Margarita

FITXA
=====
Títol: Margarita
Autor: Rubén Darío
Il·lustradora: María José Olavarría
Edició: Sleepyslaps, 2010
Edat: totes les edats
Temàtica: poesia


RESSENYA
=========
Quan vaig agafar aquest àlbum, tenia moltes espectatives, però alhora em feia una mica de por les comparatives -que com sabeu sempre són odioses-. Us explico... fa molt de temps, a la biblioteca vaig descobrir un petit àlbum editat per Ekaré, una joia d'quelles que tothom voldria al prestatge de casa seva, aquest àlbum era precisament Margarita, del conegut poema de Ruben Darío il·lustrat per Monika Doppert, l'any 1979.
El poema A Margarita Debayle, és un clàssic amb majúscules de la literatura llatinoamericana, un cant a la dolçor, a la imaginació, un poema que ens retornarà a la inocència dels infants i a la màgia dels contes.
Doncs bé, la veritat és que em va passar el que em temia, no em va agradar tant com l'edició d'Ekaré. El poema, és clar, és el mateix, però les il·lustracions no acaben de lligar amb el text. Si bé d'entrada les imatges són dolces i suggerents, no aconsegueixen transmetre tot el missatge del poema i ens fan perdre una mica el fil de la història.
Ha de ser molt dificil il·lustrar un poema, i més si és de la qualitat de Rubèn Dario. No deixa de ser un repte transmetre tot el seu significat i que en aquest cas la il·lustradora no ha estat a l'alçada. Paga la pena, però, felicitar la iniciativa de l'editorial de voler editar poesia il·lustrada.
I sí, les comparacions són odioses, però en aquest cas no hi ha color, em quedo amb l'edició d'Ekaré. Per cert, a aquells a qui els hagi picat la curiositat i no el coneixeu, Ekaré va tornar a editar-lo l'any 2008, en un format una mica més gran que el primer, però tant digne com el seu antecesor.

Marejalwar: la ciudad de las caravanas

FITXA
=====
Títol: Marejalwar: la ciudad de las caravanas
Autor: Íngrid de Armas
Edició: Madrid: Anaya, 2010
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: fer-se gran, relació pares i fills


RESSENYA
=========
L'Omar és un noi de catorze anys, fill de pare musulmà i mare budista, que està vivint el primer viatge en una caravana que fa la ruta de la seda. El seu pare, l'Alí, fa molts anys que fa aquesta ruta, és un dels mercaders més estimats i reconeguts de la zona i vol iniciar el seu fill en l'ofici.
La història és un viatge iniciàtic cap a l'edat adulta, un viatge pel desert de Taklamakán - a l'oest de la Xina- en el que l'Omar anirà coneixent la vida, la manera de fer de les persones, les dificultats que es trobarà en un futur, la duresa del desert...
L'autora li vol donar a la novel·la un aire introspectiu, pretén ser una d'aquelles novel·les que ens toquen i mouen els sentiments, però en canvi no ho aconsegueix. Tot i treballar molt els sentits (aromes, sons, vistes) no ens arriba a frapar, a tocar la fibra i si en canvi aconsegueix a aborrir una mica. La manca d'acció sumada a aquesta poca sutilesa per a arribar al nostre interior i al dels personatges, fa que perdis les ganes de seguir llegint.

Taoshira

FITXA
=====
Títol: Taoshira
Autor: Julia Golding
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2010
Edat: a partir de 12
Temàtica:


RESSENYA
=========
Taoshira es una de les quatre princeses de les illes de la Mitja Lluna Blava. Prové d’una cultura matriarcal, que es caracteritza per ser educada, silenciosa, podríem dir quasi asèptica. Dins la seva societat, demostrar els sentiments en públic denota feblesa i manca d’educació. Sempre porta el cap cobert, vesteix amb roba clara y porta la cara pintada de blanc, com si aquesta estètica ajudés a fer-la invisible.

El príncep Ramil es un jove actiu, amb un fort caràcter, impetuós, sorollós i rialler. De cabells negres i la pell fosca, representa la antítesis de Taoshira.
Els dos joves no tenen res en comú... excepte que cap d’ells vol a l’altre en matrimoni, però tots dos hi estan obligats.

