El jardín de Hugo

FITXA
=====
Títol: El jardín de Hugo
Autor: Jen Wojtowicz
Il·lustrador: Steve Adams
Edició: Barcelona: Intermón Oxfam, 2006
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
"El jardín de Hugo" nos cuenta la historia de Hugo Florindón, un niño con una rara peculiaridad: las noches de luna llena, le crecen flores por todo el cuerpo. Su madre se las corta para que pueda ir al colegio, donde, a pesar de todo, los niños saben que Hugo y su familia son un tanto extraños. Digamos que Hugo no es el niño más popular de la clase. Un día aparece en el colegio, recién llegada de otra ciudad, Angelina. Ella también es especial: tiene una pierna ligeramente más corta que la otra, y no puede evitar andar cogeando.

A Hugo le gusta Angelina, y también las flores que siempre lleva detrás de la oreja. Y a Angelina, le llama la atención ese niño callado y reservado que siempre se sienta al final de la clase: Hugo. El baile de la escuela será la oportunidad de oro para que estos dos niños, ambos con sus peculiaridades, encuentren en el otro una persona con la que sentirse a gusto.

Una tierna historia de amistad y amor, acompañada por las bellas ilustraciones de Steve Adams.

(Sfer)

Eduardo, el niño más terrible del mundo

FITXA
=====
Títol: Eduardo, el niño más terrible del mundo
Autor: John Burningham
Il·lustrador: John Burningham
Edició: Vigo: Faktoria K de Libros, 2006
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
En esta historia, Eduardo pasa de ser el niño más terrible del mundo, a ser el niño más bueno del mundo. ¿Cómo? Pues un poco por culpa de los adultos, que unas veces exageramos los defectos y las malas acciones de los más pequeños y tendemos a penalizarlas en exceso, y otras nos olvidamos de ese dicho que reza “el fin no justifica los medios”.

Me explicaré. El principio del libro lo deja bien claro: Eduardo es un niño como otro cualquiera. Pero como le da patadas a las cosas, le dicen que es el niño más bruto del mundo; o cuando hace ruido, que es el más ruidoso del mundo; incluso por no ordenar su habitación se convierte en el niño más desordenado del mundo. En definitiva: Eduardo se convierte en el niño más terrible del mundo, porque todo lo hace mal. Pero un día, por casualidad, a raíz de algunas de sus travesuras, las cosas empiezan a dar resultados positivos. Quiere tirar un cubo de agua a un perro, y el dueño le agradece que lo haya limpiado; empuja a un niño en el colegio, y lo salva de una farola que estaba a punto de caerle en la cabeza.

Y así, si en la primera mitad del álbum había ido convirtiéndose en el niño más terrible del mundo, en la segunda mitad recupera la bondad y se convierte en el niño más bueno del mundo. Pero ni una cosa ni la otra son ciertas, y el mensaje del álbum acaba resultando un tanto confuso, y el autor parece haber perdido de vista su primera frase: que “Eduardo es un niño como otro cualquiera”.

(Sfer)

El león que no sabía escribir

FITXA
=====
Títol: El león que no sabía escribir
Autor: Martin Baltscheit
Il·lustrador: Martin Baltscheit
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2006 (http://www.loguezediciones.com)
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
El león, como bien dice el título, no sabía escribir. ¿Cómo iba entonces a comunicarse con la leona que vio un día leyendo un libro? A las damas, se les deben escribir cartas, pero él no sabía escribir. Así que alguien tendría que escribir la carta en su lugar. Pero ningún animal consigue escribir la carta que al león le gustaría enviarle a su enamorada: ni el mono, ni el hipopótamo, ni el escarabajo pelotero, ni la jirafa, ni el cocodrilo... “¡Noooo! ¡Yo nunca escribiría algo así!”, repite una y otra vez el león a cada carta que le leen sus colegas. Al final, todo resultará mucho más fácil de lo que el león había pensado, y será la misma leona la que enseñe al león escribir, empezando por la “A de Amor”.

