Los muchachos de la calle Pál

FITXA
=====
Títol: Los muchachos de la calle Pál
Autor: Ferenc Molnár
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Bambú, 2011
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: llibres de colla, aventures, guerra


RESSENYA
=========
Para Boka y el resto de chicos de la calle Pál, el terreno es su refugio. Allí se reúnen cada tarde para compartir juegos y proyectos. En el terreno dejan de ser compañeros de clase para transformarse en auténticos oficiales (todos menos el pequeño Nemecsek, único soldado raso del grupo) que cuentan con su propia organización militar. Su pedazo de tierra puede ser todo lo que ellos quieran que sea. Por eso, cuando la banda del Jardín Botánico amenaza con invadir el terreno, los muchachos de la calle Pál deciden plantarles cara y lanzarse a la batalla con todas sus consecuencias.

Publicada por primera vez en Hungría en 1906, esta novela aparece ahora dentro de la colección Exit Récord de Bambú. Una colección de clásicos modernos escritos por prestigiosos autores internacionales que, en palabras de la editorial, “han mantenido intacta su capacidad de fascinar y atraer, generación tras generación, a lectores de todo el mundo”. Los muchachos de la calle Pál es el mejor ejemplo de esa afirmación. De entrada, se trata de un clásico de la literatura juvenil húngara. Y aunque la historia fue escrita a principios del siglo XX y está ambientada en el Budapest de esa misma época, descubrirla por primera vez en nuestros días puede ser una experiencia deliciosa.

La batalla juvenil descrita en la novela sigue el modelo de las batallas adultas. Su autor, Ferenc Molnár, fue periodista y parece que trabajó como corresponsal de guerra; de ahí su habilidad para describir unas situaciones bélicas que cobran vida fácilmente en la imaginación del lector; y de ahí también ese guiño de homenaje a los corresponsales de guerra. Por las páginas de esta novela transitan héroes y traidores, vencedores y vencidos. Para los muchachos de uno y otro bando, la guerra es un asunto de honor en el que la estrategia tiene más valor que la fuerza, en el que nunca se olvida el respeto a un oponente digno.

Los muchachos de la calle Pál es una novela tierna y divertida, pero no os dejéis engañar por su tono amable: un final agridulce se encarga de recordarnos la inutilidad de la guerra. Una propuesta muy recomendable para los lectores más pequeños; una invitación a reflexionar para los lectores adultos.

Contes macabres

FITXA
=====
Títol: Contes macabres
Autor: Edgar Allan Poe
Traducció: Julio Cortázar
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Baula, 2011 (català) / Edelvives, 2011 (castellà)
Edat: de 9 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Per mi, aquest llibre ha estat la joia d’entre tots els títols publicats en LIJ aquest 2011. Es tracta de ‘Contes Macabres’, un recull de vuit contes: «Berenice», «El gat negre», «L'illa de la fada», «El cor delator», «La caiguda de la casa Usher», «El retrat oval», «Morella» i «Ligeia» del gran poeta Edgar Allan Poe, que ens arriba amb una magnífica traducció de la mà de Julio Cortázar, considerada la millor que han rebut els textos de l’autor d’Eureka; il•lustrada per Benjamin Lacombe, actualment molt de moda després del seu pas per Madrid aquest passat mes de desembre i amb una edició de luxe, per la qual cal felicitar el grup Lluís Vives; pàgines que alternen el fons blanc, gris i negre que reforcen el toc macabre de les històries i il•lustracions, on s’han treballat amb cura tots i cadascun dels elements; una coberta robusta amb relleus, el llom recobert en tela o les guardes que tan sovint són oblidades, s’han dissenyat amb un estil molt afí al seu contingut, cinta de punt de lectura de color vermell sang i les biografies dels diferents implicats en aquest volum, precedides d’un text final que narra la vida i obra d’Edgar Allan Poe. Tot plegat constitueix un autèntic llibre regal. Si ningú hi ha pensat, no ho dubteu, regaleu-vos-el vosaltres mateixos, sense excusa, si us agraden les històries de Poe o les il•lustracions de Lacombe, en gaudireu i si, com jo, us fascinen tots dos, aquest àlbum es converteix com us deia al principi, en una joia imprescindible en la vostra biblioteca particular.

