El dragón de hielo

FITXA
=====
Títol: El dragón de hielo
Autor: George R. R. Martin
Il·lustrador: Verónica Casas
Edició: Barcelona: Montena, 2012
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: fantasia, aventures, el poder de l'amistat


RESSENYA
=========
Todos saben que Adara es especial. Nació durante un duro invierno, y el frió se cobijó en su cuerpo de por vida. Es una niña callada e independiente, que prefiere jugar sola en el bosque a compartir momentos con una familia que no acaba de entenderla. Adara es una niña del invierno, y esa particularidad le permite establecer contacto con un ser mágico al que todos en el pueblo creen imaginario: un dragón de hielo. Entre Adara y el dragón surge una amistad secreta que se fortalecerá a medida que avanzan las heladas invernales y los estragos de una guerra cruel que llega del norte.

Publicada por primera vez en 1980, El dragón de hielo es la única obra infantil del reconocido escritor de fantasía George R. R. Martin. Ahora ha vuelto a ver la luz aprovechando la
popularidad alcanzada por su autor gracias a su saga épica Canción de hielo y fuego, que ha sido adaptada recientemente para la televisión, con gran éxito, en la serie Juego de tronos. Aunque el estilo narrativo y la estructura son diferentes entre una y otra, los fans de Martin reconocerán en este cuento algunos elementos característicos de la famosa saga: el acecho del invierno, la amenaza de un peligro que llega del norte, la descripción sin tapujos de los horrores de la guerra, la introducción de elementos mágicos en un mundo aparentemente real, la presencia de un personaje infantil entrañable y carismático…

El dragón de hielo es una historia sobre el poder de la amistad y la capacidad de sacrificio. Es un cuento amable y poético, pero también duro. Más allá de la visión infantil, los lectores adultos encontrarán en esta obra una reflexión sobre las consecuencias de la guerra y sobre el exilio.

Acompañan al texto de Martin unas efectivas ilustraciones de Verónica Casas. Trabajadas a lápiz en blanco y negro, con estilo sobrio, transmiten con acierto el ambiente gélido que requieren el entorno y los protagonistas del cuento, pero también el aire mágico que envuelve a la historia.

Los viajes de Gustavo

FITXA
=====
Títol: Los viajes de Gustavo

Autor: Pilar Lozano
Il·lustrador: Francesc Rovira
Edició: Destino, 2013
Edat: a partir de 6 anys (ideal per compartir en família)
Temàtica: lectura, regals, infància, fantasia


RESSENYA
=========
Los viajes de Gustavo son viajes imaginarios, de esos que llegan muy lejos, de esos que puedes viajar sin utiliza barco, tren, coche o patinete, como nos explica el protagonista de este cuento, porque en realidad él tiene algo que le hará viajar sin moverse.

Parece una adivinanza pero no os vamos a contar lo que descubre Gustavo entre sus regalos de cumpleaños. Un envoltorio extraño, le gustaron sus colores y su tacto, no hacía ruido, parecía dormido… pero él empezó a imaginar qué podría ser… ¿Su patinete, su coche, su barco o su tren? ¿Qué será? Su madre le ayudará a descubrirlo y a partir de ahí no hará falta ningún medio de transporte para realizar el viaje porque solo con ese objeto (que no os diremos) y la imaginación se puede viajar más lejos y no moverse de la habitación.

Este álbum ha sido premiado con el XXXII Premio Destino Infantil-Apel•les Mestres. Su autora es Pilar Lozano y su ilustrador Francesc Rovira, y juntos nos descubre un mundo mágico como es la literatura y como compartir esos momentos entre padres e hijos. Algo primordial en la educación y el fomento de la lectura en familia.

El texto es sencillo, con frases muy cortas, que Francesc Rovira ha sabido captar y plasmar con ilustraciones pequeñas al principio, donde el protagonista es el protagonista de la página en fondo blanco y luego cuando la imaginación empieza a volar, las ilustraciones a doble página llenan las últimas páginas del álbum. Puede que sea un libro sencillo pero puede funcionar con los más pequeños.

