Ojos

FITXA
=====

Títol: Ojos (en català: Ulls)
Autor: Iwona Chmielewska
Il·lustrador: Iwona Chmielewska
Edició: Tramuntana, 2015
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: la visió i la ceguesa


RESSENYA
========
"Ojos" ganó uno de los premios de Bologna en la edición de 2013, y nos llega en catalán y castellano publicado por Tramuntana casi tres años más tarde. Ya saben lo que dice el dicho, así que nos alegramos de poder contar al fin con este maravilloso libro. Ojos juega tanto en el terreno del libro de conocimientos como del álbum ilustrado “con mensaje” pero también con mucha delicadeza y poesía, cosa que siempre es de agradecer en los libros que pretenden transmitir valores: si se ha de hacer un libro “útil”, que al menos literariamente y visualmente aporten algo más que haga que la pastillita sea más agradable de tragar y que lo haga destacar de la avalancha de títulos que ahogan las mesas de novedades.

Hay varios motivos que lo convierten en un libro destacable.

Por un lado, está esa indefinición: ¿es un álbum? Sí, lo es: imágenes y texto se complementan, no se entienden el uno sin el otro, se aportan y enriquecen sus mutuos significados… Pero, ¿es un libro de conocimientos? También, pues lo que nos cuenta no es una historia de ficción, sino que explora las posibilidades de las que disponemos los que podemos disfrutar de nuestra visión, de nuestros ojos (la infinita suerte que esto supone), pero también todas las capacidades de aquellos seres (animales y personas) que no pueden disfrutar de sus ojos pero que a cambio (o además) tienen otras capacidades y cualidades.

Después, está la estructura del libro, la disposición de texto, imágenes, troqueles, que convierte el paso de página en un descubrimiento constante y que da al libro un gran sentido y una gran coherencia. Todo está pensado, no hay nada dejado al azar, y todo refuerza el mensaje y la lectura, tanto textual como visual.

Y por último, está el contenido. Las frases cortas, breves y directas son el contrapunto ideal a las ilustraciones, de contenido más bien simbólico / metafórico. El predominio del espacio vacío hace destacar con mucha fuerza los objetos representados, y el ritmo repetitivo (siempre el texto en la página izquierda, siempre los ojos troquelados en la página derecha, la doble página con ilustración) favorece la lectura pausada y reflexiva que el libro pide.

Como suele ser, Bologna no escoge sus premios a la ligera… “Ojos” se une a “El libro negro de los colores” (ed. Libros del Zorro Rojo) y “Cierra los ojos" (ed. Thule) como libro imprescindible para explicar lo que significa vivir en el mundo sin el sentido de la vista.

[Llegiu-ne la ressenya que el Tàssies va fer per Faristol]

Sfer

***

RESSENYA
========
Ulls ens parla del regal de la vista, del plaer de veure-hi, però també ens parla de que la discapacitat de no poder gaudir d’aquest sentit no ha de ser concebuda com quelcom negatiu: si no pots veure, podràs tocar, podràs olorar i sentir tot allò que t’envolta.

Amb un parell de frases molt senzilles i unes il·lustracions bellíssimes, d’una gran delicadesa, Chmielewska ens proposa un joc: cada pàgina esta encunyada amb dos forats, com si fossin ulls que ens anticipen la imatge següent. Veient només una petita part de la imatge serem capaços d’esbrinar quina imatge serà? O ens enganyarà la nostra vista? Ens deixarem portar per imatges preconcebudes en el nostre cap?... El que creiem que eren uns ulls passem la pàgina i es transformen en unes flors, quan creiem veure una imatge delicada passem pàgina i és una imatge agressiva.

A casa ens ha agradat fer aquest joc, hem reflexionat de la sort que tenim de poder gaudir d’aquest sentit tan important. Personalment he trobat a faltar que el llibre estigués dirigit també a un públic invident, el text podria haver estat en Braille, les imatges podrien tenir algun tipus de relleu i això hagués fet que el missatge del llibre fos més rodó. Però igualment per a aquells que el podem veure ha sigut tota una delícia tenir-lo a les mans.

Aquest llibre ha estat premiat amb el Gran Premi de Ficció del Concurs de Bologna Ragazzi de 2013.