Ningú ha estat capaç de superar les magistrals descripcions de Poe, com a mostra un botó:

“els finals de les estacions carregats d’esplendors enervants; els ulls que s’inunden de llàgrimes que no provenen del cor; l’al•lucinació, que primer deixa lloc al dubte, però tot seguit es convenç i apareix raonable com un llibre; l’absurd, que s’instal•la en la intel•ligència i regeix amb espantosa lògica.”

El text de Charles Baudelaire sobre la vida i l'obra de Poe que s’inclou al final d’aquest volum, és el que aquest poeta va escriure com a pròleg a l'edició francesa de Narracions extraordinàries. Aquesta biografia, posa de manifest la veneració que sentia Charles Baudelaire per la trista figura del que ha estat considerat el poeta maleït, així com el desnivell que, segons el francès, existia entre ell i el seu país. Enalteix una i altra vegada la personalitat peculiar i seductora del geni que va ser alhora cara i creu en la seva breu i intensa vida. L’alcohol va ser estímul i condemna d’una existència que va realçar i venerar la figura de la dona per damunt de totes les coses.

Per tot plegat, jo brindo per ell, per Poe i la seva literatura que t’atrapa i engoleix amb el seu brillant domini del llenguatge i la metàfora, us deixo un petit vídeo perquè pugueu fer un petit tast de les il•lustracions que acompanyen els contes, el text no necessita més que saber que el signa l’inigualable Edgar Allan Poe.

Me gusta el chocolate

FITXA
=====
Títol: Me gusta el chocolate
Autor: Davide Cali
Il·lustrador: Evelyn Daviddi
Edició: Factoría K de libros, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: xocolata


RESSENYA
=========
La història que Davide Calì és un manifest d’apologia de la xocolata en tota regla. Podríem qualificar aquesta també com un manifest o un al•legat en defensa de la xocolata com a bé material de la humanitat. Un recurs vàlid en una infinitat de contextos i situacions que sempre podem utilitzar en funció dels nostres interessos: per celebrar algun èxit, per recuperar-nos d’un fracàs, per tolerar la frustració, per gaudir de moments inoblidables...

Un nen explica, fonamenta i raona amb total clarividència i honestedat quins són els motius que el fan un gran consumidor de xocolata, quines són les raons que el mouen a aquest consum quasi compulsiu i els efectes beneficiosos per al seu interior (sense tenir en compte l’opinió d’odontòlegs, estomatòlegs, pares i mares).

Una història amb la que tots (fanàtics o no d’aquest producte) ens sentim identificats i on les situacions plantejades, d’una manera o una altra, també les hem viscut i ens identifiquen.

És doncs una història alegre, divertida, que toca els sentiments i, com la xocolata, ens canvia l’ànim aconseguint treure’ns un somriure. Una vegada més Calì toca els sentiments i les emocions d’una manera diferent, divertida, engrescadora, només cal recordar el seu excel•lent L’enemic o Malena, la balena.

Un llibre deliciós!

Un malson al meu armari

FITXA
=====
Títol: Un malson al meu armari
Autor: Mercer Mayer
Il·lustrador: Mercer Mayer
Edició: Kalandraka Editora, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: pors i malsons


RESSENYA
=========
Aquest llibre és una reedició d’un dels primers àlbums de Mercer Mayer, autor Nordamericà de més de 300 títols per a infants, publicat el 1968.

El llibre tracta el tema de les pors infantils: l’infant protagonista, que explica la història en primera persona, ens narra com decideix enfrontar-se al seu malson i el què descobreix en fer-ho: que el seu malson també en té, de malsons.

El to positiu de la història fa dibuixar un somriure en el lector, i treu ferro, així, a la por de l’infant al monstre de l’armari. Una història perfecta per abans d’anar a dormir.

