Zona Zombi 9: Missió a Nova York

FITXA
=====
Títol:
Zona Zombi 9: Missió a Nova York
Autor: Peter Walker
Il·lustrador: Bié
Edició: Baula, 2014
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures esbojarrades, zombis, espies, humor


RESSENYA
=========
Éssers mutants, agents secrets, zombis, científics, traficants, criatures infernals, depredadors, mutants. I entremig de tant monstre i tanta fauna extravagant, un grup d’adolescents, la Colla AZ, nois i noies aparentment normals, que tenen habilitats extraordinàries. Són experts en el combat per a l’aniquilació d’aquests éssers monstruosos, amb l’objectiu de salvar la humanitat de l’extinció.

Divertida, vibrant, de lectura ràpida, plena de situacions delirants i amb uns diàlegs irònics i enginyosos. El capítol número 9 de les aventures de la Zona Zombi succeeix a la ciutat de Nova York. La narració arrenca amb to i acció cinematogràfics, i la trama enrevessada es desplega divertida a cop d’acudit i d’aparicions estel•lars de personatges absurds i estrafolaris.

Destaca a nivell estètic el joc de canvi de tipografies. És present al llarg de tota la novel•la. Estratègia de l’impacte visual, intermitent i constant, per captar l’atenció dels lectors, nens i nenes ‘zapping’, que tenen una mirada molt ràpida, però poc profunda i de poc anàlisi.

En aquest cas, una estratègia coherent amb una història que es construeix a l’estil de la sèrie d’animació L’inspector Gadget: sorpreses il•limitades; personatges surrealistes; i un ritme narratiu vertiginós. Pur entreteniment, efectiu pel foment de la lectura, sense cap pretensió educativa ni per a la reflexió.

El nen perfecte

FITXA
=====
Títol: El nen perfecte
Autors: Àlex González i Bernat Cormand
Il·lustrador: Bernat Cormand
Edició: SD edicions
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Pocs llibres et deixen una empremta que hi segueixes pensant dies i dies i que fins i tot tens ganes d'ensenyar-los als amics. Per mi un llibre m'ha de produir alguna emoció i aquest és el cas del que tenim entre mans.

És una història que desprèn delicadesa per totes bandes, per l'argument i la manera de presentar-lo, per la subtilesa gràfica de les expressions del protagonista, la manera de moure's dins les planes del llibre...

En aquest àlbum tot està endreçat per reforçar la idea del nen perfecte: la plana de la dreta presenta la història i a l'esquerra hi trobem el text amb un rellotge. Aquest nen es mou dins d'una decoració molt clàssica de paper estampat, pianos, vaixella clàssica, gerros de porcellana i ell mateix també va ben pentinat i planxat, fins i tot porta corbata. La imatge del nen perfecte que fa tot el que voldria qualsevol pare: passejar el gos, fer els deures, parar la taula, tocar el piano, llegir...

Tot molt endreçat per contrastar amb el cop d'efecte final, un secret que amaga. És un fet que sorprèn que et fa qüestionar la teva posició davant d'un tema encara lluny de ser acceptat per la societat. Interessant el que està plantejant l'autor, et posa en l'interrogant de pensar quina relació té aquest fet amb la perfecció que t'ha presentat. Sembla que et qüestioni, segueix sent perfecte?

I tot això condensat en tres minuts de lectura de text i imatge, felicitats als autors per aquesta meravella que estaríem hores analitzant.

Subasta extraordinaria en el museo de todo lo perdido

FITXA
=====
Títol: Subasta extraordinaria en el museo de todo lo perdido
Autor: Gracia Iglesias
Il·lustrador: Susana Rosique
Edició: La Guarida, 2014
Edat: a partir de 6 años
Temàtica:


RESSENYA
=========
Historia divertida que utiliza texto lírico para mostrarnos el catálogo de una subasta extraordinaria con todo lo que nos podamos imaginar y hasta lo que no: un cuento a medias, una nube, un domador, un pensamiento, un suspiro y un botón…

Cada lote –con su explicación- tiene su precio de salida y transmite una sensación. Para el lote número 7 “Tiempo para jugar” el precio de salida es “Un reloj parado”. Para el lote número 13 “Una sombra independiente” el precio de salida es “Un buen baño de luz”.

Las ilustraciones acumulan elementos de valor simbólico, los del catálogo y lo que sucede a su alrededor, historias de manos humanas y hasta de algún monstruo.

Cuento delicioso para leer de una vez, y repasar a ratitos imaginando nuevos significados.

Tío Budo

FITXA
=====
Títol: Tío Budo
Autor: Víctor Coyote
Il·lustrador: Víctor Coyote
Edició: Logroño: Fulgencio Pimentel, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: família


RESSENYA
=========
Tío Budo és una obra irreverent i poc classificable, entre la novel•la gràfica i l’àlbum il•lustrat tradicional. Escrita i il•lustrada per Víctor Coyote (1958), pseudònim de Víctor Aparicio, prolífic músic i artista multidisciplinar que va iniciar la seva carrera com a component del grup “Los Coyotes” a la movida madrilenya dels anys vuitanta, i que també ha conreat disciplines artístiques tan variades com la pintura mural, el còmic i, darrerament, l’àlbum il•lustrat.

Ens trobem davant d’un títol pensat també per a adults i més específicament per a tiets solters. Editat per Fulgencio Pimentel, dins la col•lecció Fulgencio Pimentel e hijos, que es defineix a la web com a: ”Libros para leer al chaval sin quedarse dormido antes que él”. I a la contraportada del llibre afegeix: “¿Será possible que estemos frente a la primera saga infantil dirigida exclusivamente a sobrinos de todas las edades?”.

Tío Budo és un divertiment que ens recorda els antics TBO. Una història d’humor àcid, on el tiet solter i barbut, Budo, compra un elefant de peluix per als seus estimats nebots, Toncho i Gatina. La història és complica quan Budo regala l’elefant a dues nenes gitanes i, per substituir-lo, decideix teixir un nou elefant amb la pròpia barba... El llibre es complementa amb el “Manual del perfecto tío”, vinyetes de consells per a tiets moderns, impagables.

Com la resta de les obres de Fulgencio Pimentel, aquest és un àlbum que cuida l’edició en tots els detalls i que ens recorda als àlbums per a infants editats durant les dècades dels 60 i 70, tant pel tipus d’il•lustracions com per la qualitat del paper o el disseny gràfic, sense deixar de ser actual. Divertit i recomanable.

