Mi primer libro sobre Gloria Fuertes + Gloria Fuertes, poeta para todos

FITXA
=====
Títol: Mi primer libro sobre Gloria Fuertes
Autor: Antonio A. Gómez Yebra
Il·lustrador: Esther Gómez Madrid
Edició: Anaya, 2013
Edat: de 7 a 8
Temàtica: poemes, biografies, humor, Gloria Fuertes


Títol: Gloria Fuertes, poeta para todos
Autor: Antonio A. Gómez Yebra
Il·lustrador: Esther Gómez Madrid
Edició: Anaya, 2013
Edat: de 9 a 11
Temàtica: poemes, biografies, humor, Gloria Fuertes


RESSENYA
=========
Dos libros iguales, sobre la misma autora, Gloria Fuertes, una poeta de todos, una poeta con humor, con solidaridad, que defendía sus pensamientos y que gustaba y mucho a los niños. Anaya edita, cuando se cumplen 15 años de la muerte de esta gran poeta, dos álbumes ilustrados en los que se explica a los niños de ahora quién fue y qué hizo Gloria, la poeta de todos y para todos, aquella que salía en un programa de televisión recitando poemas a los telespectadores.

Uno de los álbumes (Mi primer libro sobre Gloria Fuertes) está dirigido a lectores más pequeños y el siguiente (Gloria Fuertes, poeta para todos) en tapa blanda corresponde a lectores más independientes y que seguro querrán descubrir quién fue la poeta que, como ella decía, “a los tres años ya sabía leer / y a los seis ya sabía mis labores. / Yo era buena y delgada / alta y un poco enferma”.

“Su madre quiere que cosa
y ella se pone a leer”.

Gloria era poeta desde pequeña y así nos lo cuenta Antonio A. Gómez en esta biografía narrada que incluye poemas y canciones que nos recitaba o cantaba la propia autora.

Se trata de dar a conocer la vida y que descubran que la poesía como todo puede ser muy divertida y juguetona. Sus protagonistas estaban entre los niños y también los animales, y también mostraban esa solidaridad y defensa por los demás, especialmente por lo más pequeños.

Esther Gómez retrata de manera sencilla y limpia a lápiz a la autora que nos hacía reír con sus ocurrencias y que también puede hacerlo ahora con el CD que acompaña a los dos libros y donde podréis escuchar los poemas recitados por la propia escritora.


No dejéis de enseñarles quién fue Gloria Fuertes a vuestros pequeños. Con poemas como "Quinientos kilos de corazón" o "La hormiga y su amiga", os lo pasareis en grande.

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

L'abraçada

FITXA
=====
Títol: L'abraçada
Autor: David Grossman
Il·lustrador: Michal Rovner
Edició: Cruïlla, 2012
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Cada llibre és únic i sens dubte aquest llibre petit, que podria passar desapercebut, considero que és una autèntica obra mestra.

Un llibre on la simbiosi entre el treball de l’autor i il•lustrador és perfecta. Tan l’autor David Grossman, com la il.lustradora Michal Rovner són israelites. L’autor, activista per la pau, és un escriptor reconegut, de qui destaca la seva obra, Tota una vida. La il•lustradora és una artista molt completa que fa exposicions, on les instal•lacions de so, imatge i moviment són molt peculiars.

Penso que el llibre ha estat el primer treball conjunt d’aquests dos autors.

La història parla d’un nen que es planteja la solitud, al veure que no hi ha ningú com ell al món, però que alhora al comprendre la diferència amb l’altre, se n’adona que està acompanyat i sens dubte, amb el fet de sentir-se estimat, troba la resposta que està buscant.

L’abraçada de la mare li dóna la seguretat i el consol que calma el seu desemparament al món.
La mare li resumeix al final del llibre amb unes paraules:

Tothom està sol i acompanyat alhora.(...)
Però si t’abraço, ja no estaràs sol, i jo tampoc estaré sola (..).
“Ara no estic sol”, va pensar des de dins de l’abraçada,
“ara no estic sol, ara no estic sol.”
-Ho veus?–va xiuxiuejar la mare–,
per això, exactament, es va inventar l’abraçada.

