El viatge

FITXA
=====
Títol: El viatge
Autor: Francesca Sanna
Edició: Impedimenta, 2016
Edat: a partir de 8-9 anys


RESSENYA
=========
Volum subtil però contundent, la difícil decisió de marxar… Abandonar la casa, tot el que és teu i et pertany, per fugir de les tragèdies i la violència, el caos i la guerra.

Què som en el fons els homes… Què busquem i volem… en aquest món tan petit però gran i divers alhora, on neixen i moren les nostres arrels… Què vol dir compartir i ser solidari, sensible i generós…

Un volum amb unes imatges boniques i tendres que evoquen de forma clara i ferma la resistència ferruga de l’esperit humà davant l’adversitat més brutal i fa un crit potent al
poder de l’esperança…en una de les grans grans vergonyes d’Europa.

“Sigues, sàpigues, pensa, imagina, sigues tu, que un dia sempre la terra et tornarà a pertànyer” Georg Trakl

[Quim Pons]

***

RESSENYA
=========

El viaje es una obra imprescindible en cualquier biblioteca infantil, juvenil y de adultos. Una pequeña obra maestra, que nos habla sobre la gran vergüenza de la Europa del sXXI.

A modo de cuento, Sanna nos explica el periplo de una familia para refugiarse de la guerra y llegar al continente prometido, un continente donde estarán a salvo de las bombas y donde sus vidas podrán retomar una cierta normalidad.

Sanna no escatima en detalles para explicarnos el viaje de esta familia. Unas vidas truncadas por el inicio de la guerra, la marcha del padre (quizás su muerte) “Uno de esos días, la guerra se llevó a mi padre”, abandonar tu ciudad y dejarlo todo atrás, viajar, viajar y viajar hasta llegar a un muro, un muro impenetrable, hombres en la sombra que ayudan a cambio de dinero, y al otro lado del muro el mar, un mar gigantesco, lleno de peligros y por fin después de muchos días tierra firme, la vuelta a la esperanza y a un viaje que continua.

Tan solo leyendo las ilustraciones podríamos entender la historia perfectamente. Los personajes protagonistas se ven envueltos por el caos, todo lo que les sucede les supera y no lo pueden controlar y esto se hace patente en cada página, en cada ilustración. Francesca Sanna, nos dibuja a los protagonistas con una escala mucho más pequeña que todo aquello que les rodea, hasta que al final, al recuperar la esperanza, todo vuelve a recuperar una escala normal.

Para hacer El viaje Francesca Sanna se inspiró en mucho otros viajes de gente real, gente que vivía en campos de refugiados, inmigrantes, todos con su particular y propio viaje como mochila. Quizás esto es lo que hace que El viaje emane tanta verdad.

[Montse Pozo]

Demeter

FITXA
=====
Títol: Demeter
Autor: Ana Juan
Il·lustrador: Ana Juan
Edició: Edelvives, 2015
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: vampirs


RESSENYA
=========
I tornem amb Ana Juan, aquesta vegada amb una acuradíssima edició per part de la editorial Edelvives.

Demeter és el vaixell que va fer la ruta dels Carpats fins a Anglaterra amb una càrrega molt especial, caixes plenes de terra...o això és lo que pensava el seu capità . Ana Juan s’inspira en aquesta part del Dràcula de Bram Stoker, seguint el quadern de bitacora del capità del Demeter que ens narra la vida dintre del vaixell, i tot el que succeeix en aquest peculiar viatge; com els seus tripulants van desapareixent nit rere nit i el pànic i el terror es va apoderant dels pocs homes que van quedant a bord.

En format entre la Novel·la gràfica i l’àlbum il·lustrat, Ana Juan ens narra d’una manera visual molt potent l’angoixa i els perills que envolten a la tripulació del Demeter i el seu tràgic final. Un llibre molt cuidat, des de la mà que a la coberta ens invita a entrar dins d’aquesta història, a les guardes, les portades i contraportades que ens fiquen en aquest ambient lúgubre que envolta al Demeter. Una petita joia de la novel·la gràfica.

Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END

FITXA
=====
Títol: Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END
Autor: Paula Bonet
Il·lustrador: Paula Bonet
Edició: Lunwerg, 2014
Edat: a partir de 16 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Pura poesía tanto visual, plástica como literaria, Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END, es una pequeña obra de arte que nos habla del amor que se acaba, de reencuentros frustrados, de esos momentos transcendentales en los que la vida pone un punto y final, momentos en los que hay que pasar página y llenar la siguiente página en blanco con otra historia…quizás otro posible final.

