarla sola al siniestro hotel Winterhouse. Cuando llega al hotel, Elizabeth descubre que no es tan horrendo como había imaginado. De hecho, es un lugar acogedor, con un montón de actividades y gente de lo más agradable; incluido su propietario, Norbridge Falls. Además, en el hotel hay una espectacular biblioteca en la que la niña se siente como en el paraíso.

En esa biblioteca empieza la aventura para Elizabeth. Escondido en lo alto de una estantería, nuestra protagonista descubre un curioso libro que resultará ser mágico. Con la ayuda de Freddy, un niño de su edad que también se hospeda en el hotel, Elizabeth utilizará el libro para ir descifrando las claves de un misterio que rodea a Winterhouse y a la familia de Norbridge Falls, y que incluye una peligrosa maldición.

Seguro que los lectores disfrutarán tanto como Elizabeth recorriendo el entrañable hotel Winterhouse y descubriendo los secretos que encierran sus paredes. Además de adentrarse en la aventura con la protagonista, se contagiarán de su pasión por los juegos de palabras. Y es que el libro está repleto de anagramas, escaleras de palabras y códigos que permiten descifrar mensajes secretos. (Merece una mención especial el traductor de la novela, que ha tenido trabajo extra buscando alternativas a los juegos de palabras de la versión original.)

Hotel Winterhouse es la primera novela infantil de Ben Guterson. Y no será la única, puesto que esta obra es la primera entrega de una trilogía que ya está en camino. La segunda parte, The secrets of Winterhouse, ya ha visto la luz en inglés. Aun así, el misterio de esta primera novela queda resuelto, por lo que se puede leer de manera independiente.

La cançó del cucut

FITXA
=====
Títol: La cançó del cucut
Autor: Frances Hardinge
Traductor: Xavier Pàmies
Edició: Barcelona: Bambú, 2018
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: fantasia, misteri, justícia, identitat


RESSENYA

=========
La Triss Crescent desperta al seu llit, després d’un accident, amb llacunes a la memòria. No triga gaire a reconèixer la seva habitació i els seus pares, però no recorda exactament què ha succeït. A mesura que passen els dies, la noia va recuperant records de la seva vida, però alhora sent cada cop més intensament que alguna cosa va malament: té una gana insaciable, es desperta sovint amb el llit ple de fullaraca, la seva germana petita li té una ràbia impressionant... O potser és por? I el que és més inquietant, les nines cobren vida a les seves mans! La Triss es preocupa en veure que els pares també sospiten que ella no està bé. Així doncs, decideix esbrinar què li passa. Durant la investigació, descobrirà que allò que va succeir el dia de l’accident és més esgarrifós del que es pensava. I això la farà endinsar-se en una aventura fantàstica i perillosa on se l’haurà de jugar per protegir la família.

Vet aquí una altra novel·la apassionant de l’escriptora anglesa Frances Hardinge. Tot i que La cançó del cucut acaba de ser traduïda al català, es va publicar originàriament un any abans que L’arbre de les mentides, el llibre amb què l’autora va aconseguir un ampli reconeixement i premis importants. Ambdues obres comparteixen els trets característics de Hardinge: trames fantàstiques situades en un context històric, intriga amb elements sinistres, personatges femenins carismàtics i una prosa rica. Potser La cançó del cucut és més inquietant i surrealista que el llibre anterior (o posterior, vaja).

Allò que captiva més d’aquest conte de fades fosc, allò que ens atrapa des de la primera pàgina, és el punt de vista. Entrem a la història tan desconcertats com la Triss, sense saber què li ha passat i per què la seva germana, la Pen, s’entesta a perjudicar-la. Anem a les palpentes, deixant-nos portar per la protagonista. A mesura que avança la seva investigació i descobrim la realitat de la Triss, canvia la nostra opinió sobre la noia i sobre la gent que l’envolta. Resulta fascinant que, quan ja havíem empatitzat amb la protagonista, una revelació inesperada ho enderroqui tot i ens convidi a tornar a empatitzar amb ella des d’un altre angle. Aquest viatge emocional que vivim amb la Triss i també amb la Pen (és preciosa, l’evolució de la relació entre les germanes) es potser més atractiu que la trama fantàstica del llibre.

D’altra banda, la novel·la descriu amb encert el context social en què se situa la història: l’Anglaterra del 1923, pocs anys després que acabés la Primera Guerra Mundial. Hardinge ens mostra com s’adapta la població a la situació postbèl·lica: soldats que tornen a casa després del conflicte, famílies que han perdut un fill a les trinxeres i dones que no acaben d’encaixar en una societat que els vol tornar a treure l’autonomia aconseguida durant la guerra. També hi trobem una crítica social a com tracta la població a qui és diferent, a qui només intenta trobar el seu lloc.

Després de tot això, només faltaria dir una cosa: llegiu aquesta novel·la! Però si encara no en teniu prou, podeu mirar aquest vídeo (en anglès) on Frances Hardinge parla del llibre:

La guerra de los botones

FITXA
=====
Títol: La guerra de los botones
Autor: Avi
Traductor: David Paradela López
Edició: Barcelona: Bambú, 2019
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: histórica, educación por la paz


RESSENYA
=========
[Autora de la ressenya: Chus Díaz]

Agosto de 1914. Patryk, un chico de doce años, vive en un pueblo polaco ocupado por el ejército ruso. Los vecinos han normalizado la convivencia con los soldados, por lo que el día a día de la localidad es bastante tranquilo. Para Patryk, lo más interesante de la jornada es enfrentarse a los desafíos que inventan él y sus amigos. Pero todo cambia el día que un aeroplano sobrevuela el pueblo y lanza una bomba sobre la escuela. Ese ataque es el preludio de la llegada del ejército alemán y del enfrentamiento entre soldados de ambos bandos por el control del pueblo. Mientras que los vecinos son testigos incómodos de esa lucha militar, Patryk y sus amigos ven en el enfrentamiento la oportunidad para iniciar un apasionante reto: robar botones de los uniformes militares. Quien se haga con el botón más valioso, se convertirá en el rey del grupo.

