El libro salvaje

FITXA
=====
Títol: El libro salvaje
Autor: Juan Villoro
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: Siruela, 2009 (Las tres edades)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures; lectura


RESSENYA
=========
Juan Villoro, prestigiós novel•lista i assagista mexicà amb una destacable trajectòria, no acostuma a freqüentar la LIJ. Tanmateix, aquest libro salvaje no és la seva primera incursió en el gènere: ja havia publicat Las golosinas secretas (il•lustrat per Mauricio Gómez Morín, FCE, 1995) i El profesor Ziper y la fabulosa guitarra (il•lustrat per El fisgón, Alfaguara, col. Alfaguay, 2002). Potser aquesta experiència prèvia explica que El libro salvaje reculli tota la solidesa literària de l’obra per a adults per la qual coneixem Juan Villoro i, alhora, la lleugeresa i la màgia d’un món creat per atrapar nois i noies.

L’escriptor relata, en clau autobiogràfica, l’aventura que va viure quan tenia 13 anys. Ens explica com es va veure submergit en un estrany episodi, tot estiuejant en una casa laberíntica plena de llibres i cercant-ne un de sol, aquest llibre salvatge que titula la novel•la. Hi trobem reflexions relatives a l’amistat, a l’amor i l’enamorament, a la lectura i la passió pels llibres, a la voluntat, a les equivocacions, a la paciència... Hi trobem aquests temes i molts d’altres, però se’ns presenten amb un tractament subtil, trenats enmig de la narració, evitant caure en la lliçó explícita. Estem davant d’un molt bon llibre que convida a llegir i a pensar, a estimar i a comprendre, a créixer i a decidir. El libro salvaje és un llibre de llibres i conté tota una biblioteca que espera ser explorada, en la millor tradició dels laberints de llibres, la mateixa de Borges o d’Umberto Eco.

L'Enigma de l'Stromboli

FITXA
=====
Títol: L'Enigma de l'Stromboli
Autor: Jordi Cortès
Il·lustrador: -
Edició: Columna 2009
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En Lui és un noi de 18 anys que viu a Barcelona amb els seus avis. Un dia rep una misteriosa carta que li canviarà la vida. Viatjarà primer a Roma i després cap a Stromboli, seguint la pista del seu pare, un home a qui creia mort des de fa anys. Allà descobreix quins varen ser els motius pels quals el seu pare va abandonar-los, a sa mare i a ell, tot just quan ell era un nadó.

La novel•la, escrita en diferents moments històrics alternats al llarg dels capítols, combina la història d’un secret guardat per una família molt peculiar de dones, amb la que poc a poc anirà teixint el protagonista, una història de descoberta, del pas de l’adolescència a la maduresa, on coneixerà l’amor de veritat de la mà de la Renata. Amb l’ajuda d’aquesta noia anirà desgranant els perquès de la fugida del seu pare, que viu obsessionat pel descobriment d’una antiga profecia.
El llibre ens captivarà per les magnífiques descripcions del paisatge mediterrari i volcànic de Stromboli, per uns personatges entranyables i misteriosos que ens sedueixien des del principi i sobretot per una trama molt ben lligada, que junt amb els salts temporals amb els que està escrita, fa que no sigui gens fàcil deslliurar-nos d’aquesta novel•la.

El llibre és un molt bon mereixedor del premi amb que ha estat guardonat, el Premi Columna Jove 2009.

Bones festes

Per Nadal... llibres! (última hora)

Com que ens continuem trobant amb seleccions i recomanacions nadalenques molt interessants, us en fem cinc cèntims per si encara no us heu decidit.

- Els amics de la Biblioteca de Cocentaina, en el seu magnífic blog Bibliopoemes, fan un bon grapat de recomanacions, ordenades per edats, i que també inclouen llibres per a pares i, com no, llibres de poesia. Podeu veure tots els enllaços en aquesta entrada.