El único e incomparable Iván

FITXA
=====
Títol: El único e incomparable Iván
Autor: Katherine Applegate
Il·lustrador: Patricia Castelao
Edició: Océano Gran Travesía (2013)
Edat: 7 a 99 años
Temàtica: realidad-ficción


RESSENYA
=========
El único e incomparable Iván es un relato contado desde la perspectiva de un goril•la de espalda plateada que fue separado de su família y del lugar donde nació y vivió para ser confinado a vivir en un lugar reducido, durante 27 años, en el Gran Circo a la salida del Centro Comercial.

Iván comparte su estancia en jaulas adyacentes con Stella, una hembra elefante herida, y un perro llamado Bob.

Marck, el dueño del circo, contesta al teléfono indicando la posición del Centro Comercial y el horario de visitas: su interés es únicamente el dinero.

A lo largo del relato, Iván describe sus dominios, el recinto en el que vive, de cristal, cemento y metal oxidado, y desde el que observa a los humanos ir de un sitio a otro. Julia, la hija del hombre que limpia el centro comercial, le proporciona lápices para dibuixar y hojas de papel. Cuando Iván pinta, se olvida de donde está. Sus dibujos se venden bien, y Marck se aprovecha de su talento cuando se da cuenta de que los dibujos de Iván le proporcionan un dinero extra.

Por supuesto, el mayor deseo de Iván es escapar junto con algunos de sus compañeros. Veremos como esta aventura se desarrolla a lo largo del relato.

La autora se ha inspirado en la historia real de un goril•la que vive en el Zoológico de Atlanta, al que fue trasladado junto con otros animales en 1994.

Se trata de una historia con una narrativa sencilla y profunda, con toques de humor, y unos personajes que llegan al corazón. Es un libro para pensar, resaltar y enseñar valores, entre ellos la amistad, la lealtad, y denunciar la crueldad de algunos seres humanos hacia los animales, hecho que deja un sentimiento profundo en el lector.

Una lectura sencilla y hermosa.

Els bons veïns

FITXA
=====
Títol: Els bons veïns
Autor: Yun-Jeong Choi
Il·lustrador: Seok-Wun Choi
Edició: Editorial Joventut, juliol 2014
Edat: a partir de 6 años
Temàtica: introducción a las fracciones, matemàtica, amistad, compartir


RESSENYA
=========
El hilo conductor de esta historia de Yun-Jeong Choi es un mono, un oso, su amistad… y los números. Mono y Oso viven cerca y se reparten el trabajo en el huerto. El invierno está por empezar y los dos amigos comparten la misma preocupación ¿tendremos suficiente comida para nuestras familias para pasar el invierno?

Como dos buenos amigos Mono y Oso dividen el huerto entre los dos. Oso termina primero de sembrar su parte y divide la mitad de Mono otra vez en dos para ayudarlo con la suya. Y así Mono y Oso comparten y dividen el pan, el maíz … y los sacos de ese fruto extraño que no conocían pero –como dice Oso- asados están buenísimos.

Las ilustraciones de Seok-Wun Choi muestran cómo Oso y Mono lo comparten todo. El libro incluye una nota con ejemplos de cómo dividir las cosas en partes iguales, ya sea un pan, una tarta o un rollo de arroz; no importa que haya que dividirlo entre dos o entre tres.

Dos familias amigas y la cosecha de unos frutos extraños: un sencillo punto de partida para explorar la amistad y un poco de mates.

Un libro donde dividir, por una vez, nos hará mejores…¡y nos dará ganas de comer!

Kalimán en Jericó

FITXA
=====
Títol: Kalimán en Jericó
Autor: Àngel Burgas
Il·lustrador: -
Edició: Bambú, 2014
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us recomano una proposta per joves i grans, la història d’un grup de nens i joves als quals la vida els ho ha posat molt difícil, un relat sobre la superació i la capacitat dels humans de reinventar-se.

Vaig arribar a Medellín buscant l’Adrián i vaig conèixer en Nahum, l’Hernán Darío, en Jonathan, en Víctor Manuel, en Fernando, en Juan Esteban, en Rubén Darío, en Wilinton, en Douglas, en José Daniel, l’Ángel Antonio, en Julio i en Fabio. A Barcelona jo sóc en Santiago, però aquí, a la Fundación Faro de Jericó, sóc Kalimán, l’heroi que escolta les històries reals d’uns nois ferits, maltractats, desterrats de la bona vida. No es pot esborrar allò viscut, i aprendre a caminar de nou no és tasca senzilla. Però els pelaos de Faro també són Kalimanes, han abandonat el carrer, les drogues i el malviure per a començar a mirar cap al futur amb esperança.

El 2011 l’Àngel va viatjar a Medellín gràcies a la Fundación Taller de Letras de Jordi Sierra i Fabra, allà va conèixer els responsables de Faro Jericó, un centre de reinserció per a pelaos, nens i joves menors d’edat que malviuen al carrer, en un món fosc de delinqüència, drogues, violència i addiccions, en una realitat corprenedora. L’experiència viscuda allà va ser inoblidable, bonica i alhora trista, l’Àngel ens la desgrana amb tendresa en aquestes pàgines que esdevenen una lectura agredolça i necessària.

«Aquel grupo de niños y jóvenes representaban la victoria de la luz sobre la oscuridad, la esperanza del futuro tres un pasado de dolor y miseria. Faro era el limbo de los niños.»

L’autor dóna veu a un grup de nens i nois que relaten les seves vivències personals amb punyent sinceritat, obrint-nos els ulls a una realitat cruel, i és que en Santiago arriba a Faro buscant l’Adrián, un nen castigat injustament per la vida, però allà s’adona, que el noi és només un de tants, a Faro les històries com la seva són la trista quotidianitat. Les experiències narrades en primera persona impacten al lector que topa amb una realitat difícil d’entendre per un jove d’aquí.

«La Fundación no era una escuela o sí, recapacitó Fabio, pero no una escuela de libretas, pizarras y lecciones, sino una escuela de la vida.»

L’Àngel Burgas escriu des de fa anys, té en el seu haver una extensa bibliografia, amb una bona colla de títols recomanables, d’entre els que m’agradaria destacar Noel et busca (La Galera, 2012). Tot i que ha treballat amb diferents registres, el gènere juvenil és on més ha treballat. Sap com escriure per arribar a aquest públic, però alhora també a l’adult, aquest títol encaixaria dins el que ara es coneix com a novel•la crossover, és a dir, títols aptes tant per públic juvenil com adult.