La guerra de los botones es la última novela de Avi, un escritor con gran habilidad para la ficción histórica. Autor de más de setenta obras LIJ, cuenta con el reconocimiento de la crítica y de los lectores. Antes de publicar este libro, el escritor neoyorquino nos había seducido con dos de sus novelas previas, que ya reseñamos en el blog: Las verdaderas confesiones de Charlotte Doyle y Ciudad de huérfanos.

¿Os ha resultado familiar el título de su nuevo libro? Eso es porque existe otra novela titulada La guerra de los botones, que escribió el francés Louis Pergaud en 1912. Quizás hayáis visto su adaptación cinematográfica, ya que ha sido llevada a la gran pantalla varias veces. Aunque coinciden en varios aspectos (la época, los protagonistas infantiles, el ambiente rural), lo cierto es que estas novelas no tienen nada que ver. Avi explica en su web que su obra se inspira en una anécdota de infancia que le contó su suegro.

La guerra de los botones de Avi nos presenta una historia sobre la insensatez de la guerra y sus efectos sobre una población inocente atrapada entre dos bandos. Para ello, establece un paralelismo entre la guerra y las peripecias de un grupo de chicos corrientes. Lo que para ellos empieza como un juego ingenuo para demostrar su valentía se irá complicando por culpa de la ambición de Jurek, uno de los amigos. Patryk, el protagonista, hará lo posible por frenar a Jurek, pero la rivalidad entre ambos irá subiendo de tono a la vez que se agrava el enfrentamiento militar. Los chicos, sin darse cuenta, se contagiarán de la crueldad de los adultos. En ese sentido, podríamos ver similitudes entre este libro y El señor de las moscas, de William Golding.

El punto de vista de la novela juega a favor de la trama. Como está narrada en primera persona, podemos ver cómo Patryk va perdiendo la ingenuidad a medida que la guerra avanza y el reto de los botones se complica. Descubrimos hasta qué punto, pese a las buenas intenciones del chico, sus inseguridades y su espíritu competitivo contribuyen al desenlace.

En definitiva, La guerra de los botones es una novela muy recomendable. Además de hacernos disfrutar con su lectura, nos invita a reflexionar sobre cómo surgen los conflictos y sobre la responsabilidad que tienen sus implicados, incluso quienes muestran una actitud pasiva. Eso la convierte en una buena propuesta para club de lectura.

RESSENYA
=========
[Autora de la ressenya: Marta Ortiz]

Haig de confessar que he llegit la ressenya de la Chus abans de començar la meva. L’he trobat magnífica i molt complerta, així doncs jo faré una ressenya curta i molt personal, ja que no em voldria repetir amb els punts que ha tractat ella i ens els quals estic d’acord.

Així doncs, tractaré de plasmar els meus sentiments conforme he anat llegint la nova novel·la d’ Avi.

Sorpresa, al saber que “només” fa 100 anys existia gent que mai havia vist un avió i no sabien que son les bombes. Tristesa, quan cau la bomba i las mares corren a salvar els seus fills. Tendresa, al conèixer als personatges, nens de 11-12 anys que s’han quedat sense escola on anar i que son testimonis i víctimes de una realitat que no entenen.

Interès, al conèixer la realitat de cada nen i com això afectarà a les seves pors i ambicions, especialment pel que fa a Jurek i Patryk.

The boy

FITXA
=====
Títol: The boy
Autor: Oliver Jeffers
Edició: Nova York: HarperCollins, 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: àlbum il·lustrat, procés creatiu


RESSENYA
=========

Al blog n’estem molt, d’Oliver Jeffers. Ens encanten les seves històries tendres, surrealistes, amb un punt d’ingenuïtat però un gran rerefons. I què hem de dir, de les il·lustracions? Ens captiva el seu estil senzill i l’ús que fa del color. Per això sovint hem ressenyat els seus contes. I per això, davant un llibre com The boy, fem uns ulls com taronges i deixem anar un “Oooh!” emocionat. Perquè aquest llibre és una autèntica meravella per als fans de Jeffers.

El subtítol del llibre –His stories and how they came to be–descriu el que hi trobareu. Jeffers ha reunit en un sol volum les quatre històries protagonitzades pel noi, un dels seus personatges més entranyables. Parlem dels àlbums il·lustrats How to catch a star, Lost and found, The way back home i Up and down. Per introduir cada història, l'autor inclou també els esbossos i les idees amb què va anar omplint la seva llibreta d'apunts mentre preparava el conte.

Per als apassionats de la LIJ com nosaltres, seria un plaer poder colar-nos en la ment d’un autor o d’un il·lustrador i observar com treballa. Saber què l’inspira, com es documenta, quin és el seu procés creatiu... The boy ens dona l’oportunitat de fer-ho amb un dels autors d'àlbums il·lustrats amb més èxit i millor valorats. Gràcies a aquest llibre, descobrim que Lost and found es va inspirar en la història real d’un nen que es va endur a casa un pingüí del zoo de Belfast; o que, en el seus orígens, el noi era el personatge dibuixat que acompanyava els recordatoris que Jeffers apuntava a la seva llibreta. Al llibre també hi trobem objectes reals que l’autor va fer servir de model, proves de color, històries alternatives...