Un álbum delicioso. Las ilustraciones tienen elementos cómicos y un toque caricaturesco en los personajes que atraerá tanto a niños como a adultos. Texto, ilustraciones y espacios en blanco se combinan a la perfección. Las repeticiones del león, escritas en tinta roja y con la tipografía cada vez más grande (hasta llegar a ocupar una lámina entera), refuerzan el sentido del texto, y las imágenes acompañan en todo momento. Y por último, no se pierdan las ilustraciones de los sellos que abren y cierran el álbum. Observarlos puede convertirse en un divertido juego para todos.

(Sfer)

La gatita Rosalinda

FITXA
=====
Títol: La gatita Rosalinda
Autor: Piotr Wilkon
Il·lustrador: Józef Wilkon
Edició: Vigo: Faktoría K de libros, 2006
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: acceptació de la diferència

RESSENYA
=========
Esta es la historia de una familia. Es una familia de gatos, aunque bien podrían ser elefantes, perros, peces o cualquier otro animal, porque están tan humanizados que, de gatos, tienen bien poco. Pero, como íbamos diciendo, es una familia de gatos. De gatos negros, lo cual es importante. Toda la familia, desde generaciones atrás, es de un pelaje negro como el carbón, que es el orgullo de la familia. Pero un día, Don Casimiro y Doña Carolina (papá y mamá gato) tienen descendencia, y cuál es su sorpresa cuando, de entre los cinco gatitos, hay una cuyo pelaje no es negro, sino rojo. ¡Una deshonra para la familia!

Desde ese momento, todo va de mal en peor. Los vecinos los miran mal, y para colmo Rosalinda, la gatita roja, no es nada convencional. Hace las cosas como le viene en gana y disgusta constantemente a sus padres. El colmo llega cuando, no solo juega y baila con los ratones, sino que además prefiere dormir con Punky, el perro, a hacerlo en casa con sus hermanos y hermanas. Es entonces cuando decide marcharse a vivir su propia vida, para disgusto de su madre y alivio de su padre, al que empezaban a salirle canas en su hermoso pelaje negro.

Pero la historia, como os podéis imaginar, tendrá un final feliz, con reencuentro final y una vuelta de tuerca muy apropiada para la historia. Un cuento, o casi una fábula, que parece más ir dirigida a padres poco tolerantes con la individualidad de sus hijos que a los hijos en sí. Claro que nunca es demasiado pronto para una lección de tolerancia, ¿no os parece?

(Sfer)

El viatge de les papallones

FITXA
=====
Títol: El viatge de les papallones
Autor: Paula Carbonell
Il·lustrador: Chené
Edició: OQO
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Un conte senzill, circular amb un missatge molt clar: si tu ajudes els altres, els altres també t’ajudaran. El cuc fa un viatge llarg del taronger cap al llimoner. Durant aquest viatge es troba amb molts animalets, el grill,el talladits, la marieta, la formiga, la puça i l’erugueta i com és simpàtic de debò els deixa pujar a les seves espatlles. Un cop han arribat se separen, però quan el cuc es posa a fer el seu niu es presenten tota mena de perills i gràcies a la seva amabilitat d’abans, els seus amics el salven. Passa el temps i una nit d’estels neixen dues papallones, una més petita, l’erugueta i una altra més gran el cuc i ballaran juntes per sempre.

Una il·lustració curada i imaginativa- sembla que tots els elements han estat tallats de cartró- fa d’aquesta història una petita obra d’art.

(Monika Klose)

Cuando deje de nevar

FITXA
=====
Títol: Cuando deje de nevar
Autor: Komako Sakaï
Il·lustrador: Komako Sakaï
Edició: Corimbo (http://www.corimbo.es)
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Per fi neva, però la llebre petita no pot sortir, fins que deixi de nevar.
LLavors ha d’esperar fins a la nit. Què bonica és la neu! Juga una bona estona amb la mare i amb la neu. Demà hi tornarà, com el pare que no ha pogut tornar a causa de la neu.
Una història senzilla amb unes il.lustracions tendres ens demostren la màgia i la fascinació de la neu.

El fet que el nen i la mare han de ser llebres, encara que viuen com humans m’ha molestat una mica.

