Millones de gatos

FITXA
=====
Títol: Millones de gatos
Autor: Wanda Gág
Il·lustrador: Wanda Gág
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: soledat, gent gran, gats


RESSENYA
=========
Un home molt molt vell i una dona molt molt vella se senten sols. L’home decideix anar a buscar un gat per fer-los companyia. Però no serà fàcil, abans haurà de carretejar amb milions de gats fins a casa. Què passarà? Cal llegir-lo per saber-ho.

Aquesta reedició del llibre “Milions fo cats” de la Wanda Gág segur que haurà agradat a un munt d’amants dels àlbums il•lustrats. Des de 1928 ha estat editat en nombroses llengües. Alguns crítics el consideren un dels primers àlbums il•lustrats moderns. Wanda Gág va rebre per aquest àlbum un dels reconeixements més importants de la literatura infantil als Estats Units, la Medalla d’Honor John Newbery, concedit per la American Library Association. L’editor en castellà també ens recorda que aquest llibre encara és tan popular als Estats Units com quan es va publicar per primera vegada.

La història és molt senzilla, el text juga amb frases que es repeteixen al llarg de l’argument. Això aporta una musicalitat especial, tot i que caldria llegir-lo en la llengua original per apreciar-ho al cent per cent. Els dibuixos estan emmarcats al llarg de les pàgines amb una harmonia fabulosa, en simetria perfecta. L’autora ens presenta l’argument tant amb el text com amb els dibuixos. Unes il•lustracions totalment seqüencials que aprofiten ambdues pàgines per transmetre el millor de la història.

He llegit que fa trenta anys van demanar a Maurice Sendak si pensava que els àlbums il•lustrats eren millors en el passat: «Sí», va contestar Sendak, «abans existia Wanda Gág».

Nick

FITXA
=====
Títol: Nick
Autor: Imma Chacón
Il·lustrador: -
Edició: La Galera, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Dafne està enamorada d’un noi del seu barri, un individu gens
recomanable. Amb l’ajuda de la seva cosina, trobarà la manera de captar el seu interès: creant un perfil fals al Facebook, del qual ell no pugui sinó enamorar-se’n. Però aleshores comencen a succeir coses inesperades: algú més s’interessa per aquest perfil fals, algú que clarament no té bones intencions i que s’amaga rere el seu nick. comença una persecució, un perillós joc del gat i la rata, entre dues persones que no es coneixen a la realitat... o potser sí?

Imma Chacón és una reconeguda autora de narrativa per adults. Nick és la seva primera novel•la dirigida al públic juvenil. La història d’amor d’una adolescent que viu connectada a les xarxes socials. Una novel•la que captivarà a tots els joves però també als adults per la seva trama i qualitat literària d’aquesta reconeguda autora.

Chacón afirma que va escriure Nick per intentar entendre a la seva filla adolescent, que estava vivint el seu període de rebel•lia contra el món, i utilitzava Internet amb els seus amics com una forma més de relacionar-se. Els protagonistes de la novel•la es mouen entre dos móns paral•lels: el d’Internet i el que anomenem real, el món virtual i el món físic. Els dos igual de reals, on moltes vegades s’utilitza, en una mesura o altre, la mentida i la disfressa per a construir una personalitat fictícia rere la qual amagar-se.

Com a punt de partida trobem la idea que els joves utilitzen les xarxes socials com una forma més de socialització, sense abandonar les altres i que el perill que comporta la Xarxa està en l’ús que se’n fa, com en altres formes de socialització, i en el control que els pares puguin exercir per evitar l’abús, el mal ús i la confusió a la que pot arribar-se.

Una lectura que es devora escrita amb un ritme que sap enganxar-te i no et permet separar-te de les pàgines, sortosament l’he agafat estant de vacances, perquè he de reconèixer que les seves prop de 300 pàgines no em van durar ni 24 hores, estic segura que adolescents, joves i adults se sentiran identificats en algun moment o altra de la història amb la innocent i rebel Dafne, personatge que desperta una tendresa gràcies a la construcció del personatge que ha fet l’autora atorgant-li tant realisme que hi veiem reflectit en ella l’adolescent que tots hem estat en el seu moment.