A Kalimán en Jericó trobem moments divertits i entranyables com ara quan el Santiago narra històries catalanes de por als nois, o com els residents de Faro riuen amb ganes escoltant la sonoritat de les paraules pronunciades en diverses llengües. De fet crec que aquest llibre és una proposta que els professors de secundària haurien de tenir molt en compte, ja que partint de la narració d’una magnífica història, poden treballar-se eixos diversos com la llengua, la drogodependència, la desigualtat, la solidaritat, etc.

Una petita menció a la il•lustració de la coberta que s’estén fins la contra, obra de David de las Heras, és una bella imatge molt poètica que s’addiu a la perfecció amb la novel•la. L’Àngel assegura que entre moltes altres coses, li agrada la gent solidària i altruista, la gent autèntica, honesta i conseqüent, després de llegir aquest llibre penso que descriuria l’autor amb aquestes mateixes paraules i no em sorprèn que algun dels pelaos el veiés amb capa i turbant com un autèntic Kalimán.

Ana y Froga vol. 2: ¿Qué hacemos ahora?

FITXA
=====
Títol: Ana y Froga vol. 2: ¿Qué hacemos ahora?
Autor: Anouk Ricard
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Blackie Books, 2014
Edat:
Temàtica: còmic, amistat, humor


RESSENYA
=========
Aquesta tardor estem d’enhorabona!! L’editorial Blackie Books ens porta el segon volum de les divertides aventures d’Ana i Froga. Després de ¿Quieres un chicle?, que el gener de 2013 inaugurava la col•lecció infantil Blackie Little Books, ara ens arriba ¿Què hacemos ahora?

Anouk Ricard ha creat un univers particular i original en el qual l’Ana i els seus amics es mouen amb total llibertat. Una proposta perfecta per introduir als més petits en el món del còmic de la mà de: Froga, la granota bromista; Quique, el gat entremaliat i sarcàstic; Bubú, el gos saberut; i Cristóbal, el cuc rosa.

Aquest volum està format per una col•lecció de set històries curtes: El concurso, Tenis, El muñeco de nieve, La foto, El primo, La película i El lago. En elles, descobrirem les habilitats de l’Ana com a intrèpida fotògrafa; coneixerem al Jonathan, el cosí insolent del Quique; riurem amb les habilitats ballarines de la Froga i el Cristóbal; i ens divertirem amb la passió del Bubú pel tenis d’alt nivell. Petites aventures quotidianes que faran les delícies de nens i grans.
Amb només quatre pàgines per historieta, Anouk Ricard és capaç d’articular unes trames divertides, entranyables i gamberres. Cada historieta compta amb un colofó a doble pàgina que complementa, matisa o amplia l’argument amb una il•lustració lliure, prescindint de les vinyetes. Amb un to innocent i un humor intel•ligent, l’autora ens parla de l’amistat incondicional tenyida també, com és natural, de malentesos, pulles i retrets.

A nivell plàstic, Ricard es caracteritza per un dibuix fresc de línia fina. Fa ús de colors bàsics, saturats i intensos, que són emfatitzats pel blanc del paper, el qual té un paper actiu dins la il•lustració. El dibuix i el color estan acompanyats per una tipografia clara i infantil que és ideal per a primers lectors.

La sèrie d’Ana i Froga va començar a publicar-se a França l’any 2004, primer com a tira còmica en la revista Capsule Cosmique i després en format llibre. La bona acollida per part del públic i la crítica es tradueixen en tres nominacions al Festival d’Angoulême. Actualment, la col•lecció compta amb cinc volums publicats, per tant, tenim Ana i Froga per estona!

El oso en el parque de juegos

FITXA
=====
Títol: El oso en el parque de juegos
Autor: Dolf Verroen
Il·lustrador: Wolf Erlbruch
Edició: Lóguez, 2014

Edat: de 6 en endavant
Temàtica: convivència


RESSENYA
=========
Imagineu-vos un ós gran i corpulent. I ara imagineu-vos que tot el que té de gran i corpulent també ho té de ximple i egoista. Ja us ho heu imaginat? Doncs aleshores ja teniu part de l’argument d’aquest conte de Dolf Verroen.
Tot comença quan aquest ós passa per davant d’un parc infantil. Allà veu als nens i nenes jugant-hi, i pensa: “Jo també vull!”, i sense rumiar-s’ho gaire (...que és el que sols passar quan la mida del cervellet és inversament proporcional a la mida de la musculatura) i fent ús de la força bruta, l’ós entra al parc i es gronxa, es tira pel tobogan, es llença a la font... passant per damunt de tothom.
Això sí, quan l’ós arriba al balancí, se n’adona que necessita algú a l’altra banda que li faci de contrapès. Els infants l’ajuden pujant-hi però, tot d’una, baixen de cop i tots alhora. I l’ós cau al terra donant-se una gran patacada. Després venen els retrets i les explicacions “Que si culpa teva! Que si meva!...” i al final resulta que l’ós només volia jugar amb els nens, però que no sabia relacionar-se amb ells d’una altra manera que no fos “a lo bruto”. Aleshores li expliquen que hi ha altres maneres de fer amics... i aconsegueixen llimar les seves diferències.
Però el conte no s’acaba aquí, perquè aleshores apareixen els pares, mares, avis i àvies dels menuts que venen a recollir-los, i tots aquests adults s’esgarrifen en veure els seus petitons jugant amb aquella bèstia salvatge. Per sort, abans que un avi –que, segons conta, va ser soldat i tenia un fusell a casa seva reservat per a ocasions com aquesta...- en faci alguna de grossa, els nens els hi expliquen que ara l’ós és amic seu, que ja ha aprés a no fer servir la força per aconseguir el que vol i que poden jugar tots plegats per passar-ho bé.
Bé, fins aquí el resum de l’argument d’aquest conte.
Ara, però, també voldria comentar la forma. Ja que si bé l’argument i la temàtica és interessant (mai sobren contes que parlin de convivència i tolerància...) a mi no m’ha agradat com està resolt aquest conte.
D’una banda, el final el veig una mica forçat i no em lliga amb el ritme del relat en conjunt.
Penseu que durant NOU planes explica fil per randa tot el que fa l’ós al parc en cadascuna de les atraccions (que si ara puja al gronxador, ara a la font, ara a les barres...) i després, en DUES úniques planes, explica d’una tacada “el perquè de tot plegat”: perquè l’ós fa el que fa, com és que finalment es perdonen, com es fan amics, a què juguen després tots junts, que és el que passa quan venen els adults, com s’esgarrifen, com tenen idees peregrines com anar a buscar un fusell i acabar amb l’animal...
Mare meva! Quin estrès en el dos últims fulls!!!...
A mi, el ritme inicial del conte em feia preveure una altra tempo de resolució.
Per això, tot i que sempre està bé poder comptar amb contes que tenen bones intencions -com és el cas d’aquest- no li puc posar més de dues estrelles per com el finalitza.

