FITXA
=====
Títol: La bibliotecària de Bàssora: una història real de l'Iraq
Autor: Jeanette Winter
Il·lustrador: Jeanette Winter
Edició: Joventut 2007 (català i castellà)
Edat: de 5 a 8 anys
Temàtica: la guerra
Puntuació: 4 de 4
RESSENYA
=========
Aquest llibre m’ha arribat a l’ànima. I us podeu suposar perquè. Una servidora és bibliotecària, què us haig de dir doncs.
La història de l’Alia Muhammad Baker és real i sorprenent. Intentar salvar la col·lecció de la Biblioteca Central de Bàssora, en perill per la guerra d’Iraq, és tot un repte digne de ser reconegut. Perquè ella és dona en un país on el reconeixement no és fàcil.
El text és senzill i les il·lustracions amb colors vius i molt expressives. Els infants podran conèixer el valor d’aquesta dona, la injustícia de la guerra i també aprendran a apreciar la importància dels llibres, de la lectura, del coneixement i de la llibertat.
El hilo de la vida
FITXA
=====
Títol: El hilo de la vida
Autor: Davide Cali
Il·lustrador: Serge Bloch
Edició: Ediciones B, 2006
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: la vida
Puntuació: 4 de 4
RESSENYA
=========
La vida en un fil o un fil de vida. El que us agradi més. Aquest àlbum recorre la vida per aquells moments més emotius: la infancia, l’amor, l’arribada de la primavera, la mort. Tot s’explica d’una manera molt subtil i alhora encertada.
Poc text però suficient. La imatge ens diu moltes més coses i només cal seguir el fil de llana vermell que es converteix en allò necessari per a cada missatge. Sigueu curiosos, divertiu-vos i la tendresa d’aquest àlbum no us deixarà indiferents. Perquè el missatge és la vida mateixa, la de cadascú. La de tots nosaltres.
Un llibre per a tots, grans i petits, per tenir-lo en aquell lloc més estimat, el cor.
=====
Títol: El hilo de la vida
Autor: Davide Cali
Il·lustrador: Serge Bloch
Edició: Ediciones B, 2006
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: la vida
Puntuació: 4 de 4
RESSENYA
=========
La vida en un fil o un fil de vida. El que us agradi més. Aquest àlbum recorre la vida per aquells moments més emotius: la infancia, l’amor, l’arribada de la primavera, la mort. Tot s’explica d’una manera molt subtil i alhora encertada.
Poc text però suficient. La imatge ens diu moltes més coses i només cal seguir el fil de llana vermell que es converteix en allò necessari per a cada missatge. Sigueu curiosos, divertiu-vos i la tendresa d’aquest àlbum no us deixarà indiferents. Perquè el missatge és la vida mateixa, la de cadascú. La de tots nosaltres.
Un llibre per a tots, grans i petits, per tenir-lo en aquell lloc més estimat, el cor.
Etiquetes:
2007,
Esther Granados
La nit que Wendy va aprendre a volar
FITXA
=====
Títol: La nit que Wendy va aprendre a volar
Autor: Andreu Martín
Il·lustrador: -
Edició: Alzira: Bromera, 2007 (en castellà per Algar Ediciones)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4
RESSENYA
=========
Andreu Martín acaba de guanyar el Premi Bancaixa de Narrativa juvenil amb la que diria jo que és la primera novel·la policíaca juvenil protagonitzada per mossos d’esquadra.
Amb el rodatge de l’autor dins aquest gènere, Martín ha escrit una novel·la fresca, entretinguda, divertida i amb prou grapa per ser mereixadora d’aquest premi.
Una parella de mossos d’esquadra (que acaben de trencar la relació amorosa que mantenien entre ells) van en cotxe plegats quan reben l’avís d’un homicidi. Arribats a la casa on s’ha produït l’assassinat, la Wendy descobreix una pista al jardí i engega una investigació paral·lela a la del seu company, sense que aquest ho sàpiga.
