Els meus trucs per sobreviure a la classe de natació

FITXA
=====
Títol: Els meus trucs per sobreviure a la classe de natació
Autor: Gideon Samson
Il·lustrador: Anke Kuhl
Edició: Takatuka, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: natació


RESSENYA
=========
Llibre seleccionat a la Llista d'Honor de l'IBBY 2012. Té una bona estètica: tapa dura, portada cridanera, guardes que recorden el fons d’una piscina, tipografia del títol com si fos aigua, la tinta de tot el text és blava i a l'inici de cada capítol hi ha una il·lustració. Gideon Samson és un jove holandès que ha rebut diversos premis al seu país. Anke Kuhl és alemanya i ha il·lustrat els llibres Explica-m’ho, La Lola vola, En família, entre d’altres.

Narra la història d'en Gied, un nen de 9 anys que té pànic a l'aigua. Odia nadar però cada dijous ha d'anar a classe de natació amb l’escola.

Tot el relat gira al voltant de la seva fòbia aquàtica i de les obsessions que se’n deriven. Té la superstició que s'ofegarà si no seu sempre al mateix seient de l’autocar que el porta a la piscina. És imprescindible per així poder veure a un home vell, envoltat de coloms, que s’asseu en un banc d'una placeta. El considera el seu protector. Té la certesa que si hi és, la classe de natació anirà bé.

I fa tres setmanes que no el veu, llavors utilitza els seus trucs per a saltar-se l’odiosa classe. Trucs enginyosos i divertits, de fet, són el més destacable, ja que els capítols on explica qui són els companys de natació i la seva família resulten poc interessants.

La part final del llibre és més entretinguda, quan decideix buscar a l’home misteriós. Pregunta als veïns i es sincera amb ells. Finalment el troba i no és el que esperava, és un vell malhumorat que no té la intenció d’ajudar-lo. Gied creu que ara si que s’ofegarà però, gràcies a la cerca s’ha guanyat l’amistat dels veïns, que són els que veu asseguts al banc de la placeta el dia que va a classe de natació.

Final rodó per una història que no acaba d’enganxar. El llibre destaca perquè aborda el tema de les obsessions, un tema poc recurrent en la literatura infantil i juvenil.

Les quatre estacions d'en Bru

FITXA
=====
Títol:
Les quatre estacions d'en Bru
Autor: Pep Molist
Il·lustrador: Zuzanna Celej
Edició: Pagès Editors, 2016
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Dins la col·lecció Nandibú acaben de publicar-se tres llibres que comparteixen certa temàtica i sensibilitat i que valdria la pena no deixar-se perdre.

De A veure si m’atrapes! d’Adrià Gòdia i de L’ós que volia deixar de ser petit, amb text de Ricardo Alcántara i il·lustracions de Judit Morales i Adrià Gòdia, no en parlaré, però no volia deixar d’anomenar-los com a companys de viatge del llibre de Pep Molist.

Les quatre estacions d’en Bru es compon de quatre contes on s’expliquen quatre aventures de l’ós Bru, des que neix fins que comença a viure sol i s’enamora. Cada una d’elles, com ens avança el títol, està ambientada en una estació de l’any.

A la contracuberta podem llegir que “tot i que els contes i els protagonistes són inventats, estan inspirats en la vida i els costums dels óssos bruns que es mouen pels Pirineus i per altres muntanyes semblants d’arreu del món”.

Francament, desconec el món animal i no sé dir-vos si realment és un reflex de la vida de l’ós bru, però els quatre contes són d’una sensibilitat tan gran que enamoren. En tot cas, sí que diria que són un reflex del vincle entre una mare i els seus fills, del fer-se gran, del créixer i caure i tornar-se a aixecar. De les pors, de la relació amb els germans i del lligam amb la natura...

En la majoria de les obres de l’autor sempre s’hi endevina una voluntat de trobar la paraula exacte, sense cap frase de més, un esforç perquè tot quedi ben lligat i encaixi argumentalment. Alguna vegada aquesta voluntat mil·limètrica, de rellotgeria, crec que no li ha jugat a favor perquè provocava un excés de sobrietat. Però aquesta vegada crec que Molist ha trobat la mida justa. Frases breus, acció i emoció a parts iguals, amb un vocabulari assequible per als infants però capaç de crear imatges potents, petites escenes i ambients entranyables. Les quatre estacions d’en Bru segueix la línia de grans llibres, com els contes de la Mel i l’Ós d’Ursula Duborsarsky (Corimbo, 2013) o les obres de Janosch i Lobel.

Cal dir també que l’elecció de la il·lustradora ha estat clau perquè Zuzanna Celej fa una interpretació brillant de les paraules de Molist. Realment no m’imagino un sense l’altre. Les seves aquarel·les retraten molt bé aquest pas de les estacions i la tendresa de tots els gests d’aquesta família d’óssos.

