Ricard, el del forat negre

FITXA
=====
Títol: Ricard, el del forat negre
Autor: Pep Molist
Il·lustrador: Lucía Serrano
Edició: Barcelona: Animallibres, 2013 (Col. La Formiga)
Edat: 10 anys (però un bon lector de 8 ja el pot gaudir)
Temàtica: aventures, forats negres, móns imaginaris


RESSENYA
=========
En Ricard vol ficar-se dins d’un forat negre. Així, com qui va a comprar el pa. Té les idees ben clares i un bon dia rep una carta del seu oncle Marcelo, que viu a Itàlia. El sobre ho diu ben clar, una carta per a ell: Ricard Ficalapota Finsalfons. Era una carta i alguna cosa més: un abric negre ben ampli i gran, amb una filera de botons (negres) i unes grans butxaques (negres també); hi penjava una nota: “agafa una lot i entra-hi”. Dintre una carta, preciosa, animant-lo a l’aventura, i allà que hi va en Ricard. I ben bé que cau dins d’un forat negre. Amb altres 10 aventures serà testimoni privilegiat del que passa sota terra. Els talps han organitzat un tren tan llarg que pot arribar a tot arreu. Sí, un tren que arriba a tot arreu i que permetrà viatges, aventures, retrobades, amistats, casaments i fins i tot una banda de música que anima l’esdeveniment.

La tornada fora del forat serà confusa i gairebé ningú no creu en Ricard. Un forat negre, uns talps, un trens... quina imaginació que té aquest nen, o potser ho ha somiat tot? El misteri està servit, però hi ha un fet clau: la boira que estava al poble ja ha marxat...

La propera aventura del Ricard, vindrà de les mans de la tieta Maria, amb un paraigües i una nota: “encara que no plogui, obre el paraigua”... Dos mesos i mig més tard, Ricard i dos companys més astronautes són a punt d’enlairar-se i uns quants mesos, dies i hores més tard, en Ricard s’endinsa dins d’un forat negre. Realitat o somni, qui ho sap.

En Pep Molist ens regala una petita joia per viatjar amb la imaginació, ple de senyals i de referències a contes clàssics (al final del llibre, el mateix autor ens dóna totes les referències). El joc de capítols, de 15 raons a i 0! ho vaig trobar molt engrescador, anima a inventar-se com serà el proper capítol. Perquè els nens llegeixin sols o per anar llegint capítols abans d’anar a dormir i somiar amb forats negres. Un llibre d’aquells que jo tinc a la meva tauleta de nit.

Animals domèstics

FITXA
=====
Títol: Animals domèstics
Autor: Jean Lacointre
Il·lustrador: Jean Lacointre
Traducció: Teresa Duran
Edició: Ekaré, 2013
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Animals domèstics és d’aquells llibres que no et deixen indiferent: o et fascina o no entens res de res.

Només per això crec que ja val la pena que Ekaré hagi decidit fer l’aposta. Potser també és per això que no s’ha editat fins ara, tot i que l’original francès és del 2007.

El llibre té format de fotonovel•la i a partir del collage i la fotografia trucada, amb estètica de les revistes i la publicitat americanes els anys 50, ens mostra el dia a dia d’una família benestant que es dedica a fer brunch a la seva casa de disseny.

La gràcia de tot plegat és la presència de diferents animals humanitzats que es van presentant a la casa i ofereixen els seus serveis: des d’un fidel gos fins a una mosca experta en treure taques, passant per un gat (que compartirà llit amb la parella), uns ratolins, un gripau i un papalló.

Un humor molt desenfedat per un llibre, m’atreviria a dir, únic en la seva espècie.
Jo, ja veieu, que sóc del grup dels fascinats.

Llegiu-ne una ressenya molt completa d’Àngel Burgas en aquest enllaç.

