Vulèvulà

FITXA
=====
Títol: Vulèvulà
Autor: Olga Molina
Il·lustrador: Olga Molina
Edició: Thule Ediciones, 2010 (Col. Trampantojo)
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
“No hi és, al seu llit. No hi és, a la seva flor, ni a dins de les sabates. És hivern i no la puc trobar enlloc. Si pogués volar, et trobaria! Oh, però si ets a l'hort! Anem a volar plegades!”

Olga Molina ha creat un meravellós àlbum amb un text breu i senzill que funciona d’una manera molt curiosa amb les il•lustracions, també fetes per ella.

Només començar la història, el text que apareix atrapa al lector i el convida a acompanyar a la protagonista a buscar allò que ha desaparegut i a tractar d’endevinar o descobrir la seua entitat.
Al llarg de la narració no se’ns diu mai el que s’ha perdut però de segur que el xicotet lector ho aconseguisca, ja que el text va acompanyat d’unes il•lustracions prou suggeridores. Els colors del llibre i de les il•lustracions (rojos, negres i blancs, propi del que es busca), el disseny i altres observacions més ajuden al lector a esbrinar allò que busquem.

En aquest sentit, pel que fa a la part poètica i artística funcionen en un perfecte equilibri. Il•lustracions i text es recolzen l’un en l’altre. El text va donant una informació i les imatges una altra, motivant a continuar llegint, va creant una intriga en el lector de què és el que busquem i on està realment. El desenllaç és sorprenent i motiva a imaginar altres aventures.

Bocins de felicitat

FITXA
=====
Títol: Bocins de felicitat
Autor: Maria Tarragó
Il·lustrador: Maria Tarragó
Edició: Barcelona: SD, 2010
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: estima, valors


RESSENYA
=========
En poc d’espai, amb unes bones imatges i unes poques paraules es pot dir molt i en molt de sentiment.
Les coses menudes són les que donen sentit a la nostra vida. Simplement les coses més senzilles del dia a dia són les que més importen. Aquest llibre de Maria Tarragó ho demostra.
Amb unes il•lustracions molt genuïnes i amb els bocins de felicitat que ens dóna la vida i també els llibres.

Us el recomane! Per regalar, per compartir,...

Sd edicions és una editorial que té col•leccions diferents i diverses, a més aposta per joves talents que sempre és d’agrair. Són tots llibres xicotets però que es fan veure, es deixen mirar, palpar, ... no pots resistir no endur-te’ls a casa.

¿Dónde se esconden los gigantes?

FITXA
=====
Títol: ¿Dónde se esconden los gigantes?
Autor: Mij Kelly
Il·lustrador: Ross Collins
Edició: La Galera, 2010
Edat: de 4 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest és un àlbum il•lustrat molt entretingut, que amb unes il•lustracions de traç senzill i carregades de detall aconsegueixen captar l’atenció dels nens i nenes des de la primera pàgina.

El text escrit és molt breu i s’estructura en forma de rodolins que faciliten la lectura en veu alta. A cada pàgina trobem una estudiada contradicció entre el que ens mostra la imatge, i el que ens està explicant el text, cosa que convida a jugar amb els infants.

En definitiva, un viatge ple de fantasia, en el qual descobrirem follets, nans, prínceps encantats i molts més éssers fantàstics mentre acompanyem a la protagonista, una nena que no serà capaç de veure la màgia fins que entengui que, la màgia, moltes vegades, rau en la mirada d’un mateix.

El Pequeño Rey. Director de orquesta

FITXA
=====
Títol: El Pequeño Rey. Director de orquesta
Autor: Javier Sáez Castán
Il·lustrador: Javier Sáez Castán
Edició: Barcelona: Ekaré, 2010
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Nou títol de la sèrie El Pequeño Rey. En aquest àlbum, el pequeño rey no pot dormir. Per evitar l’avorriment, surt del seu llit i arreplega uns quants insectes, que ja dormien, per tal de fer música pel jardí. Tanmateix la situació se li escapa de les mans i els petits músics no callen, tot i els esforços del director d’orquestra. Quan ja està a punt de fer ús de la força física per aconseguir-ho, una forta tempesta fa callar tot el xivarri i ajuda a restablir la calma i l’ordre perduts.

Ens trobem davant una obra estudiada fins al mínim detall pel seu autor: la enquadernació, tractada com si fos una obra antiga, amb el llom de tela, o la il•lustració, que imita el gravat, o ara detalls de la mateixa, com la caixa en què transporta als insectes on posa “BORAX. Insect powder”.

En paraules de Javier Sáez Castán el pequeño rey ens parla de contraris i de mides. De contraris, ja queda palès en el títol: pequeño (una cosa petita) i rey (que implica grandiositat). D’altra banda el “rey “pels lectors és petit de mida (és un nen) però gran en poder, en canvi, pels insectes és un ser enorme de mida i no entenen l’altre vessant.

La primera pàgina del pequeño rey es veu al personatge amb un lupa que mira un insecte, es per això que totes les il•lustracions son rodones, com si nosaltres també veiéssim a través d’aquesta lupa. En el director de orquestra, no porta una lupa sinó que a la mà té un picarol, potser es una pista per fer-nos veure que l’àlbum ens parlarà de volum, de soroll.