Un llibre molt recomanable per als joves que deixa clar quins són els perills de la xarxa sense pretendre donar una moralina, cosa que s’agraeix i facilita l’arribada del missatge. Una fantàstica lectura per aquest estiu.

Mucki y la trucha Margarita

FITXA
=====
Títol: Mucki y la trucha Margarita
Autor: Trinidad Andrés Labrador
Il·lustrador: Kim Amate
Edició: Madrid: Langenscheidt, 2010
Edat: 8 anys
Temàtica: medi ambient, ecologia, civisme


RESSENYA
=========
En Mucki és un gosset que va ser abandonat quan era un cadell. Va tenir molta sort quan la Júlia el va recollir i adoptar. Ara viu a Madrid i de tant en tant va a un petit poblet a Àvila a passar els caps de setmana i les vacances. Aquí té molts amics: l’euga Boticaria, la truita Margarita... amb qui viu grans aventures sempre en defensa del medi ambient i el respecte pels altres.

En Mucki es preocupa molt pel benestar dels seus amics i no dubta ni un segon en ajudar en tot el que sigui necessari. En Mucki y la trucha Margarita lluitarà amb totes les seves forces per salvar de la contaminació als peixos que viuen al rierol que passa pel poble després de descobrir que algú l’estava contaminant. O intentar ajudar al gat Luisín a l’aventura Mucki y el gato Luisín quan ningú vol escoltar les seves cançons organitzant un concert molt especial amb un públic molt exigent.

Les històries giren al voltant de temes relacionats amb el respecte al medi ambient i cap els demés donant molta importància a l’empatia. Ser capaç de posar-se en la pell de l’altre és molt important per conèixer i entendre la posició de l’altre i poder actuar en conseqüència. El medi ambient i la conservació i respecte del món natural són la base d’aquestes històries.

Es tracta d’una proposta innovadora en la que el lector pren un paper actiu en el procés de lectura realitzant diferents activitats que es plantegen. Cal destacar la varietat d’aquestes iniciatives i originalitat tot fomentant la creativitat i propiciant l’adquisició de nous coneixements a partir d’activitats pràctiques (experiments, jocs...). Activitats molt encertades que destaquen per la seva varietat. Activitats molt atractives perfectament integrades en la trama narrativa i que suposen un tall en la lectura per consolidar aspectes importants.

Podeu estar al dia de les aventures i novetats d’en Mucki des de la seva pàgina a Facebook.

El pot de les enrabiades

FITXA
=====
Títol: El pot de les enrabiades
Autor: Àngels Juanmiquel
Il·lustrador: Màriam Ben-Arab
Edició: Barcanova, 2011
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: humor, llenguatge


RESSENYA
=========
L’Àngels Juanmiquel ens presenta la divertida història d’una nena una mica rabiüda que descarrega el seu mal geni en un pot de llauna i que, a mesura que el va omplint de paraules enrabiades, va perdent algunes lletres a l’hora de parlar a casa i a l’escola, cosa que la desconcerta tant a ella com als qui l’envolten.

Descobrirà, però, que pot recuperar-les si va abocant al pot paraules que estan formades per dos mots. Així doncs pararà l’orella a totes les converses que sent per anar pescant tantes paraules dobles com pugui.

L’autora, professora de llengua i literatura catalanes, ens presenta d’una manera amena i distreta un recull de paraules molt complet que de ben segur ajudarà a incrementar el llenguatge dels infants.

El text va acompanyat d’unes magnífiques il•lustracions de la Màriam Ben-Arab, que li donen el toc engrescador per començar a llegir aquest llibre i no parar fins al final.

