Blackthorn

FITXA
=====
Títol: Blackthorn
Autor: Kevin Sands
Traducció: Glòria Roset Arissó
Edició: Estrella Polar, 2016
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures


RESSENYA
=========
Després de disfrutar moltíssim amb el llibre de Ledicia Costas Jules Verne i la vida secreta de les dones planta (Barcanova, 2016) i amb l’impressionant L’arbre de les mentides (Bambú, 2017) de Frances Hardinge, la descoberta d’aquest Blackthorn m’ha semblat una bona coincidència. A jutjar per aquestes tres lectures, m’atreviria a dir que les plantes, arbres i flora en general, estan buscant la seva part de protagonisme en la literatura juvenil.

Així com en la història de Costas un dels protagonistes és un apotecari que amaga un gran secret, en el llibre de Kevin Sands tot el gremi d’apotecaris són el centre de la novel·la.
Ens cal situar-nos a Londres l’any 1663, quan el jove orfe de catorze anys Christopher Rowe viu feliçment com a aprenent d’apotecari a casa del seu mestre Benedict Blackthorn.
Christopher és un bon aprenent i de seguida entén que les herbes i els minerals que manipulen poden curar o matar, tot depèn del cor i les intencions de qui fa la barreja.
Però Blackthorn ha fet alguns descobriments que van més enllà de les lleis de la química i tot es complica. Una terrible secta comença a atacar els millors apotecaris de Londres, que apareixen morts en estranyes circumstàncies, i Christopher es veurà embolicat en una aventura plena de misteri i molt perill.

Tot plegat una novel·la d’aventures ben construïda i amb bon ritme, que surt de l’àmbit de la distopia i la màgia més fantàstica, terrenys que diria que ja tenim coberts. I que a banda de divertir-nos, ens parla de tot un món interessant, dels Gremis Professionals que existien al Londres del XVII, de les relacions entre mestres i aprenents i de les tensions que en aquella època hi havia entre catòlics i puritans...

Sectes, alquímia, simbologia, enigmes, secrets, la fòrmula de la pòlvora, algunes explosions i uns quants assassinats.

Aquesta història també ha estat publicada en castellà amb el títol El enigma Blackthorn (Océano Travesía, 2016)

La muntanya de llibres més alta del món

FITXA
=====
Títol: La muntanya de llibres més alta del món
Autora i il·lustradora: Rocio Bonilla
Edició: Animallibres, 2017 (2a edició)
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: llibres, socialització de la lectura


RESSENYA
=========
Qui protagonitza aquest àlbum il·lustrat és l’Enric, un nen que el seu desig és poder volar. Es construeix ales de tota mena per a poder fer realitat el seu somni però mai ho aconsegueix... Fins que un dia la mare li recomana que llegeixi un llibre per tal de volar d’una manera diferent, imaginant. Des d’aleshores l’Enric, cada vegada que llegeix un llibre se’l col·loca sota seu tot formant una alta muntanya, la qual gent de tot el món ve a visitar.

Què passarà amb l’Enric? Podrà baixar? Llegeix el llibre i ho descobriràs!

Rocio Bonilla, en aquesta obra, atorga protagonisme als llibres, de la mateixa manera que Oliver Jeffers amb La nena dels llibres i L’increïble nen menjallibres, William Joyce amb Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore, entre d’altres. Bonilla dóna a conèixer què aporta la lectura i la visió socialitzadora, és a dir que som molta la gent que som lectors i lectores que intercanviem llibres.

M’ha cridat l’atenció en especial la intertextualitat de quan apareix el Petit Príncep -un nen que també imagina molt-, a més de les il·lustracions en aquarel·la i el joc de la disposició de les pàgines quan la muntanya és tan alta que aprofita ambdues per representar-la sencera.

Podries

FITXA
=====
Títol: Podries
Autor: Joana Raspall
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Edició: Takatuka, 2017
Edat: de 6 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Si tu fossis nat

a la seva terra,

la tristesa d’ell

podria ser teva.

Us recomano un llibre molt especial. Un poema il·lustr
at, que parla dels refugiats.

Us heu parat mai a pensar que el color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs... tot plegat no és més que una simple coincidència? Que tot podria ser diferent si haguéssim nascut en un altre lloc? Podríem viure millor o pitjor, podríem ser més o menys feliços del que som, però tot i així, seguiríem sent el mateix. Una persona.

