FITXA
=====
Títol: Filbert, el diablillo bueno
Autor: Hiawyn Oram
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2013
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: diferències
RESSENYA
=========
Aquesta és la història d’en Filbert, un diablet que no és ni monstruòs, ni feroç, sinó més que bo: ‘re-que-te-bueno’. No li interessa espantar ningú, ni ser dolent, no li agraden les històries de por, i els seus pares estan desesperats amb ell. El primer dia d’escola, res del què li proposa la seva mestra l’atrau, i acaba tancat al lavabo per evitar barallar-se amb els seus companys. Finalment, el fan fora, per bo, i l’envien a reflexionar. Mentre aprofita per gaudir del paisatge sota un arbre, una angeleta cau del cel, d’on l’han expulsat de l’escola per no ser perfecta. I en un moment es desencadena l’acció: què podem fer perquè ens acceptin tal com som? Ella es vesteix de dimoni i ell d’angel, i cadascú va a l’escola, on els companys decideixen que els prefereixen tal com eren abans.
Tot es soluciona, doncs, i el Filbert i la Florinda (que així es diu l’angeleta) es fan amics, perquè són ‘tal para cual’.
Tot i que el llibre és ben bonic, i les il•lustracions d’en Jimmy Liao no ens deixen indiferents, trobo que la història és força simple i tòpica, i poc elaborada. Tot plegat fa que resulti un llibre excessivament edulcorat.
Però no deixeu de mirar-lo, perquè gràficament, com sempre, és preciós!
¡Cui-cui-cuidado!
FITXA
=====
Títol: ¡Cui-cui-cuidado!
Autor: Marilyn Pérez Falcón
Il·lustrador: María Elena Repiso
Edició: Ekaré, 2013
Edat: a partir de 1 año
Temàtica: libros de cartón, humor, rima, animales, onomatopeyas
RESSENYA
=========
En este pequeño libro destaca la narración en imágenes, como debe ser en libro para niño. Las ilustraciones están realizadas con unos colores alegres, muy vivos acorde con la historia juguetona. Acompañan a un breve relato rimado y repetitivo donde los animales son los protagonistas. Y es que en un bosque tropical se produce una accidente donde dos vehículos chocan:
Los animales que estaban por alrededor acuden a ayudar o, más bien, a opinar, hasta que se arma un buen lío. Será la vaca policía quien se encargará de poner orden.
Un relato contado con estructuras repetitivas y simpáticas onomatopeyas que introducen la frase de cada animal:
Un libro de fácil manejo para el bebé, ya que se trata de un tamaño adecuado para que él lo coja, así como para que pase sus páginas. Mientras los adultos le narran la sencilla historia, ellos se divertirán pudiendo pasar las páginas, al mismo tiempo que observan las maravillosas y simpáticas ilustraciones.
Repeticiones, ilustraciones, formato... todo reunido para ofrecer al bebé un libro de calidad y perfecto para él.
Este libro se publica dentro de la colección Pikinini que significa niño o bebé en la lengua etnia Pemón (suertes de Venezuela), así como Ekaré significa narración o cuento. (detalle que he descubierto aquí).
Un último detalle es que al empezar vemos como una mamá gallina le empieza a contar el mismo cuento a su pollito y al finalizar en la contracubierta se despide con un "Co-co-colorín, colorado, este cuento se ha acabado."
=====
Títol: ¡Cui-cui-cuidado!
Autor: Marilyn Pérez Falcón
Il·lustrador: María Elena Repiso
Edició: Ekaré, 2013
Edat: a partir de 1 año
Temàtica: libros de cartón, humor, rima, animales, onomatopeyas
RESSENYA
=========
En este pequeño libro destaca la narración en imágenes, como debe ser en libro para niño. Las ilustraciones están realizadas con unos colores alegres, muy vivos acorde con la historia juguetona. Acompañan a un breve relato rimado y repetitivo donde los animales son los protagonistas. Y es que en un bosque tropical se produce una accidente donde dos vehículos chocan:
"Cierto día por el camino
venían el gato y el ratón...
Del otro lado se acercaba el perro en su camión."
Los animales que estaban por alrededor acuden a ayudar o, más bien, a opinar, hasta que se arma un buen lío. Será la vaca policía quien se encargará de poner orden.
Un relato contado con estructuras repetitivas y simpáticas onomatopeyas que introducen la frase de cada animal:
"¡Miiiaaauuuu! ¡Mi auto!"
"¡Cua! ¡Cua! ¡Cua! ¿Cuál fue la causa del infortunio?"
Un libro de fácil manejo para el bebé, ya que se trata de un tamaño adecuado para que él lo coja, así como para que pase sus páginas. Mientras los adultos le narran la sencilla historia, ellos se divertirán pudiendo pasar las páginas, al mismo tiempo que observan las maravillosas y simpáticas ilustraciones.
Repeticiones, ilustraciones, formato... todo reunido para ofrecer al bebé un libro de calidad y perfecto para él.
Este libro se publica dentro de la colección Pikinini que significa niño o bebé en la lengua etnia Pemón (suertes de Venezuela), así como Ekaré significa narración o cuento. (detalle que he descubierto aquí).
Un último detalle es que al empezar vemos como una mamá gallina le empieza a contar el mismo cuento a su pollito y al finalizar en la contracubierta se despide con un "Co-co-colorín, colorado, este cuento se ha acabado."
Sputnik
FITXA
=====
Títol: Sputnik
Autor: Bettina Obrecht
Il·lustrador: Sabine Kranz
Edició: Barcelona: Takatuka, 2013
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: amistat, ser diferent
RESSENYA
=========
Salta a la vista que no es un niño como los demás. Viste de manera curiosa y calza unas llamativas botas de agua rosas. No parece hablar el mismo idioma que Ana, Karim y Adrián, pero aun así ha logrado comunicarse con ellos para hacerles entender que se llama Sputnik y que viene del espacio. Desde que apareció por sorpresa en la zona de juegos de los tres amigos, junto a las vías del tren, ha pasado a formar parte de sus vidas. Para Adrián, está claro que Sputnik es un extraterrestre. Karim cree que es un farsante. Y Ana… Lo único que tiene claro Ana es que le gusta contar con su amistad.
Bettina Obrecht, una conocida autora de literatura infantil y juvenil en Alemania, utiliza la historia de Sputnik como excusa para tratar el tema de la diferencia y las diversas maneras de abordarla. En función de sus propias experiencias y temores, cada personaje imaginará un pasado distinto para el niño y actuará en función de lo que considera correcto. La relación de cada uno de ellos con Sputnik evolucionará durante la historia, e incluso les hará cambiar su forma de relacionarse con las personas de su entorno.
Amistad, tolerancia, solidaridad y familia son los ejes centrales de esta novela, salpicada de humor y de sutiles mensajes ecológicos.
=====
Títol: Sputnik
Autor: Bettina Obrecht
Il·lustrador: Sabine Kranz
Edició: Barcelona: Takatuka, 2013
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: amistat, ser diferent
RESSENYA
=========
Salta a la vista que no es un niño como los demás. Viste de manera curiosa y calza unas llamativas botas de agua rosas. No parece hablar el mismo idioma que Ana, Karim y Adrián, pero aun así ha logrado comunicarse con ellos para hacerles entender que se llama Sputnik y que viene del espacio. Desde que apareció por sorpresa en la zona de juegos de los tres amigos, junto a las vías del tren, ha pasado a formar parte de sus vidas. Para Adrián, está claro que Sputnik es un extraterrestre. Karim cree que es un farsante. Y Ana… Lo único que tiene claro Ana es que le gusta contar con su amistad.
Bettina Obrecht, una conocida autora de literatura infantil y juvenil en Alemania, utiliza la historia de Sputnik como excusa para tratar el tema de la diferencia y las diversas maneras de abordarla. En función de sus propias experiencias y temores, cada personaje imaginará un pasado distinto para el niño y actuará en función de lo que considera correcto. La relación de cada uno de ellos con Sputnik evolucionará durante la historia, e incluso les hará cambiar su forma de relacionarse con las personas de su entorno.
Amistad, tolerancia, solidaridad y familia son los ejes centrales de esta novela, salpicada de humor y de sutiles mensajes ecológicos.