Aquest tresor literari tot just acaba de sortir en versió anglesa. Esperem que alguna editorial s’animi a traduir-lo al català! De ben segur que faran passar una bona estona als cada cop més nombrosos i fidels fans d’Oliver Jeffers.

NOTA: Del quatre contes que inclou aquest recull, en podeu trobar dos traduïts al català: Perdut i trobat i Amunt i avall. Els altres dos, els teniu en castellà: Cómo atrapar una estrella i De vuelta a casa.

El señor de los ladrones

FITXA
=====
Títol: El señor de los ladrones
Autor: Cornelia Funke
Traducció: Roberto Falcó
Edició: Barcelona: Destino Infantil & Juvenil, 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures, fantasia


RESSENYA
=========
¿Quién es el Señor de los Ladrones? Para los hermanos Próspero y Bonifacio, este enigmático personaje es la luz al final de un oscuro camino. Los hermanos acaban de quedar huérfanos. Su rica y estirada tía debía hacerse cargo de ellos, pero en realidad sólo quiere adoptar al pequeño Bo. Para impedir que les separen, Próspero y Bo huyen de Hamburgo hasta Venecia, la ciudad idílica de la que tanto les había hablado su madre. Allí se unen a una pandilla de niños de la calle que viven en un cine abandonado y subsisten gracias a la ayuda de un chico, no mucho mayor que ellos, que se hace llamar Señor de los Ladrones.

Convencida de que Próspero y Bo están en Venecia, su tía contrata a un detective para que los encuentre. Así que los hermanos y sus nuevos amigos deberán moverse por la ciudad esquivando al detective y, a la vez, cumplir con el encargo que un misterioso conde hace al Señor de los Ladrones: robar un ala de madera relacionada con una antigua leyenda.

Esta historia está plagada de enigmas. Para el detective, el del paradero de los hermanos fugitivos. Para la pandilla, el del extraño robo que les encarga el conde. Y no menos importante es el enigma de la identidad del Señor de los Ladrones: los chicos descubrirán que la vida de este personaje no es tan heroica como él la describe, que tiene sus propios problemas familiares… Las tres tramas convergen en una aventura trepidante, ambientada en la Venecia real de
las góndolas y los turistas pero aderezada con tintes fantásticos.

No se trata de una novedad. Cornelia Funke, reconocida y prolífica autora alemana de literatura infantil y juvenil, publicó este libro en el año 2000, y poco tiempo después apareció la versión castellana. La novela tuvo un gran éxito, fue traducida a más de una veintena de lenguas e incluso fue llevada al cine como El Príncipe de los Ladrones. Si ahora vuelve a cobrar protagonismo es porque la editorial Destino la ha publicado con un nuevo formato.

Pese a tener casi veinte años, El Señor de los Ladrones ha resistido muy bien el paso del tiempo. Su lectura es muy ágil. A los lectores de hoy, como a los de antes, les enganchará esta historia de amistad y hermandad. Una historia de niños que intentan sobrevivir sin ayuda en un mundo de adultos que no les comprenden. Una historia de niños que, al contrario que Peter Pan, sueñan con dejar de ser niños; pero también de adultos que desean recuperar su infancia. Una historia de sueños que quizás puedan cumplirse…

Un tesoro en la nieve

FITXA
=====
Títol: Un tesoro en la nieve
Autor: Marie McSwigan
Traducció: Montse Triviño
Edició: Barcelona: Ediciones Invisibles, 2017
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures, història


RESSENYA
=========
Noruega, invierno de 1940. La tranquila vida de los habitantes de Riswyk, una localidad pequeña y remota, está a punto de verse alterada. Con los rumores de una inminente invasión alemana surge el temor a que los nazis se apropien del oro noruego. Así que los vecinos de la población planean una arriesgada misión: trasladar a escondidas el oro desde una cueva secreta a un barco oculto en los fiordos y llevarlo a un puerto seguro en los Estados Unidos. Para conseguirlo, necesitarán la ayuda de Peter y el resto de niños de Riswyk: ellos se encargarán de transportar los lingotes de oro, camuflados en sus trineos, ante los ojos de los soldados alemanes sin levantar sospechas. Una misión emocionante pero peligrosa…

Llegados a este punto, apenas acabamos de empezar el libro. ¿Qué nos explicará su autora, Marie McSwigan, en las páginas restantes? A simple vista, no parece que narrar los sucesivos viajes en trineo que se ven obligados a hacer los niños para trasladar todo el oro pueda sustentar la historia sin volverla repetitiva... Pero no es así. Los obstáculos e imprevistos que surgen durante la misión convierten este libro en una novela ágil, que liga situaciones con destreza y mantiene la intriga de principio a fin. No en vano McSwigan ha sido considerada como una de las principales escritoras norteamericanas de novela juvenil de aventuras.

Tan interesante es la historia que narra Un tesoro en la nieve como la que se esconde tras su escritura. Y es que la aventura del joven Peter y sus amigos está basada en hechos reales, según explica la propia autora en el prólogo del libro. En junio de 1940, un carguero noruego llamado Bomma llegó al puerto de Baltimore con un cargamento de oro valorado en nueve millones de dólares. McSwigan, que además de escritora fue periodista, leyó la noticia en un periódico y decidió recrear las peripecias del grupo de niños que ayudó a salvar el oro. Su novela se publicó dos años después. Nunca quedó claro si la historia que McSwigan aseguraba que era auténtica sucedió en realidad o fue una invención de la autora: se pudo confirmar la llegada del barco cargado de oro, pero no la participación de los niños.