Montse Pozo

El regreso a los sauces

FITXA
=====
Títol: El regreso a los sauces
Autor: Jacqueline Kelly
Il·lustrador: Clint Young
Edició: Roca editorial
Edat: de 6 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Mole, el andrajoso sapo y Badger vuelven con más aventuras, en las que reiremos y nos emocionaremos... y descubriremos que a Mole ya no parecen interesarle los automóviles sino los vuelos en globo.

Una maravillosa historia donde la valentía y el compañerismo harán las delicias de quien lo lea. Una nueva generación de lectores.

Esta preciosa lectura continua la historia de “El viento en los Sauces”, de Kenneth Grahame, un maravilloso clásico que no debería pasar desapercibido.

Nick, el grumet: la volta al món amb el capità Cook

FITXA
=====
Títol: Nick, el grumet: la volta al món amb el capità Cook
Autor: Michael J. Rosen
Il·lustrador: Maria Cristina Pritelli
Edició: Símbol, 2015

Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: Expedicions, James Cook, llibre de coneixements.


RESSENYA
=========
Diari de bord basat en fet reals.
En Nick és un jove trapella d'11 anys que forma part de la primera expedició de James Cook amb el vaixell Endeavour.
Una apropiada introducció ens situa en l'època i el temps històric.
En Nick descriu en el seu diari els dies claus de l'expedició: temporals, dificultats derivades per la manca de menjar, eufòria al descobrir un nou continent, relació amb els nadius, descoberta d'espècies desconegudes, malalties i superació de contratemps. Són tres anys descrits de forma resumida però que retraten perfectament les sensacions i situacions marineres. Tot acompanyat per unes il·lustracions apaïsades, fetes amb pintura, que donen amplitud i et transporten al lloc dels fets.
A la portada del llibre apareix un mapa del món on es pot visualitzar el recorregut del viatge. Resulta un bon exercici de geografia per petits i grans.
Es tracta d'un llibre d'aventures per donar a conèixer als joves lectors el món de les expedicions. I si encara en volen més, els llibres de viatges del capità Cook són la següent lectura.

Paula Crusoe

FITXA
=====
Títol: Paula Crusoe
Autor: Mathilde Domecq
Il·lustrador: Mathilde Domecq
Edició: Dibbuks, 2015
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: aventures


RESSENYA
=========
“Pfff... La edad de Google Earth... Y que tanga que hacer señales de humo... Flipo.”

Us recomano un còmic d’aventures, una història de nàufrags en família en ple segle XXI. Una sèrie infantil amb dos volums publicats, i un tercer en camí. Una trilogia exquisida que pica l’ullet al clàssic de Daniel Defoe, Robinson Crusoe.

La Paula, juntament amb el seu pare Xavier, el seu germà adolescent Yonas i la petita Beni, sobreviuen al naufragi del creuer en el què passaven les vacances. La família es retroba a la platja d’una illa exòtica i deserta, en el algun punt de l’oceà Índic.
En el primer volum, Náufraga, després de l’ensurt inicial, i en companyia d’una altra supervivent, la Rachel, els nàufrags prenen un primer contacte amb aquest nou paratge, selvàtic i desconegut, desproveït de la tecnologia i les comoditats a les que actualment estem tan acostumats. Organitzen les tasques de recollida d’aliments, construeixen un refugi, i fan front als perills que amaga la seva nova llar. Tots ells viuen la nova situació de maneres diferents. Mentre la Paula es deixa seduir per la natura salvatge que l’envolta, en Yonas vol tornar, el més aviat possible, a casa.
En una història paral·lela, ens traslladem a París per veure com la mare de la família, l’Ana, viu la pèrdua del marit i els fills, tot i que té el convenciment que encara són vius.
En el segon volum, La distancia, retrobem els personatges molt adaptats a la vida a l’illa, però apareixen conflictes de convivència, nous perills i nous desafiaments. D’altra banda, l’Ana inicia la seva pròpia singladura a la recerca de la seva família.

Paula Crusoe és un còmic ideal per a joves lectors perquè disposa dels ingredients necessaris que la converteixen en una lectura atractiva: aventures, natura, humor, amistat, família... Una bona història que es complementa amb un dibuix amable, un color lluminós i nítid, i un ritme molt àgil. La bona acollida de crítica i públic queda avalada pe

r la nominació del primer volum a la selecció juvenil del Festival Internacional de BD d’Angoulême.