Chispas
FITXA
=====
Títol: Chispas
Autor: Antonio Skármeta
Il·lustrador: Maria Espluga
Edició: Edebé, 2013
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: infantesa difícil, pobresa, lliçó de vida, esperança
RESSENYA
=========
El famós escriptor xilè Antonio Skármeta relata a Chispas el dia a dia d’un nen que viu amb el seu pare en circumstàncies difícils. El pare és a l’atur, i la pobresa ha allunyat el nano de la seva mare.
Malgrat les dificultats, Chispas, que és com es diu el nen, no es resigna. Ajuda al seu pare fent petites feines per tal de portar algunes monedes i menjar a casa. Viuen en una modesta i lúgubre habitació.
El relat d’Skármeta convida a reflexionar sobre la felicitat i l’esperança; sobre quines coses de primera necessitat, enfront de les coses materials, necessiten les persones per ser felices. El llibre comença amb una frase que vindria a resumir el missatge de la novel•la: “Era un chico tan pobre y tan alegre que todo el mundo le parecía rico y triste”.
L’esperança d’una vida millor està representada en la vivesa del color groc. El lluminós groc de Els gira-sols de Van Gogh que li mostra la mare que és mestra de dibuix.
En el llibre, les il•lustracions de Maria Espluga aporten llum. De vius colors, contrasten amb el rerefons d’incertesa que impregna la vida d’aquest nen lluitador.
=====
Títol: Chispas
Autor: Antonio Skármeta
Il·lustrador: Maria Espluga
Edició: Edebé, 2013
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: infantesa difícil, pobresa, lliçó de vida, esperança
RESSENYA
=========
El famós escriptor xilè Antonio Skármeta relata a Chispas el dia a dia d’un nen que viu amb el seu pare en circumstàncies difícils. El pare és a l’atur, i la pobresa ha allunyat el nano de la seva mare.
Malgrat les dificultats, Chispas, que és com es diu el nen, no es resigna. Ajuda al seu pare fent petites feines per tal de portar algunes monedes i menjar a casa. Viuen en una modesta i lúgubre habitació.
El relat d’Skármeta convida a reflexionar sobre la felicitat i l’esperança; sobre quines coses de primera necessitat, enfront de les coses materials, necessiten les persones per ser felices. El llibre comença amb una frase que vindria a resumir el missatge de la novel•la: “Era un chico tan pobre y tan alegre que todo el mundo le parecía rico y triste”.
L’esperança d’una vida millor està representada en la vivesa del color groc. El lluminós groc de Els gira-sols de Van Gogh que li mostra la mare que és mestra de dibuix.
En el llibre, les il•lustracions de Maria Espluga aporten llum. De vius colors, contrasten amb el rerefons d’incertesa que impregna la vida d’aquest nen lluitador.
Etiquetes:
2013,
3de4,
Sandra Gómez
En Findus s'independitza
FITXA
=====
Títol: En Findus s'independitza
Autor: Sven Nordqvist
Il·lustrador: Sven Nordqvist
Edició: Flamboyant, 2013
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Sven Nordqvist (Helsingborg, 1946) és un dels il•lustradors més prestigiosos de Suècia, conegut principalment per la sèrie de llibres protagonitzats per el solitari senyor Pettson i el seu gat Findus.
Fa uns anys, al 1999 gràcies a Columna ja vam conèixer dos dels seus títols: El pastís d’aniversari i La caça de la guineu. Però és gràcies a Flamboyant que circulen ara per biblioteques i llibreries Quan en Findus era petit i va desaparèixer, En Pettson se'n va d'acampada, El pastís de creps i des de fa pocs dies En Findus s’independitza.
En el mateix llibre se’ns informa que aquest títol en concret va ser escrit com a guió teatral i se’n va estrenar una obra a Estocolm. Posteriorment el guió va ser convertit en llibre.
No tinc molt clar si la sèrie funciona a casa nostra, sobretot perquè no estem familiaritzats amb llibres que tenen format d’àlbum però amb molt de text. Estic segura que a biblioteques i llibreries els llibres de Findus són difícils de classificar. Suposo que els passa una mica com el volum dels Melops editat per Anaya o el llibre d’en Paddington que va editar Viena. Són llibres que tenen un univers tan ric i extens que acaben a prestatgeries d’infants més grans única i exclusivament per la llargària del text.
Però les històries d’aquest granger, tranquil, es poden explicar perfectament a infants des de tres anys, però també de nou o deu. Les il•lustracions plenes de detalls i la personalitat dels protagonistes fa que, un cop els coneixes, no els oblidis mai més.
Hem de treure dels prestatges els llibres, trobar la manera de presentar a Pettson i al seu gat Findus, que encara que vol independitzar-se, no ho aconsegueix del tot... la sèrie s’ho val.
Gràcies també a Flamboyant per l’aposta i la perseverança. Llarga vida al solitari Pettson!
=====
Títol: En Findus s'independitza
Autor: Sven Nordqvist
Il·lustrador: Sven Nordqvist
Edició: Flamboyant, 2013
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Sven Nordqvist (Helsingborg, 1946) és un dels il•lustradors més prestigiosos de Suècia, conegut principalment per la sèrie de llibres protagonitzats per el solitari senyor Pettson i el seu gat Findus.
Fa uns anys, al 1999 gràcies a Columna ja vam conèixer dos dels seus títols: El pastís d’aniversari i La caça de la guineu. Però és gràcies a Flamboyant que circulen ara per biblioteques i llibreries Quan en Findus era petit i va desaparèixer, En Pettson se'n va d'acampada, El pastís de creps i des de fa pocs dies En Findus s’independitza.
En el mateix llibre se’ns informa que aquest títol en concret va ser escrit com a guió teatral i se’n va estrenar una obra a Estocolm. Posteriorment el guió va ser convertit en llibre.
No tinc molt clar si la sèrie funciona a casa nostra, sobretot perquè no estem familiaritzats amb llibres que tenen format d’àlbum però amb molt de text. Estic segura que a biblioteques i llibreries els llibres de Findus són difícils de classificar. Suposo que els passa una mica com el volum dels Melops editat per Anaya o el llibre d’en Paddington que va editar Viena. Són llibres que tenen un univers tan ric i extens que acaben a prestatgeries d’infants més grans única i exclusivament per la llargària del text.
Però les històries d’aquest granger, tranquil, es poden explicar perfectament a infants des de tres anys, però també de nou o deu. Les il•lustracions plenes de detalls i la personalitat dels protagonistes fa que, un cop els coneixes, no els oblidis mai més.
Hem de treure dels prestatges els llibres, trobar la manera de presentar a Pettson i al seu gat Findus, que encara que vol independitzar-se, no ho aconsegueix del tot... la sèrie s’ho val.
Gràcies també a Flamboyant per l’aposta i la perseverança. Llarga vida al solitari Pettson!
Etiquetes:
2013,
4de4,
Glòria Gorchs
Swinging Christmas
FITXA
=====
Títol: Swinging Christmas
Autor: Olivia Ruiz
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Baula (cat) / Edelvives (cast), 2013
Edat: de 5 a 99 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
L’àlbum il•lustrat que us presento hauria d’anar de dret a la vostra carta als reis, és una autèntica meravella, un llibre de preciós, de format generós que s’acompanya amb un cd amb cinc cançons.
En Robin té nou anys i aviat en farà deu. Viu a Permorirsedefàstic, un poble perdut enmig de les muntanyes, on mai no passa res. És un lloc tan buit i tan trist que el nen l’ha batejat amb aquest nom. Però en Robin té una ment curiosa i mai no s’avorreix; sols en comptades ocasions, a l’escola, on tots l’anomenen “el rei de les trapelleries”. Fins que un bon dia coneix al vell Bernard, que li obrirà els ulls en vers un món apassionant de música de jazz i de llibres.
