Com ja vam fer l'any passat, a més de desitjar-vos unes molt bones festes, també volem adreçar-vos a alguns recursos on trobareu suggeriments de llibres per regalar als més petits ara que els Reis estan a punt d'arribar.
FITXA
=====
Títol: La curiosa historia del señor Pájaro
Autor: Piret Raud
Il·lustrador: Piret Raud
Edició: Libros del zorro rojo, 2011
Edat: de 4 a 10 anys
Temàtica: la recerca d'un mateix
RESSENYA
=========
No és estrany que acabin de premiar la feina de l’editorial “Libros del zorro rojo” perquè s’ho mereixen. Àlbums com aquest ho reafirmen.
La curiosa historia del señor Pájaro ens parla d’un ocell que troba que la seva vida no és el que ell esperava... I comença una recerca, la recerca d’ell mateix. I prova a viure altres vides: prova a viure com un coixí, com un eriçó, com una pastanaga, com una guineu... I tot i provar i provar i seguir provant no s’acaba de trobar a si mateix. Fins que apareix l'encisadora senyora Pajarita. Sense cap rin-tin-tin estrany. Que n’és de maca, la senyora Pajarita. Cal parar atenció a com la dibuixa... té un aire a lo “Kate Moss” innegable, i sense perdre les seves essències ocellístiques, però té una cadència de cadera, un estil, un aire chic aclaparant. Pocs fulls abans apareix una senyora vaca que... Deu-ni-do, que guapa que és, aquesta senyora vaca.
Les il•lustracions són vibrants. I brillants. I l’album en conjunt, excepcional. Absolutament recomenable.
FITXA
=====
Títol: El ladrón de palabras
Autor: Nathalie Minne
Il·lustrador: Nathalie Minne
Edició: Edelvives, 2011
Edat: de 4 a 8
Temàtica:
RESSENYA
=========
A la nit, quan la lluna il•lumina el camí, el lladre de paraules surt amb tot el seu equip i es dirigeix a la ciutat. Allà, rastrejant les veus i les llums, sense que ningú el vegi, s’enfila per les teulades. Comença la collita...
Una història sobre la bellesa de les paraules i el seu valor per a comunicar-se amb el món, per a sembrar amistats, per estimar.
En moments com el que vivim, on la tecnologia sembla passar per damunt de totes les coses, una història com la que ens presenta Nathalie Minne esdevé una fantàstica eina per treballar amb els infants la importància del valor de les paraules. Atureu-vos uns moments a pensar, com us sentiu quan algú us regala paraules agradables, dolces i ben triades... Bé, oi?
Doncs això mateix és el que transmet la història del lladre de paraules, les aventures i desventures d’un nen que surt totes les nits a caçar paraules amb les quals després, a casa, com un genial alquimista, elabora curioses combinacions que poden resultar discursos ensopits, explicacions complicades, mentides punxegudes, disculpes vellutades o frases delicades.
Utilitzem la història d’aquest àlbum per ajudar als més petits a entendre el gran valor que tenen les paraules, fem-los saber, que amb elles poden arribar molt lluny, aconseguir difícils fites però també que vigilin, doncs amb les paraules també poden causar-se grans ferides.
Un títol a tenir molt en compte, per la seva gran qualitat narrativa, artística i d’edició, directe a la llista d’imprescindibles!
FITXA
=====
Títol: La máquina de los cuentos
Autor: Carles Cano
Il·lustrador: Paco Giménez
Edició: Alzira: Algar Editorial, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: contes
RESSENYA
=========
La vida de un pueblo triste y aburrido se ve alterada, de la noche a la mañana, por la aparición de un extraño artefacto en medio de la plaza. Nadie sabe para qué sirve o quién lo ha dejado allí, pero no faltan las especulaciones: que si se trata de una escultura comprada por el alcalde, que si es el cajero automático de un banco extranjero… El artefacto misterioso resulta ser, en realidad, una máquina de los cuentos que escribe historias personalizadas para los habitantes del pueblo. Aunque las regala solo a quien quiere y cuando le apetece.
Carles Cano se sirve de este argumento como hilo conductor para unir cinco cuentos cortos de temáticas y estilos diferentes en los que se combinan humor, ternura y fantasía. Sus protagonistas son un dibujante feliz, un niño que no logra recordar su último sueño, un elefante enamorado de una trapecista, una caja de cerillas mágica y tres cerditos jijonencos. Las ilustraciones de Paco Giménez, de trazos simples y elegantes, complementan con acierto las historias del autor.