Mathilde Domecq (Marsella, 1982) és diplomada en Il·lustració per l’Escola d’Arts Decoratives d’Estrasburg. Ha col·laborat amb premsa juvenil com Spirou, Pif Gadget, entre d’altres. És autora de la sèrie Basil & Melba (2006) per a la revista Tcho! Implicada en diferents projectes culturals i artístics, actualment viu i treballa a Berlín.

Quina pena!

FITXA
=====
Títol: Quina pena!
Autor: Rémi Courgeon
Il·lustrador: Rémi Courgeon
Edició: Tramuntana
Edat: de 4 a 7 anys
Temàtica: acceptació de les diferències


RESSENYA
=========
La Noemi és una nena que té la pell fosca. Un dia es posa a plorar desconsoladament i el seu pare li pregunta si tot va bé.

Ella li diu que vol ser blanca, com el seu pare... A ell se li trenca el cor i decideix explicar-li una història de la gateta Piula, la gateta negra que volia ser blanca.

Un llibre que ajuda els nens a acceptar i viure les diferències.

La tassa

FITXA
=====
Títol: La tassa
Autor: Rebecca Young
Il·lustrador: Matt Ottley
Edició: Símbol, 2015
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: refugiats, futur, superació


RESSENYA
=========
La tassa narra el viatge del Dídac cap a un lloc nou perquè ha hagut d’abandonar casa seva. Ell porta només un llibre, una ampolla, una manta i una tassa amb terra d’on solia jugar. Només amb això s’endinsa al mar amb la seva barca vers un futur pròsper i millor. El que hi troba ho haureu de descobrir vosaltres mateixos.

Aquesta és una bonica història sobre els refugiats. Explica amb una sensibilitat enorme la pèrdua d’aquest nen, el valor enfront les adversitats naturals i la seva esperança per trobar un futur millor.

Rebecca Young és una jove escriptora australiana. Quan parla d’ella mateixa a l’hora d’escriure ens diu: “Els objectes quotidians i moments m'inspiren per escriure. Quan no estic llegint, escrivint o editant llibres per a nens, em poden trobar veient pel·lícules, fent llistes, devorant empanades, arreglant el jardí o reordenant els mobles”. La seva prosa a La tassa té una sensibilitat especial.

Les pintures a l’oli de Matt Ottley encaixen perfectament amb aquesta sensibilitat. Aquests colors apagats a estones però forts en quant a combinació ens fa entrar de ple en el món imaginari del protagonista.

Us deixo un enllaç en què podreu apreciar l’obra de l’il·lustrador.

Una companya de tertúlia em va comentar el detall de la traductora, la Núria Sales i Rovira, de posar uns noms molt especials als dos personatges d’aquest conte. Ha fet un bonic homenatge al Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. A la versió original en anglès, els personatges no tenen nom. A la versió en català el nen i la nena es diuen Dídac i Alba, com els del Mecanoscrit. Podeu imaginar per què? Llegiu aquesta meravella d’història i ho entendreu perfectament.

Mentida

FITXA
=====
Títol: Mentida
Autor: Care Santos
Il·lustrador: -
Edició: Edebé, 2015 (col. Periscopi)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: policíaca, centres de menors


RESSENYA
=========
La Care Santos, que va guanyar el premi Edebé 2015 amb aquesta obra, aborda l'espinós tema dels joves reclosos a centres de menors. En aquesta història la Xènia, un jove de primer de batxillerat amant de la lectura, entra en contacte a través del blog de la biblioteca amb un noi amb qui comparteix passió lectora. Impressionada, la Xènia està decidida a conèixer el seu misteriós amic virtual. En la seva recerca, però, s'adona que la personalitat de qui se n'ha enamorat és mentida i intenta oblidar l'episodi. Al cap d'un temps, tot reviu quan rep una misteriosa llibreta del centre de menors que li descobreix que el seu jove amic és, en realitat, un assassí.

A partir d'aquest moment la novel·la que ens manté literalment enganxats a la lectura, i no la podem deixar fins descobrir quin misteri hi ha darrera la història d'un jove, a qui la dissort de néixer en una família desestructurada, porta a la dura realitat del centre de menors.

