La mort a sis vint-i-cinc

FITXA
=====
Títol: La mort a sis vint-i-cinc
Autor: Jordi Cervera
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Edebé, 2009 (Premi Edebé de lit. juvenil)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: novel•la negra/policíaca


RESSENYA
========
La nit que Ray Barbosa es converteix en l’heroi del DKV Joventut és també la nit que el seu passat torna, de la pitjor manera imaginable, a la seva vida. El jugador de bàsquet haurà d’enfrontar-se amb l’assassinat de la seva dona i el seu fill i, en l’espiral d’aconteixements que envolten els terribles fets, s’hi veuran implicats un agent dels mossos d’esquadra; la seva filla, aspirant també a “mossa”; el company d’aquesta, també jugador del DKV; un grup de violents seguidors de l’equip de Badalona; un grup de nois i noies seguidors del Dynamo de Kiev; una detectiu privada; i, per suposat, l’assassí...

L’autor teixeix una teranyina de personatges que al principi pot descol•locar el lector, però que a mesura que passen els capítols (breus, incisius, hiperversemblants) permet al lector descobrir quina és la relació que els uneix i quina és la seva funció dins la història, a més de poder “viure” els aconteixements des de la pell de personatges tan diferents com la víctima i el botxí, perquè tot i que la majoria de capítols estan narrats en tercera persona (només hi ha un personatge que gaudeix del privilegi de poder-se expressar “sense intermediaris”), el narrador passa a un segon pla, s’enretira i deixa que siguin els protagonistes els qui observen i comenten la realitat que els envolta i els fets que els succeeixen, donant la sensació que, de fet, només és allà per enregistrar el que succeeix i proporcionar la informació necessària per tal que el lector sàpiga allò que tot bon periodista ha de respondre: qui, què, com, quan, on i per què. El fet, a més, que l’autor jugui a passejar-nos per escenaris reals i amb personatges que, si no ho són, ho semblen, ajuda a potenciar la barreja entre la ficció i el periodisme.

Una bona mostra de l’excel•lent estat de salut que gaudeix el gènere políciac, amb apunts de comentari social, en la nostra literatura juvenil.

Una llum diminuta sorgí del no-res

FITXA
=====
Títol: Una llum diminuta sorgí del no-res
Autor: Einar Turkowski
Il•lustrador: Einar Turkowski
Edició: Libros del zorro rojo, 2009
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Tots els que ens vam deixar seduir pel primer àlbum de Turkowski (“Era fosc i sospitosament tranquil”, editat també per Libros del zorro rojo ara fa dos anys) esperàvem impacients una nova obra de l’alemany. Ho tenia força difícil, tot s’ha de dir, perquè aquella (“Era fosc...”) era pràcticament perfecta: no només les il•lustracions eren fascinants i sorprenents, sinó que tant el text com la història, tot i no ser una cosa mai vista (l’estranger que arriba a una comunitat tancada i desperta recels, tants que arriba el moment que decideixen fer-lo fora), eren esplèndids. Estar a l’alçada, o superar-se, era gairebé impossible. I així és com aquesta “Una llum diminuta...” no compleix les expectatives que, al menys jo mateixa, tenia posades en el nou llibre de l’autor. I, de fet, les comparacions són odioses, perquè és un bon llibre; un molt bon llibre. I les il•lustracions, del mateix estil científic que en l’anterior llibre, són, hores d’ara, inconfusiblement “turkowskinianes”. Però el text... ai el text no té el punt d’intriga i misteri que tenia l’anterior, tot i que l’autor sembli que ho ha intentat. La història s’allarga massa sense que passi res, es perd en la hiperdetallada descripció del jardí del senyor Ribblestone, on un dia apareix aquesta llum diminuta que dóna nom al títol. Un text bell, dens com una bona tassa de xocolata, que convida al lector a gaudir del ritme pausat que imposa i que, acompanyat de les hiperdetallistes il•lustracions fa que costi decidir-se a passar de pàgina, però precisament per això, el llibre perd pel camí l’impuls de la narració i la voluntat de saber què passa amb la misteriosa planta que un bon dia apareix al jardí en qüestió.

Sí, les comparacions són odioses... però inevitables.

Números pares, impares e idiotas

FITXA
=====
Títol: Números pares, impares e idiotas
Autor: Juan José Millás
Il•lustrador: Antonio Fraguas “Forges”
Edició: Boadilla del Monte: SM, 2009 (Barco de Vapor, serie naranja, 204)
Edat: de 10 a 12
Temàtica: contes breus


RESSENYA
========
Un número par infiltrado en el reino de los impares. Un cero cansado de no ser nada que se escapa del sistema métrico decimal. Un matemático perverso que gusta de restar a sus víctimas numéricas hasta que se quedan en nada o, incluso, se convierten en números negativos...

