Diez cerditos luneros

FITXA
=====
Títol: Diez cerditos luneros
Autor: Lindsay Lee Johnson
Il·lustrador: Carll Cneut
Traductor: Miguel Azaola
Edició: Ekaré
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
La lluna plena fa segles que exerceix el seu atractiu sobre els habitants del nostre planeta. Tant és que siguin humans com animalons...o animalons que es comporten com els humans, com és el cas dels deu porquets d’aquest àlbum, que potser pren com a punt de partida una popular cançoneta anglesa per aprendre a comptar.

La presentació dels cinc porquets i cinc porquetes protagonistes de l’aventura ja es fa a les pàgines de guarda, tots en pijama o camisa de dormir perquè són a punt d’anar al llit, només que en iniciar el llibre ja es veu la mare és la primera a dormir-se (no és estrany, amb tant trapella a casa!) i ells s’escapen per la finestra, atrets per la lluna plena. Aquí comença la peripècia, amable, senzilla, tan plena de petites entremaliadures innocents com de detalls escrupolosament dibuixats pel magnífic Carll Cneutt, que el lector/a pot anar descobrint, observant i enfilant imatge rere imatge, amb gran gaudi i plaer.

El fil narratiu d’aquesta aventura nocturna ve pautat per unes quartetes molt ben traduïdes i lliurament adaptades per aquest insigne traductor que és Miguel Azaola, de qui ens complau retrobar-ne la pista literària, i la traça per rimar un text aliè.

També ens complau que Ekaré s’hagi enamorat d’aquest llibre i ens el faci a mans, perquè el que compta no és tant l’argument en si dels deu porquets fugats, sinó el magistral treball d’il·lustració que ens mostra. Amb una paleta cromàtica on els tons clars destaquen nítidament sobre els fons obscurs, amb una habilitat expressiva que permet als més joves lectors identificar-se a fons no tant sols amb allò que fa sinó també amb allò que sent cadascun dels personatges, amb una seqüencialitat mil·limetrada on fa de bon observar l’itinerari parabòlic que segueix la lluna doble plana rere doble plana, incitant al lector a desplaçar la seva mirada en el sentit de la lectura d’esquerra a dreta, i amb aquell bri d’ironia enjogassada que tant permet que la casa dels elefants sigui al costat de la dels ratolins sense temor ni espant com que descobrim el dibuix del propi àlbum que estem llegint en més d’una il·lustració, aquest és un d’aquells àlbums imprescindible i modèlics que, en paraules de Sophie Van der Linden “se confirma como una narración visual tensada de extremo a extremo del àlbum”, és a dir, com una irrefutable petita joia dins d’aquesta modalitat comunicativa.

Combi

FITXA
=====
Títol: Combi
Autor: So Yun-Kyoung
Traducció: Ismael Funes Aguilera
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Edat: a partir de 12 anys


RESSENYA
=========
Segons explica l’autora coreana So Yun-Kyoung en aquesta entrevista cal buscar l’origen d’aquest llibre en una exposició d’algunes de les imatges realitzades en gran format (80 cm x 115 cm). Posteriorment, a partir de la proposta del seu editor, va escriure una història de ciència ficció que unís tot aquell treball visual. El procés de creació del llibre, doncs, va ser al revés del què sol ser habitual. I va ser difícil perquè implicava inventar una història per unes imatges que havien nascut lliurement i independents.

Quan li pregunten a l’autora sobre el llibre, comenta que no creu que sigui un àlbum il·lustrat per infants, sinó més aviat un llibre d’imatges artístiques per a joves i adults. Els dibuixos estan fets a llapis, i en alguns casos colorejats amb llapis i tintes de colors. És un llibre bell, molt ben editat, però que desprèn molta tristesa.

Després d’una petita introducció que ens presenta un escenari apocalíptic, on els joves supervivents de la Gran Guerra s’han hagut d’adaptar a una nova vida, ens trobem un catàleg o una galeria d’éssers estranys, resultat de la barreja dels humans amb insectes, amfibis, rosegadors o algunes formes de vida marina. Els mamífers han desaparegut i els homes i les dones només podran viure si són capaços d’unir-se amb altres espècies. Només amb aquesta simbiosi han pogut adaptar-se per aconseguir aliment, refugi i defensar-se de les espècies enemigues.

