El petit jardiner

FITXA
=====
Títol: El petit jardiner
Autor: Emily Hughes
Il·lustrador: Emily Hughes
Edició: Impedimenta, 2016
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: jardí, somnis, superació


RESSENYA
=========
Un petit jardiner, molt petit, amb un jardí molt gran on no hi creixen gaire coses. Ben mirat el jardí està bastant desmanegat. Però pel seu jardiner ho és tot: la seva casa, el seu sopar, la seva alegria. Per això s’hi esforça molt en cuidar-lo sense obtenir a canvi gaire resultat. Un dia, alguna cosa comença a créixer, és tan preciosa que el petit jardiner s’hi esforça encara més, en cuidar el seu jardí, però els seus esforços semblen vans. El petit jardiner cau esgotat. Només li queden forces per demanar un desig amb la seva veueta petita que ningú sent. Després cau en un somni llarguíssim. Al despertar el jardí ha canviat, alguna cosa ha passat.

Una història petita i bonica sobre l’amor, l’esforç i la superació de la frustració; una història breu amb un text quasi telegràfic relegat al peu de pàgina i amplificat per unes il·lustracions exuberants m’han fet pensar en la teoria de l’efecte papallona: petites variacions com el moviment d’ales d’una papallona poden produir en un altre lloc grans efectes com un tornado. Per tant atenció amb el que fem, perquè encara que no ho sembli tota acció, per molt petita que sigui, té un efecte.

Al cel cabretes...

FITXA
=====
Títol: Al cel cabretes...
Autor: Lola Casas i Alfred R. Picó
Il·lustrador: Mercè Galí
Edició: Barcanova, 2016
Edat: de 5 a 10
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us recomano un preciós àlbum il·lustrat, un llibre que conjuga amb un encert magistral meteorologia i poesia i a més ho amaneix amb música, amb el qual els lectors descobriran algunes de les moltes sorpreses que amaga el cel! I és que la meteorologia és plena de curiositats, de poesia i de música. Voleu saber que se sent viatjant per l’atmosfera, com sona una tempesta musical o, quin és el país del món amb més tempestes elèctriques, doncs amb aquest llibre ho descobrireu!

Què hi trobarem en aquest llibre? Doncs des de poemes amb el sempre encertat estil de Lola Casas, petits textos de gran interès al voltant de diversos fenòmens meteorològics, dites i frases fetes i música. Val a dir que d’aquest últim punt a banda, evidentment, dels textos de coneixements i curiositats sobre llamps i trons se n’ha cuidat l’Alfred, sembla ser que és un gran coneixedor de la música clàssica i per acompanyar aquestes pàgines ha buscat les peces més adients, intens treball que cal reconèixer i valorar, ja que dóna veu a peces poc conegudes, fet que val la pena, doncs és força habitual que les referències musicals a peces clàssiques, especialment quan es dirigeixen als més petits, siguin força repetitives. La cirereta del pastís la posen les il·lustracions de Mercè Galí, que trobo no podien ser més encertades, senzilles, evocadores, lliures i d’una aparent simplicitat que amaga molt i bon treball.

Amb al cel cabretes descobrirem moltes i fascinants dades com ara el fet que el primer rastre d’un home del temps data de 2600 anys! Que poden arribar a ploure coses ben estranyes, com ara fang, granotes, peixos, mantega i fins i tot tinta! També podrem descobrir quin és l’origen del Maneki-neko, aquest gat japonès que mou la pota amunt i avall. Val la pena també pensar quan ens queixem del fred o de la calor que fa que en alguns indrets del planeta poden arribar a donar-se temperatures extremes que van des dels 56,7º positius fins als 71,2º negatius, què? Ja no ens queixem tant, oi? I pensar que ha arribat a caure una pedregada amb pedres que superaven el quilo de pes fa una mica de por....

Com veieu es tracta d’un llibre que podem llegir a estones, que no exigeix una lectura continuada i que sempre podem anar a buscar en moments determinats, per exemple el dia que plogui a bots i barrals i mirar què ens explica dels xàfecs.

Lola Casas (Mataró, 1951) és mestra de primària jubilada. Assegura que no acaba de creure’s del tot el fet que sigui poeta, més aviat es considera una mestra que escriu poemes, tot i que porta més de quaranta obres publicades entre assaigs sobre literatura, contes i poesia per a públic infantil i juvenil. És una gran activista per el foment de la lectura, ha engrescat a diverses generacions de lectors.