Quan es troben, de manera inesperada, són raptats i fets presoners per tal d’evitar l’aliança política que desbarataria els plans del poderós i malvat Fergox.

A partir d’aquí els joves comencen un viatge ple d’aventures, on coneixen diferents cultures i diferents persones que els ajuden a trencar prejudicis i a començar a mirar-se l’un a l’altre com el que son: un noi i una noia joves que tenen, també, moltes coses en comú.

Taoshira és una novel•la èpica, on es tracta la política, la religió, la guerra i l’amor en una societat imaginària. Tot i que de seguida el lector fa un paral•lelisme entre aquesta societat i la nostra; on es fàcil veure també diferències racials, culturals o religioses.

Julia Golding, ens crida a trencar prejudicis, a deixar de tenir por i rebuig envers el diferent, per donar una oportunitat a conèixer a l’individu i valorar-lo com a persona.

L'ós que abraçava els arbres

FITXA
=====
Títol: L'ós que abraçava els arbres
Autor: Nicholas Oldland
Il·lustrador: Nicholas Oldland
Edició: Barcelona: Símbol, 2010
Edat: de 0 a 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
Simpàtica història on el protagonista és un ós feliç i amable, que porta una vida plàcida i tranquil•la. El nostre amic te curiosa particularitat: abraça tot allò viu que es troba pel bosc.

Un dia, però, apareix un llenyataire, i quan comença a donar cops de drestal a un dels estimats arbres del l’ós, aquest es a punt d’actuar com un ós ferotge... però s’adona que ell no es així, i fa el que li surt del cor... una gran abraçada al senyor de la destral!! Que passarà?

La il•lustració es feta amb colors plans, utilitzant una gran tonalitat de verds. No fa ús de la línia, excepte en el cas del llenyataire. En tot l’àlbum es respira netedat i simplicitat, alhora que expressivitat i sentimentalisme.

Un bon àlbum, senzill però amable i afectiu, que ens explica la importància de l’abraçada i que recomano per a totes les edats.

Taibhse (Aparició)

FITXA
=====
Títol: Taibhse (Aparició)
Autor: Carolina Lozano
Il·lustrador: -
Edició: Edebé, 2010
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
De l’allau de publicacions d’estil gòtic que ens desborda, conseqüència directe de la famosa saga Crepuscle, ens arriba Taibshe. Una servidora, ha de reconèixer que no és especialment amant de les històries de fantasmes, ja que em considero bastant escèptica amb el que no puc entendre mitjançant un raonament “lògic”, ara bé, he de reconèixer que amb les últimes pàgines escrites per Carolina Lozano, vaig acabar mirant al meu voltant amb certa inquietud. La narració en primera persona per diversos personatges regala una lectura molt amena al lector.

Taibshe ens narra una història d’amor entre la Liadan, una noia solitària de Barcelona que ha perdut als seus pares i es trasllada a Edimburg, on té una part de la família materna, per seguir allà els seus estudis. Amant dels llibres, se li ofereix la possibilitat de passar moltes hores a la biblioteca de l’instintut on estudia. És aquí on coneix l’Alar, un noi posseïdor d’una estranya combinació de gran bellesa i una passió per els llibres similar a la de la Liadan. Els fets que es desencadenen, trenquen totes les lleis de la física.

Amb aquesta obra ens endinsem a la ciutat d’Edimburg en un món ple de personatges, vius i morts, on la mateixa ciutat esdevé un personatge més. A base de llegendes urbanes i els recorreguts establerts a les guies de viatge per als turistes, descobrirem que hi ha vius amb molt poca flama que conviuen amb fantasmes absolutament incendiaris en aquest indret tan especial. Una història ben narrada, amb un treball de documentació acurat al seu darrera que esdevé una excel•lent novel•la, classificada com a juvenil però molt recomanable per a qualsevol adult. Una història plena d’amistat, amor i intriga capaç de glaçar la sang alhora que desfà els cors més freds.

