El llibre inquiet

FITXA
=====
Títol: El llibre inquiet
Autor: Els Krickelkrakels
Il·lustrador: Els Krickelkrakels
Edició: Kókinos
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: joc, imaginació


RESSENYA
=========
El llibre inquiet és un llibre joc que recorda el fantàstic Un llibre d’Hervé Tullet publicat en castellà per la mateixa editorial Kokinos.

En aquest cas no es tracta d’un autor sinó d’un grup de catorze il•lustradors alemanys que s’anomenen els Krickelkrakels i que treballen plegats en diferents projectes editorials i artístics.

El llibre inquiet proposa al lector que faci un seguit d’accions (picar sobre un dibuix, bufar, fer un petó a un personatge, donar voltes al llibre, comptar, girar el llibre cap a l’esquerra o cap a la dreta, sacsejar-lo...) perquè la història avanci. Cada pàgina demana al lector de fer una acció o bé deixa en suspens una pregunta que té la resposta en la pàgina següent.

Aquesta estructura és ideal perquè el lector passi una bona estona, es diverteixi i se senti part de la història.

Realment és un format que m’encanta. Sento que engloba diversos factors per engrescar els nens a estimar els llibres: passar una experiència positiva al voltant del llibre com a objecte, crear expectativa del que passarà en pàgines següents, estimular la necessitat de llegir el text per comprendre quin és el joc proposat...

A mes, està escrit en lletra de pal, amb algunes paraules destacades en negreta cosa que ajudarà els primers lectors a iniciar-se en la lectura.

El jocs estan ben triats i el text està escrit amb humor. Les il•lustracions, sobre un fons blanc, estan acolorides només en part. Això dóna una sensació de dibuix inacabat i convida al lector a imaginar els colors que manquen.

Són un seguit d’accions sense fil argumental que acaben en el mateix punt on ha començat la historia convidant així a començar de cap i de nou.

Un llibre per jugar amb la imaginació i les pàgines sense necessitat de solapes ni artefactes sonors.

La idea no és original però sí efectiva i el resultat és simpàtic i de ben segur divertirà petits i grans.

Els Savage

FITXA
=====
Títol: Els Savage
Autor: Matt Whyman
Il·lustrador: -
Edició: grup editorial 62, 2013
Edat: crossover (joves i adults)
Temàtica: novel·la thriller juvenil, descobrir amb l’adolescència, valors familiars, tradició, identitat, antropofàgia


RESSENYA
=========
Els Savage és un thriller en què els mecanisme del misteri atrapen el lector/a des del primer moment. Escrita amb un llenguatge directe, la trama de la novel•la avança àgil alhora que manté el lector interessat i en alerta respecte una particularitat d’aquesta família aparentment ‘normal’: una dieta alimentària rica en carn..., HUMANA.

Socialment, els Savage són una família tan respectable com qualsevol altra. Són sis: el matrimoni Savage, en Titus i l’Angelica, decidits a mantenir la unitat familiar a qualsevol preu; la Sasha, la filla gran i adolescent, enamorada d’en Jack, un noi fantàstic amb només un petit defecte: és vegetarià; l’Ivan, el mitjà, amb una visió peculiar del bé i del mal, és capaç de portar una guillotina de dits a l’escola i intentar provar-la amb els companys; la petitona és la Katya, un bebè preciós que encara no parla, excepte per dir la paraula ‘carn’.

L’avi Oleg, pare d’en Titus, és el responsable de la tradició carnívora dels Savage. Inspirat en un fet real documentat, la ficció relata que l’avi Oleg va haver de menjar carn humana durant el setge de Leningrad, a la Segona Guerra Mundial. Després, emigrat a Londres, va traspassar l’hàbit al seu fill Titus en considerar la carn humana rica en propietats saludables especials.

A la novel•la hi ha crims però poca sang. L’autor, Matt Whyman, es recrea més aviat poc en descripcions i deixa que sigui la imaginació del lector la que treballi i li procuri imatges d’allò més explícites.

L’humor negre de Whyman es reconeix a la novel•la, sobretot, a través del personatge del fill mitjà que entén l’assassinat de persones amb la mateixa quotidianitat de qui va a comprar vianda al supermercat.