L’originalitat del llibre penso que rau en gran part en l’estil del dibuix, on el lleu traç de les imatges, ajuda a transmetre una història, amb una càrrega emocional forta, plena de tendresa i amor.
Amb diàlegs breus, i amb el gest d’un gairebé imperceptible traç, i molt poc color, el relat transmet un sentiment profund que parla de la solitud, de la incomprensió i del misteri que, sovint ens envolta, davant lo inexplicable i que també sovint, es pot entendre amb el poder transformador de l’amor.

El somni d'en Mateu

FITXA
=====
Títol: El somni d'en Mateu
Autor: Leo Lionni
Il·lustrador: Leo Lionni
Traducció: Marta Borrás
Edició: Hipòtesi-Kalandraka, 2013
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’àlbum il•lustrat que us presento avui suposa un ítem més d’una llista de més de 40 llibres escrits per un dels més grans prestigiosos escriptors de literatura infantil, àmpliament reconegut per la crítica especialitzada, que compta entre ells amb alguns clàssic de la literatura infantil com poden ser «Frederick», «Neda-que-neda» o «El petit Blau i el petit Groc», naturalment us parlo de Leo Lionni.

L'art és un aparador de coneixement i de cultura del món sencer, és també una expressió de creativitat i llibertat i un camí per transformar la realitat. Precisament d’això ens parla aquesta història, més concretament ens narra la primera visita a un museu, visita que canvia la vida d'en Mateu i li serveix per enfocar les seves aspiracions: de viure en unes golfes humils, passarà a viatjar i exposar les seves obres d'art a sales de prestigi internacional.

Leo Lionni, un dels precursors del que avui dia anomenem àlbum il•lustrat, va demostrar al llarg de la seva producció literària, un domini excepcional a l’hora de transmetre emocions amb la seva obra, la gran influència que va tenir l’art en la seva vida des de ben petit (la seva mare va ser cantant d'òpera i el seu oncle Piet, un gran aficionat a la pintura), va deixar empremta en els seus llibres, sense anar més lluny, en l’inoblidable «Frederick» ens va apropar a la poesia amb exquisida sensibilitat. En aquest títol trobem una fórmula similar a la emprada en aquell títol, però aquesta vegada, l’autor ens convida a descobrir alguns estils artístics: al classicisme dels retrats històrics, a les natures mortes i a les avantguardes pictòriques com ara l'impressionisme, el cubisme o el surrealisme.

«El somni d’en Mateu» és un d’aquells àlbums que tant m’agrada recomanar, perquè acompleix la funció bàsica dels contes narrant-nos una història, però a més a més, ens permet iniciar als nens i nenes en l'art i en la interpretació de les formes i dels colors, disciplines imprescindibles per a formar persones amb llibertat de pensament i vida, estic convençuda que una educació plena d’estímuls, d’experiències i sabers ajuda molt en aquesta tasca, i àlbums il•lustrats com aquest que us recomano avui haurien de ser indispensables a totes les escoles, doncs a través d'una història propera i plena de fantasia i, amb unes il•lustracions descriptives de gran riquesa cromàtica fetes amb la tècnica del collage, l'autor comparteix amb els lectors les seves dues grans passions: l'art i la música.

Aquí us deixo una web molt recomanable amb un munt d'activitats per complementar la lectura d'aquest i altres títols de Leo Lionni.

La gallineta vermella

FITXA
=====
Títol: La gallineta vermella
Adaptació: Pilar Martínez
Il·lustracions: Marco Somà
Editorial: Kalandraka-Hipòtesi, 2012
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: Esforç i recompensa


RESSENYA
========
No he sabut veure a La gallineta vermella gaires trets originals. El conte és conegut (la gallina que mai no obté ajuda en cap dels processos d'elaboració del pa, pel qual, al capdavall, quan els companys li demanen de compartir el fruit, ella s'hi nega), l'adaptació no abandona aquest camí ja conegut, i les il·lustracions són correctes, d'estil propi i amb punts d'humor, però no innovadores fins on jo arribo a veure; potser el més cridaner és el vocabulari de la versió catalana, poc habitual per a prelectors (barrilaire, escatinyava, germinar, ronsejava, xipollava, fogasses). Ara bé, la funció del conte popular no necessita de la innovació, sinó, sobre tot, de l'eficàcia. I aquí no hi ha queixa. Si teniu una bona versió, potser no cal que la substituïu per aquesta, però si no la teniu, aquesta em sembla una opció clara i recomanable.

