¿Qué es el amor?

FITXA
=====
Títol: ¿Qué es el amor?
Autor: Davide Cali
Il·lustrador: Anna Laura Cantone
Edició: Edelvives, 2012
Edat: de 5 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========

«Què és l’amor?», es pregunta l’Emma. Planteja la qüestió a la seva romàntica mare, al seu pare amant del futbol, a l’àvia pastissera, a l’avi, treballador d’una fàbrica de cotxes... I obté quatre respostes diferents. No hi ha manera d’aclarir-se! L’Emma sent que el cap li dóna voltes...

I no és ben bé això l’amor? Que el cap et doni voltes, que no entenguis res del que passa, que, que tot plegat acabi sent senzillament complicat o complicadament senzill? Segons l’IEC és la inclinació o afecció viva envers una persona o cosa... Home, senyors de l’IEC, i les reaccions químiques que es produeixen dins nostre? I el batibull de sentiments que et posseeix inexplicablement? I el desordre hormonal que et fa plorar i riure per qualsevol fotesa arribant, en ocasions, a fer-nos parar bojos?

Per sort, Davide Cali amb el seu peculiar estil posa sobre el paper aquest interrogant i investiga, a través de la petita protagonista aquest sentiment. L’Emma toparà amb respostes ben diverses amb les quals arribarà a unes conclusions ben curioses i divertides. Com sempre l’autor, aconsegueix que mitjançant el sentit de l’humor es puguin treballar sentiments, que en ocasions, no sabem gaire bé com enfocar amb els més petits.

D’altra banda, m’agradaria destacar el treball d’Anna Laura Cantone en la il•lustració d’aquest àlbum. Les il•lustracions d’aquesta jove italiana han trobat un públic molt fidel a Itàlia i Alemanya, per la originalitat de les seves històries i per la riquesa expressiva dels seus dibuixos, en els quals inclou i barreja diverses tècniques artístiques aconseguint uns resultats vistosos i llaminers.

Cali i Cantone formen un tàndem magnífic que ja va posar de manifest com de bé funcionaven plegats amb títols com Un papa a mida (Baula, 2005) o Vull una mare robot (Claret, 2007), amb aquesta tercera col•laboració deixen definitivament clar que, un àlbum que els reuneixi a tots dos, automàticament caldrà incorporar-lo a les nostres biblioteques, per qualitat, per bon humor i per il•lustració. ¿Qué es el amor? ja té un lloc a la meva.

Donde los árboles cantan

FITXA
=====
Títol: Donde los árboles cantan
Autor: Laura Gallego
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: SM, 2011
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: aventures, creixement personal, Edat Mitjana


RESSENYA
=========

Aquesta nova novel•la de la Laura Gallego tracta de la invasió d’uns bàrbars en un regne de reis i cavallers, Nortia, i de com aquesta invasió provoca un canvi important en la vida i el futur d’una donzella de la cort, la Viana. Ella n’és la protagonista. Gràcies a altres personatges, aconseguirà posar fi a tal situació de guerres i desgràcies d’una manera a vegades previsible però que no deixa de sorprendre. En la novel•la s’hi barregen realitats i fantasies, sobre tot, pel que fa al bosc “màgic”, un altre personatge important i clau de la història. I no falta la part romàntica, és clar. Aquesta és divertida i misteriosa, ja ho esbrinareu... Per cert, la relació entre la protagonista i Lobo, un cavaller desterrat que la instrueix en l’art de la supervivència, és un dels episodis que més m’ha agradat. L’autora ha sabut definir molt bé ambdós caràcters i m’ha provocat aquell somriure de mig costat, a conseqüència de l’humor quasi negre en el tracte d’ell vers ella.