Quienes hayan leído a Millás reconocerán en estos breves resúmenes el mundo imaginario, altamente psicológico, del autor. La única diferencia es que aquí no habla de personas y de sus complejos y traumas, sino de números (aunque muy humanos) que, jugando con las fórmulas matemáticas (la pareja de 1 que se casan y se convierten en un 2, y al tener un hijo pasan a ser 3, etc...), nos plantean cuestiones sobre nuestra manera de ser, vivir y relacionarnos (especialmente dentro de nuestra familia).

Un libro que puede dar mucho que hablar... y no sólo en lo que a la matemática se refiere.

La señora y el niño

FITXA
=====
Títol: La señora y el niño
Autor: Geert De Kockere
Il•lustrador: Kaatje Vermeire
Edició: Barbara Fiore, 2009
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Geert De Kockere (al que ya conocíamos por Greta la loca) y Kaatje Vermeire nos proponen un libro valiente, que podría parecer poco atractivo para los niños en un principio, pero que contiene una historia dulce y tierna como una nube de caramelo.

Narrado en tercera persona, pero siempre desde la perspectiva del niño protagonista, el lector asiste a la relación de miedo, pero al mismo tiempo fascinación, que lo une a “la señora” del título, una vieja grande, gorda, y que sin duda alguna se trata de una ogresa que se dedica a capturar niños para luego comérselos. Pero a medida que pasa el tiempo, el niño (y también el lector, a través del texto pero también de las ilustraciones), de que nada más lejos de la realidad: la ogresa tiene un nombre (y no es ni Bertha ni Hildegunda), una voz suave y agradable, y acaba resultando ser simplemente una mujer muy sola, que encontrará en “el niño” a alguien que le hará compañía.

Impresionante álbum en el que se nos muestran los prejuicios de los que se parte y cómo el propio personaje los va desmontando con el paso del tiempo. Un libro que habla tanto sobre la vejez y la soledad como sobre la infancia y el modo que tienen los niños de relacionarse con el mundo que los rodea. Un “imprescindible”.

Sé muchas cosas

FITXA
=====
Títol: Sé muchas cosas
Autor: Ann Rand
Il•lustrador: Paul Rand
Edició: Barbara Fiore, 2008
Edat: a partir de 5 años
Temàtica:


RESSENYA
=========
Barbara Fiore recupera otro libro publicado originalmente en los años 50 por la pareja (real y artística) formada por Ann y Paul Rand, ella al mando del texto y él de las ilustraciones. Recordando gratamente El pequeño 1 y Chispas y cascabeles, abrimos este álbum esperando las ilustraciones de formas sencillas y colores vivos del diseñador gráfico (recordemos que, hasta hace bien poco, al menos en nuestro país, era más conocido como el creador del logotipo de IBM que como ilustrador de álbumes infantiles) y el texto rimado, alegre y juguetón de la autora. Y, saben qué... volverán a encontrarlos :-)

En este caso la excusa es un canto al conocimiento, al descubrimiento de las posibilidades del mundo que nos rodea, a la naturaleza y los juegos que nos propone... en definitiva, al hecho de que, a pesar de ser pequeños, “sabemos muchas cosas”, y que, como propone el último verso del poema, “cuando más haya crecido, tanto habré aprendido, que mucho más sabré”.

El pañuelo de mi abuela

FITXA
=====
Títol: El pañuelo de mi abuela
Autor: Heinz Janisch
Il•lustrador: Aljoscha Blau
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2009
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
“Mi abuela tiene un pañuelo negro para la cabeza. Una vez, atrapó en él al viento. Y dos huevos blancos y una gallina y una vaca de tamaño mediano. Ah, sí. Y, además, un puñado de lluvia y una pequeña tormenta...” Así empieza este pequeño álbum que quiere ser un cariñoso homenaje a las abuelas, a lo que esconden bajo sus pañuelos (me gusta pensar que el protagonista habla en realidad de las historias que salen de debajo del pañuelo), y a cómo todos estos elementos nos acompañan después en nuestra cotidianidad.

Un texto sencillo y poético, del que cabe destacar la belleza de la tipografía con la que se ha plasmado en el libro (el libro atribuye a “Aljoscha Blau” la “configuración gráfica”, así que supongo que es a ella a quien se lo debemos agradecer... y por supuesto a Lóguez por respetar la edición original), y unas ilustraciones que juegan con el negro y los colores en los que se resaltan los diferentes elementos que esconde el pañuelo.

