Què en fas, d'una idea?

FITXA
=====
Títol: Què en fas, d'una idea?
Autor: Koby Yamada

Il·lustrador: Mae Besom
Edició: BiraBiro editorial
Edat: a partir de 7 anys


RESSENYA
=========
En què es converteixen les idees?
En coses grans, petites, absurdes, esbojarrades o en coses bones, sensibles, rondinaires, alegres...

Totes les coses que veiem al nostre entorn un dia van ser una idea, alguna persona la va pensar, la fer madurar i la va fer possible i moltes idees ens ajuden a fer la vida més fácil i agradable. Així doncs, què en farem, què en faràs de la teva idea? La faràs crèixer la compartiràs amb tothom, o senzillament serà per a tu tot sol?

Un magnífic àlbum il·lustrat per posar de manifest que una senzilla idea pot… Canviar el món!

Illustrated maps

FITXA
=====
Títol: Illustrated maps
Autora: Carolina Amell
Il·lustrador: Diversos il·lustradors
Edició: Monsa, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: el món de la il·lustració


RESSENYA
=========
Aquest llibre de mapes és una mica diferent de la resta de llibres de mapes que tots coneixem (...i no diguem ja, d’un robotitzat Google Maps!). Més que res perquè amb ell no podeu aspirar a trobar cap adreça concreta, sinó a perdre-us pels carrers de les ciutats que hi surten.

I... a què es deu aquest curiós fenomen? Doncs a que aquest llibre de mapes no ha estat fet per cap cartògraf -d’aquells que tot ho mesuren i ho traslladen a la seva exacta escala corresponent-. No. Gens ni mica. Aquest llibre ha estat fet per una colla d’il·lustradors irreverents i salvatges que no fan cas de cap mesura ni simetria. Una colla d’il·lustradors brillants que només tenen una cosa al cap: que els éssers humans ens perdem per totes i cadascuna de les cantonades de les ciutats que aquí surten reflectides (... i ja de pas, que també ens perdem pel món de la imaginació i la creativitat més exuberant).

Vaja... que podria resumir tot aquest paràgraf dient que a mi m’ha agradat, el llibre. I molt. Però encara diré més: no sols el trobo un llibre visualment atractiu sinó que a més també penso que és francament inspirador perquè, fins i tot a mi -que no tinc antecedents d'haver il·lustrat res en tot el que porto de vida en aquest planeta-, m’ha fet venir unes ganes irrefrenables de posar-me a dibuixar Castelldefels “a la meva manera”. I és que els camins de la creativitat són inescrutables.

Afuera

FITXA
=====
Títol: Afuera
Autora i il·lustradora: Mari Kanstad Johnsen
Edició: Niño editor
Edat: a partir de 8 anys


RESSENYA
=========
Heus aquí la tendra història (sense mots) de la integració d’una nena després de mudar-se a un nou indret, una nova llar, i, sobretot, una nova escola, on ningú sembla estar veritablement disposat a rebre-la amb els braços oberts. El tema del trasllat i l’enyorança conseqüent no és nou dins l’àmbit dels àlbums il·lustrats, ni tan sols dins l’esfera més gran de la literatura infantil i juvenil, però és la manera de presentar-ho i de plantejar-ne la solució allò que fa original i valuós aquest títol.

El llibre va merèixer una menció especial en els premis Bologna Ragazzi Award del 2017, i fou qualificada com “una obra íntima, plena d’humor i de tendresa”. L’humor pot ser degut al traç aninotat i dinàmic i al contrast de colors, més que a l’argument en sí, on hi pesa molt més el contingut emotiu i sentimental que no pas l’humor rialler. Hi ha una autèntica exploració dels sentiments pels quals travessa la protagonista: enyorança, soledat, decisió, afecte, companyonia... I les pàgines alternen la tota plana i tot color a sang amb composicions en vinyeta bicolor. El relat flueix bé, dolçament i pausada, i els interrogants que pot plantejar l’absència de mots, o la insòlita illa dels conills brillants es poden resoldre per simple sentit comú i empàtic.