Sea como sea, McSwigan nos regala una historia muy bien documentada y ambientada, teniendo en cuenta que la escribió en la misma época en la que
sucedieron los hechos pero desde otro país. Y aunque desprende cierto patriotismo americano en determinados momentos, lo cierto es que la novela ha aguantado bastante bien el paso del tiempo. Con ella disfrutaréis de un buen rato de lectura.

Héroes

FITXA
=====
Títol: Héroes
Autor: Jutta Richter
Traductor: L. Rodríguez López
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2017
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: amistad, familia


RESSENYA
=========
Mia, Felix y Corinna se han convertido, sin pretenderlo, en los héroes del verano. Incluso el periódico local se ha hecho eco de su historia, ilustrándola con una foto de los protagonistas. Todos en el pueblo conocen ya la proeza de estos tres niños valientes, que detectaron un incendio en un talud cercano a las vías del tren e intentaron controlarlo hasta que llegaron los bomberos. Lo que nadie sabe es que fueron precisamente ellos quienes provocaron el fuego. Y mientras la mayoría sospecha de un vecino alcohólico como autor de los hechos, los tres héroes se debaten entre guardar su secreto o confesarlo para evitar que un inocente cargue con la culpa.

El incidente del talud es sólo una excusa. Jutta Richter –una prolífica y reconocida escritora alemana de literatura infantil y juvenil– se vale de ella como punto de partida para mostrarnos la vida de estos tres niños durante las vacaciones de verano. Con su día a día nos va descubriendo su personalidad y, lo más importante, la relación con sus padres. En mayor o menor medida, los tres amigos pasan por situaciones familiares complejas: Felix entra y sale continuamente de centros de menores, el padre de Corinna acaba de irse de casa y Mia no se siente comprendida por sus padres. A lo largo de la historia podemos ver cómo afrontan individualmente estas situaciones y también cómo se apoyan entre ellos.

Con todo, Héroes es una novela optimista. De la misma manera que el talud acaba reverdeciendo al final del verano, los tres protagonistas acabarán descubriendo que las cosas se pueden reconducir después de una mala racha. Antes de comprobarlo, tendrán que enfrentarse a una decisión que les hará dar el paso a la madurez: ¿decir la verdad o seguir siendo héroes?

Soc una nou

FITXA
=====
Títol: Soc una nou
Autor: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Traductora: Elisenda Vergés-Bó
Edició: Barcelona: Edebé, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: Refugiats, solidaritat, humor


RESSENYA
=========
Imagineu-vos en un judici. Presideix la sessió el distingit jutge Pannatta. Ara mateix, el jutge interroga l’Omar, un nen refugiat que va arribar a la costa italiana en una barca. El seu objectiu és determinar si el petit, que va perdre els pares durant el viatge, ha de tornar al centre de refugiats d’on ha fugit. Quan el jutge Panatta li pregunta qui és, el nen respon que és una nou. Per a sorpresa del jutge, la defensora del petit, l’advocada Marinetti, dona suport a aquesta afirmació. De fet, la Marinetti assegura que pot demostrar, amb testimonis i tot, que l’Omar és una nou que va caure de la noguera del seu propi jardí.

Que s’han tornat bojos, l’Omar i la seva advocada? No pas. En realitat, tot obeeix a una estratègia legal de la Marinetti per fer que el nen es quedi a casa seva. Aconseguiran que el jutge Panatta decideixi en favor seu?

Soc una nou va guanyar el premi Edebé de Literatura Infantil 2018. La seva autora, Beatriz Osés, és una periodista i professora de Llengua i Literatura amb àmplia experiència en el món de la LIJ. De fet, al blog ja us havíem parlat de dues de les seves obres: El misterio del gato negro i la saga que protagonitza Erik Vogler, un detectiu força especial.

En aquesta ocasió, Osés ha escrit un conte curiós, divertit i entranyable alhora. A través d’aquest judici surrealista, l’autora ens acosta al problema dels refugiats i a les injustícies del sistema legislatiu d’una manera ben original. La narració alterna passatges del judici amb capítols on els personatges expliquen les seves experi
ències en primera persona. D’aquesta manera coneixem la dura aventura de l’Omar fins a arribar al jardí de la Marinetti, però també la seva amabilitat i gran cor; descobrim com és l’advocada, una dona solitària que veu en l’aparició del nen una nova esperança per a ser feliç; i repassem la història dels singulars veïns amb els quals fa amistat l’Omar.


Tot i que la lectura d’aquest llibre és molt recomanable, hem de posar una pega a l’edició pel que fa al tractament de les il·lustracions de Jordi Sempere. Cada il·lustració apareix impresa a doble pàgina; això fa que quedi partida en el punt d’unió de les dues pàgines i que, malauradament, es perdin detalls importants de l’escena. Una altra disposició hauria permès gaudir d’aquestes fantàstiques il·lustracions com es mereixen.

L'arbre de les mentides

FITXA
=====
Títol: L'arbre de les mentides
Autor: Frances Hardinge
Il·lustrador: Chris Riddell
Traducció: Albert Torrescasana
Edició: Barcelona: Bambú, 2017
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: Misteri, justícia, igualtat entre sexes


RESSENYA
=========
La Faith Sunderly és filla d’un prestigiós naturalista anglès del segle XIX. El seu pare ha estat convidat a l’illa de Vane per participar en una excavació arqueològica, i tota la família hi ha anat amb ell. Poc després d’arribar-hi, la Faith descobreix que la veritat no és tan idíl·lica com semblava: el seu pare ha hagut de fugir d’Anglaterra acusat de falsificar troballes científiques. Els rumors sobre les suposades estafes del famós naturalista no triguen a escampar-se per l’illa; ben aviat, la família en pateix unes conseqüències desastroses... La Faith farà tot el possible per netejar el nom del seu pare. Encara que això suposi haver de rebel·lar-se contra el paper que la societat de l’època destina a les noies de la seva edat i haver de bregar amb un arbre misteriós que s’alimenta de mentides i que sembla guardar moltes respostes.