És aquesta una novel·la molt recomanable per a joves lectors a partir de 12 anys, ben documentada per la Care, i que convida al debat entre els joves, i entre joves i adults que, sovint, desconeixem una altra realitat molt propera: la dels joves reclosos en els centres de menors.

Mimi

FITXA
=====
Títol: Mimi
Autor: John Newman
Il·lustrador: -
Edició: Viena Edicions, 2015
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: dol per la mort de la mare

RESSENYA (Maria José Vega)
=========


La protagonista de este libro se llama Mimi. Deducimos que su vida, y la de sus hermanos Sally y Conor, es feliz, con su papá y su mamá forman una familia unida y tienen una convivencia feliz… hasta que su mamá muere al ser atropellada por una bicicleta.
Los primeros capítulos tienen el título de un día mas en el que aumenta el dolor, la tristeza y la confusión en el hogar de Mimi. El papá ha caído en un periodo de depresión y apatía y en la casa se abandonan los hábitos saludables y las actividades cotidianas.
Del entorno familiar llega la luz de la recuperación y de la esperanza. Los abuelos, los tíos, los primos, los vecinos, y las amigas les ayudarán a pasar el duelo y a encontrar una nueva vida feliz sin la mamá en casa.

Es una historia muy bien construida, con una perfecta armonía entre la dureza de la situación y el relato ingenuo, fresco y directo de Mimi.
En todo momento huye del sentimentalismo o de describir personajes que nos puedan resultar patéticos. A veces sonreiremos o directamente reiremos con las ocurrencias que cuenta la protagonista.
La lectura lleva de sorpresa en sorpresa por la vida cotidiana de la familia, con el trasfondo permanente del dolor por la pérdida de la madre hasta el final en donde vemos que la familia vuelve a una convivencia feliz.

John Newman es profesor de escuela. En 2012 escribió Mimi, su primer libro que ganó el Fantastic Book Award otorgado por lectores y lectoras de entre 9 y 11 años.

***

RESSENYA (Laura Rodríguez)
=========


La mare de la Mimi es va morir ara fa 149 dies d’un accident mentre anava amb bicicleta, i des de llavors el seu pare no fa res més que mirar la televisió, només hi ha pizza socarrimada per a sopar (que s’acaba menjant la Bengala), la seva germana s’ha tornat gòtica i la Mimi no porta mai els deures fets a l’escola.

Evidentment es tracta d’una història trista, que ens permet acostar-nos una mica més al món dels infants i la seva percepció d’un succés tan tràgic com pot ser la mort d’un pare. Se’ns descobreix la Mimi, un nena observadora i que reflexiona sobre tot el que passa al seu voltant, i és a través d’ella que també coneixem la resta de personatges (el pare, la germana, el germà, els avis...) i veiem com cadascú, a la seva manera, intenta reconstruir la seva vida després del que ha passat.

Tot i això, també hi trobem tocs d’humor, sobretot quan la Mimi i la seva cosina Emma juguen, moments d’orgull i que t’omplen de força, com quan s’enfronta a la nena que li fa la guitza a l’escola, o ens convida a fer un exercici d’empatia intentant entendre el canvi en el comportament de la Sally.

És un llibre que exposa els successos tal i com si es tractés del diari de la Mimi i de les seves pròpies paraules, i de manera senzilla i gens pretensiosa ens fa viatjar per tota mena de situacions i sentiments, i essent testimonis dels aprenentatges i la fortalesa que la seva protagonista guanya.

Lola se va a África

FITXA
=====
Títol: Lola se va a África
Autor: Anne Villeneuve
Il·lustrador: Anne Villeneuve
Edició: BiraBiro, 2015
Edat: de 4 a 9
Temàtica:


RESSENYA
=========
La premiada escriptora i il·lustradora canadenca Anne Villeneuve (Montreal, 1966) va crear el personatge de Loula –Lola en castellà- ja fa algun anys. Per sort, BiraBiro ha editat al nostre país, Lola se va a África, donant la benvinguda a l’obra d’aquesta autora. Obro un parèntesi invisible però necessari per reconèixer la magnífica feina de petites editorials, gràcies a les quals descobrim joies com aquesta en qüestió.