Per saber-ne més sobre l’autora i el making off del llibre us recomanem visitar aquesta adreça, on hi trobareu tot el que us cal per acabar de fer-vos amics i amigues del llibre i de l’autora.

El conillet que volia pa de pessic

FITXA
=====
Títol: El conillet que volia pa de pessic
Autor: Ramon Besora
Il·lustrador: Zuzanna Celej
Edició: Edebé, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: tardor, compartir, cooperació, poesia


RESSENYA
=========
Ramon Besora ens regala aquest conte ple de música i rima, ideal per compartir la lectura en veu alta i fins i tot qui s’animi el pot cantar.
Es una història positiva sobre el fet de compartir.
Un matí el conillet es desperta amb molta gana però no li ve de gust un tros de pa sec sinó que prefereix un bon pa de pessic. Es aquí on comencen a aparèixer els animalets del bosc disposats a col·laborar amb les seves petites aportacions.
Les il·lustracions plenes de llum i suavitat de Zuzanna Celej ens transporten a un bosc de tardor on tot fa olor de fulles seques i molsa. Són il·lustracions molt realistes a doble pàgina que acompanyen perfectament al text.


Abecedari amagat / Abecedario

FITXA
=====
Títol: Abecedari amagat
Autora i il·lustradora: Imapla
Edició: Joventut, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: abecedaris

Títol: Abecedario: abrir, bailar, comer y otras palabras importantes
Autor: Ruth Kauman / Raquel Franco
Il·lustrador: Diego Bianki
Edició: Bruño, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: abecedaris, verbs

RESSENYA
=========
Arriben a les meves mans dos abecedaris que m'emporto de la llibreria junts a casa perquè són una de les meves debilitats. O sigui que aquesta ressenya serà més aviat descriptiva que no pas "crítica" perquè amb els abecedaris, no tinc criteri: m'agraden, no ho puc evitar. Per això no els he posat valoració amb "estrelletes" com acostumem a fer en aquesta casa.

El primer, Abecedari amagat de l'Imapla (quan em vaig assebentar que Imapla era el seudònim de "Imma Pla" vaig caure de cul a terra). Com altres de l'autora, juga amb imatges minimalistes - en el sentit que estan formades pels elements mínims necessaris per poder-les identificar. Utilitza colors molt contrastats i formes gairebé geomètriques, jugant amb la tècnica del collage (tot i que sospito que digital, no pas analògic) per cadascuna de les il·lustracions. A cada doble pàgina apareix una lletra "amagada a la il·lustració", pero de manera molt senzilla, o sigui que els petits lectors que estiguin aprenent a identificar les lletres de l'abecedari no se sentiran pas frustrats, sinó trobo que més aviat divertits per la imaginació que demostra la il·lustradora convertint les lletres en objectes, animals, plantes, escenaris, personatges, etc. Així, la A és un coet on els astronautes es dirigeixen a la lluna, la B un núvol que plovisqueja, la C una lluna al cel, o la D una banyera on un aneguet fa xip-xap. Molt adequadament, el text és breu, escrit en lletra de pal, i a cada frase la lletra ha substituït a la paraula que representa. Això s'entendrà millor amb un parell d'exemples:
- l'home bala surt disparat de la O (on la O és un canó)
- hi ha cocos a la X (on la X és una palmera)


