¿Qué es el amor?

FITXA
=====
Títol: ¿Qué es el amor?
Autor: Davide Cali
Il·lustrador: Anna Laura Cantone
Edició: Edelvives, 2012
Edat: de 5 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========

«Què és l’amor?», es pregunta l’Emma. Planteja la qüestió a la seva romàntica mare, al seu pare amant del futbol, a l’àvia pastissera, a l’avi, treballador d’una fàbrica de cotxes... I obté quatre respostes diferents. No hi ha manera d’aclarir-se! L’Emma sent que el cap li dóna voltes...

I no és ben bé això l’amor? Que el cap et doni voltes, que no entenguis res del que passa, que, que tot plegat acabi sent senzillament complicat o complicadament senzill? Segons l’IEC és la inclinació o afecció viva envers una persona o cosa... Home, senyors de l’IEC, i les reaccions químiques que es produeixen dins nostre? I el batibull de sentiments que et posseeix inexplicablement? I el desordre hormonal que et fa plorar i riure per qualsevol fotesa arribant, en ocasions, a fer-nos parar bojos?

Per sort, Davide Cali amb el seu peculiar estil posa sobre el paper aquest interrogant i investiga, a través de la petita protagonista aquest sentiment. L’Emma toparà amb respostes ben diverses amb les quals arribarà a unes conclusions ben curioses i divertides. Com sempre l’autor, aconsegueix que mitjançant el sentit de l’humor es puguin treballar sentiments, que en ocasions, no sabem gaire bé com enfocar amb els més petits.

D’altra banda, m’agradaria destacar el treball d’Anna Laura Cantone en la il•lustració d’aquest àlbum. Les il•lustracions d’aquesta jove italiana han trobat un públic molt fidel a Itàlia i Alemanya, per la originalitat de les seves històries i per la riquesa expressiva dels seus dibuixos, en els quals inclou i barreja diverses tècniques artístiques aconseguint uns resultats vistosos i llaminers.

Cali i Cantone formen un tàndem magnífic que ja va posar de manifest com de bé funcionaven plegats amb títols com Un papa a mida (Baula, 2005) o Vull una mare robot (Claret, 2007), amb aquesta tercera col•laboració deixen definitivament clar que, un àlbum que els reuneixi a tots dos, automàticament caldrà incorporar-lo a les nostres biblioteques, per qualitat, per bon humor i per il•lustració. ¿Qué es el amor? ja té un lloc a la meva.

Donde los árboles cantan

FITXA
=====
Títol: Donde los árboles cantan
Autor: Laura Gallego
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: SM, 2011
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: aventures, creixement personal, Edat Mitjana


RESSENYA
=========

Aquesta nova novel•la de la Laura Gallego tracta de la invasió d’uns bàrbars en un regne de reis i cavallers, Nortia, i de com aquesta invasió provoca un canvi important en la vida i el futur d’una donzella de la cort, la Viana. Ella n’és la protagonista. Gràcies a altres personatges, aconseguirà posar fi a tal situació de guerres i desgràcies d’una manera a vegades previsible però que no deixa de sorprendre. En la novel•la s’hi barregen realitats i fantasies, sobre tot, pel que fa al bosc “màgic”, un altre personatge important i clau de la història. I no falta la part romàntica, és clar. Aquesta és divertida i misteriosa, ja ho esbrinareu... Per cert, la relació entre la protagonista i Lobo, un cavaller desterrat que la instrueix en l’art de la supervivència, és un dels episodis que més m’ha agradat. L’autora ha sabut definir molt bé ambdós caràcters i m’ha provocat aquell somriure de mig costat, a conseqüència de l’humor quasi negre en el tracte d’ell vers ella.

Aquesta recomanació l’heu d’entendre des del punt de vista d’algú que s’estrena amb la Laura Gallego. Ja sabeu que és una escriptora força prolífica de novel•la juvenil i amb un públic jove i adult bastant fanàtic de les seves obres. Tinc pendents un munt de llibres d’ella i sempre me’ls recomanen. L’altre dia, però, em va caure a les mans aquest i vaig pensar, vinga, és hora de llegir aquesta autora. I quina sorpresa! A mi em va encantar, la veritat. El vaig pràcticament devorar. Des de la trilogia de l’Stieg Larsson que no em passava. Ja sabeu, allò d’aprofitar qualsevol moment i lloc més inversemblants per obrir la pàgina que toca i llegir, encara que només disposis de dos minuts. Tot i ser una història típica d’aventures cavalleresques ambientada en època medieval, la manera com està escrita, l’argument, els personatges, l’ambientació, els diàlegs, etc., et porten a endinsar-te fàcilment. Fins i tot el ritme és tan trepidant que sembla més un guió cinematogràfic que una novel•la.