Ens trobem davant d’un àlbum circular que basa el seu argument en un viatge simbòlic que la protagonista fa a l’Àfrica sense moure’s del seu entorn més quotidià, amb l’ajuda d’un empleat de la família.

És grat retrobar-se amb històries vingudes des d’altres parts del món, que basen la narració textual i visual en el potencial de l’imaginari com arma per donar la volta al món i tornar al Born.

Llegir aquest conte ens porta a realitzar un altre periple literari, recordant la delicadesa de La vuelta al mundo, conte de l’enyorat Javier Villafañe -Premi Austral Infantil, 1985-, il·lustrat per Juan Ramón Alonso. El protagonista també viatjava per l’Àfrica i es creuava amb animals de la sabana mentre donava la volta a la mansana amb el seu petit tricicle.

A Lola se va a África, canviem de classe social i la nostra protagonista pateix uns germans escandalosament perillosos i uns pares que no li fan cap cas. Tanmateix, la família disposa d’un servent que entén a la petita a la perfecció. De nou ens trobem una historia amb un infant de classe acomodada, més sol que un mussol, que creix com a persona a partir de la relació afectuosa i còmplice amb el servei de la casa. Gilbert, el xofer, és el gran heroi de la vida quotidiana.

Les il·lustracions de Villeneuve recorden en alguns trets les del gran Sempé però tenen un estil propi molt adequat a la historia perquè el moviment i la tendresa van de la ma in crescendo, a mida que la petita i el xofer viuen la seva especial aventura per una Àfrica salvatge on passen coses extraordinàries, les postes de sol són magnifiques i on el silenci ho acaba dient tot.

Els mons llunyans com a escapatòria d’una infància solitària, els vincles d’estimació ‘alternatius’ que salven a alguns infants de la pròpia família i la imaginació com a llavor de vida no són fils argumentaris fàcils i Anne Villeneuve els borda amb mestratge. Si bé la història és aparentment divertida, fantasiosa i dolça, conté una gran dosi d’intel·ligència en el plantejament narratiu dels diàlegs i en la composició i ritme.

Del conjunt als detalls poètics de les imatges, fan de la lectura d’aquest àlbum, un moment especialment deliciós.

La pequeña Inuk

FITXA
=====
Títol: La pequeña Inuk
Autor: Darabuc
Idea original: Dàlia Adillon
Il·lustrador: Dàlia Adillon
Assessorament cultura inuit: Francesc Bailón
Edició: Ediciones La Fragatina, 2015
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Àlbum que dóna a conèixer el poble inuit (mal anomenat esquimal) a través de la vida d’una nena d’aquesta ètnia que viu amb la seva família a l’Àrtic. Aquesta cultura viu completament depenent de la natura i per aquest fet la venera i li té un gran respecte, ja que els hi dóna tot allò que necessiten.

Els inuit, paraula que significa persones, éssers humans o gent verdadera, viuen en les regions àrtiques de Rússia , Alaska, Canadà i Grenlàndia. Actualment són unes 160.000 persones. Encara que segueixen pescant i caçant també treballen en escoles, hospitals o supermercats.

La narració, és en primera persona i es centra amb el dia a dia: presenta la família, com fan un iglú, com pesquen, cacen, assequen les pells, i comparteixen el menjar i tot el que tenen. I acaba amb un toc d’atenció: “cada cop el mar dura menys temps glaçat i cada vegada el gel és més fi, i més perillós, el nostre mon es desfà, ens ajudes?”

Les il·lustracions, fetes amb poc registre de colors, amb predomini de blaus i tocs de vermell, tenen un gran pes ja que plasmen la forma de viure d’aquest poble. Representacions planes, que aconsegueixen transmetre la fredor del clima i la calidesa que regna entre ells. La part que està sobre el gel agafa tanta importància com la que hi ha sota, on hi trobem la base de la seva subsistència.

Es podria dir que és un llibre de coneixements adreçat a pre- lectors ja que al final hi trobem un glossari molt encertat amb paraules d’objectes i costums per conèixer més a fo
ns els inuit. També cal destacar l’alfabet que trobem a les guardes del llibre.

S’agraeix que un àlbum il·lustrat d’aquest tipus s’hagi fet amb l’assessorament de l’expert amb aquesta ètnia, Francesc Bailon (http://www.antropologiainuit.com) que els porta estudiant des de l’any 1997 i és un gran defensor d’aquests supervivents.

