Com un llebrer

FITXA
=====
Títol: Com un llebrer
Autor: Roddy Doyle
Il·lustrador: -
Edició: Bambú
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: acceptació de la mort


RESSENYA
=========
Odiava l’hospital. No suportava haver de caminar per
aquells passadissos. Odiava absolutament tot el que hi havia a l’hospital.
Tret d’una cosa. La seva iaia.
Odiava l’hospital però s’estimava la seva iaia.

Així comença aquest magnífic llibre; una novel•la amb un títol sorprenent que per a res anuncia el tema de la trama. Un llibre amb un final ingeniós i sorprenent que dóna ple significat al títol de l’obra. Quatre generacions de dones d’una mateixa família, unides per forts vincles i una enorme semblança física, inicien un viatge que les conduirà a la revisió del passat i l’acceptació del futur, amb senzillesa i valentia. La Mary es troba en un moment de la seva vida, complex: està a punt d’entrar en l’adolescència i a més de tots els canvis que sap que això li suposarà, les incerteses i les inseguretats, pateix perquè sap que a la seva àvia li queden pocs dies de vida. En aquest llibre, breu, però molt ben estructurat i precís, amb les pàgines justes, Doyle aconsegueix tractar el tema de la mort d’una manera planera, senzilla, tendra i directa, que defuig tots els tòpics. A destacar, a banda dels diàlegs: àgils, intel•ligents, concisos i capaços d’atorgar el ritme just a la narració, el personatge de la besàvia. Un personatge complex, que si bé d’entrada sobta, és en realitat el que dóna sentit a tota la història. El que li permet els flaixbacs i les revisions i el que ens condueix de manera planera vers l’acceptació del futur. El personatge clau de la història, entranyable, creïble, quasi real i l’encarregat de vestir tota la narració d’un sentit de l’humor que t’arrenca més d’un somriure i algunes riallades.

Una petita joia que recomano a tothom i que de segur que no us deixarà indiferents.

Us deixo, per aquells que tingueu ganes de saber més de l’autor i d’aquest llibre, una entrevista presentació que li va fer Nicholas Tucker, escriptor i acadèmic britànic col•laborador en diversos mitjans de comunicació . Això, sí, en anglès.

3 comentarios:

Isa Romero Cortijo dijo...

Vaja, Roddy Doyle! Quina meravella poder trobar-me amb la seua literatura un cop més. De xicoteta em van comprar "La venganza de las Risitas" (no sé si la traducció del castellà serà literal en la nostra llengua) i vaig gaudir moltíssim de la seua lectura. Estic segura que aquest llibre també és genial, en un altre sentit, és clar!

Salutacions,
Isa Romero Cortijo.

"Pablito" está a punto de nacer...

Un chat botté dijo...

en català Isa es deia La venjança dels mofetes i realment era molt divertit. està descatalogat, per variar...
aquest d'ara no té res a veure, però coincideixo amb la Marta que és un llibre ben especial, que no et deixa indiferent.
A mi els diàlegs de la nena m'han sobtat molt, té unes reaccions i respostes que no t'esperes mai.

Isa Romero Cortijo dijo...

Sí, el títol té sentit :) De vegades no conec amb seguretat els noms dels llibres en una o altra llengua perquè en tinc d'ambdues...
Suposava que no tindria a veure aquesta novel·la amb l'anterior, però sí la qualitat de ser original i sorprenent.

Una abraçada,
Isa Romero Cortijo.

"Pablito" está a punto de nacer...