Todos sus patitos

FITXA
=====
Títol: Todos sus patitos
Autor: Christian Duda
Il•lustrador: Julia Friese
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2009
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Si uno resumiera Todos sus patitos, solo por el argumento podría parecer “otro libro más de especies enfrentadas en la cadena alimentaria que acaban siendo amigas”. Otro Guji Guji, otro Rugidos y Orejas... Un zorro que pospone una vez el comerse al pato. Craso error, por supuesto, pues acaba por cogerle cariño y no poder zampárselo.
Pero la gracia está en que cada historia aporta su granito de arena, y el granito de arena de Todos sus patitos es la profundidad psicológica con la que caracteriza a los personajes, su evolución, la justificación de todo lo que ocurre. Sorprende cuando empezamos a leerlo la profusión de texto, y a medida que vamos avanzando lo entendemos: el autor necesita explicar cómo se crea ese vínculo entre Konrad (el zorro) y Lorenz (el pato); cómo Konrad va comentiendo pequeños errores con lo que iba a ser su comida (empezando por darle un nombre); cómo pasa el tiempo y Konrad, a pesar del hambre (y a pesar también de no desistir nunca de la idea de comer pato) no acaba de encontrar el momento justo para llevar a cabo sus planes alimenticios; y así, llegaremos al final sin poder evitar un pequeño nudo en la garganta, porque Todos sus patitos en realidad es más sobre el ciclo de la vida que sobre otra cosa: desde el nacimiento hasta la muerte, pasando por la amistad, el amor, la paternidad...
No quiero terminar sin destacar que si el texto es realmente excelente, también lo son las ilustraciones. Julia Friese encuentra la estrategia gráfica necesaria para los diferentes ritmos del texto, desde acumular acciones en una sola ilustración hasta utilizar viñetas, a modo de álbum de fotografías, para señalizar el paso del tiempo. Así mismo, integra diferentes técnicas no solo manteniendo la unidad estilística del libro, sino dándole una personalidad propia: es difícil concebir Todos sus patitos sin el trabajo de Friese.


Si el año pasado no se toparon con este libro, búsquenlo antes de que sea demasiado tarde...

¡¡Máaas!!

FITXA
=====
Títol: ¡¡Máaas!!
Autor: Peter Schössow
Il•lustrador: Peter Schössow
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2010
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


[El llibre també té edició en català, titulada “El vent!” i publicada per Símbol Editors.]

RESSENYA
========
Peter Schössow ilustra historias de otros (como en el caso de “Paula i la lleugeresa de l’ésser”), pero también ilustra textos propios. O quizá en lugar de “textos” deberíamos hablar de “guiones” o de “historias”, pues en el caso que nos ocupa, de texto hay más bien poco: el álbum contiene tan solo una frase en la última de sus ilustraciones. Una frase que convierte el libro en una historia circular, que invita a volver al principio para disfrutar del viaje que nos propone una vez más.
Así pues, tan solo con sus lápices, con un personaje y un puñado de escenarios, Schössow nos muestra el fantástico recorrido de un hombre que ve realizado, primero con estupefacción e incluso miedo, pero luego dejándose llevar y disfrutando, el sueño de muchos seres humanos: (lo siento, pero voy a desvelárselo) el de poder volar.
Una historia sencilla, breve, pero intensa. Basta con mirar las expresiones y las posturas del personaje para meterse en su piel, para “sentir” lo que él está sintiendo. Una historia fantástica e imposible, pero narrada con imágenes de una manera muy realista. El lector cerrará el libro pensando... ¿y si algo así pudiera ser posible?

PS: Una lástima que la doble página corte por la mitad las ilustraciones. En bastantes casos nos divide al personaje en dos. Se comentó en la tertulia que quizá una buena alternativa hubiera sido editar el libro en hojas de cartón, que permite visualizar las ilustraciones a doble página de manera más íntegra.