- Llibres pels qui acaben d'arribar al món, pels qui comencen a somiar, pels qui riuen ara sí, ara també, pels qui són grans i els agraden il·lustrats i ben imaginatius, o pels qui vetllen pels nens, adolescents i joves que conviuen amb ells, són algunes de les categories en què han classificat les seves novetats al Pati de llibres. Una excel·lent selecció fotogràfica.

- Els diaris també en van plens, de llibres infantils.

• El Periódico (infantils i juvenils).
• El Mundo.
• El País (no es troben en línia, però podeu consultar a les biblioteques el suplement El Quadern del passat dijous 17 de desembre, on trobareu una selecció feta pel Pep Molist, o el Babelia del 19 de desembre, amb un especial sobre LIJ).

- Lo + 2009 és la selecció de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez amb el bo i millor de LIJ que s'ha publicat durant aquest any.

- També les biblioteques de la Diputació de Barcelona recomanen alguns llibres per aquestes festes en aquest apartat del seu web Chilias.

- I per acabar, la selecció de recomanacions que el Jaume Centelles, referent en l'àmbit de les biblioteques escolars, ha fet per repartir entre els pares i mares de l'escola Sant Josep - El Pi de l'Hospitalet de Llobregat, i que amablement ens ha permès facilitar-vos també a tots vosaltres.

Com veieu, no hi ha cap excusa per no regalar un bon llibre!

[Veieu també: Primera part - Segona part]

Per Nadal... un llibre és el millor regal!

Per Nadal... llibres! (2 de 2)

Com us prometíem fa uns dies, aquí teniu un resum dels llibres, endreçats per edats i amb un apartat especial per als llibres de poesia i els de coneixements, que han estat millor valorats a les nostres tertúlies durant aquest any que s'acaba. Segur que entre tots ells trobareu el llibre més apropiat per als vostres regals, tant pels petits com pels que ja no ho són tant.

[Clickeu al títol per accedir a la ressenya del llibre]

- De 0 a 6 anys
o La nit de reis d’en Pau
o Mimí dice que no
o La casa més gran del món
o Yo soy el rey
o Segueix el fil
o Yo quería una tortuga
o Ojobrusco
o Poti-poti a l’Àfrica
o El pañuelo de mi abuela
o Sé muchas cosas
o El pequeño agujero
o El país de las pulgas
o En Pere sense por
o El secreto de la gartanta del ruiseñor
o La poma vermella
o Croc Croc en la escuela de esqueletitos
o Ladrón de gallinas

- De 6 a 8 anys
o El núvol d’en Martí
o A on es troba el pastís?
o El llibre negre dels colors
o La señora y el niño
o Paraíso
o El oso y el gato salvaje
o Una nube en mi cama
o Del cuidado de las ardillas. Una guía práctica
o El dueño del sueño

- De 8 a 10 anys
o Cuando el caracol y quince más
o El gato al que no le gustaba la lluvia
o La verdad del elefante
o La calle de Garmann
o Mil caballos
o Genealogía de una bruja
o Sol negre

- De 10 a 12 anys
o El meu carrer
o La grúa
o Números pares, impares e idiotas
o Una llum diminuta sorgí del no-res
o La princesa captiva
o La ciutat invisible. Expedient Joshua
o El llibre del cementiri

- A partir de 12 anys
o Ghostgirl
o En el laberinto del viento
o Los conejos
o La amante del miedo
o La mort a sis vint-i-cinc
o El pou darrera la porta
o El salvaje
o La chica de Marte
o Marcelo en el món real

- Coneixements
o Cómo aprendí geografía
o 100 enigmas matemáticos (8 a 10 años)
o La libreta del dibujante
o Poe

- Poesia
o Disbagats
o Una maripisa risa que riza

[Veieu també: Primera part - Última hora]

Per Nadal... un llibre és el millor regal!

Per Nadal... llibres! (1 de 2)

Ara que els reis, el Pare Noel i el tió estan preparant-se per portar regals a tots aquells infants que s'han portat bé durant l'any, des de l'Al·lots - Petit Príncep us volem proposar alguns enllaços on trobareu recomanacions de novetats de llibres infantils i juvenils.