En el reino de la puntuación

FITXA
=====
Títol: En el reino de la puntuación
Autor: Christian Morgenstern
Il•lustrador: Rathna Ramanathan
Edició: Barcelona: Thule, 2011
Edat: de 8 a 10 años
Temàtica: poesia, guerra, puntuació, tipografia


RESSENYA
=========
“Im Reich der Interpunktionen” (traducido como “En el reino de la puntuación”) es un poema del autor alemán Christian Morgenstern publicado en 1905 que narra el enfrentamiento entre dos bandos: por un lado, la coalición entre los puntos y las comas, y por otro, los punto y comas. En su lucha se ven implicados también otros signos de puntuación, que cumplen diferentes funciones a lo largo del poema (las llaves acallan a los parias, las interrogaciones se exilian...), que está formado por quince pareados. Su lectura requiere un cierto esfuerzo, pues utiliza un vocabulario complejo (estragos, coalición, decoro, sofocan, aberrantes, destreza, deleite...).

Acertadamente, el diseñador Rathna Ramanathan, al que le fue encargado ilustrar el texto, ha optado por utilizar únicamente signos de puntuación y jugar con el rojo, el negro y el blanco para escenificar la batalla. Resulta interesante leer lo que el propio Ramanathan explica en su página web sobre la elaboración del libro. Me permito traducirles algunos fragmentos del inglés:

Mi trabajo consistió en “ilustrar” tipográficamente el texto y diseñar el libro. Me gusta el reto que supone acercarse a la tipografía como señal, marca e imagen. Para mí, este proceso me lleva a los orígenes del lenguaje, en el que las letras eran marcas e imágenes que pueden ser leídas tanto “textualmente” como “visualmente”. La palabra es una marca en la página. A primera vista, la palabra es, ante y sobre todo, una imagen.

He adoptado un enfoque modernista (algunos dicen que militarista) al diseño. Lo que más me gustó del texto fue su naturaleza visual, pero también staccato. He intentado mantenerla al darle al libro un ritmo muy izquierda-derecha, giro de página, izquierda-derecha, giro de página...

Además de la naturaleza obviamente política del texto, lo he visualizado como un conflicto moderno, contemporáneo, con alusiones visuales a la tecnología, la maquinaria, la guerra...

Entre otras cosas, algunas de las influencias han sido las estructuras y el rigor de la impresión tipográfica y los tipos metálicos, los pósters rusos de los años 20 y 30, el trabajo de Werkman y modernistas como Weingart [dos tipógrafos, el primero holandés y el segundo alemán.]

El trabajo final es liso y gráfico – pero tal y como yo lo imaginé, la versión impresa tenía una textura desigual. También, como sucede con la imprenta, si primero se imprime el negro y luego el rojo, ambas capas debían ser visibles... es algo con lo que experimentar.

Personalmente, al enfrentarme a este libro, me encuentro dividida. Como teórica y persona interesada en la ilustración y el diseño gráfico, me parece un trabajo muy interesante y que puede dar pie a un estudio complejo sobre las decisiones tomadas a la hora de ilustrar cada una de las parejas de versos. Pero como lectora y como mediadora entre los libros y los niños, sinceramente me ha dejado un poco fría...

L'abella de més

FITXA
=====
Títol: L'abella de més
Autor: Andrés Pi
Il·lustrador: Kim Amate
Edició: Takatuka, 2011
Edat: de 5 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Al rusc s'ha armat un gran rebombori. Cada dia sembla que hi ha menys espai disponible. Una comissió d'abelles creada expressament es posa a estudiar les causes d'aquestes estretors i arriba a la conclusió que falta espai perquè hi ha una abella de més. Les sospites recauen sobre totes les abelles del rusc, però cap hipòtesi sobre com deu ser aquesta abella estranya porta a un resultat concret, així que les abelles reunides en assemblea decideixen acabar la recerca i donar una solució molt més solidària a aquesta falta d'espai.

