Finn Herman

FITXA
=====
Títol: Finn Herman
Autor: Mats Letén
Il•lustrador: Hanne Bartholin
Edició: Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2009
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Seguim ressenyant títols apareguts el passat 2009 i que potser van passar desapercebuts pels caçadors de novetats lijeres. En aquest cas, es tracta d’un àlbum que ja podeu trobar a les biblioteques de la Diputació de Barcelona (que és com jo el vaig descobrir), i del qual us recomano la lectura i molt especialment si és compartida amb els infants.
M’hi jugo el que volgueu a que els nens trobaran tots els elements d’aquesta història d’allò més hilarant: la senyora protagonista, la “mama” del Finn Herman, un “cocodrilet” d’allò més encantador; tots els “perillosíssims” elements amb què es troben quan surten a passejar (l’ànec, el gat, el gos...); els “nyam” que se senten de tant en tant; el joc de fulles desplegables i tallades a mitges que li treu tot el suc a la presència/absència dels personatges; el to irònic del text (les cometes no són pas casuals); i el final, amb un Finn Herman que se surt de la pàgina i la seva atinada reflexió.
En definitiva, un àlbum molt ben aconseguit i que, explicat amb gràcia, dóna molt de joc per la complicitat que estableix amb els infants.

[Més informació a la web de l'editorial]

Un gran somni

FITXA
=====
Títol: Un gran somni
Autor: Felipe Ugalde
Il•lustrador: Felipe Ugalde
Edició: Pontevedra/Barcelona: Kalandraka/Hipòtesi, 2009
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:
II Premi Internacional de Compostela per a àlbums il•lustrats.


RESSENYA
=========
Trobo que aquesta segona entrega del Premi Internacional de Compostela per a àlbums il•lustrats té molt en comú amb el llibre guanyador el primer any (“Cerca” o “A prop”, de Natalia Colombo).
- Ambdós, tenen com a partida un fil prim prim prim, que es pot resumir pràcticament amb una frase (si allà era “dos animals que són veïns i no es parlen, i és una llàstima perquè podrien ser molt bons amics” aquí seria “les aspiracions de grandesa d’un petit cocodril que a base de queixalades aconsegueix el seu objectiu”.)
- Ambdós són, de bo de bo, àlbums il•lustrats. Es nota que el jurat s’ho té ben après, perquè tot i que el text per ell mateix té la seva gràcia (les paraules justes i ben trobades), no es troba complet fins que no el veiem acompanyat de la imatge que li correspon. Els autors juguen a no dir-ho tot amb paraules, i deixar que siguin les imatges les que transmeten la resta. Són llibres que veritablement necessiten de la doble lectura, la de la imatge i la del text.
Des d’aquí, la meva sincera felicitació, tant a l’autor del llibre com als organitzadors del premi. Tant de bo segueixin molts anys fidels a aquesta idea... i esperem que mai es trobin amb l’obligació de deixar el premi desert per falta de propostes interessants!

Invierno

FITXA
=====
Títol: Invierno
Autor: Roberta Gorni
Il•lustrador: Roberta Gorni
Edició: Barcelona: SD Edicions, 2009 (Col. Cabeza borrada)
Edat: a partir de 12
Temàtica: llibre il•lustrat per adults


RESSENYA
=========
Descubrí a Roberta Gorni por la versión del “Conte de Nadal” de Dickens que ilustró para la colección “A dues veus” de Cruïlla. Me fascinaron sobre todo sus personajes, sus caras, las manchas y el uso del collage. No encontré ningún otro libro ilustrado por ella (aunque puede que se me haya escapado alguno), así que me alegré cuando vi en su blog que preparaba algo y que iba a publicarlo SD en su colección Cabeza borrada. Y claro, hay que saber de qué clase de colección se trata para “ubicar” el libro:

“colección de libros ilustrados con la que pretende dar a conocer nuevos autores y proyectos. Los títulos de Cabeza Borrada se dirigen no sólo al público infantil, sino también y preferentemente a los adultos.”