El llibre doncs es mou entre les dues investigacions: la de la Wendy, emocionant, plena de perills, pistoles, baralles, salts al fons del mar i persecussions dins el metro i per als terrats. I la del mosso home, que ben perdut, interroga a possibles testimonis i només pensa en un possible ascens.
La nit que Wendy va aprendre a volar és una novel·la ideal per recomanar a lectors amb ganes de distreure’s sense grans maldecaps però també per a lectors amb poques ganes de llegir. I és que des de la primera pàgina no pots evitar de somriure.
=====
Títol: La nit que Wendy va aprendre a volar
Autor: Andreu Martín
Il·lustrador: -
Edició: Alzira: Bromera, 2007 (en castellà per Algar Ediciones)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4
RESSENYA
=========
Andreu Martín acaba de guanyar el Premi Bancaixa de Narrativa juvenil amb la que diria jo que és la primera novel·la policíaca juvenil protagonitzada per mossos d’esquadra.
Amb el rodatge de l’autor dins aquest gènere, Martín ha escrit una novel·la fresca, entretinguda, divertida i amb prou grapa per ser mereixadora d’aquest premi.
Una parella de mossos d’esquadra (que acaben de trencar la relació amorosa que mantenien entre ells) van en cotxe plegats quan reben l’avís d’un homicidi. Arribats a la casa on s’ha produït l’assassinat, la Wendy descobreix una pista al jardí i engega una investigació paral·lela a la del seu company, sense que aquest ho sàpiga.
El llibre doncs es mou entre les dues investigacions: la de la Wendy, emocionant, plena de perills, pistoles, baralles, salts al fons del mar i persecussions dins el metro i per als terrats. I la del mosso home, que ben perdut, interroga a possibles testimonis i només pensa en un possible ascens.
La nit que Wendy va aprendre a volar és una novel·la ideal per recomanar a lectors amb ganes de distreure’s sense grans maldecaps però també per a lectors amb poques ganes de llegir. I és que des de la primera pàgina no pots evitar de somriure.
Etiquetes:
2007,
Glòria Gorchs
Calvina
FITXA
=====
Títol: Calvina
Autor: Carlo Frabetti
Il·lustrador: -
Edició: Ediciones SM, 2007 (Premio Barco de Vapor 2007)
Edat: de 12 a 14 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4
RESSENYA
=========
Lucrecio el rata (también conocido como Luc el sigiloso) es un ladronzuelo que poco espera en la que se va a meter cuando entra a robar en el destartalado caserón. Para empezar, un niño totalmente calvo que se hace llamar Calvino le propone que se quede y actúe como su padre mientras su verdadero padre se encuentra fuera. Pero eso, solo para empezar... porque de ahí en adelante, el pobre Luc se encontrará con que nada es lo que parece: los niños se convierten en niñas, los muertos en vivos (y viceversa), y los lugares por mucho que parezcan una cosa, siempre acaban siendo más que solo eso.
Frabetti ha construído una trama en la que busca confundir al lector, provocar que poco a poco se cuestione todo lo que se le presenta en la novela, desde los personajes hasta los escenarios pasando por el propio lenguaje que utilizamos para comunicarnos.
Una novela inteligente que reflexiona sobre nuestra identidad, sobre el acto de la lectura (varios de los capítulos tienen lugar en la “biblioteca manicomio”), y sobre como lo que asumimos como verdad, visto desde una perspectiva diferente, puede ser mentira. Para ello, el autor recurre a un episodio final, el “epílogo prólogo” donde todo (absolutamente todo) quedará explicado. Para mi gusto, hubiera podido dejar algún cabo “mágico” suelto, dada la mágica atmósfera que reina a lo largo de toda la historia.
=====
Títol: Calvina
Autor: Carlo Frabetti
Il·lustrador: -
Edició: Ediciones SM, 2007 (Premio Barco de Vapor 2007)
Edat: de 12 a 14 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4
RESSENYA
=========
Lucrecio el rata (también conocido como Luc el sigiloso) es un ladronzuelo que poco espera en la que se va a meter cuando entra a robar en el destartalado caserón. Para empezar, un niño totalmente calvo que se hace llamar Calvino le propone que se quede y actúe como su padre mientras su verdadero padre se encuentra fuera. Pero eso, solo para empezar... porque de ahí en adelante, el pobre Luc se encontrará con que nada es lo que parece: los niños se convierten en niñas, los muertos en vivos (y viceversa), y los lugares por mucho que parezcan una cosa, siempre acaban siendo más que solo eso.