NOTA: A vegades, a la tertúlia, tenim la sort que diverses persones coincidim entorn d'un mateix llibre. Avui ha estat el cas i, per tant, puc ampliar el "no he sabut veure" amb dos punts d'interès: un, que el conte lliga amb un concepte molt actual, com és el de buscar-se la vida amb pocs mitjans i molta feina personal; i dos, que (sense sortir de la tradició, que sovint també ho preveu) el conte planteja un conflicte entre dona treballadora i homes mandrosos. Un i altre element potencien les possibilitats de diàleg, si el conte es llegeix en família o a l'escola.

Escritos en la corteza

FITXA
=====
Títol: Escritos en la corteza
Autor: Ernesto Rodríguez Abad
Il·lustrador: Ester García
Edició: Alfaguara, 2013
Edat: de 12 a 14 anys
Temàtica: relatos, mitología, árboles, dioses, amor, amistad


RESSENYA
=========
Este libro de la conocida colección de Alfaguara nos presenta trece relatos donde los árboles son los protagonistas y parecerá extraño pero ya nos advierte el autor antes de empezar la lectura en el prólogo:

Sé que las historias que te quiero narrar resultarán extrañas, poéticas o increíbles. Me las encontré por casualidad, como casi todo lo que llega a ser importante en la vida. Aparecieron de pronto, aunque llevaban mucho tiempo a mi lado. […] "Así empezó todo, bajo la sombra de un árbol nacieron las palabras, las historias, los relatos. Y la vida fue más fantástica. Se llenó de emociones".

Una bella manera de empezar a leer una serie de historias donde los dioses, la mitología, la naturaleza, los árboles aparecerán como protagonistas… Son muchos poblados del mundo, donde se les atribuye a diferentes árboles algunos mitos y leyendas, por su forma, por como caen sus hojas, por su tronco… Aquí tenéis cuentos poéticos, para disfrutar y reflexionar sobre la muerte, el amor, la ternura, la incomprensión, la tolerancia, …

Historias que pueden enganchar por su brevedad y por su diferencia ante la literatura para jóvenes actual. Los mitos son temas que atraen mucho a los jóvenes lectores y puede enganchar a la lectura a otros por su curiosidad y también por esos temas tan míticos y que nunca pasan de moda como es el amor.
El olivo, el baobab, la mandrágora… árboles particulares con historias mágicas que descubrir.

Cada relato está acompañado por una bella e imaginativa ilustración de Ester García que aunque en blanco y negro, solo con la cubierta descubrimos la belleza de sus dibujos.

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

La nova escola de la Jinju / La gorra de plat

FITXA
=====
Títol: La nova escola de la Jinju
Autor: Yeong-Hee Lim
Il·lustrador: Amélie Graux
Edició: Baula, 2012 (Ala Delta. Sèrie roja; 7)
Edat: primers lectors

Títol: La gorra de plat
Autor: Enric Larreula
Il·lustrador: Mercè Arànega
Edició: Baula, 2012 (Ala Delta. Sèrie roja; 6)
Edat: primers lectors

RESSENYA

=========
L’editorial Baula ha creat una nova línia dels seus llibres de primers lectors de la sèrie roja, ara amb un format una mica més gran i amb lletra lligada. Alguns títols diria que són nous, però d’altres són reedicions, molt ben triades per cert.

A vegades costa trobar llibres engrescadors per a aquests lectors novells que es llancen a llegir sols però estan acostumats a les lectures que fins ara els feien els seus pares: àlbums il•lustrats, contes enginyosos, llibres amb arguments potents...