El jurado del premio, Care Santos, Ignasi Blanch, Fernando Valverde, Carmen Bieger y Marta Vilagut, la consideró una obra “de gran calidad, un relato que invita a la fantasía y un tributo a la lectura entre padres e hijos”.

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

Sant Jordi 2013

Imatge de zeliq

Si encara no teniu clar quin llibre regalar demà als infants que us envolten, aquí us deixem, com cada any, alguns dels suggeriments que han arribat a la nostra bústia...

... des de la biblioteca Roca Umbert de Granollers i de la mà de la companya de tertúlies Glòria Gorchs.
... des de les biblioteques de Terrassa.
... i també des de les biblioteques de Girona!
... des de l'escola Sant Josep El Pi de L'Hospitalet, capitanejada pel mestre Jaume Centelles.
... des de terres aragoneses, des d'on la Mariona ens fa arribar cada any les seves propostes.
... des d'una petita però imprescindible llibreria de Les Franqueses.
... o des d'un gran equip de llibreries com és el Club Kiriko.

I com sempre, us podeu acostar a remenar llibres i triar el que més us agradi al local del carrer Consell de Cent, 266, o a la parada de la Rambla de Catalunya cantonada amb Consell de Cent.

Que passeu un bon Sant Jordi!

Gato y Pez ¿A dónde van las olas?

FITXA
=====
Títol:
Gato y Pez ¿A dónde van las olas?
Autor: Joan Grant
Il·lustrador: Neil Curtis
Traducció: Elena del Amo
Edició: Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2013
Edat: 4
Temàtica:


RESSENYA
=========
Gat i Peix tornen amb noves aventures. Al primer llibre els dos personatges es van conèixer i van assentar les bases de la seva amistat mostrant-se els seus espais habituals, les seves realitats i per tant el seu jo interior, acceptant les diferències de cadadascun.

Aquesta amistat assolida, en aquest nou àlbum, s’ha de tornar a reforçar fent que tots dos, de nou mitjançant el viatge, acceptin les seves limitacions i puguin conviure amb felicitat amb elles.
Els dos personatges se n’adonaran que són únics i que allò que els limita o els fa especials forma part de la manera única de ser que té tothom.
L’amistat es veurà reforçada gràcies a la idea de què la diferència i les particularitats sumen si s’accepten.

Libros del Zorro Rojo presenta un àlbum dintre de la seva elegància habitual i del seu gust especial pel blanc i negre. Joan Grant torna a crear una història que amb poques paraules diu molt, senzilla i concreta. Les il•lustracions de Neil Curtis tornen a impressionar pel seu treball virtuós amb el positiu-negatiu del blanc i negre fent que les figures quasi icòniques que apareixen tinguin una gran força.
Podem veure nous personatges animals que els ajudaran a entendre millor el món que els envolta i les seves particularitats.

Llàstima de la traducció del títol “Cat and Fish. Go to See” Que vindria a ser “Gat i Peix, van a veure” i no aquest “¿A dónde van las olas?”

Tot i repertir-se en alguns aspectes amb l’anterior àlbum dels dos personatges, aquesta nova entrega resulta del tot imprescindible!

Llora que llueve / Plora que plou

FITXA
=====
Títol: Llora que llueve / Plora que plou
Autor: Mau Conill
Il·lustrador: Marc Torrent
Edició: A buen paso, 2013
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica: infància, creixement, maduració


RESSENYA
=========
Una historia especialmente tierna que con una metáfora nos explica el crecimiento y las ganas de crecer y aprender de un niño.