La palabra clave es el “preferentemente”, pues este Invierno se trata de un poema, o quizá algunas reflexiones sueltas, acompañadas de ilustraciones. Que no se despisten los papás en busca de libros que hablen sobre la nieve y el frío, llenos de niños bien abrigados con bufandas y gorros. Cada página en este libro forma un pequeño mundo en el que el lector solo puede intentar adivinar los sentimientos que esconde el narrador, y que plasma tanto en el breve texto como en la ilustración que lo acompaña, o incluso a dos bandas, con texto en la página izquierda, pero también dentro de la ilustración en la página derecha. (Pueden ver algunas páginas en el blog de la autora).

Empiezan a proliferar estos pequeños grandes libros en las librerías infantiles (ya vimos las Ratas de Erlbruch o El poso del café de Aitana Carrasco), y una se hace dos preguntas:
- ¿Qué hace ahí ese libro?
- Aunque, claro, si no lo ponen ahí, ¿qué otra opción tienen?
Va siendo hora de atreverse a “desubicar” todos estos libros para que los encuentren todos aquellos adultos que podrían disfrutar de ellos pero que no lo hacen por no atreverse a entrar a las secciones infantiles de librerías y bibliotecas.

Paula i la lleugeresa de l'ésser

FITXA
=====
Títol: Paula i la lleugeresa de l'ésser
Autor: Zoran Drvenkar
Il·lustrador: Peter Schössow
Edició: Barcelona: Takatuka, 2009
Edat: a partir de 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Paula és una nena de vuit anys que està molt grassa, tant que no sura a l'aigua ni pot fer el mateix que els seus amics: anar amb bicicicleta, pujar als gronxadors... Aquest fet fa que els pares ja no la tirin enlaire perquè els fa mal als ronyons. L'únic que no li dona importància a aquest fet és el seu oncle australià que després de dos anys de no veure-la es posa molt content, l'agafa com si no pesés i la tira enlaire... i s'hi queda suspesa. És tan gran la sensació que experimenta que decideix no baixar, tot i que pot fer-ho. Descobreix la seva llibertat deixant-se endur pel vent, com una ploma o un mocador, i es deixa abrigar pels ocells i les branques dels arbres. Les estacions van passant i ella no veu cap motiu per baixar, només té un moment d'anyorança de companyia i és quan descobreix un noi que l'ha vingut a veure per demanar-li que el tibi també cap al cel. Ell també és gras i després d'ell mica en mica van arribant molts altres nens grassos per fer companyia a la Paula. Tots ells acaven també "en suspensió", jugant, fent salts mortals, observant els núvols i sentint-se més lleugers que "una ala de libèl·lula".

Aquesta és una història que després de llegir-la et queda suspesa a la memòria per la seva originalitat i capacitat de sorpresa en la manera de desenvolupar-se. La nena, tot i que pot, no vol recuperar el seu món sinó que en crea un de paral·lel on estar grassa representa tenir aquesta propietat meravellosa de volar. El que abans era una limitació ara és la qualitat que qualsevol nen o adult anhela. La història s'explica d'una manera molt poètica i sense voler donar lliçons sinó deixant un final inesperat on cadascú hi pot descobrir la seva lectura. La manera de narrar-la transmet al lector totes les sensacions de la protagonista i també s'allibera del pes de la realitat quan la Paula passa a l'altra estadi on es fusiona amb la natura. En comptes d'haver un tancament davant d'una dificultat hi ha una obertura cap a un altre estadi, no se l'empassa la terra sinó el cel. Les il·lustracions en blau i taronja (tot el llibre està imprès en dues tintes) complementen la història en els moments cabdals i les retraten perfectament, són rodones i flonges com les sensacions de la protagonista.

És meu, això!