[Esquerra: il·lustració del llibre de Mercer Mayer - Dreta: il·lustració del llibre de Maurice Sendak.]

Aquest àlbum va ser comparat negativament pels crítics amb l’obra de Maurice Sendak Allà on viuen els monstres, tot i que la temàtica no és la mateixa (podeu llegir un article sobre la comparació entre aquests dos autors aquí).

Senyor Conill, em vol ajudar?

FITXA
=====
Títol: Senyor Conill, em vol ajudar?
Autor: Charlotte Zolotow
Il·lustrador: Maurice Sendak
Edició: Corimbo, 2011
Edat: de 6 a 10 anys
Temàtica: la recerca d'un regal per la mare


RESSENYA
=========
La nena protagonista d’aquest conte està amoïnada perquè no sap què regalar-li a la seva mare. I li demana ajut al Senyor Conill. Entre tots dos acaben esbrinant el regal ideal per la mare de la nena.

Tot i que el llibre i les seves il•lustracions tenen un cert aire antic (o vintage, segons es miri...) te la seva gràcia, sobretot pel que fa a la idea i argument del conte.

Ja que el plantejament inicial (la nena que no sap que regalar a la seva mare i demana ajut al Senyor Conill) es veu desmuntat de seguida. El Senyor Conill, tot i aparentar que està ajudant a la nena a trobar el regal ideal per la seva mare, en realitat no aporta cap informació essencial a la nena. Tot s’ho acaba dient ella mateixa. Ella mateixa arriba a la conclusió de que són els colors, el que més agrada a la mare. I ella mateixa troba que regalar-li una fruita de cadascun dels seus colors preferits seria el millor regal. El Conill només l’acompanya en la seva descoberta. Te gràcia pel fet de apuntar la idea de que, en realitat, les respostes a les coses més íntimes estan dins de cadascun de nosaltres. Ningú millor que la nena (ni tan se val tot un Senyor Conill...) sabria trobar quin és el millor regal per la mare de la nena.

¡Hola!

FITXA
=====
Títol: ¡Hola!
Autor: Perrine Dorin
Il·lustrador: Perrine Dorin
Edició: Ediciones Jaguar, 2011 (Miau)
Edat: fins a 6 anys
Temàtica: Aprendre a comptar i a relacionar-se


RESSENYA
=========
D’una manera molt divertida i gràfica aquest petit llibre ens va mostrant el camí per anar comptant fins a 10.

Una simple corda, on hi van aterrant d’un en un uns ocellets molt simpàtics que es van saludant a mesura que arriben, ensenya als més menuts els números i als que no són tant petits l’art de festejar. Resulta que al final apareix una guapa ocelleta que enamora a tots els ocells que estaven penjats del fil i que els deixa en evidència...

Els dibuixos, senzills però molt entenedors, conviden al lector a gaudir d’aquest àlbum il•lustrat fins al final.

En resum, es tracta d’un llibre molt recomanable.

Redondo

FITXA
=====
Títol: Redondo
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Lucía Serrano
Edició: Thule, 2011
Edat: de 3 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Redondo és el viatge esbojarrat d’un animal rodó, que salta de planeta en planeta como si fos a l’espai interestelar. Així, de la síndria va saltar a la pilota, després al cap de la Carlota, d’allà al seu ull, de l’ull, al botó, del botó, al melic i, quan les pessigolles de la Carlota la van fer saltar, va caure a un llibre... Rodó.

Aquí trobem un exemple perfecte del que seria un llibre joc, un títol amb un format curiós, de forma rodona, de cartoné que presenta una història divertida amb format de rima de gran sonoritat que provocaran les rialles dels infants. La intrèpida marieta protagonista passa d’un lloc a l’altre (sempre rodons) en el seu viatge expedicionari que tindrà un moviment rodó (com no podia ser d’una altra manera) acabarà en el mateix punt de partida. Es tracta d’un llibre que dóna molt de sí, es pot jugar amb ell a buscar els detalls de les il•lustracions que Lucía Serrano ha creat per acompanyar la història d’aquest accidentat viatge, pensar altres coses rodones que no apareguin al llibre, o per què no, després d’enumerar-ne moltes, passar a les quadrades, o a les triangulars, valents... atreviu-vos amb les romboïdals!