Y es que tenemos como protagonista a una nube que no quiere hacer llover pero su madre le explica bien que todavía es pequeño, él lo conseguirá cuando sea suficientemente mayor. El día de su cumpleaños enfadado porque el viento se ha llevado su pelota, el llorará y tanto que llorará que hará llover como las otras nubes. Una especie de superación para él que le hará sentir importante y mayor.

Lo curioso de la historia, como lo que le pasa a un niño, no es que quiera ser mayor, sino que quiere sentirse importante como los demás, sentir que hace algo.

Ante todo tenéis delante un cuento curioso y divertido, con las nubes como protagonistas, algo que puede dar mucho juego a la hora de contar y narrar el relato. Podría ser interesante para explicar después por qué llueve en realidad y no precisamente porque una nube llora, aunque para más pequeños esta historia en más fantasiosa y entretenida. Seguro que los niños cuando vean llover, lo verán de otra manera.

El texto viene acompañado por unas ilustraciones a doble página con un trazo muy expresivo de Marc Torrent.

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

La noia a qui estimaven les fades

FITXA
=====
Títol: La noia a qui estimaven les fades
Autor: Armando Boix
Edició: Edebé, 2013
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Heus aquí un llibre que potser el lector adult no trobarà argumentalment massa original, però que per joves lectors pot ser una bona primera aventura ambientada en l’època medieval.

Per entendre’ns, es tracta d’una història de l’estil del Mandràgora de Laura Gallego, amb tots els elements típics del gènere, ben construïda i amb uns personatges ben definits. Intrigues polítiques de palau, una traició promoguda per les ànsies de poder d’un germà petit, una mare acusada de fetillera i sobretot, un secret amagat. Un secret en forma de nadó que ha estat abandonat, però que creix al marge de tot i es converteix en la bella Lionor, la jove protagonista que aconseguirà venjar les injustícies que han patit els seus pares.
El toc de màgia el posen alguns éssers sobrenaturals que ajudaran a Lionor en el seu propòsit, però que apareixen en la mesura justa com a personatges secundaris o amb una funció logística puntual, com pot ser apartar el foc o fer un túnel per fugir del castell.

En definitiva, un llibre d’aventures amb una història d’amistat i petites dòsis de màgia que fa de bon llegir.

[Ressenya de l’editorial]

El traficante de cómics

FITXA
=====
Títol: El traficante de cómics
Autor: Pierdomenico Baccalario
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: Anaya, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: novel·la realista, històrica, de colla


RESSENYA
=========
Sándor sería un adolescente como cualquier otro si no fuera porque, una vez al mes, su vida se convierte en una película de espías. El día señalado acude a un parque apartado de la ciudad para encontrarse con un misterioso hombre que le pasa furtivamente cómics extranjeros. La actitud del chico no tendría nada de especial en cualquier otro sitio o en cualquier otra época; pero en la Budapest de finales de los años 80, en la que no está bien visto ese tipo de lecturas, resulta temeraria.

La pasión de Sándor y de sus amigos por las historias de superhéroes les lleva a organizar una red secreta de tráfico de cómics. Su importante misión les permitirá descubrir nuevos mundos imaginarios y enfrentarse, como pequeños héroes domésticos, a una sociedad que está a punto de cambiar.

El traficante de cómics combina realismo y fantasía para reflejar el ambiente en Hungría durante la primavera de 1989. Una época de represión, pero en la que ya se podían percibir los aires aperturistas y de esperanza. Pierdomenico Baccalario describe ese ambiente desde el punto de vista de un protagonista a medio camino entre la infancia y la madurez, que se refugia en el universo de los superhéroes para huir de su realidad cotidiana. Un protagonista que, paralelamente a la evolución histórica, recorrerá su particular camino hacia la libertad.

Con esta novela, Baccalario obtuvo el Bancarellino 2012, un premio italiano de narrativa infantil con una larga trayectoria.