He llegit vàries ressenyes d’aquest llibre i us haig de dir que hi ha opinions de tot tipus. Hi ha qui la troba “nyonya”, hi ha qui té pegues sobre algun personatge o sobre el final. Sí que és cert, i em sembla que gairebé tothom coincideix, que és una novel•la bona de llegir, no es fa feixuga, al contrari. I penso que aquest ritme tan dinàmic fa que la puguem llegir en qualsevol moment, no caldrà esperar l’arribada de les vacances. I tampoc caldrà buscar-li més coses de les que ofereix. Us recomano gaudir d’aquesta narrativa que envolta el món màgic junt amb el món medieval amb personatges que senten, que es superen, que estimen, que odien i que aprenen a viure. Una novel•la de creixement personal, a fi de comptes.

Flamboyant i Oniris a Al·lots

El dilluns 16 d'abril, just al mig de dues de les cites més importants de l'any pels llibres infantils i juvenils (el Món Llibre i Sant Jordi), vam poder gaudir de la companyia d'uns convidats molt especials a la llibreria.

Les editores de Flamboyant, l'Eva i la Patrícia, van compartir amb nosaltres les seves novetats de Sant Jordi, i ens van explicar alguns detalls sobre els llibres que han publicat (i fins i tot ens van avançar alguna cosa sobre projectes en els quals estan treballant de cara a la propera tardor).

I per altra banda, la companya de tertúlia Susana Peix ens va parlar de la novel·la juvenil que acaba de publicar i que l'ha mantingut ocupada a jornada completa des de fa gairebé dos anys. Es tracta d'Oniris, un llibre que parla sobre el món dels somnis i dels viatges astrals. Fins i tot vam poder veure la fotografia original que il·lustra la coberta del llibre perquè el seu autor, el Jordi Santacana, va escapar-se a fer-nos una visita.

Esperem poder-vos oferir aviat ressenyes de tots aquests llibres aquí mateix, al blog de les tertúlies!

Per Sant Jordi...

... passeu a veure'ns per la parada de Rambla Catalunya cantonada amb Consell de Cent o per la llibreria, que també estarà oberta.

[Clickeu aquí per ampliar]

Bon Sant Jordi a tothom!

Hola, doctor

FITXA
=====
Títol: Hola, doctor
Autor: Michaël Escoffier
Il•lustrador: Matthieu Maudet
Edició: Océano Traesía, 2011
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: visites al metge, humor


RESSENYA
========
Océano nos propone uno de esos álbumes que no son mudos, pero podrían serlo perfectamente. Y es que para entenderlo hay que mirar bien las ilustraciones.
Veamos: la sala de espera de una consulta médica. En la puerta, el doctor llama: “¡Siguiente!”. En la sala, esperan una oveja, un pato, un conejo, un lobo, un elefante y un cocodrilo. Entra a la consulta el cocodrilo, con dolor de muelas. El médico le extrae el palito de un caramelo (“Los palitos de los caramelos no se comen, ¡escúpelos!”). Volvemos a la sala de espera. Pero... ¡ep! Además de que el cocodrilo ya no está, ¡tampoco está el conejo!
Así, cada vez que un animal está listo con su consulta, quedan dos animales menos en la lista de espera. ¿Qué ha podido pasar con ellos? El misterio, por supuesto, queda desvelado al final del álbum.
Formato cuadrado y con hojas de cartón, colores llamativos, fondos lisos y sin distracción para que destaquen los personajes y diálogos dentro de bocadillos como si de un cómic se tratara (de hecho... se trata: solo que cada página es una viñeta). Un divertimento en el que solo los que estén más atentos se darán cuenta de lo que ha sucedido delante de sus propias narices.

En marxa!

FITXA
=====
Títol: En marxa!
Autor: Patricia Geis
Il·lustrador: Patricia Geis
Edició: Combel, 2012
Edat: de 5 a 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Que terriblement llargs poden fer-se els viatges amb nens, “Falta molt?”, “Tinc gana”, “Tinc set”, “M’avorreixo”, “Tinc pipi”, vaja tots els mals del món els ataquen quan ens trobem immersos en un viatge, a vegades, quan només fa una estoneta que hem iniciat la marxa, realment, pot esdevenir-se un autèntic infern.