La segona part de Els Savage ja és a la cuina. Promet ser tan impactant com la primera en contraposar els valors positius d’una família estructurada amb el crim i l’antropofàgia. Per als Savage, la família reunida al voltant d’una taula compartint un festí de carn humana és el llegat que la manté unida. Per als patriarques dels Savage l’assassinat és legítim quan la fi justifica els mitjans.

Qui ha raptat el rei de la cuina?

FITXA
=====
Títol: Qui ha raptat el rei de la cuina?
Col·lecció: Gats detectius (vol. 1)
Autor: Alessandro Gatti i Davide Morosinotto
Il·lustrador: Stefano Turconi
Edició: La Galera, 2014
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: detectius, gats, amistat, París


RESSENYA
=========
La Galera ens proposa una nova col•lecció de gats detectius, amb en Mister Moonlight (el gentleman), la Josephine (la noia-gata), en Ponpon (el maldestre) i Dodó el Marsellès (el gat dels baixos fons) com a protagonistes.

Aquest primer cas dels gats detectius, gira al voltant de la desaparició del seu amic i famós xef de cuina Pierre Pâté, que és humà. Els quatre amics li tenen una gran estima ja que cada dimecres a la nit els deixa tastar els nous plats que s’inventa i això els agrada molt.

La primera pista els porta a visitar la mansió de Madame Gaspardon, la baronesa. Pensen que ha raptat el xef perquè li cuini només per ella, ja que és una gran gourmanda, però la culpable no és ella. En segon lloc sospiten del xef de cuina Marcel Guillot, que té enveja de l’èxit de Pierre Pâté, però tampoc no és ell.

Finalment, després d’introduïr-se per les clavagueres de París, topen amb una rata que els durà en la bona direcció i per fi resoldran el cas, tot i que l’inspector Rampier, un policia despistat que a sobre té un gos, es pensarà que l’haurà resol ell.

Bona escriptura plena d’aventures que farà que els nens i nenes que l’atrapin no el vulguin deixar. La col•lecció pretén introduir-nos en el món felí, on els gats parlen miolès i en comptes de donar-nos un cop de mà ens donen un cop de pota.

Mishiyu

FITXA
=====
Títol: Mishiyu
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Paula Rebeca Luciani
Edició: Combel, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’àlbum il•lustrat que us presento és una petita joia en forma de llibre, una història d’amor entre una mare i el seu fill. Un conte sobre l’adopció.

Mishiyu és un nen orfe que viu amb por però alhora amb esperança la seva adopció. La commovedora història del nen s'entrellaça amb l'emoció continguda de la dona que decideix adoptar-lo, fins que finalment tots dos es reconeixen com a mare i fill.

La maternitat no és només una qüestió física, és un sentiment i un munt de complexes sensacions que estableixen un vincle emocional entre un infant i una dona. Per tant, el fet que aquest vincle aparegui per haver parit o per haver adoptat no els fa diferents. Qualsevol mare, ja sigui durant l’embaràs o durant els tràmits d’adopció, ha sentit els dubtes i pors que la Isabel sent just abans de conèixer el seu fill. Perquè el desig de no fallar ens col•lapsa i ens desborda martellejant-nos sobretot amb una pregunta: Ho faré bé?

«Isabel el va mirar de fit a fit. Era la primera vegada que el veia. La seva imatge de nen indefens i desvalgut li va causar un gran impacte. Només de veure’l, la inseguretat i la por que la dominaven van desaparèixer de cop i volta i van donar pas a una tendresa totalment desconeguda.»

Mitjançant un text de gran tendresa i una innegable força narrativa, Ricardo Alcántara desgrana una història que provocarà que en tancar les pàgines d’aquest àlbum una mare senti un impulsiu desig d’abraçar el seu fill o filla. Felicito a l’editorial per haver escollit l’argentina Rebeca Luciani, que amb el seu magnífic art ha creat unes il•lustracions intenses i emotives que acompanyen a la perfecció el relat construint un àlbum meravellós que des d’aquí us recomano de tot cor.

Contes de la Mel i l'Ós

FITXA
=====
Títol: Contes de la Mel i l'Ós
Autor: Ursula Duborsky
Il·lustrador: Ron Brooks
Edició: Corimbo, 2013
Edat: 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Fantàstic recull de contes d’Ursula Duborsky i magistralment il•lustrat per Ron Brooks, dos dels autors més reconeguts a Austràlia gràcies a títols com aquest.

Cinc contes molt tendres i càlids que ens narren aspectes de la vida quotidiana, aquelles coses que semblen no tenir importància però que omplen de sentit la nostra vida diària.

