La cadireta blava

FITXA
=====
Títol: La cadireta blava
Autor: Cary Fagan

Il·lustrador: Madeline Klopper
Edició: Barcelona: Joventut 2019
Edat: a partir de 4 anys


RESSENYA
=========
Us heu preguntat mai quina és la història que amaguen els objectes fets servir?

En aquest llibre se n’explica una: la d'una cadireta viatgera que viu diverses vides gràcies als seus propietaris, que en comptes de llençar-la li donen segones oportunitats.

La història de la cadira comença amb un nen, que en fer-se gran, la seva mare, se’n desfà amb una nota: “Agafa’m si us plau”. A partir d’aquí, la cadira inicia una camí d’allò més insòlit a través d’històries que s’aniran encadenant: una senyora la posa al seu jardí a sota d’una planta, un capità de vaixell se la queda per navegar amb la seva filla, un home la col·loca a sobre d’un elefant per poder-hi muntar, un firaire la instal·la en una atracció...

El viatge, original i sorprenent, està il·lustrat amb molt de detall, i la composició de les planes crea una atmosfera que convida el lector a seguir la història fins a un final que tanca de manera sorprenent tot el cercle, ja que la cadira torna per atzar al nen protagonista de la primera història. Però ara ja és adult i, com és d’esperar, regala la cadira a la seva filla, que la rep com tots els altres personatges: “Aquesta cadira és perfecta”.

El text és clar, directe i complementa les il·lustracions de manera descriptiva, sempre afegint detalls que arrodoneixen el contingut de les seqüències plantejades.

Penso que aquest àlbum té la virtut que quan l’acabes tens ganes de tornar-lo a començar. I cada vegada que el llegeixes hi trobes més significats, com ara la importància de no llençar les coses, sinó de compartir-les. Però també d’altres no tan explícits: el pas del temps, la importància dels objectes en els records d’una persona, la no possessió de les coses, el “deixar anar” quan ja no els necessites, els tombs que pot arribar a donar la vida...

Un llibre ideal per a moltes edats: els petits hi trobaran una història entretinguda i imaginativa, i els més grans un relat nostàlgic que els connectarà amb la vida.

Escampar la boira

FITXA
=====
Títol: Escampar la boira
Autor: Chloé Cruchaudet
Traducció: Susana Tornero
Edició: Barcelona: Joventut, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: còmic de colla d'amics i d'aventures casolanes


RESSENYA
=========
Alerta amb aquest llibre perquè sense cap referència, podria ser que veiéssim la coberta entremig de mil altres cobertes atractives, i ens passes per alt. No perquè la coberta no ens cridi, sinó per la producció excessiva d’àlbums.

Però si aconseguim obrir el llibre descobrim que no ens trobem amb un àlbum, sinó que es tracta d’un còmic per a primeres edats.

A nivell estructural o de format, dir que no juga amb un text fixe, una veu narradora, sinó que avança tan sols a partir del text de les bafarades.

No juga tampoc amb la línia negra que organitza l’espai i marca les vinyetes, sinó que l’autor es serveix només de les ceres o llapis de color per elaborar tota la pàgina, espais i personatges.

Pel què fa a la història, ens trobem amb en Juli, que acaba de mudar-se i no coneix ningú. Ha anat a viure en una ciutat al costat d’un riu força gran. El primer dia, quan surt amb el seu gos a inspeccionar el terreny, es troba amb una colla de nens i nenes enfilats dalt d’un rai de construcció pròpia. Primer hi ha cert enfrontament, però tot sembla indiciar que acaba de trobar una colla d’amics autèntica, d’aquelles amb les que viuràs mil i una aventura abans de fer-te gran. Que recordaràs fins a la vellesa.

El llibre no té gran cosa més i alhora, ho té tot. Estar sol, buscar amics, pactar, jugar, decidir, conèixer-se, acceptar-se...

Molt recomanable.

Atlas: ¿cómo funciona el mundo?