Aquesta novel·la ha guanyat el Premi Costa 2015 al millor llibre de l’any. Si fer-se amb un dels guardons més prestigiosos de Gran Bretanya ja és important, encara resulta més meritori si tenim en compte que, en més de trenta anys d’història, aquest premi només ha estat concedit a dues obres LIJ. La primera va ser El llargavistes d'ambre, de Philip Pullman; ara li ha tocat el torn a aquesta deliciosa novel·la de Frances Hardinge, autora de diverses obres juvenils reconegudes per la crítica i el públic.

I què té aquest llibre, que el fa mereixedor d’un reconeixement tan important? D’entrada, Hardinge hi barreja diferents gèneres amb gran habilitat. L’arbre de les mentides és un relat de misteri molt ben tramat: l’autora sap jugar amb la intriga i el ritme; dosifica perfectament la informació, lligant fins al detall més petit de la trama, i aconsegueix que el lector visqui el procés de la investigació amb la mateixa intensitat que la protagonista. A més, és una història fantàstica, un pèl sinistra fins i tot, gràcies a la presència del misteriós arbre que sembla fer embogir el pare de la Faith. Contribueixen a crear aquest ambient obscur les encertadíssimes il·lustracions a llapis de Chris Riddell, d’estil gòtic. I el llibre també és un retrat de l’època victoriana: reflecteix els costums i les diferències socials d’aquells anys, fa referència a les teories evolutives de Darwin i als primers temps de la fotografia.

Però el que més destaca d’aquest retrat de l’època victoriana (i, de fet, del llibre) és la descripció del paper de la dona. A través dels personatges femenins de la història, l’autora ens mostra diferents maneres de sobreviure en una societat dominada pels homes, ja sigui resignant-s’hi, amagant-se o, en el cas de la protagonista, rebel·lant-s’hi. Perquè la Faith, una noia intel·ligent que ha heretat la passió del seu pare per la ciència, no accepta quedar-se en segon pla. Té la ferma intenció d’aclarir els fets i, per tal d’aconseguir-ho, prendrà la iniciativa, correrà riscos i s’enfrontarà a l’oposició masculina.

L’arbre de les mentides és, doncs, un llibre d’apoderament de les dones. Especialment de les noies que volen ser científiques. I la Faith és una magnífica protagonista: un personatge carismàtic, versemblant, profund, amb les seves llums i ombres. De fet, tots els personatges principals de l’obra i molts dels secundaris estan perfectament desenvolupats.

Tot això fa d’aquesta obra una novel·la altament recomanable. Cal dir, però, que no és una lectura fàcil, ja que fa servir un llenguatge ric i construccions complexes. Malgrat tot, la història captivadora i el ritme àgil faran que els lectors s’hi submergeixin ben aviat.

Si teniu curiositat per conèixer l’autora de L’arbre de les mentides, mireu aquest vídeo. Hi apareix parlant del llibre (en anglès):

El nido

FITXA
=====
Títol: El nido
Autor: Kenneth Oppel
Il·lustrador: Jon Klassen
Edició: Barcelona: Océano, 2016
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: Intriga, fantasía, necesidades especiales, temores infantiles


RESSENYA
=========
La familia de Steve no vive su mejor momento. Su hermano recién nacido está gravemente enfermo y sus padres pasan gran parte del tiempo en el hospital, donde los médicos tratan de averiguar qué tiene el bebé y cómo lograr que sobreviva. En casa, los padres intentan disimular ante el resto de hijos, pero sus nervios y su preocupación por la salud del hermanito son evidentes. Para Steve, a esa situación se suman dos problemas más: unos sueños recurrentes protagonizados por unos seres extraños y la presencia de un avispero en el tejado de casa. Cuando los seres de sus sueños se ofrecen a ayudar al bebé, Steve deberá tomar una decisión y enfrentarse a sus consecuencias.

El nido es una novela oscura e intrigante. Su protagonista, Steve, es un niño especialmente sensible: tiene una manera de ver y afrontar la realidad distinta a los demás, como se va desvelando a medida que avanza la trama. Que sea el propio Steve quien cuente la historia hace que el lector se pregunte si lo que explica el niño es real o fruto de su imaginación. Kenneth Oppel consigue transmitir al lector los temores del protagonista creando una atmósfera incómoda y tenebrosa, muy bien reforzada por el ritmo ágil de la narración y por las ilustraciones de Jon Klassen.

Si queréis adentraros en esa atmósfera inquietante, aquí os dejamos el booktrailer de la novela.

Jaume I i el vuitè passadís

FITXA
=====
Títol: Jaume I i el vuitè passadís
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: Pol Cunyat
Edició: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: històrica, aventures


RESSENYA
=========
De Jaume I coneixem el seu paper com a rei d’Aragó, associat a una destacada llista de victòries que li van fer guanyar el sobrenom de Conqueridor. Però, sabem gaire cosa de la seva infància? Orfe als cinc anys, l'infant Jaume va passar una llarga temporada al Castell de Montsó a càrrec dels cavallers templers. En Jaume va compartir l’estada amb un altre nen: el seu cosí Ramon Berenguer.