La peculiar història de l’Ava Lavender

FITXA
=====
Títol:
La peculiar història de l’Ava Lavender
Autor: Leslye Walton
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2014
Edat: A partir de 14 anys
Temàtica: romàntica, realisme màgic


RESSENYA
=========
Per més que l’Ava Lavender desitgi ser com la resta de noies, no ho és pas. Des del moment del seu naixement, un dia de març del 1944, que ha estat considerada diferent per gairebé tothom. I és que l’Ava va néixer amb ales d’ocell. Aquest fet marcarà la seva existència i la dels que l’envolten. Alguns hi sentiran rebuig; d’altres, arribaran a venerar-la.

Però, si l’Ava Lavender té una història peculiar a explicar-nos en aquesta novel•la, no és precisament la seva. O no només la seva. Les pàgines d’aquest llibre li permeten aprofundir en els records familiars i rememorar la vida de la seva àvia, l’Emilienne, i de la seva mare, la Viviane; dues dones singulars també a la seva manera.

En la seva primera novel•la, l’autora Leslye Walton barreja fets històrics i realisme màgic per presentar-nos tres generacions de dones marcades per l’amor. Cadascuna d’elles s’hi entrega, el pateix i se’n protegeix com millor sap fer-ho; les seves decisions tindran repercussions no només en les seves vides, sinó també en les de la resta de la família.

Walton inicia la seva història a començaments del segle XX, amb el viatge d’una petita Emilienne des de la seva França natal fins a Nova York i, anys més tard, a Seattle. A través d’aquesta dona emprenedora i de l’evolució de la família, l’autora repassa alguns dels esdeveniments històrics més importants del segle passat tot descrivint la vida quotidiana de cada època. A més d’explicar les vivències d’aquestes tres dones carismàtiques, introdueix pinzellades de la vida dels personatges amb qui es van creuant les protagonistes per demostrar-nos que, en el fons, tothom amaga algun secret que el fa especial.

Cruïlla ha classificat La història de l’Ava Lavender com a crossover, però potser s’apropa més al públic adult que al juvenil. Si en voleu conèixer més detalls, aquí us deixem el booktrailer de la novel•la en anglès o podeu llegir aquesta entrevista a Leslye Walton.

El libro de los colores / Colors

FITXA
=====

Títol: El libro de los colores
Autor: Sophie Benini Pietromarchi
Il•lustrador: Sophie Benini Pietromarchi
Edició: Thule
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica: arte, pintura, color, propuestas prácticas.


Títol: Colors
Autor: Hervé Tullet
Il•lustrador: Hervé Tullet
Edició: Cruïlla
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: arte, pintura, color, propuestas prácticas.


RESSENYA
========
¿Será que no me gustan los libros de colores?
Digo yo. No sé. Es que con ambos tengo problemas… aunque por diferentes motivos que os voy a intentar explicar.

El libro de los colores es un libro contundente (144 p.). Casi una enciclopedia del color. Además de los conceptos básicos (colores primarios, cómo combinarlos, el uso del blanco y el negro, colores fríos vs. cálidos, los complementarios, etc…), el libro incluye apartados con cuentos donde cada uno de los colores son protagonistas, láminas con objetos ordenados por colores, recuerdos despertados por colores determinados… y además, un sinfín de propuestas prácticas para experimentar con el color, que saltan más allá de la caja de pinturas para invadir la realidad que nos rodea: objetos y recuerdos, pero también palabras y fotografías, sabores, maneras de organizar, recopilar y guardar…
Bueno, ahora que lo pienso, igual no está tan mal. Pero sigo teniendo dos problemas:

1) La manera en la que está organizada la información en el libro. Me ha descolocado mucho que la información más básica o técnica sobre el color esté a mitad de libro. No al principio (que creo que sería lo lógico), ni al final (que podría considerarse como que la autora ha decidido centrarse antes en lo sugerente que en lo puramente técnico). No: está ahí en medio.

2) El estilo del texto. Sí… a pesar de ser un libro con un componente muy visual, también pretende ser literario, pero no ha conseguido, para mi gusto, el tono apropiado. A mis oídos suena pretendidamente lírico, sin conseguir ser sincero. Les dejo el inicio del libro para que puedan valorar a qué me refiero:

“¿De qué trata mi libro de los colores? Preferiría responder coloreando plácidamente más que con palabras. He manchado esta gran página en blanco con tinta azul, pero lo ideal hubiera sido no poner una sola palabra. El color habla por sí mismo mejor que las palabras. Puedes sentir los colores, hablan directamente a nuestro corazón.”

Repetir la palabra “palabra” tres veces en un solo párrafo no es, acaso, abusar de las palabras, cuando lo que está defendiendo precisamente es que le gustaría no necesitarlas?

Es por estos dos motivos que creo que el libro puede ser útil en manos de mediadores (maestros, padres, bibliotecarios que quieran llevar a cabo algún taller alrededor del color, monitores de campamentos…), que pueden disfrutarlo junto con los niños, o incluso extraer las ideas que les sean útiles obviando la fuente original (esto no sé si es muy políticamente correcto, pero ahí lo dejo).

Colors podríamos decir que es la “segunda parte” de aquel libro que tanto nos gustó, titulado Un libro.

Y si existe el dicho ese de que segundas partes nunca fueron buenas por algo será, a pesar de las múltiples excepciones que seguro que todos conocemos.

(Será, de nuevo, que estoy demasiado exigente? Ya saben ustedes que esto del arte de la reseña es tirando a peliagudo. Seguro que se fían de mi criterio?)