Aquest tàndem Pi-Amate repeteix després de la fantàstica experiència a La ventana infinita, àlbum guanyador el 2009 del XXIX Premi Destino – Apel•les Mestres. Aquesta vegada ens presenten un àlbum on la solidaritat i la convivència tenen un paper molt important, una història divertida on una colla d’abelles histèriques comencen a divagar fins que apareix la figura de la mare, que, de forma calmosa i amb una immensa serenitat dóna la volta a la situació deixant-les a totes satisfetes. Kim Amate arrodoneix aquestes pàgines amb unes il•lustracions sensacionals elaborades amb tot luxe de detalls, amb una paleta de colors que resulta molt agradable, això sí, per gaudir-les de ple cal que hi pareu força atenció, no us perdeu la marca de les ulleres que llueix una de les abelles, els enginys tan surrealistes que dissenyen, els rètols informatius del rusc, o un petit insecte barbut que apareix pràcticament a cada il•lustració, tot plegat, imatges carregades d’un fi sentit de l’humor que motivaran passar les pàgines d’aquest àlbum una vegada i una altra ja que sempre, en trobareu nous detalls sorprenents.


És doncs, un àlbum molt recomanable, que farà riure als nens alhora que els hi fa arribar un interessant missatge, s’ha guanyat un lloc a la prestatgeria d’imprescindibles.

(Sílvia Cantos)

***

En el rusc de les abelles hi ha un problema d’espai. Les abelles estan tipes de treballar tan apretades i han de trobar una solució. Un comitè d’expertes analitzen quina és la situació i arriben a la conclusió que per solucionar el problema una de les abelles que hi viuen allà ha d’abandonar el rusc. Aquesta situació revoluciona la família d’abelles i comencen a pensar qui deu ser l’abella que els hi està prenent l’espai i sobretot com ho solucionaran?

Si aquesta història es la trobéssim dins d’un recull de faules i ens diguessin que forma part de les faules de La Fontaine o d’Isop no ens sorprendria en absolut en tant que segueix i respecte les normes bàsiques de la construcció de relats d’aquestes característiques però amb un toc, provocat per la temàtica que tracta, modern que la fa actual i plenament vigent.

Els problemes discriminatoris i xenòfobs són presents en aquesta història en la que els estereotips propis de comportaments racistes queden reflectits en l’actitud de les abelles. Cal destacar d’aquesta història és la resolució final que la reina de les abelles i de quina manera soluciona el conflicte: són moltes més les coses que ens uneixen que les que ens separen.

A nivell gràfic cal destacar la il•lustració que compensa i interpreta perfectament les emocions i sensacions que es transmet en el text. Un estil peculiar amb unes abelles amb un estètica molt particular i uns detalls en les il•lustracions que fan créixer encara més aquesta història simple en la lectura però molt profunda en la interpretació.

Una excel•lent història que pot donar peu a reflexions i anàlisi molt interessants de la qual podem extreure lectures molt diverses.

(Albert Correa)

El rei rodolí

FITXA
=====
Títol: El rei rodolí
Autor: Carles Sala i Vila
Il·lustrador: Eloi Sala i Vila
Edició: Barcelona: Barcanova, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasia, humor


RESSENYA
=========
Vet aquí fins on és capaç d’arribar un home ferit d’amor. O potser ferit en el seu orgull? El rei de Marimunt s’ha enamorat de la princesa de Muntimar. Somia casar-se amb ella i unir els dos regnes sota el seu tron. Quan li declara el seu amor, però, la princesa li dóna carbassa: diu que està enamorada d’un altre home. D’un poeta.

El rei de Marimunt no encaixa bé la derrota. Mort d’enveja, decideix fer poesia ell també i convertir-se en el rei Rodolí. Seduït per aquesta nova personalitat, canvia les lleis del regne per ordres poètiques que, d’acord, potser sí que rimen, però no tenen cap mena de sentit i fan la murga als seus súbdits. El rei mana, per exemple, que el joier Valentí tingui cura del seu jardí.

La fal•lera del rei Rodolí per la poesia assoleix límits insostenibles per als habitants de Marimunt. És llavors quan un nen del regne, en Dotzedits, i un titellaire estranger, en Marionetti, uneixen el seu enginy i les seves habilitats per posar-hi ordre.