Aquesta recomanació l’heu d’entendre des del punt de vista d’algú que s’estrena amb la Laura Gallego. Ja sabeu que és una escriptora força prolífica de novel•la juvenil i amb un públic jove i adult bastant fanàtic de les seves obres. Tinc pendents un munt de llibres d’ella i sempre me’ls recomanen. L’altre dia, però, em va caure a les mans aquest i vaig pensar, vinga, és hora de llegir aquesta autora. I quina sorpresa! A mi em va encantar, la veritat. El vaig pràcticament devorar. Des de la trilogia de l’Stieg Larsson que no em passava. Ja sabeu, allò d’aprofitar qualsevol moment i lloc més inversemblants per obrir la pàgina que toca i llegir, encara que només disposis de dos minuts. Tot i ser una història típica d’aventures cavalleresques ambientada en època medieval, la manera com està escrita, l’argument, els personatges, l’ambientació, els diàlegs, etc., et porten a endinsar-te fàcilment. Fins i tot el ritme és tan trepidant que sembla més un guió cinematogràfic que una novel•la.

He llegit vàries ressenyes d’aquest llibre i us haig de dir que hi ha opinions de tot tipus. Hi ha qui la troba “nyonya”, hi ha qui té pegues sobre algun personatge o sobre el final. Sí que és cert, i em sembla que gairebé tothom coincideix, que és una novel•la bona de llegir, no es fa feixuga, al contrari. I penso que aquest ritme tan dinàmic fa que la puguem llegir en qualsevol moment, no caldrà esperar l’arribada de les vacances. I tampoc caldrà buscar-li més coses de les que ofereix. Us recomano gaudir d’aquesta narrativa que envolta el món màgic junt amb el món medieval amb personatges que senten, que es superen, que estimen, que odien i que aprenen a viure. Una novel•la de creixement personal, a fi de comptes.

Flamboyant i Oniris a Al·lots

El dilluns 16 d'abril, just al mig de dues de les cites més importants de l'any pels llibres infantils i juvenils (el Món Llibre i Sant Jordi), vam poder gaudir de la companyia d'uns convidats molt especials a la llibreria.

Les editores de Flamboyant, l'Eva i la Patrícia, van compartir amb nosaltres les seves novetats de Sant Jordi, i ens van explicar alguns detalls sobre els llibres que han publicat (i fins i tot ens van avançar alguna cosa sobre projectes en els quals estan treballant de cara a la propera tardor).

I per altra banda, la companya de tertúlia Susana Peix ens va parlar de la novel·la juvenil que acaba de publicar i que l'ha mantingut ocupada a jornada completa des de fa gairebé dos anys. Es tracta d'Oniris, un llibre que parla sobre el món dels somnis i dels viatges astrals. Fins i tot vam poder veure la fotografia original que il·lustra la coberta del llibre perquè el seu autor, el Jordi Santacana, va escapar-se a fer-nos una visita.

Esperem poder-vos oferir aviat ressenyes de tots aquests llibres aquí mateix, al blog de les tertúlies!

Per Sant Jordi...

... passeu a veure'ns per la parada de Rambla Catalunya cantonada amb Consell de Cent o per la llibreria, que també estarà oberta.

[Clickeu aquí per ampliar]

Bon Sant Jordi a tothom!

Hola, doctor

FITXA
=====
Títol: Hola, doctor
Autor: Michaël Escoffier
Il•lustrador: Matthieu Maudet
Edició: Océano Traesía, 2011
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: visites al metge, humor


RESSENYA
========
Océano nos propone uno de esos álbumes que no son mudos, pero podrían serlo perfectamente. Y es que para entenderlo hay que mirar bien las ilustraciones.
Veamos: la sala de espera de una consulta médica. En la puerta, el doctor llama: “¡Siguiente!”. En la sala, esperan una oveja, un pato, un conejo, un lobo, un elefante y un cocodrilo. Entra a la consulta el cocodrilo, con dolor de muelas. El médico le extrae el palito de un caramelo (“Los palitos de los caramelos no se comen, ¡escúpelos!”). Volvemos a la sala de espera. Pero... ¡ep! Además de que el cocodrilo ya no está, ¡tampoco está el conejo!
Así, cada vez que un animal está listo con su consulta, quedan dos animales menos en la lista de espera. ¿Qué ha podido pasar con ellos? El misterio, por supuesto, queda desvelado al final del álbum.
Formato cuadrado y con hojas de cartón, colores llamativos, fondos lisos y sin distracción para que destaquen los personajes y diálogos dentro de bocadillos como si de un cómic se tratara (de hecho... se trata: solo que cada página es una viñeta). Un divertimento en el que solo los que estén más atentos se darán cuenta de lo que ha sucedido delante de sus propias narices.