L’autora s’enfronta, però, a les inseguretats que tenim quan som petits. Aquests contes, sense ser moralitzants, ajudaran a entendre que moltes altres persones tenen els mateixos neguits i experiències que nosaltres. Experimentar és la millor forma d’aprendre a encarar la vida, i això és el que fan la Mel i l’Ós.

Mama, vull dormir al teu llit!

FITXA
=====
Títol: Mama, vull dormir al teu llit!
Autor: Harriet Ziefert
Il·lustrador: Elliot Kreloff
Edició: Joventut
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: hàbits, família, por, autonomia


RESSENYA
=========
Ja s’ha fet de nit i és l’hora d’anar a dormir. La mare de l’Èric cobreix la gàbia de l’ocell, el pare envia el conill a dormir al seu jaç, el bebè s’adorm al bressol i l’Èric també s’estira al seu llitet. Al cap d’una estona tothom dorm…menys l’Èric . I és que el que realment vol l’Èric és anar a dormir al llit dels pares. Se’n sortirà?

Una història amb una clara vocació de ser d’utilitat a pares desesperats de compartir llit amb petits roncaires que els claven cops de peu a mitja nit i els condemnen a dormir en postures impossibles allunyats, inexorablement, de la seva parella sentimental.

Els dibuixos d’Elliot Kreloff amb línees gruixudes fetes amb ceres i l’acoloriment de les il•lustracions que se surt dels límits de les ratlles recorda els dibuixos que fan els infants. No obstant això, les expressions de cada un dels personatges son riques i la senzillesa de la perspectiva ens transporta directament a l’univers infantil.

Es tracta d’un àlbum il•lustrat simpàtic que segur agradarà als nens i nenes que comprendran a la perfecció els instints del gosset protagonista.

Ara bé, potser no agradarà tant als defensors/es de la criança natural i el collit.

Caminaditos

FITXA
=====
Títol: Caminaditos
Autor: María Cristina Ramos
Il·lustrador: Elisa Arguilé
Edició: Cuatro Azules, 2013
Edat: 7 anys
Temàtica: poesia


RESSENYA
=========
L’elegant editorial Los cuatro azules ens presenta una cuidada edició “Caminaditos”, un llibre de poemes sobre personatges diversos que caminen amb un caminar únic i diferent.

L’escriptora argentina María Cristina Ramos crea versos breus, divertits i amb una gran i hipnòtica musicalitat. Per gaudir llegint-los i escoltant-los de manera infinita.

La il•lustradora Elisa Arguilé, sempre fresca i innovadora, multiplica les bondats del text creant una obra coral. Arguilé fa que un llibre de poemes no perdi la continuïtat en cap moment donat que els personatges d’uns es van barrejant amb els d’altres creant una història lineal amb un final tancat.

Amb un estil més que original, Arguilé ens remet a la nostra infantesa amb els colors, formes i composicions.

Segur que mentre llegiu i visioneu aquesta obra tindreu un bon somriure que perdurarà temps.

Què hi ha per sopar?

FITXA

=====
Títol: Què hi ha per sopar?
Autor: Claire Freedman
Il·lustrador: Nick East
Edició: Beascoa, 2014
Edat: de 5 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’àlbum il•lustrat que us presento avui és una divertidíssima història protagonitzada per una colla d’animals de la granja d’allò més astuts...

Una guineu de ciutat arriba al camp per primera vegada i té mooolta gana! «Què hi ha per sopar?», és pregunta amb salivera. Els animals de la granja, espantats, ideen un pla sorprenent i esbojarrat per ensarronar-la. Però, com es pot enganyar una guineu de ciutat?

He comentat en múltiples ocasions en aquest bloc la meva convicció que la tria dels títols que acostem als infants, sobretot a aquells que comencen a descobrir el gust per la lectura, és essencial, una bona història pot ser determinant a l’hora d’enganxar un nen/a als llibres, és per això que quan arriben a les meves mans títols com aquest «Què hi ha per sopar?» em sento immensament feliç ja que els autors, il•lustradors i editors ens faciliten molt la feina als prescriptors.

La proposta que avui us presento és una divertida història protagonitzada per una colla d’animals que davant una terrible amenaça aguditzen el seu enginy elaborant una estratègia genial que portarà a la guineu a topar-se amb un ànec que segons sembla és una vaca, això sí, una mica escarransida, o amb una gallina que resulta ser un cavall, que el faran dubtar tant que haurà de consultar el seu llibre de receptes per comprovar si se’ls pot menjar o bé li provocaran una indigestió.