Frabetti ha construído una trama en la que busca confundir al lector, provocar que poco a poco se cuestione todo lo que se le presenta en la novela, desde los personajes hasta los escenarios pasando por el propio lenguaje que utilizamos para comunicarnos.
Una novela inteligente que reflexiona sobre nuestra identidad, sobre el acto de la lectura (varios de los capítulos tienen lugar en la “biblioteca manicomio”), y sobre como lo que asumimos como verdad, visto desde una perspectiva diferente, puede ser mentira. Para ello, el autor recurre a un episodio final, el “epílogo prólogo” donde todo (absolutamente todo) quedará explicado. Para mi gusto, hubiera podido dejar algún cabo “mágico” suelto, dada la mágica atmósfera que reina a lo largo de toda la historia.
La sonrisa de Daniela
FITXA
=====
Títol: La sonrisa de Daniela
Autor: Carmen Gil
Il·lustrador: Rebeca Luciani
Edició: Kalandraka Ediciones Andalucía, 2007
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4
RESSENYA
=========
La sonrisa de Daniela lo puede todo. Ella sale a la calle y sonríe, y su sonrisa hace sonreír a la hipopótama Roberta, que hasta entonces solo quería verse delgada y esbelta; y la sonrisa de Roberta hace sonreír al quisquilloso chimpancé Aniceto, que hasta entonces se sentía viejo y lleno de reuma; y la sonrisa de Aniceto hace sonreír a la elefanta Camila, que hasta entonces llevaba una vida gris y aburrida...
Así con toda una serie de animales (la única niña auténtica es Daniela) con preocupaciones muy humanas: la apariencia física, la edad, la relación con los mayores, el trabajo, el poder... todo se puede ver desde otro punto de vista si lo miramos con una sonrisa.
Una ración de optimismo acompañado de ilustraciones muy coloridas y detallistas, con originales encuadres y técnicas variadas.
=====
Títol: La sonrisa de Daniela
Autor: Carmen Gil
Il·lustrador: Rebeca Luciani
Edició: Kalandraka Ediciones Andalucía, 2007
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4
RESSENYA
=========
La sonrisa de Daniela lo puede todo. Ella sale a la calle y sonríe, y su sonrisa hace sonreír a la hipopótama Roberta, que hasta entonces solo quería verse delgada y esbelta; y la sonrisa de Roberta hace sonreír al quisquilloso chimpancé Aniceto, que hasta entonces se sentía viejo y lleno de reuma; y la sonrisa de Aniceto hace sonreír a la elefanta Camila, que hasta entonces llevaba una vida gris y aburrida...
Así con toda una serie de animales (la única niña auténtica es Daniela) con preocupaciones muy humanas: la apariencia física, la edad, la relación con los mayores, el trabajo, el poder... todo se puede ver desde otro punto de vista si lo miramos con una sonrisa.
Una ración de optimismo acompañado de ilustraciones muy coloridas y detallistas, con originales encuadres y técnicas variadas.
I doncs?
FITXA
=====
Títol: I doncs?
Autor: Kitty Crowther
Il·lustrador: Kitty Crowther
Edició: Sant Joan Despí: Corimbo, 2007
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: anar a dormir
Puntuació: 2 de 4
RESSENYA
=========
"I doncs, hi és?” “No, encara no”, és pràcticament tot el diàleg que es va repetint, amb petites variacions, en les diferents il·lustracions a doble pàgina d’aquest àlbum de petit format. Ho van preguntant els misteriosos personatges que van arribant a una mena d’habitació de jocs. Qui és, que esperen? No ho sabrem fins al final.
Si ens hi fixem, veurem com passa el temps i es va fent fosc, i l’esperat personatge arribarà un cop hagi
sortit la lluna. És un nen, i els que l’esperen són les seves joguines, per anar tots junts a dormir.