Qui va ser el primer? La història de l'ou / La història de la gallina

FITXA
=====
Títol: Qui va ser el primer? La història de l'ou
Títol: Qui va ser el primer? La història de la gallina
Autor: Sandra Navarro (alies: Lalalimola)
Il·lustrador: Sandra Navarro
Edició: Universitat Politècnica de València
Edat: fins a 10 anys
Temàtica: grans preguntes universals


RESSENYA
=========
M’ha costat molt trobar una sola paraula per definir la temàtica d’aquest llibre.
I al final m’he adonat que es definia millor amb una frase: GRANS PREGUNTES UNIVERSALS.
Perquè... què és, sinó una pregunta universal, repetida mil i una vegades -des que la terra és terra i l’ésser humà menja ous ferrats per esmorçar-, això de “Qui va ser primer? La gallina o l’ou”.

Aquest original llibre no ens dóna cap resposta tancada. De fet, obre més la ment a dubtes, cagadubtes, teories de dubtosa credibilitat i una imaginació desbordant amb tot de respostes absurdes mirant d'enredar una mica més la troca a cada full que passes.
No cal prendre’s les coses tan en serio, ens ve a dir.
O... la veritat és relativa (això també ens ho diu...).

La LALALIMOLA (alies de Sandra Navarro) ens proposa rodolins, versos, absurd i lleugeresa per jugar a no trobar la resposta definitiva a aquesta gran pregunta universal.

Hi jugueu?

Com un llebrer

FITXA
=====
Títol: Com un llebrer
Autor: Roddy Doyle
Il·lustrador: -
Edició: Bambú
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: acceptació de la mort


RESSENYA
=========

Odiava l’hospital. No suportava haver de caminar per

aquells passadissos. Odiava absolutament tot el que hi havia a l’hospital.

Tret d’una cosa. La seva iaia.

Odiava l’hospital però s’estimava la seva iaia.

Així comença aquest magnífic llibre; una novel•la amb un títol sorprenent que per a res anuncia el tema de la trama. Un llibre amb un final ingeniós i sorprenent que dóna ple significat al títol de l’obra. Quatre generacions de dones d’una mateixa família, unides per forts vincles i una enorme semblança física, inicien un viatge que les conduirà a la revisió del passat i l’acceptació del futur, amb senzillesa i valentia. La Mary es troba en un moment de la seva vida, complex: està a punt d’entrar en l’adolescència i a més de tots els canvis que sap que això li suposarà, les incerteses i les inseguretats, pateix perquè sap que a la seva àvia li queden pocs dies de vida. En aquest llibre, breu, però molt ben estructurat i precís, amb les pàgines justes, Doyle aconsegueix tractar el tema de la mort d’una manera planera, senzilla, tendra i directa, que defuig tots els tòpics. A destacar, a banda dels diàlegs: àgils, intel•ligents, concisos i capaços d’atorgar el ritme just a la narració, el personatge de la besàvia. Un personatge complex, que si bé d’entrada sobta, és en realitat el que dóna sentit a tota la història. El que li permet els flaixbacs i les revisions i el que ens condueix de manera planera vers l’acceptació del futur. El personatge clau de la història, entranyable, creïble, quasi real i l’encarregat de vestir tota la narració d’un sentit de l’humor que t’arrenca més d’un somriure i algunes riallades.

Una petita joia que recomano a tothom i que de segur que no us deixarà indiferents.

Us deixo, per aquells que tingueu ganes de saber més de l’autor i d’aquest llibre, una entrevista presentació que li va fer Nicholas Tucker, escriptor i acadèmic britànic col•laborador en diversos mitjans de comunicació . Això, sí, en anglès.

La caixa del port

FITXA
=====
Títol: La caixa del port
Autor: Gemma Martí O'Toole
Il·lustrador: Meritxell Duran
Edició: A buen paso, 2013
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La caixa del port és el darrer conte de Gemma Martí O’Toole publicat per A buen paso. Un conte carregat de melodia que en un text rimat ens narra la història d’una caixa de fusta de pi que descarreguen d’un gran vaixell en un port que podria ser perfectament el de Barcelona.