Una mapirisa risa que riza

FITXA
=====
Títol: Una mapirisa risa que riza
Autor: Ramos, María Cristina
Il•lustrador: Legnazzi, Claudia
Edició: Barcelona: Océano, 2008
Edat: 8 anys
Temàtica: poesia


RESSENYA
=========
En la marirronda
de las mapirosas,
maricuriosea
una marirrosa.

Traía un vestido
muy mariposeado,
pero un viento loco
se lo ha despintado.

Y risa que riza,
blanca mapirisa,
buscando colores,
girando en la brisa.

A la mariposa un viento travieso le ha despintado sus alas así que se marcha en busca de los colores mientras el lector juega con las palabras, las rimas y la musicalidad de estos poemillas de María Cristina Ramos que encantarán a pequeños y mayores. ¡A ver quién es capaz de leerlos en voz alta de un tirón y sin equivocarse!

Cómo aprendí geografía

FITXA
=====
Títol: Cómo aprendí geografía
Autor: Uri Shulevitz
Il•lustrador: Uri Shulevitz
Edició: Barcelona: SM, 2008
Edat: 8 anys
Temàtica: imaginació ; biografies


RESSENYA
=========
De llibres que parlin del poder de la imaginació i la lectura per superar els moments difícils n’hi ha tots el que vulgueu i més. És un tema tocat i retocat que pot resultar avorrit i maniqueu.

No és el cas del llibre Cómo aprendí geografía, una obra que explica la història del seu autor a un camp de refugiats després de la II Guerra Mundial, on amb l’ajuda d’un mapa i la seva imaginació va poder viatjar lluny de la misèria, el patiment i la gana.

I si no fos suficient haver tractar el tema amb excel•lència resulta que aquest àlbum és un dels pocs àlbums que trobem al mercat que siguin perfectes, rodó, on es pot veure el bon treball que n’ha fet l’editor, ja que text i il•lustració van de la mà sense trepitjar-se.

Crec que és d’aquells llibres que vindrà de gust rellegir, que no es farà vell.

El proper 15 de juny... Jordi Cervera a la tertúlia!

Si tot va bé i no hi ha cap imprevist, el proper dilluns 15 de juny, data de la propera tertúlia, tindrem amb nosaltres a Jordi Cervera, autor de l'últim premi Edebé de literatura juvenil, La mort a sis vint-i-cinc i també del blog cultural i literari d'iCat FM.

Hi esteu tots convidats!!

[Més informació sobre l'autor.]
[Notícia a La Vanguardia sobre el premi Edebé.]

La amante del miedo

FITXA
=====
Títol: La amante del miedo
Autor: Van de Vendel, Edward
Il•lustrador: Vandenabeele, Isabelle.
Edició: Barbara Fiore, 2009
Edat: a partir de 12
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest és un llibre atrevit, bèstia, incòmode, d’aquells que no saps a quina edat dirigir-lo, però que malgrat tot, t’atrau, te’l remires i voldries regalar-lo a unes quantes amigues “trentañeras” amb qui vas a sopar un cop per trimestre per recordar els vells temps.

En principi sembla una recreació de Barbablava, però tot i que hi guarda molts paral•lelismes argumentals i fins i tot visuals, la lectura del text i tot el discurs de la protagonista s’allunya substancialment del conte tradicional.

La noia no se’n va amb en Barbablava (aquí anomenat el Broncas) enganyada, sinó justament per tot el contrari, ella sap que el Broncas era el més dolent dels seus amics de joventut i ara el que ella vol és tornar a ser dolenta.

De la il•lustradora diria que no hi ha res editat a aquí, tot i que a França fa anys que corre una caputxeta tremenda.

La grúa

FITXA
=====
Títol: La grúa
Autor: Zimnik, Reiner
Il•lustrador: Zimnik, Reiner
Edició: Sevilla: Kalandraka, 2009 (7 leguas)
Edat: a partir de 9
Temàtica:


RESSENYA (I)
===========
Una vegada més és l’editorial Kalandraka qui reedita a poc a poc tota l’obra del gran Reiner Zimnik. Llibres com Els timbalers, o La grúa, no pot ser que no es trobin disponibles en tot moment. A veure si algú s’anima a editar-la en català! Reiner Zimnik és alemany i és autor i il•lustrador d’uns dotze llibres, que tenen en comú el fet de ser històries poètiques però alhora satíriques i que reflecteixen força bé la nostra societat.

Austral Juvenil d’Espasa-Calpe el va editar l’any 1981, tot i que el text original és del 1956.