Tullet recurre al mismo recurso “táctil” y de interacción física con el libro que ya usó en Un libro. De hecho, recurre exactamente a los mismos recursos: agitarlo, frotar manchas de color, etc… Quizás el único que no recuerdo haber visto en Un libro es el de juntar dos páginas, cada una con una mancha de color en ella (porque sí, claro… el libro está ilustrado con manchas de azul, rojo y amarillo que los niños deben combinar para conseguir verdes, lilas, naranjas, etc…) para conseguir el color secundario correspondiente.

Funciona el recurso también en Colors?
Perfectamente.
Pero… la sorpresa que nos provocó a todos Un libro… ha conseguido generarla de nuevo?
Ni por asomo.
La magia se ha evaporado.

No me malinterpreten. Sigue tratándose de una manera original, lúdica, divertida (y que no mancha!!) de acercar el conocimiento más básico sobre los colores a los más pequeños (así como Un libro podía llegar a arrancar sonrisas a adolescentes e incluso adultos – juguetones – este no creo que esté recomendado para mayores de seis años). Pero está visto que el efecto sorpresa que provoca esta interacción con el libro que nos propone Tullet no dura más de un libro, y si tengo que escoger uno de los dos, sin duda me quedo con Un libro.

Porque libros sobre los colores hay muchos, pero libros que sean puro juego y diversión, sin más agenda ni voluntad educativa detrás, de esos no hay tantos… y tenemos que cuidarlos.

Ojalá pudiera formular un deseo

FITXA
=====
Títol: Ojalá pudiera formular un deseo
Autor: Jimmy Liao
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: Els desitjos



RESSENYA
=========

“Si los deseos fueran estrellas,

el universo siempre brillaria.

Por suerte, los deseos son invisibles como el aire que respiramos.

Si no, tanta luz nos cegaria.”

Jimmy Liao (1958) és un dels grans autors actuals de Literatura Infantil i Juvenil més personals, i també l’autor asiàtic actual més conegut. Els seus àlbums s’adrecen a infants però, com tota gran obra, també la gaudim els adults. L’autor, -que va començar com a il•lustrador fa vint anys-, després que una leucèmia el fes abandonar la feina en el món de la publicitat, ja fa deu anys que escriu i il•lustra els seus propis àlbums. Fins a dia d’avui, Jimmy Liao ha publicat 17 llibres que han estat traduïts a molts idiomes, alguns d’ells adaptats al cinema. En aquest camp, destaca el curt "El pez que sonreía", a partir de l’àlbum del mateix títol, premiat al Festival de cinema de Berlin l’any 2006.

Els àlbums de Liao són d’un format més petit de l’habitual i inclouen més text. Aquest fet, al meu parer, és un inconvenient per a gaudir d’imatges i textos tan bells. El món de Liao és delicat, pura poesia, on imatge i text formen un tot. Els àlbums són editats a Espanya per l’exquisida editorial Bárbara Fiore-, on Liao a cada àlbum aborda un sol tema, simple, a partir de les emocions que transmet les il•lustracions i el text. Exemples són, l’àlbum El sonido de los colores, basat en una poesia de Rainer M. Rilke sobre la ceguesa, o La noche estrellada sobre la solitud dels infants.

A Ojalá pudiera formular un deseo, un nen solitari troba un objecte amb aspecte de tetera prop del mar que la imaginació de l’infant transforma en una làmpada dels desitjos. Hi troba la companyia que li manca, i al final del dia, ja no s’hi vol separar.

A partir d’aquí s’inicia un relat, que combina il•lustracions en color amb blanc i negre, on l’infant reflexiona sobre el significat de cada desig: ”El deseo de Jack podria cumplirse. Desea que, si se le cae la cara de vergüenza, nadie se dé cuenta. Lo malo es que, cada vez que le ocurre, alguien lo ve.” El nostre protagonista, Aladí, com en el conte de l’Aladí i la làmpada meravellosa, va enfilant pensaments tan bonics com: “Si los deseos fueran mariposas, el cielo se cubriria de espléndidos colores. Por suerte, los deseos son invisibles como el aire que respiramos; si no, entre tantas mariposas y orugas, acabarían con toda la vegetación”.

Al final de la història, el nostre petit protagonista desperta del seu particular somni i torna a la realitat “desearía que la tetera no tuviera que ser una lámpara mágica”. Una obra per llegir i rellegir.

Todo patas arriba

FITXA
=====
Títol: Todo patas arriba
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Viviana Bilotti
Edició: La Guarida, 2014
Edat: a partir de 6 años


RESSENYA
=========
El cuento de Pablo Albo y Viviana Bilotti Todo patas arriba es “un no parar”.

Nos hacen resbalar por la historia, página tras página, ilustración tras ilustración, hasta llegar al final para volver al principio después de pasar un buen rato.

El cuento empieza como un bonito final: el beso de dos enamorados. Esta será la chispa que hace saltar las emociones de los tranquilos habitantes de su pueblo anaranjado.

En una segunda lectura apetece detenerse en las imágenes a toda página, como si el libro fuera un continuo desplegable donde se entrecruzan y divierten las personas, las palomas, los gatos, los perros y las gallinas de la historia.

Provoca mirar con descaro a través de las ventanitas dibujadas y averiguar qué hay dentro.

Imprescindible comparar la primera y la última página, acción que surge de la curiosidad después de leer las ultimas palabras del cuento:

“…pero, no.
Ya nada era como antes.”

Els Gulins

FITXA
=====
Títol: Els Gulins
Autor: Luis Amavisca
Il·lustrador: Noemí Villamuza
Edició: Nubeocho, 2014
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: ecologia, sostenibilitat, contaminació, amistat


RESSENYA
=========
El planeta Gala es troba en perill de desaparèixer. La contaminació i la deixadesa dels seus habitants, els Gulins, pot ser nefasta. Només dos petits personatges trobaran una solució dràstica i efectiva. Com a mínim durant un temps.

Si pensàvem que la ciència ficció era difícil de transmetre als més petits, amb aquest àlbum ho tindrem fàcil. Uns personatges sorprenents amb diferències amb els humans però molt iguals en qüestió d’actitud. Petits extraterrestres del tot originals que actuen de manera molt més humana fins i tot que molts de nosaltres.

Un àlbum ideal que transmet amb molta gràcia la defensa pel medi ambient i per la sostenibilitat. Cuidar el nostre planeta és feina de tots. I les petites accions valen molt.

