Ossos reals, ossos de ficció

FITXA
=====
Títol: El virus Grizzly
Autora: Émilie Chazerand
Il·lustrador: Amandine Piu
Edició: Baula, 2019
Edat: a partir de 3 anys


FITXA
=====
Títol: Osos. Pardo, blanco, negro.
Autor: Pascal Girard
Edició: Pípala, 2019
Edat: a partir de 5

anys


RESSENYA
=========
Sempre m’han agradat els ossos, per això em vaig fixar en aquests dos llibres que estaven en l’estanteria de novetats de la llibreria Al·lots i que tenien ossos il·lustrats a la portada: un és un llibre de ficció i l’altra de coneixements. A partir d’aquesta relació casual, he pensat que és una bona combinació per presentar llibres. Primer explicar una història i després estirar el fil per aprofundir en aspectes que hem trobat en la ficció. Així és com ha nascut aquesta ressenya doble.

M’ha interessat observar com els il·lustradors han representat aquest animal en els dos casos, val a dir que s’han adaptat molt bé a la tipologia de cada llibre. No faré un anàlisi exhaustiu sinó que destacaré els aspectes que més m’han cridat l’atenció.

A El Virus Grizzly l’os està representat d’una manera simpàtica i és un dels protagonistes d’una història molt surrealista i amb tocs d’humor. Quan la Lluna Petonet esternuda tothom fuig, ja que en comptes de mocs li surt un Grizzly pel nas. Això sempre ha sigut un problema fins que apareix el Joan Pau Frau, propietari d’una fàbrica d’ossos de companyia que els domestica com si fossin mansos gossets. Així d’hilarant és l’argument. Destaco d’aquest conte l’humor i la fantasia que hi aboca l’autora potser inspirada en la seva infantesa, quan la seva mare li explicava històries per fer passar millor les malalties. L'autora fa que un fet quotidià com el constipat esdevingui màgic.

Les il·lustracions desperten tendresa, rialles i estan plenes de detall. La il·lustradora fa créixer la història creant un mon paral·lel ple d’ossos domèstics en situacions d’allò més divertides com escombrant, anant a la perruqueria, o passejant pel carrer amb les seves mestresses com si fossin gossos.

El complement perfecte després de llegir aquest àlbum és obrir Osos (pardo, blanco, negro), on trobarem les característiques del Grizzly, aquesta vegada una mica més seriós i també totes les altres espècies d’ossos que habiten el món. Sabíeu que n’hi ha vuit, totes elles en perill d’extinció, excepte l’ós negre? Probablement l’autor del llibre, que és del Quebec, n’ha vist uns quants i per ell és un animal més proper que per a nosaltres (tot i que s’està introduint l’os bru en el Pirineu Català).

Osos és un llibre de coneixements que esdevé una defensa d’aquest animal ja que a part d’explicar les característiques de cada espècie, com viuen, què mengen i quins són els seus comportaments , hi ha un apartat de sensibilització dels perills en què es troben les diferents espècies i com fer front per a protegir-los.

Les il·lustracions són descriptives del contingut, són acolorides i acompanyen bé les explicacions, encara que jo personalment agraeixo més la il·lustració científica o les fotografies. L’autor també introdueix tocs simpàtics i alhora molt entenedors com quan compara la velocitat que poden agafar les diferents espècies amb la de Usain Bolt, campió mundial de velocitat. Pascal Girard, conegut també com a autor de còmics , ha fet un projecte rodó per començar a introduir coneixements d’una manera entretinguda als mes petits.

La cadireta blava

FITXA
=====
Títol: La cadireta blava
Autor: Cary Fagan

Il·lustrador: Madeline Klopper
Edició: Barcelona: Joventut 2019
Edat: a partir de 4 anys


RESSENYA
=========
Us heu preguntat mai quina és la història que amaguen els objectes fets servir?

En aquest llibre se n’explica una: la d'una cadireta viatgera que viu diverses vides gràcies als seus propietaris, que en comptes de llençar-la li donen segones oportunitats.

La història de la cadira comença amb un nen, que en fer-se gran, la seva mare, se’n desfà amb una nota: “Agafa’m si us plau”. A partir d’aquí, la cadira inicia una camí d’allò més insòlit a través d’històries que s’aniran encadenant: una senyora la posa al seu jardí a sota d’una planta, un capità de vaixell se la queda per navegar amb la seva filla, un home la col·loca a sobre d’un elefant per poder-hi muntar, un firaire la instal·la en una atracció...