Fantàstic treball de Claire Freedman que amb gran imaginació ha ideat un transformisme animal, que provocarà rialles a dojo, a més l’estil caricaturesc i irreverent de les il•lustracions fabuloses de Nick East del que us animo a visitar la seva web i gaudir amb el seu magnífic treball, són el millor complement, aquest anglès sembla dotat per crear il•lustracions molt dinàmiques i divertides que faran riure a cor què vols a petits i grans.

No ho dubteu pas i...devoreu-lo!!! XD

Sin título

FITXA
=====
Títol: Sin título
Autor: Hervé Tullet
Il·lustrador: Hervé Tullet
Edició: Kókinos, 2013
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: imaginació


RESSENYA
=========
A Hervé Tullet le gustan los libros. Es algo que se nota cuando lees Sin Título, su última obra publicada por Kókinos. Es un autor con mucha imaginación y a quien le gusta interactuar -y mucho- con el público.
¿Qué pasa cuando a todos estos ingredientes se agrega la pócima secreta de unos personajes muy descarados? Resultado un libro disparatado.

Con este nuevo álbum ilustrado entramos en la dimensión de la “metanarrativa”, todo y que en el caso de los álbumes sería mejor hablar de “metaálbum”. Entonces nos podemos preguntar: ¿qué esconde un autor ante de crear un libro? ¿Cuál es su imaginario? ¿Dónde se mete mientras imagina historias, perfila argumento y crea y mata personajes?

Los niños, los más fieles eguidores de Hervé Tullet, disfrutarán y querrán más historias suyas, y con este título seguro que sumará más adictos. Si a un niño lo haces participar del cuento que te estás inventando, no sólo le harás pasar un buen rato, sino que también aprenderás de su mundo y recordarás cosas que ya pensabas que habías olvidado.

***

Una pequeña nota: la edición castellana del libro está perfecta, no así la catalana que esconde erratas que esperamos se corrijan en la próxima reimpresión (Paula Jarrin).

Oso quiere contar una historia

FITXA
=====
Títol: Oso quiere contar una historia
Autor: Philip C. Stead
Il·lustrador: Erin E. Stead
Edició: Océano Travesía
Edat: a partir de 3 años
Temàtica: oralidad, cuentos


RESSENYA
=========
El invierno está por llegar y oso se siente cansado y perezoso. Aun así tiene ganas de contar una historia y busca quien la escuche. Irá encontrando distintos animalitos pero ninguno dispuesto a escucharle ya que el tiempo apremia y hay mucho que hacer. Cuando llega el frío los animales hibernan o emigran a sitios más cálidos. Incluso oso se sume en un profundo sueño. ¿Querrán escuchar historias cuando despierten?

Un cuento precioso con unas ilustraciones bellísimas que te sumergen en un paisaje plagado de silencios delicados. Un libro para contar que nos habla de la necesidad del narrador de cuentos de liberar sus historias que no son nada si no hay alguien que las escuche.

Una historia circular con una estructura encadenada y unos personajes entrañables que encantará a los más pequeños.

¿Qué queréis que os diga? Será deformación profesional pero yo me siento muy identificada con oso.

Para mí, una historia imprescindible.

La zanahoria gigante

FITXA
=====
Títol: La zanahoria gigante
Autora i il·lustradora: Satoe Tone
Edició: Ediciones la Fragatina, 2013
Edat: 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Bonica història, un cant a la imaginació per als més petits i un bon llibre per tots els amants dels àlbums.
Què poden fer un grup de sis conills amb una pastanaga gegant? Doncs aquests conills tenen força imaginació.
La Fragatina a la seva col•lecció Forasterets ens ha portat aquesta petita història de Satoe Tone. La il•lustradora que va guanyar el passat 2013 el Premi Internacional de Il•lustració Fira de Bolonga-Fundació SM possa tot el pes de la història en les seves meravelloses il•lustracions. El text és quasi una excusa per permetre a l’autora mostrar-nos les seves millors armes. Imatges pausades, ambients de somni, composicions mesurades, colors pastís i personatges entranyables formen un còctel difícil de no agradar a tothom. Una petita joia.