En marxa!

FITXA
=====
Títol: En marxa!
Autor: Patricia Geis
Il·lustrador: Patricia Geis
Edició: Combel, 2012
Edat: de 5 a 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Que terriblement llargs poden fer-se els viatges amb nens, “Falta molt?”, “Tinc gana”, “Tinc set”, “M’avorreixo”, “Tinc pipi”, vaja tots els mals del món els ataquen quan ens trobem immersos en un viatge, a vegades, quan només fa una estoneta que hem iniciat la marxa, realment, pot esdevenir-se un autèntic infern.

És per això mateix que he celebrat i molt, la publicació d’un llibre que hauria de ser imprescindible a l’hora de sortir de viatge, amb més de 30 divertits jocs per no avorrir-se durant els trajectes en cotxe, en tren, en vaixell o en avió. Inclou paper especial, dos retoladors esborrables i 40 adhesius reutilitzables per jugar una vegada i una altra. El millor antídot contra la temuda pregunta: «Que falta gaire?»

L’editorial Combel ha publicat un títol perfecte per aquests moments, tenint cura de tots els detalls físics, estructura apaïsada que permet que dos infants o per què no un adult i un infant comparteixin els jocs que es plantegen a cada pàgina, que no són pocs, des de clàssics com el tres en ratlla, el connecta quatre, els vaixells, endevinar qui és qui a jocs de paraules amb enganxines i un munt de propostes interessants. Un llibre ideal per regalar, que agradarà molt als nens i agraireu molt els pares.

Iaia, vine amb mi!

FITXA
=====
Títol: Iaia, vine amb mi!
Autor: Mercè Viana Martínez
Il·lustrador: Cristina Duran
Edició: Tàndem Edicions, 2011
Col·lecció: La bicicleta groga
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: relacions familiars


RESSENYA
=========
Tàndem Edicions és una editorial de València amb molta personalitat i enfocada principalment cap a la literatura infantil i juvenil. Ha publicat aquesta deliciosa i profunda història sobre la relació d’una nena mexicana amb la seva àvia, amb la que viu des que la seva mare ha emigrat a Espanya. La complicitat entre les dues i l’estimació i respecte que es tenen són d’una tendresa extraordinària.

La Mercè Viana, escriptora valenciana de llarga trajectòria, ha escrit aquest text preciós i la Cristina Duran, també de València, l’ha acompanyat d’unes boniques il•lustracions amb molt de color i amb els trets característics de les seves imatges.

Es tracta d’un llibre que de ben segur ajuda a comprendre la realitat d’haver d’emigrar a un altre continent per guanyar-se la vida i el que significa viure segons uns altres costums i tradicions, lluny de la família. És càlid i amable, amb molt de sentiment.

¿Dónde están mis gafas?

FITXA
=====
Títol: ¿Dónde están mis gafas?
Autor: María Pascual
Il·lustrador: María Pascual
Edició: Thule, 2012
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: humor


RESSENYA
=========
Aquest petit àlbum és una joia. A més de passar-m’ho molt bé mirant-lo he après a observar cada pàgina amb deteniment i he descobert un munt de detalls amagats. El llibre no té text, tan sols amb el títol n’hi ha prou. Cada pàgina és una imatge que diu molt de la història. Un bon home a qui l’autora anomena Camilo Bolognato, un xic despistat, que busca les seves ulleres. No us diré on estan perquè ho haureu de descobrir vosaltres mateixos. Les buscarà pels llocs més inhòspits: la boca del seu gos, la peixera, la nevera... Si us agrada el detallisme, aquest és el vostre llibre. I, sobre tot, el detallisme més surrealista, perquè com poden haver anat a parar un mitjó i una agulla de cosir dins la boca d’un gos?