“… una caixa sense adreça i que l’envia qui-sap-qui. No hi ha cap lletra escrita i els homes no se’n saben avenir: -Què en farem d’aquesta caixa, si ningú la ve a recollir?”

Doncs no patiu que venen, ja crec que venen a intentar recollir aquesta misteriosa caixa! De tot arreu comencen a sortir personatges cada vegada més inversemblants que fan del contingut d’aquella caixa la seva propietat: un vestit, diu una senyora molt altiva, una estàtua diu l’amo del museu de cera, uns mapes, animals, un tresor, fins i tot una soprano reclama el seu piano! Cadascú diu la seva i mentrestant l’il•lustradora, Meritxell Duran va jugant amb tots els personatges creant una història paral•lela que enriqueix el text i el dota d’aquell tribut que tant ens agrada als amants de la Literatura Infantil: esdevenir un àlbum il•lustrat!

Una narració visual que si et limitessis a llegir només el text et perdries així que us recomano que li dediqueu temps. La Meritxell ha jugat amb els seus estrafolaris personatges i ha donat un toc d’humor a la història de la Gemma, que li escau com anell al dit.

Només un però… i és la penúltima il•lustració que a mi personalment m’ha confós. No vull desvetllar res per no “spoilerar” el conte, però crec que pot deixar al lector amb un “què ha passat?” i la boca oberta… Tot i així i obviant aquest detall, aposto per aquest títol i us animo a que descobriu justament el “què ha passat”, un desig que va creixent a mida que avança el text…

La caixa del port mostra les misèries de les persones, com en som de materialistes moltes vegades i que poc valorem les coses que “no es veuen“: Aquest és el quid de la qüestió.

¿Por qué llora la princesa?

FITXA
=====
Títol: ¿Por qué llora la princesa?
Autor: Jesús Aznar
Il·lustrador: Blanca Bk
Edició: Editorial Eolas, 2013
Edat: de 3 a 6
Temàtica: contes rimats, princeses, humor


RESSENYA
=========
Jesús Aznar y Blanca Bk nos ofrecen aquí un álbum con un cuento poético y muy simpático, a la par que bello por sus ilustraciones, que le da un aire fantasioso y divertido a este relato rimado de una princesa que no para de llorar, ¿qué le sucederá a la princesa? Nos recuerda un poco al poema de Rubén Darío, La princesa está triste… ¿qué tendrá la princesa? Pero solo nos recuerda por el título porque la historia es muy diferente.

Una pequeña princesa no deja de llorar y llorar, pero nadie sabe que le pasa y nadie consigue que pare de llorar, ni su padres, ni el médico, ni un circo entero… ¿quién conseguirá que la princesita cese en un incesante llanto?

Un cuento poético muy recomendable para los primeros lectores y para contar a los más pequeños que con la rima del relato siempre disfrutan de escuchar a los adultos, muy recomendable para descubrir la poesía.
Un pequeño álbum de Eolas ediciones en la que Jesús desprende su imaginación en el texto y Blanca nos vuelve a descubrir un poco más de la historia porque tendréis que descubrir que pasa cuando la princesa no para de llorar y llora y llora… y tienen que utilizar paraguas y puede que se lleguen a inundar. En realidad, es un álbum para leer, ver y descubrir cada vez que lo relees. En realidad nos ha encantado, incluso estábamos mirando de buscarle una canción a esta princesa que llora.

Por cierto, no os creáis que es ningún capricho tonto la causa del llanto de la princesa, a cualquier niño pequeño le puede pasar. ¿Qué será?

Os dejamos con el inicio de este precioso relato:

“Esta mañana temprano,
la princesa comenzó a llorar.
Los criados, muy preocupados,
al rey fueron a avisar.