FITXA
=====
Títol: Un día diferente para el señor Amos
Autor: Philip C. Stead
Il·lustrador: Erin E. Stead
Edició: Océano Travesía
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: amistat, bondat, animals del zoo
RESSENYA
=========
El senyor Amos treballa al zoològic. Un dia agafa un refredat i no pot anar a la feina. Els animals que se l’estimen molt i el troben a faltar, decideixen anar-lo a veure i vet aquí el que passa...
Quina joia de conte, esplèndid, tendre, emocionant i meravellós. Un text senzill carregat d’humor i doble sentit. Amb unes il•lustracions combinades a llapis i color extraordinàries. Cada rostre és un sentiment, cada animal un caràcter, cada peça de roba, una ocasió.
Us convido a dedicar-hi una bona estona. Mireu amb deteniment cada il•lustració. Llegiu el text, tot està lligat, tot té una explicació. I aquest joc amb el doble sentit és meravellós. Quan el llegim a l’infant, podem aprofitar per mostrar la importància de l’amistat, de la bondat, d’ajudar a qui ho necessita.
Els autors són parella i aquest fet es palpa al llarg de la història. Hi ha tal harmonia entre les paraules i les il•lustracions que permeten fer-se a la idea de la meravellosa unió entre ambdós, malgrat sembli una mica “snob”.
Buscant informació per internet m’he trobat amb aquesta “perla”. Es tracta d’un bloc que us recomano. Hi ha un post sobre aquest conte amb la possibilitat d’escoltar la lectura en anglès. Explica coses sobre les il•lustracions que val la pena llegir. Impressionant.
FITXA
=====
Títol: El elefante y el árbol
Autor: Jin Pyn Lee
Il·lustrador: Jin Pyn Lee
Edició: Barcelona: Thule Ediciones, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Aquest petit àlbum, il•lustrat i escrit sobre negre, ens parla sobre la història de l’amistat entre un elefant i un arbre. En verd, descobrim com és la seva vida des que són petits dins que, un dia ‘sonó un disparo. El elefante despertó en una tierra extraña, prisionero’. A partir d’aquest moment, descobrim el retrobament trist dels dos protagonistes, en una nova realitat en blanc i negre, que ells, junts, transformen a través dels records.
D’una manera senzilla i visualment molt clara, l’autora ens apropa la realitat del desastre ecològic que s’està produïnt a l’Àsia, i dóna veu a aquells que no la tenen.
El elefante y el árbol és una petita peça d’un projecte més ambiciós, que trobareu al web del llibre.
FITXA
=====
Títol: El bosc dels cors adormits
Autor: Esther Sanz
Il·lustrador: -
Edició: Montena, 2011
Col·lecció Ellas
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
A punt de complir disset anys, el món de la Clara s’esfondra quan, poc després de la mort de la seva mare, mor la seva àvia. Donat que és menor, la justícia dictamina que no pot viure sola a Barcelona, i és obligada a instal•lar-se amb el seu únic parent viu, el seu oncle (i ara tutor) Álvaro, que viu en un petit poble de la província de Sòria. Però l’Álvaro, un apicultor al que amb prou feines coneix, li fa saber des del minut u que no és benvinguda. Per això, la Clara li demana que la deixi instal•lar-se no amb ell, sinó en una casa semi abandonada que la família posseeix enmig del bosc. Necessita, li diu, estar sola per a entendre la seva nova situació i superar el dolor. És una solució que convé també a l’Álvaro: així ell podrà complir amb les seves obligacions legals, però en la distància.
Resulta però, que viure aïllada en plena natura no és fàcil per a una noia de ciutat, menys encara quan la casa comença a ser l’escenari de successos inexplicables: sorolls misteriosos, rostres que s’apareixen a les finestres en plena nit, alteració de l’ordre de les coses… la Clara té la sensació que algú la observa. En aquesta tessitura, trobarà suport en el jove Braulio, que la pren sota la seva protecció. Aleshores, tot comença a prendre sentit el dia que la Clara descobreix en el bosc a en Bosco, un ésser bellíssim d’aparença sobrenatural, al qual aviat deurà la seva vida i del que descobrirà que està en possessió d’un extraordinari secret que algú desitja obtenir costi el que costi.