Amb humor i imaginació, el text proposa un lèxic nou combinant diferents significats i grafies. El sentit comú facilitarà la comprensió i provocarà més d’un somriure. L’autor, Luis Amavisca, és un artista polifacètic que a més de dedicar-se a crear instal•lacions artístiques, també fa meravelloses fotografies i escriu contes. D’ell són també El lapicero mágico, La princesa Li i Creador de sueños, tots editats per Nubeocho.

Les il•lustracions de la ja reconeguda Noemí Villamuza, que s’estrena a Nubeocho, són una alegria per a la vista. La seva tècnica a llapis, perfeccionada pel color digital, és impactant i exitosa. Unes imatges a plena pàgina molt ben sincronitzades amb el text. Cada personatge té la seva idiosincràsia i originalitat. Noemí sap reflectir perfectament els detalls importants de tots ells.

En definitiva, un conte molt recomanable. Transmetre aquests valors entorn la cura del nostre planeta pot ser divertit si ho sabem fer, com la història que us recomanem.

Dibujo de una ciudad

FITXA
=====
Títol: Dibujo de una ciudad
Autor: Tejubehan (Teju)
Il·lustrador: Tejubehan
Edició: Thule, 2014
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: altres realitats


RESSENYA
=========
En aquest àlbum autobiogràfic de Tejubehan, no sols ens parla de la seva vida, sobretot ens la il•lustra. Perquè Teju, per damunt de tot, és una artista de la ploma i el paper. Una artista que creix com a persona quan dibuixa la seva vida, punt a punt, línia a línia... tot en rigorós negre sobre blanc. Ben bé com si fos un tatuatge (d’aquells de henna), però que en comptes d’estar fet sobre la pròpia pell, està fet sobre els fulls d’aquest llibre tan diferent i fora dels cànons més comercials.

Comença el relat quan Teju era una nena que vivia al camp. Ens parla de la vida allà: a que es dedicava la seva família, com n’eren de pobres, i com acceptaven -i es sotmetien- a la tirania que el fet de pertànyer a una casta determinada els hi havia assignat.

Tot i aquesta acceptació de la pobresa, Teju també desitja. I no desitja pas diners ni grans propietats... desitja una vida diferent, una vida que li permeti veure passar el món, l’humil dia a dia, davant els seus ulls.

El punt d’inflexió a la seva vida ve quan Teju, amb 13 anys d’edat, se’n va a viure a la ciutat (concretament al límit de la ciutat –un límit tant en sentit físic com figurat-). Tres anys després, el seu pare i la seva mare acorden que ja es hora que en Teju es casi. I en aquesta ocasió Teju té sort, ja que el seu marit resulta ser un bon home, en Ganeshbhai, que la convida a obrir els seus horitzons i a desenvolupar-se com a artista. En un primer moment, ambdós es guanyen la vida cantant als déus pels carrers, però poc després (i arrel d’un encontre amb l’artista Haku Sha) comencen a guanyar-se la vida dibuixant. Però Ganesh veu que en Teju té un talent natural pel dibuix, i fent gala d’una gran generositat (especialment si tenim en compte el món del qual provenen, tan limitat per les dones...) la anima a fer de la il•lustració la seva vida. I des d’aleshores en Teju dibuixa. Dibuixa la vida, dibuixa el que veu i fins i tot dibuixa allò que s’imagina. Perquè el fet de dibuixar no sols l’ajuda a guanyar-se la vida, també omple el seu cor i l’ajuda a realitzar-se com a persona i com a artista en aquest món.

Manual del buen paseante

FITXA
=====
Títol: Manual del buen paseante
Autor: Raimon Juventeny
Il•lustrador: Raimon Juventeny
Edició: Faktoría K de Libros
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica: pasear, calma, observación.


RESSENYA
========
En suaves tonos ocres, muy apropiados para la estación en la que nos encontramos (si me leen en verano o primavera, NO: es otoño!), transcurre desde la mañana hasta la noche el paseo del protagonista de este manual del buen paseante.

El subtítulo de este librito de formato cuadrado y pequeño nos da más pistas sobre qué encontraremos en su interior: “descripción en veinte puntos”. Y más todavía nos dice el prólogo de Carl Honoré (y el hecho de que sea él y no otro quien prologa este librito – para quienes no lo conozcan, es uno de los defensores públicos de la filosofía “slow” – también dice mucho):

Este libro no es un manual en el sentido tradicional de la palabra: no nos ofrece consejos, ejercicios o casos prácticos. Todo lo contrario: Raimon Juventeny nos brinda un amable recordatorio de que el paseo puede ser mucho más que colocar un pie delante del otro para trasladarnos del punto A al punto B.

Así pues, del punto 1 (“El buen paseante sale a pasear cuando le apetece”) al punto 20 (“El buen paseante siempre duerme bien”) se sucede una lista de observaciones sobre qué hace, cómo se comporta, qué observa, y cómo se relaciona con su entorno, de manera especialmente sensorial (los olores, los colores, las formas, los sonidos…) un buen paseante.

A destacar, además de la filosofía que transmite el texto (la pausa, la observación, la despreocupación, el hedonismo), lo apropiado de las ilustraciones. Con muy pocos elementos, los justos, y sin grandes dosis de virtuosismo, consigue plasmar la idea que el texto nos propone con su frase en una ilustración que muestra, sugiere, aclara y ejemplifica el texto.

Y si todavía no les he convencido, qué tal esto?: el libro está registrado con una licencia Creative Commons en la modalidad de reconocimiento-no comercial-sino obras derivadas. Así que pueden compartirlo sin miedo a la ilegalidad. Un aliciente más para, de hecho, comprarlo y regalarlo. ¡Bravo!

La merienda del bosque / Concert de piano

FITXA
=====
Títol: La merienda del bosque
Autor: Akiko Miyakoshi
Il·lustrador: Akiko Miyakoshi
Edició: Barcelona: Océano, 2013
Edat: a partir de 5 anys

FITXA
=====
Títol: Concert de piano
Autor: Akiko Miyakoshi
Il·lustrador: Akiko Miyakoshi
Edició: Barcelona: Ekaré, 2013
Edat: a partir de 5 anys



RESSENYA
=========
Dos àlbums il•lustrats deliciosos per a descobrir la jove autora japonesa Akiko Miyakoshi (1982). La lectura d’un et porta a descobrir l’altre i viceversa, perquè ambdós captiven d’igual manera i et deixen amb ganes de més. De moment, només podem gaudir d’aquesta excel•lent parella, però en seguirem la pista perquè aquesta autora és una veritable troballa!!