Tots tenim un actor preferit, un cantant per qui sentim debilitat, un autor que ens encanta, o un il•lustrador que ens enamora, això últim és el que em passa a mi amb el francès Lacombe, cada nou títol que il•lustra m’agrada més que l’anterior, tot i que sempre tinc en ment la referència dels Amants papallona (Baula, 2008), per ser una peça exquisida com poques, Swinging Christmas és encara millor i per dir-ho en una sola paraula: meravellós. Com no podia ser d’una altra manera, ens trobem amb elements característics del treball d’aquest il•lustrador, com són els primers plans impactants, la gran expressivitat aconseguida en els personatges o els tons càlids, tampoc falten alguns acompanyants habituals com els corbs o l’entranyable Shar-Pei.
I una vegada més, si la part visual és extraordinària, la història no desmereix en absolut. Olivia Ruiz ens narra una bella història sobre l’amor als llibres i a les històries, als amics i també l’amor romàntic, un text preciós que captivarà al lector, des del nen fins a l’adult, doncs és una relat entranyable ideal per compartir en dies freds.
«Deixa que les paraules t’arribin sense jutjar-les i sense jutjar-te; deixa que t’envaeixin sense temor, tal com fas amb la música. Escolta, aquí la trompeta també ens explica una història. No saps res d’aquesta música, però la perceps amb emoció. Això és el més important. Aquestes lletres i paraules també són una música. Si les llegeixes a poc a poc i trobes el tempo correcte, ho aconseguiràs.»
I no podem obviar la música, el llibre s’acompanya d’un cd amb cinc temes musicals interpretats per la Red Star Orchestra, una big band nascuda l’any 2009 a la ciutat de St Ouen, composta exclusivament per músics professionals van decidir convidar a la cantant Olivia Ruiz per a desenvolupar un repertori original d’estàndards de jazz dels anys 50, que amb la seva veu suau i vellutada sonen a glòria i, es converteixen en el complement perfecte a la lectura d’aquesta història transportant al lector a l’interior mateix d’aquestes pàgines.
Com us deia al principi, si teniu algú a qui vulgueu fer un regal ben especial aquestes festes, no ho dubteu pas, Swinging Christmas és una aposta segura! I per altra banda, assegureu-vos que us el regalin a vosaltres!! ;-)
Aquí teniu el booktrailer per anar obrint boca:
=====
Títol: Swinging Christmas
Autor: Olivia Ruiz
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Baula (cat) / Edelvives (cast), 2013
Edat: de 5 a 99 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
L’àlbum il•lustrat que us presento hauria d’anar de dret a la vostra carta als reis, és una autèntica meravella, un llibre de preciós, de format generós que s’acompanya amb un cd amb cinc cançons.
En Robin té nou anys i aviat en farà deu. Viu a Permorirsedefàstic, un poble perdut enmig de les muntanyes, on mai no passa res. És un lloc tan buit i tan trist que el nen l’ha batejat amb aquest nom. Però en Robin té una ment curiosa i mai no s’avorreix; sols en comptades ocasions, a l’escola, on tots l’anomenen “el rei de les trapelleries”. Fins que un bon dia coneix al vell Bernard, que li obrirà els ulls en vers un món apassionant de música de jazz i de llibres.
Tots tenim un actor preferit, un cantant per qui sentim debilitat, un autor que ens encanta, o un il•lustrador que ens enamora, això últim és el que em passa a mi amb el francès Lacombe, cada nou títol que il•lustra m’agrada més que l’anterior, tot i que sempre tinc en ment la referència dels Amants papallona (Baula, 2008), per ser una peça exquisida com poques, Swinging Christmas és encara millor i per dir-ho en una sola paraula: meravellós. Com no podia ser d’una altra manera, ens trobem amb elements característics del treball d’aquest il•lustrador, com són els primers plans impactants, la gran expressivitat aconseguida en els personatges o els tons càlids, tampoc falten alguns acompanyants habituals com els corbs o l’entranyable Shar-Pei.
I una vegada més, si la part visual és extraordinària, la història no desmereix en absolut. Olivia Ruiz ens narra una bella història sobre l’amor als llibres i a les històries, als amics i també l’amor romàntic, un text preciós que captivarà al lector, des del nen fins a l’adult, doncs és una relat entranyable ideal per compartir en dies freds.
«Deixa que les paraules t’arribin sense jutjar-les i sense jutjar-te; deixa que t’envaeixin sense temor, tal com fas amb la música. Escolta, aquí la trompeta també ens explica una història. No saps res d’aquesta música, però la perceps amb emoció. Això és el més important. Aquestes lletres i paraules també són una música. Si les llegeixes a poc a poc i trobes el tempo correcte, ho aconseguiràs.»
I no podem obviar la música, el llibre s’acompanya d’un cd amb cinc temes musicals interpretats per la Red Star Orchestra, una big band nascuda l’any 2009 a la ciutat de St Ouen, composta exclusivament per músics professionals van decidir convidar a la cantant Olivia Ruiz per a desenvolupar un repertori original d’estàndards de jazz dels anys 50, que amb la seva veu suau i vellutada sonen a glòria i, es converteixen en el complement perfecte a la lectura d’aquesta història transportant al lector a l’interior mateix d’aquestes pàgines.
Com us deia al principi, si teniu algú a qui vulgueu fer un regal ben especial aquestes festes, no ho dubteu pas, Swinging Christmas és una aposta segura! I per altra banda, assegureu-vos que us el regalin a vosaltres!! ;-)
Aquí teniu el booktrailer per anar obrint boca:
Etiquetes:
2013,
4de4,
Sílvia Cantos
La caja de los agujeros
FITXA
=====
Títol: La caja de los agujeros
Autor: Carmen Gil
Il·lustrador: Mónica Carretero
Edició: Cuento de Luz, 2013
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: fantasia
RESSENYA
=========
L'Andrea acaba d'adquirir una caixa plena de forats, la mare creu que ha fet malament i que no serveix per a res, però no sap que cada forat conduirà l'Andrea a conèixer un nou personatge de fantasia (alguns de ben coneguts per als petits com el Ratolí Pérez o la Caputxeta Vermella) que li explicarà d'on és el seu forat.
Aquest és un conte per ser explicat. Les il•lustracions, molt encertades i que mostren un univers màgic, acompanyen molt bé la trama del conte. Tot dibuixant uns personatges propers, càlids. L'argument és original i acaba amb un final feliç d'aquells que tan agraden als infants d'aquesta edat.
=====
Títol: La caja de los agujeros
Autor: Carmen Gil
Il·lustrador: Mónica Carretero
Edició: Cuento de Luz, 2013
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: fantasia
RESSENYA
=========
L'Andrea acaba d'adquirir una caixa plena de forats, la mare creu que ha fet malament i que no serveix per a res, però no sap que cada forat conduirà l'Andrea a conèixer un nou personatge de fantasia (alguns de ben coneguts per als petits com el Ratolí Pérez o la Caputxeta Vermella) que li explicarà d'on és el seu forat.
Aquest és un conte per ser explicat. Les il•lustracions, molt encertades i que mostren un univers màgic, acompanyen molt bé la trama del conte. Tot dibuixant uns personatges propers, càlids. L'argument és original i acaba amb un final feliç d'aquells que tan agraden als infants d'aquesta edat.
Etiquetes:
2013,
3de4,
Alba Ferran
Gato rojo, gato azul
FITXA
=====
Títol: Gato rojo, gato azul
Autor: Jenni Desmond
Il·lustrador: Jenni Desmond
Edició: Lata de sal, 2013
Edat: a partir de 3 años
Temàtica: animales, sentimientos, humor
RESSENYA
=========
Este libro es el ganador del premio “The Cambridgeshire Children’s Picture Book Award 2013”, concedido por los niños a sus álbumes ilustrados favoritos. Empezamos bien. Gato rojo, Gato azul es el primer libro de Jenni Desmond, una autora e ilustradora inglesa amante de los gatos.
No en vano los gatos son una constante en la literatura infantil, estos seres independientes, intrépidos y divertidos fascinan a los niños puede que precisamente porque se ven reflejados en su espíritu curioso y espontáneo. En Gato rojo, Gato azul, nos encontramos con dos gatos peleones que en secreto aspiran a ser como su enemigo. Gato Rojo quiere ser tan inteligente como Gato Azul, y Gato Azul tan ágil como Gato Rojo.