Durant aquells anys, a més de rebre educació per part dels monjos guerrers, podem pensar que els dos nens van compartir un munt de jocs i trapelleries. I precisament això és el que intenta imaginar aquest llibre. Jaume I i el vuitè passadís ens convida a acompanyar en Jaume i en Ramon en una de les seves aventures al castell de Montsó. Una aventura que barreja intriga, humor i amistat.

Saber que Dolors Garcia i Cornellà signa aquest llibre és garantia de qualitat. Aquesta autora ja ens tenia guanyats amb títols com Serena o Diumenge al matí, al peu del salze, dues obres juvenils excel·lents de caire ben diferent que vam ressenyar en aquest blog. Ara, Garcia i Cornellà torna a la novel·la històrica (que ja havia tocat a Serena) amb un relat amable, senzill, de lectura fàcil, gràcies al qual els nens podran conèixer aquests personatges, saber com vivien al castell i, fins i tot, descobrir com es podria haver forjat la llegenda de l‘espasa Tisona.

Visualment, el relat beu de la influència dels llibres de Geronimo Stilton i productes similars. Presentat d’una manera molt atractiva per als lectors, juga sense abusar-ne amb les divertides il·lustracions de Pol Cunyat, amb bafarades i amb diferents cossos de lletra i colors al text.

No és la primera vegada que Publicacions de l’Abadia de Montserrat presenta personatges històrics d’aquesta manera. A la col·lecció de novel·la gràfica infantil també trobem En Bernat i el pirata Barba-rossa, sobre el temut corsari que actuava a la Mediterrània al s. XVI, i El bandoler de la corona, ambientada en l’època de bandolers com Joan Serrallonga o Perot Rocaguinarda. Una bona manera d’acostar els petits lectors a la història de Catalunya a través de l’aventura.

Per anar obrint boca, aquí teniu el booktrailer de la novel·la:

Agafi's fort el barret, senyora Jensen!

FITXA
=====
Títol: Agafi's fort el barret, senyora Jensen!
Autor: Diana Coromines i Calders
Il·lustrador: Cinta Fosch
Edició: Mosaic Llibres, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: fantasia


RESSENYA
=========
Quedeu avisats: la senyora Jensen us robarà el cor tan bon punt comenceu a llegir aquest conte. Parlem d’una velleta entranyable, vídua de fa molts anys, que viu a Dinamarca, en un poblet tranquil que fa olor de llenya humida. Les seves aficions són dibuixar cares rialleres als pastissets de crema i maduixa, conversar amb les tomaqueres de l’hivernacle del seu marit o fer migdiades extrallargues. I cada any, pels volts de Nadal, li agrada visitar el Tívoli, el parc d’atraccions de Copenhaguen, i deixar-s’hi contagiar per l’alegria i l’esperit nadalenc.

És al Tívoli on comença l’aventura de la senyora Jensen, i més concretament al poblat dels nans. Un dia, un d’aquests homenets trenca el paper que té assignat i s’acosta a parlar amb la protagonista. Això marcarà l’inici d’una bona amistat.

No espereu intriga o acció trepidant a l’aventura de la senyora Jensen i el nan. La història que comparteixen és una successió de situacions senzilles i agradables dins els límits del parc d’atraccions, i és precisament això el que enamora. El resultat és un conte tendre, que transmet calidesa tot i la presència constant de l’hivern nòrdic a les seves pàgines.

Hem d’agrair aquest llibre preciós a la seva autora, Diana Coromines i Calders, que juga destrament amb les paraules per crear imatges delicades i plenes de poesia. (Com a curiositat, direm que la Diana és néta de Pere Calders). També a la seva il·lustradora, Cinta Fosch, que capta l’essència de la història i de l’ambient nòrdic amb uns dibuixos de línies i colors simples però molt expressius. I, finalment, a l’editorial Mosaics, que n’ha fet una edició molt cuidada.

No deixeu passar aquest conte. Llegiu-lo preferiblement una tarda d’hivern, aclofats al sofà de casa, amb un té calent i un pastisset de crema i maduixes per acompanyar la lectura.

Si, un cop l’hagueu llegit, us voleu sentir com la senyora Jensen, podeu entrar al web del Tívoli i descobrir un dels parcs d’atraccions més bonics i més antics del món.

Los incursores

FITXA
=====
Títol: Los incursores
Autor: Mary Norton
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Blackie Books, 2015
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasia


RESSENYA
=========
¿Cuántas veces habéis echado en falta un lápiz, un dedal o cualquier otro objeto pequeño desaparecido de casa sin explicación? Probablemente hayáis pensado entonces que el objeto en cuestión ha quedado olvidado en algún rincón y que volverá a aparecer en el momento menos pensado. Nada más lejos de la realidad. Todas esas cosas aparentemente perdidas han caído en manos de los incursores, unos seres humanos diminutos que viven ocultos en los lugares más recónditos de nuestras casas: bajo la cocina, dentro de un reloj, en la chimenea… Aunque no somos conscientes de ello, estas personitas interactúan con nosotros a menudo. Incursionan (de ahí su nombre) en nuestros dominios para apropiarse de comida y de objetos que puedan usar en su vida cotidiana. Para ellos, un dedal es una mesa preciosa.

En 1952, Mary Norton nos descubrió la existencia de estos seres diminutos en una novela titulada Los incursores. Tras ella vendrían otras cuatro entregas. El volumen de Blackie Books recoge las dos primeras: Los incursores y Los incursores en el campo.

La protagonista de estas historias es Arriety Clock, una adolescente que vive con sus padres bajo la cocina de un viejo caserón. El día que Arriety realiza su primera misión como incursora, algo sale mal: pese a las advertencias de su padre, la chica no puede evitar ser descubierta por un ser humano, un niño con el que entabla conversación. Ese desliz acabará forzando la huída de casa de la familia: Arriety y sus padres tendrán que refugiarse en el campo, donde afrontarán toda clase de obstáculos para sobrevivir.