FITXA
=====
Títol: Atlas: ¿cómo funciona el mundo?
Autor: Laure Flavigny
Edició: Juventud, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: atles de coneixements


RESSENYA
=========
Amb aquest atles podrem fer molt més que saber on s’ubica geogràficament un o altre país.

Gràcies a aquest atles gegantí gaudirem d’una visió molt més àmplia de com funciona aquest món nostre. D’un sol cop d’ull podrem descobrir quins llocs estan superpoblats i quins deshabitats, què és la globalització, on hi ha aigua potable i on no, qui dirigeix el món, quins països són rics i quins pobres, on hi ha garantits els drets més elementals i on no, i perquè les persones deixen el propi país i marxen a viure a un altre.

Però les qüestions a les quals respon aquest atles no es queden només en els aspectes socioeconòmics... cap a la meitat del llibre passa a oferir una vessant més cultural sobre el funcionament del nostre món, i així ens informa de temes com ara: què es menja a cada país, o com s’estudia, com es resa, quins esports es practiquen, com es balla i com s’estima la gent.
I finalment, el llibre acaba amb un seguit d’atles orientats a debatre sobre el futur més immediat del nostre planeta: viurem algun dia sense petroli? Com podem protegir la natura? On va la nostra brossa? Parlarem algun dia tots la mateixa llengua?; quines solucions existeixen per canviar el món?
Aquest llibre és visualment molt atractiu i ja només per aquest motiu t’encisa des del primer cop d’ull. Però és que no sols és un àlbum bonic... també és altament instructiu! I és que gràcies a que contingut, presentació, rigor i il·lustració van de la mà, aquest llibre es pot considerar una més que interessant obra de consulta.

A més, ehem, recordeu que aquesta primavera es porten moltíssim els atles! Són un “must-have” de la temporada! Així que... posa un atles a la teva vida!!!

Cyril y Renata

FITXA
=====
Títol: Cyril y Renata
Autor: Emily Gravett
Edició: Picarona
Edat: 6-8
Temàtica: amistat, tolerància, valors


RESSENYA
=========
Ens trobem davant d’un àlbum meravellós amb unes il·lustracions a doble pàgina fantàstiques on els protagonistes Cyril i Renata ens fan partíceps de la història en tot moment.

En Cyril és un esquirol que se sent totalment sol, són tantíssimes les ganes que té de fer un amic que no ho dubta gens quan a la seva vida apareix la Renata – Una esquirol com ell?. No, no ho és pas. És una rata i al llarg del conte els diferents personatges que van apareixent, d’una manera o altre, li volen dir ja que no entenen que puguin ser amics dos animals tant diferents.

En Cyril no vol ni sentir a parlar d’aquestes diferències, per a ell és la seva amiga i li és totalment igual si són diferents, el que importa és que s’ho passen tant bé junts....

Remarcar l’estil rimat de la història i els tocs d’humor a què ens té acostumats Emily Gravett.

Us el recomano totalment per passar una estona genial, rient, jugant i reflexionant amb els més petits sobre temes com la interculturalitat, la xenofòbia......

Ser o no ser... una poma

FITXA
=====
Títol: Ser o no ser... una poma
Autor: Shinsuke Yoshitake
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2014
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Shinsuke Yoshitake és un autor japonès conegut per saber captar els moments de la vida dels més petits i tractar temes filosòfics o sobre el sentit de la vida, d’una manera enginyosa i humorística.

Amb el seu àlbum Atascado editat per Barbara Fiore el 2018, que va tenir la Menció Especial Bologna Ragazzi Award 2017, ens arriba per primera vegada un dels seus llibres traduïts en castellà. Tracta d’una escena quotidiana infantil, on un nen a la hora del bany, al despullar-se, se li queda la samarreta encallada i enlloc de posar-se nerviós, comença a pensar com s’ho farà per viure d’aquesta manera, i ens va explicant d’una forma divertidíssima, com un nen es pot valdre per ell mateix.

