Croc Croc en la escuela de esqueletitos

FITXA
=====
Títol: Croc Croc en la escuela de esqueletitos
Autor: Stéphane Levallois
Il•lustrador: Stéphane Levallois
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2009
Edat: de 0 a 5
Temàtica: Igualtat


RESSENYA
=========
Croc Croc és sens dubte el personatge “gòtic” menys macabre amb que mai m’hagi topat. Dic gòtic perquè, seguint les darreres tendències literàries, és un esquelet que viu en el món dels morts envoltat de la seva família esquelet i dels seus companys de classe, també esquelets. Tota l’escenografia seria, a priori, sinistra. En Croc Croc menja cucs, dorm en un taüt i porta, per motxilla una làpida. Però en Croc Croc no és més que un ésser trist perquè és un esquelet diferent (té el cap completament vermell) que no és acceptat pels seus companys de classe. I en el seu afany de ser acceptat ens fa seus i es converteix en un personatge entranyable. En definitiva, un conte sobre les diferències i com superar-les de la mà d’un personatge tendre i divertit.

La ciutat invisible. Expedient Joshua

FITXA
=====
Títol: La ciutat invisible. Expedient Joshua
Autor: M.G. Harris
Il•lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2009
Edat: de 11-13
Temàtica: Ciencia ficció- història


RESSENYA
=========
En Joshua,un adol•lescent britànic perd el seu pare, reputat arqueòleg, en circumstàncies estranyes. Estava investigant un còdex perdut de la cultura maia. Les proves i declaracions policials sobr la seva mort porten a en Joshua a concloure que ha estat assassinat. En Joshua decideix anar a passar una temporada a Mèxic amb els seus amics. Ha d’aclarir també els rumors sobre una relació amorosa que el seu pare mantenia amb una jove mexicana i que han trsasbalsat la seva mare. Un cop a Mèxic descobreix l’existència d’una civilització maia que ha perdurat fins als nostres dies i que viu sota terra. També s’assabenta que ell forma part d’aquesta civilitzacio i que n’és un dels seus representants, igual que ho fou el seu pare…

La ciutat invisible és una novel•la amena i de lectura fàcil que pot ser interessant per a joves a qui els agradi l’aventura i la ciènmcia ficció i que estiguin una mica cansats de la temàtica gòtica que s’ha apoderat de la novel•la juvenil en els darrers temps.

Mil caballos

FITXA
=====
Títol: Mil caballos
Autor: Roberto Piumini
Il·lustrador: Michel Fuzellier
Edició: Siruela, 2009 (Las tres edades)
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: contes sobre cavalls


RESSENYA
=========
Recull de contes amb arguments d’orígens diversos (n’hi ha d’inventats per l’autor, per descomptat, però també de tema mitològic, llegendari, històric...). Cadascun explica amb traça, naturalitat i una extensió aproximada de tres pàgines, el cas d’un cavall diferent. Bucèfal i el cavall de Tròia són només dos dels molts equins que comparteixen llibre amb una pila de personatges valents, curiosos, eixerits... Els contes, a més, tan aviat tenen lloc a Amèrica com a l’Orient Llunyà, a Austràlia con a la Grècia Antiga... Senzill i molt recomanable.

Poe

FITXA
=====
Títol: Poe
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Il·lustrador: Alberto Vázquez
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2009
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: biografia


RESSENYA
=========
Poe, relat biogràfic d’Edgar Allan Poe, recorre diversos episodis determinants a la vida i a la escriptura de l’autor nord-americà. Jordi Sierra i Fabra ha volgut ser rigorós amb les dades: les cites de cartes que apareixen al llarg del llibre són textuals i cada esdeveniment està curosament encapçalat per la seva data (exacta o aproximada). Aquesta tasca divulgativa –apreciable per sí mateixa- la du a terme Sierra i Fabra desplegant els seus dots de narrador i la seva passió per l’obra de Poe: sap aplegar els commovedors retrats dels principals personatges, una interessant panoràmica dels títols imprescindibles del protagonista i de les circumstàncies en que van ser escrits, i un acostament planer a la vida de Poe, en un text que atrapa al lector. L’únic que entela l’eficàcia del llibre és que la prosa de Sierra i Fabra (precisa, dinàmica, clara) no aconsegueix evocar l’univers literari de Poe, les paraules el descriuen però no ens hi traslladen: enmig del text biogràfic, els breus fragments de “El corb”, “La caiguda de la casa Usher” o “La màscara de la mort vermella”, entre d’altres, sonen hermètics, foscos, aliens al conjunt. En canvi, les il•lustracions de Alberto Vázquez copsen de manera suggerent, en blanc i negre, l’esperit de l’obra de Edgar Allan Poe. Una bona opció seria recomanar la lectura d’aquest llibre i, paral•lelament, la dels contes originals que s’hi esmenten.