Resumint, m’ha semblat una fantàstica proposta amb un disseny innovador i acurat, ideal per jugar amb els petits de casa, ara que s’acosten les festes, aquesta és una d’aquelles propostes que no hauria de faltar a les vostres llistes de regals.

Si clickeu aquí, podreu veure algunes de les il•lustracions que apareixen a l’interior d’aquest divertit llibre.

Kulanjango

FITXA
=====
Títol: Kulanjango
Autor: Gill Lewis
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Kulanjango és una novel•la que sorprèn per la seva temàtica, acostumats com estem a històries de futurs desastrosos, governs totalitaris, problemàtiques socials, etc. És una història d’aventura, d’amistat i sobretot, d’amor per la natura. En concret, es centra en la lluita d’en Callum, i la seva nova amiga Iona, per salvar una àguila pescadora. Es tracta d’un ocell en perill d’extinció i una espècie molt valorada pels caçadors.

Al voltant hi apareixen alguns temes propis de les històries de joves: com problemes familiars, problemes amb alguns companys d’escola, etc. però l’eix que estira tot el relat és el secret de l’àguila i el viatge accidentat que fa des d’Escòcia fins a Gàmbia. Tot i això, a la tercera part del llibre la història pren un gir un pèl forçat pel meu gust, i sembla que de cop ens trobem amb una mena de remake d’en zoo d’en pitus a l’africana.

Però vaja, és una història recomanable que, malgrat moments tràgics que potser són sobrers, agradarà als nois i noies que busquin aventures però sense màgia ni fantasia. I sobretot és optimista, encara no està tot perdut!!!

El monument a l'estel

FITXA
=====
Títol: El monument a l'estel
Autor: Paco Mir
Il·lustrador: Raquel Díaz Reguera
Edició: Thule ediciones, 2011
Edat: de 4 a 10 anys
Temàtica: Absurd amb sentit de l'humor


RESSENYA
=========
Amb el que a mi m’agrada l’absurd... I m’ha tocat comentar aquest llibre! Visca! Visca l’absurd! Però que visca, visca i visca! És tan gran, l’absurd, que sense parlar de res en concret et fa pensar en tot una mica.

En aquest conte expliquen com s’ho fan a un poble (anomenat Poble, per cert) per mirar de no passar tanta calor durant un estiu dels més calorosos que mai dels mais s’hagin vist. Les idees dels habitants són a quina més estrafolària per mirar d’alleujar tanta xafogor. Però, això sí, són totes elles idees molt visuals. I també lògiques (...lògiques dins del món il•lògic de l’absurd).

El text és divertit. La idea original. I les il•lustracions semblen tenir vida pròpia. De vegades sembla que alguns personatges vagin a sortir de l’àlbum... Estan tan vius! I a més les il•lustracions expliquen coses que el text sol no pot dir sense allargar-se massa.

Després de tenir un “flechazo” amb aquest conte a la primera ullada, he buscat més informació a Internet i he vist que l’autor del text és Paco Mir (un dels components del Tricicle). Ah! És clar. No podia ser d’altra manera. Ara ho entenc!

En una paraula: Excepcional. I a més, aquest és un llibre solidari, ja que amb cada exemplar venut es destina un euro a l’ONG Pallassos Sense Fronteres. El món necessita riure (per no plorar) i amb aquest àlbum s’aconsegueix riure per partida doble: quan el llegeix un mateix i quan arriba la teva aportació econòmica als nens i nenes d’altres indrets del món on costa molt trobar motius per riure. Felicitats.

El pequeño libro rojo

FITXA
=====
Títol: El pequeño libro rojo
Autor: Philippe Brasseur
Il·lustrador: Philippe Brasseur
Edició: Océano Travesía, 2011
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Donde algunos se preguntarán “¿¿Otra Caperucita??” yo exclamo “¡¡Otra Caperucita!!” y me avalanzo sobre este libro a la espera de ver qué es lo que han hecho esta vez con el que probablemente sea el clásico infantil con más versiones, spin-offs y relecturas que existe (seguido de cerca por Los tres cerditos).