(Monika Klose)

Tras la mirada del dragón

FITXA
=====
Títol: Tras la mirada del dragón
Autor: Alexia Sabatier
Il·lustrador: Xavier Besse
Edició: Edelvives, 2006
Edat: A partir de 6 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
L’estel de’n Xiao Li té forma de drac. Un dia, quan jugava fent-lo volar al vent, un cop d’aire se l’emporta de les seves mans fins els núvols, molt lluny. Davant la tristesa del seu fill, Da Li tracta d’animar-lo contant-li l’origen dels dracs. D’aquesta manera, ens assabentarem, junt amb el Xiao Li, de quins tipus de dracs hi han, de què representen i de quina és la raó de que sempre estiguin volant i mai s’aturin.

Tras la mirada del dragón” és un llibre ple de magnífiques il·lustracions que complementen tot el que, a primera vista, li pugui mancar al text. A més a més, integrades amb els dibuixos de Xavier Besse, podrem admirar petites obres d’art que es conserven al Museu Guímet d’Arts Asiàtiques de París.

(Enhac)

T'ho he dit 100 cops!

FITXA
=====
Títol: T'ho he dit 100 cops!
Autor: Gabriela Keselman
Il·lustrador: Claudia Ranucci
Edició: Editorial Planeta, 2006
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Quantes vegades se’ns ha oblidat alguna cosa i no som capaços de recordar-la, encara que la tinguem a la punta de la llengua? Això és el que li ha passat al Kif Kif, el peresós protagonista d’aquesta història. La seva mare li acaba de dir una cosa, però, no sap com, les paraules que sortien de la seva boca han anat per l’aire, s’han amuntegat, s’han embolicat, i abans d’arribar a les seves orelles, paf! Han explotat com si fossin bombolles de sabó. I ara té un problema, perquè no és capaç d’enrecordar-se d’allò que la mare li havia dit 100 cops.

Aquesta obra s’ha emportat el XXVI Premi Destino Infantil- Apel·les Mestres, al 2006 i és, sense dubtes, un llibre fantàstic per llegir amb els més petits de la casa i, al mateix temps, jugar amb les paraules: fent rodolins o simplement donant-les la volta cap a baix, com si fóssim peresosos passejant-nos entre les branques dels arbres.

(Enhac)

El nen gris

FITXA
=====
Títol: El nen gris
Autor: Lluís Farré
Il·lustrador: Gusti
Edició: La Galera i Círculo de Lectores, 2006
Edat: A partir de 6 anys
Temàtica: Sentiments

RESSENYA
=========
Des de que va néixer, en Martí Carmanyoles Canovelles, havia sigut diferent. No tenia el color de gamba assolellada dels Carmanyoles, ni tampoc el verd intens dels Canovelles. En Martí era gris. I no em refereixo només al color de la pell: en Martí era gris, fins i tot, en el seu tracte amb la resta de la gent. No li feia gràcia ni els acudits de’n Mistepita, el gripau que els ensenyava anglès, ni es sorprenia mai en els viatges que feia amb la seva mare. En Martí no veia la gràcia a res del que l’envoltava. Al menys, a res que no fos el seu hàmster Gustau rosegant llavors de gira-sol.

Aquest llibre ens mostra com, malgrat les aparences, qualsevol persona pot amagar sentiments a sota la pell. I, encara que algunes vegades els tenim tan endinsats que és difícil treure’ls a la superfície, sempre hi terminaran emergint.

Premi Hospital Sant Joan de Déu 2006.

(Enhac)

L'Alícia Patapam en els contes

FITXA
=====
Títol: L'Alícia Patapam en els contes
Autor: Gianni Rodari
Il·lustrador: Anna Laura Cantone
Edició: Barcelona: Lumen (Random House Mondadori), 2006
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Què podem fer un dia que plou i no fan res de bo a la tele? Llegir un llibre, és clar! Això és el que fa l’Alícia, que es mira la primera pàgina del llibre de contes il·lustrats amb un gran badall però que quan arriba a la tercera ja està tan ficada que... hi cau, dins el llibre! Primer, al conte de la Bella Dorment (d’on l’Aurora la fa fora per haver-la despertat), després, al de la Caputxeta Vermella (d’on l’Alícia ha de sortir cames ajudeu-me perquè no se la mengi el llop) i, finalment, al del Gat amb Botes (des d’on surt, finalment, al món real, per veure que ja ha sortir el sol i pot baixar al pati a jugar).

