Vacances!

La llibreria restarà tanca del 10 al 27 d'agost, ambdós inclosos.

I aquest blog també es pren un descans i tornarà amb més ressenyes al setembre.

Descanseu i gaudiu de les vacances!!

100 pelis de adultos para ver con niños

FITXA
=====
Títol: 100 pelis de adultos para ver con niños
Autor: Noelia Terrer i Carlos Rubio
Il·lustrador: -
Edició: Litera Libros, 2012
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Sempre trobeu les mateixes pel•lícules adreçades als infants? Necessiteu una miqueta d’ajuda per ampliar el catàleg de pel•lícules per veure amb els vostres fills?
Doncs aquest llibre neix com a una guia on els autors avisen que no volen fer un llistat on apareguin els millors títols, cinematogràficament parlant, sinó que volen compartir experiències amb coneguts després del visionat d’algun film.
Cada pel•lícula va acompanyada d’una fitxa tècnica i d’una petita explicació sobre alguna d’aquestes experiències.
Clàssics, títols inoblidables dels 80, noves descobertes, etc, una àmplia selecció.
Gaudir del cinema en companyia, participar i créixer de l’educació dels infants no té preu!

Tropecista

FITXA
=====
Títol: Tropecista
Autor: Jorge Gonzalvo
Il•lustrador: Elena Odriozola
Edició: Barbara Fiore, 2013
Edat: de 6 a 8
Temàtica:


RESSENYA
========
Tropecista es uno de esos libros de los que me enamoro sin siquiera haberlos visto en la librería. Me hacen falta un par de instantáneas del “libro como objeto” para quedar prendada, y a Barbara Fiore se le da especialmente bien conseguirlo. Una funda negra mate con el título negro brillante, y una ventana por la que se ve el libro blanco que contiene: blanca cubierta (con el título en blanco brillante), blancas páginas (aunque de un blanco roto, sucio, con la textura del papel fotografiado) y blancas ilustraciones, con una técnica que no le conocíamos a Odriozola pero que esperamos volver a verle, la de las figuras recortadas de papel (uniéndose así a artistas que ya conocíamos como Elsa Mora, Su Blackwell o Rob Ryan). Papel extremadamente grueso, que hace el efecto de ser el paspartú de las ilustraciones, que vemos enmarcadas en el papel. Si a semejante continente, le añadimos de contenido la historia de un amor encontrado y alimentado a base de los tropiezos de ella, maravillosos a los ojos del narrador enamorado (ay... ¿existe de verdad en algún lugar un hombre capaz de perdonarnos todos nuestros tropiezos? ¿de aguantarnos hasta que dejemos de tropezar?), pues nos encontramos ante una tentación difícil de resistir. Y sí, quizá esto sea cierto, y también es cierto que una no acaba de entender el desenlace de la historia, pero... algunos libros también tropiezan, y una servidora es capaz de perdonárselo.