Alfred Rodríguez Picó (Barcelona, 1958) és un meteoròleg conegut sobretot per la seva faceta com a presentador en programes de televisió i ràdio. Meteoròleg autodidacta, als nou anys va tenir el seu primer observatori meteorològic en la seva casa d'Horta-Guinardó. Als quinze anys va començar a treballar a l'Institut botànic de Montjuïc, als setze es va iniciar professionalment com a informador de meteorologia a Ràdio Barcelona i col·laborant amb el Servicio Meteorológico Nacional i als disset inicià les observacions a l'Observatori de Montjuïc. Després d'una curta estada a França, on conegué el sistema meteorològic francès, tornà a Catalunya i començà a estudiar meteorologia pel seu compte. Ha col·laborat amb premsa i ràdio i ha publicat diversos llibres de caràcter divulgatiu. Aficionat musical i germà del compositor Jesús Rodríguez Picó, toca el clavicèmbal; aquesta afició l'ha portat a combinar música clàssica amb la faceta meteorològica. Actualment dirigeix l'empresa de prediccions meteorològiques TAIKO Meteorologia.

Mercè Galí (Vilafranca del Penedès, 1976) Ha il·lustrat contes, llibres de text, cartells, portades de revistes i altres projectes. Des de molt petita ha estat amant de la literatura per a petits, va créixer envoltada de contes a la llibreria dels seus pares, on es passava hores tafanejant il·lustracions. En la seva faceta musical, forma part de Dúmbala Canalla, un grup que interpreta música balcànica, en què fa de cantant, lletrista i hi toca la pandereta.

Fes-ne un tastet

En Blau i en Bertie

FITXA
=====
Títol: En Blau i en Bertie
Autor: Kristyna Litten
Il·lustrador: Kristyna Litten
Edició: Blume, 2016
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: amistat, descoberta


RESSENYA
=========
En Bertie és una girafa groga normal i corrent que viu amb la seva família a la sabana. Juntes són felices amb la seva rutina diària de menjar, beure i dormir. Tot canvia quan apareix en Blau, una girafa blava a qui li agrada descobrir nous llocs i viure aventures. Amb ella en Bertie se sent lliure i descobreix una nova manera de viure. Gràcies a aquesta coneixença, les girafes continuen amb la seva rutina però estan més obertes a deixar-se sorprendre.

Al principi la relació de les girafes és d’amistat però acaba d’una manera més amorosa. Tal i com va suggerir una companya de les tertúlies, un final rodó seria el naixement d’una girafa verda.

Del llibre destaquen les il·lustracions amb colors molt vius, plenes de frescor i alegria. Els sentiments de les girafes també es transmeten a través dels colors, tons grisos quan estan tristes o molt lluminosos en el moment de descoberta. L’autora utilitza onomatopeies (ideal per explicar-lo en veu alta), canvia els tipus de lletra i juga amb la orientació dels fulls (el format del llibre és rectangular i a la part central el dibuix és vertical)

Krystina Litten és escriptora i il·lustradora i aquest és el primer llibre que ens arriba traduït. Remeneu la seva web per veure els seus bonics dibuixos.

Maria Antonieta: diario secreto de una reina

FITXA
=====
Títol: Maria Antonieta: diario secreto de una reina
Autor: Benjamin Lacombe
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Edelvives, 2015
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: autobiografia


RESSENYA
=========
Maria Antonieta de Benjamin Lacombe explica una història íntima, personal, a vegades imaginària, de la reina de França Maria Antonieta d’Àustria, des de la seva arribada a França als 15 anys fins al dia de la seva mort, executada amb la guillotina a la plaça de la Revolution de Paris el 1793. Lacombe utilitza la fòrmula clàssica de l’epistolari, especialment amb la seva mare Maria Teresa, i del diari íntim. Però, com no podia ser d’altra manera tractant-se de Lacombe, l’element central de la narració és la il·lustració. Aquesta adopta l’estil rococó de l’època d’una manera quasi didascàlica, barrejat però amb unes esfumadures de pintura onírica més pròximes a l’estil de Lacombe, que ens retornen a l’època actual. La història tràgica de Maria Antonieta ens parla sobretot de les obligacions del ser reina – Noblesse oblige – més aviat constriccions que no deixen espais als sentiments, als afectes sincers, a conduir una vida corresponent a la pròpia manera de ser, sinó feta únicament d’aparença. Coneixem així a una reina encadenada a un món de luxe exagerat fins que l’esclat de la revolució francesa el 1789 trenca definitivament amb aquest món, sense però alliberar a l’heroïna.