És per això mateix que he celebrat i molt, la publicació d’un llibre que hauria de ser imprescindible a l’hora de sortir de viatge, amb més de 30 divertits jocs per no avorrir-se durant els trajectes en cotxe, en tren, en vaixell o en avió. Inclou paper especial, dos retoladors esborrables i 40 adhesius reutilitzables per jugar una vegada i una altra. El millor antídot contra la temuda pregunta: «Que falta gaire?»

L’editorial Combel ha publicat un títol perfecte per aquests moments, tenint cura de tots els detalls físics, estructura apaïsada que permet que dos infants o per què no un adult i un infant comparteixin els jocs que es plantegen a cada pàgina, que no són pocs, des de clàssics com el tres en ratlla, el connecta quatre, els vaixells, endevinar qui és qui a jocs de paraules amb enganxines i un munt de propostes interessants. Un llibre ideal per regalar, que agradarà molt als nens i agraireu molt els pares.

Iaia, vine amb mi!

FITXA
=====
Títol: Iaia, vine amb mi!
Autor: Mercè Viana Martínez
Il·lustrador: Cristina Duran
Edició: Tàndem Edicions, 2011
Col·lecció: La bicicleta groga
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: relacions familiars


RESSENYA
=========
Tàndem Edicions és una editorial de València amb molta personalitat i enfocada principalment cap a la literatura infantil i juvenil. Ha publicat aquesta deliciosa i profunda història sobre la relació d’una nena mexicana amb la seva àvia, amb la que viu des que la seva mare ha emigrat a Espanya. La complicitat entre les dues i l’estimació i respecte que es tenen són d’una tendresa extraordinària.

La Mercè Viana, escriptora valenciana de llarga trajectòria, ha escrit aquest text preciós i la Cristina Duran, també de València, l’ha acompanyat d’unes boniques il•lustracions amb molt de color i amb els trets característics de les seves imatges.

Es tracta d’un llibre que de ben segur ajuda a comprendre la realitat d’haver d’emigrar a un altre continent per guanyar-se la vida i el que significa viure segons uns altres costums i tradicions, lluny de la família. És càlid i amable, amb molt de sentiment.

¿Dónde están mis gafas?

FITXA
=====
Títol: ¿Dónde están mis gafas?
Autor: María Pascual
Il·lustrador: María Pascual
Edició: Thule, 2012
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: humor


RESSENYA
=========
Aquest petit àlbum és una joia. A més de passar-m’ho molt bé mirant-lo he après a observar cada pàgina amb deteniment i he descobert un munt de detalls amagats. El llibre no té text, tan sols amb el títol n’hi ha prou. Cada pàgina és una imatge que diu molt de la història. Un bon home a qui l’autora anomena Camilo Bolognato, un xic despistat, que busca les seves ulleres. No us diré on estan perquè ho haureu de descobrir vosaltres mateixos. Les buscarà pels llocs més inhòspits: la boca del seu gos, la peixera, la nevera... Si us agrada el detallisme, aquest és el vostre llibre. I, sobre tot, el detallisme més surrealista, perquè com poden haver anat a parar un mitjó i una agulla de cosir dins la boca d’un gos?

L’autora, la María Pacual, no l’heu de confondre amb la il•lustradora d’aquells reculls de contes clàssics tan característics, amb aquests rostres infantils tan arrodonits i ensucrats. No, aquesta il•lustradora és doctora en Belles Arts i co-directora de Pluviam, un estudi de disseny que treballa en il•lustració, multimèdia i en identitat corporativa.

Aquesta és la seva primera obra en solitari. Cal dir que li ha sortir d’allò més bé perquè m’ha entusiasmat aquest àlbum. Unes il•lustracions molt fresques, lliures d’enfarfegaments, amb tons dolços i un traç definit. Fins i tot l’aire caricaturesc dels personatges és agradable d’observar.

En definitiva, un llibre adreçat a tothom qui vulgui somriure durant una estoneta, petits i grans. Des d’aquí voldria animar aquesta il•lustradora a que ens meravelli amb més àlbums. Sabent que està treballant en altres projectes, espero que arribin aviat.

Si em deixeu recomanar-vos una pàgina, em quedo amb aquella en què el nostre protagonista ha d’esforçar-se per poder llegir un llibre ja que no s’hi veu del tot. La imatge d’ell allunyant el llibre i enfocant és genial. Suposo que he triat aquesta per defecte professional, ja em disculpareu.

Aquí us deixo una entrevista molt interessant que li van fer els del bloc “El Elefante lector”.