FITXA
=====
Títol: És meu, això!
Autor: Michel Van Zeveren
Il·lustrador: Michel Van Zeveren
Edició: Barcelona: Corimbo, 2009
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Divertida història situada a la jungla, on impera la llei de la selva; una simple granoteta es troba un apetitós ou abandonat. Un deliciós àpat que és desitjat per molts animals, cada un d’ells més gran i fort, fins que per accident, l’ou va a parar al cap de l’elefant... el veritable rei de la jungla.
Llavors l’argument dóna un gir inesperat ja que, gràcies a l’elefant, de nou la granoteta té el cobejat menjar... fins que un nou gir dona la volta a la situació i el que semblava un premi es converteix en un perill del que cal fugir!

Deliciós llibre que pot agradar a un gran ventall d’edats, ja que és divertit i original alhora. L’autor francès també ha editat còmics, això fa que la il•lustració tingui moviment alhora que senzillesa. Amb un fons fix i l’ús de colors plans aconsegueix un efecte senzill i alhora que transmet un gran ventall d’emocions.

La modelo descalza

FITXA
=====
Títol: La modelo descalza
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: Siruela, 2010
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Novel•la negra ambientada al món de la moda; món molt atraient i seguit en el nostre temps i per la nostra societat.

Joan Boix, periodista, acaba de tornar d’un viatge a Àfrica on ha investigat com s’utilitza a noies molt joves d’aquell país per portar-les al primer món i convertir-les en rendibles top-models, alhora que les destrueixen com a persones. Quan ell torna a Barcelona, s’assabenta que han acusat una top model i ex-novia seva, Alejandra, d’haver comès un assassinat. Automàticament tothom condemna a Alexia la model, però ell, que coneix a Alejandra la noia, està convençut de la seva innocència. Serà un viatge contra rellotge i contra tothom el que haurà de portar a terme per demostrar la innocència d’Alejandra. Una noia que, com les noies africanes, ha vist estroncada la seva joventut i el seu dret a la intimitat i espai personal.

Jordi Sierra utilitza un llenguatge clar i efectiu a l’hora de descriure sentiments i situacions dels protagonistes. Ubicar la trama dins el món de la fama i el glamour és molt encertat, ja que sol ser un món molt envejat pels joves.

El llibre de les faules

FITXA
=====
Títol: El llibre de les faules
Adaptació: Albert Jané
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: Combel, 2010
Edat: interès general
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’editorial Combel continua apostant per l’edició de qualitat de reculls de contes clàssics i després d’obsequiar-nos amb els reculls de Grimm, Andersen i una fabulosa Odissea, ara presenta un recull de 64 faules d’autors clàssics. Com sempre, el recull ve avalat amb el nom d’Albert Jané, que en fa l’adaptació al català, i amb les il•lustracions, aquesta vegada, d’Emilio Urberuaga.
En un petita introducció, Jané comenta que ha seleccionat bàsicament faules amb protagonista animal, que són de fet les més nombroses i conegudes, i que ha seleccionat aquelles faules que més enllà del fet moralitzant, tenen més interès narratiu.
L’origen és de la tradició europea però també d’altres cultures: Isop, Fedre, Ramon Llull, La Fontaine, etc.
La gràcia de la feina d’Albert Jané, com ell mateix especifica en el pròleg, és l’intent d’utilitzar un llenguatge senzill i assequible, sens renunciar, però, a la dignitat literària i la riquesa expressiva de la nostra llengua.