El llibre és un objecte bonic, si us agrada l’estil de l’àlbum. Només una recomanació: abans de decidir si treballar el llibre amb joves fixeu-vos en les il·lustracions, n’hi ha una que fa referència explicita a la vida sexual dels dos monarques amb l’estil de les publicacions llibertines de l’època, que, segon amb qui es treballi, podria ser inadequat. De fet el llibre s’ha catalogat com a còmic per adults.

Somiatruites

FITXA
=====
Títol: Somiatruites
Autor: Albert Pla
Il·lustrador: Liniers
Edició: Takatuka, 2016 (2a edició)
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:

RESSENYA
(Mireia Sala)

==========

Hi ha una escola perduda allà al mig del Montseny on només hi estudien els nens que somien amb truites...

Així comença aquesta cançó d’Albert Pla del disc "Anem al llit" i tema central de l’espectacle que va fer amb Pascal Comelade i que portava el mateix títol. Un tema que ha convertit també amb un conte, del qual ara en surt la segona edició, interpretat per la mirada de Liniers.

Liniers posa imatge a l’univers d’Albert Pla en aquesta cançó tan imaginativa on petits i grans ens hi podem veure reconeguts:

I l'Albert que somiava i somiava i somiava i somiava i somiava,
i de tant que somiava mai es despertava
i a l'escola és clar mai s'hi presentava,
però la mestra mai li posava una falta i sempre
l'aprovava.

Qui no ha estat mai batejat com a somiatruites? i quan éreu petits segur que mentre la mestra explicava alguna cosa la vostra imaginació sortia volant per la finestra... doncs aquest conte va dedicat a tots aquests nens, i a vegades no tan nens, que marxen del camí establert.

Els nens d’aquesta escola són personatges ingràvids que no toquen de peus a terra (literalment) vestits amb uniforme, fet que et trasllada a un tipus d’escola pot
ser més clàssica però quan somien l’univers s’amplia i marxen les cotilles (pupitres, etc) per donar pas a la imaginació

Aquest conte aconsegueix tenir una entitat pròpia que funciona si no coneixes la cançó i si la coneixes és un complement que encaixa a la perfecció tots els llenguatges . És a dir, una fusió de música, text i imatge per somiar i fugir dels convencionalismes que reivindica entre línies la llibertat i la imaginació com a vies de coneixement.

Escolteu, llegiu i mireu aquesta història i tornareu a ser nens.

[Aquí la podreu escoltar i llegir-ne la lletra.]

RESSENYA
(Sílvia Nebot)

==========
Amb les il·lustracions de Ricardo Liniers -autor de culte dins el món del còmic gràcies a obres com “Macanudo”- , l’Albert Pla ens fa un llibre sobre què caram podem trobar (... o no!) dins la ment dels somiatruites.

Aquest és un llibre difícil de classificar -com no podia ser d’altra manera en un producte amb un pare tan singular com és l’Albert Pla- però en tot cas, si un es deixa dur pels textos, les imatges i el món que evoquen i esborren alhora, podríem dir que en queda un curiós experiment que dona com a resultat un cant a la imaginació. A la teva. A la seva. A la de cadascú.

La idea del llibre es basa en una cançó del mateix títol inclosa a l’àlbum “Anem al llit” i de la qual també se n’ha fet una adaptació teatral (amb la col·laboració de Pascal Comelade).

Circus Mirandus

FITXA
=====
Títol: Circus Mirandus
Autor: Cassie Beasley
Il·lustrador:
Edició: La Galera, 2016
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Primera novel·la de l’estatunidenca Casie Beasley, i aprova amb nota.
Si recordem algunes de les pel·lícules de l’estudi Ghibli, els llibres de Roald Dahl o Michael Ende, alguna pel·lícula d’Spielberg i en especial Big Fish de Tim Burton i fem una bona barreja, farem un còctel que ens podrà recordar l’esperit d’aquest llibre.

I és que ens trobem davant d’una aventura per a aquelles persones assedegades de fantasia. Pels somiatruites del món, entre els quals m’hi compto, que volen veure la vida amb un quelcom més ple de màgia.