- Al blog de la Berta Bocado (pseudònim darrera del qual s'amaga una de les participants en les nostres tertúlies - no desvetllarem qui) trobareu una exquisida selecció de llibres recomanats, endreçats en diferents grups d'edat. Des d'aquí, enllacem les diferents seccions perquè visiteu la que més us interessi:

* Per als bebès i els més petits
* Primeres històries
* A partir de 7 anys
* De 9 a 12 anys
* A partir de 12 anys

- La pequeña saltamontes, que també col·labora amb el nostre blog, té una breu però intensa selecció de llibres "para artistas en ciernes". Si amb aquests no teniu suficients, feu un cop d'ull a la selecció que els companys de la llibreria Laie han fet sota el títol "grandes artistas para pequeños lectores".

En breu tindreu també en aquest blog un resum dels llibres millors valorats durant aquest any en les tertúlies. No us desconnecteu!

[Veieu també: Segona part - Última hora]

Per Nadal... un llibre és el millor regal!

El poso del café

FITXA

=====
Títol: El poso del café
Autor: Aitana Carrasco Inglés
Il•lustrador: Aitana Carrasco Inglés
Edició: Sevilla: Quitapenas, 2009
Edat: ¿?
Temàtica:


RESSENYA
=========
A Aitana Carrasco la conocemos muchos por tan solo un par de libros (Gran recull de mentides il•lustrades, Ramona la mona, El viaje del bisabuelo), pero tiene ya a sus espaldas bastantes más títulos en los que gustaba de mezclar, en las ilustraciones, dibujos muy perfilados por líneas con elementos que, si no han sido extraídos de antiguos grabados, al menos quieren causar esa sensación (vean esta ilustración, o esta otra, como ejemplos).

En “El poso del café”, en cambio, se centra en ese segundo estilo de ilustración, añadiendo todavía más toque de surrealismo al mezclar en la creación de los personajes y los elementos, animales y personas, cuerpos humanos y objetos cotidianos, en combinaciones imposibles como una pera con brazos y piernas, o un pez alado con chaqueta (de nuevo, pueden ver ejemplos aquí o aquí).

¿Al servicio de qué historia se encuentra esta ilustración tan peculiar (oscura, simbólica, realmente al servicio del texto pero de manera indirecta, forzando en el lector la interpretación tanto del texto como de la imagen)? Pues de una historia igualmente oscura y simbólica, que seguramente resultará en lecturas diferentes según el lector que se acerque a esta pequeña (por el formato) obra.

No es un libro para todos los públicos, de los que últimamente nos hemos encontrado unos cuantos, y quizá eso demuestre que es una obra mucho más personal que otras de la misma autora, lo cual la hará más inaccesible para algunos, pero más atractiva para otros.

En el blog de la autora encontrarán más reseñas y opiniones sobre el libro. Busqueu, remeneu i decidiu vosaltres mateixos.

El llibre del cementiri

FITXA
=====
Títol: El llibre del cementiri
Autor: Neil Gaiman
Il•lustrador: Chris Riddell
Edició: Barcelona: Estrella Polar (Grup Editorial 62): 2009
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Després de Coraline, publicada ja fa sis anys (una petita obra mestra que ha estat duta al cinema recentment), Neil Gaiman, autor veritablement prolífic, no ens havia regalat cap altra història juvenil, tot i que havia continuat publicant tant còmics com històries per un públic de més edat.

Aquest és el seu esperat retorn a la literatura per joves. Està a l’alçada? Les comparacions són odioses, però pel qui intenta valorar un llibre, és impossible deixar de fer-ho. En resum: El llibre del cementiri no és Coraline, però comparat amb altres llibres disponibles en el mercat que poguessin considerar-se del mateix gènere, és força recomanable.