Potser en un format més gran, tapa dura, les il·lustracions o el llibre en el seu conjunt lluiria més, però també és cert que m’agrada la idea de diposar de llibres per a primers lectors d’aquesta mida, amb una bona disposició del text, lletra de mida correcta i amb unes il·lustracions boniques.

Cal mimar els lectors novells que comencen a caminar sols!

Allò de l'avi

FITXA
=====
Títol: Allò de l'avi
Autor: Anna Manso
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2016
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us recomano una història que parla de la caiguda d’un mite, corrupció i família. Un relat de ficció amb molts punts de realitat.

Per al Salva, el seu avi, el Carles Canoseda, és un heroi, la persona més important del món. Però quan descobreix que darrere el gran home s´amaga una persona diferent, que ha enganyat tothom, el seu món es desmunta. Sinopsi: La meva vida s´ha convertit en un embolic de dimensions còsmiques. Ja no tinc ni idea de qui sóc. Només sé que pertanyo a l´espècie humana, em dic Salva, tinc setze anys, i sóc al sofà de casa, concentrat. Vull fer memòria i tirar uns mesos enrere, quan encara era feliç. Abans que passés allò de l´avi i ser feliç resultés impossible.

Passar de l’orgull fatxenda a la vergonya absoluta d’un cognom en un instant, això és ras i curt, el que li passa a en Salva, el protagonista d’una història, que per les similituds amb un dels més sonats casos de corrupció catalana, resulta d’allò més creïble. Però el més interessant, és que l’autora ofereix la història vista des d’una perspectiva molt interessant i sovint oblidada, la dels familiars de gent encausada.

Com reacciona un jove davant la notícia que el seu avi ha malversat fons, ha defraudat, ha, estafat, ha robat, en definitiva s’ha corromput? Doncs, en el cas del Salva, amb una lleialtat absoluta, innocent i entranyable, davant de tot i tothom, ara bé, què passarà quan la campana de vidre on s’ha amagat, esclati i deixa a la vista la crua realitat? Quines posicions prendrà cadascú?
Aquesta és una interessant i intel·ligent novel·la, tracta temes molt potents com la família, els valors, l’amistat, l’assetjament escolar i el poder de la veritat.

«L’única amistat que conservava era la de la Clara. De fet, ara me n’adonava que potser era la primera amiga de debò que tenia, perquè tot el que havia viscut fins llavors eren amistats infantils, per pixar-te de riure i prou. Mai havia compartit res tan fotut com el que en aquell moment ella i jo compartíem.»

Anna Manso (Barcelona, 1969). Escriptora i guionista, des de l’any 1996 ha escrit guions per a programes infantils (Barri Sèsam, Super3, Mic, Una mà de contes), programes d’entreteniment i sèries (El joc de viure, El cor de la ciutat, Mar de fons, Ventdelplà, KMM, 39+1). Com a escriptora té més de quaranta títols publicats de literatura infantil i juvenil a diferents editorials, com ara les col·leccions N.O.R.M.A.L. i Quin fàstic de fama! Guanyadora del Premi Atrapallibres 2016 (categoria 9 anys) amb el llibre Amics monstruosos, i del Premi Gran Angular 2008 amb l’obra Canelons freds, també ha estat finalista del premi Protagonista Jove 2012 i del premi Atrapallibres 2015. També és l’autora de la columna periodística i el llibre La pitjor mare del món i de l’obra de teatre adreçada al públic familiar Perduts a la Viquipèdia, estrenada al Grec Festival 2014.

La pura veritat

FITXA
=====
Títol: La pura veritat
Autor: Dan Gemeinhart
Il·lustrador: -
Edició: Fanbooks, 2016
Edat: 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El Mark és un adolescent que comença un camí cap a una muntanya acompanyat del seu inseparable gos. Es veu empès per una gran força de voluntat per tal de complir el somni d’una persona molt propera a ell. El camí també, potser, pot esdevenir la darrera experiència del jove protagonista. Ningú sap cap on marxa però la persona de la seva major confiança, la seva amiga Jessie, podria tenir alguna pista.

Quan agafes a les mans aquest llibre penses “vaja... aquest color blau, el negre, el blanc,... em sonen. Què potser s’hi assembla, massa, als colors d’altres llibres? I aquesta tipografia? Serà casualitat?....

Quan comences a llegir la història penses “ui, un llibre també amb capítols molt curtets” i quan et vas endinsant en la història pots pensar “mira, un altre adolescent barallat amb el món donat que pateix molt per un fet que no descobriré aquí (cosa que sí que fa l’editorial)”. I continues “Guaita! Aquesta narració s’hi assembla a....)

I penses... i penses que quan es troba la gallina dels ous d’or se l’ha d’esprémer i que d’un tema, encara que sigui dur i cruent, en farem uns quants llibres iguals i dels quals en farem ràpidament una pel·lícula que faci plorar, això, que faci plorar. És ben probable que algunes d’aquestes coses no tinguin totes a veure amb la idea de l’escriptor i sí amb el màrqueting.