Ana y Froga

FITXA
=====
Títol: Ana y Froga
Autor: Anouk Ricard
Il·lustrador: Anouk Ricard
Edició: Blackie Books, 2013
Edat: de 7 a 8
Temàtica: còmic, humor
Puntuació:

RESSENYA
=========
Este es el primer libro editado por Blackie Books dentro de su colección infantil Blackie Little Books y verdaderamente nos ha encantado. Una niña y varios animales son los que protagonizan estas divertidas historietas, y os aseguro que no os dejarán sin palabras.

Amigos pero con ganas de bromas y tomar el pelo a los demás, eso es lo que vais a ver entre estas viñetas e historietas varias. No esperéis nada moralista, solo disfrutad y reír toda la familia juntos, porque aunque esté en una colección infantil, es un cómic o novela gráfica para todas las edades.

La serie de Ana y Froga, creada por Anouk Ricard, ha tenido mucho éxito en el país vecino, en Francia, y ahora podéis disfrutarla vosotros gracias a Blackie Books.

Unos cómics con los que disfrutaréis de las gamberradas de Ana, Froga, Quique, Cristóbal y Bubú. Amigos inseparables pero algo bromistas. Las primeras páginas sirven para que los conozcamos y luego tenéis varias historietas. Siempre terminan juntos para jugar o dar un paseo e intentarán ayudarse si es lo que hace falta pero a veces no lo conseguirán del todo. Por ejemplo, Ana y Froga intentado ayudar a la lombriz Cristóbal, Froga se quedará dormida viendo la tele por cable después de zamparse unas patatas riquísimas y la ayuda quedará en el aire o, mejor dicho, Cristóbal continuará como estaba, atascado en el agujero de su casa sin poder salir.

A Froga, la rana, le encantan las manualidades y con ella aprenderemos a hacer un teléfono; Bubú, el perro, le encanta la fama y es un aspirante a artista; Cristóbal, una lombriz gourmet y el gato, Quique, demasiado travieso y abusón. Estos son los protagonistas junto a Ana que protagonizan las diferentes historietas de este libro titulado ¿Quieres un chicle?.

La verdad es que aunque un poco gamberros como así los definen desde la editorial, son personajes también tiernos y encantadores. Pero eso sí, no busquéis nada moralista en las historietas, buscarle el lado gamberro y ya está. La gracia de los personajes es que podéis establecer una relación directa con los niños y sus travesuras.

Las diferentes historietas en cómic se van intercalando con otras ilustraciones a doble página con bromas, coreografías y las divertidas manualidades que os hemos explicado.

¡Muy recomendable! No dejéis de disfrutar de estos cómics editado en la nueva colección infantil de la siempre interesante editorial BlackieBooks.



[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

A partes iguales

FITXA
=====
Títol: A partes iguales
Autor: Darabuc (a partir de un cuento tradicional español)
Il·lustrador: Lina Zutaute
Edició: OQO 2012
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: contes tradicionals, justícia social


RESSENYA
=========
¡Más que un cuento, esto es un panfleto! Un panfleto al acto más generoso que existe: el compartir. Y de paso, una denuncia de la tiranía, la mentira y la opresión. ¿Les suena? ¿Valores 15M, ahora que andamos recuperando algo de su espíritu, por eso de que hace dos años?

Pero “A partes iguales” es eso y más: un cuento clásico, de los de toda la vida, con una protagonista que parte en busca de fortuna (es lo que tiene quedarse en paro...); un grupo de personajes, cada uno con su habilidad (el más fuerte, el que tiene mejor oído...), que se van añadiendo, todos con su estribillo (¿Quieres venir con nosotros? Vamos todos a partes iguales – A partes iguales, cruzaremos juntos la tierra y los mares); una prueba a superar; un rey injusto, mentiroso y cruel; y un final (¡SPOILER!) en el que todo acaba como debe ser (no fuéramos a confundirnos con la realidad, que esto es un cuento, no lo olviden...).

