El pollet valent

FITXA
=====
Títol: El pollet valent
Adaptació i il·lustracions: Robert Byrd (Buenos Aires, 1971)
Traducció: Susana Tornero
Edició: Joventut, abril, 2015
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: natura, camí, muntanya


RESSENYA
=========
Un dia, la mare Lloca fa anar el pollet al mercat, de cop li cau un aglà al cap i li sembla que "el cel cau, el cel tomba". Pot ser la fi del món? Una catàstrofe així s'ha de comunicar al rei. El pollet, petit, valent i decidit enfila el camí per avisar-lo i mentre corre va topant amb tot d'amics que, quan els diu que passa, també tenen por i s'afegeixen a la corrua: la gallina, l'ànec, l'indiot, el conill, el porc, el ratolí, dos tals i el gripau. Tots, molt esverats travessen el bosc i es troben una guineu que, amb la seva astúcia, els canvia el pla.

Aquest és un conte de la tradició oral, universal i més vell que l'anar a peu. Existeixen moltes variants d'arreu, els estudiosos l'han classificat com ATU 20C i ATU 2028.* D'aquest segon l'Amades en recull una rondalla similar; però, enlloc d'un pollet la protagonista és una gallina; enlloc d'una guineu es troben el llop; enlloc de tancar-los al celler, el llop se'ls cruspeix; enlloc de cercar al rei, demanen ajuda al ferrer per obrir la panxa al llop...

Els contes tradicionals ja ho tenen això, més que un conte, són una suma de variants, que cadascú adapta i recrea a plaer.

Aquí Robert Byrd manté la fórmula rimada, la rima interna i part de l'argument, més unes il·lustracions exuberants.

Anem a pams. Pel que fa al text rimat: els noms dels protagonistes són rodolins, en català, la Lloca Cloca, la gallina Caterina, l'aneguet Espinguet, etc. i es repeteixen cada vegada que un personatge s'incorpora a l'estampida, recurs que crea una melodia/cantarella molt útil per a la memorització i/o lectura en veu alta. Trobem la rima interna en frases tan significatives com "sortim aviat o acabarem dins l'estofat" o "el Guillot esta aclucant l'ull i esperant que l'aigua faci el bull", per exemple. Sumem-hi, a més, l'ús d'onomatopeies, blam, plof, ...

Pel que fa a l'argument, Byrd és habil potenciant la imaginació del pollet per superar i venjar l'astúcia de la guineu. El pollet, quan allibera els seus companys del celler i s'adona que "el cel no cau", li ho fa creure a la rabosa tirant-li pomes al cap. Llavors es ella qui cau en el parany, qui ho comunica al rei i qui queda en evidència.

Al final veiem el pollet dormint al llit i no aclarim si tot plegat és un somni o una vivència. El que queda clar és que la seva mare l'acull amb tota la dolçor de les lloques.

Pel que fa a les il·lustracions són exuberants, la natura vegetal i animal és desbordant, esponerosa, preciosista. Tot hi és en excés i no es fa ni feixuc ni carregós. Byrd crea un ambient antic, fixeu-vos en el pont, és una filigrana de ves a saber quin segle... També ho dic pel vestuari, les cases i el seguici del rei, tota una ironia. Colors i línies cuidades al milímetre, utilitza la ploma, tinta i aquarel·la. Totes les il·lustracions són a doble pàgina, i alterna pàgines a sang, on el text trepitja el dibuix, i pàgines amb marge per col·locar el text a sota.

En definitiva, un clàssic amb il·lustracions clàssiques, molt recomanable.

Més info:
http://www.editorialjuventud.es/4203.html
http://www.robertbyrdart.com/index.html

***

*Vegeu el cercador de la rondalla catalana: http://rondcat.arxiudefolklore.cat/

ATU 20C. La gallina i els seus companys: A un animal domèstic li cau al cap un avellana; ho diu a diversos animals o objectes amb qui es troba emprant una fórmula rimada. (Serveix d'introducció als tipus ATU 124 o 130).

ATU 124. La casa de plomes: Tres animals abandonen el corral i per passar la nit es fan una casa. Un se la fa de plomes, l'altre de llana i el tercer de ferro. Es presenta el llop, desfà les dues primeres cases d'una bufada i es menja l'animal estadant. El llop no aconsegueix desfer la tercera casa i l'animal sobrevivent fa que el llop caigui en una perola d'aigua bullent i mori.

ATU 130. Els animals van de viatge: Diversos animals domèstics o de corral emprenen un viatge; arriben a una casa on viuen uns llops, els expulsen i s'hi queden; sopen i se'n van a dormir repartits al caliu, en una lleixa, a les pedres de la llar, darrere una porta, etc. Tornen els llops i quan un va a cercar foc per encendre el llum, els animals l'ataquen cadascun des del seu lloc. Els llops fugen i un dels fugitius dóna una interpretació terrorífica del que ha passat.

ATU 2028. Li obren la panxa al llop: El llop es menja successivament una sèrie de persones o animals (generalment després d’un diàleg formulístic). Finalment li obren la panxa i poden sortir.