En Bosco, com ella, és un ésser turmentat. Com ella, ell s’ha vist obligat a viure al marge del món. Amb l’única diferencia que en Bosco no acaba d’arribar: porta allà, evitant les trampes i protegint la seva herència, moltíssims anys.
Heus aquí una fantàstica lectura per a joves, escrita amb gràcia i dotada d’una prosa de lectura vertiginosa, endinsar-se en el bosc que dibuixa Esther Sanz resulta d’allò més hipnòtic, ha sabut descriure’l de manera que a través de les seves pàgines els lectors captaran els colors, els sons i fins i tot les olors que desprèn. Tot i que en aparença sembla una novel•la clarament dirigida a un perfil de lectora femenina, estic d’acord amb l’autora quan defensa que aquesta també pot ser una lectura per “ells”, escenes fosques en paratges perduts, una trama fosca, intriga i acció són ingredients presents a la novel•la que captaran el seu interès.
Una bona història sense vampirs, zombis ni homes llop (increïble!!) altament recomanable per a joves i no tan joves, que us seduirà, personalment celebro que sigui la primera part d’una trilogia, això preveu dos títols més de qualitat que, personalment, m’encantarà llegir.
FITXA
=====
Títol: Un poco perdido
Autor: Chris Haughton
Il·lustrador: Chris Haughton
Edició: Milrazones, 2011
Edat: de 2 a 6 anys
Temàtica: quan un es perd pel bosc...
RESSENYA
=========
Aquí tenim una petita joia de conte.
Sense cap pretensió, molt humil i senzill però amb un toc especial que el fa destacar entre la majoria d’àlbums il•lustrats.
La història en si no té res de l’altre món: un petit mussol que s’adorm, cau del niu i es perd pel bosc i a partir d’aquí comença la recerca de la seva mare amb l’ajut d’altres animals que troba pel camí.
Però és en les il•lustracions i la tipografia (el muntatge i el disseny editorial) on aconsegueix destacar aquest llibre. I suposo que en aquest punt de la ressenya potser algú pugui quedar lleugerament desconcertat perquè, si bé entra dins l’habitual que d’un llibre infantil se’n destaquin les seves il•lustracions, que se’n destaqui la seva tipografia i disseny editorial és menys habitual, però en aquest cas bé s’ho val. I per què? Doncs perquè a mi em sembla que en aquest cas han apostat per buscar similituds amb el món de les noves tecnologies. Obres el llibre, el comences a fullejar, i tens la sensació de què, el que has obert ha estat un ordinador i fulleges les diferents planes. Imita la tipografia informàtica i els dibuixos també ho fan però amb un cert toc romàntic, tendre i sensible.
Val la pena mirar-se’l amb carinyo aquest àlbum, perquè aquest intent d’apropar dos móns tan diferents crec que en aquest cas es salda amb un resultat més que positiu. I innovador.
FITXA
=====
Títol: Bombástica naturalis
Autor: Iban Barrenetxea
Il·lustrador: Iban Barrenetxea
Edició: A buen paso, 2010
Edat: a partir de 8 años
Temàtica:
RESSENYA
=========
Finalista del Premio Junceda Iberia, 2011.
Placa de honor en la Bienal de Ilustración de Bratislava.
Premio de Ilustración en los Premios Euskadi de Literatura 2011.
Llegamos un poco tarde a comentar este libro, en el sentido de que con una simple búsqueda encontraréis un montón de reseñas del mismo (el propio autor tiene algunas recopiladas en esta entrada de su blog), pero tenía la sensación de que entre nuestro círculo era un libro que podía haber pasado desapercibido (tan solo dos bibliotecas de la Xarxa de la Diputació de Barcelona tienen un ejemplar del libro) y es una lástima, ya que es un libro excelente y el “reguitzell” de premios que se ha llevado es una buena muestra de la calidad del mismo.
La idea de partida no es para nada original: se trata de un catálogo de plantas imaginarias (del mismo estilo que las Princesas olvidadas o desconocidas de Lechermeier y Dautremer o el Catálogo de padres de Claude Ponti). En este caso, se trata de un herbario en el que tienen lugar desde la Acanthus Columnata (una planta que imita las columnas corintias) hasta la Zantedeschia umbrella descensoria (una flor que sirve de paracaídas). El texto reproduce con ironía el lenguaje científico, y están escogidos con particular gracia tanto los nombres “latinizados” de las plantas como la relación entre la planta real y la función imaginaria que se le otorga en el libro (un claro ejemplo de esto es el girasol placa solar o Heliantus calidarium... está claro que los girasoles no actúan como placas solares, pero si una planta tuviera que hacerlo, ¿no sería el girasol la primera que se les ocurriría?).