Per això m’ha semblat que val la pena destacar aquests dos llibres: perquè tot i estar a l’abast dels primers lectors a nivell de dificultat, m’han agradat les històries que expliquen.

Res a veure entre ells, però.

La nova escola de la Jinju és un llibret poètic, que parla amb molta tendresa del primer dia d’escola de la Jinju, arribada de Corea. La història gira entorn la seva manera de saludar, el fet de fer petons o no, les nostres costums que ella no coneix...
La il•lustradora s’ha centrat en els personatges i l’expressió dels companys de classe i la mestra, que gairebé apareixen sempre sobre fons blanc.

La gorra de plat és una història que ja s’havia editat l’any 1999 i que m’ha semblat divertidíssima, gairebé teatral. Una mona troba una gorra de plat i és clar, com que li dóna un aire d’autoritat, decideix posar un peatge al mig de la selva per cobrar als animals que passen. Ja us podeu imaginar que les situacions que es creen són d’allò més còmiques.

El misterio del gato negro

FITXA
=====
Títol: El misterio del gato negro
Autor: Beatriz Osés
Il·lustrador: Ester García
Edició: Editora Regional de Extremadura
Edat: de 9 a 11 anys
Temàtica: misterio, fantasmas, investigación


RESSENYA
=========
Beatriz Osés ha creado toda una novela de misterio, suspense y miedo que seguro que os engancha como nos ha pasado a nosotros. El misterio del gato negro nos relata la historia de un niño, Fabio, que se traslada a vivir a una casa con su madre, recientemente divorciada del padre del niño. La casa resulta ser enorme y preciosa y toda una ganga, pero Flavio descubrirá en seguida por qué le resultó tan económica. Y es que su habitación, la que le corresponde a nuestro joven protagonista, estaba decorada con cortinas de mariposas, cajones con flores... "Una habitación para una chica repollo", como dijo Flavio. Y así era, ese dormitorio había pertenecido a Irene Conti, una niña que había desaparecido hacía 5 años y de la que no consiguieron averiguar su paradero. Sus padres se marcharon de aquella casa por los recuerdos que en ella habían, pero un gato, Sombra, que pertenecía a la joven, se quedo allí, vigilando y no separándose de la casa. Puede que el gato supiese algo más que nadie sabía y es que los gatos tienen un sexto sentido.
Flavio descubrirá una habitación encantada y un gato negro que le inspirará en la investigación y en descubrir qué paso con la antigua propietaria de aquella habitación. No os podemos contar mucho más, en estas novelas de suspense todo deben ser sorpresas y, en esta, no podía ser menos.

Una pequeña novela que cuando empecéis no podréis parar de leerla, que te pone los pelos erizados como los del gato negro de Irene. Una historia en la que el joven lector se puede sentir identificado porque el protagonista es un niño de su edad y puede que ellos no sientan ni el mismo miedo que un adulto al leerlo. Son este tipo de historias las que se pueden compartir una noche en familia o amigos y de las que se pueden presumir dando miedo a los presentes, además de entablar un vínculo de unión que solo lo hacen momentos de reunión, de buena conversación y de buenas historias.

Así que si queréis una historia de suspense, miedo y algún fantasma (y un gato negro para poner un ingrediente más misterioso a la novela), este es vuestro libro. Disfrutarlo y compartirlo.

En resumen, Beatriz nos sorprende con una historia diferente de las que conocemos hasta ahora: El secreto del oso hormiguero o El Cuentanubes (con está última puede que tenga algunas características, pero con el tema miedo nada que ver).

Otro punto a destacar de este primer libro que inicia la Colección Tigres de Papel de la Editora Regional de Extremadura, son las maravillosas ilustraciones de Ester García que acompañan al texto y nos aportan un poco más en este misterio.