No m’ha agradat que la justificació final estigui tan agafada pels pèls; el perquè de tot plegat, com si diguéssim. Sembla impossible que al creador de The Sandman no se li hagi acudit una manera de fer encaixar totes les peces millor que la que fa servir, gens original, forçada i poc creïble. Una llàstima.

Però sí que m’agraden els detalls. M’agrada que sigui un llibre gòtic però amb personalitat. M’agraden, i molt, els personatges, les ambientacions, les petites aventures, i com hi ha elements que van apareixent al llarg del llibre creant un univers coherent. Com amb Coraline, m’agrada molt com comença:

“Era fosc i hi havia una mà que aguantava un ganivet. El mànec del ganivet era d’os negre i polit i la fulla, més fina i esmolada que una navalla. Ho era tant, d’esmolada, que et podia fer un tall sense que te n’adonessis, si més no, de seguida.”

I m’agraden les aventures, el ritme (com alterna capítols trepidants amb d’altres molt més pausats i reflexius), i com està escrit. M’hagués agradat llegir-lo en anglès: segons com, em sona més elegant que el castellà o el català. Hauré de posar-me i escoltar un capítol cada dia, llegit pel propi Gaiman, a la seva web.

El llibre s’està carregant de tots els premis possibles tant a Estats Units com al Regne Unit. Que cadascú el llegeixi i decideixi per ell mateix. Tot i els “peròs”, jo li donaria una oportunitat.

Marcelo en el món real

FITXA
=====
Títol: Marcelo en el món real
Autor: Francisco X. Stork
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Rosal dels Vents (un segell de Random House Mondadori), 2009
Edat: a partir de 14
Temàtica:


RESSENYA
=========
Cada vegada hi ha més llibres que poden encabir-se dins de l’anomenada “literatura juvenil”, però que no estan publicats dins de col•leccions específicament adreçades a un públic juvenil. Marcelo en el món real és un d’aquests llibres, i a més té alguns elements en comú amb el llibre que fa uns anys va posar en boca de tothom l’anomenada “literatura de pas” (la que pot ser llegida tant per adults com per joves), El curiós incident del gos a mitjanit. Si en aquell cas ens trobàvem amb un narrador que patia el síndrome d’Asperger (un trastorn semblant a l’autisme), en aquest cas el narrador, en Marcelo, en pateix una versió molt més lleu del mateix trastorn, de manera que es mou molt millor en el món i té menys dificultats per relacionar-se amb altres persones (cosa que no vol dir que no li costi lo seu, per entendre’ns...).

El punt de partida del llibre és el següent: arriba l’estiu i a en Marcelo li queda encara un any d’institut. Hi ha dues opcions: continuar al seu institut per a “nens especials” o fer l’últim any en un institut per a “gent normal”. El seu pare, que vol que en Marcelo millori en les seves habilitats per moure’s pel món real del títol, li fa un tracte: si durant l’estiu s’ensurt treballant a l’arxiu del seu bufet d’advocats, podrà decidir a quin dels dos instituts cursar l’últim any. Així doncs, en Marcelo es veu empès a sortir del seu ambient protegit i relacionar-se amb un seguit de persones de l’entorn laboral del seu pare.

Com és, el món real on haurà de viure en Marcelo? Com la vida mateixa. Un món on hi ha tendresa i comprensió, però també enveja i competitivitat. La metàfora que resumeix les dues cares de la moneda és el sexe: pot ser la manera que dues persones tenen de de demostrar el seu afecte, però també es pot fer servir per fer mal als altres. En Marcelo coneix la teoria de totes aquestes emocions, però molt poques vegades s’hi ha hagut d’enfrontar directament, té sèries dificultats per interpretar el que senten els altres i les seves motivacions, i poc a poc descobrirà què amaguen els diferents personatges que l’envolten i haurà de prendre partit.