Con las ilustraciones de Lina Zutaute (falta un símbolo extraño encima de la Z y un puntito encima de la e – mis disculpas tipográficas) me pasa lo mismo que con todas las de los libros de OQO: ¿será el formato? ¿serán los colores? ¿por qué me parecen todas tan uniformes, tan... parecidas? Aunque, ojo, no me desagradan. Y creo que soluciona muy bien tanto el plasmar el texto como el aportar su granito de arena, especialmente con alguna metáfora visual muy poderosa (como los ejércitos saliendo de la boca del malvado rey y cabalgando a lo largo de su brazo). Pero algo les falta para que me arranquen un “ooooh!” o un “aaaaah!” de placer.

Un libro con mensaje, y que da gusto (que en mi caso, ya era difícil: no soy muy fan de los libros con moralina, moraleja o moralosa). Le preguntaré a Darabuc, ahora que es compañero de tertulia, cuanto de lo adecuado a nuestros tiempos de “A partes iguales” es propio de las fuentes originales, y cuanto de cosecha propia. Volveré para contárselo.

El zorrito perdido

FITXA
=====
Títol: El zorrito perdido (Der Findefuchs)
Autor: Irina Korschunow
Il·lustrador: Reinhard Michl
Traducció: Paula Aguiriano Aizpurua
Edició: Barcelona: Salamandra, 2013
Edat: 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
És fàcil entendre com aquesta petita història creada al 1982 ha tingut tant d’èxit arreu del món. Una història que es centra en l’amor pels altres i la generositat sense límits amb aquells més desfavorits. Aquesta faula ens mostra que no tot és de color de rosa però que pot ser més fàcil tenint un bon cor.
Quatre capítols fàcils de llegir i amb un molt bon ritme faran que els més petits es puguin aficionar al format de la novel•la sense adonar-se’n.
Menció especial també a les il•lustracions de Reinhard Michl que amb unes magnífiques il•lustracions a base de llapis de colors, aquarel•les o tinta fan d’aquesta obra un títol més que complet.

La princesa y la cerdita / La princesa i la porqueta

FITXA
=====
Títol: La princesa y la cerdita / La princesa i la porqueta
Autor: Jonathan Emmett
Il·lustrador: Poly Bernatene
Edició: Maeva Young, 2013
Edat: de 3 a 6
Temàtica: humor, contes, princeses, estereotips


RESSENYA
=========
Si creéis encontrar en este álbum el clásico libro de princesas vais bastante desencaminados. Y es que Clarinela y Cochinela fueron intercambiadas al nacer de una manera un tanto peculiar y curiosa, pero así fue.

Clarinela, era una niña preciosa, y Cochinela, una cerdita no tan preciosa, bueno como son los cerditos, sin más ni menos, muy graciosos ellos pero no son como una princesa.

Al intercambiarles, la que hija de los reyes, Clarinela termina en una familia muy humilde que no habían tenido hijos, y piensan que es cosa de una hada buena, ya que es el tipo de cosas que pasan todo el tiempo en los cuentos. Por su parte, Cochinela, una pequeña cerdita, es criada como una princesa, ya que los reyes creen que ha sido un castigo de alguna hada malvada, ya que es el tipo de cosas que pasan todo el tiempo en los cuentos.

Y de esa forma, Clarinela se convierte en la hija de los granjeros y Cochinela en la hija de los reyes. Hasta que un día sus caminos vuelven a cruzarse, y ocurren ese tipo de cosas que pasan todo el tiempo en los libros... o no. Todo puede pasar en los cuentos y en este, como habéis visto las cosas que podemos considerar normales en los libros de princesas no son exactamente las que suceden.

Este es un libro aparentemente clásico, de princesas, castillos, reyes y alguna hada que no termina de aparecer, pero Jonathan Emmett consigue darle la vuelta y ponerle un toque moderno y subversivo.

En resumen, es un cuento divertido con mucho humor. Si queréis verle la parte pedagógica también se la podéis ver, incluso la de crítica social. A veces no por tener más cosas y ser una princesa, se es más feliz o menos. A Clarinela, viviendo en una familia muy humilde es muy feliz con sus cuentos, sus padres y sus amigos.