En Micah Tuttle és un noi que viu amb el seu avi, ja que els seus pares van morir. L’avi ara està greument malalt i a la casa es troba ara també la seva tieta Gertrudis amb la que el Micah no fa bones miques. I és que l’avi sempre ha explicat a en Micah històries de l’existència del Circ Mirandus, un circ on només escollits nens que creuen en la màgia hi tenen entrada. Al circ hi va poder entrar l’avi essent petit i va tenir una trobada amb el seu millor mag, el domador de Llum. La tieta Gertrudis vol allunyar a en Micah d’aquestes histròries, però el Micah hi creu en la màgia i trobarà a algú, la responsable i estudiant Jenny Mendoza que, tot i no entendre al Micah, farà el que pugui per ajudar-lo

El llibre s’estructura intercalant capítols de quan l’avi era petit amb d’altres del temps present i l’autora d’aquesta manera sap mostrar-nos o amagant-nos els personatges i les accions quan ella ho considera per tal de mantenir al lector ben atrapat. Ben construït, amb les dosis necessàries de drama, comèdia i aventura.

La Pili i el ballet misteriós

FITXA
=====
Títol: La Pili i el ballet misteriós
Autor: Montserrat Roca i Reguant
Il·lustrador: Assumpció Reguant
Edició: El Cep i la Nansa, 2015
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: ballet


RESSENYA
=========
La Pili és una noia que no té interès per a res però tot canvia quan assisteix a un espectacle de ballet clàssic. Queda tant impressionada que s’apunta a classes de ballet i es converteix en la seva passió. Aprèn ràpid però una mala caiguda fa que hagi de fer repòs durant una temporada. Al principi està molt trista però gràcies als companys de classe i, sobretot, al DVD que li deixa un amic, es recupera favorablement. El DVD conté el ballet Coppélia que, màgicament, cobra vida, surt de la pantalla i la Pili pot parlar i ballar amb ells. És el ballet misteriós que l’anima a tirar endavant i li ensenya a perfeccionar el seu ball.

L’autora és una amant de l’òpera i el ballet. Les il·lustracions són clàssiques, a llapis, i estan realitzades per la seva mare, dibuixant els anys 60 de l’Editorial Bruguera.

Es tracta d’un relat curt, d’argument senzill que sembla fet a propòsit per a incloure tot de conceptes de ballet clàssic: noms de passos, moviments, ballets, compositors i les seves claus: l’esforç i la constància. És un llibre positiu, de superació, ideal per als amants del ball. Una opció per apropar el món del ballet als nens i nenes.

Quan a l'Isma se li van creuar els cables

FITXA
=====
Títol: Quan a l'Isma se li van creuar els cables
Autor: Laila Karrouch
Il·lustrador: -
Edició: Animallibres, 2015
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: amistat, lleialtat, pas de l’escola primària a secundària


RESSENYA
=========
L’Isma i en Bilal són molt amics, d’aquests amics quasi germans, inseparables. Les seves famílies també estan molt unides, quasi íntimes, comparteixen moltes coses, molts moments i s’ajuden sempre que poden. Tot i així en Bilal i l’Isma són molt diferents, no només per l’origen de les dues famílies, la d’en Bilal ve del Marroc mentre la de l'Isma és catalana, sinó pel caràcter dels dos nens. En Bilal és tímid, complidor, treballador, correcte, encara bastant nen en els seus jocs i interessos, mentre que l’Isma és tot el contrari. Aquesta gran amistat que dura des de parvulari serà posada a prova amb el delicat passatge a l'institut: canvi d’escenaris, de classe, de dinàmiques. El fet detonador, com no podia ser d’altra manera, és l’entrada en escena d’una noia guapa i misteriosa de la qual l’Isma cau enamorat, gairebé fulgurat. Atret per la noia l’Isma s’allunya del seu amic i de la seva infantesa, sense adonar-se que allà on s’està ficant no és el que sembla. L’Isma es fica en un embolic del qual sortirà gràcies a l’ajuda dels seus amics de veritat, que potser no són els més guais del insti, però són persones en les quals pot confiar.

El llibre és correcte, la història flueix bé, els personatges i les ambientacions són creïbles, però sense dubte el principal valor del llibre és la perspectiva multicultural que aporta la coneguda autora catalano-marroquí Laila Karrouch. El personatge d’en Bilal, la seva família, la seva relació amb l’escola, la ciutat, la gent, el gestos del nen, les incongruències, ens apropen a la nostra realitat de cada dia.