Costa una mica d’entrar, en el llibre. He d’admetre que quan el vaig començar em pensava que era “un altre llibre que vol explotar el fet de tenir un narrador especial”... i, de fet, potser ho és, però arriba un moment en la narració en què t’oblides de les lectures anteriors i et deixes dur pels personatges i pels aconteixements. Hi ha fins i tot una certa intriga en la història (el fet que el pare del Marcelo treballi com a advocat no és gratuït) que fa que el llibre es llegeixi, passats els primers capítols, amb les ganes de saber què passarà a continuació, què amaga la història i com ho resoldrà el nostre heroi.

És un llibre que emociona i ens fa reflexionar sobre el món que ens envolta, i si estem disposats fins i tot replantejar-nos les nostres accions o actituds. Un llibre absolutament recomanable per joves amb inquietuds, cansats de novel•letes clòniques que els tracten com si no sapiguessin res de la vida. Benvinguts al món real.

Sol negre

FITXA
=====
Títol: Sol negre
Autor: Fred Bernard
Il·lustrador: François Roca
Edició: Joventut, 2009
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: civilització asteca, descoberta d'Amèrica, amor.


RESSENYA
=========
Ens trobem davant un relat històric sobre un dels episodis de la conquesta d’Amèrica. Una història d’amor entre una jove indígena de la ciutat asteca de Tenochtitlan i el conqueridor espanyol Don Ignacio que es veurà estroncada pel transcurs d’uns fets tràgics, la desaparició del poble asteca. El vincle entre els personatges és Sol negre, el cavall i millor amic del soldat.

Aquest relat retrospectiu d'una àvia a la seva néta permet seguir el fil gràcies als diàlegs entre elles. Un text en format d’epopeia, molt entenedor i concís de Fred Bernard que com és habitual, ofereix els ingredients perfectes de les bones històries: amor, suspens, traïció, tristesa... Esdevé un referent a tenir en compte en el futur pel que fa a les històries d’aventures. I això acompanyat de les majestuoses il•lustracions de François Roca. Un artista que sap adaptar-se i que combina a la perfecció les tècniques més modernes amb les més tradicionals. La pintura a l’oli, els detalls, els jocs d’ombres i llum. Les seves il•lustracions semblen quadres de museu.

Us anunciem que aquesta obra és el precedent de Cheval vêtu, dels mateixos autors, que narra les aventures del Sol negre després de perdre el seu amo i amic. Encara no s’ha editat a Catalunya però ja l’esperem.

El dueño del sueño

FITXA
=====
Títol: El dueño del sueño
Autor: Marta Rodríguez Bosch
Il·lustrador: Noemí Villamuza
Edició: Los cuatro azules, 2009
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: el son, dormir


RESSENYA
=========
La Lucía no pot dormir i la seva nina li explica totes les coses que ha de fer l’amo de la son per tal que tots els nens s’adormin: oferir pau i amor als bebès, en els seus bressols, als cotxets; allunyar els sorolls, arreplegar les cançons de bressol. I tot això de dia i de nit.

Un text molt original i poètic de la Marta Rodríguez Bosch acompanyat d’unes belles il•lustracions de la Noemí Villamuza en negres y blaus. Tot i no ser un àlbum gran, les il•lustracions demostren perfectament la magnitud del protagonista, l’amo de la son.

Ideal per llegir-lo just abans d’anar a dormir perquè transmet una pau especial. Vénen ganes de ficar-se al llit i esperar que l’amo de la son ens visiti talment com en el conte.

Ladrón de gallinas

FITXA
=====
Títol: Ladrón de gallinas
Autor: Béatrice Rodriguez
Il·lustrador: Béatrice Rodriguez
Edició: Libros del zorro rojo, 2009
Edat: de 3 a 5 anys
Temàtica: amistat


RESSENYA
=========
Aquest àlbum sense mots pica l’ullet al tòpic de la guilla que es menja les gallines. Quan una gallina és raptada per una guineu, els amics de la primera surten darrera per rescatar-la, travessant boscos, mar i desert. I quan la troben, quina sorpresa, res és el que sembla.