Cornèlius i el rebost d'impossibles

FITXA
=====
Títol: Cornèlius i el rebost d'impossibles
Autor: Carles Sala i Vila
Il·lustrador:
Edició: Barcelona: La Galera, 2010
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:
Premi Folch i Torres


RESSENYA
=========
A la petita ciutat de Tort arriba Cornelius i el seu jove ajudant per a obrir una botiga ben especial i màgica. Cornelius té la solució a totes les nostres mancances de caràcter: ens pot oferir valor o paciènica a canvi de res, o gairebé res, només una bufada... Però els problemes comencen amb la desconfiança de la gent.

A nivell de plantejament tota l’estona em recordava al Llibre negre dels secrets de F.E. Higgins (Cruïlla, 2007): un home gran i un jove, un secret, una botiga estranya... però tot el què tenia de bèstia i macabre aquesta història, en el llibre de Sala i Vila és dolçor i bon rotllo.

Ens trobem amb un argument ben lligat, amb un toc de fantasia, d’amistat i cert misteri. Per entendre’ns, la prosa d’aquest autor em recorda als llibres de l’Eulàlia Canal, com ara l’Arbre de les històries (Animallibres, 2010). Són dos autors que han omplert un forat a les nostres prestatgeries, ideals per ser recomanats a nanos del gomet verd (uns deu anys), amb històries d’una estructura clara però que enganxen i amb arguments i personatges atractius i ben definits.

Paraules emmetzinades

FITXA
=====
Títol: Paraules emmetzinades
Autor: Maite Carranza
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Edebé, 2010
Edat: a partir de 15 anys
Temàtica: maltractament, violència de gènere
Premi Edebé de literatura juvenil


RESSENYA
=========
Quan penso amb novel•les juvenils (o no tant) que tractin el tema del maltractament, la violència de gènere, etc. sempre em vénen al cap aquests tres llibres que em van impactar molt:
Respirar sota l'aigua d’Alex Flinn. Empúries, 2002
M. de Lolita Bosch. Cruïlla, 2005
Ulls verds de Joyce Carol Oates. Cruïlla, 2005
Els dos primers, especialment, perquè a banda de la temàtica, tenen a més una estructura que els fa molt originals.

Doncs bé, a partir d’ara sumo a la llista de llibres que retraten l’horror dels maltractaments el nou llibre de Maite Carranza. No puc explicar-ne gaires coses perquè la novel•la pren forma de thriller i us espatllaria la seva lectura. Només us recomano que la llegiu. Segurament gràcies a la feina de guionista de l’autora, el llibre té una estructura i un ritme trepidant, que enganxa i horroritza alhora. Una noia desapareguda, un cos que mai es va trobar, un policia a punt de jubilar-se, uns quants sospitosos, un cas a punt de ser arxivat...
La trama està al meu entendre molt ben travada i aconsegueix transmetre l’angoixa i el drama d’una noia que porta quatre anys tancada en un “zulo” i de cop i volta, pot fer una trucada de mòbil.

Vulèvulà

FITXA
=====
Títol: Vulèvulà
Autor: Olga Molina
Il·lustrador: Olga Molina
Edició: Thule Ediciones, 2010 (Col. Trampantojo)
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
“No hi és, al seu llit. No hi és, a la seva flor, ni a dins de les sabates. És hivern i no la puc trobar enlloc. Si pogués volar, et trobaria! Oh, però si ets a l'hort! Anem a volar plegades!”

Olga Molina ha creat un meravellós àlbum amb un text breu i senzill que funciona d’una manera molt curiosa amb les il•lustracions, també fetes per ella.

Només començar la història, el text que apareix atrapa al lector i el convida a acompanyar a la protagonista a buscar allò que ha desaparegut i a tractar d’endevinar o descobrir la seua entitat.
Al llarg de la narració no se’ns diu mai el que s’ha perdut però de segur que el xicotet lector ho aconseguisca, ja que el text va acompanyat d’unes il•lustracions prou suggeridores. Els colors del llibre i de les il•lustracions (rojos, negres i blancs, propi del que es busca), el disseny i altres observacions més ajuden al lector a esbrinar allò que busquem.

En aquest sentit, pel que fa a la part poètica i artística funcionen en un perfecte equilibri. Il•lustracions i text es recolzen l’un en l’altre. El text va donant una informació i les imatges una altra, motivant a continuar llegint, va creant una intriga en el lector de què és el que busquem i on està realment. El desenllaç és sorprenent i motiva a imaginar altres aventures.