A veure si m'atrapes

FITXA
=====
Títol: A veure si m'atrapes
Autor: Adrià Gòdia
Il·lustrador: Adrià Gòdia
Edició: Barcelona: Pagès editors, 2016
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: natura, pas del temps


RESSENYA
=========
Pagès editors ha reeditat aquest conte en un sol volum. En la edició anterior, de Edebé, va aparèixer en un format mes gran i amb un volum per cada estació de l’any. Ara, dintre de la col·lecció Nandubú, Pagès editors ha recuperat aquest bonic conte en un format més petit i editat en un sol volum, diferenciant cada estació en un capítol.
Aquest format més petit fa que les magnífiques il·lustracions perdin un xic, però guanya perquè sembla un llibres per nens més grans, un llibre perfecte per fer un pas del petit lector cap al llibre mes adult.

L’autor ens presenta el dia a dia de diferents animals del bosc i com els afecta el canvi d’estació. Cada estació pren com a protagonista diferents famílies d’animals, així, a la tardor coneixem com viuen les guilles o com afecta l’hivern als pardals.

Les il·lustracions son magnífiques, ens recorden als pintors impressionistes i també a Gustav Klimt, el bosc de la tardor es vertical, amb troncs que omplen la pàgina de colors taronges, marrons i grisos que va canviant de tonalitat pàgina rere pàgina fins arribar a l’hivern, on surt l’animal que ens transporta a la següent estació.

El text, escrit pel mateix il·lustrador, es curt, però crida l’atenció el vocabulari que utilitza, molt acurat i exacte, que sovint no ens trobem en contes infantils pels mes menuts, però que s’entén perfectament per context i ajuda a l’infant a ampliar i millorar el seu lèxic. Així, els pardals refilen o l’ametller es “mostra tot cofoi i engalanat”.

M’agrada A veure si m’atrapes d’Adrià Gòdia, les il·lustracions son màgnifiques i el text molt acurat. És un llibre que us recomano.

Adam i Thomas

FITXA
=====
Títol: Adam i Thomas
Autor: Aharon Appelfed
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2016
Edat: a partir de 12
Temàtica:


RESSENYA
=========

Relat demolidor pel que fa a la temàtica tenint en consideració, a més, que està basat en fets reals viscuts per l’autor.

El llibre explica com dos nens jueus es veuen obligats a amagar-se al bosc després que les seves respectives mares els amaguessin allà esperant el final de la guerra o poder fugir de l’assetjament nazi.

Els dos protagonistes tenen, o simbolitzen, punts de vista i experiències de vida força diferents. Un seria el saber basat en l’experiència i l’altre l’enginy intel·lectual. L’universal equilibri entre les ciències i les lletres. Pot ser que sembli que els seus punts de vista xoquin però de mica en mica l’admiració mútua va guanyant terreny.

Història plena de frases i pensaments plenament filosòfics fent que de vegades sembli que estem davant una faula amb un punt alliçonadora per moments. I és que les reflexions de tots dos nens són altament adultes fruit, supossem, de la terrible situació en què viuen i de la manera d’expressar-se en un món buit de luxes però ple de sentiments a flor de pell.

Explicar experiències tan traumàtiques com ara les ferides de la guerra es converteix en un exercici necessari que però, si no es tracta amb rigor, pot caure en la perillosa sensibleria per tal d’intentar impressionar al lector. En aquest aspecte ens trobem amb un exemple que es manté al límit.

Creieu que se’n sortiran? Doncs no deixeu de llegir aquesta petita gran història tant necessària en un món, l’actual, que potser no s’autoexigeix, que no s’esforça i que no acaba d’aixercar-se fort contra les desigualtats.

La màquina d'escriure

FITXA
=====
Títol: La màquina d'escriure
Autor: Tom McLaughlin
Il·lustrador: Tom McLaughlin
Edició: Cocobooks, 2015
Edat: a partir de 7/8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En Pol és un nen que un dia troba una màquina… d’escriure i la màquina fa lletres i les lletres poden crear imatges i les imatges poden explicar històries fantàstiques i també contes i en Pol comença a escriure sense parar i… que bonic es tot el que apareix escrit en un paper possat a la màquina encara que a vegades no li surt del tot correcte perquè en Pol té un problema de dislèxia i
les lletres i les imatges no li surten del tot rodones.
Un llibre meravellós homenatge a la creativitat i a la il·lustració com a eines màgiques de comunicació i a les coses que són fetes amb senzillesa i humilitat.