Ara, a mans de l’editorial Libros del Zorro Rojo, ens arriba Ser o no ser... una poma, traduït en català i castellà. Un llibre molt esperat, amb el títol original It Might be an apple (Podria ser una poma), del 2013. La traducció del títol de l’edició de Libros del Zorro Rojo, Ser o no ser..., en la lectura que fem els adults, ens transporta a una de les frases més conegudes de la literatura universal, de Hamlet de William Shakespeare, i ens introdueix a les qüestions filosòfiques que veurem a l’interior de l’àlbum.

Sabem que els infants es fan moltes preguntes, i es qüestionen moltes coses que són desconegudes per ells, però el protagonista d’aquesta història va més enllà, qüestionant-se la veracitat d’allò que veu i que és evident.

La història comença quan un nen torna de l’escola, i es troba una poma vermella a sobre de la taula i es pregunta si realment és una poma. Potser és un peix vermell enrotllat com una pilota, o potser és un meteorit que s’ha estavellat a la Terra, potser té sentiments, potser té germans i germanes, i si fos el meu rebesavi que s’ha reencarnat en una poma i m’ha vingut a veure, o potser tot són pomes...excepte jo. Són infinitats de pensaments divertidíssims que té el protagonista sobre el que podria ser una poma si no fos una poma, fent diferents suposicions.

Un àlbum molt recomanable per petits i grans.

Així és la vida. Respostes filosòfiques i divertides a preguntes de nenes i nens.

FITXA
=====
Títol: Així és la vida. Respostes filosòfiques i divertides a preguntes de nenes i nens.
Autor: Tomi Ungerer
Traducció: Jordi Martín Lloret
Edició: Barcelona: Blackie Books, 2019
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: Humor, filosofia, biografia


RESSENYA
=========
La gent de la llibreria Al·lots i els seus col·laboradors estimàvem i estimem molt a Tomi Ungerer i ens va saber molt de greu la seva mort recent. Per això ens complau tant poder-vos comentar aquest llibre que, en certa mesura, no deixa de ser un magnífic botó de mostra de qui era, com era, què pensava, com il·lustrava i quina mena de relació va tenir amb els seus lectors, tant si eren infants com si no. Ungerer se’ns hi presenta com un mestre de la irreverència i un pensador afinadíssim.

Pel que es diu al pròleg es tracta d’una col·laboració periòdica a partir de la demanda feta pel director d’una revista francesa de filosofia. Aquest director era amic de Ungerer i va tenir la pensada d’obrir les pàgines d’aquella publicació a les preguntes dels infants, que després reenviava a l’artista per tal que hi respongués seguint el seu propi criteri.

Les preguntes son ben variades: “Per què, a vegades, em sento invisible?”, “És interessant, morir-se?”, “Per què cal ser endreçat?”, “Els animals tenen sentiments?”, etc., i les respostes són sinceres, personals, enginyoses i força lúdiques perquè l’autor no les eludeix, ni les edulcora, ni pretén ser políticament correcte. Senzillament se sap (i ho afirma clarament al pròleg) dins la mateixa longitud d’ona dels seus interlocutors i no li importa confessar que no entén res de la teoria del Big Bang, o que fuma massa, o que es pot triar si vols creure en un Déu mascle o un Déu femella.

Per tant, aquest llibre pot interessar, certament, als infants que es poden plantejar les mateixes preguntes o altres per l’estil, als pares i educadors que a vegades no sabem com respondre-hi amb honestedat, o als moltíssims fans incondicionals d’un gran artista que ens ha fet de mestre a tots.

Una cançó de molt lluny

FITXA
=====
Títol: Una cançó de molt lluny
Autor: A. F. Harrold
Il·lustrador: Levi Pinfold
Traducció: Xavier Pàmies
Edició: Blackie Books, 2019
Edat: a partir d'11 anys

Temàtica: aventures, misteri, bullying, fantasia, música, autoconeixement


RESSENYA
=========
Després de la lectura de Els imaginaris, Blackie books i A.F. Harrold ens editen una nova novel·la amb un toc gòtic que, tot i tenir una veu pròpia, ens transporta a la Coraline de Neil Gaiman per aquest mescladís de realitat i fantasia domèstica on la casa esdevé la finestra a mons paral·lels meravellosos i tenebrosos a parts iguals.