L’autora, la María Pacual, no l’heu de confondre amb la il•lustradora d’aquells reculls de contes clàssics tan característics, amb aquests rostres infantils tan arrodonits i ensucrats. No, aquesta il•lustradora és doctora en Belles Arts i co-directora de Pluviam, un estudi de disseny que treballa en il•lustració, multimèdia i en identitat corporativa.

Aquesta és la seva primera obra en solitari. Cal dir que li ha sortir d’allò més bé perquè m’ha entusiasmat aquest àlbum. Unes il•lustracions molt fresques, lliures d’enfarfegaments, amb tons dolços i un traç definit. Fins i tot l’aire caricaturesc dels personatges és agradable d’observar.

En definitiva, un llibre adreçat a tothom qui vulgui somriure durant una estoneta, petits i grans. Des d’aquí voldria animar aquesta il•lustradora a que ens meravelli amb més àlbums. Sabent que està treballant en altres projectes, espero que arribin aviat.

Si em deixeu recomanar-vos una pàgina, em quedo amb aquella en què el nostre protagonista ha d’esforçar-se per poder llegir un llibre ja que no s’hi veu del tot. La imatge d’ell allunyant el llibre i enfocant és genial. Suposo que he triat aquesta per defecte professional, ja em disculpareu.

Aquí us deixo una entrevista molt interessant que li van fer els del bloc “El Elefante lector”.

L'esquirol poruc de nit

FITXA
=====
Títol: L'esquirol poruc de nit
Autor: Mélanie Watt
Il·lustrador: Mélanie Watt
Edició: Castellnou edicions, 2011
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Vet aquí la història, a «glans» trets: No dormo MAI. Em fa massa por. Podria somiar fantasmes, dracs i monstres de piquets! Per això cada nit del món m’entretinc fent coses per no adormir-me. Però no dormir té efectes secundaris gravíssims, com ara l’esgotament total. Arribat en aquest punt, m’adono d’una cosa esgarrifosa: tots els meus somnis estan a punt de fer-se realitat! Sobreviuré a aquesta terrible experiència?

Tornem a trobar-nos amb l’entranyable personatge creat per Mélanie Watt, aquest esquirol poruc de mena, que quan no té por dels estranys, en té de la seva pròpia ombra. En aquest nou títol, ens parla de la seva por a la nit, als dracs, vampirs, fantasmes, unicorns i fins i tot els terrorífics monstres de piquets. El petit protagonista organitza un enginyós sistema per enfrontar-se als seus malsons, amb tot tipus de gadgets que, com no pot ser d’altra manera, fracassa estrepitosament, alhora que posa de manifest que les pors de l’esquirol provenen més de la seva imaginació que no pas del món real.

Un conte divertit amb il•lustracions que combinen la pàgina sencera, amb les vinyetes tipus còmics dotant la història d’un ritme i dinamisme que faciliten la lectura treballades amb una paleta acrílica de colors pastel que resulten molt dolces i agradables. Un títol a tenir molt en compte amb aquells nens i nenes que temen l’hora d’anar a dormir, aquest àlbum il•lustrat els pot ajudar a superar els seus malsons de la mateixa manera com ho fa l’Esquirol Poruc.

Us deixo l’enllaç a la web des de la qual podreu descarregar material divers per jugar amb els menuts com ara caretes, punts de llibre o adhesius i també fons d’escriptori que us permetran seguir jugant amb les històries d’aquest esquirol poruc.