La història recorda el conte “Lola” de Loufane, editat per Símbol el 2001. El tema de l’enamorament entre éssers, en teoria, enemics, pot servir per educar els infants en la diferència i la solidaritat. També l’amistat dels companys queda reflectida al llarg de la història.

La presentació apaïsada permet seguir el fil de l’argument i les il•lustracions reflecteixen molt bé el pas del temps. La lectura visual permet fixar l’atenció en detalls curiosos.

Un àlbum amè i divertit que farà sorprendre l’infant.

Genealogía de una bruja

FITXA
=====
Títol: Genealogía de una bruja
Autor: Sébastien Perez i Benjamin Lacombe
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Madrid: Edelvives, 2009
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: Bruixes


RESSENYA
=========
Edelvives seguint el filó de Princesas ha traduït dues obres més que vénen a ser catàlegs de personatges. Per una banda ha publicat una obra sobre fades (Hilo de hadas) i per l’altra, ha tret dos llibres sobre bruixes que es presenten en un pac de col•leccionista.

Per una banda hi ha un àlbum il•lustrat titulat La pequeña bruja i per l’altra Brujas y hechizos. Ambdós llibres escrits i il•lustrats pels mateixos autors. De fet, els llibres estan d’alguna manera relacionats perquè un forma part de l’altra. En el primer, l’àlbum, el personatge principal troba un llibre “Grimorio. Brujas y hechizos” que justament és el segon.

El disseny, el contingut i fins i tot el nivell de lectura són força diferents. L’àlbum explica la història d’una nena que descobreix, gràcies a un llibre que amaga la seva àvia, que forma part d’una llarga cadena de bruixes que han viscut al llarg de la història. A banda d’aquest fet, l’argument és clar: la Lisbeth, que així s’anomena la protagonista, ajudarà a un amic gràcies a les seves dots d’endevina a sortir d’un sot on ha caigut enmig d’una tempesta de neu.

El segon llibre és més un inventari de bruixes, amb un capítol dedicat a cada una d’aquestes bruixes cèlebres i no té una edició tota il•lustrada com l’anterior sinó que mescla retalls, esquemes, falses fotografies, documents i cartes de l’època, etc. per donar més veracitat a allò que s’explica. L’enquadernació fins i tot vol imitar un llibre antic, fet de tela i imprès amb lletres daurades. Les històries que expliquen giren entorn de tretze dones que són possiblement bruixes. Tot i ser ficció, la majoria d’elles parteixen de personatges històrics, mitològics o de la tradició popular. Entre elles podem trobar Gretchen (Hansel i Gretel) o la bruixa de la Blancaneus, però també a Isis (Egipte), Medusa (a qui rapta Poseidó), Joana d’Arc o la Mona Lisa. La barreja real i ficció és ben elaborada i el resultat és un text d’extensió breu (dues o tres pàgines) i d’un nivell de comprensió accessible per als joves lectors.

El resultat doncs és molt bo, una edició ideal per a regalar per aquestes dates i quedar la mar de bé amb la família o les amistats.

Ghostgirl (2): El regreso

FITXA
=====
Títol: Ghostgirl (2): El regreso
Autor: Tonya Hurley
Il·lustrador: -
Edició: Alfaguara, 2009
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: novel·la gòtica


RESSENYA
=========
La novel•la està plantejada com el primer volum, en capítols curts encapçalats per una cita d’un personatge conegut (poeta, actor o músic) i titolats per una cançó. L’edició també és molt original, gòtica en lila i negre, un exemplar que convida a obrir-lo. La història està ben introduïda i dóna lloc a la reflexió encapçalant els capítols amb un textet sobre algun tema que l’autora vol tractar i que preocupa els adolescents: l’expressió dels sentiments, l’adoració cap als líders, la inseguretat d’un mateix, l’amistat, els gelos... Tot això t’ho vas trobant en la presentació de la trama, en els textos de l’inici dels capítols i en la manera de concloure la història. Però el que queda deslluït, pel meu gust, és la construcció de l’aventura que ens presenta i a la qual s’enfronten els personatges. Tots els elements estan plantejats per fer pensar i reflexionar però la història és bastant superficial. És inevitable comparar-la amb la primera: així com aquella tenia bastant d’humor i reflexió, aquesta és una mica banal (vegeu la ressenya de la primera part).