Podries és una preciosa poesia de Joana Raspall publicada l’any 1998 dins el recull Com el plomissol. Malgrat la distància en el temps, el tema que toca és tristament actual. Els refugiats. Tots aquests nens i nenes que han hagut de deixar enrere les seves cases forçosament. I encara més enllà, parla de la casualitat, del destí, de la felicitat i de la solidaritat. Aquests valors que tanta falta fan avui dia. I com sempre, la gran virtut de l’enyorada la poetessa, ho sab
ia fer amb un llenguatge senzill i proper, entenedor i bonic.

Les il·lustracions de l’Ignasi, treballades amb la tècnica de la serigrafia, són d’una bellesa plàstica exquisida. El seu domini de les ombres em meravella. L’expressivitat de la qual aconsegueix dotar els personatges, tant en l’alegria com en la por, és sensacional. Un àlbum ple de color, que ha sabut copsar el to d’aquests versos tan especials i que es presenta en una edició magnífica que el converteix, en un títol ideal per regalar, però sobretot, en un llibre per llegir, compartir i conversar plegats, petits i grans.

¡Tachán, tachán! - Ojos de lobo

FITXA
=====
Títol: ¡Tachán, tachán! - Ojos de lobo
Autor: Javier Sobrino
Il·lustrador: Lucie Müllerová
Edició: Thule
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: vida quotidiana, hàbits


RESSENYA
=========
Els que teniu criatures sabeu que dues de les situacions més peludes en les rutines quotidianes dels petits són els moments de menjar i dormir. Bé, sempre trobareu aquelles famílies on els adults fan el fatxenda proclamant que els seus infants mengen tan i tan bé i dormen toooota la nit. No us creieu res! La majoria de criatures posen problemes en un moment o altre.


Així ho fa també l’Arián, protagonista de “¡Tachán, tachán!” i “Ojos de lobo”, dos petits llibres adreçats a prelectors tant pel format (quadrats, petits, material resistent) com pel contingut.

A “¡Tachán, tachán!” la mare de l’Arián ha d’afegir-hi molta imaginació a l’hora de menjar i aliar-se amb mil i un personatges per aconseguir que el petit s’acabi el dinar: hipopòtams, lleons, iguanes, dinosaures, ocells, micos, pirates, pallasos... A “Ojos de lobo”, el petit Arián és víctima de tot tipus de pors quan es fica al llit tot sol i es fa la foscor, sobretot perquè podria venir el llop..., però gràcies als contes, petons i a les cançonetes acabarà tancant els ulls.

Quan li vaig llegir els dos contes al meu fill em vaig adonar que els textos eren molt rítmics i sonors així que els vaig transcriure i em vaig adonar que són petits poemes, concretament són sonets anglesos en rima assonant. (Sí, ho sé, sóc una friki dels sonets). Respecte a les il·lustracions de Lucie Müllerová són precioses. Tenen un aire antic, folklòric, però a l’hora nostàlgic, semblen produïdes mitjançant figures de paper retallades.

He de dir que trobo molt estrany, i poc encertat, que al web de Thule no es faci cap esment qualitatiu respecte a que els textos són petits poemes i que no aporti cap dada sobre les il·lustracions... Són dos llibres molt recomanables!

Refugiada. L'odissea d'una família

FITXA
=====
Títol: Refugiada. L'odissea d'una família
Autor: Tessa Julià Dinarés
Il·lustrador: Anna Gordillo Torras
Edició: La Galera, 2017
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: refugiats i guerra


RESSENYA
=========
Des de la perspectiva innocent i ingènua d’una nena petita s’explica el tràgic viatge que ha d’emprendre una família que fuig del seu país a causa de la guerra, des que han d’abandonar la casa fins que es arriben a un camp de refugiats, passant per caminar molts kilòmetres sense provisions i prescindint de la meteorologia. Malauradament, no es tracta d’una història de ficció, ja que tot el que ocorre ho han patit més de 150.000 persones.

La força expressiva de les il·lustracions encara endureix més la lectura que se’n fa de l’àlbum. Són molt impactants. El traç és poc definit i tan sols s’han emprat dos colors: tonalitats de blaus foscos i el blanc; en algun cas ocupen ambdues pàgines i, d’altres, en una de sola s’enquadren diferents escenes que es desenvolupen a espais i/o temps diferents.