Un àlbum de gran format on llueixen amb llum pròpia les divertides il·lustracions de l’Anna Laura Cantone, especialment els seus personatges de nas gros i expressió sorpresa. Un llibre amb una temàtica a la que ja estem acostumats (nombrosos autors ho han tractat) però que suposa un joc de reconeixement del qual els infants no es cansen mai.

(sfer)

Osos de cuento

FITXA
=====
Títol: Osos de cuento
Autor: Antonio Ventura
Il·lustrador: Pablo Amargo
Edició: Madrid: SPR MSH, 2006 (http://www.spr-msh.com)
Edat: ¿?
Temàtica:

RESSENYA
=========
Es éste un libro extraño. Empezando por la impresión a dos tintas (negro y verde) de texto e ilustraciones y acabando por el contenido, no he acabado de saber ubicarlo.

En cuanto a contenido, se trata de un catálogo de diferentes tipos de osos. Primero, los osos reales (pardos, polares, Panda, hormigueros; osos de peluche y de juguete), y después, los osos de cuento. Seguidamente, vemos toda una serie de osos de cuento que, personalmente, supongo que pertenecen a diferentes cuentos, aunque de todos ellos solo conozco a uno (el oso que confundió la luna reflejada en el agua con un salmón). Curiosamente, los osos más famosos de la literatura infantil, los del cuento de Ricitos de Oro, no aparecen en este catálogo de osos literarios.

En cuanto a las ilustraciones, todas ellas ilustran el escueto texto que las acompaña, incluyendo además elementos que poco o nada tienen que ver con el mismo y que, suponemos, son aportaciones del ilustrador y su imaginario al texto con el que está trabajando.

Como decía... un libro extraño.

(sfer)

La Pip i el somni perdut

FITXA
=====
Títol: La Pip i el somni perdut
Autor: Thomas Docherty
Il·lustrador: Thomas Docherty
Edició: Barcelona: Barcanova, 2006 (http://www.barcanova.cat)
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica: Somnis

RESSENYA
=========
La Pip és una nena que, per anar a dormir, sempre es posa els seus mitjons grocs i negres perquè l’ajuden a recordar els somnis que té per les nits. Si no portés aquests mitjons, no podria pas recordar el que ha somniat! Això és el que li passa un dia: en despertar-se, se n’adona que ha perdut un dels seus mitjons, i el somni d’aquella nit. Llavors comença el seu periple a la recerca de les dues coses, el somni i el mitjó. Pel camí, anirà trobant tot de somnis perduts, però cap d’ells és el seu somni. Al final, trobarà el que buscava més a prop del que s’havia imaginat...

La Pip i el somni perdut és un àlbum de petit format molt ben estructurat. La primera meitat de l’àlbum la Pip ens explica alguns dels seus somnis (somnis preciosos, com aquell “en el qual queia molt a poc a poc”, o malsons, com quan va somniar que “nedava amb un peix molt lleig”).

Ens trobem llavors amb el punt d’inflexió de la pérdua del mitjó i l’inici de la cerca: segueix l’enumeració dels somnis perduts que es troba pel camí, i que es converteix en un veritable catàleg de somnis: el somni trist, el somni que sembla ben bé real, el somni que has d’esforçar-te molt per recordar, el somni recurrent, que somniem un cop i un altre.

Finalment, el segon punt d’inflexió que precedeix la conclusió de la història, i que ve marcat per una doble pàgina sense il·lustració (fins ara s’alternava el text a la pàgina de l’esquerra i la il·lustració a la de la dreta). Una sorprenent resolució que ens farà tirar enrere per tornar a mirar les il·lustracions prèvies i comprovar que l’autor no ens ha enganyat en cap moment.

Un llibre imaginatiu i ben resolt que, sense voler ser pedagògic, ajudarà els infants a entendre el sempre confús món dels somnis.

(sfer)