El final le da un poco la vuelta a los cuentos clásicos de princesas, pero a la vez muy real. No os lo queremos explicar porque os fastidiaríamos el desenlace pero os aseguramos que no es cuento con un final tradicional. Con lo único que se asemeja a esos cuentos tradicionales es con el final feliz o, a lo mejor, aquí comen más perdices que en los otros, nunca se sabe.

El ilustrador argentino, Poly Bernatene, le da ese aire moderno, jugando mucho las perspectivas. Son ilustraciones con mucho color y divertidas como el texto. La estructura es variada: a doble página, en una página, en viñetas... pero todo para ayudar a explicar la historia.

Os aconsejo que veáis el vídeo donde el autor nos explica y recomienda el libro:



En resumen, os invito a disfrutar de una lectura cómica, de aventuras, princesas y muchas sorpresas como las suceden todo el tiempo en los cuentos. Nos encanta también porque remite todo el tiempo a los libros y cuentos, motivando así a otras posibles lecturas.

«Emmett y Bernatene han construido una perfecta recreación de un cuento de hadas, con una prosa corrosiva y unas fabulosas y divertidísimas ilustraciones que a la vez ensalzan y cuestionan el género» Publishers Weekly

«El perfecto antídoto para niños que han leído demasiados libros de princesas. Un brillante ejemplo de lo que puede ser un cuento de hadas al revés. Una gran historia que recomiendo con mucho entusiasmo» Waking Brain Cells

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

Les llàgrimes de l'assassí

FITXA
=====
Títol: Les llàgrimes de l'assassí
Autor: Anne-Laure Bondoux
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Baula, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Bondoux, després de quedar finalista del Premi Protagonista Jove’12 amb la novel•la juvenil Temps de miracles publicada per Baula el 2010, ens presenta Les llàgrimes de l’assassí.

Una novel•la crua i sorprenent, on la història va madurant a mesura que el nostre protagonista també ho fa.
En Paolo i els seus pare viuen el que l’autora n’hi diu la fi del món, el lloc més inhòspit de Xile.
El nen coneix a l’Àngel, poc després que aquest hagi assassinat brutalment els seus pares.
Però en un lloc tant difícil de viure, l’un haurà de cuidar de l’altre per poder sobreviure.
Història dura en alguns moments i dolça en altres, que no deixarà indiferent als seus lectors.

Amb aquesta novel•la l’autora ha guanyat el Premi Socières 2004, premi que atorguen des del 1986 l’Associació de llibreries franceses especialitzades en literatura juvenil.

També ha aparegut, publicat per Edelvives, en castellà, la novel•la gràfica il•lustrada per Thierry Murat. Aquí en teniu algunes imatges.

La Tània i totes les tortugues

FITXA
=====
Títol: La Tània i totes les tortugues
Autor: Muriel Villanueva i Perarnau
Il·lustrador: Ona Caussa
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2013 (Vaixell de vapor)
Edat: 6 (primers lectors, nivell avançat)
Temàtica: ecologia, sentiments, tortugues


RESSENYA
=========
Tant sí com no, la Tània vol una tortuga, una de molt petita que encara viu a dins d’una gàbia amb 30 tortugues més i que el seu pare no li va voler comprar. La Tània no para de dibuixar tortugues per reclamar l’atenció del pare i que una vegada per totes canviï de parer. Però el seu pare es manté ferm i no li comprarà una tortuga. Doncs, la Tània està decidida a tenir una tortuga. Arriba el dia de l’excursió de l’escola i la Tània s’ha vestit tota sola i no vol parlar amb el pare. Aniran al centre de recuperació d’anfibis i rèptils.