Carles Sala i Vila, prolífic i premiat autor de literatura infantil, col•labora en aquest llibre per primera vegada amb el seu germà Oriol, que n’aporta les il•lustracions. El resultat és un conte senzill, fresc, divertit. I també molt actual: encara que sigui una coincidència involuntària, l’actitud d’alguns personatges en determinats moments de la història podria tenir similituds amb el moviment dels indignats...

Diente de león

FITXA
=====
Títol: Diente de león
Autor: Mónica Rodríguez
Il·lustrador: Ximena Maier
Edició: Edelvives, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:
XXII Premi Ala Delta


RESSENYA
=========
Quan en Manuel va trobar-se amb la Nicolasa a l’hospital van retornar els records del bosc de la seva infantesa, aquell estiu dels nou anys en el que descobrí l’amor, però també la traïció i la por. I tot i que el temps ha passat, en Manuel necessita tornar al cor d’aquell lloc on va compartir amb la Mirta un secret inconfessable.

Heus aquí un llibre per a bons lectors de 10 anys o més, una història que ens parla de sentiments a gran escala: el primer enamorament d’un nen, la culpabilitat d’un ancià amb un gran pes dins la seva ànima, fins i tot, la impotència dels qui perden la guerra en vers la fatxenderia dels que en surten victoriosos. Com veieu, doncs, una història intensa, narrada amb un ritme àgil gràcies al joc de dues veus que l’autora fa en escriure la història del Manuel de 9 anys i la del de 68, que l’ha conduït a guanyar el XXII Premi Ala Delta de Literatura Infantil.

És un llibre per nois i noies habituats a llegir, ja que no resulta una lectura de pur entreteniment, Mónica Rodríguez ens parla de la postguerra, de la traïció i per sobre de tot, de l’amistat. Una bona lectura per aquest estiu, i un títol a tenir en compte per els professors que parlen d’aquest període històric a les seves classes que bé podria acompanyar l’aprenentatge.

La pregunta de las diez de la noche

FITXA
=====
Títol: La pregunta de las diez de la noche
Autor: Kate de Goldi
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Random House Mondadori, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Que el “crossover” es un “género” que está aquí para quedarse, es algo que ya nadie pone en duda. Ya saben, ahora se les llama crossover a esas novelas que se escapan a las clasificaciones, que quieren ganar lectores tanto entre el público juvenil como entre el adulto. La historia empezó con las sagas de J. K. Rowling y Philip Pullman, y siguió con novelas como El curioso incidente del perro a medianoche, La evolución de Calpurnia Tate, Flavia de los extraños talentos, e incluso una colección propia que todavía no hemos comentado por aquí, la “Biblioteca Furtiva” de Seix Barral, con títulos como Jasper Jones, Las obras escogidas de T. S. Spivet, o Wendolin Kramer: una historia de superhéroes, supervillanos y un chucho deprimido. Claro que habrá quien diga que todo esto viene de mucho antes y que ya fueron crossovers en su día El guardián en el centeno o Sin noticias de Gurb, pero lo que es innegable es que cada vez hay más libros que
a) explotan el lado juvenil de los lectores adultos, o
b) tratan a los jóvenes como las personas inteligentes que son.

La pregunta de las diez de la noche cumple ambas condiciones. Se trata de una novela realista protagonizada por Frankie, un chico de 12 años que tiene que enfrentarse cada día a una situación familiar que, sería una exageración llamar trágica, pero sí que podríamos considerar peculiar. Frankie parece haber aprendido a convivir con esta situación en una precaria estabilidad llena de rituales que comparte especialmente con su mejor amigo, Gigs, y que se ve amenazada con la llegada al colegio de la poco convencional Sidney, que con sus preguntas obligará a Frankie a enfrentarse a sus miedos.