Junto a Una caperucita roja, de Marjolaine Leray, la Caperucita roja sin palabras de Adolfo Serra (ed. Narval) y Gola de llop/Boca de lobo de Fabián Negrín, este libro rojo ya tiene un hueco entre mis caperucitas favoritas. Y es que lo importante no es qué se cuenta, sino cómo se cuenta, y en ese aspecto este libro supone un reto para el lector. Brasseur nos propone dos historias que transcurren paralelas: en la página de la izquierda, la maestra ratón se dispone a leerles un cuento a los ratoncitos, no sin antes darles toda una serie de instrucciones sobre cómo deben tratarse los libros para no estropearlos; en la página de la derecha, la mamá encarga a Caperucita que le lleve un librito rojo a su abuela, con cuidado de no estropearlo por el camino. Las dos historias se superponen, y todo aquello contra lo que la maestra ratona advierte a sus alumnos (e incluso alguna cosa más...) se lo veremos hacer a Caperucita camino de la abuelita.

El pequeño libro rojo es uno de esos álbumes que no se pueden explicar... se tienen que tener delante y “experimentar” en directo para poder disfrutarlos. Con un sentido del humor un tanto escatológico y el texto justo e imprescindible, no tengo ninguna duda de que encantará tanto a mayores como a pequeños.

PS: No se pierdan la reseña de Román en Donde viven los monstruos. Aunque no hayan leído el libro. Les gustará :-)

Pors, manies i vergonyes

FITXA
=====
Títol: Pors, manies i vergonyes
Autor: Lluís Farré
Il·lustrador: Mercè Canals
Edició: Ed. Bambú, 2011
Edat: Primers lectors (a partir de 6 anys)
Temàtica: sentiments, valors, superació


RESSENYA
=========
Unes il•lustracions fantàstiques de Mercè Canals, plenes de color i vida, ens acompanyen en la lectura d’aquest llibre de Lluís Farré, gran escriptor d’històries per a nens i nenes, que de vegades il•lustra ell mateix i de vegades alguns dels seus amics il•lustradors.

La Rita és una nena que es mou pel món amb una “motxilla” carregada de pors, manies i vergonyes, es pot dir que les col•lecciona i amb aquest pes no es poden fer gaire coses. Viu amb els seus pares i la seva àvia de 89 anys, a qui estima amb bogeria ja que és una persona lliure i sense complexos, que és feliç fent el que li ve de gust i tant li fa el que digui la gent. El dia que la iaia es mor, la Rita se n’adona de com se l’estimava tothom per ser com era, sense pors ni manies ni vergonyes i llavors ella comprèn quina ha de ser a partir d’ara la seva actitud davant la vida.

El text, àgil i de fàcil comprensió, és engrescador i proporciona una lectura amable i divertida.

Instinto

FITXA
=====
Títol: Instinto
Autor: Amanda Hocking
Il·lustrador: -
Edició: Planeta, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: vampirs, amor


RESSENYA
=========

Fa uns dies, vaig veure en un article que aquesta novel•la havia estat un gran èxit a internet. L'autora, Amanda Hocking, farta de portar-la a editorials i que li tanquessin portes, la va penjar a Amazon i ja ha venut més d'un milió de còpies -amb uns beneficis, per cert, desorbitants!!!-.

Al cas, que em va cridar l'atenció i vaig voler donar una nova oportunitat a una novel•la de vampirs, cosa que creia que no faria mai més després de l'empatx dels darrers anys. Doncs la veritat és que el llibre no està malament, però em sorprèn que hagi venut tantíssims exemplars...