El futur que ens mostra So Yun-Kyoung és molt poc optimista. És un llibre que convida a fer una lectura ecologista, plantejant-nos el futur d’un planeta que la mà de l’espècie humana ha destrossat. Però també es pot llegir en clau més personal, fent incidència en aquell punt de les nostres vides on la soledat és molt gran i ens sentim éssers estranys, que no encaixem en cap categoria.

Había una vez... cuentos con pictogramas

FITXA
=====
Títol: Había una vez... cuentos con pictogramas
Autor: Madalena Matoso
Il·lustrador:
Edició: Anaya 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: contes de fades, contes populars, tradició oral


RESSENYA
=========
Quan vaig veure el llibre, així d’entrada tres coses em van cridat l’atenció: la coberta de color verd, la casa de cortines vermelles i el títol Había una vez..., però hi va haver una quarta em que va fer arrufar el nas: el subtítol “cuentos con pictogramas”. El que desconeixia era l’ús sorprenent i estimulant que Madalena Matoso en fa dels pictogrames. Quan l’obres, és meravellós, entres a un món visual, de colors, de personatges coneguts, de creativitat, de tradició oral i de moltes ganes d’explicar històries i de jugar.

Cada conte comença amb una doble pàgina a un sol color i un text en negre, l’inici de la màgica frase Había una vez... Quan gires la plana trobes personatges d’un conte, no en sabem quin, però podem començar a jugar, a intentar esbrinar de quin es tracta, a recrear una història... el narrador en farà la seva pròpia...

Cada full representa un personatge: una nena, un camí, una casa, tres bols... La pàgina és molt acolorida, es reconeix l’art de Madalena Matoso. La tècnica de dibuix és l’ús de colors plans i primaris i les formes minimalistes guanyen protagonisme amb una exquisida simplicitat tècnica i economia en el traç. És
un llenguatge visual que aconsegueix immediatesa. El lector s’endinsa en la proposta sense adonar-se. Al final del conte d’imatges hi ha transcrit el text amb les imatges intercalades, com a “pictogrames”. El llibre conté 8 contes de fades, els seus personatges i fa esment de la versió del compilador: Rínxols d’or, Els tres porquets, El gat amb botes, Hansel i Gretel, La caputxeta vermella, Joan i la fava màgica , Rapunzel i Les fades.

En tancar el llibre un altre fet em fa arrufar de nou el nas. Sembla que no està acabat, que li falta quelcom. I és que al 8è conte, Les fades, el que clou aquesta magnífica obra, li segueix la contraguarda, tal qual! En falta la guarda volant, la que uneix el cos del llibre amb les cobertes i que és la darrera pàgina d’un llibre. No he vist l’edició original publicada per Seuil Jeunesse amb el títol Il était une fois… Mon imagier des contes, però dubto que sigui voluntat de l’autora aquesta omissió. Em pregunto si Anaya ha sacrificat les planes que tancarien aquesta bella obra per estalviar costos?

Neu

FITXA
=====
Títol: Neu
Autor: Sam Usher
Edició: Patio, 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: paciència, saber esperar


RESSENYA
=========
Un nen descobreix quan es desperta que ha nevat i no hi ha cap petjada. Vol sortir... ràpid! Però abans ha de vestir-se, rentar-se, posar-se les botes, i anar corrent a buscar l’avi per sortir a la neu. Treu el cap per la porta... ràpid, abans que arribin els altres! L’avi es dutxa, s’arregla, i el nen li va dient: no t’oblidis que ha nevat! L’avi li contesta: no et descuidis la bufanda! A poc a poc, altres personatges van apareixent i a la neu apareixen petjades. Veus la desesperació i la frustració del nen per sortir a la neu, mentre veiem també la tranquil·litat de l’avi que li va recordant tot el que s’ha de posar (la gorra, els guants)...

Per suposat, no es perdran la diversió, i veurem aquesta relació tan actual i especial entre l’avi i el net.

Les il·lustracions són molt boniques, i et permeten veure el cel i la neu amb l’aquarel·la. La coberta és especial ja que tan el títol com les petjades del pingüí imiten la sensació de la neu quan passes els dits per sobre.