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

Nocturno

FITXA
=====
Títol: Nocturno
Autor: Pascal Blanchet
Il·lustrador: Pascal Blanchet
Edició: Barbara Fiore, 2012
Edat: per adults
Temàtica: jazz, Nova York


RESSENYA
=========


(Si teniu Spotify, premeu play per escoltar la banda sonora de la novel•la gràfica)

‘Para los que tienen miedo de la noche’

Així comença aquesta fantàstica novel•la gràfica a la que ens acostem amb expectació i respecte per l’acurada edició. Passem les pàgines a poc a poc i ens endinsem a la nit del 28 d’agost de 1948 a Nova York, a la ràdio canta l’Anne Sheffer, i la seva cançó arriba fins a dues persones més: una cambrera i un escriptor. Mentre sentim ràdio, acompanyem l’Anne en el seu camí a casa, entremig d’una arquitectura altíssima, que la fa molt petita. Llavors som testimonis de la seva i dues històries més, diferents però potser lligades, que passen aquella nit.

Amb una gran capacitat expressiva i narrativa, en Pascal Blanchet ens transporta als anys 40 del segle XX. Però també a tres situacions que són absolutament vigents. Estem davant d’un llibre gairebé cinematogràfic, amb diferents seqüències i espais, amb banda sonora. Les il•lustracions tenen molta força expressiva, i ressalten dins la negror de la nit que domina pràcticament tot el llibre.
Millor no dir res més... Us recomano que el llegiu poc a poc, escoltant la música del llibre, i gaudiu d’aquesta experiència, potser més d’una vegada.

Podeu veure més de l’obra de Pascal Blanchet al seu web i al seu bloc.

Cuentos populares de África

FITXA
=====
Títol: Cuentos populares de África
Autor: José Manuel de Prada-Samper
Il·lustrador:
Edició: Siruela 2012
Edat: a partir de 16 anys
Temàtica: contes populars, Àfrica


RESSENYA
=========
Si en mi reseña anterior tuve un problema con las expectativas previas, en la presente ocurre lo contrario: lo que esperaba se confirma, para mi alegría. Por un lado, José Manuel de Prada Samper (no se lo confunda con el J. M. de Prada del periodismo ultraconservador) ya había publicado varios recopilatorios de narraciones populares recogidas y editadas con rigor filológico: de África (La niña que creó las estrellas: Relatos orales de los bosquimanos-xam y El pájaro que canta el bien y el mal) y de Gran Bretaña (Cuentos de las Tierras Altas escocesas y Cuentos populares irlandeses). Por otro lado, la colección de marco de Siruela (la Biblioteca de cuentos populares, dirigida por la narradora y folklorista Ana Cristina Herreros) está cargada de tesoros.

¿Qué se puede buscar aquí? Lo que dan a entender conceptos como filológico o folklórico, esto es, narraciones orales según se contaron y con las explicaciones justas. Es fácil que nos sorprendan por sus asociaciones e incluso su propio desarrollo literario, que no responde ni al modelo culto, por descontado, pero tampoco al popular más consolidado en Occidente. La sensación es muy enriquecedora porque te lleva a sumergirte en otra cultura, en general, y en otra cultura oral y narrativa en particular. Prólogo, notas y bibliografía lo convierten en el principio de un viaje, y la organización temática resulta muy útil.

Princeses de rondalla

FITXA
=====
Títol: Princeses de rondalla
Autor: VVAA (Grimm, Andersen, Perrault)
Adaptació: Wendy Jones
Il·lustrador: Su Blackwell
Fotografia: Tim Clinch
Traducció: Aurora Ballester i Gassó
Edició: Cruïlla, 2012
Edat: a partir de sis anys
Temàtica: contes tradicionals


RESSENYA
=========
Llibre que, en conjunt, em sembla esplèndid. Les originals i magnífiques il•lustracions; escultures de paper de Su Blackwell, que expliquen alguns dels contes clàssics més populars, es podria sustentar per si sola, però a mesura que et vas fixant en tots els detalls, veus l’esplèndid treball de tot un equip: Wendy Jones, la versió dels contes; el fotògraf Tim Clinch que realça les figures, amb jocs de llums i ombres; també l'excel•lent traducció d’Aurora Ballester i una acurada edició, fan del llibre, una petita obra d’art.