El soroll del pequeño rey, el soroll dels insectes (que tot i tenir instruments fan el soroll que els ha donat la natura.. “cri, cri, cri, -tañía el grillo. –Chrrrrr- chirriaban las cigarritas. –Bzzzz- zumbaba el chicharrón.”), i el soroll de la natura, el més fort i dominant de tots, gràcies al qual es torna a la pau i a l’ordre.
El comportament del pequeño rey, és com el de qualsevol altre nen, si no té son, ningú dorm, i tots han de ballar la seva música. Quan, pel contrari, vol dormir, exigirà aquesta calma que necessita a cops, si cal. No en va als petits de cada família sovint els diem els reis de la casa, oi?

En definitiva estem davant un bon àlbum per grans i petits ple de detalls que convido a descobrir.

Retrum

FITXA
=====
Títol: Retrum
Autor: Francesc Miralles
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Estrella Polar, 2010
Edat: a partir de 14
Temàtica: novel·la "gòtica"


RESSENYA
=========
De Retrum em va cridar l’atenció la seva portada: negra negríssima amb un rostre de perfil en blanc i negre i el títol en rosa xiclet. Però de seguida me’n vaig adonar que no hi havia gaire més. Al meu entendre es una història rocambolesca amb un desenllaç forçat que deixa indiferent al lector.

La trama es centra en un noi anomenat Cristian, qui en un accident perd al seu germà bessó. Aquest fet el fa un ser solitari fins que coneix dues noies i un noi d’una tribu urbana anomenats gòtics. Com a tret característic un gòtic va sempre vestit de negre, amb la cara blanca, els llavis morats i sent una estranya fascinació per la mort i tot allò que l’envolta.
El Cristian se sent atret per la mort però també per l’Alèxia, una component d’aquest trio. Quan inicien una relació romàntica, cap a la meitat del llibre, aquest pren un gir i ella es assassinada. Però a partir d’aquí el noi veu a la seva estimada en diferents ocasions: ja no s’entén gaire si la morta es ella i se li apareix un fantasma, si es la seva germana bessona (ja que l’Alèxia també te una germana bessona morta) o què passa exactament.
El final del llibres és precipitat i sense gaire sentit, semblant a una novel•la de misteri de poca qualitat on a corre cuita cal descobrir l’assassí i la trama per enllestir aviat.

La novel•la te una pàgina web amb una banda sonora: la música que el Cristian escolta a la seva habitació, i diferents fotografies de cementiris d’arreu, així com la possibilitat d’establir contacte amb fans del llibre i del moviment gòtic.

Días de hijo

FITXA
=====
Títol: Días de hijo
Autor: Philip Waechter
Il•lustrador: Philip Waechter
Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2010
Edat: adultos (especialmente, si acaban de ser papás)
Temàtica: paternidad


RESSENYA
=========
Philip Waechter ha sido papá. Se nota. No me creo que, de cualquier otro modo, pudiera haber hecho este libro. Es de esos en los que la sinceridad traspasa cada una de sus páginas. Vaya... puede que me equivoque, pero... ¡menuda decepción si así fuera!

Philip Waechter ha sido papá, y en este “Días de hijo” escoge momentos, desde el nacimiento hasta que el peque ya camina, que titula, ilustra y comenta. Son momentos clave, momentos anecdóticos, momentos sin ninguna importancia (y al mismo tiempo con toda la importancia del mundo). Los días buenos, los días malos, las enfermedades, las conversaciones, los primeros zapatos, la excursión al zoo. Viñetas de una página, dos a lo sumo; algunas ilustraciones acompañadas de un breve diálogo; otras, completamente mudas pero no por eso menos significativas. La experiencia de ser padre vista a través de los dibujos de línea clara, en el mismo estilo de línea clara al que ya nos tenía acostumbrados en otras joyas suyas como “Yo”.
Entre la abundancia de libros que cantan las excelencias de la maternidad, un libro que habla sobre paternidad es especialmente bienvenido.

PS: Qué curiosidad... ¿realmente escucha Philip Waechter los partidos del “Atleti” por la radio, o en el original alemán se trataba del Bayern de Munich o del Werder Bremen y se trata de una licencia del traductor? Personalmente, y teniendo en cuenta que se trata de un libro que principalmente van a leer adultos, hubiera preferido una nota al pie de página...

Una caperucita roja

FITXA
=====
Títol: Una caperucita roja
Autor: Marjolaine Leray
Il•lustrador: Marjolaine Leray
Edició: Barcelona: Océano, 2009
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: reinterpretación de cuentos


RESSENYA
========
Uno podría pensar que después de las 21 versiones diferentes de la Caperucita Roja que recopiló Media Vaca, el cuento ya no daría más de sí... pero se equivocaría, y esta Caperucita Roja de Marjolaine Leray (que es solo “una” de las muchas posibles, como ya da a entender el título) es un buen ejemplo de cómo los cuentos tradicionales, los personajes por todos conocidos, pueden reinterpretarse, recontarse, releerse y reilustrarse para seguir proporcionando momentos de placer lector tanto a los niños como a los adultos que comparten con ellos la lectura. Y para hacerlos descubrir algo tan importante como el placer de la parodia, un territorio que podría parecer limitado a los adultos pero que libros como éste acercan también a los pequeños.

Con un texto breve que nos muestra el diálogo a dos voces (y dos colores: el lobo en negro; la caperucita, en rojo) entre los dos protagonistas del cuento, y unas ilustraciones sobre fondo blanco garabateadas con lápiz de color, reducidas a lo mínimo necesario para narrar, la gracia del cuento reside no solo en su sencillez, sino también, y principalmente, en el giro que da la historia en un determinado momento, pues hay que decir que empieza siguiendo la historia original (aunque un pelín sui generis), pero al final se gira completamente la tortilla, pillándonos totalmente desprevenidos, igual que al pobre lobo.