Explica-m'ho: 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant

FITXA
=====
Títol: Explica-m'ho: 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant
Autora / Il·lustradora: Katharina von der Gathen / Anne Kuhl
Edició: Takatuka, 2016
Edat: de 8 endavant
Temàtica: sexualitat


RESSENYA
=========
Llibre de l'Any 2015 per el International Congress of Young Booksellers (ICYB)

Aquest llibre sobre algunes de les preguntes que es fa la mainada al voltant del tema de la sexualitat arrancarà somriures a qualsevol que el fullegi.

De la mà de la pedagoga sexual Katharina von der Gathen ens trobarem amb 101 preguntes que nens i nenes de primària van fer sobre aquest tema i que ella mateixa es va encarregar d’anar recopilant i responent una a una, recolzada per les divertidíssimes il·lustracions d’Anne Kuhl, que li donen un inequívoc aire fresc i lleuger a tot el que aquí es planteja.

Com que les preguntes dels infants eren del tot anònimes, això va permetre que ni vergonyes ni prudències coartessin cap dubte que poguessin tenir, i així van sortir un seguit de qüestions al voltant del sexe on hi ha de tot una mica. Algunes són serioses de debò i d’altres semblen acudits surrealistes. Però aquí el repte ha estat que tant si era una pregunta cabal com si era una astracanada, Von der Gathen les ha respost totes i cadascuna d’elles amb gran professionalitat i sense despentinar-se gens ni mica.

El millor d’aquest llibre és que cada plana i cada dubte que aquí es planteja és una oportunitat per a que sorgeixin diàlegs rics i sorprenents amb petits i amb grans.

Duna. Diari d'un estiu

FITXA
=====
Títol: Duna. Diari d'un estiu.
Autor: Muriel Villanueva
Il·lustrador: Ferran Orta
Edició: Babulinka Books
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
És estiu. La Duna es troba de vacances, juntament amb les serves dues germanes, al poble costaner on viu el seu avi. Ell la té al seu càrrec perquè la mare diu que necessita estar sola un temps i marxa sola de vacances.
La Duna té una tasca demanada pel seu professor. Al començament no en té de ganes però, de mica en mica, els esdeveniments faran que narri un estiu inobidable.
La Muriel Villanueva crea, a partir d’una narrativa construïda en forma de diari, una interessant història plena de sensibilitat que agradarà, en especial, als joves de l’edat de la Duna.
I és que l’escriptora juga hàbilment amb el lector el qual va obtenint la informació de la situació a poc a poc a partir del que escriu la protagonista.
El ganxo de la història és la solidesa del personatge de la Duna. Tota aquella amalgama de sentiments, contradiccions, preguntes i vivències d’una nena que passa a ser jove estan reflectides de forma magistral. La Duna es troba a mig camí d’entendre la nena que va ser i en la jove que s’està convertint a més d’haver d’entendre la complexitat dels adults.
A més, i sense voler desvelar res, la trama ens amaga un tema tabú en la nostra societat. Un conflicte que pateixen moltes persones a la recerca de la seva identitat i encaix en un món que no els enté n. El tema es tracta amb respecte i no es magnifica no volent ser ni alliçonador ni manipulador.

Divertit, trist, tendre...un molt bon llibre per llegir, qui tingui la sort o l’oportunitat, durant les vacances d’estiu a un poble costaner. Encara que no patiu, el llibre us hi traslladarà.

Les il·lustracions del jove Ferran Oltra són correctes i elegants. A destacar el traç del seu llapis i les petites arquitectures que crea a partir d’ell.

El mejor libro para aprender a dibujar una vaca

FITXA
=====
Títol: El mejor libro para aprender a dibujar una vaca
Autor: Hélène Rice
Il·lustrador: Ronan Badel
Edició: Barbara Fiore, 2016
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: humor, animals, dibuixar


RESSENYA
=========
El humor en la literatura estaría muerto si no fuera por la LIJ.
O casi. Para mí, al menos.
O si no, a ver: ¿cuánto tiempo hace que no leen una novela que les haga reír?
Vale, está bien, yo he leído recientemente a Reginald Perrin y no estaba mal, pero… PERO… ni punto de comparación con las risas que me arrancan algunos libros infantiles.
Y hay todo tipo de humor, desde el sutil e inteligente, hasta el más obvio, pasando por el escatológico, el lingüístico o el satírico. Todo cabe.
Se ve que reírse es una cosa de niños… o que los adultos, personas mayores que no leen tonterías, prefieren buscarse las risas más allá de la literatura, una opción tan buena como cualquier otra, por supuesto, pero un poco limitada, si se me permite.