Val a dir que una part dels beneficis de la venda del llibre es destina a l’ONG Proactiva Open Arms, formada per voluntaris i voluntàries socorristes que, a Lesbos, van rescatar moltes vides a alta mar. Donada la col·laboració en la publicació, les dues últimes pàgines es dediquen a informar sobre diverses qüestions: qui són els que conformen la ONG, quines han estat les tasques que han desenvolupat i les dades obtingudes d’aquest darrer any, entre d’altres. Citen “Serem els ulls i la veu que denuncien el que està passant. El que ningú ens explica”, i és que tenen raó. S’estan vulnerant els drets humans i la crisis humanitària, sobretot per part dels governs que no mouen fitxa ni s’impliquen a solucionar les desgràcies que estan passant, i és un tema que passa per alt als mitjans de comunicació. Si no fos pels voluntaris i voluntàries que es desplacen fins als camps de refugiats, es documenten alhora que ajuden, i ho transmeten quan han tornat... estaríem tan desinformats que ens passaria tot per alt.

Personalment, considero que aquest àlbum reflecteix la situació i que pot ser útil per a conscienciar als lectors, encara que alguns crítics pensin que és massa “oportunista”, tinguin l’edat que tinguin. De fet, aquest estiu vaig tenir l’oportunitat d’aportar el meu granet de sorra amb uns amics i amigues al camp de “Softex” (Tessalònica, Grècia) i m’ha vingut directament la imatge dels nens i nenes que vam conèixer allà, els quals només de veure’t per primera vegada ja t’anomenaven com a “my friend” (“amic meu”). Ells i elles, però, mai els faltava el somriure als llavis, gairebé sempre estaven contents i energètics i cap ens va explicar el seu viatge, igual que la protagonista de la història, que vol jugar.

Cal que entre tots i totes solucionem com sigui aquesta desgràcia i lectures com aquesta (com també “El viatge”) són un bona eina per a aconseguir-ho!

La veritable història del llop

FITXA
=====
Títol: La veritable història del llop
Autor: Nathalie Pons
Il·lustrador: Carlos Lluch
Edició: Barcanova, 2016
Edat: de 6 a 9 anys


RESSENYA
=========
Us recomano una lectura enginyosa i divertida amb un interessant rerefons i on res no és el que sembla. Una invitació a no deixar mai de somiar.

El llop està fart de ser sempre el dolent: es menja els nens, espanta les àvies, destrossa les cases i mil coses més. Però això s’ha acabat! Ha decidit netejar el seu nom i donar a conèixer la seva veritable història, però no serà fàcil. L’autora d’aquest llibre va viure moltes aventures fins a descobrir aquest secret i, miraculosament, ha aconseguit deixar testimoni de com és realment el llop.

Una bufera cruel o un refredat descomunal? Una nena mal educada enlloc de l'encantadora i servicial nena que crèiem conèixer. Cabretes trapelles i mentideres i, altres grans mentides que han estigmatitzat un dels personatges més habituals en els contes infantils i, que amb aquestes pàgines, intenta reivindicar-se, demanant veu per explicar qui és realment i aclarir alguns malentesos que l’han convertit en el que molts creuen.

M’ha agradat molt la manera com l’autora aconsegueix transmetre un missatge molt bonic i necessari, sense pretensions d’alliçonar, cosa que no suporto i que tenen el costum de fer alguns autors. Nathalie Pons, mitjançant la narració d’una història, mostra que sempre hi ha diferents punts de vista, que cal aprendre a ser crítics, a respectar els altres i a no fixar-se en l'aspecte extern ni en la fama, que només així aconseguirem ser lliures i aprendre a estimar enlloc d'odiar.

El tàndem protagonista de la història, format per el llop i l’escriptora és magnífic i aporta diferents elements com la bondat, l’empatia, la innocència i la valentia, que el fan molt atractiu als ulls dels lectors. Com aquell qui no vol, a més, els nens passejaran la mirada per grans noms de la literatura infantil, que mai està de més que els sonin, com ara Kipling, Amades o Isop. Amb un llenguatge planer, una estructura que combina la narració de contes amb l’intercanvi de correus electrònics dels protagonistes, doten la narració d’un ritme àgil que permet una lectura molt amena.

Les il·lustracions de Carlos Lluch, han sabut captar el to de la narració i combinen de manera immillorable. Són intenses, divertides i sobretot molt divertides.

Per tot plegat, penso que La veritablehistòria del llop és un gran llibre per regalar als nens i nenes que comencen a gaudir del plaer que representa la lectura en solitari, però sens dubte, és també una gran tria per fer una lectura compartida!

Fes-ne un tastet aquí!