Miyakoshi ens regala dues històries carregades de fantasia i emoció continguda. La Kiko i la Momo són les protagonistes de La merienda en el bosque i Concert de piano, respectivament. La imaginació és el recurs que utilitzen per a fer front a situacions que esdevenen un repte per a elles: la Kiko perduda en el bosc i la Momo davant el seu primer concert de piano. La imaginació com a eina per a superar la por o la incertesa, i convertir a les nostres protagonistes en petites heroïnes quotidianes.

La merienda en el bosque 
Gran Premi per a Llibres Il•lustats de l’Associació de Llibres Escolars de Japó.
La Kiko s’endinsa en el bosc nevat, blanc i silenciós, seguint les petjades del seu pare que ha oblidat endur-se un pastís per a l’àvia. En la llunyania, la Kiko veu dibuixar-se la silueta del pare i el segueix, però s’entrebanca i ella i el seu pastís cauen a terra. Quina és la seva sorpresa quan vegi que no ha estat seguint al seu pare... sinó a un ós amb gavardina!! La Kiko és descoberta i convidada a un berenar molt especial, el berenar en el bosc que reuneix a una veritable assemblea d’animals molt ben avinguts. En un acte de generositat, s’ofereixen a reemplaçar el pastís malmès de la Kiko i acompanyar-la tots junts fins a casa l’àvia a manera d’alegre comparsa. Quan l’àvia obre la porta la Kiko està sola, tots els seus nous amics han desaparegut. Somni o realitat? Això ho deixem a gust del lector.
L’aventura de la Kiko ens fa pensar, sens dubte, en la Caputxeta vermella, però Miyakoshi revisa el conte clàssic per a oferir-nos un resultat nou i sorprenent. L’autora vesteix a la Kiko amb un bufó gorret vermell que fa conjunt amb una faldilleta també vermella. Amb aquests detalls, Miyakoshi ens pica l’ullet.

Concert de piano
La Momo, tota engalanada amb un bonic vestit vermell, té el seu primer concert de piano i està d’allò més nerviosa. Mentre espera el seu torn per a sortir a l’escenari, una veueta li xiuxiueja que tot anirà bé. És una ratolina que la convida a veure la seva pròpia funció. A través d’una petita porta, com Alícia al País de les Meravelles, la Momo accedeix a una platea plena de ratolins que contemplen un espectacle fascinant amb mags, equilibristes i ballarines. La ratolina ha de cantar, però està nerviosa... La Momo s’ofereix a acompanyar-la al piano. La sorpresa vindrà quan la Momo acabi de tocar i el silenci regni a la sala, la màgia està servida.
Miyakoshi ens ofereix un bon recurs per a plantejar la por escènica que poden experimentar els més petits. La Momo serà un exemple molt encoratjador.

Aquestes boniques històries estan il•lustrades amb un gust exquisit. El treball a llapis, la gamma de grisos i el gramatge del paper fan destacar els tocs puntuals de color que esquitxen les pàgines dels l’àlbums, sobretot el vermell dels vestits de la Kiko i la Momo, que esdevenen veritables focus d’atenció i contrast.

Las aventuras de la bruja Fritanga

FITXA
=====
Títol: Las aventuras de la bruja Fritanga
Autor: Xan López Domínguez
Il·lustrador: Xan López Domínguez
Edició: Edelvives, 2014
Edat: 9 anys
Temàtica: mons màgics, mags, encanteris, amistat


RESSENYA
=========
Las aventuras de la bruja Fritanga és un viatge al món dels mags i de les bruixes. La societat està dividida en un dues categories socials: els Mags Inferiors i els Mags Superiors. La bruixa Fritanga, que pertany a una de les subcategories més inferiors de la classe dels Mags Inferiors, gaudeix, però, d’un estatus de mediadora que li permet entrar als castells dels Mags Superiors.

Fritanga és la protagonista d’una història d’amistat i generositat en què la bruixeta vola arreu cercant la solució al problema del seu amic, el mag Renglong. El mag es fa a sí mateix un conjur per convertir-se en un tipus alt i atractiu, per agradar a l’acròbata Zaqueu Zara de qui està completament enamorat. Però el conjur el converteix en un gegant i l’acròbata l’ignora completament. Fritanga decideix ajudar-lo a recuperar la grandària normal. Visita els Mags Superiors en busca d’una solució i desfer el conjur.

Escrita i il•lustrada per Xan López Domínguez, la història tot just es presenta com la porta d’entrada a un món fantàstic que s’insinua complex, i en què s’hi intueixen petites i complexes trames de relacions entre els mags, les bruixes i els animals que hi conviuen, sense aprofundir-hi.

Escrita amb un estil directe i ric en detalls, els personatges, polidament definits, commouen i entendreixen. Argumentalment, la història avança lleugera cap a un final bonic però obert, que pot no satisfer a tots els lectors.

Les il•lustracions de l’autor embelleixen la història. Aporten riquesa visual i omplen el conte de llum, màgia i color.

L'ou de l'eriçó

FITXA
=====
Títol: L'ou de l'eriçó
Autor: Nozomi Takahashi
Il·lustrador: Nozomi Takahashi
Edició: Tramuntana
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: aprenentatge, esforç, perseverança, tardor
Puntuació:


RESSENYA
=========
Ha arribat la tardor i la mare ànega està covant els ous mentre espera l’arribada dels seus aneguets. El petit eriçó s’entendreix davant la imatge i agafa el ferm propòsit de trobar un ou per covar i cuidar tan bé com ho fa ella. Trobarà l’eriçó allò que busca?

Nozomi Takahashi ens presenta una història senzilla i dolça que ens parla de la perseverança d’un petit eriçó per a aconseguir el seu somni. L’eriçó es commou davant l’actitud maternal de l’ànega i això li crea el desig d’imitar-la.

Les grans il•lustracions contrastades sobre un fons blanc i amb el verd del bosc com a color predominant fan d’aquest àlbum una bona manera d’introduir els mes petits en l’ambient tardorenc.

Així mateix l’ innocència del petit eriçó de ben segur captivarà els menuts que coneixen bé quina és la diferència... entre un ou i una castanya!

Dímelo con los ojos

FITXA
=====
Títol: Dímelo con los ojos
Autor: Alfredo Gómez Cerdá
Il·lustrador: -
Edició: SM, 2014
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us recomano una lectura preciosa, un títol perfecte per enganxar els joves a la lectura o per recuperar aquells que se n’han allunyat, una trama emotiva que arriba al cor.