Tot el llibre té un significat, la tipografia musical, el color verd de la coberta que referencia l’olor de molsa i humitat de la casa d’en Nick, les guardes de fulles fosques retallades,fulles d’ortiga com les que s’aixequen al Parc entre la Frank i el seu coratge. La silueta d’un gat que separa paràgrafs, gat que és el motiu pel que comença la història... La Frank ha perdut el gat i es disposa a penjar cartells al Parc per trobar-lo, però troba en Neil Noble i els seus “matons” disposats a humiliar-la, un cop més, aquest cop però farà aparició un personatge repudiat i marginat en Nick, l’enorme Nick, que amaga alguna cosa més que trastos vells al soterrani de casa seva...

Harrold, crea personatges creïbles i profunds que dubten, es qüestionen a si mateixos i la realitat que els envolta, que creixen amb les adversitats. També retrata un món adolescent solitari i dur, ple de secrets, on la amistat ho és tot i l’empatia un dels valors més preuats. I la música, element indissociable amb aquesta edat, hi és present i és el nexe entre mons, llenguatge universal i ens quedem amb el desig d’escoltar aquesta melodia que ressona tant endins de la Frank i tant endins de la casa.

Levi Pinfold, il·lustra el relat i l’encerta de ple creant l’atmosfera carregada i misteriosa, captant la poesia del text, dibuixant els instants d’alè contingut.

Una novel·la autèntica i pertorbadora indiscutiblement recomanable per llegir durant els xafogosos dies d’estiu, o en qualsevol altra època de l’any.

L’edició ha comptat amb el treball de traducció d’en Xavier Pàmies.

Llibertat

FITXA
=====
Títol: Llibertat
Autor: Paul Eluard
Traducció: Marc Granell
Il·lustració: Jordi Vila Delclòs
Edició: Símbol, 2019
Edat: 8/9 anys
Temàtica: poesia


RESSENYA
=========
un llibre que ens parla d’un poema
editat a França clandestinament
l’any 1942 quan el país estava ocupat
per les tropes alemanes i escrit per
un dels grans escriptors francesos
un poema punyent, radical, obert i
un crit amb força i coratge que de
seguida esdevingué un himne a la
llibertat

concebut inicialment com un poema
d’amor vers la seva dona a mida que
anava escrivint diu el poeta només
li venia al cap la paraula llibertat i
va canviar l’objectiu primer per
aquest text que eternitza un desig
molt simple i quotidià i molt concret
que és alliberar-nos de l’ocupant,un poema
amb més impacte social del segle XX.

La Luz il·lumina la dislèxia

FITXA
=====
Títol: La Luz il·lumina la dislèxia
Autor: Eulàlia Canal
Il·lustrador: Iratxe López De Munáin
Edició: Vagueta Unicorn
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: respecte de la diferència, coneixement, fer un món millor


RESSENYA
=========
El començament d’aquest conte és...

“Aquesta és la història d’una persona que, amb molt d’esforç i determinació, ha aconseguit una gesta tan valuosa com millorar la vida dels altres i posar el seu granet de sorra per construir un món millor.”

La Luz tenia un somni. Un somni que es repetia nit rere nit...
La Luz arriba al món a Madrid, un dia assolellat de tardor. Els seus pares no sabien quin nom possar-li, Úsula com la besàvia, o Luz... Just en aquell instant se’n va anar la llum. Els seus pares van veure clar com s’havia de dir: Luz.
La Luz Rello tenia cinc anys quan es va adonar que tenia un problema. Ella veia les lletres però no aprenia al mateix ritme que els seus companys de classe. La Luz amb el temps s’adonà que era dislèxica, però no desisteix per aprendre i aprèn a conviure amb aquestes dificultats.
Ja d’adulta com a investigadora la Luz aconsegueix desenvolupar un test per detectar el risc de la dislèxia, el qual suposa una fita en el tractament
Una de les primeres coses que va fer va ser agrair-li al seu amic Sai que l’hagués ajudat. Va començar a valorar per sobre de tot les persones. Ara volia fer alguna cosa per ajudar a la gent, amb un sentit social.
Aviat decideix fer el doctorat sobre la dislèxia.
Els dislèxics són cervells màgics que funcionen d’una altra manera.