El océano al final del camino

FITXA
=====
Títol: El océano al final del camino
Autor: Neil Gaiman
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Roca, 2013
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: terror, fantasia


RESSENYA
=========
Un hombre regresa al pueblo en el que se crió para asistir a un funeral. Con la intención de escapar por un rato del ambiente sombrío, decide salir a dar una vuelta con el coche. Su paseo improvisado le lleva hasta la vieja granja en la que, cuarenta años antes, vivía su amiga Lettie junto a su madre y su abuela. Las ganas de rememorar la amistad de verano que le unió a aquella niña le empujan a visitar un estanque situado tras la granja. Allí, frente al estanque que su amiga se empeñaba en llamar océano, el hombre lo va recordando todo: cómo conoció a Lettie y cómo se adentraron juntos en una aterradora aventura.

Neil Gaiman comenzó a escribir El océano al final del camino como un relato, pero la historia fue creciendo en su imaginación hasta tal punto que reclamó ser convertida en novela. Y eso fue lo que hizo el autor. Quizás por ese motivo el libro puede resultar tan aparentemente simple: introduce una única trama que se desarrolla en pocos días y en la que no intervienen demasiados personajes. Sin embargo, esa supuesta ligereza esconde una historia profunda y llena de sentimientos.

Toda la novela está escrita en primera persona, aunque introduce dos puntos de vista diferentes en función de la edad que tiene el protagonista cuando suceden los hechos que narra. La mirada adulta con la que abre el libro deja paso, en cuanto empieza a recordar su infancia, a la mirada infantil. Y es entonces, al adoptar el punto de vista del niño, cuando aparece el Gaiman más puro, el que sabe combinar a la perfección fantasía, suspense y terror.

Gaiman nos sumerge en un mundo extraño, mágico, macabro, que el protagonista acepta como real con toda normalidad pese a sus miedos. Pero el autor también nos transmite con su historia conceptos como la soledad de la infancia, el valor de la amistad, el espíritu de supervivencia o el poder de la familia. El resultado es una novela cautivadora; terrorífica y, aunque parezca imposible, emotiva a la vez.

Llavors de paper

FITXA
=====
Títol: Llavors de paper
Autor: Bea i Silvia Gil
Il·lustrador: Bea i Silvia Gil
Edició: Animallibres, 2013
Edat: nens i adults, per compartir
Temàtica: valors, ecologia


RESSENYA
=========
En un bosc tranquil, un dia la xemeneia de la fàbrica abandonada va començar a fumejar i l’Eyla, amb el seu escarabat llenyataire, va talar molts arbres del voltant. Els animals sorpresos, desesperats i alarmats van fugir. Tots excepte en Jerbu, un rosegador vell, que va anar a buscar l'ajuda a la Naia, la noia de la casa de la teulada vermella que sempre protegia el bosc.

La Naia, amb el seu cargol veloç, va espiar que passava a la fàbrica. Va veure com l’Eyla dels troncs talats en feia fulls de paper i, com que res no la inspirava, els arrugava i els llençava. La Naia, decidida, va agafar una pila de fulls arrugats, se'ls va endur i, a casa, amb molta traça, els va reciclar fent figures d’animals que va escampar pel bosc.

L’Eyla, quan va veure les bestioles de paper, es va adonar de la destrossa que havia fet i per rectificar va sembrar el paper arrugat que li quedava i, a més, va dibuixar un conte titulat Llavors de paper.

Sorpresos i meravellats, els habitants del bosc van poder contemplar com les llavors de paper eren fèrtils i com creixien arbres de paper.

Aquesta és una història plena de valors i de contrastos. Crear, destruir; plantar, talar; fabricar, dibuixar. I dins del bosc, dos edificis, dues noies, dos mitjans de transport –cargol veloç i escarabat llenyataire–. Hi ha personatges calçats i descalços, amb actituds tan oposades que gairebé has de prendre partit pels uns o els altres, i entre ells ni es parlen ni es relacionen. Per a mi, l'argument coixeja.

Les il•lustracions tot i que costa entrar-hi, són una meravella. Estan molt treballades, totes a doble pàgina, de colors apagats que cobren vida pels detalls, les textures, els jocs d'ombres i els difuminats. Quan més te'l mires, més t'agrada.