La avellana

FITXA
=====
Títol: La avellana
Autor: Éric Battut
Il·lustrador: Éric Battut
Edició: Kókinos, 2011
Edat: de 2 a 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Després de El Secreto, Éric Battut torna amb aquest nou àlbum. El punt de partida, com en el primer llibre, és la trobada amb una cosa inesperada: ‘¡Oh! ¡Qué hermosa avellana!’ (¡Oh! ¡Qué hermosa manzana!, deia a El secreto el ratolí). L’acció en aquest àlbum és aconseguir la intenció del ratolí: ‘la romperé y me la comeré’. Però tot sol, el ratolí no pot, i haurà de demanar ajuda als animals amb qui es va trobant: sumant les seves forces (i el seu pes, ja que salten sobre l’avellana), aconsegueixen trencar-la, però es troben amb alguna cosa inesperada!

Un àlbum d’animals, encadenat, amb frases repetitives que conviden els més petits a repetir i repetir.
El final, però, trenca de cop el ritme... dins l’avellana hi viu un cuc blanc, i a tots els sap molt greu no haver pensat que hi podria ser! Per això decideixen portar-li cadascún un regal per disculpar-se, i junts, fan una festa.

A diferència del primer llibre, la tècnica d’il•lustració és diferent: enlloc de fer servir pintura (acrílic, potser) l’Éric Batut fa servir retoladors, i l’acabat és molt diferent, sobretot en les il•lustracions més minimalistes, en què la força del dibuix no és tanta com en l’anterior. Així i tot, és un àlbum que segur que encantarà als infants més petits.

Fede quiere ser pirata

FITXA
=====
Títol: Fede quiere ser pirata
Autor: Pablo Aranda
Il·lustrador: Esther Gómez Madrid
Edició: Anaya, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica:


II Premio de Literatura Infantil Ciudad de Málaga, 2011

RESSENYA
=========
Qui de nosaltres no ha volgut ser pirata! Tots; alguns de petits o joves; d’altres ho volem ser, encara, d’adults.

Fede és un nen de quasi 5 anys que vol ser pirata: dur tatuatges a la pell, navegar arreu del món en un vaixell molt gran (sempre de dia, doncs de nit té por) i tenir un lloro. Sap que ser pirata no és fàcil ja que cal complir amb una sèrie de requisits: no tenir mai temor, banyar-se sol i perdre una cama que s’haurà de substituir per una crossa de fusta. Aquest bell somni de rebel•lia i llibertat el comparteix amb la seva amiga íntima, Marga. Aquesta és la companya de classe de Fede i una nena decidida i amb les idees molt clares. La Marga està convençuda, a diferència d’en Fede, que per ser un pirata es pot ser una persona completa i no cal que et manqui res. Aquesta parella de personatges, estimables, es completa amb la figura de Sergio. I amb aquest tenim el trio perfecte. Sergio comença les classes a l’escola tard perquè ha patit un accident de cotxe i li han hagut d’amputar la cama. El nen té la seva discapacitat assumida i això li facilita les coses enormement. En Fede està convençut que per aquesta causa, en Sergio serà millor pirata que ell, i que per aquest motiu la Marga preferirà al noi nou. Al final, però, la història fa un gir i els tres personatges passen a ser molt amics. El contrapunt dels tres amics és la família de Fede. La seva germana Isa, més gran que ell, i que, tot i que se l’estima moltíssim, sempre que pot el fa enrabiar. Els pares; els responsables d’oferir un entorn d’estimació i seguretat als seus fills i els que reaccionen com poden davant les preguntes a les que els sotmet el Fede. Tots configuren un mosaic equilibradament esbojarrat de personatges, que esdevé finalment un quadre de composició quasi perfecte.

Amb aquesta obra, guanyadora del Premio de Literatura Infantil Ciudad de Malaga 2011, Pablo Aranda tracta temes com la importància de l’amistat, la imaginació i la família, presentant-los des del punt de vista del nen. Alhora de tractar el tema de la discapacitat, tema delicat i moltes vegades considerat tabú, s’hi enfronta de manera senzilla i directa, amb la normalitat que es pot esperar d’uns infants que reben la notícia, primer amb interès i curiositat, però que l’assumeixen ràpidament. És un relat divertit i tendre presentat amb un humor irònic, quasi negre, que encaixa molt bé amb l’edat i la manera de ser dels personatges. El Fede, de naturalesa molt curiosa, es comença a fer preguntes que resulten incòmodes de respondre pels adults. Preguntes que moltes vegades queden sense resposta i que el nen resol de manera enginyosa i intel•ligent. També m’agradaria destacar el ritme particular del llibre i el jocs de paraules constant, que es mantenen al llarg de tot el relat, sense decréixer en cap moment.