Ambos intentan por todos los medios, con métodos algo ingenuos pero muy divertidos, cambiar de color, sin embargo, no hay nada más difícil y cansado que ser como uno no es.
No extraña que este libro haya sido escogido por los niños como el mejor álbum del 2013, virtudes no le faltan: es fresco, original, con unos protagonistas divertidos de personalidad inocente, tierna y carismática. Un libro que reflexiona sobre temas como la autoestima, la envidia o la amistad sin grandes artificios y mucha sinceridad.
Uno de los mayores aciertos del libro es el fantástico juego de colores que crea la autora; con pinceladas sencillas y sueltas consigue retratar dos gatos gruñones y adorables e increíblemente expresivos. El genial contraste cuando un nuevo color entra en escena, asegura un final divertidísimo que demuestra que no sólo el ser humano es el único animal que tropieza dos veces con la misma piedra.
=====
Títol: Gato rojo, gato azul
Autor: Jenni Desmond
Il·lustrador: Jenni Desmond
Edició: Lata de sal, 2013
Edat: a partir de 3 años
Temàtica: animales, sentimientos, humor
RESSENYA
=========
Este libro es el ganador del premio “The Cambridgeshire Children’s Picture Book Award 2013”, concedido por los niños a sus álbumes ilustrados favoritos. Empezamos bien. Gato rojo, Gato azul es el primer libro de Jenni Desmond, una autora e ilustradora inglesa amante de los gatos.
No en vano los gatos son una constante en la literatura infantil, estos seres independientes, intrépidos y divertidos fascinan a los niños puede que precisamente porque se ven reflejados en su espíritu curioso y espontáneo. En Gato rojo, Gato azul, nos encontramos con dos gatos peleones que en secreto aspiran a ser como su enemigo. Gato Rojo quiere ser tan inteligente como Gato Azul, y Gato Azul tan ágil como Gato Rojo.
Ambos intentan por todos los medios, con métodos algo ingenuos pero muy divertidos, cambiar de color, sin embargo, no hay nada más difícil y cansado que ser como uno no es.
No extraña que este libro haya sido escogido por los niños como el mejor álbum del 2013, virtudes no le faltan: es fresco, original, con unos protagonistas divertidos de personalidad inocente, tierna y carismática. Un libro que reflexiona sobre temas como la autoestima, la envidia o la amistad sin grandes artificios y mucha sinceridad.
Uno de los mayores aciertos del libro es el fantástico juego de colores que crea la autora; con pinceladas sencillas y sueltas consigue retratar dos gatos gruñones y adorables e increíblemente expresivos. El genial contraste cuando un nuevo color entra en escena, asegura un final divertidísimo que demuestra que no sólo el ser humano es el único animal que tropieza dos veces con la misma piedra.
Etiquetes:
2013,
3de4,
Andrea Pérez
Doña Eremita, reina de la carretera
FITXA
=====
Títol: Doña Eremita, reina de carretera
Autor: Quentin Blake
Il·lustrador: Quentin Blake
Edició: Ekaré, 2013
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
És el tercer llibre de Doña Eremita (Mrs. Armitage), de qui ja coneixíem La senyora Marina i la gran onada i Doña Eremita sobre ruedas. En aquesta ocasió, l’Anastasia rep una carta del seu tiet, en què li diu que li regala el seu cotxe, perquè s’ha comprat una moto. Ella decideix anar a donar una volta amb el cotxe, i així comença la seva aventura: començarà a tenir incidents que li faran, a poc a poc, anar perdent peces del seu nou cotxe. Cada vegada que perd una de les peces, trobem la mateixa cantarella:
I axí amb el parafang, el para-xocs, el capó, el sostre...
Quan el cotxe sembla destrossat, es troba el tiet i els seus amics amb les motos, que troben la ‘nova màquina’ de l’Anastasia fabulosa. Entre tots, l’equipen per convertir-la en la Reina de la carretera!
La història és divertida, amb repeticions i onomatopeies diverses que de ben segur en faran de la seva lectura oral una història ben divertida per als més petits.
Les il•lustracions no ens deceben gens, i, de fet, trobem alguns referents a les històries anteriors que ens fan l’ullet als seguidors d’aquesta dona aventurera.
=====
Títol: Doña Eremita, reina de carretera
Autor: Quentin Blake
Il·lustrador: Quentin Blake
Edició: Ekaré, 2013
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
És el tercer llibre de Doña Eremita (Mrs. Armitage), de qui ja coneixíem La senyora Marina i la gran onada i Doña Eremita sobre ruedas. En aquesta ocasió, l’Anastasia rep una carta del seu tiet, en què li diu que li regala el seu cotxe, perquè s’ha comprat una moto. Ella decideix anar a donar una volta amb el cotxe, i així comença la seva aventura: començarà a tenir incidents que li faran, a poc a poc, anar perdent peces del seu nou cotxe. Cada vegada que perd una de les peces, trobem la mateixa cantarella:
‘Tapas, ¿quién las necesita? Así que se las llevó al chatarrero y siguieron su camino’.
I axí amb el parafang, el para-xocs, el capó, el sostre...
Quan el cotxe sembla destrossat, es troba el tiet i els seus amics amb les motos, que troben la ‘nova màquina’ de l’Anastasia fabulosa. Entre tots, l’equipen per convertir-la en la Reina de la carretera!
La història és divertida, amb repeticions i onomatopeies diverses que de ben segur en faran de la seva lectura oral una història ben divertida per als més petits.
Les il•lustracions no ens deceben gens, i, de fet, trobem alguns referents a les històries anteriors que ens fan l’ullet als seguidors d’aquesta dona aventurera.
Etiquetes:
2013,
3de4,
Febe Mendoza
Clarice era una reina
FITXA
=====
Títol: Clarice era una reina
Autor: José Rosero
Il·lustrador: José Rosero
Edició: Lóguez, 2013
Edat: a partir de 5 años
Temàtica: soledad, añoranza, personas sin hogar
RESSENYA
=========
Tras leer y contemplar este libro, pienso en tantas personas que han sido príncipes y que ahora deben ser reyes pero no logran llegar a casa. A Clarice le salvó su imaginación gracias a los cuentos que le contaba su abuela que le decía:
Con este álbum podéis ver como texto e imagen se complementan. Sin las ilustraciones sería un cuento totalmente diferente y al revés, sólo con las ilustraciones, sin el texto, nos imaginaríamos otra historia. En este libro, texto e imágenes se necesitan para completar el relato de Clarice.
Gracias a la imagen enmarcada, el narrador nos ayuda a ubicar la mirada y la historia. Además, la voz del narrador la vemos en un segundo plano fuera del marco de la imagen. Entre imagen y texto también nos dan la oportunidad de imaginar ciertos datos de la historia de Clarice.
Fuera de temas más técnicos con respecto al álbum, este libro impacta desde el primer momento en que lo abres y ves el título del libro, con letras regias parece que nos trae una historia de cuento de princesas y quieras que no, en la imaginación de la protagonista y en la de cualquier niño o niña seguro que será el cuento más bonito de princesas que puede existir porque realmente el ser princesa o reina se lleva desde el cariño, desde dentro y desde el recuerdo.
Tras abrir la portada del libro y contemplar la primera página vemos a Clarice, una mujer que da de comer a las palomas y que vive en la calle, ¡impactante! Una imagen que nos adentra en una gran historia llena de emoción, de cuentos, de recuerdos, de amor, de imaginación y de supervivencia.
¿Es realmente una reina, Clarice? A los ojos de su abuela, seguro. Y con la R tan regia que hay en el título para ti que lo lees también.
=====
Títol: Clarice era una reina
Autor: José Rosero
Il·lustrador: José Rosero
Edició: Lóguez, 2013
Edat: a partir de 5 años
Temàtica: soledad, añoranza, personas sin hogar
RESSENYA
=========
"Clarice no tiene una vida fácil. Tras largo tiempo lejos de su hogar, reemprende el camino de vuelta a su casa imaginaria, el lugar donde se siente protegida por sus recuerdos. Pero no puede llegar allí vestida de cualquier manera: ella sabe que es una reina y como tal debe presentarse. Su regio vestido, sus deseos y su imaginación la ayudarán a ponerse a salvo del mundo que la rodea. Y, por fin, podrá descansar."