Pequeña Parka

FITXA
=====
Títol: Pequeña Parka
Autor: Arianna Squilloni
Il·lustrador: Arianne Faber
Edició: A buen paso, 2009
Edat: ¿?
Temàtica: Mort


RESSENYA
=========
Curiós volum que, mitjançant un senzill argument, engega un recorregut artístic a través de diverses manifestacions o encarnacions tradicionals de la mort. Fa abstracció de temes propis de la cultura i el folklore que encara són estranys per a les criatures: les tres parques, els escacs com a metàfora, la mort que pesca... No sembla, doncs, un llibre infantil, sinó un brevíssim àlbum per a adults que ha estat adaptat als nens afegint-hi una breu nota explicativa final.

Del cuidado de las ardillas. Una guia práctica

FITXA
=====
Títol: Del cuidado de las ardillas. Una guía práctica
Autor: -
Il·lustrador: Axel Scheffler
Edició: Barbara Fiore, 2009
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest és un llibre de format petit que amb l’excusa de ser una guia que explica com domesticar un esquirol, ens retrata el comportament d’aquest simpàtic animal. Cada plana descriu una situació i va acompanyada d’unes il•lustracions molt entranyables que volen transmetre el respecte cap a la natura i els animals amb un punt d’humor. Explica com ha de ser la gàbia on ha d’estar l’esquirol, el que ha de menjar, etc... però en cap moment veiem l’esquirol tancat i tampoc al final, on deduïm que el millor lloc on pot estar és a la natura, ja que és un animal salvatge.
Al final hi ha una explicació de com es comporta l’esquirol amb els homes i a la natura: és un animal àgil i astut que aconsegueix tot el que es proposa.

No sé on tinc el cap

FITXA
=====
Títol: No sé on tinc el cap
Autor: André Bouchard
Il·lustrador: Quentin Blake
Edició: Combel, 2009
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
“No sé on tinc el cap” és una expressió que fem servir ben sovint i que en aquest conte pren un caire molt explícit. Un bon dia el pare d’una família arriba a casa sense cap i com que no hi veu ensopega per tot arreu. Els seus fills per solucionar el problema, després de buscar-lo per tot arreu, li fan un cap de cartró per tranquil•litzar la seva mare que no para de plorar pensant el què diran els veïns. Li posen el cap de cartró i com si d’un robot es tractés tots s’aprofiten de la situació. Els nens el porten a comprar a una botiga de joguines i compren mig establiment ja que el pare tecleja el número secret com si fos un autòmat. La mare també està encantada, ja que li fa fer totes les feines de la casa sense que es queixi i a més no ronca a les nits. Tota la història pren un aire molt còmic amb les il•lustracions de Blake però també té un punt sòrdid en alguns moments com per exemple quan la mare li treu el cap de cartró per alimentar-lo amb un embut. Estan més preocupats del què diran que no pas del fet que no tingui cap. Però ésclar, tota la història només és una metàfora ja que un dia l’home torna de treballar amb el cap autèntic que se l’havia deixat un dia a la feina.

La poma vermella

FITXA
=====
Títol: La poma vermella
Autor: Feridun Oral
Il·lustrador: Feridun Oral
Edició: Joventut, 2009
Edat: de 0 a 5
Temàtica:


RESSENYA
=========
Una poma vermella és el centre argumental d’aquest conte que tracta de la solidaritat i l’amistat. És hivern, està nevant, tot és blanc i un conill veu una poma vermella dalt d’un arbre tot pelat. Per tal d’aconseguir-la busca l’ajuda d’altres animals. Cada vegada s’adreça a un depredador més gran fins que gràcies a un ós ho aconsegueix, però no se la menja tot sol sinó que se la reparteix entre els qui l’han ajudat. El conte s’acaba amb una il•lustració de tots els animals dormint a la cova de l’ós satisfets com si s’haguessin menjat un gran àpat.
És una història amb un argument senzill però destaca pel tractament plàstic de la narració. Les il•lustracions tot i retratar un temps fred d’hivern són molt càlides amb tot un ventall de grisos i blancs on hi contrasta el vermell de la poma. Totes les planes tenen flocs de neu que van caient sobre els personatges, les guardes i la portada. Entremig de la neu també destaquen les expressions dels animals que en comptes de menjar-se uns als altres s’uneixen per aconseguir un objectiu comú.