Història d'un jersei blau

FITXA
=====
Títol: Història d'un jersei blau
Autora: Florencia Gattari
Il·lustrador: Albert Asensio
Traductora: Bel Olid
Edició: Pagès Editors (Nandibú), 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: família, avis, mort, superació, creixement, records


RESSENYA
=========
En aquest llibre Gattari ens explica la tendra història d’una àvia anomenada Elsa i el seu nét Nando. Des de la primera fins l’última paraula d’aquesta narració denota un to d’allò més poètic acompanyat d’un vocabulari ben elaborat que permet, com a lectors i lectores, poder submergir-nos dins de la quotidianitat que se’ns explica que viuen els seus personatges en el pas dels anys i embolcallar-nos, sense arribar a ser sensibler, d’emoció en moments delicats de la vida com ara la mort d’una àvia o el naixement d’un germanet. En tot moment, es tracta amb tanta naturalitat que aquests canvis tan significants esdevenen tot un aprenentatge i un creixement sobre la vida prescindint clarament d’una finalitat alliçonadora. De fet, l’àvia al llarg de la història va donant consells cada vegada que tricota d’una manera molt especial: “Et faig una tebior per quan sentis coses que no t’agradin, un hotornoaprovar per quan se t’escapi el pipí al llit i dos punts de paciència: per quan tinguis pressa per fer-te gran”.

Quant a les il·lustracions d’Asensio, com sempre fascinants, podem afirmar que es complementen a la perfecció amb el relat, ja que enriqueixen el significat del text en el fet de transmetre realisme al mateix temps que emotivitat. El traç, la tècnica, les perspectives i els plans que podem observar... són de gran qualitat, de fet semblen fins i tot fotografies. A més, val a dir que, com en altres llibres que ha publicat l’il·lustrador, com ara El banc blau, està inund
at de detalls: els marcs dels quadres, el banc, la llana i en conseqüència el jersei, els vestits de la mare i l’àvia, els coixins del sofà, el barret i les espelmes d’aniversari... tot és blau; i en cada doble pàgina apareix el gat, ja sigui una part del seu cos o tot sencer.

Així doncs, Història d’un jersei blau és d’aquells llibres que es llegeixen potser amb rapidesa però que perduren a la memòria per l’empremta que deixen en el nostre bagatge literari i personal, ja que ens remouen per dins, ens ofereix un espai de reflexió i ens fan gaudir de la lectura i tot el que comporta.

La segona vida del Marc

FITXA
=====
Títol: La segona vida del Marc
Autor: David Nel·lo
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2018
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: records, memòria, cangur, reencarnació


Premi Gran Angular

RESSENYA
=========
El Premi Gran Angular 2018 ha recaigut en l’obra La segona vida del Marc d’en David Nel·lo (Barcelona, 1959).

L’Abel, un jove barceloní, és a punt de viure, amb un desconeixement total, una experiència que el marcarà per sempre i que té per nom: Marc. En Marc és un nen de cinc anys que, en paraules de la seva mare, és “força especial” i és aquest especial l’ input que mou a l’Abel, el narrador i protagonista d’aquest relat, a acceptar la feina de cangur. I aquí ens hem d’aturar si no volem desvelar el tema principal i la trama de suspens que es teixeix al voltant d’aquests personatges.

David Nel·lo, amb una gran trajectòria com a escriptor infantil, juvenil i d’adults i reiteradament premiat, escriu una història geogràficament propera, que es desenvolupa entre Barcelona i Torredembarra, de llenguatge planer i quotidià i introdueix uns girs inquietants que deixen el lector en suspens. Algunes de les escenes prenen un aire de relat cinematogràfic i ens sembla estar veient la dona asseguda al banc amb la mirada perduda, abatuda, uns guants de làtex a les mans, parlant a l’Abel i a ningú i a tothom dient «Gente mala, sí, gente muy mala». I menciono aquesta escena perquè l’autor ens hi farà tornar al tancar l’obra, com un cercle, com un bucle vital i fatídic que ens deixa a l’aire tot de preguntes.

La segona vida del Marc té també temes paral·lels i personatges seductors que viuen el seu propi combat: l’Aurora, la mare d’en Marc, una dona amb molta empenta en el nivell professional que se sent abandonada pel seu company i que manté una mena de tensió sexual amb l’Abel que es farà càrrec durant un temps del seu fill. O la història del Roger, un amic del món el teatre, que dur el fet de ser homosexual en secret i té greus problemes de relació amb el seu pare.

Una novel·la ben treballada a nivell de relat i de caracterització dels personatges amb una història que atrapa i que genera preguntes sense donar resposta, cada lector ja cercarà la que més se li ajusti.

Enllaços:

• Primeres pàgines del llibre.
• Video entrevista a David Nel·lo a el Club del llibre. 