El segon, Abecedario. Va guanyar el premi New Horizons a Bologna l'any 2015 i és ben bé el contrari de l'anterior, i aquest és un dels motius pels quals m'agraden els abecedaris; tot i que tots treballen amb el mateix contingut, la increïble varietat entre ells és espectacular i un cant d'amor a la creativitat de - no tots, però sí molts - els seus autors. Si Imapla utilitzava figures geomètriques grans per composar imatges més aviat simbòliques, en aquest cas les il·lustracions de Bianki no podrien estar més plenes de minidetalls que conviden a fixar-se en cadascun dels personatges i objectes que omplen les planes d'aquest llibre. Els autors han triat verbs (amb alguna excepció, vull pensar que per culpa de la dificultat de trobar verbs que comencessin amb les lletres Ñ, W o X) que comencen amb cadascuna de les lletres de l'abecedari. Els tres primers venen indicats al subtítol: abrir, bailar i comer, i segueixen dar, llorar, nacer, zapatear, jugar, soñar, peinar... De vegades s'utilitzen les dues planes per un sol verb, però més sovint es dedica a cada verb una de sola; de vegades, cada verb està il·lustrat per un grup de gent o un personatge que realitza aquella acció "a tota plana" ("llorar", per exemple, és un sol bailet en un vaixell de paper enmig d'un oceà de llàgrimes i la frase "llorar a mares"), però més sovint tenim un grapat de petites vinyetes on personatges sols, en parelles o en petits grups, realitzen accions relacionades amb aquell verb. Així, els autors aprofiten per presentar diferents situacions en les que es pot utilitzar el verb en qüestió (per exemple, a "mirar" tenim: mirar a lo lejos, mirar un vídeo, mirar por la ventanilla, mirar con asombro i mirarse a los ojos.) L'il·lustrador utilitza una paleta de colors molt limitada per cadascun dels verbs, i sorprèn gratament l'ús de persones de diferents orígens (ulls asiàtics, pells fosques) i de personatges amb diversitat funcional (llegint en braille o guanyant curses amb cadires de rodes).


Bé... sé que sovint ens queixem sobre si realment fan falta MÉS LLIBRES que parlin de determinats temes (sobretot els llibres d'hàbits: la por, la recança a anar a l'escola, les dificultats amb el menjar), i que de llibres d'abecedaris en tenim UN MUNT, però val la pena parar-se a mirar i a descobrir quins d'ells ofereixen una proposta interessant per plantejar als més petits les possibilitats de les lletres del nostre alfabet.

(Ok, és la meva excusa perquè m'agraden els abecedaris. Us ho he dit al principi i no us he pas enganyat!)

El gat que va parlar sense voler

FITXA
=====
Títol: El gat que va parlar sense voler
Autor: Claude Roy
Il·lustrador: Pere Virgili
Traducció: Lluís Maria Todó
Edició: El jardí secret de Viena, 2017
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: humor, poesia, gats


RESSENYA
=========
Cada vegada que em cau a les mans un llibre d’ El jardí de Viena l’obro a poc a poc, amb complicitat, sé que a dins m’hi esperen secrets i jardins laberíntics per recórrer.

Només obrir el llibre un enorme gat cal·ligràfic em dóna la benvinguda, es tracta de la dedicatòria de l’autor, i ja presagia tres dels elements que seran constants al llarg de la història: els gats, la poesia i l’humor.

Claude Roy relata una aventura amb un inici tant original com que un gat domèstic, fent allò tant propi dels gats, menja unes herbes del jardí per purgar-se que li produeixen un fet gàstric sorprenent: li donen veu humana i no una veu qualsevol, el gat recita en vers. I així és com un fet quotidià acaba desembocant en un circ dels absurds per plaer de tots i totes i és que Gaspard Mac Kitycat (perquè el nostre gat té ascendència aristòcrata escocesa, vés per on) provocarà tota mena de situacions hilarants a mesura que els convidats i visitants ocasionals vagin passant per la casa.

Novel·lista, assagista, poeta i crític d’art, Claude Roy, o Claude Orland, va néixer a França l’any 1915 i va morir el 1997. El 1985 va rebre el premi Goncourt de poesia. Va ser un amant dels llibres, les llibreries i les biblioteques i un home compromès políticament i socialment.

Ah, i dir-vos que al finalitzar el llibre us prometo que sereu coneixedors del secret més ben guardat de la història!. Qui es podrà resistir?.

Un llibre àgil, simpàtic i intel·ligent. Un homenatge a la paraula escrita.

[Llegiu-ne aquí el començament.]