Però bé, el llibre té força coses bones que són les que ens interessen. La lectura de La pura veritat es fa força àgil gràcies a l’estructura en capítols curts que alternen narrador, en Mark i la Jessie, fent que el lector pugui experimentar dos punts de vista d’una mateixa realitat (un altre aspecte que ens recorda a altres obres). El llibre està ple de personatges que ens trobem al camí, alguns força interessants i dels quals se’n podria haver tret més suc tot que igualment deixen empremta. No dic mentida si dic que la narració enganxa i força.

Hom pot tenir la sensació que ens trobem davant d’un escriptor que genera a partir d’imatges com si estigués narrant un film i que genera reflexions d’adult força efectistes al cos d’un adolescent. Hi ha reflexions interessants com ara la responsabilitat envers els altres, fins a on arriba l’amistat o si és just condicionar la llibertat de qui ens envolta per tal d’aconseguir un ideal. Es perden d’altres reflexions com ara la importància o el pes de les paraules dels adults i com les entomen els infants i els adolescents.

Escriure una novel·la ha de ser increïblement difícil, parlar d’ella és més fàcil i menys valent, ja veieu. Així que el potencial de Dan Gemeinhart està en procés d’expansió després d’aquesta primera obra. Cap a on caminarà?

¡Sonríe!

FITXA
=====
Títol: ¡Sonríe!
Autor: Raina Telgemeier
Il·lustrador: Stephanie Yue
Edició: Maeva Young, 2016
Edat: 13 anys
Temàtica: adolescència, amistat, autoestima


RESSENYA
=========
Un còmic de tints autobiogràfics que connecta perfectament amb el lector juvenil, tant per temàtica com per estil gràfic. Una proposta esbojarrada sobre l’adolescència i els seus drames.

Acompanyem la Raina durant els seus darrers anys a l’escola primària i el seu pas per l’institut. Un moment vital on tot es magnifica i en el qual les hormones revolucionades hi tenen un paper clau. Amistat, primers amors, família, estudis, acné, forats a les orelles i brackets són els temes que ocupen la ment i la vida de la Raina, però si afegim un greu problema dental produït per una patacada monumental, la cosa es complica!

¡Sonríe! ens parla de l’aventura de créixer i de la necessitat d’alimentar l’autoestima per evolucionar amb confiança i plenitud. La narració se serveix de l’humor i de les il·lustracions fresques i dinàmiques per explicar la història sense embuts, tal com raja.

Premi Eisner a Millor Publicació Juvenil 2011.

Aquí podeu llegir el primer capítol, i us deixem amb el booktrailer:

La casa de los erizos

FITXA
=====
Títol: La casa de los erizos
Autor: Ángel Domingo
Il·lustrador: Mercè López
Edició: A buen paso, 2016
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: natura i guerra


RESSENYA
=========
S’acosta l’hivern i la família d’eriçons decideix buscar una casa més càlida. Pel camí troben tot d’animals que els volen ajudar, en alguns casos, i en altres aprofitar-se’n oferint-los les seves cases. Fins que, finalment, en troben una de molt confortable que s’adapta a les seves necessitats, una casa metàl·lica, espaiosa i amb rodes, on hi troben tot el caliu que necessiten. La il·lustració es desplega verticalment, en algunes planes, per adaptar-se a les cases que van trobant pel camí mostrant un món exuberant de natura i ple de detalls simpàtics per als més petits (s’entreté amb els eriçons curiosos i juganers). Si ens quedéssim aquí aquest podria ser un conte lineal on la història avança amb un animal que se’n va trobant altres que l’ajuden, o no, a aconseguir el seu objectiu.

Però ens trobem davant d’un llibre de A buen paso, una editorial que edita uns llibres que sempre amaguen algun factor que ens fa reflexionar, que no ens deixen indiferents, però d’una forma natural i subtil, sense forçar la història i per mi aquest llibre n’és l’exemple. El que semblava una casa molt idíl·lica per als eriçons acaba sent un tanc, i ho descobrim quan el pare eriçó se’n va a donar un vol pels entorns. Es troba immers en una guerra, encara que això ho sabem nosaltres per les il·lustracions que anem veient. De sobte tot aquell món acolorit i detallista es transforma en formes expressionistes negres i vermelles que reflecteixen l’horror de la guerra, davant la mirada indefensa d’un eriço que no sap ben bé el que està veient.

És el retrat de l’absurditat de la guerra als ulls d’un personatge aliè als humans. Però la història fa un altre tomb quan l’eriçó torna a casa, en el seu món de confort, amb els seus, però amb un comentari final que arrodoneix tota la història, tan rodona com els petits i simpàtics eriçons. Referintse als humans diu: “parecen muy listos pero crean maravillas que luego no saben usar. Sus chimeneas deben estar rotas. Escupen llamaradas que destrozan todo su alrededor” . Mentre els seus fills estan esperant impacients el conte de la nit...