La isla del poeta

FITXA
=====
Títol: La isla del poeta
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Il•lustrador: -
Edició: Madrid: Siruela, 2009
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: -


RESSENYA
=========
El último Sierra i Fabra que había leído fue su Kafka y la muñeca viajera, y me gustó mucho. En cambio, esta novela tiene algo que no me ha llegado, y no sé muy bien identificarlo. Creo que tiene que ver con la protagonista, Isa, una chica española de 19 años que viaja hasta una isla en la costa de Colombia en la que vive, retirado del mundo, el poeta que despertó en ella el amor por la poesía y que, en sus propias palabras, le salvó la vida, pues lo descubrió justo antes de someterse a una grave operación cuyos resultados fueron poco más que milagrosos. Isa no habla en primera persona en la novela, lo hace un narrador por ella, y hay un vacío entre la voz del narrador e Isa como personaje que no debería de estar ahí.
La novela transcurre entre la tarde en que Isa llega la isla y la mañana siguiente, cuando se marcha, después de haber pasado la noche en la cabaña de Isaac Estruch, el “poeta maldito” que tras conseguir la fama y la gloria con la publicación de tres libros desapareció para el mundo, se retiró y dejó de publicar. Isa va hasta allí para conocerlo, para hablar con él, para preguntarle por qué dejó de escribir, para hablarle de lo importante que es él para ella, para pedirle que sea su maestro... llega con las ideas muy claras de lo que quiere, pero querer no siempre es poder, y los acontecimientos se desarrollarán de manera diferente a como ella lo espera.

“Si quieres ser poeta, escribe, nada más. Escribe sin parar, vacíate, rómpete, vive, siente, pero sobre todo mira al mundo cara a cara, explórate a ti misma, sumérgete hasta las orejas en todo. Arráncate la vida con cada verso.”

Si hubiera leído este libro con quince años, cuando yo también era, a mi manera, como Isa, hubiera hecho de él uno de mis libros de cabecera. Pero leído ahora, con los años, lo encuentro pretencioso. Es lo que tiene Sierra i Fabra, ¿no? Los adultos nos preguntamos por qué gustará tanto a los adolescentes...

Una nube en mi cama

FITXA
=====
Títol: Una nube en mi cama
Autor: Heinz Janisch
Il•lustrador: Isabel Pin
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2008
Edat: a partir de 5 años
Temàtica:


RESSENYA
=========
Heinz Janisch es, en el fondo, un poeta. Lo que pasa es que la poesía no siempre toma la forma de versos y rimas. A veces se nos presenta en lugares inesperados como son los álbumes infantiles. Solo así se explica que de la pluma de Janisch hayan salido libros como Mejillas rojas o El pañuelo de mi abuela. Ahora vuelve a regalarnos parte de su imaginación en este álbum titulado Una nube en mi cama, que se abre con dos ilustraciones mudas en las que vemos a una niña y a un niño volviendo del colegio y disponiéndose a pasar la tarde hablando e imaginando encaramados a un árbol.
El diálogo se repite con el mismo esquema página tras página.
Ella explica algo que ha sucedido hoy (“Hoy encontré una nube en mi cama”, “Hoy goteó la Vía Láctea”, “Hoy me he sentado con un gorila en un árbol”), y tras la pertinente pregunta de su compañero (“¿Y tú qué hiciste?”, “¿Dónde?”, “¿Qué habéis hecho?”), ella responde (“Me acosté a su lado”, “En mi abierta boca”, “Deberes”). Cuando el álbum termina, se disponen a intercambiar papeles, y será ella la que escuchará las historias que él le cuente.
No es solo en las asociaciones imposibles, las preguntas inesperadas, o las respuestas, siempre sorprendentes, sino en una combinación de los tres elementos, donde radica la poesía, el humor, la imaginación y, en definitiva, la gracia del libro.
Bueno... en la combinación de esos tres elementos MÁS las ilustraciones de Isabel Pin, por supuesto, que juegan más a esconder que a mostrar, a insinuar y a dejarnos imaginar.