Noche de gatos hambrientos

FITXA
=====
Títol: Noche de gatos hambrientos
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Guridi
Edició: Pípala (Córdoba/Argentina)
Edat: a partir de 10 anys


RESSENYA
=========
Un relat dur, amb paraules tan ben triades com esmolades i unes il·lustracions precises, fosques, cantelludes, es poden al servei d’un àlbum memorable, o que, si més no, perdurarà en la meva memòria. Podríem dir que pertany al gènere de la narrativa negra, que deu molt als diàlegs de Dashiell Hammett i a les pel·lícules de sèrie B protagonitzades per Bogart, però que també té un estimable i remarcable punt surrealista o de la narrativa de l’absurd que el fa singular. Molt singular.

Com en qualsevol novel·la negra, el protagonista deu ser un detectiu (tot i que això no es diu ni es mostra enlloc), que rep del seu confident l’advertiment del cop que es prepara al carreró dels genovesos. Quan hi arriba, el cop ja s’ha perpetrat, i no li queda altra cosa a fer, inexorablement, que emmanillar, a contracor, el culpable. Vull dir que tot l’entramat argumental respon, punt per punt, al patró clàssic, i això té molt de mèrit, sobretot per als fans del gènere. El que ja no és tan clàssic, i té un punt calderià (de P.Calders) és que les víctimes i els botxins, pertanyen al regne animal i més concretament a l’àmbit dels felins. Però aquest estrany aparellament dialogat i dialèctic de bèsties i persones flueix amb una naturalitat i versemblança literalment i literàriament admirables.

També cal valorar la maqueta, amb el joc tipogràfic conseqüent, amb frases ressaltades en groc o vermell, que posen de relleu la magnífica tasca feta per Guridi, qui, amb pocs trets, sap crear l’atmosfera ideal per a una història d’aquest tipus, que recomano francament, tant als petits lectors que saben llegir entreveient la trama més enllà d’allò que diuen els mots, com als vells lectors que ja n’han vist de tots colors. Ideal per a estudiants de secundària. I per als amants de les sardines fregides...

Regreso a casa

FITXA
=====
Títol: Regreso a casa
Autora i il·lustradora: Akiko Miyakoshi
Traducció: Ritsuko Kobayashi
Edició: Océano, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: anar a dormir


RESSENYA
=====
¡Bien! Podemos volver a disfrutar de un álbum ilustrado de Akiko Miyakoshi, a quien ya conocemos por La merienda en el bosque y Concierto de piano/Concert de piano. Esta vez nos trae un álbum que narra el regreso a casa de un conejito (o conejita) en br
azos de su mamá. Está muy cansado, apunto de dormirse, pero todavía le quedan energías para fijarse en lo que ve, huele y escucha agarrado al cuello de su madre, antes de caer dormido.

Con frases breves en primera persona (“Tengo sueño, hoy jugué demasiado” es la frase que inicia el álbum), seguimos el recorrido de esta pareja de personajes, madre y pequeño, que a pie por una ciudad oscura vuelven a casa pasando por un barrio que se prepara para la noche.

El restaurante y la librería están a punto de cerrar.La noche está muy silenciosa.No queda nadie en las calles.

El uso de luces y sombras - sobre todo muchas sombras - la paleta de colores amortiguada, los juegos de planos (las páginas van combinando planos en los que vemos a los protagonistas caminar por la ciudad con páginas en las que vemos lo que estos protagonistas a su vez ven a través de las ventanas: animales personificados - ovejas, cabras, ratones, osos - cocinando, viendo la televisión, en una fiesta, despidiéndose, leyendo, tomando un baño…

Las perspectivas, los puntos de luz, los escenarios, la caracterización de los personajes, la combinación de páginas a sangre con páginas en viñeta, la sensación de calma que transmite en general todo el álbum, el papel verjurado en el que está impreso… el conjunto es mucho más que el mero “Hàbits - anar a dormir - contes infantils”. Es un bellísimo álbum ilustrado que disfrutarán tanto los adultos como los pequeños. Que trate o no del irse a dormir es, en el fondo, lo de menos.