El dit de l'emperador

FITXA
=====
Títol: El dit de l'emperador
Autor: Xavier Castanyer i Angelet
Il·lustrador: Òscar Julve
Edició: Abadia de Montserrat, 2018
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures ambientades en diferents èpoques de la història


RESSENYA
=========
La Bruna i en Roc són dos germans bessons de 10 anys que viuen a la Tàrraco del s.II dC. Ella és curiosa, impulsiva, amb empenta i ell és més prudent, poruc i sempre veu el got mig buit. Junts comencen una gran aventura el dia que troben al carrer un dit de marbre, de la mida d'una estàtua gegant, tacat de sang. Aquesta troballa els implica inconscientment amb el crim del sacerdot del temple d'August i desencadena la seva fugida i persecució per part dels legionaris romans.

Durant la seva escapada coneixen a en Titus, un jove esclau, en Llampec, un cavall mandrós i desmenjat, la Líbia, amb grans idees i en Marcus, coneixedor de la ciutat. Plegats travessen peripècies esbojarrades i resolen tot l'embolic. La resposta als seus problemes es troba en una estàtua del temple d'August, és l'ambició i l'avarícia que ja regnava fa 2000 anys.

Hi ha tres aspectes que poden alentir la lectura del llibre: un vocabulari difícil però comprensible amb el context, uns capítols una mica llargs i, en algun moment, un pèl massa descriptiu. Per altra banda, aquests fets fa que sigui idoni per adquirir vocabulari, sobretot vinculat al món romà, i permet visualitzar clarament on succeeixen tots els fets.

Tota l'aventura està ambientada en l'època romana, en el circ, una pedrera, un aqüeducte, les termes, l'amfiteatre, la Via Augusta, edificacions existents actualment. És per això que aquest llibre és ideal per fer-se una idea de com vivien en aquella època, perfecte per llegir abans de fer una excursió a la imperial Tàrraco.

Aquest llibre és el segon de la col·lecció "Les aventures d'en Roc i la Bruna". El primer es titula Missió Impossible i està ambientat en la prehistòria. Espero que l'any vinent ens regalin una nova aventura històrica.

Soc petiteta

FITXA
=====
Títol: Soc petiteta
Autor: Qin Leng
Traductora: María Teresa Rivas
Edició: Tramuntana 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: autoestima, família


RESSENYA
=========
Tots/es ens vam sentir petits/es en algun moment de la nostra infància (i potser fins i tot de més grans). Ja fos per característiques físiques o per edat, vam tenir la necessitat de créixer més ràpid en un món fet i preparat, generalment, per a la vida adulta. I així és com es troba l’Ariadna, la menudeta protagonista d’aquesta història.

L’Ariadna és una nena d’uns 4 anys de talla petita. Tothom és més alt que ella: els seus companys i amigues de classe, la gent del carrer, els seus germans... i fins i tot el gos! És evident i comprensible, doncs, que l’Ariadna només hi vegi que inconvenients, a ser tan menuda: a l’autobús no li toquen els peus a terra, els mostradors de les botigues li queden massa amunt, i a classe, quan li toca sortir a la pissarra, amb prou feines arriba a escriure-hi a la part inferior! Tot i que els seus amics i amigues intenten fer-li veure els avantatges que li suposa ser petita, a ella li costa d’acceptar aquesta realitat. Però potser una sorpresa del pare i la mare li farà canviar la perspectiva i així sentir-se una mica més gran.

Qin Leng ens ofereix aquesta història dolça, sense pretensions, però que transmet tan a grans com a petits. Als primers ens recorda com era ser petit/a en un món de grans, ens transporta a la mirada d’infant que de mica en mica hem anat oblidant. I als menuts, segurament, els recolza en les seves sensacions de viure en un entorn sovint poc pensat per a ells.

L’autora construeix aquesta petita història servint-se d’un text lleuger i explicatiu, potser inclús de vegades massa, al meu gust, acompanyat d’unes il·lustracions exquisides per als amants del dibuix fi; tinta i aquarel·la, amb predominança de colors pastels. Sens dubte, una imatge gràfica que funciona d’acord amb la història, així com també el format del llibre, de dimensions reduïdes.
Qin Leng, autora nascuda a Shangai però resident a Toronto, ha publicat recentment a casa nostra “El refugi”, també a l’editorial Tramuntana.