L’argument, comença d’una manera que promet: la Charlotte (Gosthgirl) ja ha acabat les classes de Mortocol (espècie d’institut dels morts) i ara se’n va a fer pràctiques en una feina d’agafar el telèfon per resoldre els problemes dels adolescents vius. Aquesta part és molt curiosa per l’enfocament que també plantejava la primera (manera de viure dels morts, quines són les seves angoixes, etc.). De sobte apareix l’Scarlett, la seva amiga viva demanant-li que faci retornar a la vida la seva germana Petula. La Petula és una noia malcarada i egoista, lider de l’institut i que desprecia a tothom. Entra en coma per una ferida que li fan al peu al fer-se la pedicura. L’Scarlet, la germana que l’odia però que se n’adona que se l’estima, sap com salvar-la que és passant a l’altra banda i demanar l’ajuda de la Charlotte, la seva amiga morta, i arrisca la seva vida per salvar-la. Tot el llibre gira entorn de com retornar a la vida la Petula. Passen mil peripècies en el terreny dels morts fins que finalment gràcies a la Charlotte i amigues les dues germanes aconsegueixen traspassar al terreny del vius i sortir del coma. També hi té molt de protagonisme en el terreny dels vius en Damen, nòvio de l’Scartlett i ex de la Petula que a través de l’absència de les dues reafirma el seu amor per Scarlett.

Al final tot acaba al seu lloc i la Charlotte és acceptada pels seus companys i professors. Ha creuat a l’altra banda perquè era el que li dictava el seu cor, - és el que fan els líders i no els seguidors - i ho ha fet per ajudar als altres. Ha tornat a sentir l’emoció d’estar entre els vius i també molt a prop del seu amor, Damen, però en aquesta ocasió accepta la seva mort i sap que aquest és el seu lloc, amb les mateixes angoixes que abans però més segura de sí mateixa.

La història arriba a unes reflexions interessants però es perd una mica pel camí.

Ressenyes flash - novembre 2009

Títol: Terronets de sucre
Autor: Mabel
Il•lustrador: George Lambert
Edició: Editorial Flamboyant
Edat: ¿?
Es tracta d’una col•lecció que recupera llibres il•lustrats per infants antics. Aquest concretament, es va publicar l’any 1881, i es tracta d’il•lustracions acompanyades de petits versos, poemes o textos rimats on predomina l’absurd (que recorda l’Edward Lear), en uns casos més encertats o amb més gràcia que en d’altres. Es tracta d’un llibre més aviat adreçat als adults que vulguin tenir en la seva col•lecció un “tresor” d’aquest estil, tot i que de ben segur preferirien una edició original o facsímil, en qualsevol cas...

[Imatges i més opinions en aquest enllaç]

(Marta Martí)

***

Títol: Grisela
Autor: Anke de Vries
Il•lustrador: Willemien Min
Edició: Faktoria K de Libros
Edat: de 0 a 6
Senzilla i simpàtica història d’una ratolina que, trista pel seu color gris, decideix “camuflar-se” de diferents maneres (pintant-se de colors o cobrint-se de flors), però que finalment, i gràcies a l’enamorament d’un ratolinet per ella tal com és, descobreix la seva bellesa sense necessitat d’artificis. Uns personatges que recorden en Frederick al servei d’una història amb missatge per petits lectors.