Los guardianes del equilibrio: la balanza

FITXA
=====
Títol: Los guardianes del equilibrio: la balanza
Autor: Alberto Porta
Il·lustrador: -
Edició: Shalakalibros, 2013
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures, fantasia, Segona Guerra Mundial


RESSENYA
=========
Nos remontamos a 1945, un mundo devastado por la guerra, el Equilibrio amenaza con romperse y Hugo, el protagonista de esta historia que ha sido entrenado como guardián del Equilibrio, así como todos sus hermanos Maulen. ¿Qué es un guardián?

"el mundo se rige por una balanza que mantiene el Equilibrio entre el bien y el mal. Pero ella sola no puede controlar todo lo que nos envuelve, por eso existimos nosotros, los guardianes del equilibrio. Nacemos con ciertos poderes gracias a la Balanza."

"... nuestro antepasados investigaron hasta descubrir la ley del Equilibrio."

En esta historia Hugo tendrá que enfrentarse hasta sus peores e impensables enemigos.

"La teoría de que el mundo se rige por una balanza no es tan descabellada. Quizás Dios no sea una entidad inteligente tal y como nos lo hacen creer en las religiones. Posiblemente, si existe Dios, sea la misma madre naturaleza. La que guía y la que también castiga. Ella puede ser como un libro donde absolutamente todo está escrito: «el ciervo come hierba, y el león come ciervo». Pero cuando algo inesperado ocurre, como que el ser humano domine el mundo, la Balanza se descompensa y el libro debe reescribirse."

Alberto Porta nos traslada a un momento histórico real, el final de la Segunda Guerra Mundial, pero desde una perspectiva fantástica y de ficción fabulosa. Toda la historia se mantiene entre una balanza, como el título, entre lo fantástico y lo real, porque aunque el autor nos lleva a su fantasía, lo vivimos en u momento histórico catastrófico y provocado por el ser humano.

Hugo no es un joven más, es un guardián del Equilibrio que debe vigilar junto con otros guardianes más de otros países unas grandes amenazas que pueden destruir el mundo. Hugo aprenderá a confiar por el mismo en la gente, a pensar por él mismo y tomar sus propias decisiones a pesar de las consecuencias.

La ambición del ser humano, casi siempre, es lo que ha movido y provocado los sucesos más catastróficos del mundo y esa es la razón de ser del equilibrio o desequilibrio de la balanza de esta historia, de la humanidad.

Los personajes de la historia son fascinantes y sorprendentes con los poderes de cada uno de los guardianes y con la ambición de muchos otros. La evolución y madurez de Hugo es parte importante de la historia.

En resumen, una novela fantástica, original, que te hace pensar, que te mantiene intrigada, enganchada y que te sorprende en todo momento. Habrá segunda parte.

Una novela imprescindible y editada por una pequeña editorial (Shalakalibros, una editorial que viene de la mano de la librería Shalakabula, en Mislata) a la que deseo mucha suerte en su andadura, así como al autor, Alberto Porta, del que no he dicho que es su primera novela, así que enhorabuena por tan fabulosa historia.

Aquí el trailer del libro, cuyas ilustraciones pertenecen a Inma Martínez Marti.



Nota: Sólo un inconveniente y es que tiene algunas erratas ya no se si de imprenta o provocadas por otra causa a lo largo del proceso de edición y espero que haya una segunda edición que lo solucione.

La filarmónica se viste

FITXA
=====
Títol: La filarmónica se viste
Autor: Karla Kuskin
Il·lustrador: Marc Simont
Edició: Corimbo, 2013
Edat: 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Ens arriba de la mà de Corimbo aquesta fantàstica obra de Karla Kuskin i Marc Simont. D’una manera deliciosa, divertida i original se’ns mostra com una nit de divendres qualsevol un grup de persones es preparen per a sortir, pel que sembla totes van al mateix lloc.

Un cert misteri planeja durant tot el llibre però el títol d’aquest delata el que van a fer, tocar a la filharmònica. No importa, però, perquè el que ens interessa és com està narrada la història.
Text i imatge es complementen d’una manera fenomenal. Text àgil molt descriptiu i il•lustració fresca que aporta una bona dosi d’humor fi. Fantàstica col•lecció i mostra de gestualitats dibuixades.
Els autors aprofiten per fer pedagogia d’un seguit de peces de roba, instruments i altres que fan referència a l’orquestra sense que tinguem mai la sensació de trobar-nos davant d’un llibre didàctic.
Aquests dos autors malauradament desapareguts van realitzar una obra que agradarà a persones de totes les edats.