“El mejor libro para aprender a dibujar una vaca” empieza ya así, con esa píldora de humor que es el título, y no descansa hasta la última página. Ahí donde lo ven, todo chiquito y (si les llama la atención y lo hojean a pesar de que crean que no va a ser un Libro-Que-Merece-La-Pena) mal dibujado, este falso manual de dibujo les arrancará sonrisas de principio a fin.

Pero además, es que no sólo es un libro humorístico.
Es que es UN GRAN ÁLBUM. Chiquito, pero grande. Ya saben a qué me refiero.
Uno de esos libros que no se pueden sólo LEER en voz alta, porque hace falta VER lo que está pasando en sus páginas, que por supuesto no es lo que el texto nos está contando…
Y esos, si me permiten, serán para mí siempre los mejores.

FIN

¿Cómo?
¿Que no les he contado casi nada del libro?
Mecachis… ¡pues van a tener que ir a buscarlo a una librería / biblioteca para leerlo!

El noi que nedava amb les piranyes

FITXA
=====
Títol: El noi que nedava amb les piranyes
Autor: David Almond
Il·lustrador: Oliver Jeffers
Edició: Bambú, 2016
Edat: a partir d'11 anys
Temàtica: circ, creixement personal


RESSENYA
=========
Estem davant d'un llibre que, primer de tot, crida l'atenció estèticament. Portada a color amb il·lustració i títol de l’inconfusible Oliver Jeffers. Fullejant el llibre atrauen les guardes, la cal·ligrafia dels títols dels capítols i els dibuixos a llapis, tot plegat fa despertar la curiositat per la història. I si, és una història entranyable, màgica i de creixement personal que et deixa amb un somriure i amb la certesa que tot va bé quan el cor de les persones és bo i honrat.

El llibre ens explica la vida de l'Stanley, un nen orfe que viu amb els seus tiets prop del port. El tiet es queda sense feina i l'Stan ha de deixar l'escola per posar-se a treballar amb ell. Però no en una feina qualsevol, el tiet té l'esbojarrada idea de convertir casa seva en una enllaunadora de peixos. Us ho podeu imaginar? L'Stan es passa el dia bullint sardines, verats i boquerons per enllaunar-los. Ell té ganes de ser un nen normal però és el que li toca viure!

La tieta és més comprensiva i el dia del seu aniversari li dóna festa. Fa temps que no té hores lliures i les aprofita visitant la fira ambulant que s'instal·la al poble. En una parada de pescar aneguets es queda bocabadat mirant uns peixets daurats. Des que els veu, els hi vol salvar la vida i fa tot el possible per guanyar-los. Ho aconsegueix i torna a casa ben content amb els nous amics. S’inicia una relació particular, sembla que, fins i tot, es poden comunicar. Tot canvia quan l'ambiciós tiet, en plena nit, enllauna els seus peixets daurats. La reacció de l’Stan és seguir el que li dicta la seva veu interior, torna a la fira i accepta treballar per l'amo de la parada dels aneguets.

Comença el viatge que li canvia la vida. Coneix als firaires i se sent benvingut i acollit. Panxo Pirelli és una llegenda amb els peixos i es fixa amb l’Stan, creu que és especial, que té un do i li ofereix que sigui el seu successor en l'espectacle de nadar amb piranyes. L'Stan se sent diferent, s'adona que les decisions que ha anat prenent l'han fet evolucionar i créixer. Sap q
ue té una relació especial amb els peixos, confia en ell mateix i es converteix en un artista mític i de llegenda que balla amb piranyes per les fires mundials.

Sorprèn positivament la manera d'escriure de David Almond, escriptor anglès que va ser guardonat pel Premi Hans Christian Andersen 2010 (Cada dos anys l'IBBY (International Board on Books for Young People) organitza aquest premi que en el món de la literatura infantil i juvenil és el reconeixement internacional més important). Almond fa partícip al lector, durant la lectura li fa més d'una pregunta, l'anima a somiar, l'incita a imaginar i, fins i tot, el deixa decidir. Al llarg del llibre regala missatges optimistes com "sigues valent" i "tots podem ser especials si ens hi posem" i obra la porta a inventar històries i imaginar com continua la vida dels personatges d'aquest llibre.