Bocins de felicitat

FITXA
=====
Títol: Bocins de felicitat
Autor: Maria Tarragó
Il·lustrador: Maria Tarragó
Edició: Barcelona: SD, 2010
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: estima, valors


RESSENYA
=========
En poc d’espai, amb unes bones imatges i unes poques paraules es pot dir molt i en molt de sentiment.
Les coses menudes són les que donen sentit a la nostra vida. Simplement les coses més senzilles del dia a dia són les que més importen. Aquest llibre de Maria Tarragó ho demostra.
Amb unes il•lustracions molt genuïnes i amb els bocins de felicitat que ens dóna la vida i també els llibres.

Us el recomane! Per regalar, per compartir,...

Sd edicions és una editorial que té col•leccions diferents i diverses, a més aposta per joves talents que sempre és d’agrair. Són tots llibres xicotets però que es fan veure, es deixen mirar, palpar, ... no pots resistir no endur-te’ls a casa.

¿Dónde se esconden los gigantes?

FITXA
=====
Títol: ¿Dónde se esconden los gigantes?
Autor: Mij Kelly
Il·lustrador: Ross Collins
Edició: La Galera, 2010
Edat: de 4 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest és un àlbum il•lustrat molt entretingut, que amb unes il•lustracions de traç senzill i carregades de detall aconsegueixen captar l’atenció dels nens i nenes des de la primera pàgina.

El text escrit és molt breu i s’estructura en forma de rodolins que faciliten la lectura en veu alta. A cada pàgina trobem una estudiada contradicció entre el que ens mostra la imatge, i el que ens està explicant el text, cosa que convida a jugar amb els infants.

En definitiva, un viatge ple de fantasia, en el qual descobrirem follets, nans, prínceps encantats i molts més éssers fantàstics mentre acompanyem a la protagonista, una nena que no serà capaç de veure la màgia fins que entengui que, la màgia, moltes vegades, rau en la mirada d’un mateix.

El Pequeño Rey. Director de orquesta

FITXA
=====
Títol: El Pequeño Rey. Director de orquesta
Autor: Javier Sáez Castán
Il·lustrador: Javier Sáez Castán
Edició: Barcelona: Ekaré, 2010
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Nou títol de la sèrie El Pequeño Rey. En aquest àlbum, el pequeño rey no pot dormir. Per evitar l’avorriment, surt del seu llit i arreplega uns quants insectes, que ja dormien, per tal de fer música pel jardí. Tanmateix la situació se li escapa de les mans i els petits músics no callen, tot i els esforços del director d’orquestra. Quan ja està a punt de fer ús de la força física per aconseguir-ho, una forta tempesta fa callar tot el xivarri i ajuda a restablir la calma i l’ordre perduts.

Ens trobem davant una obra estudiada fins al mínim detall pel seu autor: la enquadernació, tractada com si fos una obra antiga, amb el llom de tela, o la il•lustració, que imita el gravat, o ara detalls de la mateixa, com la caixa en què transporta als insectes on posa “BORAX. Insect powder”.

En paraules de Javier Sáez Castán el pequeño rey ens parla de contraris i de mides. De contraris, ja queda palès en el títol: pequeño (una cosa petita) i rey (que implica grandiositat). D’altra banda el “rey “pels lectors és petit de mida (és un nen) però gran en poder, en canvi, pels insectes és un ser enorme de mida i no entenen l’altre vessant.

La primera pàgina del pequeño rey es veu al personatge amb un lupa que mira un insecte, es per això que totes les il•lustracions son rodones, com si nosaltres també veiéssim a través d’aquesta lupa. En el director de orquestra, no porta una lupa sinó que a la mà té un picarol, potser es una pista per fer-nos veure que l’àlbum ens parlarà de volum, de soroll.