Otoño azul

FITXA
=====
Títol: Otoño azul
Autor: José Ramón Ayllón
Il·lustrador (coberta): Araiz Mesanza
Edició: Bambú, 2009
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
José Ramón Ayllón (Cantabria, 1955) ha estat professor de filosofia durant molts anys i en la novel•la es deixa veure aquest interès a través de les classes de l’institut.
Bàsicament Otoño azul és la trobada d’un noi i una noia, a punt d’acabar l’institut, que es coneixen en un tren de rodalies, camí del Maresme. Tots dos tenen una cosa en comú que els confereix una mena de pàtina de tristesa: ell ha perdut la seva mare per culpa d’un càncer; ella ha perdut un nòvio en un accident de cotxe.
Són joves “molt sans”, (que diria la meva àvia): fan esport, els agrada la música, llegeixen, participen en projectes extra-escolars i tenen molt bona relació amb les seves famílies...
El llibre es llegeix bé, i les històries d’amor sempre vénen de gust. Jo potser li he trobat dues pegues al llibre. La primera és argumental, perquè l’autor, potser per por a la poca acció del llibre, ha inventat una petita trama detectivesca que fa nosa, no està gens justificada i sobretot, no fa falta.
I segon, és una opinió personal, però la veu del narrador-autor per a mi té massa pes. És a dir, pel meu gust la història és més explicada que no pas mostrada. M’hauria agradat més sentir les veus dels personatges, com per exemple passava en el llibre de La chica de Marte.
Ah! La il•lustració de la coberta és de Araiz Mesanza i m’ha agradat molt. De fet, el vaig descobrir per la coberta...

Què m'està passant?

FITXA
=====
Títol: Què m'està passant?
Autor: Marc Parrot
Il·lustrador: Eva Armisén
Edició: Barcelona: Lumen, 2009
Edat: a partir de 10 anys (a partir de 6 anys per explicar)
Temàtica: sentiments

RESSENYA
=========

Què m’està passant? és un llibre on els sentiments prenen el protagonisme. Moltes vegades és difícil expressar el que passa pel nostre cap, el que sent el nostre cor o les reaccions del nostre cos, i una bona via per fer-ho és per mitjà de la poesia.

En aquest llibre es parla d’emocions, de sentiments quotidians però amb la particularitat que s’expressen des del punt de vista d’un nen que detecta per primera vegada sensacions com la vergonya, l’amor o la ràbia.

Cadascuna de les poesies s’acompanyen d’unes excel•lents il•lustracions d’Eva Armisén que recreen l’atmosfera de cadascun dels poemes. Uns dibuixos senzills amb una estètica particular amb unes tonalitats vives que denoten energia i transmeten en part la força dels poemes que il•lustren.

Si la combinació de poesia i il•lustració ja és un potent emissor de sentiments, la música que acompanya aquests poemes, de la que Marc Parrot és el compositor i cantant, és el complement perfecte d’un àlbum que transmet energia en totes i cadascuna de les seves pàgines. Cançons en la que la pròpia harmonia i ritme ja evoca el sentiment del que es parla.

Un llibre per llegir en família i parlar, explicar, mostrar els nostres sentiments i narrar les experiències. Un llibre per compartir.

Albert Correa
Valoració:

===

Aquest llibre presenta una col•lecció de sentiments, des de la vergonya, la ràbia o l’enamorament fins a l’enyorança i l’inevitable por. El text estructurat en versos de rima assonant agilitza la lectura, mentre que les il•lustracions que l’acompanyen amb el seu gran format, i caràcter divertit i burleta permeten la repetició de la història sense fer-lo carregós.

Es complementa amb un cd, amb els textos del llibre musicats i cantats per Marc Parrot, la qual cosa permet jugar encara més amb les sensancions dels nens i nenes, ja que han aconseguit unir el text amb una sonoritat curiosa, molt ben trobada.

És un llibre que facilita un bon recurs a mestres i pares per treballar aquestes emocions amb els nens i nenes. A tall d’exemple, quan es parla de la por es planteja el fet que pare i mare abans que el propi protagonista han patit aquest sentiment. Per què no plantejar l’ensenyament d’aquesta emoció des de la pròpia experiència?

Sílvia Cantos
Valoració:

===

Entrevista a Eva Armisén i Marc Parrot:

Què m'està passant? from criatures on Vimeo.