101 aventuras de la lectura

FITXA
=====
Títol: 101 aventuras de la lectura
Autor: VV.AA.
Il•lustrador: VV.II.
Edició: Artes de México – IBBY México, 2007
Edat: a partir de 12
Temàtica: lectura


RESSENYA
=========
Nos ocupa un libro poco usual en este espacio dedicado a la LIJ, pero que bien merece que hablemos de él, pues estoy segura de que muchos de vosotros, lectores, desconocéis de su existencia pero saldréis a buscarlo a vuestras bibliotecas o librerías más cercanas para poder disfrutarlo.

Se trata de un volumen editado conjuntamente por Artes de México e IBBY México que recoge, como indica el título, 101 opiniones, citas, máximas, fragmentos (desde una línea hasta un párrafo), de autores clásicos y contemporáneos, sobre el acto de la lectura, en múltiples facetas (tantas, de hecho, como citas componen este bello volumen). Cada uno de los textos ocupa una página y viene acompañado de una ilustración (los ilustradores del volumen son María Figueroa, Valeria Gallo, Juan Gedovius, Mauricio Gómez Morín, Carmina Hernández, Quetzal León, Alejandro Magallanes, Manuel Marín, Manuel Monroy y Carlos Pellicer). Además, acompaña

Reproducimos a continuación la presentación del libro que firman Bruno Newman y Alberto Ruy Sánchez, ya que explica mejor de lo que yo ahora podría, el contenido y la intención de la obra.

“Este libro reúne la selección de 101 frases agudas, sensuals y profundas, muchas veces osadas y traviesas que el acto de leer ha despertado en autores muy diversos. Son citas a su vez citables que nos emocionan, nos hacen pensar e incluso pueden ayudarnos a vivir. Es un proyecto conjunto entre Artes de México e IBBY México, con la finalidad de incentivar la lectura y la reflexión sobre ella. Y con la idea de que IBBY México, la Asociación Mexicana para el Fomento del Libro Infantil y Juvenil, A.C., se beneficie de su venta. Durante varias sesiones, un equipo de lectores formado por Maye Castro, Azucena Galindo, Gabriela Olmos, Margarita de Orellana, Norma Romero y Luis Téllez, integrado como un gozoso taller de lectura sobre la lectura, compartimos y discutimos en voz alta nuestras experiencias para llegar a las 101 elegidas. Se organizaron en diez temas amplios y, para multiplicar el placer de la experiencia, se invitó a diez de los mejores ilustradors de libros que hay en México para que cada uno se encargara de un tema. Una nueva tipografía, llamada Lectura, diseñada especialmente por Leonardo Vázquez, se estrena en estas páginas. Una lúcida introducción de Alberto Manguel, el gran historiador de la lectura, abre la edición. Buscamos un libro de la más alta calidad en forma y contenido que pueda ser orgullo y placer de quien lo tenga y recomiende o regale. Uno de esos libros que ayudan a darle sentido a la vida, a ejercer el placer de comprender mejor lo que hacemos o podemos hacer.”

Doy fe de que han conseguido lo que buscaban.

Y para terminar, les dejo con una de las 101 frases seleccionadas, que me ha parecido especialmente pertinente:

“Nunca es demasiado temprano para compartir un libro con los niños. Si aguardamos a que sepan leer para hacerlo, es como si esperáramos a que él supiera hablar para hablarle.” Penélope Leach.