El llibre parla de la vida d’un home que decideix quedar-se a viure dalt d’una grua enorme. Des d’ella, la història va fent el seu curs i l’home viu una guerra; veu com el mar inunda tot el seu entorn i ell està enmig de l’ocèa; pateix l’atac d’uns pirates; celebracions, circs, es comunica amb un nàufrag, etc. amb l’única companyia d’una àguila.

És un llibre entrenyable, on hi passen moltes aventures però a un ritme tan poètic i pausat que no et fan patir seriosament. L’home de la grua està per sobre del bé i del mal, ens resulta molt proper perquè podríem ser nosaltres mateixos, però alhora és un veritable desconegut.

(Glòria Gorchs)

RESSENYA (II)
===========
Reiner Zimnik podria presumir de ser un dels pocs escollits de poder dur a terme la difícil tasca d’escriure i il•lustrar les seves novel•les. Ambdues feines les fa magistralment. Darrerament l’editorial Kalandraka ha recuperat part de l’obra de Zimnik (Jonás el pescador i El pequeño tigre rugidor) i ara ens ofereix el clàssic La grúa un relat preciós que ens parla sobre la construcció d’una grua i del seu conductor que meravellat per la perspectiva que adopta el món des de dalt es nega a abandonar-la fins que arriba a ancià. El conte pot semblar naif, però en realitat és una brutal crítica social amb molt d’humor.

Les il•lustracions fetes a plumilla són part essencial de l’obra i adquireixen protagonisme amb el joc de picats i contrapicats materialitzant així a la grua i proporcionant la perspectiva del protagonista al món que l’envolta.

Un llibre essencial.

(Iris González)

Poti-poti a l'Àfrica

FITXA
=====
Títol: Poti-poti a l'Àfrica
Autor: Perrin, Martine
Il•lustrador: Perrin, Martine
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2009
Edat: de 0 a 3
Temàtica:


RESSENYA
=========
Cruïlla edita dos llibres d’aquest autor que són un exemple de bon gust i de com els llibres per als més petits de casa poden ser molt diferents del què estem acostumats. Un llibre amb un text breu, de rima clara i exquisida, que convida a llegir en veu alta. El llibre funciona com un llibre de preguntes i respostes i que es serveix de siluetes retallades i estampats per presentar accions i animals propis d’Àfrica.

No és un llibre que fàcilment agafaran els pares, però no perquè no pugui agradar als infants, sinó perquè malauradament no estem prou acostumats a llibres tan elegants per a petits lectors. Ens toca als bibliotecaris i als llibreters doncs apropar-lo! Se’ns gira feina!

Ojobrusco

FITXA
=====
Títol: Ojobrusco
Autor: Darabuc
Il·lustrador: Maurizio A.C. Quarello
Edició: Pontevedra: OQO Editora, 2008
Edat: per a prelectors i primers lectors, nens entre 3-10 anys.
Temàtica: prudència, ingenuïtat, ajuda la violència o l'astúacia a resoldre problemes?, ajuda plantejar preguntes com a què condueix l’engany?


RESSENYA
=========
Un ratolí, mogut per la seva curiositat i el desig d’arribar a trobar la felicitat, surt a còrrer mòn amb dos companys d’aventures, un gos i un elefant que també volen descobrir coses i surtir de la rutina. Van fent camí i acaben trobant un cíclop, Ojobrusco, i acaben quedant per dinar amb ell...

Ojobrusco és un àlbum il•lustrat on es fusionen dues tradicions de la narració de contes populars de la mediterrània: una excursió aventurera que gairebé toca el desastre però amb un final feliç, i la trobada amb un cíclop. Tot i estar pensat per a prelectors i primers lectors, no renuncia a un mínim de riquesa de vocabulari ni a fer jocs d’imatges (amb els desplaçaments que fan els personatges volant, saltant, etc). A més, el llibre conté tot un seguit de sorpreses i es pot utilitzar como a punt de partida de diverses excursions pel món de l’art.

A destacar: el text de Darabuc, qui té un magnífic “blog” sobre literatura infantil, i les il•lustracions notables de Maurizio Quarello.

La verdad del elefante

FITXA
=====
Títol: La verdad del elefante
Autor: Baltscheit, Martin
Il•lustrador: Mett, Christoph
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2009
Edat: 8 anys
Temàtica: la importància de no conèixer la realitat parcialment, prudència vers la realitat, coneixement de la realitat mitjançant els sentits...