La ventana infinita

FITXA
=====
Títol: La ventana infinita
Autor: Andrés Pi Andreu
Il·lustrador: Kim Amate
Edició: Destino, 2010
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Dos germans intenten descobrir per què el seu nou veí és un noi tan esquerp i antipàtic, que a més, no deixa d’observar-los des de la seva finestra. Serà un vampir? Amb grans dosis d’humor i tendresa descobriran el per què de tot plegat.

Una història que parla del descobriment de sensacions, sense adornaments innecessaris i il•lustrat amb unes imatges, semi difoses en alguns casos, però molt riques en detalls divertits. Un conte per contar i al mateix temps per observar.

Artistes insòlits

FITXA
=====
Títol: Artistes insòlits
(Traducció del castellà “Artistas insólitos” de Josep Subirats)
Autor: Daniel Monedero
Il•lustrador: Óscar T. Pérez
Edició: Barcelona: La Galera, 2009
Edat: de 10 a 12
Temàtica: art, pintura, biografies (imaginàries)


RESSENYA
=========



Fa ben poc que jo mateixa ressenyava en aquest blog “La gran orquesta de los animales”, la primera incursió en la ficció d’aquest tàndem d’autor-il•lustrador, i li donava la màxima puntuació per una història d’una gran força narrativa i suggerents il•lustracions. Ara em trobo amb la disjuntiva de què fer amb aquest àlbum, que em sembla encara més interessant que l’anterior. Puc saltar-me la puntuació de 0 a 4 i donar-li un 5?

Bé, ja m’enteneu... només era una manera de dir-vos que aquest és un llibre que no podeu deixar escapar. I a sobre, en un camp com l’art en el qual ja hem vist productes d’una qualitat espectacular, com el "Gran libro de los retratos de animales" de Svjetlan Junakovic (visiteu la seva web o llegiu la ressenya del llibre).

La comparació no és gratuïta, ja que tots dos llibres s’acosten a l’art des d’un punt de vista paròdic (molt més subtil en el cas de Junakovic, més evident en el llibre que ens ocupa). En aquest cas, són els artistes, els pintors, els qui són objecte de paròdia directa en aquest llibre, però en surten esquitxats també els col•leccionistes (capaços de pagar sumes exorbitants per “obres d’art” – i les cometes són molt intencionades), la crítica, els deixebles o seguidors de determinats moviments artístícs, la premsa, i un llarg etcètera que inclou pràcticament tothom relacionat amb el “mundillo” artístic (i fins i tot alguns de fora però que voldrien formar-ne part - o és que “El pintor cuiner” no els ha recordat a ningú?)

Llegeixin la presentació que del llibre han fet els seus autors al blog El Canibalibro per fer-se una idea del to que es desprèn de les biografies imaginàries d’artistes que s’hi han inclòs. Cadascuna d’elles ocupa una plana, i va acompanyada d’una il•lustració representativa, suggerent, i que fa molt per crear l’ambient nostàlgic, elegant i decadent que el llibre requereix (el contrapunt idoni a l’humor del text; una il•lustració més caricaturesca li hagués restat efectivitat). Ja m’ho crec, que els ha costat als autors decidir-se pels 14 artistes que inclourien en el llibre. Es nota que han fet el llibre que han volgut, i que no els ha fet por que no fos el gran èxit comercial de la temporada. Felicitats pels creadors i, per suposat, per l’editor/a que ha apostat no només per la publicació de l’obra, sinó també per la seva traducció al català. El llibre bé s’ho val.

La felicidad según Ninon

FITXA
=====
Títol: La felicidad según Ninon
Autor: Oscar Brenifier
Il•lustrador: Iris de Moüy
Edició: Cànoves: Proteus, 2009 (també disponible en català)
Edat: de 8 a 10
Temàtica: filosofia en format còmic: la felicitat


RESSENYA
=========
“No se puede ser feliz solo. No se puede ser feliz si a nuestro alrededor todo va mal. Pero tampoco se puede esperar a que todo vaya bien para ser feliz. Hemos de aceptarnos a nosotros mismos y aceptar a los demás. Pero, ¿y si no amamos la vida? ¿Y si los otros nos quieren mal? Verdaderamente, es muy complicado.”