El soroll del pequeño rey, el soroll dels insectes (que tot i tenir instruments fan el soroll que els ha donat la natura.. “cri, cri, cri, -tañía el grillo. –Chrrrrr- chirriaban las cigarritas. –Bzzzz- zumbaba el chicharrón.”), i el soroll de la natura, el més fort i dominant de tots, gràcies al qual es torna a la pau i a l’ordre.
El comportament del pequeño rey, és com el de qualsevol altre nen, si no té son, ningú dorm, i tots han de ballar la seva música. Quan, pel contrari, vol dormir, exigirà aquesta calma que necessita a cops, si cal. No en va als petits de cada família sovint els diem els reis de la casa, oi?

En definitiva estem davant un bon àlbum per grans i petits ple de detalls que convido a descobrir.

Retrum

FITXA
=====
Títol: Retrum
Autor: Francesc Miralles
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Estrella Polar, 2010
Edat: a partir de 14
Temàtica: novel·la "gòtica"


RESSENYA
=========
De Retrum em va cridar l’atenció la seva portada: negra negríssima amb un rostre de perfil en blanc i negre i el títol en rosa xiclet. Però de seguida me’n vaig adonar que no hi havia gaire més. Al meu entendre es una història rocambolesca amb un desenllaç forçat que deixa indiferent al lector.

La trama es centra en un noi anomenat Cristian, qui en un accident perd al seu germà bessó. Aquest fet el fa un ser solitari fins que coneix dues noies i un noi d’una tribu urbana anomenats gòtics. Com a tret característic un gòtic va sempre vestit de negre, amb la cara blanca, els llavis morats i sent una estranya fascinació per la mort i tot allò que l’envolta.
El Cristian se sent atret per la mort però també per l’Alèxia, una component d’aquest trio. Quan inicien una relació romàntica, cap a la meitat del llibre, aquest pren un gir i ella es assassinada. Però a partir d’aquí el noi veu a la seva estimada en diferents ocasions: ja no s’entén gaire si la morta es ella i se li apareix un fantasma, si es la seva germana bessona (ja que l’Alèxia també te una germana bessona morta) o què passa exactament.
El final del llibres és precipitat i sense gaire sentit, semblant a una novel•la de misteri de poca qualitat on a corre cuita cal descobrir l’assassí i la trama per enllestir aviat.

La novel•la te una pàgina web amb una banda sonora: la música que el Cristian escolta a la seva habitació, i diferents fotografies de cementiris d’arreu, així com la possibilitat d’establir contacte amb fans del llibre i del moviment gòtic.

Días de hijo

FITXA
=====
Títol: Días de hijo
Autor: Philip Waechter
Il•lustrador: Philip Waechter
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2010
Edat: adultos (especialmente, si acaban de ser papás)
Temàtica: paternidad


RESSENYA
=========
Philip Waechter ha sido papá. Se nota. No me creo que, de cualquier otro modo, pudiera haber hecho este libro. Es de esos en los que la sinceridad traspasa cada una de sus páginas. Vaya... puede que me equivoque, pero... ¡menuda decepción si así fuera!

Philip Waechter ha sido papá, y en este “Días de hijo” escoge momentos, desde el nacimiento hasta que el peque ya camina, que titula, ilustra y comenta. Son momentos clave, momentos anecdóticos, momentos sin ninguna importancia (y al mismo tiempo con toda la importancia del mundo). Los días buenos, los días malos, las enfermedades, las conversaciones, los primeros zapatos, la excursión al zoo. Viñetas de una página, dos a lo sumo; algunas ilustraciones acompañadas de un breve diálogo; otras, completamente mudas pero no por eso menos significativas. La experiencia de ser padre vista a través de los dibujos de línea clara, en el mismo estilo de línea clara al que ya nos tenía acostumbrados en otras joyas suyas como “Yo”.
Entre la abundancia de libros que cantan las excelencias de la maternidad, un libro que habla sobre paternidad es especialmente bienvenido.

PS: Qué curiosidad... ¿realmente escucha Philip Waechter los partidos del “Atleti” por la radio, o en el original alemán se trataba del Bayern de Munich o del Werder Bremen y se trata de una licencia del traductor? Personalmente, y teniendo en cuenta que se trata de un libro que principalmente van a leer adultos, hubiera preferido una nota al pie de página...