Al centre, la Susanna serà l’encarregada de fer la visita guiada i de respondre les preguntes dels nens i de les nenes. Els explica les bogeries que fa la gent: una família es va portar un petit cocodril del seu viatge al carib i ara el pobre està dins d’una gàbia i aïllat per no trobar-se al seu hàbitat. També veuen una tortuga terrestre de color lila, un nen va decidir que de marrons, n’hi havia moltes i ell volia una especial. I d’aquestes “animalades” la Susanna els explica un bon grapat.

A l’arribar a una gran bassa, la Tània descobreix que hi ha tortugues, les americanes, que la gent les compra i quan creixen les abandona. Les tortugues americanes són carnívores i no es poden reintroduir ja que fan mal a les tortugues autòctones. Encara amb cara d’espant i pensant en les “americanes dolentes” s’apropa a la bassa i... quina sorpresa: les tortugues americanes són com les que ella volia comprar, com les de la gàbia. Ara entén perquè el seu pare va dir que no: sí que en sap de coses el pare. A l’arribar a casa, una gran abraçada al pare saberut!

El primer llibre per infants de la Muriel és tendre i deixa un bon sabor de boca a l’acabar la lectura. No només ens parla de les tortugues i de les animalades que fan alguns grans, sinó també del retrobament després d’una enrabiada amb el pare. Molt recomanable i esperem que la Muriel ens regali molts més contes i aventures de la Tània.

El gran concurso de la caca

FITXA
=====
Títol: El gran concurso de la caca
Autor: Guido van Genechten
Il·lustrador: Guido van Genechten
Edició: SM, 2013
Edat: de 6 a 11 anys
Temàtica: es pot fer un conte de caques que no faci riure?


RESSENYA
=========
Es pot fer un conte de caques que no faci riure?
No. Definitivament, no.
No es pot fer un conte de caques que no faci riure.
Jo –que explico contes tot sovint- ja anticipo que quan expliqui aquest, els més menuts no pararan de riure i recargolar-se des de la primera femta (la de la vaca, concretament) fins a la última.
Aquest fet (que parlar de caques, faci riure) deu obeir a alguna mena de llei universal de la infància...
En el cas que ens ocupa -el d’aquest conte en concret- l’argument gira al voltant d’un rei molt peculiar, anomenat Pedorro I i del concurs anual de caques que organitza entre tots els seus súdbits. I de com cada animal li presenta la seva obra d’art excrementícia. Cadascuna d’elles amb la personal empremta i personalitat de l’animal que l’ha feta. I totes elles, però, molt treballades i elaborades.
De contes de caques n’hi ha molts, i la majoria solen tenir bona acollida entre els més menuts, però en aquest cas podríem dir que Guido van Genechten –autor de reconegut prestigi en la literatura infantil- ha treballat la història des d’una vessant una mica més original (i també podríem dir que... “artística”, perquè no?).
En resum: el tema no és res de l’altra món però està ben resolt.
És un conte que des del títol fins al contingut, entretindrà i farà passar una bona estona als més menuts de la casa.

Montañas en la cama

FITXA
=====
Títol: Montañas en la cama
Autor: Maricuela
Il·lustrador: Sonja Wimmer
Edició: OQO, 2013
Edat: de 7 a 8
Temàtica: humor, animals, respecte, treball


RESSENYA
=========
Si hay temas difíciles de tratar para muchos padres, el de la sexualidad puede que se lleve la palma. Este cuento editado por OQO es divertido, tierno y aborda con mucha naturalidad el tema del sexo, pero imaginaros un texto también muy sutil y con mucho amor.

La escritora y cuentista Maricuela (María Molina), sin caer en lo burdo o soez, nos narra una situación que se puede plantear en todas las familias y es que el protagonista de este cuento no puede dormir, tiene miedo, y se dirige a la habitación de sus padres. La puerta estaba extrañamente cerrada, por eso, se acercará bien para investigar y ver lo que pasaba tras ella. Las respiraciones cansadas de los padres y su conversación le hará pensar que están subiendo montañas o que están comiendo la tortilla de patatas de su madre, en resumen que se lo están pasando bien sin él. Pero cuando ya no puede aguantar más, pensando que se van a ir y lo van a abandonar, con todas su fuerzas, gritará y alertará a sus padres.