Tras leer y contemplar este libro, pienso en tantas personas que han sido príncipes y que ahora deben ser reyes pero no logran llegar a casa. A Clarice le salvó su imaginación gracias a los cuentos que le contaba su abuela que le decía:
"Eres una princesa, Clarice,
y después serás una reina".
Con este álbum podéis ver como texto e imagen se complementan. Sin las ilustraciones sería un cuento totalmente diferente y al revés, sólo con las ilustraciones, sin el texto, nos imaginaríamos otra historia. En este libro, texto e imágenes se necesitan para completar el relato de Clarice.
Gracias a la imagen enmarcada, el narrador nos ayuda a ubicar la mirada y la historia. Además, la voz del narrador la vemos en un segundo plano fuera del marco de la imagen. Entre imagen y texto también nos dan la oportunidad de imaginar ciertos datos de la historia de Clarice.
Fuera de temas más técnicos con respecto al álbum, este libro impacta desde el primer momento en que lo abres y ves el título del libro, con letras regias parece que nos trae una historia de cuento de princesas y quieras que no, en la imaginación de la protagonista y en la de cualquier niño o niña seguro que será el cuento más bonito de princesas que puede existir porque realmente el ser princesa o reina se lleva desde el cariño, desde dentro y desde el recuerdo.
Tras abrir la portada del libro y contemplar la primera página vemos a Clarice, una mujer que da de comer a las palomas y que vive en la calle, ¡impactante! Una imagen que nos adentra en una gran historia llena de emoción, de cuentos, de recuerdos, de amor, de imaginación y de supervivencia.
¿Es realmente una reina, Clarice? A los ojos de su abuela, seguro. Y con la R tan regia que hay en el título para ti que lo lees también.
La casa del ciempiés
FITXA
=====
Títol: La casa del ciempiés
Autor: Ignacio Sanz
Il·lustrador: Daniela Martagón
Edició: Narval, 2013
Edat: 7-8 años
Temàtica:
RESSENYA
=========
La casa del ciempiés es una historia sencilla y un tanto alocada sobre dos hermanos, la amistad, y cómo las mejores soluciones son a veces las más sencillas. Pronto conocemos a Martín Martínez Martínez y Martina Martínez Martínez, dos mellizos muy diferentes entre sí pero que logran formar un buen equipo. Martin y su hermana Martina encuentran un ciempiés debajo de una piedra en el jardín. Martín se lo lleva y le busca una nueva casa. Durante su breve periplo para cuidar y garantizar un “mejor” hogar para su nuevo amigo, conocemos a sus padres, siempre entre asombrados y orgullosos por la curiosidad y el vocabulario de Martín (¡él sabe qué es un miriópodo!); su hermana Martina, que le llama mentiroso porque no le cree que haya podido hipnotizar al ciempiés; y su abuelo, un profesional de encontrar tesoros, y capaz de sacar un grillo de la cabeza de Martina.
La historia fluye y en todo momento mantiene al lector atento por la suerte del ciempiés. A su vez, se crea un universo cercano y envolvente gracias a las ilustraciones de Daniela Martagón que acompañan la historia en casi cada página, incluso hasta un poco después de terminada la historia. En medio de este pequeño universo encontramos algunas libertades lingüísticas que podrían ser un poco confusas para los niños a quien va dirigida la historia, convirtiéndose quizás en la única piedra indeseada para este gran ciempiés y sus lectores.
[Imagen tomada del blog de Daniela Martagón.]
=====
Títol: La casa del ciempiés
Autor: Ignacio Sanz
Il·lustrador: Daniela Martagón
Edició: Narval, 2013
Edat: 7-8 años
Temàtica:
RESSENYA
=========
La historia fluye y en todo momento mantiene al lector atento por la suerte del ciempiés. A su vez, se crea un universo cercano y envolvente gracias a las ilustraciones de Daniela Martagón que acompañan la historia en casi cada página, incluso hasta un poco después de terminada la historia. En medio de este pequeño universo encontramos algunas libertades lingüísticas que podrían ser un poco confusas para los niños a quien va dirigida la historia, convirtiéndose quizás en la única piedra indeseada para este gran ciempiés y sus lectores.
[Imagen tomada del blog de Daniela Martagón.]
Etiquetes:
2013,
3de4,
Laura Arce
Calles de chatarra
FITXA
=====
Títol: Calles de chatarra
Autor: Alejandro Guardiola
Il·lustrador: -
Edició: Palabras de agua, 2013
Edat: a partir de 16 anys
Temàtica: novel·la negra, fantasia
RESSENYA
=========
Semura podría ser Madrid, París, Nueva York o cualquier gran ciudad actual. Excepto por un detalle: en ella conviven con total normalidad, desde hace décadas, humanos e inhumanos. En el marco de esa convivencia aparentemente bien aceptada, el cruel asesinato de una ninfa abre la caja de los truenos. Irina Gryzina, una joven detective del cuerpo de policía, tendrá que resolver el caso en un peligroso viaje que le llevará hasta los bajos fondos de la ciudad y, de paso, hasta los oscuros secretos de su pasado.
Calles de chatarra es el primer título publicado por una editorial de reciente creación, Palabras de agua. Sus responsables recurrieron al crowfunding para conseguir el respaldo financiero necesario que les permitiera tirar adelante este proyecto. La novela es obra de Alejandro Guardiola, un autor de literatura fantástica que quedó finalista del Premio Minotauro en 2006 con su novela Sombras de una vieja raza.
El acierto de esta novela negra con toques distópicos es saber combinar los recursos más típicos de una historia policíaca con elementos propios de la fantasía. Guardiola logra integrar en un escenario realista a personajes míticos como el hombre del saco o los trolls, dándoles la oportunidad de expresar sus sentimientos como si fueran humanos. El desacierto de la novela quizás sea una historia demasiado extensa, cuyo ritmo interrumpen un par de subtramas que cobran demasiada importancia en proporción al peso final que acaban teniendo.
=====
Títol: Calles de chatarra
Autor: Alejandro Guardiola
Il·lustrador: -
Edició: Palabras de agua, 2013
Edat: a partir de 16 anys
Temàtica: novel·la negra, fantasia
RESSENYA
=========
Semura podría ser Madrid, París, Nueva York o cualquier gran ciudad actual. Excepto por un detalle: en ella conviven con total normalidad, desde hace décadas, humanos e inhumanos. En el marco de esa convivencia aparentemente bien aceptada, el cruel asesinato de una ninfa abre la caja de los truenos. Irina Gryzina, una joven detective del cuerpo de policía, tendrá que resolver el caso en un peligroso viaje que le llevará hasta los bajos fondos de la ciudad y, de paso, hasta los oscuros secretos de su pasado.
Calles de chatarra es el primer título publicado por una editorial de reciente creación, Palabras de agua. Sus responsables recurrieron al crowfunding para conseguir el respaldo financiero necesario que les permitiera tirar adelante este proyecto. La novela es obra de Alejandro Guardiola, un autor de literatura fantástica que quedó finalista del Premio Minotauro en 2006 con su novela Sombras de una vieja raza.
El acierto de esta novela negra con toques distópicos es saber combinar los recursos más típicos de una historia policíaca con elementos propios de la fantasía. Guardiola logra integrar en un escenario realista a personajes míticos como el hombre del saco o los trolls, dándoles la oportunidad de expresar sus sentimientos como si fueran humanos. El desacierto de la novela quizás sea una historia demasiado extensa, cuyo ritmo interrumpen un par de subtramas que cobran demasiada importancia en proporción al peso final que acaban teniendo.
Llana a dojo
FITXA
=====
Títol: Llana a dojo
Autor: Marc Barnett
Il·lustrador: Jon Klassen
Edició: Joventut, 2013
Edat: a partir de 3
Temàtica:
RESSENYA
=========
Una història tendre i positiva en la que destaquen les simpàtiques il•lustracions del canadenc Jon Klassen que remeten a un altre àlbum del mateix autor On és el meu barret? publicat per Milrazones.
Klassen crea un univers a partir del blanc i el negre on destaquen a mesura que avança la història els colors càlids mitjançant una trama de fils que va cobrint-ho tot.