La Luz Il.lumina la Dislèxia és un llibre que ajuda a entendre les dificultats a les quals s’enfronten les nenes i nens amb dislèxia. La història és la d’una persona com tu i com jo, narrada a través d’un preciós relat i les il·lustracions de la Iratxe López de Munáin.

***

Coneixeu més sobre la feina de la Luz Rello, que ha inspirat aquest conte:



Sweet Sixteen

FITXA
=====
Títol: Sweet Sixteen
Autor: Annelise Heurtier
Traductora: Montserrat Franquesa
Edició: Pagès Editors, 2017
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: segregació, racisme, adolescència.


RESSENYA
=========
Situem-nos en un poble de l’Amèrica de finals dels anys cinquanta, a una Amèrica, encara segregacionista. La Grace i la Molly són dues noies a punt de fer setze anys, que veuen com les seves rutinàries vides pateixen una gran sacsejada.

La Molly és una de les nou persones negres escollides per anar a estudiar al Liceu Central de Little Rock, Arkansas, un institut de blancs. La Grace és una dels 2.500 estudiants blancs d’aquell institut que provaran d’impedir que els negres estudiïn amb ells, tot humiliant-los i assetjant-los. Una mateixa història, dos punts de vista.

La Molly somia desperta i pensa en la possibilitat que un dia hi hagi un president negre; un gest de complicitat de l’autora, que es permet aquestes llicències amb el lector, coneixedor de l’evolució de la història.

El personatge de la Molly s’inspira en la vida de Melba Pattillo, una dels nou estudiants que van formar part del procés d’integració a Little Rock. Heurtier pretén que prenguem consciència, tot fent una critica social, tal i com ja va fer amb l’adaptació infantil del conte de Tolstói ¿Cuanta tierra necessita un hombre para vivir? on es critica la cobdícia i l'ambició dels homes.

La història m’ha fet sentir impotència, m’ha fet plorar però també riure. Un imprescindible.

[Llegiu les primeres pàgines]

La importancia del primer cero

FITXA
=====
Títol: La importancia del primer cero
Autor: Oti Rodríguez Marchante
Il·lustrador: Carmen Segovia
Edició: A buen paso, 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: amistat, preadolescència


RESSENYA
=========
Els 10 anys… aquí tenim el nostre primer zero. Aquí està la frontera entre tenir un o dos dígits al nostre carnet d’identitat i sembla que aquí es dona el tret de sortida del nostre viatge iniciàtic cap a la vida adulta.

Andrés, Fredi, Paula i Iñaqui fan 10 anys i ells ho saben. Saben que hi ha alguna cosa que està canviant malgrat que no saben de què es tracta exactament. A través de quatre històries on cadascun d’ells ens explica com va viure un mateix moment: una tarda de preparació d’un treball de ciència, on amb ulls d’infant comencen a vislumbrar la seva pròpia mirada adolescent.
Trencant una mica l’estructura del llibre, la part final és un homenatge al còmic on a travès de tres historietes protagonitzades pel
Cristal, germà del Fedri, un personatge sorprenent, amb un síndrome que fa que es comporti de manera peculiar i que tingui una visió diferent des del seu paper de super heroi amb poders

Un grup de quatre nens /cinc, si tenim en compte al Cristal), on el protagonisme s’otorga especialment al que s’endevina que serà el trio protagonista. La Paula i els seus dos admiradors que seràn identificats a les il·lustracions mitjançant diferents colors: verd, blau i taronja i que seran els encarregats de portar el pes d’un dels temes mes universals que podem trobar a la literatura: l’amor. Una amor que comença i que els allunya de la infància amb el descobriment de nous sentiments i sensacions.
L’Iñaqui és una veu diferent, dins del grup pero no en el nucli dur, que portarà coherència i sentit comú en aquesta polifonia de personatges

Un llibre amb un contingut que una mirada infantil reconeixerà com a propi i que una mirada adulta reconeixerà amb un punt de nostàlgia. I és en aquest reconeixemt on rau el seu èxit.