(Marta Martí)

***

Títol: La caja azul / El bastón azul
Autor: Iwona Chmielewska
Il•lustrador: Iwona Chmielewska
Edició: Océano
Edat: de 6 a 8
Un llibre amb una edició espectacular (gran format, capiculat – es pot començar tant pel davant com darrere – amb fulls d’acetat al centre de la història, que indiquen el canvi d’història al centre del llibre), però del qual no en sabem treure l’entrellat. La caixa del títol l’hereta el noi d’una família, junt amb una llibreta on explica per a què han fet servir la caixa aquells que la van heretar abans que ell. El bastó, en canvi, l’hereta la noia d’una família, i igual que el noi, també rep el quadern amb les històries de les noies que el van heretar abans que ella. Les històries no s’encreuen en cap moment: quan el noi / la noia han acabat de llegir el passat de les seves respectives herències, troben fulles en blanc per explicar la seva experiència i, suposem, continuar amb la tradició en la propera generació. Potser hi ha alguna simbologia amagada en la caixa / el bastó que se’ns escapa?

[Una altra ressenya en aquest enllaç]

(Glòria Gorchs)

***

Títol: El triomf d’en Polit Bonaveu
Autor: Carles Sala i Vila
Il•lustrador: Susana del Baño Ranner
Edició: Cruïlla (Premi Vaixell de Vapor 2009)
Edat: de 8 a 10
El nou premi Vaixell de Vapor explica el descobriment del talent amagat d’en Polit Bonaveu, que com el seu nom indica canta d’allò més bé, però únicament en la privacitat de la seva dutxa. Una història senzilla i divertida, que fa de bon llegir. Per passar una estona entretinguda.

(Glòria Gorchs)

***

Títol: El rey y el mar
Autor: Heinz Janisch
Il•lustrador: Wolf Erlbruch
Edició: Lóguez
Edat: de 8 a 10 (i més...)
Si Barbara Fiore ens portava un il•lustrat del Wolf Erlbruch que em va deixar l’estomac una mica regirat (veieu la ressenya de “Ratas”), Lóguez ens porta un altre de més agradable, però també amb un to... podríem dir que no apte per tots els públics? Es tracta d’històries breus (quatre o cinc frases; de vegades, més breus i tot), en les que el rei del títol dialoga amb (o reflexiona en presència de) tot un seguit de personatges, que van des del mar fins a un llibre, passant per un esquirol o un gat. En algunes ocasions els fa una pregunta i la resposta el fa pensar. En d’altres és l’actitud del rei la que provoca una reacció en el seu interlocutor. Un llibre per beure a glopets i pensar-hi... o potser no.

(Glòria Gorchs)

***

Títol: Quatre gats
Autor: Mercè Anguera
Il•lustrador: Javier Carbajo
Edició: La Galera
Edat: de 8 a 10
En la meva opinió, el llibre nominat a l’Atrapallibres d’enguany, en la categoria de 10 anys, que té més possibilitats de guanyar. Per què? Doncs perquè és un llibre fresc, àgil, real, divertit, entretingut (fins i tot a mi hi ha hagut moments que m’han arrencat el somriure, i reconec que me l’he llegit amb molt de gust)... Ja veurem com acaben les apostes quan arribi el dia de la veritat. Llarga vida a les anti-barbis! Els nostres nens (i especialment les nostres nenes, no ens enganyem), se les mereixen.

(Sfer)

***

Títol: El despertador del sol
Autor: Martin Baltscheit
Il•lustrador: Christoph Mett
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2009
Edat: de 0 a 6
Un àlbum que explica la història d’un gall que es debat entre creure’s que ell, amb la seva veu potent, realment és qui fa que el sol es desperti cada matí, o escoltar-se de debó el que li diuen la resta d’animals de la granja, que el volen fer veure que, encara que ell no hi fos, el sol continuaria llevant-se puntualment cada dia. L’evidència li demostrarà quina de les dues creences és la de debó, però també li farà veure que, encara que no ho sembli, la seva feina també és important en el dia a dia de la granja. Animals personificats amb un toc humorístic (el gall amb tupé tipus Elvis és un punt), però al que, personalment, no li he trobat gaire gràcia.

(Sfer)