La autora utiliza hábilmente un narrador en tercera persona claramente focalizado en el protagonista, de modo que el lector tiene que reconstruir poco a poco, con los datos que nos va dosificando, cuál es la situación en la que Frankie se encuentra. Esto le añade un punto de intriga a la novela y obliga al lector a formular hipótesis que más adelante se verán confirmadas o refutadas por los acontecimientos (aunque vale la pena decir que no siempre, pues la novela finaliza sin que el lector lo sepa todo). Se trata pues de una narración que no se lo da todo masticado al lector, y que además lo pone a prueba al incluir constantemente anécdotas, relatos, referencias a personajes y momentos muy cercanos al narrador pero que el lector desconoce, de manera que al mismo tiempo que nos acerca al protagonista, casi metiéndonos en su piel, también crea una barrera de comprensión, pues el estilo requiere un esfuerzo extra por parte del lector para conseguir “entrar” en el universo de Frankie.

Una novela que habla sobre la diferencia, la superación de las dificultades, la necesidad de superar nuestros miedos y de comunicarnos. Una novela que disfrutarán tanto los adultos como los jóvenes (buenos) lectores.

¿Quién anda ahí?

FITXA
=====
Títol: ¿Quién anda ahí?
Autor: Emilio Urberuaga
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: Kókinos, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: imaginación, responsabilitat


RESSENYA
=========
Emilio Urberuaga ens ofereix el seu primer llibre com a autor i il•lustrador alhora. N’ha il•lustrat un munt, sempre amb aquella picardia que el caracteritza.

Aquí realment pren el vol i ens mostra un nen, l’Emil (de Emilio), que vol fer la seva. Ell és part de la il•lustració d’un conte però decideix abandonar la història i crear el seu propi espai, un nou món.

Mentre el llegia m’ha semblat que l’autor, d’alguna manera, ens ha explicat allò que ha començat a fer. Escriure i il•lustrar les seves pròpies històries. Com si s’emancipés dels autors, perquè el conte no és res més que el desig d’independitzar-se. I ho aconsegueix sota una condició, ja ho veureu al final.

A l’Emilio Urberuaga li encanta jugar amb la il•lustració i les segones intencions. Un pessic d’humor, un pessic de nostàlgia i una mossegada d’enyorança. Tot plegat acompanyat d’una calidesa visual que convida a rellegir-lo i observar-lo de nou.

(Esther Granados)

Aquest és l’últim àlbum d’Emilio Urberuaga, Premi Nacional d’Il·lustració de 2011. Proposa una història metatextual, en la que un personatge secundari d’un àlbum il·lustrat per ell (¿Qué hace un cocodrilo por la noche?) decideix sortir de la pàgina en què viu i entrar a una altra pàgina i, per tant, convertir-se en el protagonista d’una nova història.

L’àlbum, ple de referències personals (el secundari es diu Emil, a la il·lustració inicial hi apareixen els noms dels dos a qui dedica l’àlbum i de Grosz -l’artista?) sembla un divertimento i homenatge de l’autor sobre el seu mateix ofici. Una picada d’ull oberta a múltiples interpretacions.

(Febe Mendoza)

¿Qué quieres caracol?

FITXA
=====
Títol: ¿Qué quieres caracol?
Autor: Hadis Lazar Gholami
Il·lustrador: Hamid Reza Akram
Edició: Barcelona: Thule, 2011
Edat:
Temàtica:
Puntuació:

RESSENYA
=========
Aquest àlbum desconcerta, en el millor sentit de la paraula (torbar l'arranjament de les parts d'un tot): a primera vista és molt atractiu, les il•lustracions, vistoses i plenes de detalls criden l’atenció i conviden a passar-hi una bona estona. La història ens parla d’un cargol que vol canviar de casa, i explica el procés per escollir-la i construir-la. Finalment, però, s’adona que no era el que realment volia. El que resulta desconcertant és que la història i la il•lustració, aparentment, no tenen molt a veure... i em costa de creure que sigui així. He insistit en rellegir-lo unes quantes vegades per provar de trobar-li l’entrellat.

És curiòs comprovar que l’original, en persa resulta molt diferent: no només perquè les il•lustracions estan al revés (ja que el sentit de lectura és de dreta a esquerra) sinó perquè comprovem que el text forma part de la il•lustració.

Podeu veure el llibre original aquí.

Alguna idea?