La cançó del cucut

FITXA
=====
Títol: La cançó del cucut
Autor: Frances Hardinge
Traductor: Xavier Pàmies
Edició: Barcelona: Bambú, 2018
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: fantasia, misteri, justícia, identitat


RESSENYA

=========
La Triss Crescent desperta al seu llit, després d’un accident, amb llacunes a la memòria. No triga gaire a reconèixer la seva habitació i els seus pares, però no recorda exactament què ha succeït. A mesura que passen els dies, la noia va recuperant records de la seva vida, però alhora sent cada cop més intensament que alguna cosa va malament: té una gana insaciable, es desperta sovint amb el llit ple de fullaraca, la seva germana petita li té una ràbia impressionant... O potser és por? I el que és més inquietant, les nines cobren vida a les seves mans! La Triss es preocupa en veure que els pares també sospiten que ella no està bé. Així doncs, decideix esbrinar què li passa. Durant la investigació, descobrirà que allò que va succeir el dia de l’accident és més esgarrifós del que es pensava. I això la farà endinsar-se en una aventura fantàstica i perillosa on se l’haurà de jugar per protegir la família.

Vet aquí una altra novel·la apassionant de l’escriptora anglesa Frances Hardinge. Tot i que La cançó del cucut acaba de ser traduïda al català, es va publicar originàriament un any abans que L’arbre de les mentides, el llibre amb què l’autora va aconseguir un ampli reconeixement i premis importants. Ambdues obres comparteixen els trets característics de Hardinge: trames fantàstiques situades en un context històric, intriga amb elements sinistres, personatges femenins carismàtics i una prosa rica. Potser La cançó del cucut és més inquietant i surrealista que el llibre anterior (o posterior, vaja).

Allò que captiva més d’aquest conte de fades fosc, allò que ens atrapa des de la primera pàgina, és el punt de vista. Entrem a la història tan desconcertats com la Triss, sense saber què li ha passat i per què la seva germana, la Pen, s’entesta a perjudicar-la. Anem a les palpentes, deixant-nos portar per la protagonista. A mesura que avança la seva investigació i descobrim la realitat de la Triss, canvia la nostra opinió sobre la noia i sobre la gent que l’envolta. Resulta fascinant que, quan ja havíem empatitzat amb la protagonista, una revelació inesperada ho enderroqui tot i ens convidi a tornar a empatitzar amb ella des d’un altre angle. Aquest viatge emocional que vivim amb la Triss i també amb la Pen (és preciosa, l’evolució de la relació entre les germanes) es potser més atractiu que la trama fantàstica del llibre.

D’altra banda, la novel·la descriu amb encert el context social en què se situa la història: l’Anglaterra del 1923, pocs anys després que acabés la Primera Guerra Mundial. Hardinge ens mostra com s’adapta la població a la situació postbèl·lica: soldats que tornen a casa després del conflicte, famílies que han perdut un fill a les trinxeres i dones que no acaben d’encaixar en una societat que els vol tornar a treure l’autonomia aconseguida durant la guerra. També hi trobem una crítica social a com tracta la població a qui és diferent, a qui només intenta trobar el seu lloc.

Després de tot això, només faltaria dir una cosa: llegiu aquesta novel·la! Però si encara no en teniu prou, podeu mirar aquest vídeo (en anglès) on Frances Hardinge parla del llibre:


La balada del petit Jack

FITXA
=====
Títol: La balada del petit Jack
Autor i il·lustrador: Mikel Valverde
Edició: La Galera, 2018
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: aventures, valentia


RESSENYA
=========
El porquet Jack viu feliç i tranquil a la granja Palangana. Passa els dies pintant i decorant els estables i tots estaven contents de veure els paisatges i retrats. Però de cop i volta quan arriba el mes de juny deixa de pintar i des d’aleshores no va tocar cap llapis ni pinzell.

