El elefante ha ocupado la catedral

FITXA
=====
Títol: El elefante ha ocupado la catedral
Autor: Juan Mayorga
Il·lustrador: Daniel Montero Galán
Edició: Veintisiete Letritas, 2013
Edat: representat, a partir de 5 anys; llegit, a partir de 10
Temàtica: teatre, societat


RESSENYA
=========
El teatre infantil és un cas especial. En la mesura en què depèn de la programació en teatres públics i de les subvencions, sol estar com a mínim contaminat de bones intencions. Abunda la pedagogia per sobre de la qualitat teatral. Dins de la LIJ, és un dels casos més evidents on «infantil» pot traduir-se en l’esperpent insuportable d’adults amb cuetes que parlen a crits. Al meu parer és més correcta la formulació de «literatura» que «també poden llegir els nens» (aquí, «teatre que també poden veure els petits»). Però això només elimina els exemples nefastos, no evita l’excés pedagògic. No sé quin adult voldria llegir una novel·la per aprendre a reciclar. Però si són nens, en el conjunt social, pensem que sí.

Deixem de banda, doncs, les obres dolentes. Penso per exemple en una obra bona, d’un col·lectiu consolidat amb més de quaranta anys d’experiència: Jan Totlifan, de L’Estaquirot Teatre. La vam veure al SAT i a casa ens va agradar a tots. Barreja diverses tècniques titellaires, fa riure i pensar, crea un personatge memorable. Però un personatge memorable no quan parlem de teatre, sinó quan els nens estan mandrosos i voldrien poder dir: «Iep, Nicolau!», per estalviar-se de fer la seva part.

Quan llegeixo El elefante ha ocupado la catedral, en canvi, penso només: això és teatre. Del bo. Del que encisa per la forma. I m’entren moltes ganes de veure l’obra representada. En un teatre.