Pero lo que hace este libro extraordinario son las ilustraciones. El estilo les puede gustar más o menos (predominan los tonos grises, marrones y verdes apagados, y se reconstruye un ambiente que recuerda a la Inglaterra del siglo XVIII tanto en el vestuario como en los escenarios), pero no se puede negar que el esfuerzo del autor por, además de ilustrar las plantas de las que habla en esa página, crear un encadenamiento de acontecimientos a lo largo del libro, es extraordinario. De este modo, el libro se ve multiplicado y se convierte además en un juego en el que uno busca los puntos de conexión entre la doble página anterior, la presente y la siguiente. ¿Dónde está el pájaro? ¿Qué ha pasado con el señor que se cae al río? ¿A dónde se dirigía la dama que iba en la carroza? ¿Qué pasa con el paraguas que sale volando? Hacen falta varias lecturas para descubrir todos los detalles escondidos en las ilustraciones, y aun así cerraremos el libro con la sensación de que todavía algo se nos escapa y... con suerte lo descubriremos en la próxima lectura.
FITXA
=====
Títol: El darrer arbre de la ciutat
Autor: Peter Carnavas
Il·lustrador: Peter Carnavas
Edició: Símbol Editors, 2011
Edat: Fins a 6 anys
Temàtica: Ecologia, valors
RESSENYA
=========
La relació del Marc amb l’últim arbre de la ciutat és una història tendre d’amor a la natura. Aquest és el seu refugi i consol fins que arriba un dia que el tallen i el Marc se sent trist i desemparat. Ell, però, no es rendeix i troba la manera de recuperar el verd enmig del gris, gràcies a una branca que ha quedat, que ell planta en el seu tricicle i passeja amunt i avall de la ciutat, tot escampant la llavor per tot arreu (això és el que m’imagino...).
La història comença amb força i és més entenedora al principi, al final perd una mica d’empenta i finalitza sense saber ben bé què ha passat.
L’autor és australià i li agrada explicar històries amb paraules i imatges. Són històries senzilles i sensibles. Ell és mestre d’escola primària i, a part d’escriure i dibuixar, també toca diversos instruments.
FITXA
=====
Títol: Blancaneu
Autor: Jacob i Wilhem Grimm
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Baula, 2011 (català) - Edelvives, 2011 (castellà)
Edat: de 5 a 99 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Vet aquí que una vegada hi havia una reina que, en ple cor de l’hivern, cosia a la vora de la finestra. A través del marc de fusta de banús negre, contemplava els flocs de neu que voletejaven com plomes al cel. De sobte, es va punxar el dit amb l’agulla, i tres gotes de sang van caure damunt la neu. El vermell de la sang feia tan bonic damunt aquella blancor enlluernadora que la reina va pensar: «Ah! Tant de bo tingués una filla amb la pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i els cabells negres com el banús!»
Calia una altra versió del clàssic conte de la Blancaneu? Tenint en compte que es tracta d’una versió que s’allunya de l’estil ensucrat imposat per la factoria Disney, presentant una versió més propera a l’original dels germans Grimm i també a l’estil personal de Lacombe, i que s’acompanya amb el superb treball il•lustratiu del francès, la resposta és un sí rotund, sens dubte. Aquest jove artista posa de manifest un cop més el seu enorme talent i s’allunya de l’ombra de Dautremer en la qual molts deien que s’emparava, amb els quatre nous treballs que ens arriben aquesta tardor (un d’ells una espectacular adaptació de Cortázar d’alguns contes d’Edgar Allan Poe de la qual us parlaré en uns dies).
Queda clar que Lacombe és un nom propi amb un estil únic i personal que no busca la imitació sinó deixar un toc propi, que possiblement podrem trobar en la bellesa trista de molts dels seus personatges, el misteri i un punt de foscor que s’amaga en tots els seus treballs, com la figura del corb, un element recurrent en la seva obra.