Alguna cosa li passa al porquet Jack. Van passant les setmanes i el porquet continua amb la mirada perduda i sense dibuixar.
Un vespre arriba a la granja Palangana un home corpulent amb una cama de fusta tot deixat amb una casaca bruta, empenyent una carreta amb un cofre i un sac, i amb un lloro de plomes acolorides a les espatlles.

- Aquesta és la taverna del vell Salmó? - va preguntar amb veu ronca als grangers.
- No, senyor això és la granja Palangana...

En Jack aleshores té una idea: fer-se passar pel lloro i viure moltes aventures.

Poc s’imagina que les aventures no sempre surten com un vol.

Un llibre ple d’aventures i poesia, on pots ser com el porquet Jack, valent per afrontar totes les situacions. Al final de cada aventura apareix un trosset de la balada del Petit Jack, una cançó força divertida.

Cándido y los demás

FITXA
=====
Títol: Cándido y los demás
Autor: Fran Pintadera
Il·lustrador: Christian Inaranja
Edició: Kalandraka, 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: tolerància, autoestima, respecte


RESSENYA
=========
Des d’una mirada infantil, a Càndid trobem els fils filosòfics necessaris per arribar a qüestions que cap adult sabríem resoldre.
I potser, és millor així perquè no tot ha de tenir resposta o explicació.
El món de Càndid no és un món com el teu o com el meu. El seu món és tan únic i tan diferent com el de la resta però amb els suficients punts en comú com per a que sigui el mateix.

Qui no ha estat Càndid en la seva adolescència? (i en els dos sentits!) Qui no ha volgut passar desaparcebut en alguns moments de la seva vida però també formar part d’un grup com a identificació individual?

Aquesta identificació, els complexos, la solitud, la societat... es presenten en aquest llibre d’una manera tan subtil que només te n’adones quan un d’aquests temes t’ha tocat amb més o menys intensitat. I com que són temes tan universals, no es salva ningú i ens toca a tothom i per això Càndid és un llibre que no pot passar inadvertit perquè parla de nosaltres. I nosaltres com a lectors li donarem diferents vides segons les nostres visions i segons les nostres lectures, lectures que encara que siguin d’un mateix lector pot canviar segons el context i les circumstàncies en què es trobi.

Les il·lustracions són un punt i apart: esquemàtiques, abstractes... amb equil·libri perfecte amb l'essència del llibre i amb el text, construït amb frases breus i concises. Destacar la tipografia de màquina d’escriure antiga que a mi m’ha guanyat totalment

Guanyadors de la IX edició del Premi Compostela (2018), Fran Pintadera i Christan Inaranja han aconseguit construir una petita joia que destaca per la seva originalitat i valor.

Com ser un lleó

FITXA
=====
Títol: Com ser un lleó
Autor i il·lustrador: Ed Vere
Edició: Joventut, 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: valors i convivència


RESSENYA
=========
Ens trobem davant d’un àlbum genial, que ens permet gaudir de la història d’en Lleonard, el protagonista d’aquest conte. Un lleó extraordinari.
Hom te una idea preconcebuda del que és i representa un lleó, perquè tot sovint se’ns presenta com una fera salvatge i perillosa. Però tots els lleons són iguals? En Lleonard és un lleó un xic especial, no li agraden les mateixes coses que els hi agraden als altres lleons, però tot i així no deixa de ser-ho. L’acceptaran tal com és?
Si observem bé les il·lustracions, de seguida salta a la vista els colors càlids que hi predominen i ens fan viatjar a la sabana africana.
Cal esmentar, que l’autor del llibre és col·laborador d’un meravellós projecte, Power of Pictures, que promou l’ús dels àlbums il·lustrats com a eines educatives en l’educació primària del Regne Unit.
Us convido a gaudir d’una d’aquelles històries que
arriben per quedar-s’hi i perdurar per sempre més en els nostres cors.