Us explico, la història comença quan l'Alice, una noia de 17 anys, coneix a en Jack. Des del principi se sent atreta per ell, tot i que no sap què és el que l'atrau exactament (físicament no és el seu tipus, però com a persona hi ha moltes coses que la criden, sobretot els enigmes que l'envolten). Comencen essent molt bons amics, però tots dos saben que en el fons hi ha alguna cosa més que amistat. La cosa es complica quan coneix la família d'ell, una família molt diferent a la seva -rica, guapíssims tots, esplendorosos...- i més en concret quan coneix el seu germà petit, en Peter. Només veure'l, l'atracció física cap a ell és brutal i la fa parar boja. I ja tenim el dilema! Ja hi tornem a ser amb el triangle amorós més repetit en les novel•les juvenils d'aquesta mena: noi guapo però raret vs noi normalet però súper bona persona. I no us explico més, per a no xafar la guitarra a qui se'l vulgui llegir.

Tot i enganxar des del principi té massa reminiscències d'altres novel•les d'aquest gènere (Crepúsculo, Crónicas vampíricas...). Va molt al gra, el que la fa molt àgil, però et dóna la sensació que tot passa massa ràpid, com per exemple quan se n'adona que en Jack és un ésser diferent (home llop, vampir...) com si fos la cosa més normal de món! I encara al•lucines més quan ja sap que en Jack i en Peter són vampirs i ella no té cap mena de cavil•lació a l'hora de voler-se convertir. Pel meu gust, tot és massa precipitat.

Si ens mirem fredament la novel•la, té tots els elements garantits per a ser un best seller juvenil (agilitat de trama, triangle amorós, temàtica vampírica...), però em sorprèn que hagi tingut tant d'èxit, ja que és una còpia refregida de molts predecessors seus. Esperava, la veritat, una cosa més novedosa veient l'èxit que ha tingut dins un món plagat d'històries similars.

Aquesta és la primera entrega d'una pentalogia -Lazos de sangre-. Potser els següents llibres són millors, la criatura va creixent i madura desvinculant-se d'atres sagues.

De totes maneres, per a tots aquells a qui els agrada aquest gènere, és una novel•la ideal per a llegir una tarda aborrida de diumenge.

El vampir Ladislau

FITXA
=====
Títol: El vampir Ladislau
Autor: Enric Lluch
Il·lustrador: Fernando Falcone
Edició: Edicions Bromera, 2011
Edat: de 4 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========


L’editorial Bromera va presentar a finals de 2010 una nova col•lecció terroríficament divertida per a primers lectors: El Bagul dels Monstres. Una sèrie que compta, fina al moment, amb deu títols en els quals els protagonistes són monstres o criatures de l’imaginari infantil relacionats amb la por, presentats amb molt d’humor i fantasia. En cadascun d’aquests llibres se’ns presenten històries en les quals trobem des d’una bruixa cansada de la seva rutinària vida de conte, un vampir que necessita anar a la consulta del dentista, un zombi mandrós, un esquelet que anhela convertir-se en futbolista, un monstre de l’armari que ja és prou gran com per independitzar-se i, fins i tot, una mòmia amoïnada per el tancament del museu on viu. Un munt d’històries enginyoses tractades amb un fantàstic sentit de l’humor, amb les que l’autor desmitifica a grans ‘dolents’ de sempre, obrint així, el camí per a perdre la por amb una lectura ben entretinguda.

L’editorial va publicar aquests títols amb un format senzill, de tapa tova i mida 17 x 22,5, potser aquesta seria la única pega que podia posar-se-li, ja que aquest format no permetia apreciar el magnífic treball que s’ha fet amb les il•lustracions, ara però, ens han sorprès gratament amb una nova edició d’un dels títols d’aquesta col•lecció amb format d’àlbum il•lustrat.

Amb aquest títol, El Vampir Ladislau, coneixereu en Ladislau. Camacurt i de cap boterut, que pateix un gravíssim problema: els seus queixals no estan afilats i així, ni fa por ni pot mossegar colls suculents. Entre els que no se’l creuen i els que fugen espantats les coses se li compliquen força, i és que, la vida d’un vampir també pot ser molt dura!