El llibre il•lustra una selecció representativa de set contes clàssics i que pertanyen als Germans Grimm, Hans Christian Andersen i Charles Perrault.

Tant la portada, com les guardes, amb uns retalls d’arbres de paper en moviment o els detalls de les primeres pàgines i els encapçalaments de cada títol dels contes, amb unes corones de fulles i de flors, ja mostren, el que serà el contingut d’un llibre. Un llibre bell, viu i amb moviment. Un moviment que es nota en nombrosos detalls com la representació de les volves de neu, la pluja que cau, les onades del llac, el vent que passa entre els arbres…

El llibre s’inicia amb el conte de la Ventafocs. La història es podria seguir només amb les escultures: la Ventafocs, la fada, la carbassa, el palau del príncep, els elements màgics, una magnífica carrossa tirada per cavalls, tot fet amb retalls de paper; mètode que l’autora aplicarà també als altres contes.

Un detall que trobo preciós es quan, en algun conte, la figura en paper neix del mateix llibre. A la princesa i el gripau, per exemple, les plantes, els arbres, amb flors, l’herba.., s’aixequen de dins d’un llibre, i axò dota al conjunt d’una vivesa i màgia extraordinària, també a d’altres contes la imatge surt de dins d’un llibre com la de Les dotze princeses ballarines, on els arbres i dotze barques que són a un llac amb onades també surten de les pagines. A la pàgina següent uns arbres omplen tot el llibre; també a la princesa i el pèsol visibilitzem els arbres i la princesa al mig d’un xàfec; la il•lustració de la mare de la Blancaneu es deliciosa, la rodejant les volves de neu que cauen al seu voltant i la pàgina es va omplint de neu; delicioses també les il•lustracions del Castell de la Bella Dorment, amb els arbres i la malesa que l’envolta tan per fora, com per dins.

El treball d’edició també es molt acurat. La separació de cada conte, encerclada amb el títol i la corona de flors i de fulles pertany a colors diferents. Cada conte està il•lustrat amb el seu particular color i la seva variada gama de tons. A més, les escultures estan plenes de detalls, que junt amb el joc de llums i ombres i amb una esplèndida fotografia ofereixen un conjunt ple de sensibilitat i de bellesa.

Considero que es un llibre que s’ha d’anar paladejant de mica i donar temps per fixar-se amb els detalls i l’originalitat de la composició de cada pàgina.

Por qué los gatos no llevan sombrero

FITXA
=====
Títol: Por qué los gatos no llevan sombrero
Autor: Victoria Pérez Escrivá
Il·lustrador: Ester García
Edició: Thule ediciones, 2012
Edat: de 3 a 6 i per a totes les edats
Temàtica: àlbumsil•lustrats, gats, perquès, autoestima, emocions


RESSENYA
=========
“¿Te has preguntado alguna vez por qué tienes tantas cosas? ¿Por qué los gatos no llevan sombrero? ¿Y los árboles, por qué no tienen bolsillos? ¿Por qué el agua repele al aceite? ¿Por qué nos teñimos el pelo? Algunas cosas se esconden debajo de otras. ¿Cuántas cosas llevas encima que no son tuyas? Quítatelas y sé tú mismo, seas lo que seas. Y sobre todo, si eres un gato, ¡¡no te pongas un sombrero!!”

Por qué los gatos no llevan sombrero, un álbum más de Thule Ediciones precioso, con un texto profundo pero al mismo tiempo con humor. En nuestra vida, hay que ser como se es, como es uno mismo, no por llevar o tener algo vas a ser diferente, siempre terminarás siendo tú. Y eso, eso es lo bonito de uno mismo, ser lo que quieres ser, sin tratar de aparentar nada, sin esconderte debajo de un sombrero (si te lo pones póntelo porque te gusta).

Victoria Pérez Escrivá con un texto breve y utilizando los gatos para darle un poco más de humor al texto nos explica claramente que los gatos no se humanizan porque tienen una vida muy fácil y no se complican mucho, son felices tal y como son. El texto se hace más grande y delicioso, con cada una de las ilustraciones de Ester García. Esos sombreros que vemos en las guardas ya nos prevén unas maravillosas páginas.