Si voleu més informació sobre aquest autor aquí us deixo una entrevista que li van fer Al programa Tesis de canal Sur. També podeu trobar i escoltar al blog d’Anaya infantil y juvenil una entrevista que li van fer al programa Menudo Castillo emès per Radio 21 en relació al llibre.

Pel que fa a les il•lustracions d’Esther Gómez Madrid  dir que des de la portada, en què s’estableix un joc entre la figura del nen i l’ombra de pirata que es projecta al darrere, fins a les il•lustracions de l’interior, totes resumeixen i completen molt bé cadascun dels episodis del llibre. Destacar també com, de manera juganera, el lloro esdevé un personatge més present al llarg de tot el llibre. Una marca d’identitat del bon pirata i l’emblema més desitjat pel Fede. L’au que recorre pàgines en blanc perseguint somnis, voleiant i fent l’ullet al lector. Una història divertida, commovedora i tendra que ens parla de grans valors i que a banda de deixar-nos amb un somriure als llavis ens ho farà passar d’allò més bé transformant-nos en pirates. Cal fer esment del llenguatge i els jocs de paraules que atorguen un ritme al llibre, ben propi, i adequat al sentit de l’humor amb què tot està narrat.

Pomelo y los contrarios

FITXA
=====
Títol: Pomelo y los contrarios
Autor: Ramona Badescu
Il·lustrador: Benjamin Chaud
Edició: Kókinos, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: contraris


RESSENYA
=========
Un cop més en Pomelo arriba amb les seves “elefantàstiques” aventures per fer-nos passar una bona estona, en aquesta ocasió, descobrint i coneixent contraris però no es fa de la manera habitual sinó... a la manera del Pomelo.

Una història divertida, dinàmica, sorprenent, original... que fuig dels clàssics i dels tòpics llibres de contraris... en Pomelo és diferent i això queda plasmat en aquesta obra en la que fins hi tot els termes que es contraposen també s’interpreten d’una manera única. Els conceptes que es presenten no són els més habituals i la manera en que es representen gràficament també és molt particular i el que converteix aquest llibre en una peça especial.

D’en Pomelo ja hem parlat altres vegades en aquest blog, (veure Pomelo crece) i jo, per ser just en el meu comentari, no em queda més remei que declarar-me “pomelista”. I és que es tracta d’un personatge que arriba, que transmet. En aquesta ocasió les situacions en les que apareix, de vegades divertides d’altres commovedores, fan d’en Pomelo un personatge únic que sempre aconsegueix dibuixar-nos un somriure a la cara.

Este soy yo

FITXA
=====
Títol: Este soy yo
Autor: Daniel Nesquens
Il•lustrador: Jesús Sotés
Edició: EGN, 2011
Edat: de 8 a 10 años
Temàtica:


RESSENYA
========
No voy a parar hasta que todos, TODOS, hayan leído al menos UN libro de Nesquens. Mira que tienen donde escoger, eh? Porque a este hombre, es que no se le acaban las historias! Quizá si tuviera que recomendarles uno, SOLO UNO de sus libros, no escogería Este soy yo, pero está claro que, empiecen por el que empiecen, si les gusta, si se ENGANCHAN, les pasará como a mí, que no paran de dar saltitos de alegría cada vez que les llega la noticia de que ha publicado un nuevo libro.