Finales abruptos, dolorosos, finales con regusto a desgaste. Entre las narraciones también encontramos recuerdos, momentos vividos, sensaciones, música, cine y todo esto envuelto por las ilustraciones de los posibles protagonistas de las historias que nos cuenta Paula Bonet. Todo engarzado a modo de diario personal donde la autora plasma sus recuerdos más íntimos y profundos, aquellos que han dejado una huella profunda en su alma.

Una casa a la mida

FITXA
=====
Títol: Una casa a la mida
Autor: Petr Horàcek
Il·lustrador: Petr Horàcek
Edició: Joventut
Edat: a partir de 2 anys
Temàtica: natura, primers coneixements


RESSENYA
=========
Una vegada més un petit ratolí és el protagonista d’una historia pensada per els més petits de la casa. Però aquest no és un ratolí qualsevol, és un ratolí amb mitjons i guants que fan joc amb la seva cua a ratlles.

En aquesta aventura el nostre petit protagonista es troba una suculenta poma i se la vol endur a casa seva, però te un petit problema, la poma és tan gran i la seva casa tan petita que no pot ficar-la pel forat del seu cau... Llavors se li ocorre una gran idea, buscar-se una altra casa. Així comença el seu viatge, on anirà descobrint les cases d’altres animals del bosc. Petr Horácek ens proposa aquesta aventura com si fos un joc per als més petits on podran descobrir conceptes com dintre, fora, gran o petit.

Horácek ens il·lustra la natura i els seus habitants amb colors forts i lluents, amb una estètica naïf que atrapa tant a petits com a grans. El forat per on entrem a la casa dels animals no està dibuixat, si no que és un forat real que comunica una pàgina amb una altra, això li dóna al llibre una dimensió tàctil i un caràcter més interactiu.

A casa som fans d’aquest ratolí, ja que Horácek té una sèrie de contes amb el mateix protagonista. El Ratolí i l'arc de Sant Martí, El Ratolí que es va menjar la lluna, són alguns dels títols d’aquest tendre ratolí que surt a descobrir món .

Ojos

FITXA
=====

Títol: Ojos (en català: Ulls)
Autor: Iwona Chmielewska
Il·lustrador: Iwona Chmielewska
Edició: Tramuntana, 2015
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: la visió i la ceguesa


RESSENYA
========
"Ojos" ganó uno de los premios de Bologna en la edición de 2013, y nos llega en catalán y castellano publicado por Tramuntana casi tres años más tarde. Ya saben lo que dice el dicho, así que nos alegramos de poder contar al fin con este maravilloso libro. Ojos juega tanto en el terreno del libro de conocimientos como del álbum ilustrado “con mensaje” pero también con mucha delicadeza y poesía, cosa que siempre es de agradecer en los libros que pretenden transmitir valores: si se ha de hacer un libro “útil”, que al menos literariamente y visualmente aporten algo más que haga que la pastillita sea más agradable de tragar y que lo haga destacar de la avalancha de títulos que ahogan las mesas de novedades.

Hay varios motivos que lo convierten en un libro destacable.

Por un lado, está esa indefinición: ¿es un álbum? Sí, lo es: imágenes y texto se complementan, no se entienden el uno sin el otro, se aportan y enriquecen sus mutuos significados… Pero, ¿es un libro de conocimientos? También, pues lo que nos cuenta no es una historia de ficción, sino que explora las posibilidades de las que disponemos los que podemos disfrutar de nuestra visión, de nuestros ojos (la infinita suerte que esto supone), pero también todas las capacidades de aquellos seres (animales y personas) que no pueden disfrutar de sus ojos pero que a cambio (o además) tienen otras capacidades y cualidades.

Después, está la estructura del libro, la disposición de texto, imágenes, troqueles, que convierte el paso de página en un descubrimiento constante y que da al libro un gran sentido y una gran coherencia. Todo está pensado, no hay nada dejado al azar, y todo refuerza el mensaje y la lectura, tanto textual como visual.

Y por último, está el contenido. Las frases cortas, breves y directas son el contrapunto ideal a las ilustraciones, de contenido más bien simbólico / metafórico. El predominio del espacio vacío hace destacar con mucha fuerza los objetos representados, y el ritmo repetitivo (siempre el texto en la página izquierda, siempre los ojos troquelados en la página derecha, la doble página con ilustración) favorece la lectura pausada y reflexiva que el libro pide.

Como suele ser, Bologna no escoge sus premios a la ligera… “Ojos” se une a “El libro negro de los colores” (ed. Libros del Zorro Rojo) y “Cierra los ojos" (ed. Thule) como libro imprescindible para explicar lo que significa vivir en el mundo sin el sentido de la vista.