Unos gatos divertidos dentro de un sombrero, dentro de un estuche de gafas, de compras… son momentos divertidos que hacen del texto algo más. Ester García ilustra de una manera sencilla pero viva, las ilustraciones están llenas de vida y de humor, llenas de naturaleza (os invito a que descubráis un maravilloso pájaro dentro de las páginas de este precioso álbum).

Y recordad, no os escondáis debajo de un sombrero sino es para lucirlo. Por algo los gatos no llevan, porque viven muy felices. Si veis algún gato con sombrero, hacérnoslo saber y le preguntaremos si es feliz o se esconde en él.

Un álbum que recibió el Premio Dragón Ilustrado 2012 tanto por su texto como por su ilustración, conjuga un “texto con fino humor y se refuerza con unas ilustraciones llenas de creatividad.” También quisieron premiar desde la librería madrileña “no solo a las creadoras del texto e ilustraciones, sino a una editorial que apuesta por la ilustración española”.

Aquí podéis ver parte del álbum (pdf).

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

Llegeix-me

FITXA
=====
Títol: Llegeix-me
Autor: Amaia Crespo
Il·lustrador: Paula Bonet
Edició: Andana Editorial, 2012
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest llibre neix gràcies al crowfunding, i només per això ja val la pena destacar-lo, ja que les autores han aconseguit convèncer a 285 mecenes per fer-lo realitat.

I ho han fet amb una història senzilla i bonica, il•lustrada amb uns dibuixos molt atractius, amb molta força expressiva. És la història d’Alícia, una nena que no pot conciliar el son, perquè mil preguntes l’envaeixen i no la deixen dormir. Llavors començarà la seva aventura, quan baixi del llit per recollir el seu conill i s’endinsi en la foscor.

Amb clares referències a l’Alícia de Lewis Carrol, Llegeix-me és una història per anar a dormir, però que aporta altres lectures i un joc amb el lector que el fa destacable.

Si no l’heu tingut a les mans, feu el possible per tenir-lo, com a mínim, una estona.

I no deixeu de visitar el web i el bloc de la Paula Bonet.

Versos de colores

FITXA
=====
Títol: Versos de colores
Autor: Carlos Reviejo
Il·lustrador: Xavier Salomó
Edició: SM, 2012
Edat: de 3 a 8 anys
Temàtica: Colors


RESSENYA
=========
Al leer Versos de colores, me quedo sobre todo con esta impresión: esperaba más. Pero esto, con tanta presencia del yo-lector, obliga a poner sobre la mesa cómo afectan las expectativas a la lectura y, en particular, lo difícil que resulta satisfacer las expectativas elevadas. Esperaba más, por resumir, porque Abezoo, un libro temático anterior del mismo poeta, ha sido uno de los clásicos de casa (en particular, como lectura de buenas noches; "¡Otro poema más, papá!") y lo he llevado a menudo, siempre con éxito, a escuelas y bibliotecas. En cuanto a la propuesta visual, la de Javier Aramburu en Abezoo era muy lúdica y variada, pero el nuevo ilustrador, Xavier Salomó, había creado ya libros muy recomendables, de manera destacada en el tándem Martí & Salomó.

En Versos de colores, sin embargo, creo que falta la diversidad que daba la estructura alfabética de Abezoo; a mi juicio, la unidad temática en el campo de los colores, quizá más reducido que el de los animales, y la ausencia de una estructura externa como era la alfabética hacen que el libro suene más repetitivo (en tres poemas hallaremos arreboles, por ejemplo). Si se añade que el estilo poético es más tenue que arriesgado, y que las ilustraciones de Salomó, por un lado, carecen del juego textual que caracteriza al dúo con Martí y, por otro, también optan por un estilo muy contenido (salvo quizá en los contrastes cromáticos de ir pasando una página tras otra), mis expectativas personales no se han colmado. ¿Cuánto es "culpa" mía, por entrar pidiéndole al libro lo que quizá no tenía intención de ofrecerme? La pregunta debe quedar abierta y me conformo con constatar mi preferencia personal con Abezoo.