La Berta i la Laia acaben de fer divuit anys i tenen un projecte: recórrer Europa en l’Inter-Rail. Abans, però, la Berta ha d’aconseguir baixar de pes i només coneix una forma de fer-ho: vomitar després de cada àpat. La Laia intenta convèncer-la que és una bogeria, que és la seva salut el que està en perill. I després estan els diners: per viatjar necessiten alguns diners. Però quan ambdues aconsegueixen la feina de monitores en un campament de nois autistes, les prioritats canvien. Allà aprendran a mirar més enllà d’elles mateixes, a veure a través d’uns altres ulls.

En ocasions m’arriben llibres a les mans que em fan preguntar-me: “com és possible que encara hi hagi joves que asseguren que no els agrada llegir?” la única resposta que se m’acut és que no han tingut la sort de creuar-se amb algun títol com el que avui us recomano, doncs aquesta és, sense cap mena de dubte, una d’aquelles històries capaç d’enganxar als lectors. I què la diferencia de tantes altres propostes? Doncs per una banda tenim el tema al voltant del qual gira la història; tot i que, aparentment pugui semblar que ens parlarà sobre el trastorn de la bulímia, aquest no és l’eix central, tot i que té certa rellevància. El veritable centre és un altre trastorn: l’autisme, una visió realista i corprenedora d’aquesta patologia. D’altra banda tenim l’autoria, Alfredo Gómez Cerdà és un dels noms de referència quan parlem de literatura juvenil, ha publicat més de vuitanta llibres per totes les edats i de temàtica diversa creant en conjunt, una riquíssima bibliografia en la que us convido a capbussar-vos.

«La realidad es que no estoy gorda –razonó-.

Pero existe otra realidad dentro de mi cabeza que me dice que sí lo estoy.

No puedo entenderlo. Y mi realidad es más fuerte.»

Com deia, tot i que la bulímia no és la trama principal, Gómez Cerdá descriu amb mestria l’experiència d’una noia que cau en aquesta infame malaltia, narra amb gran precisió moments en que la Berta s’obliga a expulsar del seu cos el menjar aconseguint que el lector empatitzi amb ella i senti una certa sensació d’angoixa per la noia, així mateix denuncia l’existència de webs malaltisses que conviden a les noies a seguir maltractant-se rebutjant una imatge absolutament distorsionada del seu cos i perseguint una visió esperpèntica del concepte de bellesa.

Però el que a mi m’ha arribat al cor d’aquesta historia, és la transformació, en positiu, que experimenta la Berta al campament on es fa càrrec de dos nois autistes. La relació que estableix amb ells, oblidant-se de frivolitats per centrar-se en el que realment importa la porta a viure una experiència enriquidora amb la qual madurarà i, el lector s’emocionarà.

Malauradament l’autor està decidit a deixar d’escriure, sí, sí, jo també ho vaig lamentar en l’ànima, però bé, ens dóna una treva, diu que seguirà fent-ho fins als 137 anys, de manera que encara ens queden uns quants anys per gaudir-lo! ;-)

Llegeix ara el primer capítol

Un palacio de cristal

FITXA
=====
Títol: Un palacio de cristal
Autor: Cornelia Funke
Il·lustrador: Cornelia Funke
Edició: Siruela
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: para conocer un poco más de Madrid


RESSENYA
=========
El arquitecto Ricardo Velázquez Bosco nos explica una historia de amor ambientada en su época de estudiante (1867). Nos adentra en un mundo de hambre y frío. En el único sitio en el que no pasa frío es en el Café Colon, donde solamente puede consumir un cafè o un vino mientras el dueño, impaciente porque consume poco, le lanza miradas hostiles. Un día, mientras la mujer está limpiando un espejo y discutiendo con su marido, aparece por la puerta Rocío Baras, demacrada y muerta de frío... pero Ricardo queda prendado de ella y después de hablarle consigue invitarla a cafè e ir a su habitación.

Es una historia de amor, ficticia o no, pero interesante y hermosa, ambientada en el Palacio de cristal ubicado en el Parque del Retiro de Madrid, y que trata sobre un arquitecto poco conocido pero con una obra impresionante y extensa. Un libro pequeño con unas ilustraciones correctas.

Este libro apoya la campaña “Cada niño/a” de la ONG Plan Internacional para los derechos de los ninos.

El laberint de la plaça de la Font

FITXA
=====
Títol: El laberint de la plaça de la Font
Autor: Pau Joan Hernàndez
Il·lustrador: Roger Simó
Edició: Cruïlla, juny 2014
Col·lecció: El vaixell de vapor
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventura, amistad, solidaridad, crisis económica


RESSENYA
=========
Tina siente que vive en una casa muy grande, muy vacía y muy fría. No siempre fue así, como ella misma lo explica desde sus sabios 10 años. Antes que la madre se quedara sin empleo, la casa era grande pero todo alegría. Disfrutaba de explorar las habitaciones vacías; el despacho del abuelo. Pero ahora que llega el invierno su vida se reduce a los lugares de la casa que puedan mantener calientes. No se puede poner la calefacción en toda la casa. Hay que ahorrar.

Carla, su mejor amiga, desaparece. En algo más que un día –y pocas páginas- Tina logra encontrarla y saber qué ha pasado. Y aquí es cuando comienza su gran aventura.

La expedición de dos aventureras intrépidas, cada una con estilo propio, por los túneles que conectan su edificio con la fuente de la plaza. La plaza; centro del pueblo y de la vida de sus habitantes. La fuente; llena de deseos… y monedas.

Una aventura de niños donde la crisis económica es precursora de la acción y telón de fondo. Una acción descabellada que genera muestras de gran solidaridad por parte del pueblo y abre el camino a una solución temporal al problema.

La escena final de la plaza es explícitamente reivindicativa, aunque creo que a veces menos es más.

Las ilustraciones de Roger Simó son pocas pero efectivas y sugieren la aventura de los túneles, la tristeza de los personajes, la sorpresa ante el tesoro de la fuente. Son una puerta a diferentes pasajes de la historia, a veces como un detalle de una ilustración más grande y detallada que no se nos muestra.

En pocas palabras, Pau Joan Hernàndez logra crear dos aventureras incansables, solidarias; infantiles y una historia optimista que bien vale la pena.