En aquest àlbum juga alternant el seu habitual treball amb gouache i olis en els quals desplega uns jocs de llum espectaculars, amb algunes pàgines amb escenes en blanc i negre on només ha treballat amb llapis aconseguint dotar a les imatges d’una senzillesa fascinant. Un àlbum que et demana aturar-te a cada pàgina i gaudir de les il•lustracions que ens presenta una Malvina diferent a la que trobàvem al Grimorio. Bujos y hechizos que va publicar Edelvives l’any passat. No puc deixar d’elogiar els acabats d’aquest títol, la qualitat del paper és espectacular, amb gruix i textures, les guardes dissenyades per a l’ocasió amb motius de pomes i corbs amb una senefa que li dóna un toc senyorial, la imatge de coberta que és continua amb la contra, per tot plegat, una autèntica joia que us heu de regalar amb excusa o sense, la Blancaneu de Lacombe no pot faltar a la vostra biblioteca!
FITXA
=====
Títol: Los bichos bola
Autor: Luisa Fontán Bos
Il·lustrador: Carmen Segovia
Edició: Los cuatro azules, 2011
Edat: a partir de 8 años
Temàtica:
RESSENYA
=========
Una tarde de domingo de comienzos del otoño en la casita de campo de una familia se produce una escena muy reconocible: mientras el grueso de la familia (padres y hermanos mayores) ve la película de la tarde, el hermano mediano sale con la pequeña a dar una vuelta por el campo. El hermano presume de listo y valiente ante su hermana pequeña. La pequeña se cansa en este corto paseo, pues va cargando además con un bote de bichos bola, y busca excusas para detenerse. Se paran a descansar y de pronto, aparecerá un zorro. Es la pequeña la que tomará la iniciativa para asustarlo y echarlo con un gesto de valentía, mientras que al hermano lo paralizará el miedo…Esta historia será solo de los dos, a nadie contarán nada al regreso. Cada uno sacará sus conclusiones.
Los bichos bola es uno de esos relatos grandes dentro de su sencillez. Una anécdota desnuda, a simple vista contada sin artificios, sin grandes aspavientos, adquiere al terminarse ecos que la hacen inolvidable en la mente del lector. Al menos, al leerla, yo he sentido que igual que hay decenas, cientos de libros, especialmente infantiles (aunque no solamente) que al cabo de los pocos años, incluso meses, soy incapaz de recordar, con este pasará lo contrario. Y es quizás por esa sencillez en la narración de los hechos, esa transparencia, que invita al lector a hacerse la historia suya, a añadir de su propia cosecha el mensaje, el porqué, la relevancia de la historia, que admite diferentes lecturas e interpretaciones. A todo ello, contribuyen tanto el texto de Luisa Fontán como las ilustraciones de Carmen Segovia. Un libro pequeño y discreto que vale la pena descubrir, rescatar, recomendar y saborear.
FITXA
=====
Títol: El castor estressat
Autor: Nicholas Oldland
Il·lustrador: Nicholas Oldland
Edició: Símbol Editors, 2011
Edat: de 3 a 5 anys
Temàtica: empatia, ecologia
RESSENYA
=========
Aquí tenim una nova història del Nicholas Oldland sobre un habitant del bosc força peculiar. Aquesta vegada ens trobem amb un castor una mica maldestre a l’hora de construir la seva presa. El títol ja ens dóna alguna pista així com el primer paràgraf del conte: “Hi havia una vegada un castor que estava tan estressat que sempre anava molt de pressa, no pensava gaire bé el que feia i actuava com si estigués sol al bosc”. Ja us podeu imaginar les conseqüències de tot plegat.
Si us van agradar L'ós que abraçava els arbres i L'ant a qui deien Ni-Ni, del mateix autor, aquest conte us farà somriure de nou i pensar en com actuem i què passa quan ens oblidem dels qui ens envolten en aquest món.
Una història divertida per mostrar als més petits la importància de respectar els altres. Saber rectificar i corretgir els nostres errors de la manera més adient, és el tema d’aquest conte.
Amb unes il•lustracions magnífiques, aquest conte us serà molt útil per acompanyar i mostrar l’època de l’any en què ens trobem: la tardor. També serà adequat per il•lustrar el tema dels boscos i així commemorar l’Any Internacional que es celebra al 2011.