RESSENYA (I)
============
Sinopsis: és la història de cinc científics cecs que, junts acostumen a prendre tranquil•lament el sol. Un dia una cosa s’interposa entre ells i el sol…què serà aquesta cosa tan enorme que no els deixa prendre el sol?...Tots aporten les seves idees, però cap d’ells trobará l’explicació real perquè la realitat és enorme i ells només poden sentir una part del conjunt. Al final, i de la manera més senzilla, els nostres cientìfics descobriran la veritat.

L'antiga faula de l'elefant palpat individualment per un gup de cecs fins acordar entre tots de què es tracta sembla una història amb gran atractiu per a ser explicada en imatges, i és la base d’aquest llibre. A diferència de la història tradicional, les seves esbojarrades hipòtesis no aconsegueixen descobrir-ho, ni tan sols quan el director d'un circ els pregunta si han vist un elefant. Aquí, doncs, qui accedeix a tota la informació és el lector.

Els autors d’aquesta filosòfica història són els alemanys Christoph Mett y Martín Baltscheit, aquest darrer, és l’autor, d’entre d’altres, dels genials “El león que no sabía escribir” i “Yo voto por mi” els dos publicats per la mateixa editorial.

(Carme López)

RESSENYA (II)
============
Cinco científicos descansan al sol después de haber trabajado mucho en cuestiones importantísimas, pero ay, que se les interpone algo que les da sombra. ¿Qué será?, se preguntan, ya que como son ciegos, no lo ven.
Cada uno hila su propia teoría y la expone como cierta a los demás sin tener en cuenta lo que piensan los otros hasta que de la manera más simple los científicos descubrirán la verdad.

El planteamiento de La verdad del elefante recuerda al clásico Siete ratones ciegos siendo el objeto misterioso el mismo, un elefante. La diferencia a mi parecer radica en que el cuento de Ed Young es una historia de descubrimiento donde cada opinión da paso al conjunto, mientras que en el libro de Martin Baltscheit la moraleja reside en la parodia y la crítica a las verdades absolutas a través de la literatura infantil.

(Iris González)

Los conejos

FITXA
=====
Títol: Los conejos
Autor: Marsden, John
Il•lustrador: Tan, Shaun
Edició: Arcos de la Frontera: Barbara Fiore, 2009
Edat: a partir de 12 anys / per a totes les edats
Temàtica: colonització, guerres, diferència, immigració, emigració, multiculturalitat...


RESSENYA (I)
============
Aquesta vegada l’il•lustrador Shaun Tan no treballa sol, ha col•laborat amb John Marsden, escriptor australià, per tal de crear aquest llibre. En ell ens expliquen una encissadora històra que no té edat ni cultura, és universal.
Un dia, fa moltes generacions, van arribar els conills, van arribar en vaixell i es van propagar ràpidament per tot el país. Res no els podía parar, cap muntanya, riu o desert. Qui ens ajudarà a escapar dels conills?.
Amb aquesta intrigant, i, fins i tot, pesimista i aterradora pregunta, es posa fil a la historia d’aquest llibre.
Remarcable: la il•lustració, impactant, en la línea de l’autor, no passa desapercebuda, prenent més importància que el text. Els colors, les tècniques i, com sempre, les pàgines plenes de detalls que ens fan rellegir el llibre algunes vegades, una per captar la historia i la resta per anar trobant tots aquests detalls com si d’un “On està Wally” es tractès. És un text per explicar a nens però amb una altra versió per adults que porta a la reflexió. Amb un estil molt directe, sense dir res més del que és necessari, acabem sentint que som nosaltres els protagonistas, identificant les diferents situacions que apareixen a la historia.
Personalment, com ja m’ha passat amb anteriors obres de Shaun Tan, és un llibre més per tenir formant part de la nostra biblioteca com a una petita joia enlluernadora.

(Carme López)

RESSENYA (II)
=============
Valiéndose del hecho histórico de la colonización australiana John Marsden y Shaun Tan nos presentan en Los conejos una alegoría de lo que los humanos nos hacemos unos a otras por expandir nuestra forma de vida.
Lo bueno de este álbum es que trata el tema de la inmigración y las colonizaciones desde un punto de vista general, aunque un lector avispado o cultivado podrá detectar los referentes australianos, así que podremos extrapolarlo a otras situaciones, aunque quizá pueda ser “conflictivo” el discurso de buenos y malos y algunos puedan pensar que es perverso su planteamiento políticamente incorrecto (para mí, viva lo políticamente incorrecto, pero). El final abierto da pie a la reflexión sobre globalización, capitalismo, ecoogismo… así que no hay mal que por bien no venga.
Las maravillosas ilustraciones de Shaun Tan construyen una atmósfera fantástica y son de variadas estéticas, que ponen la guinda a esta fábula atemporal.

(Iris González)