Sí, muy complicado, pero ahí está Oscar Brenifier, de nuevo con el personaje de Ninon, para hacer que nos planteemos preguntas, en este caso entorno a la felicidad.

Me alegro de que Proteus haya decidido publicar la segunda entrega de esta serie, de producción francesa. De la primera entrega, “La verdad según Ninon”, ya hablamos en este blog, y la serie mantiene las mismas características: fragmentos de diálogo en formato cómic en los que varios personajes del entorno de Ninon le cuestionan sus actitudes y en este caso al tratarse sobre la felicidad, también la razón de sus estados de ánimo (feliz, triste, enfadada...), provocados por lo que pasa a su alrededor (su relación con las amigas, las vacaciones, etc...). Estos fragmentos se alternan con otros más narrativos, en los que es una voz en off la encargada de transmitirnos en qué piensa Ninon, y todavía unos terceros en los que historias de diferentes procedencias (cristiana, como la historia de Adán y Eva, o de la cuentística popular, como la Cenicienta) se utilizan para ejemplificar cuestiones relacionadas con las reflexiones de Ninon y su familia y amigos.

Le deseo todo lo mejor a esta serie de libros. Espero que los profesores conozcan su existencia, y que los padres se atrevan, llegado el momento, a enfrentarse a preguntas peliagudas con sus hijos. Libros para fomentar el diálogo. Libros honestos. Libros, al contrario que tantos otros, imprescindibles.

Quisiera tener...

FITXA
=====
Títol: Quisiera tener...
Autor: Giovanna Zoboli
Il•lustrador: Simona Mulazzani
Edició: Madrid: Los cuatro azules, 2009
Edat: de 0 a 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
Hace poco leía “Lecciones de poesía para niños inquietos”, de Luis García Montero, y me reía cuando hablaba de esos poemas para niños en los que todo es pequeñito, y no hay más que gatitos y ositos que se dan besitos en los rinconcitos de las camitas de los niñitos... (me lo invento, porque no recuerdo exactamente el fragmento, pero seguro que ya pillan por donde iban los tiros). Pues bien, “Quisiera tener...” es la demostración perfecta de que para hacer poesía no hace falta plagar de –itos e –itas los poemas infantiles, ni siquiera los que hablan de animales, como es el caso; incluso sin rimas y sin estructuras rígidas puede hacerse poesía. “Quisiera tener...” es poesía, aunque seguro que a muchos no se lo parecería a primera vista, y en nuestras bibliotecas/librerías no estará en la sección de poesía. “Los poemas tienen esa medida flexible de nuestra inteligencia y nuestro corazón”, decía Luis García Montero en su libro, y sin duda así es como disfrutarán los diferentes lectores de este álbum.

Quizá los más pequeños tan solo vean un variopinto catálogo de animales (desde el perro hasta el elefante, pasando por la ballena o el lemur) y solo escuchen la voz de un narrador que describe en voz alta: “Las inmensas orejas del elefante para comprender lo que dice el cielo”, “La cola del lémur en el laberinto de ramas”, o “La voz de la ballena que canta y es oída a un océano de distancia”. No lo entenderán todo, ¿pero quién dice que sea necesario?

Cuando ya hayan crecido un poco, se darán cuenta que todas esas características y el “Quisiera tener...” del título están íntimamente ligados, y que además las ilustraciones no solo se limitan a mostrarnos los animales, sino que también interpretan a su manera, el texto. Verán el bosque de pensamientos del ciervo y cómo la pantera se funde con la oscuridad.

Y finalmente, si hay suerte y retoman el libro una vez haya pasado la época en la que “los libros con dibujos son para niños pequeños”, se darán cuenta de toda la poesía y la belleza que esconde, tan cercana a la sensibilidad del haiku.

Esperemos que así sea.