Sabies que hi ha un moviment que es diu Urban Knitting amb milers de seguidors/es per tot el món que consisteix en decorar amb teixits de llana elements del mobiliari urbà?
Una nena troba una capsa plena de llanes de color. I va començar a fer mitja i a fer jerseis per tot el poble, tant per les persones com pels animals i les cases. Fins i tot venien de terres llunyanes per conèixer a la nena que tenia una capsa de llana que no s'acabava mai. Però l'enveja és molt dolenta i un arxiduc repel•lent el va voler comprar. Però la nena no volia vendre la seva capsa de llana. I una nit va enviar uns lladres a robar-la...
Un àlbum preciós. Estic enamorada d'aquest llibre des que l'he rebut. Marc Barnett i Jon Klassen ens regalen una història rodona, d'aquelles que vols llegir un cop i un altre. La il•lustració és genial, amb senyals pels seguidors de Klassen, ja que podem trobar un personatge que ha dibuixat abans. I un llibre per recuperar tradicions...
A casa meva, totes les dones de la família fem mitja, algunes a més fem ganxet. Les meves dues àvies fan mitja, una d'elles és la reina dels jerseis i les armilles de llana, ma mare també en fa i cuina “rico rico” i jo faig el que puc, però sobretot intento que els meus tres fills visquin envoltats de tradició i estima per les coses que ens fem amb les nostres mans. I recordant, els meus avis també eren artesans: un fuster i l'altre enquadernador de llibres. No deixem que es perdin les tradicions: les mans, les paraules, els llibres i el caliu de la família.
[Paula Jarrin]
=====
Títol: Llana a dojo
Autor: Marc Barnett
Il·lustrador: Jon Klassen
Edició: Joventut, 2013
Edat: a partir de 3
Temàtica:
RESSENYA
=========
Annabel troba una petita caixa negra enmig de la neu. Dins hi ha llana de colors així que decideix teixir-se un jersei per ella i després un altre pel seu gos. Però encara li sobra llana.
De la caixa anirà sortint fil sense fi així que la petita Annabel teixirà acolorits jerseis per les persones i les coses del seu entorn convertint així la seva ensopida ciutat en un lloc mes acollidor. Algú però voldrà prendre-li el seu preuat tresor. Se’n sortirà?
Una història tendre i positiva en la que destaquen les simpàtiques il•lustracions del canadenc Jon Klassen que remeten a un altre àlbum del mateix autor On és el meu barret? publicat per Milrazones.
Klassen crea un univers a partir del blanc i el negre on destaquen a mesura que avança la història els colors càlids mitjançant una trama de fils que va cobrint-ho tot.
Sabies que hi ha un moviment que es diu Urban Knitting amb milers de seguidors/es per tot el món que consisteix en decorar amb teixits de llana elements del mobiliari urbà?
[Gina Clotet]
***
Una nena troba una capsa plena de llanes de color. I va començar a fer mitja i a fer jerseis per tot el poble, tant per les persones com pels animals i les cases. Fins i tot venien de terres llunyanes per conèixer a la nena que tenia una capsa de llana que no s'acabava mai. Però l'enveja és molt dolenta i un arxiduc repel•lent el va voler comprar. Però la nena no volia vendre la seva capsa de llana. I una nit va enviar uns lladres a robar-la...
Un àlbum preciós. Estic enamorada d'aquest llibre des que l'he rebut. Marc Barnett i Jon Klassen ens regalen una història rodona, d'aquelles que vols llegir un cop i un altre. La il•lustració és genial, amb senyals pels seguidors de Klassen, ja que podem trobar un personatge que ha dibuixat abans. I un llibre per recuperar tradicions...
A casa meva, totes les dones de la família fem mitja, algunes a més fem ganxet. Les meves dues àvies fan mitja, una d'elles és la reina dels jerseis i les armilles de llana, ma mare també en fa i cuina “rico rico” i jo faig el que puc, però sobretot intento que els meus tres fills visquin envoltats de tradició i estima per les coses que ens fem amb les nostres mans. I recordant, els meus avis també eren artesans: un fuster i l'altre enquadernador de llibres. No deixem que es perdin les tradicions: les mans, les paraules, els llibres i el caliu de la família.
[Paula Jarrin]
Etiquetes:
2013,
4de4,
Gina Clotet,
Paula Jarrin
La balada del funicular miner
FITXA
=====
Títol: La balada del funicular miner
Autor: Pau Joan Hernàndez
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2013
Edat: a partir de 14
Temàtica: novel·la juvenil
RESSENYA
=========
El Premi Gran Angular d’enguany ha recaigut en la novel•la La Balada del funicular miner de l’escriptor Pau Joan Hernàndez.
La història transcorre en un tranquil poble de muntanya, Tamasca on es respira un agradable ambient rural. Diferents misteris que van apareixent al llarg de la novel•la es resolen al voltant d’un vell funicular en desús, una nit de molts trasbalsos.
En la foscor d’un vespre, un camió es despenya per la vella carretera provocant amb això que la bèstia surti de la seva gàbia i quedi alliberada i disposada a acabar amb tot el que es creui pel seu camí. Independentment d’aquest fet, la nova professora de matemàtiques de l’Institut, Alda, arriba a la vall disposada a oblidar el seu passat i a començar una nova vida. La Directora, l’Enka, és l’única que sap a què es dedicava antigament la professora.
La Mei, la Sara, en Daniel i en Gerard, quatre adolescents del darrer curs d'ESO, toquen en el seu grup, els Ferrats, les cançons que la Mei composa, com la darrera, La balada del funicular miner, la peça clau que potser resol tots els enigmes que s’han anat obrint al llarg de l’obra.
La ploma fàcil de Pau Joan Hernàndez, ens acompanya al llarg de totes les pàgines i ens descobreix uns engimes que mica en mica s’aniran resolent. L’obra s’ambienta molt bé en el món juvenil i tracta els temes dels adolescents amb naturalitat i franquesa. Lectura recomanable per nens i nenes de tretze a quinze anys.
=====
Títol: La balada del funicular miner
Autor: Pau Joan Hernàndez
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2013
Edat: a partir de 14
Temàtica: novel·la juvenil
RESSENYA
=========
[Hi ha llibres que dins d'un llibreter, en aquest cas llibretera, ténen una emprenta molt particular. Podem dir que vaig veure aquest llibre una estona abans d'entrar al forn en una de les experiències més enriquidores i divertides de la meva vida-llibre. I ja em vaig enamorar d'aquesta història tan ben tramada que va guanyar el Premi Gran Angular de Cruïlla d'aquest any. I quan una està enamorada perd tota objectivitat. Per això, aquesta entrada al bloc, l'ha fet l'Helder, que d'escriure i d'adolescent en sap molt. Aquí us deixo amb les seves paraules:]
El Premi Gran Angular d’enguany ha recaigut en la novel•la La Balada del funicular miner de l’escriptor Pau Joan Hernàndez.
La història transcorre en un tranquil poble de muntanya, Tamasca on es respira un agradable ambient rural. Diferents misteris que van apareixent al llarg de la novel•la es resolen al voltant d’un vell funicular en desús, una nit de molts trasbalsos.
En la foscor d’un vespre, un camió es despenya per la vella carretera provocant amb això que la bèstia surti de la seva gàbia i quedi alliberada i disposada a acabar amb tot el que es creui pel seu camí. Independentment d’aquest fet, la nova professora de matemàtiques de l’Institut, Alda, arriba a la vall disposada a oblidar el seu passat i a començar una nova vida. La Directora, l’Enka, és l’única que sap a què es dedicava antigament la professora.
La Mei, la Sara, en Daniel i en Gerard, quatre adolescents del darrer curs d'ESO, toquen en el seu grup, els Ferrats, les cançons que la Mei composa, com la darrera, La balada del funicular miner, la peça clau que potser resol tots els enigmes que s’han anat obrint al llarg de l’obra.
La ploma fàcil de Pau Joan Hernàndez, ens acompanya al llarg de totes les pàgines i ens descobreix uns engimes que mica en mica s’aniran resolent. L’obra s’ambienta molt bé en el món juvenil i tracta els temes dels adolescents amb naturalitat i franquesa. Lectura recomanable per nens i nenes de tretze a quinze anys.