Un divertiment. Una proposta original i diferent que vol agafar desprevinguts els nens. Per treure’n profit, però, caldrà la mà d’un adult que hi faci de mediador.
=====
Títol: I doncs?
Autor: Kitty Crowther
Il·lustrador: Kitty Crowther
Edició: Sant Joan Despí: Corimbo, 2007
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: anar a dormir
Puntuació: 2 de 4
RESSENYA
=========
"I doncs, hi és?” “No, encara no”, és pràcticament tot el diàleg que es va repetint, amb petites variacions, en les diferents il·lustracions a doble pàgina d’aquest àlbum de petit format. Ho van preguntant els misteriosos personatges que van arribant a una mena d’habitació de jocs. Qui és, que esperen? No ho sabrem fins al final.
Si ens hi fixem, veurem com passa el temps i es va fent fosc, i l’esperat personatge arribarà un cop hagi
sortit la lluna. És un nen, i els que l’esperen són les seves joguines, per anar tots junts a dormir.
Un divertiment. Una proposta original i diferent que vol agafar desprevinguts els nens. Per treure’n profit, però, caldrà la mà d’un adult que hi faci de mediador.
El pato y la muerte
FITXA
=====
Títol: El pato y la muerte
Autor: Wolf Erlbruch
Il·lustrador: Wolf Erlbruch
Edició: Barbara Fiore, 2007
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: Acceptació de la mort
Puntuació: 4 de 4
RESSENYA
=========
Barbara Fiore se atreve nuevamente con un trabajo del siempre sorprendente Erlbruch, esta vez a cargo tanto del texto como de las ilustraciones.
Erlbruch reduce al mínimo los elementos, tanto textuales como ilustrativos, para explicar la historia. En este caso, la relación entre un pato y la muerte. Juntos reflexionarán, también de manera minimalista, cotidiana, sobre el significado de la muerte. Sobre qué sucede cuando uno muere. No hay grandes respuestas, pero preguntándonoslo llegaremos a aceptar que la muerte está ahí, y quizá le perdamos el miedo, aunque no lleguemos a comprenderla, como le sucede al pato de la historia.
Una propuesta bella, pero arriesgada. Un album para compartir y reflexionar sobre un tema que no debería ser tabú en la literatura infantil.
=====
Títol: El pato y la muerte
Autor: Wolf Erlbruch
Il·lustrador: Wolf Erlbruch
Edició: Barbara Fiore, 2007
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: Acceptació de la mort
Puntuació: 4 de 4
RESSENYA
=========
Barbara Fiore se atreve nuevamente con un trabajo del siempre sorprendente Erlbruch, esta vez a cargo tanto del texto como de las ilustraciones.
Erlbruch reduce al mínimo los elementos, tanto textuales como ilustrativos, para explicar la historia. En este caso, la relación entre un pato y la muerte. Juntos reflexionarán, también de manera minimalista, cotidiana, sobre el significado de la muerte. Sobre qué sucede cuando uno muere. No hay grandes respuestas, pero preguntándonoslo llegaremos a aceptar que la muerte está ahí, y quizá le perdamos el miedo, aunque no lleguemos a comprenderla, como le sucede al pato de la historia.
Una propuesta bella, pero arriesgada. Un album para compartir y reflexionar sobre un tema que no debería ser tabú en la literatura infantil.
Llibre per contar i comptar
FITXA
=====
Títol: Llibre per contar i comptar
Autor: Pep Bruno
Il·lustrador: Mariona Cabassa
Edició: Pontevedra: OQO, 2007
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4
RESSENYA
=========
Contem de l’1 fins al 12, i tornem enrere fins a l’1 una altra vegada, i mentre ho fem llegim les rimes absurdes i còmiques del Pep i busquem els elements que hi surten en les colorides i abigarrades il·lustracions de la Mariona. No és tan fàcil com sembla! Els elements es van afegint uns a sobre dels altres, canvien de tamany d’una il·lustració a la següent i unes vegades apareixen retallats mentre que en d’altres només n’esbrinem l’ombra.