-¡Ay, mi niña, mi pobre niñita!
Yo no sé qué le puede pasar.
Seguro que está muy enferma.
El médico la curará...

Raudo acudió don Tiritas
cargado con un maletín,
vestido con su bata blanca
y corbata carmesí.”

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

Bandada

FITXA
=====
Títol: Bandada
Autor: David Daniel Álvarez Hernández
Il·lustrador: María Julia Díaz Garrido
Edició: Kalandraka
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Un día, las aves posaron su mirada

más allá de las ramas y las hojas

e imaginaron una vida distinta.

Así comenzó una nueva era...

El TERMCAT, defineix la curiositat com: Desig intens de saber, de conèixer, d'aprendre alguna cosa. La curiositat és el que em va fer allargar els dits fins a Bandada. Sabia que havia guanyat el V Premi Internacional COMPOSTELA per a àlbums Il•lustrats. I volia veure què...! Us he de confessar que ja la coberta em tenia captivada. Un cigne amb panxona i il•lustrat de manera molt realista, que estira el coll interessat en anar més enllà del què el seu cos pot i amb la voluntat suficient com per volar amb un giny manufacturat.

I la bona impressió de la portada no s’esgota en l’interior del llibre. La història que se’ns narra, amb un text breu i concís, tant simbòlic com les mateixes il•lustracions, és una metàfora de la història de la humanitat. Curiosa en els seus inicis, esplendorosa en el seu creixement i fatídica en el seu declivi: corrompuda per l’excés i la necessitat de control, poder i domini. A destacar: el fet que cada ocell representi una qualitat moral: la curiositat, la saviesa, la vanitat i la humilitat, l’ira, la desídia..., els gestos cuidats i tan adequats a cada escena, l’expressivitat; i una tècnica tant ben depurada a llapis. El realisme de les il•lustracions; d’uns ocells una mica extravagants de tan humanitzats i plens de detalls que ens recorden la pintura flamenca del XVII en autors com Brueghel el vell.

A banda de la tècnica, pensem que en aquest cas ha estat també el mètode de treball el que els hi ha donat tants bons resultats. El fet de treballar sobre la base d’ un text simbòlic, precís i tant concís, els va permetre, segons diuen els mateixos autors, crear a partir de reflexions i preguntes. A cada reunió resolien problemes. Es documentaven. Partien de la contradicció per arribar a una solució i a la il•lustració final. Un treball a dues mans molt ben travat. Un llibre, d’altra banda, excel•lent en el disseny: des de les guardes, que en sintonia amb el simbolisme del contingut, resumeixen tant bé el missatge del llibre, fins la portada amb un paraigua recollit, símbol d’unes ales plegades, o el marc que de manera delicada acull les impressionats il•lustracions de l’interior.

Un àlbum il•lustrat del tot recomanable.

Bones notícies, Males notícies

FITXA
=====
Títol: Bones notícies, Males notícies
Autor: Jeff Mack
Il·lustrador: Jeff Mack
Edició: Ediciones B
Edat: Totes
Temàtica: optimisme i pessimisme


RESSENYA
=========
Després de llegir aquesta petita joia, tothom es sentirà millor. I potser reflexat en una o altra vessant dels dos tipus d’actituds davant la vida que en proposa en Jeff Mack amb aquest àlbum.
“Bones Notícies, Males Notícies” ens parla d’aquella dita popular de: veure el got mig ple o mig buit. També ens parla de filosofia. De prendre’s la vida amb filosofia i mirar d’assaborir les coses bones que tenim al davant. Però ho fa amb molta senzillesa i humilitat. I amb molta simpatia. Sobretot, és un llibre simpàtic. No sé si algú es resistirà a que no se li escapi una rialleta amb qualsevol de les anècdotes que ens proposa.
I, recordin, recomenat per a totes les edats, ja que és prou senzill com perquè l’entenguin els més menuts i prou certer com perquè toqui la fibra dels més grans.
No us el perdeu.