Us animo a descobrir les sensacionals il•lustracions de Fernando Falcone, dotades d’un realisme i moviment espectaculars, un artista amb un estil molt personal, proper a explotar el costat fosc de les coses però alhora amb un contrapunt humorístic, que aconsegueix resultats espectaculars i que, amb la nova edició d’aquest títol, ens permet gaudir-ne extensament.

Mi abuelo Carmelo

FITXA
=====
Títol: Mi abuelo Carmelo
Autor: Dani Torrent
Il·lustrador: Dani Torrent
Edició: Pontevedra: Kalandraka Ediciones, 2011
Edat: de 3 a 6
Temàtica: els avis, la mort.


RESSENYA
=========
Pot semblar un llibre més sobre la mort, i ho és, però en Dani Torrent aconsegueix parlar-ne amb senzillesa i alhora amb un munt de detalls que destilen tendresa.

La història, senzilla i ben trabada, ens acosta als records i la relació entre avi i nét. La il•lustració, que inclou fragments de postals i cartes reals (potser entre ells dos?), transmet tendresa i malenconia sense ser trista.

Del text de la presentació del llibre que va fer Caterina Riba, en destaco un fragment:
‘Mi abuelo Carmelo, està basat en les seves pròpies vivències i explica la relació amb el seu avi patern Carmelo, al qual envia una carta tant impregnada de tendresa com les atencions que aquest li dedicava quan ell era petit. És una carta, tal i com veiem en la portada i en els fragments de postals que s’insereixen en les pàgines interiors, que va adreçada als núvols de pluja, a les orenetes quan volen arran de terra i a les tardes d’infantesa en les quals l’absència de l’avi es fa present’.

Podeu veure algunes de les il•lustracions i altres del mateix autor al seu portfolio i al seu bloc.

Nada pura 100%

FITXA
=====
Títol: Nada pura 100%
Autor: Javier Sáez Castán
Il·lustrador: Javier Sáez Castán
Edició: Anaya, 2011
Edat: a partir de 10 años
Temàtica:


RESSENYA
=========
Señor Castán: usted me desconcierta. Y creo que no soy la única, porque ¿cómo si no se explica la ausencia de críticas, reseñas u otras opiniones sobre este libro por esos mundos de Internet? Sí, lo confieso... he intentado buscar las opiniones de terceros, para ver si así aclaraba mis ideas, pero no he encontrado nada. Creo que Javier Sáez Castán ha vuelto a conseguirlo: dejarnos a todos absolutamente estupefactos. ¿Cómo valorar un libro como Nada pura 100%, cuando se trata claramente de una obra total y absolutamente personal de uno de los creadores más originales e inclasificables del panorama de la LIJ española? (Y digo LIJ por no decir arte y quedar rimbombante, pero Sáez Castán es uno de esos autores que no parecen haber escogido la LIJ como medio para expresarse, sino más bien que la LIJ se ha apropiado de ellos y “absorben” sus creaciones, que en otras circunstacias parecerían estar más a gusto en un museo o una galería).

Nada pura 100% se aleja del álbum ilustrado para llenarse de palabras, y así como el autor jugaba con los colores en La merienda del señor verde aquí parece jugar con el lenguaje y con las ideas. Nada pura 100% es una mezcla de La Historia interminable (por esa aparición de la “nada” física que absorbe todo lo que se cruza en su camino) con Alicia en el país de las maravillas (por ese agujero por el que uno pasa del todo a la nada... aunque no sé quién es Alicia y quién el conejo, si el profesor Campbell o el Cerdito), con el Mago de Oz (fíjense en la ilustración del león lanudo de la página 47) y con pinceladas de un manual de física o de filosofía (o más bien de ambas cosas).

 Leer Nada pura 100% es una experiencia equiparable a ver Amanece que no es poco o Honor de cavalleria. De vez en cuando está bien que te sorprendan, pero al final, personalmente, prefiero volver a una narración un poco más “convencional”. He dicho. ¿Alguien más se atreve?

***

Más información y el primer capítulo.
Algunas ilustraciones.