Los incursores y Los incursores en el campo son dos novelas deliciosas. En ellas, Mary Norton hace una precisa descripción del mundo desde la perspectiva de estos seres, logrando que todo, tanto en el hogar como en la naturaleza, adquiera una nueva dimensión. El universo fantástico de los incursores está tan sólidamente construido que parece real: la autora deja en manos del lector la decisión de creer o no en su existencia. Norton combina sensibilidad y aventura para explicar cómo Arriety va descubriendo el mundo más allá de su hogar, y cómo ese descubrimiento la va cambiando.

Los incursores se convirtió en un clásico de la literatura infantil. Ha sido adaptada a la TV y al cine en varias ocasiones; una de las más recientes, por el famoso estudio Ghibli de Miyazaki. Las novelas de la serie han resistido muy bien el paso del tiempo: los lectores actuales podrán transportarse fácilmente al mundo de los incursores y deleitarse con aventuras de calidad.

Criaturas fantásticas

FITXA
=====
Títol: Criaturas fantásticas
Autor: VVAA (selección de Neil Gaiman)
Il·lustrador: Briony Morrow-Cribbs
Edició: Madrid: Anaya, 2015
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: contes, fantasia


RESSENYA
=========
Permitidme dar un rodeo antes de reseñar este libro. Primero quisiera hablaros de un proyecto solidario llamado 826 National, que tiene como objetivo ayudar a los niños más necesitados de la comunidad a hacer sus tareas escolares y mejorar sus habilidades de escritura. El proyecto se inició en San Francisco gracias al escritor Dave Eggers, pero cuenta con sucursales en varias ciudades estadounidenses. Todas esas sucursales están situadas en la trastienda de los establecimientos más extraños que podáis imaginar: tiendas para piratas (para los auténticos, los de pata de palo), superhéroes, viajeros en el tiempo, espías... Esas curiosas tiendas ofrecen todo tipo de objetos útiles para el público al que se dirigen. Y lo que obtienen con las ventas ayuda a financiar las actividades de 826 National en cada ciudad.

Seguid leyendo, que ya viene la reseña. En Washington, 826 National ha abierto el Museo de Historia Antinatural. En ese extravagante lugar se pueden encontrar evidencias de la existencia de diferentes seres fantásticos y adquirir productos tan surrealistas como latas de sopa primitiva o lágrimas de unicornio. Y (llegamos al quid de la cuestión) es precisamente el Museo de Historia Antinatural quien presenta el libro que nos ocupa, Criaturas fantásticas, porque los beneficios de sus ventas se dedicarán a ese proyecto.

Criaturas fantásticas es una recopilación de cuentos con un elemento común: como su título indica, todos están protagonizados o incluyen en su trama un ser fantástico. No os confundáis con el reclamo del nombre de Neil Gaiman en la cubierta, porque sólo una de las historias es suya. Gaiman ha seleccionado los 16 cuentos, que ya habían sido publicados anteriormente, y ha escrito la introducción de cada uno. Los cuentos, tanto clásicos como modernos, están firmados por Larry Niven, Diana Wynne Jones, Frank R Stockton u otros autores destacados de la literatura fantástica. En el libro encontraréis aportaciones muy diversas entre sí, desde historias de pura fantasía a relatos de intriga.

Con esta acertada recopilación de cuentos del género fantástico, disfrutaréis de la lectura y contribuiréis a financiar una buena causa.

La llave

FITXA
=====
Títol: La llave
Autor: Tone
Almhjell
Il·lustrador: Ian Schoenherr
Edició: Barcelona: Océano, 2015
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasia


RESSENYA
=========
Lin Rosenquist no atraviesa por su mejor momento. Ha tenido que dejar su entorno para mudarse con sus padres a una vieja casa en un pueblo en el que no conoce a nadie. Echa de menos a su mejor amigo; como también echa de menos a Rufus, su mascota e inseparable compañero de juegos, que acaba de morir.

Una noche, Lin recibe un paquete con una misteriosa inscripción: “Girarrosa”. En su interior, simplemente una llave. La niña descubre que esa llave abre una puerta mágica en el sótano de su casa. Al atravesarla, entra en Platelia, el mundo al que van a parar todas las mascotas muertas que alguna vez amaron a un niño. En ese mundo fantástico, Lin se reencontrará con su querido Rufus. Ambos vivirán una trepidante y peligrosa aventura en busca del Príncipe Invernal; de ellos dependerá el futuro de Platelia.

Una puerta que comunica el mundo real con un universo mágico, un peligro inminente, una niña destinada a cumplir una profecía… La llave guarda similitudes con Las crónicas de Narnia u otros clásicos de la LIJ. A partir de ese punto de partida, Tone Almhjell se estrena como autora de novelas infantiles con una historia ágil, desarrollada en una sola noche, que combina acción, suspense y fantasía.

Aunque, si hay algo que nos ha llamado la atención, es la relación entre los dos protagonistas, Lin y Rufus, como ejemplo de la relación entre niños y mascotas. ¿Podrán su amistad y su lealtad sin condiciones resistir la distancia y el paso del tiempo? A través de esa relación, especialmente al final de la novela, la autora aborda con ternura el tema de la separación y el paso de la infancia a la edad adulta.