Etiquetes:
2013,
4de4,
Paula Jarrin
Amós i el país negre
FITXA
=====
Títol: Amós i el país negre
Autor: Anne Cortey
Il·lustrador: Janik Coat
Edició: Tramuntana editorial, 2013
Edat: 6 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Tramuntana Editorial ens acosta aquest àlbum publicat a França per Autrement. És d’agrair la valentia de les nostres editorials i l’arribada de títols derivats d’aquesta magnífica editorial francesa. Esperem que arribin les altres històries d’Amós.
En aquest àlbum se’ns presenta a Amós que és un petit i simpàtic koala ple de colors, els tres primaris.
Amós viu a un país on tot és negre, els seus habitants, el cel, les cases, etc. Ser diferent dels altres fa que es trobi sol perquè ningú el veu ni l’escolta. Gràcies a la troballa d’una caixeta contenidora d’un arc de Sant Martí, Amós podrà omplir de color el paisatge dels llocs per on passa i, qui sap, si el caràcter dels habitants.
Àlbum on les il•lustracions destaquen per sobre d’una història que permetrà als més petits començar a esbrinar conceptes com la diferència entre iguals i la superació i que permet a la il•lustradora Janik Coat treballar amb el color negre i aprofitar per treballar diferents matisos d’aquest “color” tan residual en els àlbums destinats als primers lectors. Janik Coat és ben coneguda per aprofitar els contrastos i expressivitat del blanc i el negre i la resta de colors ben pujats de tonalitat.
Significatiu l’intent de Tramuntana per respectar la tipografia original que va seguir un procés mitjançant fotocòpies del text originalment imprès. L’intent però és fallit donat que a la versió original la tipografia és més suau i en la versió de Tramuntana el text és tan marcadament fort i amb tanta personalitat que de vegades molesta i dificulta la composició.
=====
Títol: Amós i el país negre
Autor: Anne Cortey
Il·lustrador: Janik Coat
Edició: Tramuntana editorial, 2013
Edat: 6 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Tramuntana Editorial ens acosta aquest àlbum publicat a França per Autrement. És d’agrair la valentia de les nostres editorials i l’arribada de títols derivats d’aquesta magnífica editorial francesa. Esperem que arribin les altres històries d’Amós.
En aquest àlbum se’ns presenta a Amós que és un petit i simpàtic koala ple de colors, els tres primaris.
Amós viu a un país on tot és negre, els seus habitants, el cel, les cases, etc. Ser diferent dels altres fa que es trobi sol perquè ningú el veu ni l’escolta. Gràcies a la troballa d’una caixeta contenidora d’un arc de Sant Martí, Amós podrà omplir de color el paisatge dels llocs per on passa i, qui sap, si el caràcter dels habitants.
Àlbum on les il•lustracions destaquen per sobre d’una història que permetrà als més petits començar a esbrinar conceptes com la diferència entre iguals i la superació i que permet a la il•lustradora Janik Coat treballar amb el color negre i aprofitar per treballar diferents matisos d’aquest “color” tan residual en els àlbums destinats als primers lectors. Janik Coat és ben coneguda per aprofitar els contrastos i expressivitat del blanc i el negre i la resta de colors ben pujats de tonalitat.
Significatiu l’intent de Tramuntana per respectar la tipografia original que va seguir un procés mitjançant fotocòpies del text originalment imprès. L’intent però és fallit donat que a la versió original la tipografia és més suau i en la versió de Tramuntana el text és tan marcadament fort i amb tanta personalitat que de vegades molesta i dificulta la composició.
Etiquetes:
2013,
3de4,
Sergi Portela
Mis 10 primeros cuadros
FITXA
=====
Títol: Mis 10 primeros cuadros
Autor: Marie Sellier
Il·lustrador: -
Edició: Océano, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: art, pintura, joc pedagògic
RESSENYA
=========
El segell Océano Travesía compta amb un variat repertori de títols en què la difusió de l’art i el descobriment de nous mons n’és la finalitat. Molts d’aquests àlbums en format tapa dura són publicacions concebudes com a recolzament a la tasca dels docents: obres educatives per a estudiants de tots els nivells, des de preescolar a universitaris.
Océano Travesía presenta àlbums dedicats a la pintura, a les matemàtiques, a la ciència, amb una edició i maquetació molt cuidades.
En el cas del llibre que centra aquesta ressenya, Mis 10 primeros cuadros, proposa un joc pedagògic. A través de petits orificis a les pàgines, s’observen els detalls d’alguns dels quadres més famosos, com la Gioconda, de Leonardo da Vinci, o La nit estrellada, de Vincent Van Gogh. El text que ho acompanya planteja incògnites sobre la pintura que s’amaga darrera la pàgina. És un text fet de preguntes i pistes que aconsegueix estimular la curiositat per descobrir la pintura que s’amaga rere els orificis.
En passar la pàgina, es descobreix la totalitat de l’obra pictòrica, i una breu descripció formal dels elements que il•lustren el quadre. Alguns dels textos fan petites concessions a la fabulació, i juguen a recrear el que podria ser l’apunt o embrió d’una història, amb els personatges que hi apareixen.
Personalment, considero que el contingut d’aquest text és un punt feble en el concepte de l’àlbum. És un text bàsicament descriptiu que, des del meu punt de vista, no provoca un diàleg íntim amb el quadre. El text no apel•la a que el lector descobreixi quins sentiments li desperta la visió del quadre, o que s’interrogui sobre la temàtica que interessa a l’artista, per posar dos exemples.
Un joc pedagògic interessant per l’expectativa que generen els orificis, però que, posteriorment, no busca la participació activa del lector en el gaudi de l’obra.
=====
Títol: Mis 10 primeros cuadros
Autor: Marie Sellier
Il·lustrador: -
Edició: Océano, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: art, pintura, joc pedagògic
RESSENYA
=========
El segell Océano Travesía compta amb un variat repertori de títols en què la difusió de l’art i el descobriment de nous mons n’és la finalitat. Molts d’aquests àlbums en format tapa dura són publicacions concebudes com a recolzament a la tasca dels docents: obres educatives per a estudiants de tots els nivells, des de preescolar a universitaris.
Océano Travesía presenta àlbums dedicats a la pintura, a les matemàtiques, a la ciència, amb una edició i maquetació molt cuidades.
En el cas del llibre que centra aquesta ressenya, Mis 10 primeros cuadros, proposa un joc pedagògic. A través de petits orificis a les pàgines, s’observen els detalls d’alguns dels quadres més famosos, com la Gioconda, de Leonardo da Vinci, o La nit estrellada, de Vincent Van Gogh. El text que ho acompanya planteja incògnites sobre la pintura que s’amaga darrera la pàgina. És un text fet de preguntes i pistes que aconsegueix estimular la curiositat per descobrir la pintura que s’amaga rere els orificis.
En passar la pàgina, es descobreix la totalitat de l’obra pictòrica, i una breu descripció formal dels elements que il•lustren el quadre. Alguns dels textos fan petites concessions a la fabulació, i juguen a recrear el que podria ser l’apunt o embrió d’una història, amb els personatges que hi apareixen.
Personalment, considero que el contingut d’aquest text és un punt feble en el concepte de l’àlbum. És un text bàsicament descriptiu que, des del meu punt de vista, no provoca un diàleg íntim amb el quadre. El text no apel•la a que el lector descobreixi quins sentiments li desperta la visió del quadre, o que s’interrogui sobre la temàtica que interessa a l’artista, per posar dos exemples.
Un joc pedagògic interessant per l’expectativa que generen els orificis, però que, posteriorment, no busca la participació activa del lector en el gaudi de l’obra.
Etiquetes:
2013,
2de4,
Sandra Gómez
El mediador
FITXA
=====
Títol: El mediador
Autor: Xavier Gual
Il·lustrador: -
Edició: La Galera, 2013
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Avui us recomano una novel•la de gran intensitat que captivarà als lectors joves, una història d’amor interracial, on les coses no es posaran gens senzilles per als protagonistes.