La imaginación del niño continua porque él también quiere subir montañas en la cama, así que él se construye una montaña de cojines mientras sus padres están en la habitación.
La incursión nocturna del niño en la habitación de sus padres provocará la primera conversación sobre sexualidad con el pequeño, aunque él tampoco se de cuenta del todo. "Le explicaron que no habían estado subiendo montañas. Que se querían mucho y que así era el amor". La frase del niño que sigue es la que se crea desde la más pura inocencia y con la que los adultos reirán mucho.

Es una situación que puede pasar y en ningún momento encontraremos una palabra soez o vulgar. Los niños preguntarán a lo largo del cuento, pero la historia os ayudará a afrontar esas temidas respuestas. No se explica mucho, porque el relato se trata con mucha naturalidad como lo es el amor de nuestros padres.
"El tema del sexo no se debe evitar en la infancia, ya que forma parte de una educación sana y la exposición sin prejuicios de las muestras de amor contribuye al desarrollo afectivo. No obstante, su enfoque debe ser acorde con la edad y la capacidad cognitiva."

La escritora María Molina, Maricuela, reproduce sin ningún tipo de edulcoración —pero sin caer en lo soez o lo burdo— los diálogos entre el padre y la madre, que el pequeño escucha tras la puerta del dormitorio. La inocencia de Martín y su gran imaginación hacen que acabe transformando la noche de amor de sus padres en la subida a una montaña bastante empinada.

El humor y la inocencia con la que se aborda el tema no elude a la realidad, todo lo contrario, al restar seriedad, los padres lo podrán afrontar de otra manera, evitando que sea tan embarazoso como suele pasarles.

Para Maricuela, "las cavilaciones infantiles, sin ningún prejuicio, suelen dejar en evidencia la "estupidez" de los adultos, que terminan abortando la curiosidad infantil." Sin embargo, los padres de Martín, como ya os hemos explicado, dan una explicación real, natural y delicada de la verdad.

Estos adjetivos definen también las ilustraciones de Sonja Wimmer, quien consideró que la mejor manera de ser fiel al espíritu de la historia era realizar un trabajo basado en el "humor, exageración y algo de poesía".

En resumen, un álbum con unas preciosas ilustraciones de Wimmer que ayudará a los padres a afrontar una situación en muchas ocasiones embarazosa con humor, naturalidad, sinceridad y amor.

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

Si jo fos gran i fort

FITXA
=====
Títol: Si jo fos gran i fort
Autor: Agnès Laroche
Il·lustrador: Stéphanie Augusseau
Edició: Tramuntana Editorial, 2012
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: autor-acceptació


RESSENYA
=========

Aquesta és la història d’en Nil, un infant que, davant les frustracions amb els altres i amb ell mateix, reacciona desitjant ser en Súper Nil, súper gran, súper fort...


A la nit, enmig del neguit dels seus pensaments i sentiments, es posa davant el mirall i pren una determinació: reconèixer qui és, com és, i fer alguna cosa. Al dia següent, acompanyem al Nil en les situacions que el dia anterior l’havien fet desitjar ser el Súper Nil, i veiem com en Nil, éssent ell mateix, fa que les coses siguin diferents.

És un llibre amb un missatge molt clar, però no el presenta d’una manera alliçonadora, sinó força natural.

Les il•lustracions són boniques i transmeten clarament les emocions del Nil.

Em sembla un bon llibre per tractar els sentiments, les frustracions i com reaccionem a elles amb infants de diferents edats i... perquè no, també amb adults.

Les mateixes autores han editat un nou llibre d’en Nil (Nicodème, en francès), ‘Parce que’, que aquesta vegada tracta de les relacions i la comunicació amb els pares... de moment, no ha arribat aquí...