[Llegiu-ne la ressenya que el Tàssies va fer per Faristol]

Sfer

***

RESSENYA
========
Ulls ens parla del regal de la vista, del plaer de veure-hi, però també ens parla de que la discapacitat de no poder gaudir d’aquest sentit no ha de ser concebuda com quelcom negatiu: si no pots veure, podràs tocar, podràs olorar i sentir tot allò que t’envolta.

Amb un parell de frases molt senzilles i unes il·lustracions bellíssimes, d’una gran delicadesa, Chmielewska ens proposa un joc: cada pàgina esta encunyada amb dos forats, com si fossin ulls que ens anticipen la imatge següent. Veient només una petita part de la imatge serem capaços d’esbrinar quina imatge serà? O ens enganyarà la nostra vista? Ens deixarem portar per imatges preconcebudes en el nostre cap?... El que creiem que eren uns ulls passem la pàgina i es transformen en unes flors, quan creiem veure una imatge delicada passem pàgina i és una imatge agressiva.

A casa ens ha agradat fer aquest joc, hem reflexionat de la sort que tenim de poder gaudir d’aquest sentit tan important. Personalment he trobat a faltar que el llibre estigués dirigit també a un públic invident, el text podria haver estat en Braille, les imatges podrien tenir algun tipus de relleu i això hagués fet que el missatge del llibre fos més rodó. Però igualment per a aquells que el podem veure ha sigut tota una delícia tenir-lo a les mans.

Aquest llibre ha estat premiat amb el Gran Premi de Ficció del Concurs de Bologna Ragazzi de 2013.

Montse Pozo

Carmilla

FITXA
=====
Títol: Carmilla
Autor: Joseph Sheridan Le Fanou
Il·lustrador: Ana Juan
Edició: Siruela, 2015
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: terror



RESSENYA
=========
Carmilla és un conte de terror gòtic escrit al 1872 per l’irlandès Joseph Sheridan Le Fanu . És la historia predecessora de tota la literatura vampírica des de el Dràcula (1897)de Bram Stoker, que es va inspirar en aquest relat, fins al Déjame entrar (2004) de John Ajvide Lindqvist.

El llibre comença amb un record de la seva protagonista Laura quan tenia uns 6 anys d'edat. Una nit una ombra sorgeix de sota el seu llit, i es tomba al seu costat, Laura desperta i es troba a una bella jove tombada al costat d'ella, la jove l'abraça i Laura sent dues burxades en el seu pit, ella espantada , crida i la noia desapareix lliscant-se sota el seu llit.

Anys després Laura viu amb el seu pare a Styria en un castell allunyat de qualsevol ciutat. Una tarda un carruatge té un accident en passar per davant del castell. En ell viatgen una mare, amb la seva filla i els seus servents, la jove del cop sofert es desmaia i la mare que està realitzant un viatge d'una importància vital i altament secret deixa a la seva filla a cura del pare de Laura.

Així és com Carmilla i Laura estableixen una relació de gran amistat, una amistat que se'ns anirà descrivint com a possessiva i neuròtica.

Poc a poc Laura es va sentint malalta, feble i té visions i malsons nocturns...El seu pare espantat pel seu canvi físic, i tement que la seva filla tingui la mateixa malaltia que està matant a les filles dels camperols de la zona fa cridar al doctor, aquest descobreix un blau en el coll de Laura.

Aquest descobriment i l'arribada d'un amic de la família, que recentment ha perdut a la seva neboda, ens fa descobrir la veritable i terrorífica identitat de Carmilla.

He gaudit molt amb la relectura del conte, el vaig llegir farà un 13 anys i al tornar-lo a llegir no m’ha decebut. L’argument des de el nostre bagatge cultural actual, tan de cinema, còmic o literatura de temàtica vampírica ens pot semblar predicible, però a la vegada la historia de les dos noies t’atrapa fins al punt que tot allò que ja saps que passarà no és un destorb, vols saber que passarà amb la seva relació i com finalitzarà aquesta historia d’amor . Aquest conte pot connectar fàcilment amb el lector adolescent, ens parla del amor, de l’atracció per una altra persona, de la sexualitat i de la descoberta de sentiments que fins ara no coneixien.

El llibre està il·lustrat per Ana Juan, una decisió molt encertada per la estètica gòtica que caracteritza l’obra d’aquesta il·lustradora. Les il·lustracions són bellíssimes, acompanyen al text exercint una atracció hipnòtica amb el lector com la de Carmilla cap a Laura. Podem continuar descobrint l’obra d’Ana Juan amb Demeter (edicions de ponent,2007), obra gràfica de la mateixa autora que ens narra un dels episodis més inquietants del Dràcula de Bram Stoker.