El secreto de la garganta del ruiseñor

FITXA
=====
Títol: El secreto de la garganta del ruiseñor
Autor: Peter Verhelst
Il·lustrador: Carll Cneut
Edició: Barbara Fiore, 2009
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Una edició de luxe basada en el conte d’El rossinyol de H.C. Andersen. De fet és una redimensió elegant i extraordinària del conte del petit ocell que és portat a cantar davant de l’Emperador de la Xina per complaure el seu desig de bellesa. L’essència és el text d’Andersen encara que Verhelst hi afegeix descripcions, allarga alguns passatges i dóna més força a alguns personatges com el jardiner que dissenya el jardí imperial o la jove nena que li parla del rossinyol.
El resultat és un llibre il•lustrat editat amb un gust exquisit, on anem trobant al llarg de les 61 pàgines que el composen les imatges de Carll Cneut, un autor que mai ens deixa indiferents. A banda de les imatges centrades en personatges de l’entorn de l’Emperador - molt riques pel què fa al vestuari -, destaquen totes les visions del jardí imperial, il•lustrades amb tons verds, blaus i grocs, plenes de misteri i de gran bellesa.
Un llibre doncs per explicar a petits però també per a regalar a qualsevol adult que estimi els llibres.

Emily the Strange. Els dies perduts

FITXA
=====
Títol: Emily the Strange. Els dies perduts
Autor: Rob Reger i Jessica Gruner
Il·lustrador: Rob Reger i Buzz Parker
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2009
Edat: a partir de 9/10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Heus aquí un personatge que va néixer en unes calcomanies, després va passar a les samarretes i bolsos de moda alternativa d’estètica gòtica, més tard a les pàgines d’un còmic i després a un llibre (o el què sembla que serà una sèrie de moment de quatre volums). Estèticament és un personatge suggerent que ben segur tindrà el seu públic però literàriament el llibre m’ha semblat fluix, avorrit i totalment prescindible. Per això he de dir que el meu comentari és parcial perquè no he acabat el llibre.
Emily és una nena d’uns tretze anys que té amnèsia i apareix en un estrany i petit poble anomenat Blackrock. Viu en una caixa de cartró al mig del carrer i troba feina en un bar que es diu Masmorra. La sensació és que tot el llibre s’esforça per mostrar uns personatges fora del normal, estranys, i una Emily que fa coses fora de la llei... però tot sona molt poc creïble. A mi no m’ha atrapat gens, caldrà veure ara el públic jove.
En aquest enllaç podreu veure el seu origen i tot el que fa referència als seus creadors, pel•lícules futures, etc. Només dir-vos que el seu creador va dibuixar l’Emily com a imatge d’ una línia de roba per patrocinar el seu equip de patinadors...

Ratas

FITXA
=====
Títol: Ratas
Autor: Gottfried Benn
Il·lustrador: Wolf Erlbruch
Edició: Barbara Fiore, 2009
Edat: a partir de 15
Temàtica: Poema
Puntuació: ¿?

RESSENYA
=========
Wolf Erlbruch no només ha escrit i il•lustrat alguns dels millors àlbums que recordem dels darrers anys, sinó que s’ha dedicat a recuperar alguns textos d’autors clàssics per presentar-ne la seva versió il•lustrada. Va ser el cas d’ El nuevo libro del abecedario de Kart Philipp Moritz (1756) editat també per Barbara Fiore. I és el cas de Ratas, on Erlbruch il•lustra el poema de Gottfried Benn, “Hermosa Juventud”.
Llegeixo a l’editorial aquesta petita presentació del poeta:
“Mansfeld/Westprignitz (hoy Putlitz/Brandenburgo) 1886 ,Berlín, 1956.
Médico y poeta. Sus primeras obras se encuadran en la corriente expresionista de principios del siglo pasado. Cultivó una poesía sarcástica y melancólica, encumbrando la forma estética como la única salvación posible frente al nihilismo y a la pérdida de valores de su tiempo.”
Us afegeixo aquesta informació perquè potser cal conèixer a fons el poema, en quin moment va ser escrit, què representa, per entendre finalment el llibre que ens presenta avui il•lustrat Erlbruch.
És un llibre difícil, d’un clar valor estètic, pensat per un públic que el valori com a tal, com a objecte artístic. Però per a mi, una lectora de peu, enamorada de la Talpeta i sobretot del seu llibre La gran qüestió (Kókinos, 2005), Ratas és un llibre difícil de comentar o de recomanar. Se m’escapa...

Ressenyes flash - octubre 2009

Títol: La isla del pequeño monstruo negro-negro
Autor: Davide Cali
Il•lustrador: Philip Giordano.
Edició: Adriana Hidalgo Editora.