Aquest llibre és una bona manera de donar a conèixer als més petits altres maneres de viure diferents a la nostra i alhora conscienciar sobre la desaparició de pobles per la modernitat i el desgast del planeta a causa de la presència de l’home. Però això ja és una lectura que va més enllà d’aquest conte.

Los incursores

FITXA
=====
Títol: Los incursores
Autor: Mary Norton
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Blackie Books, 2015
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasia


RESSENYA
=========
¿Cuántas veces habéis echado en falta un lápiz, un dedal o cualquier otro objeto pequeño desaparecido de casa sin explicación? Probablemente hayáis pensado entonces que el objeto en cuestión ha quedado olvidado en algún rincón y que volverá a aparecer en el momento menos pensado. Nada más lejos de la realidad. Todas esas cosas aparentemente perdidas han caído en manos de los incursores, unos seres humanos diminutos que viven ocultos en los lugares más recónditos de nuestras casas: bajo la cocina, dentro de un reloj, en la chimenea… Aunque no somos conscientes de ello, estas personitas interactúan con nosotros a menudo. Incursionan (de ahí su nombre) en nuestros dominios para apropiarse de comida y de objetos que puedan usar en su vida cotidiana. Para ellos, un dedal es una mesa preciosa.

En 1952, Mary Norton nos descubrió la existencia de estos seres diminutos en una novela titulada Los incursores. Tras ella vendrían otras cuatro entregas. El volumen de Blackie Books recoge las dos primeras: Los incursores y Los incursores en el campo.

La protagonista de estas historias es Arriety Clock, una adolescente que vive con sus padres bajo la cocina de un viejo caserón. El día que Arriety realiza su primera misión como incursora, algo sale mal: pese a las advertencias de su padre, la chica no puede evitar ser descubierta por un ser humano, un niño con el que entabla conversación. Ese desliz acabará forzando la huída de casa de la familia: Arriety y sus padres tendrán que refugiarse en el campo, donde afrontarán toda clase de obstáculos para sobrevivir.

Los incursores y Los incursores en el campo son dos novelas deliciosas. En ellas, Mary Norton hace una precisa descripción del mundo desde la perspectiva de estos seres, logrando que todo, tanto en el hogar como en la naturaleza, adquiera una nueva dimensión. El universo fantástico de los incursores está tan sólidamente construido que parece real: la autora deja en manos del lector la decisión de creer o no en su existencia. Norton combina sensibilidad y aventura para explicar cómo Arriety va descubriendo el mundo más allá de su hogar, y cómo ese descubrimiento la va cambiando.

Los incursores se convirtió en un clásico de la literatura infantil. Ha sido adaptada a la TV y al cine en varias ocasiones; una de las más recientes, por el famoso estudio Ghibli de Miyazaki. Las novelas de la serie han resistido muy bien el paso del tiempo: los lectores actuales podrán transportarse fácilmente al mundo de los incursores y deleitarse con aventuras de calidad.

Rescat animal

FITXA
=====
Títol: Rescat animal
Autor: Patrick George
Il·lustrador: Patrick George
Traducció: Teresa Farran
Edició: Joventut, 2016
Edat: de 4 a 9
Temàtica:


RESSENYA
=========
Avui us porto una proposta magnífica per entretenir i alhora sensibilitzar els més petits amb el món animal.

Va ser fullejar aquest llibre i veure immediatament que l’havia de compartir amb tots vosaltres. És una aposta intel·ligent, enginyosa i plena de color que convenç a la primera ullada. Es presenta en forma de llibre joc, però no us confongueu, va molt més enllà.

Amb un senzill mecanisme basat en les transparències i, sense necessitat de recolzar-se en un sol mot, la nova proposta de George Patrick va més enllà i situa els lectors en l’atractiva posició de sentir-se com herois al rescat d’una sèrie d’animals que es troben en situacions diverses. Plantejant dos escenaris, un, en clar estat salvatge i un altre on intervé l’ésser humà.