¡Voy a comedte! / Et menjade!

FITXA
=====
Títol: ¡Voy a comedte! / Et menjade!
Autor: Jean Marc Derouen
Il·lustrador: Laure Du Faÿ
Edició: Kókinos, 2013
Edat: de 3 a 6 (ideal per contar)
Temàtica: humor, llops


RESSENYA
=========
Este es un libro atrevido por sus ilustraciones, original por su cómico lenguaje y especial porque disfrutarán los adultos contándolo y los niños escuchándolo o imitando al lobo.

El relato cuento la historia de un lobo, malo muy malo, y hambriento, muy hambriento que espera en el bosque al acecho de un delicioso bocado. Este momento, mientras el texto nos expone un lobo feroz que puede llegar a asustar a los niños, nos muestra mediante las ilustraciones un pequeño lobo con los brazos cruzados con cara de bueno y todo, en medio del camino y con poca cara de comerse a nadie, pero bueno dejaremos avanzar la historia.

Aparecerá un conejito blanco, sonrosadito, rellenito... y el lobo dará un buen salto y gritó: "¡Ahhh! ¡VOY A COMEDTE, conejito blanco! ¡Voy a COMEDTE AHODA MIDMO!"

Va a ser que sí que el lobo habla de una manedadadisima, uis esto se contagia. Ya os adelanto que a los niños les encanta y se quedan enganchados con esta divertida historia. Un personaje clásico de los cuentos infantiles pero un tanto especial.

Tanto el conejito blanco como otro rojo, que aparecerá después, lo despistarán de diversas maneras, muy inteligentes, con la intención de ayudarle. El conejo blanco quiere sacarle un pelo enorme de la lengua y el rojo le dice que le quiere ayudar con sus maneras de cazar y asustar.

Y el lobo se quedará esperando una hora, dos horas, tres horas… hasta que aparezca otro animal en el camino. El lobo saldrá y le dará un bocado sin decir nada… pero va a ser que eso no era ningún conejo y su sorpresa será enorme, ¿qué será? Aquí hay que leerlo, sino os descubro todo el cuento y perdemos la gracia de un libro que, en mi opinión, se convertirá en un éxito en las narraciones en familia o en el colegio.

El lobo, ayudado por los conejitos finalmente y sin unos cuantos dientes, se volverá "¡VEGETADIANO!"
Es un álbum arriesgado tanto desde el punto de vista narrativo como gráfico, ya que las ilustraciones son muy sencillas, con una paleta de colores escasa: rojo, negro, azul, blanco y algún toque muy pequeño de amarillo. La tipografía del texto juega con los tamaños, cosa que puede ayudar a la hora de contar el cuento. Puede evocar con estas características al cómic o el dibujo animado.

Para terminar, os aseguro que se convertirá en uno de esos libros que los niños os piden que les contéis una y otra vez. La frase del título "Voy a comedte" se convertirá en una constante diversión. Un relato muy cómico que disfrutaréis todos. Una excelente apuesta de Kókinos que se edita también catalán y lleva por título Et menjadé!

¡Ah! Una cosa, los niños, como es de costumbre, os preguntarán que es ser vegetariano.

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

El peatge màgic

FITXA
=====
Títol: El peatge màgic
Autor: Norton Juster
Il·lustrador: Jules Feiffer
Edició: Barcelona: Bambú, 2012
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasia, aventures


RESSENYA
=========
Aquesta és la història d'un noi, en Milo, que no sap el que vol. S'avorreix faci el que faci, i pensa que gairebé tot és una pèrdua de temps. Especialment aprendre. Un dia, en Milo troba a la seva habitació una caixa que conté un peatge màgic. Intrigat per aquest regal sorpresa, el noi puja al seu cotxe de joguina disposat a creuar el peatge i conduir fins a un destí desconegut. En Milo no sospita que és a punt d'emprendre el viatge més estrany i més decisiu de la seva vida: una aventura que el farà descobrir la importància de l'aprenentatge.