El monstre del títol viu en una cova fosca i sense colors, amb un rat-penat com a company. El seu amor per la fotografia el porta a sortir d’excursió, i amb una petita barca visitar altres illes on descobreix que existeixen altres colors. Però totes les illes tenen el seu inconvenient: a la illa verda, es perdrà dins la jungla; a la illa vermella, li agafarà mal de panxa per menjar massa bolets, etc... Al final, tornarà decebut a la seva illa, però serà el rat-penat, el seu company, el qui li farà adonar-se de tot allò que ha après en el seu viatge, i a més haurà portat una porció dels diferents colors per alegrar la seva illa negra i fosca.
És un conte rodó, on la història i les il•lustracions promouen una lectura creativa. En general és un llibre molt suggerent i molt ben editat.

(Marga Montfort)

***

Títol: Ruidos bajo la cama.
Autor: Jean-Marc Mathis
Il•lustrador: Jean-Marc Mathis
Edició: Adriana Hidalgo Editora.
Temàtica: Por

En aquest llibre ens trobem amb la mateixa escena estàtica en totes les planes, on dialoguen els personatges: un nen que es va a dormir, el monstres que s’amaga a sota el seu llit, i l’ombra del pare que apareix al final de la història. El diàleg ens mostra en colors diferents el text de cadascun dels personatges, i part de la gràcia radica en comprovar les diferències entre el que diu el text (per exemple, quan el nen es fa el valent) i el que veiem en les il•lustracions (clarament, està mort de por). El llibre té una estructura circular, i la caracterització dels personatges té molt de l’estil del còmic.

(Marga Montfort)

***

Títol: Les meves històries perdudes.
Autor: Xan López Domínguez
Il•lustrador: Xan López Domínguez
Edició: Libros del zorro rojo

Aquest es tracta d’un llibre molt personal, on es nota que autor i il•lustrador són el mateix. Tant text com il•lustracions ens mostren les “històries perdudes” de l’autor, aquelles idees, personatges o aconteixements fantàstics que l’autor no ha plasmat en cap història, i acaba desitjant que, encara que no les hagi escrit, només pel fet d’haver-les compartit amb nosaltres en aquests breus apunts, hagin servit per despertar la nostra imaginació.
Les il•lustracions són alhora molt detallistes però molt lleugeres (no es veuen recarregades), i dóna molt de joc buscar-hi tot allò a què el text fa referència.

(Marga Montfort)

***

Títol: El señor G
Autor: Gustavo Roldán
Il•lustrador: Gustavo Roldán
Edició: A buen paso

Aquest àlbum de petit format explica la història del senyor G, que viu en un poble silenciós perdut al mig del desert. Un dia decideix fer-hi tornar la música, i per fer-ho planta un arbre. Sembla que no hi estigui relacionat, però veurem com a l’arbre hi venen a viure un munt d’ocells que tornen la música al poble. Es tracta d’una història per tots els públics, amb il•lustracions molt divertides (fa gràcia com s’assemblen els personatges als ocells) i que aprofiten molt bé el format petit de l’àlbum.

(Marga Montfort)

***

Títol: El pequeño tigre rugidor
Autor: Reiner Zimnik
Il•lustrador: Reiner Zimnik
Edició: Kalandraka

Es tracta d’un text que va aparéixer originalment als anys 60 i que té, com a història, un toc de llibre antic (o diguem-ne “clàssic”) que pot agradar més als grans que no pas als petits. Es nota, per exemple, en el fet de que les petites ensenyances o “moralejas” del text hi estiguin expressades literalment, però amb molta gràcia. També les il•lustracions són molt divertides.
La història parla de l’aventura d’un tigre que decideix anar d’excursió a la ciutat però pel camí és segrestat i venut per uns lladres. Al final, un altre animal l’ajudarà a alliberar-se i tornar al seu lloc al bosc.

(Marga Montfort)

***

Títol: Nefelibata en cromos
Autor: Carlos Barral
Il•lustrador: Joe McLaren
Edició: Duomo Ediciones

Héctor Nefelibata és un nen que descobreix que pot enfilar-se als núvols i passejar-se. Un dia arriba a una illa i se li apareix un personatge estrany, una mena de fantasma que mana en aquell país on té tancats tots els colors, i ell els allibera. Tot i que la història no té gaire més secret, contrasta amb al llenguatge en el qual està escrita: molt poètic i d’una gran sonoritat. Això el fa un llibre difícil de classificar.

(Glòria Gorchs)