En Este soy yo, Nesquens se mete en la piel de Alejandro y en cada capítulo nos cuenta algún detalle sobre su vida, aunque algunas veces no sepamos si la de verdad o la que se imagina. Los episodios pueden leerse casi de manera autónoma, así que es un libro ideal para coger y dejar en cualquier momento, abrir al azar, y encontrarse con historias como una de mis favoritas, que además parece hacer referencia a algún que otro libro de Nesquens... Me tomo la libertad de dejarles con ella para que vean lo que se están perdiendo:

Mi vecino de arriba

Mi vecino de arriba es muy pesado. Mucho. Siempre que coincidimos en el ascensor me pregunta lo mismo: a qué piso voy.
Al quinto, le respondo.
Qué casualidad, yo voy al sexto, dice con esa voz que tiene de domador de leones.
Hace dos días volvimos a coincidir en el ascensor.
- Vaya, hay que ver cómo has credido – me dijo.
No supe qué contestar y me limité a afirmar con la cabeza.
- ¿A qué piso vas? – me preguntó.
Iba a contestar que al quinto cuando algo dentro de mí contestó:
- Al sexto.
- Qué casualidad – dijo –, yo voy al séptimo.

El Dr. W. en: el misterioso caso del sentido olvidado

FITXA
=====
Títol: El Dr. W. en: el misterioso caso del sentido olvidado
Autor: Magoproduction
Il·lustrador: Karina Letelier Oteiza
Edició: Blume, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: els sentits


RESSENYA
=========
És el primer llibre de la sèrie d’animació feta per Magoproduction, i que es pot veure a casa nostra al canal super 3.

La sèrie apropa diferents temes als infants d’una manera amena i intel•ligent. Ens pot agradar més o menys l’estil de la il•lustració, però compleix perfectament amb el seu objectiu i ja ha traspassat fronteres.
El llibre (del què es pot veure una part aquí), però, no resulta tan amè com la sèrie, ja que, gràficament no resol -segons la meva opinió- la distància entre la pantalla i el paper. Tot i que conté propostes interessants, sovint resulta massa fosc i confús, i el sentit de l’humor una mica forçat. És per això que us recomano molt més la sèrie. Això sí, pels fans de la sèrie, és un producte d’èxit assegurat!

Podeu veure què més fan la gent de Magoproduction als següents enllaços, trobareu coses ben interessants!
http://www.magoproduction.blogspot.com/
http://magoproduction.com/
http://ilustracion-kletelier.blogspot.com/

Els sis clauets màgics

FITXA
=====
Títol: Els sis clauets màgics
Autor: Miquel Albert Soler
Il·lustrador: Òscar Julve
Edició: Claret Kids, 2011
Edat: de 6 a 12 anys
Temàtica: divulgació de la vida de Louis Braille


RESSENYA
=========
Aquest llibre explica la vida de Louis Braille i de com va arribar a fer la troballa del sistema Braille de lectura i escriptura per a cecs.
D’entrada els llibres divulgatius compten amb la meva simpatia, però en aquest cas no el puc valorar gaire positivament ja que crec que ha estat una experiència fallida.
El llibre es divideix en dues parts: una primera, on explica com si fos un conte –es a dir, amb llicències pròpies del relat de ficció- la infància i les circumstàncies que van fer que el nen Louis Braille arribés a idear el sistema que duu el seu nom; i una segona part on s’explica la biografia del propi Braille.
Se suposa que la primera part és la que hauria de ser més lleugera i entretinguda pels menuts, perquè gràcies a recursos propis de la fantasia pot animar els fets reals que van envoltar la vida d’en Braille. Però no. Es fa força farregós de llegir.
Gairebé resulta més agradable la segona part (la biografia pura i dura del personatge) que no pas el conte ficcionat sobre aquest sistema de lectoescriptura per a cecs.
A més, personalment, trobo que hauria estat tot un detall que en un llibre d’aquestes característiques (dedicat a l’invent del Braille...) el relat hagués estat escrit també paral•lelament en el propi sistema Braille, vull dir puntejat. Perquè, de fet, hi ha alguns fragments escrits en Braille, però quan dic “escrits” vull dir “escrits visualment”, es a dir, amb tinta només. Cap puntejat ni cap relleu. De manera que els infants (cecs o no) deixen de tenir l’experiència “tàctil” de saber com és la lectura del sistema Braille.