Diumenge al matí, al peu del salze

FITXA
=====
Títol: Diumenge al matí, al peu del salze
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Barcanova, 2015
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: adolescència, conflictes escolars


RESSENYA
=========
L’últim any de Primària, un tutor es va endur la seva classe de colònies a una casa rural. Allà els va proposar un joc: omplir un sobre de secrets. Va demanar a cada alumne que hi fiqués un objecte que representés els seus projectes de futur i, escrita en un paper, alguna cosa que volgués fer desaparèixer per sempre. L’objectiu era enterrar el sobre al peu d’un salze i tornar-se a reunir cinc anys després per recuperar-lo i compartir els secrets.

Han passat els cinc anys i un grup d’adolescents decideix convocar la resta d’excompanys d’aquella classe per enllestir la missió. Troben que és l’excusa perfecta per retrobar-se i posar-se al dia sobre les seves vides.

El que havia de ser un cap de setmana divertit, però, acaba complicant-se. Perquè no tothom guarda bons records d’aquell últim curs en què la classe va passar per moments difícils. Perquè la vida no ha tractat igual de bé a uns i altres durant aquests cinc anys. Perquè hi ha qui guarda secrets que s’estimaria més no desenterrar.

Dolors Garcia i Cornellà ho ha tornat a fer. Si ja va aconseguir que desitgéssim que Serena no acabés mai, amb Diumenge al matí, al peu del salze sap com tenir-nos asseguts sense poder parar de llegir. Aquesta novel·la, que va guanyar el 13è Premi Barcanova de Literatura Juvenil, atrapa el lector des del primer capítol i no li dóna treva fins al desenllaç. L’aparentment senzilla història d’una trobada d’adolescents es transforma aviat en una trama d’intriga on els personatges no són com semblaven ser. El lector ha d’estar ben atent a les pistes per descobrir quin paper interpreta cadascú realment, qui és víctima i qui és botxí.

L’autora ho aconsegueix creant una novel·la coral que, capítol rere capítol, va desvetllant la personalitat dels protagonistes i la seva evolució durant aquests cinc anys. N’analitza els somnis, les frustracions i les victòries; i, de retruc, tracta temes propers al públic juvenil com l’amor, l’abandonament escolar o el bullying. Aquests capítols alternen amb d’altres en primera persona narrats per l’únic personatge (ignorem quin d’ells) que coneix tota la veritat i té la intenció de fer-la sortir a la llum. Part del joc que planteja l’autora és descobrir qui és aquest personatge i a qui vol desemmascarar.

La novel·la atrapa per l’estil àgil i la manera subtil de donar pistes que permeten anar resolent el misteri, però també pel retrat delicat d’uns fets i unes reaccions que van marcar la colla d’adolescents. Potser li podríem retreure, un cop descobert l’enigma, un desenllaç més benèvol del que esperàvem, ateses les expectatives creades per una tensió creixent... Però, ben pensat, no calia dramatisme final per fer-nos reflexionar; l’autora ho aconsegueix perfectament amb aquesta història altament recomanable.

La república pneumàtica

FITXA
=====
Títol: La república pneumàtica
Autor: J. Valor Montero
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2015
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: Ucronia, steampunk, conspiracions, crítica social


RESSENYA
=========
Sabíeu que la primera màquina de vapor data de molt abans que la Revolució Industrial? Es deia eolípila i va ser creada per Heró d’Alexandria al segle I. L’invent va ser rebut com poc més que una joguina curiosa; però, imagineu què hauria passat si, ja en aquell temps, s’hi haguessin interessat i haguessin continuat desenvolupant la tecnologia pneumàtica? Això és precisament el que imagina J. Valor Montero en aquesta novel·la ucrònica i steampunk.

La República Pneumàtica presenta una època romana on ja s’ha estès l’ús de la màquina de vapor. Tota mena d’andròmines d’aquest tipus es mouen amb normalitat pel territori, des de caravanes fins a dirigibles. En aquest context comença la història d’en Marcus, un adolescent insegur i molt imaginatiu que presencia la detenció del seu pare acusat d’un assassinat que no ha comès. El noi haurà de viatjar des de Caesaraugusta (Saragossa) fins a Barcinomagna (Barcelona) a la recerca d’ajuda per demostrar la innocència del seu pare. L’escapada, que havia de durar uns dies, acaba esdevenint un viatge iniciàtic durant el qual en Marcus s’involucrarà amb diferents estaments de la ciutat, descobrirà maneres alternatives d’entendre la vida i fins i tot intentarà impedir un perillós complot.

Us pot semblar que la novel·la comença amb un ritme massa lent. A mi, la primera etapa d’en Marcus a Barcinomagna, durant la qual aprèn tècniques orientals al més pur estil Karate Kid, no em va atreure massa. Però la trama fa un gir poc després: un cop hi entreu, us hi enganxareu. L’autor, amb un ritme amè i àgil, us transportarà a una història on l’aventura, la intriga i les conspiracions van in crescendo fins a l’última escena, que despertarà el vostre desig de continuar llegint les altres entregues de la trilogia.

Podreu seguir clarament el viatge iniciàtic del protagonista, representat en la relació del noi amb l’Hoc, el seu autòmat. També gaudireu de la fascinant recreació d’una Barcinomagna estudiada fins a l’últim detall, en un suposat context de tensió entre l’Antiga Roma i la Xina. El pas d’en Marcus per diferents ambients de la ciutat us permetrà conèixer com viuen les classes socials en aquesta Barcelona ucrònica i trobar-hi possibles paral·lelismes amb l’actualitat: xenofòbia, crispació ciutadana, nens al carrer, corrupció...

Per completar l’experiència, podeu visitar Barcelona Robot, un interessant projecte de narrativa augmentada on J. Valor Montero, entre d’altres, juga a imaginar ciutats alternatives a través de llibres multimèdia interactius.