Makosa per a marimba i gralla

FITXA
=====
Títol: Makosa per a marimba i gralla
Autor: Joan Pau Hernández
Il·lustrador: -
Edició: Bambú, 2010
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: Immigrants – Integració Social, Realista


RESSENYA
=========
S’acosta la Festa Major i el poble de Sant Genís té dos problemes: el primer i molt important és la sequera que fa que les muntanyes més properes estiguin en perill d’incendi i el segon i no menys important és que els alumnes de l’institut i, per extensió, la gent del poble estan dividits entre els que volen mantenir les tradicions i que al cercavila sonin les cançons de sempre i els que estan amb la Fatou que somia que hi soni el makosa, un ritme africà del seu país d'origen.

Amb base aquests dos arguments principals i amb un punt de misteri, Joan Pau Hernández desenvolupa un text àgil i proper per als adolescents. De lectura fàcil i agradable, segur que es podran sentir identificats amb alguns dels personatges. Els temes que tracta són molt actuals i estan ben documentats. A mesura que es van resolent els conflictes va augmentant la sensació d’esperança i optimisme per a una millor convivència en un futur pròxim.

Un cop de vent

FITXA
=====
Títol: Un cop de vent
Autor: Salvador Comelles
Il·lustrador: Marta Montañá
Edició: Barcelona: Barcanova, 2011
Edat: 7 anys
Temàtica: novel·la infantil, tramuntana


RESSENYA
=========
A la petita vila d’Oms en un succés extraordinari té en alerta a tot el veïnat. La Tramuntana ha entrat dins de casa de la senyora Margarida i està destrossant tot el que troba. I ningú sap quina és la manera d’aconseguir fer-la fora.

La senyora Margarida, una persona alegre i simpàtica, ha de passar la nit a casa d’en Joan i la Marta fins trobar alguna solució al seu problema. I serà ella mateixa, amb una idea brillant i molt dolça, la que ho aconseguirà descobrir el mode de fer fora aquest vent.

La solidaritat entre els veïns del poble, la seva bona predisposició i voluntat per ajudar seran les claus de l’èxit. Tothom vol ajudar a la senyora Margarida i aquest fet és fonamental per poder-la ajudar i aconseguir alliberar casa seva.

Una de les lectures que es pot fer d’aquesta lectura és precisament aquesta necessitat de ser solidaris amb les persones amb qui convivim. La frase que diu “la unió fa la força” és molt exemplificant en aquesta situació i es pot extrapolar a moltes altres circumstàncies.

Una història divertida, agradable on l’enginy és la base de la història. Una trama lineal, fàcil de seguir que aconsegueix mantenir l’atenció del lector al llarg de tota la història fins conèixer la solució al problema de la senyora Margarida.

Les il•lustracions de la Marta Montañá complementen perfectament la història imprimint un caràcter especial al llibre atorgant-li un toc d’alegria, de vida... que combina perfectament amb el caràcter i vitalitat dels personatges protagonistes. Unes imatges càlides amb uns personatges que transmeten bondat i alegria. Per tenir més informació podeu consultar el seu blog.

El rostro de la sombra

FITXA
=====
Títol: El rostro de la sombra
Autor: Alfredo Gómez Cerdá
Il·lustrador: -
Edició: Ediciones SM, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’Adrián i els seus amics es proposen llançar una pedra des d’un pont cap a la carretera. Amb quin objectiu? Ho gravaran amb el mòbil i ho penjaran a Internet per a veure la velocitat que assoleix a la xarxa. Però ningú s’ha parat a pensar en les terribles conseqüències que pot tenir la seva acció: un accident, una persona al límit de la mort... La mare de la Núria, novia de l’Adrián, serà la víctima de la fatídica broma. Ara ni la Núria ni ningú han de saber qui van ser els culpables.

No és fàcil enfrontar-se als propis actes, però molt menys escapar a les seves conseqüències. La gamberrada adolescent s’ha convertit en un homicidi. I ara l’Adrián ha d’assumir la seva responsabilitat.