Us he de dir, que a mi, personalment, hi ha hagut escenes que m’han sacsejat per dins, alhora que no podia evitar preguntar-me: Com és possible que no ens adonem del mal que fem? Com a raça humana hem arribat a límits deplorables, és hora de posar fil a l’agulla i infondre valors i conductes civilitzades des de la infantesa. Entenent que no som amos i senyors de tot el que ens envolta i que la convivència entre espècies és necessària. Aquest llibre ens ofereix una manera divertida i senzilla de fer-ho, introduint els nens i nenes a la importància que tenen les nostres accions en la protecció i el benestar dels animals.

Criaturas fantásticas

FITXA
=====
Títol: Criaturas fantásticas
Autor: VVAA (selección de Neil Gaiman)
Il·lustrador: Briony Morrow-Cribbs
Edició: Madrid: Anaya, 2015
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: contes, fantasia


RESSENYA
=========
Permitidme dar un rodeo antes de reseñar este libro. Primero quisiera hablaros de un proyecto solidario llamado 826 National, que tiene como objetivo ayudar a los niños más necesitados de la comunidad a hacer sus tareas escolares y mejorar sus habilidades de escritura. El proyecto se inició en San Francisco gracias al escritor Dave Eggers, pero cuenta con sucursales en varias ciudades estadounidenses. Todas esas sucursales están situadas en la trastienda de los establecimientos más extraños que podáis imaginar: tiendas para piratas (para los auténticos, los de pata de palo), superhéroes, viajeros en el tiempo, espías... Esas curiosas tiendas ofrecen todo tipo de objetos útiles para el público al que se dirigen. Y lo que obtienen con las ventas ayuda a financiar las actividades de 826 National en cada ciudad.

Seguid leyendo, que ya viene la reseña. En Washington, 826 National ha abierto el Museo de Historia Antinatural. En ese extravagante lugar se pueden encontrar evidencias de la existencia de diferentes seres fantásticos y adquirir productos tan surrealistas como latas de sopa primitiva o lágrimas de unicornio. Y (llegamos al quid de la cuestión) es precisamente el Museo de Historia Antinatural quien presenta el libro que nos ocupa, Criaturas fantásticas, porque los beneficios de sus ventas se dedicarán a ese proyecto.

Criaturas fantásticas es una recopilación de cuentos con un elemento común: como su título indica, todos están protagonizados o incluyen en su trama un ser fantástico. No os confundáis con el reclamo del nombre de Neil Gaiman en la cubierta, porque sólo una de las historias es suya. Gaiman ha seleccionado los 16 cuentos, que ya habían sido publicados anteriormente, y ha escrito la introducción de cada uno. Los cuentos, tanto clásicos como modernos, están firmados por Larry Niven, Diana Wynne Jones, Frank R Stockton u otros autores destacados de la literatura fantástica. En el libro encontraréis aportaciones muy diversas entre sí, desde historias de pura fantasía a relatos de intriga.

Con esta acertada recopilación de cuentos del género fantástico, disfrutaréis de la lectura y contribuiréis a financiar una buena causa.

En Pere i el bosc

FITXA
=====
Títol: En Pere i el bosc
Autor: Jaume Cabré
Il·lustrador: Júlia Sardà
Edició: Estrella Polar, 2015
Edat: a partir de 7/8 anys
Temàtica:

RESSENYA
(Glòria Gorchs)

=========
Quan un autor d’adults fa el salt a la literatura infantil hi ha dos perills. Primera, que hagi subestimat aquest tipus de literatura i, per bo que sigui dins el seu àmbit, no estigui a l’alçada de les exigències dels petits lectors.
I segona, que els mediadors que coneixem la seva vàlua com a autor adult, partim d’unes espectatives i no fem una lectura neutra, sense prejudicis previs.
En aquest cas calia veure si Jaume Cabré, un dels grans noms de la nostra literatura actual, superava la prova. I al meu entendre, ho fa i amb nota.
El meu dubte és, també, si el text m’agradaria igual si no vingués acompanyat d’una edició tan bonica i sobretot, si no portés les il·lustracions de Júlia Sardà.

El Pere és un nen que s’endinsa de nit al bosc buscant el seu camió de bombers que ha desaparegut misteriosament. Allà, gràcies a l’ajuda dels animals del bosc, i després de mossegar un bolet --un homenatge sens dubte a Alícia--, en Pere es fa prou petit per entrar al cau de la família conill a buscar el seu camió.
Però un cop recuperada la joguina, en Pere haurà de trobar la manera de recuperar també la mida. Per sort, l’esquirol, l’eriçó, el liró, el gripau... l’ajudaran.