En un barri conflictiu d'una ciutat mitjana, esclata una espurna: un menor d'origen magribí mor mentre fuig de la policia. El foc és la barricada que separa uns agents amb ganes de revenja i un grup de nois sense futur amb ganes de revolta. La nòvia del líder dels nois juga una última carta a la desesperada: va a buscar un professor retirat que anys enrere va fer de mediador i coneix els nois implicats. Però el professor només vol fugir dels records que l'arrosseguen a un passat punyent.
Llegir aquesta novel•la m’ha portat el record entranyable del fantàstic musical «Mar i Cel» de la companyia Dagoll Dagom, obra a la que m’atreviria a dir, l’autor ret homenatge anomenant als protagonistes d’aquestes pàgines amb els mateixos caràcters dels amants en la història dels Pirates. Si més no a mi m’hi ha fet pensar, i no endebades l’entorn que acull els “nostres” Saïd i Blanca és també un entorn hostil que enfronta religions i classes, etiquetes de les quals els protagonistes intenten escapar per poder lliurar-se completament a l’amor que els fa bullir la sang.
En Xavier Gual
construeix una història molt real, gràcies en part a la seva tasca com a professor de secundària ens descriu situacions i maneres de fer que resulten molt reals i faran sentir especialment identificats als joves lectors, que no tinc cap mena de dubte sabran reconèixer, si no a ells mateixos, a algun company/a de l’institut amb els diferents personatges. En aquest sentit, vull destacar el personatge del professor Garcia, està tan ben definit, té inquietuds i emocions molt reals, amb un present, passat i sense massa esperances posades en el futur, que un cop acabada la lectura, dubtes si el que has llegit és només una ficció o una notícia del diari.
Aquesta és sense cap mena de dubte, una d’aquelles històries que hauria de ser imprescindible en la formació com a persones dels nostres joves, per el seu tractament del racisme i de les llibertats individuals, els valors i la bona prosa, a més de la feina facilitada als instituts amb l’elaboració d’un pla lector «El Mediador» és una proposta a tenir molt en compte en la tria de lectures per part del professorat d’ESO i Batxillerat.
=====
Títol: El mediador
Autor: Xavier Gual
Il·lustrador: -
Edició: La Galera, 2013
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Avui us recomano una novel•la de gran intensitat que captivarà als lectors joves, una història d’amor interracial, on les coses no es posaran gens senzilles per als protagonistes.
En un barri conflictiu d'una ciutat mitjana, esclata una espurna: un menor d'origen magribí mor mentre fuig de la policia. El foc és la barricada que separa uns agents amb ganes de revenja i un grup de nois sense futur amb ganes de revolta. La nòvia del líder dels nois juga una última carta a la desesperada: va a buscar un professor retirat que anys enrere va fer de mediador i coneix els nois implicats. Però el professor només vol fugir dels records que l'arrosseguen a un passat punyent.
Llegir aquesta novel•la m’ha portat el record entranyable del fantàstic musical «Mar i Cel» de la companyia Dagoll Dagom, obra a la que m’atreviria a dir, l’autor ret homenatge anomenant als protagonistes d’aquestes pàgines amb els mateixos caràcters dels amants en la història dels Pirates. Si més no a mi m’hi ha fet pensar, i no endebades l’entorn que acull els “nostres” Saïd i Blanca és també un entorn hostil que enfronta religions i classes, etiquetes de les quals els protagonistes intenten escapar per poder lliurar-se completament a l’amor que els fa bullir la sang.
En Xavier Gual
construeix una història molt real, gràcies en part a la seva tasca com a professor de secundària ens descriu situacions i maneres de fer que resulten molt reals i faran sentir especialment identificats als joves lectors, que no tinc cap mena de dubte sabran reconèixer, si no a ells mateixos, a algun company/a de l’institut amb els diferents personatges. En aquest sentit, vull destacar el personatge del professor Garcia, està tan ben definit, té inquietuds i emocions molt reals, amb un present, passat i sense massa esperances posades en el futur, que un cop acabada la lectura, dubtes si el que has llegit és només una ficció o una notícia del diari.
Aquesta és sense cap mena de dubte, una d’aquelles històries que hauria de ser imprescindible en la formació com a persones dels nostres joves, per el seu tractament del racisme i de les llibertats individuals, els valors i la bona prosa, a més de la feina facilitada als instituts amb l’elaboració d’un pla lector «El Mediador» és una proposta a tenir molt en compte en la tria de lectures per part del professorat d’ESO i Batxillerat.
Etiquetes:
2013,
3de4,
Sílvia Cantos
El idioma secreto
FITXA
=====
Títol: El idioma secreto
Autor: María José Ferrada
Il·lustrador: Zuzanna Celej
Edició: Faktoría K de Libros, 2013
Edat: a partir de 8 años
Temàtica: Poesía
RESSENYA
=========
Pasé la tarde sentada en la rama más alta.
Y entonces lo supe.
Fui corriendo a contárselo a mi abuela.
El cerezo que crecía en nuestra huerta
Sostenía la tierra
En su columpio de raíces.
Este es un libro muy especial porque es un libro de recuerdos de infancia escrito para niños. María José Ferrada recorre una infancia alejada de lo urbano y llena de olor a pan y membrillo; con caracoles, botones y dedales con plantas. La gran heroína del libro, la abuela paterna de la autora, es capaz de tejer pequeñas aventuras dentro de su cotidianeidad.
Estos poemas transforman la magia de la niñez en un universo donde los niños podrán encontrar experiencias conocidas o costumbres de pueblo ajenas a su vida diaria. En cualquier caso, los poemas abrirán una puerta a su sensibilidad a través de temas cotidianos o costumbristas como una merienda, un paseo a la ciudad o trasquilar ovejas hasta universales como la vejez y la pérdida de la memoria; siempre con un lenguaje poético exquisito. La sorpresa es que este es también un libro para adultos, quienes podremos volver a cobijarnos en nuestro propio “tiempo de las maravillas”.
A lo largo de todo el recorrido, las ilustraciones de Zuzanna Celej, con colores ocres y trazos suaves, crean un mundo propio con una textura y una ternura capaz de cautivar más allá de cualquier edad.
Galardonado con el Premio de Poesía para niños Ciudad de Orihuela 2012, este es un libro para leer a sorbos de principio a fin. ¡Me lo quedo!
=====
Títol: El idioma secreto
Autor: María José Ferrada
Il·lustrador: Zuzanna Celej
Edició: Faktoría K de Libros, 2013
Edat: a partir de 8 años
Temàtica: Poesía
RESSENYA
=========
Pasé la tarde sentada en la rama más alta.
Y entonces lo supe.
Fui corriendo a contárselo a mi abuela.
El cerezo que crecía en nuestra huerta
Sostenía la tierra
En su columpio de raíces.
Este es un libro muy especial porque es un libro de recuerdos de infancia escrito para niños. María José Ferrada recorre una infancia alejada de lo urbano y llena de olor a pan y membrillo; con caracoles, botones y dedales con plantas. La gran heroína del libro, la abuela paterna de la autora, es capaz de tejer pequeñas aventuras dentro de su cotidianeidad.
Estos poemas transforman la magia de la niñez en un universo donde los niños podrán encontrar experiencias conocidas o costumbres de pueblo ajenas a su vida diaria. En cualquier caso, los poemas abrirán una puerta a su sensibilidad a través de temas cotidianos o costumbristas como una merienda, un paseo a la ciudad o trasquilar ovejas hasta universales como la vejez y la pérdida de la memoria; siempre con un lenguaje poético exquisito. La sorpresa es que este es también un libro para adultos, quienes podremos volver a cobijarnos en nuestro propio “tiempo de las maravillas”.
A lo largo de todo el recorrido, las ilustraciones de Zuzanna Celej, con colores ocres y trazos suaves, crean un mundo propio con una textura y una ternura capaz de cautivar más allá de cualquier edad.
Galardonado con el Premio de Poesía para niños Ciudad de Orihuela 2012, este es un libro para leer a sorbos de principio a fin. ¡Me lo quedo!
Etiquetes:
2013,
4de4,
Laura Arce
Suscribirse a:
Entradas (Atom)