Explica Norton Juster en la introducció d'aquest llibre que va començar a escriure El peatge màgic una mica per casualitat. Per evitar fer una feina que tenia pendent, vaja. Aquell atac de mandra creativa el va dur a imaginar l'univers del que s'acabaria convertint en un clàssic de la literatura infantil i juvenil.

En el viatge que ens proposa aquesta història divertida, enginyosa, surrealista trobarem els personatges més impensables, des d'un gos-rellotge encarregat de vigilar que la gent no malbarati el temps fins a un doctor que elabora medecines amb sorolls. Recorrerem les terres de Saviesa i Ignorància. Visitarem Diccionòpolis per descobrir com neixen les paraules, i els habitants de Digitòpolis ens ensenyaran d'on extreuen els números. Anirem a la recerca de les princeses Solta i Volta, sense les quals aquest món fantàstic no funciona gaire bé... Com podeu veure, en aquesta novel•la, els conceptes apareixen personificats o cosificats per fer-los més entenedors. A més, el text va deixant anar subtilment missatges educatius, introduint-los com a conclusions a les quals arriba en Milo a través de les seves vivències.

Quant a les fantàstiques il•lustracions, és interessant llegir la introducció del llibre per comprendre fins a quin punt estaven compenetrats l'autor i Jules Feiffer quan van desenvolupar la història, i com el joc creatiu que es va establir entre tots dos va condicionar tant l'escriptor com l'il•lustrador.

El 2011, El peatge màgic va complir cinquanta anys. Per celebrar l'aniversari s'ha fet un documental on hi intervenen Juster i Feiffer, a més d'altres escriptors, crítics i també lectors. Al web del documental
trobareu més informació.

El teléfono de las ardillas

FITXA
=====
Títol: El teléfono de las ardillas
Autor: Kazue Takahashi
Il·lustrador: Kazue Takahashi
Edició: Buenos Aires: AH Pípala, 2012
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En allò naïf està la felicitat. Sí, Kazue Takahashi ens explica en una divertida i senzilla història el perquè els esquirolets fan servir tant els cables de la xarxa telefònica ajudant-nos també, d’una manera peculiar, a aprofitar al màxim l’invent del telèfon...

Història que parla de la vitalitat, de la comunitat en harmonia, de la democràcia, de compartir i de comunicar l’experiència a través de la transmissió oral millor de cos present. Aquesta línia telfònica uneix de veritat.

El text i les il•lustracions de l’autora japonesa respiren delicadesa i dolçor per igual essent d’una senzillesa complexa que aprofita al màxim les característiques d’un àlbum.

Adriana Hidalgo Editora amb la seva col•lecció Pípala ens està oferint molt bones propostes de diferents autors, seguim la pista.

Libro del silencio

FITXA
=====
Títol: Libro del silencio
Autor: Deborah Underwood
Il·lustrador: Renata Liwska
Edició: Ediciones Jaguar, 2012
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: silenci, emocions


RESSENYA
=========
El Libro del silencio és un catàleg de moments de silenci, de molts tipus, alguns dolços, d’altres dolorosos, impacients... És un llibre molt bonic, que et fa llegir-lo gairebé amb la respiració continguda: un àlbum intens, ple d’emocions i sentiments.

Llàstima de la traducció... que no manté el ritme de la versió original, i fa que el text no acabi de casar amb les imatges.

Podeu veure unes pàgines de la versió original clicant a ‘look inside’ just al costat de la portada del llibre, al següent enllaç.

Les il•lustracions són tendres, però no resulten cursis. A més, són plenes de detalls, i tenen un fil conductor entre els personatges que apareixen en elles.

Tinc ganes de llegir també ‘The Loud Book’ (no he trobat que ja estigui en castellà o català. Podeu mirar algunes de les seves pàgines en versió original fent click a ‘look inside’ al següent enllaç) de les mateixes autores.

I, mireu, també hi ha els peluixos!