L’autor s’ha inspirat en uns fets reals que van succeir a Madrid fa uns anys, en aquell moment va començar a plantejar-se si el que havia passat era conseqüència d’un acte d’inconsciència i al seu cap va començar a perfilar-se el que acabaria sent aquesta història tan humana com estremidora, amb una càrrega emocional molt intensa, que fa pensar en com de gran pot arribar a ser l’estupidesa humana. Però no només això, Gómez Cerdá explota dues interessants idees: fins on series capaç d’arribar per esquivar la culpa dels teus propis actes? i què està disposada a fer una família per a protegir un dels seus membres, sabent que és culpable?

Aquest llibre esdevé una lectura fascinant que m’ha fet pensar ‘si jo m’he plantejat moltes preguntes en llegir-lo pot ser que els adolescents també se les facin?’ val la pena intentar-ho, acostem-los aquesta lectura que no tinc cap mena de dubte els enganxarà i mesurem-ne les reaccions. És una obra perfecte per llegir als instituts i comentar-la, les xarxes socials, l’alcohol i els actes inconscients la converteixen en una història que els resultarà molt propera i fàcil de llegir.

SM ofereix per primera vegada la possibilitat de llegir de forma gratuïta el 60% de la novel•la en tres formats diferents: digital, PDF o com aplicació per a iPad o iPhone, així doncs no teniu excusa per no submergir-vos en aquesta trepidant història.

I per als joves us recomano el booktrailer:

L’estrany cas de l’Origami Yoda

FITXA
=====
Títol: L’estrany cas de l’Origami Yoda
Autor: Tom Angleberger
Il·lustrador: Tom Angleberger
Edició: Barcelona: Estrella Polar, 2010
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: Humor


RESSENYA
=========
En Dwight és tot un friqui. Els seus companys de classe estan tan acostumats al seu comportament estrany que ja no els sorprèn res del que fa. Ni tan sols el dia que es presenta a l’escola amb una titella del Yoda de La guerra de les galàxies al dit, feta per ell mateix (i molt ben feta, per cert) amb origami. En Dwight fa veure que el Yoda parla a través d’ell: amb el seu habitual costum de desordenar paraules, fa prediccions i dóna consells a tothom. El més curiós del cas és que les prediccions s’acaben acomplint, i que els seus consells sempre són encertats. Aviat s’escampa el rumor que la titella té poders. Per contra, a l’escola també hi ha qui pensa que és en Dwight qui parla realment i que els està prenent el pèl a tots. Però, com pot donar consells tan assenyats el penjat de la classe?

Disposat a resoldre el misteri, en Tommy decideix recopilar les experiències dels seus companys de classe amb l’Origami Yoda i analitzar-les. Aquest llibre és el resultat de la seva investigació. En cada capítol, un company diferent explica, en primera persona, la seva anècdota amb la titella; després, en Harvey (l’escèptic de la classe) en dóna la seva opinió, sovint crítica; i finalment en Tommy intenta treure conclusions de tot plegat. El llibre compta també amb la inestimable aportació d’en Kellen, que reforça cada testimoni amb els seus esbojarrats dibuixos i aclariments escrits a mà.

L’estrany cas de l’Origami Yoda és un llibre entretingut i francament divertit, en la línia del conegut Diari del Greg. Angleberger introdueix en la seva novel•la protagonistes realistes: en Tommy i els seus amics són nens que actuen com a nens, no personatges forçats que juguen a fer-se grans i viure problemes d’adults abans d’hora. L’estil, molt col•loquial, varia en cada capítol per adaptar-se a la manera personal de parlar de cada noi.

Però no es tracta només d’un llibre per passar-hi una bona estona. A més de comprovar com van encaixant totes les peces del trencaclosques, el final de la història us farà pensar i treure’n un missatge interessant. Un cop acabada la lectura, fins i tot podreu fabricar el vostre propi Origami Yoda, seguint les instruccions que apareixen a les últimes pàgines. Si us hi animeu, penseu a fer-li una foto i enviar-la a l’editorial Estrella Polar perquè la pengi al seu Facebook.