FITXA
=====
Títol: Barba Azul
Adaptació: Samuel Alonso
Il·lustrador: Mónica Calvo
Edició: Narval, 2011
Edat: de 6 a 9
Temàtica:
RESSENYA
========= Barba Azul, ha estat considerat el conte maleït, un conte difícil i incòmode. Va perdre gran part de la seva popularitat quan vam començar a perdre el desig de mostrar als infants les contradiccions humanes i l’existència del mal. La revisió de Mónica Calvo i Samuel Alonso recupera un relat que tracta amb delicadesa la curiositat i la bogeria, la por i el descobriment de la foscor.
Estem tan capficats en embolicar els nostres fills en cotó fluix que, sovint, pequem de sobreprotegir-los en excés, els mateixos que ens vantem d’haver jugat als carrers, d’anar sols amunt i avall, d’arribar a casa amb els genolls pelats i el pap ple d’històries, ara, transformats en pares, ens aterra pensar el que pugui passar als nostres infants i pretenem controlar el seu dia a dia, en ocasions, impedint una part del seu creixement personal, absolutament necessari. Dins d’aquest immens sac de preocupacions, entren les històries fosques o amb final infeliç, és que ens hem tornat bojos? Al món passen coses terribles, i és absurd pretendre mantenir els nens i nenes dins de bombolles. De la mateixa manera que hem de deixar que caiguin i cometin els seus propis errors, ja hi serem per ajudar-los a aixecar-se i eixugar les seves llàgrimes, també els hem de permetre descobrir històries que no siguin ensucrades, hem de tenir, això sí, cura a l’hora de seleccionar què cau a les seves mans, i si es tracta d’un àlbum il•lustrat com aquesta adaptació que ha fet Samuel Alonso, aquesta terrible història del cruel Barba Blava i la immensa curiositat de la seva esposa, Eloisa, val la pena i molt, acompanyada d’un treball il•lustratiu que juga de forma molt encertada amb una ampla gamma de blaus, esdevé un llibre molt encertat per regalar als nens i nenes que gaudeixin escoltant dels àlbums il•lustrats.
A més, val la pena tenir en compte, que avui dia la generació de nens i nenes que puja gaudeixen amb les històries de por, no s’espanten per poc, així que intentem donar llibertat als petits lectors i oferir-los un ventall ampli d’històries, malgrat algunes no siguin de final feliç. Endavant, aquí teniu una bona història, amb un bon treball il•lustratiu i editat amb un bon nivell de qualitat, que no falti a la vostra biblioteca!
FITXA
=====
Títol: Los malvados de Battersea
Autor: Joan Aiken
Il·lustrador: Edward Gorey (portada)
Edició: Barcelona: Salamandra, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures, intriga
RESSENYA
=========
Simon, un joven huérfano, llega a Londres guiado por la carta de un amigo y por el sueño de estudiar en la escuela de arte. Pero sus planes parecen desvanecerse cuando comprueba que el Dr. Field, el amigo que debía acogerle y ayudarle a entrar como aprendiz en la escuela, ha desaparecido sin dejar rastro. Los caseros de Field aseguran no saber nada de él, pero Simon sospecha que mienten. Decidido a descubrir la verdad, el huérfano iniciará una investigación que le sorprenderá con secretos inconfesables y con toda clase de peligros.
Los malvados de Battersea es el segundo libro de una saga de aventuras que la autora inglesa Joan Aiken empezó a escribir en los años 60. Igual que la novela que la precede, se sitúa en una Inglaterra imaginaria de principios del siglo XIX, gobernada por Jacobo III desde el trono y por los lobos en los bosques. Pero la ambientación no es lo único que tienen en común: Simon, el protagonista de Los malvados de Battersea, ya aparecía como personaje secundario en la primera entrega de la serie, Los lobos de Willoughby Chase.
Los libros de Aiken han alcanzado el rango de clásicos en su país. De hecho, la historia que nos ocupa incluye los principales ingredientes de una novela de aventuras en toda regla: acción, suspense, giros inesperados... En sus páginas conviven héroes que desafían al peligro, aliados incondicionales y conspiradores malvados. Algunos de estos personajes destilan tanto carisma que cautivan fácilmente, como el duque de Battersea, la pequeña Dido o el profesor Caldereaux. Su estilo, además, es fresco y divertido. Con todo, se nota que la novela fue escrita hace casi 50 años: la delata cierta inocencia, tanto en la forma como en el contenido, que quizás no acabe de convencer a los jóvenes lectores de hoy…