250 quilòmetres

FITXA
=====
Títol: 250 quilòmetres
Autor: Víctor Panicello i els membres del Consell de Joves de l'Hospital de Sant Joan de Déu
Edició: Barcelona: Estrella Polar, 2012
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: Malalties cròniques, Malatia de Crohn.


RESSENYA
=========
250 quilòmetres és una novel·la fruit d’una experiència de creació col·lectiva entre Víctor Panicello i el Consell de Joves de l’Hospital de Sant Joan de Déu que ens dóna una lliçó de vida. Aquest consell està format per un grup de nois i noies que per diferents malalties han hagut de passar llargues estades a l’hospital.

250 quilòmetres són els que recorre en Quim, l’heroi (de ficció) d’aquesta història, per saber quin futur li espera. Durant el viatge ens va explicant com n’és de dura la vida quan has de conviure amb una malaltia crònica, en el seu cas la malaltia de Crohn: les anades i vingudes a l'hospital, la por d'encarar el futur, la incomprensió d'alguns companys de classe, petons que no van arribar mai, preguntes sense resposta, etc... Malgrat tot, el missatge que llença és esperançador i convida a no deixar mai de lluitar pels nostres somnis.

Els pensaments d'en Quim, però, són en realitat els dels 12 coautors del llibre, uns veritables herois quotidians, que malgrat la seva joventut reflecteixen una maduresa que molts adults ja voldrien.

Està carregat d’anècdotes, de vivències personals i emocions que us arrencaran, de vegades un somriure i, d’altres, més d’una llàgrima. És un llibre, doncs, d’aquests que no s’obliden, que et fan pensar en allò que realment és important i que massa sovint no li donem importància o, simplement, passa desapercebut.

També ens parla de l'amistat i ens ensenya com la vida ens pot arribar a portar per camins que es creuen amb vides d'altres persones que van donant sentit a la pròpia existència.

La novel·la està plena de referències musicals i just al final, quan ja s'ha acabat, i t'has quedat amb aquell gust que deixen les bones lectures i aquella estranya sensació de voler-ne més, els coautors ens parlen d'altres llibres, pel·lícules i cançons que han tingut uns significat especial a les seves vides.

Està prologat per Eric Abidal, i ha rebut el premi Columna Jove 2012. D'aquesta novel·la també se n'ha fet un curtmetratge dirigit per Maria de Castro.

Des d’aquí felicitem als seus coautors, i especialment a l’autor que ha tingut la iniciativa, el Victor Panicello, a tota la resta... us convidem a llegir-lo.

Bona lectura!

La hierba más verde

FITXA
=====
Títol: La hierba más verde
Autor: Olalla H. Ranz
Fotografies: Nafría
Edició: A buen paso, 2012
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica:


RESSENYA
========
Cuando ya creíamos que A buen paso no podía volver a sorprendernos con el cuidado y cariño que pone en la edición de sus libros, llega este La hierba más verde, una verdadera rara avis en la producción de libro ilustrado de nuestro país. Por el libro como objeto (la encuadernación de tela, el relieve...), por estar ilustrado con fotografías (¡en blanco y negro!), y porque el contenido oculta un mensaje que, ya les aviso, yo no he sabido desvelar. Y no me refiero a la historia de esa atrevida princesa que no se conforma con lo que tiene y sale en busca de un lugar en el que la hierba crezca más verde – y no cesa hasta encontrarlo – sino de esa otra historia, la de la muerte y la vieja, que hace de marco del cuento dentro del cuento. Qué quieren que les diga. Nunca se me dio demasiado bien la psicología y esos dos párrafos, al principio y final de este libro, resuenan a Freud por cada una de las letras que los componen. En fin, que venga Freud y nos lo explique. Yo me quedo con las imágenes de Nafría, como esa lengua “hermosa: geográfica”, y con la brevedad y contundencia de la narración de Olalla. ¿Una princesa valiente, osada y atrevida, dispuesta a buscar y conseguir su sueño? ¡Sí, gracias!