Com en el cas de Dents, cues i tentacles, sí, és un llibre més per contar, però hi aporta un valor afegit.
=====
Títol: Llibre per contar i comptar
Autor: Pep Bruno
Il·lustrador: Mariona Cabassa
Edició: Pontevedra: OQO, 2007
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4
RESSENYA
=========
Contem de l’1 fins al 12, i tornem enrere fins a l’1 una altra vegada, i mentre ho fem llegim les rimes absurdes i còmiques del Pep i busquem els elements que hi surten en les colorides i abigarrades il·lustracions de la Mariona. No és tan fàcil com sembla! Els elements es van afegint uns a sobre dels altres, canvien de tamany d’una il·lustració a la següent i unes vegades apareixen retallats mentre que en d’altres només n’esbrinem l’ombra.
Com en el cas de Dents, cues i tentacles, sí, és un llibre més per contar, però hi aporta un valor afegit.
Juego de pistas en Volubilis
FITXA
=====
Títol: Juego de pistas en Volubilis
Autor: Max Ducos
Il·lustrador: Max Ducos
Edició: Kókinos, 2007
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4
RESSENYA
=========
Volubilis es la verdadera protagonista de esta historia, a pesar de no ser una persona, sino el lugar de la acción: una mansión de auténtico diseño. En esta mansión vive una niña que considera que su casa es “rara”. Un día descubrirá un cajón escondido en su escritorio, en el que se oculta una llave y la primera de las diez pistas en las que consiste el juego que da título al álbum. Cada una de las pistas la llevará a la siguiente, escondida en otro rincón de la casa. Así, de la mano de esta niña, recorreremos Villa Volubilis por todos sus rincones: el vestíbulo, la piscina, el baño, la cocina, el comedor, las escaleras, la biblioteca, etc. Al final, y como en los cuentos tradicionales al fondo del jardín, atravesando una pequeña puerta, la niña descubrirá el secreto de su casa, y así aprenderá a quererla.
La excusa del juego de pistas sirve al autor para mostrar a través de las ilustraciones una casa de auténtico diseño (atención a las obras de arte) donde se mezclan colores, formas y texturas. El texto, escrito en primera persona, utiliza un lenguaje rico y preciso, que parece desentonar con la edad de la narradora (“¡Es bien sencillo: la siguiente pista debe de estar en el frigorífico!” o “Intrigada, me precipité a recogerla pensando que podía ser la pista del comedor”). Quizá hubiera sido más apropiado utilizar un narrador en tercera persona.
=====
Títol: Juego de pistas en Volubilis
Autor: Max Ducos
Il·lustrador: Max Ducos
Edició: Kókinos, 2007
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4
RESSENYA
=========
Volubilis es la verdadera protagonista de esta historia, a pesar de no ser una persona, sino el lugar de la acción: una mansión de auténtico diseño. En esta mansión vive una niña que considera que su casa es “rara”. Un día descubrirá un cajón escondido en su escritorio, en el que se oculta una llave y la primera de las diez pistas en las que consiste el juego que da título al álbum. Cada una de las pistas la llevará a la siguiente, escondida en otro rincón de la casa. Así, de la mano de esta niña, recorreremos Villa Volubilis por todos sus rincones: el vestíbulo, la piscina, el baño, la cocina, el comedor, las escaleras, la biblioteca, etc. Al final, y como en los cuentos tradicionales al fondo del jardín, atravesando una pequeña puerta, la niña descubrirá el secreto de su casa, y así aprenderá a quererla.
La excusa del juego de pistas sirve al autor para mostrar a través de las ilustraciones una casa de auténtico diseño (atención a las obras de arte) donde se mezclan colores, formas y texturas. El texto, escrito en primera persona, utiliza un lenguaje rico y preciso, que parece desentonar con la edad de la narradora (“¡Es bien sencillo: la siguiente pista debe de estar en el frigorífico!” o “Intrigada, me precipité a recogerla pensando que podía ser la pista del comedor”). Quizá hubiera sido más apropiado utilizar un narrador en tercera persona.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)