El text de Cabré té un to neutre, un narrador objectiu i directa que defuig de grans descripcions i artificis. Amb predomini doncs d’acció i diàlegs, allò que acaba de bastir el text i el dota de més personalitat és, sens dubte, el treball de Júlia Sardà.
A banda de l’atmosfera que aconsegueix donar a tot el relat, amb uns gamma de colors marrons, elegants, l’elecció del paper, els desplegables i els encunyats fan del llibre un objecte de desig.
La feina d’aquesta jove il·lustradora, tot i que en algun moment no és fidel al text, m’ha enamorat, captivat, fins al punt de començar a rastrejar tota la seva obra prèvia i de remirar-me el seu blog.
El més curiós és que mirant les seves il·lustracions tenia la sensació que m’eren familiars, que ja les havia vist. Finalment, aquest dia, després de veure un reportatge a la televisió, em va venir una il·luminació: Júlia Sardà és ànima bessona de Carson Ellis. Mireu-vos, si no, les seves webs.

RESSENYA
(Quim Pons)

=========
Tendresa i sensibilitat en un llibre que és un cant a la veritable amistat entre un nen i els seus nous amics els animalons que viuen al bosc que l’ajuden a trobar un camió de bombers que li han robat…
Una història plena de màgia que ensenya valors explicada d’una forma clara i senzilla amb unes il·lustracions molt maques i expressives per disfrutar molt llegint i mirant…
Un bon autor i il·lustradora per un bon llibre, senzillament un gran plaer tenir-lo a les mans.

Un monstre em ve a veure

FITXA
=====
Títol: Un monstre em ve a veure
Autor: Patrick Ness (a partir d’una idea de Siobhan Dowd)
Il·lustrador: Jim Kay
Edició: Sembra, 2015 (en castellà editat per Nube de tinta).
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: càncer, bullying, monstres i malsons.


RESSENYA
========
Hi ha una veritable plaga de novel·les juvenils fosques, on tot són dificultats pels joves protagonistes, que amb força i determinació s’enfronten a obstacles insalvables, però vet aquí que el que semblava insalvable acaba sent superat amb èxit i al final tots tan contents.

Aquest llibre no és ben bé així.

Per començar, encara que hi hagi un monstre molt palpable en aquesta novel·la (i, per tant, una dosi important de fantasia), hi ha molta més realitat… i una realitat de les que esgarrifa: la mare del Conor està malalta de càncer, i no sembla que els tractaments estiguin fent gaire efecte. A més, el seu pare ara viu a un altre país, a milers de kilòmetres, amb una nova família, i a l’escola sembla que els únics que el veuen són els tres assetjadors de la classe. En Conor sent com el món al seu voltant s’esvaeix, se li escapa, i voldria fer alguna cosa, voldria salvar allò que encara no ha perdut, però…

I després està el malson, i el monstre, i les tres històries que el monstre li explica al Conor, i al principi sembla que una cosa no tingui res a veure amb l’altra, ni la mare amb tot plegat, però és clar que sí.

I per acabar, un missatge que és molt diferent del que tothom s’espera, “perquè l’ésser humà és una bèstia complicada” i no hi ha solucions senzilles quan els nostres camins no són línies rectes per anar d’A cap a B, sinó més aviat laberints pels quals ens movem a cegues.

I això sense parlar de les il·lustracions de Jim Kay. Fa temps que no veia una novel·la juvenil amb unes imatges tan potents.

No, no és ben bé com altres novel·les juvenils, aquest llibre. És un llibre difícil d’oblidar.

PS (si us agrada tenir una mica de context): la Siobhan Dowd, autora anglesa de pares irlandesos, va començar a treballar en la història d’aquest llibre abans de morir de càncer l’any 2007. Des de l’editorial, van demanar en Patrick Ness si volia continuar la història, i així ho va fer. Tant el text com les il·lustracions han rebut reconeixements als països anglosaxons (la medalla Carnegie i la medalla Kate Greenaway)

PS (si us agrada el cinema): Juan Antonio Bayona, director de “El Orfanato” o “Lo imposible”, estrenarà l’adaptació d’aquesta novel·la durant aquest 2016.