El viatge, original i sorprenent, està il·lustrat amb molt de detall, i la composició de les planes crea una atmosfera que convida el lector a seguir la història fins a un final que tanca de manera sorprenent tot el cercle, ja que la cadira torna per atzar al nen protagonista de la primera història. Però ara ja és adult i, com és d’esperar, regala la cadira a la seva filla, que la rep com tots els altres personatges: “Aquesta cadira és perfecta”.

El text és clar, directe i complementa les il·lustracions de manera descriptiva, sempre afegint detalls que arrodoneixen el contingut de les seqüències plantejades.

Penso que aquest àlbum té la virtut que quan l’acabes tens ganes de tornar-lo a començar. I cada vegada que el llegeixes hi trobes més significats, com ara la importància de no llençar les coses, sinó de compartir-les. Però també d’altres no tan explícits: el pas del temps, la importància dels objectes en els records d’una persona, la no possessió de les coses, el “deixar anar” quan ja no els necessites, els tombs que pot arribar a donar la vida...

Un llibre ideal per a moltes edats: els petits hi trobaran una història entretinguda i imaginativa, i els més grans un relat nostàlgic que els connectarà amb la vida.

L'espera

FITXA
=====
Títol: L'espera
Autor: Gina Clotet
Il·lustrador: Maria Girón
Edició: Tramuntana, 2018
Edat: a partir de 6 anys


RESSENYA
=========
Qui no ha volgut mai atrapar un ocell per cuidar-lo i acaronar-lo? Qui no ha esperat retenir a algú malgrat saber que no es pot quedar per sempre al seu costat?

Les separacions fan mal però també són inicis de noves aventures que a la vegada tindran finals i nous inicis. Una roda que s’ha de viure amb intensitat, gaudint de cada instant... Com la nena protagonista d’aquesta història que espera, impacient, cada dia, un pardal que la visita: cada vegada aconsegueix apropar-s’hi una miqueta més; l’espera és dolça i emocionant i plena de curiositat envers l’animal. Quan arriba el moment de la captura, que tant li ha costat aconseguir, el deixa anar i amb el vol de l’ocell ella també s’allibera.

Amb aquesta metàfora el conte deriva a moltes lectures que està molt bé que s’introdueixin als més petits: l’amor cap a alguna cosa sense quedar-se atrapat, gaudint de cada moment i sensació, la curiositat cap a l’entorn, la temporalitat de les coses... A tot això que potser ja hem llegit altres vegades s’hi afegeix un cop d’efecte que per mi fa diferent la història. No només la nena deixa anar l’ocell sinó que passa pàgina i comença una nova aventura: la veiem disfressada de submarinista a punt d’entrar en una altra història, sense tristesa ni decepció. I per tal de reafirmar el missatge a les guardes finals se’ns guia cap a aquesta mirada sobre la vida amb un petit guió atrevit de com viure una aventura. Canvia doncs el concepte d’espera pel d’aventura: recomana perseguir un somni, perseverar, viure el moment... i quan s’acabi tornar a començar.

La il·lustració, molt realista, acompanya de bracet al text, poètic i minuciós, amb acabats que transmeten tendresa i afecte cap a tot allò que et va explicant. Imatges grans i clares de la nena a casa seva i al jardí en tots els moments cabdals amb l’ocell que centren cada situació. Text i imatge fan un tàndem per transmetre amb delicadesa i valentia tot allò que de vegades és intangible i difícil d’explicar i que tan bé han fet arribar l’autora i la il·lustradora.

Herbari

FITXA
=====
Títol: Herbari
Autora i il·lustradora:
Adrienne Barman
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2018
Temàtica: Llibre de coneixements sobre herbes, plantes, arbres, vegetals...


RESSENYA
=========
Després de la bona acollida de Bestiari, arriba Herbari, un llibre de coneixements, un mostrari de plantes, flors, arbres, verdures i hortalisses servits amb unes il·lustracions acolorides que conviden a la curiositat i al descobriment de la natura.

Cada plana o doble plana presenta diverses plantes en els seus hàbitats i dibuixades meticulosament, una barreja d’il·lustració científica i artística, filtrada per la mirada de l’autora. En molts moments també hi són presents les bèsties, com a la mateixa natura, i això ja t’ho està dient a la portada amb divertits animals que també busquen el seu protagonisme.

Tot i que incorpora tocs d’humor jo la veig com a una guia exhaustiva i això fa que el llibre sigui especial i útil per divulgar el regne vegetal. Des del primer moment l’autora aconsegueix cridar l’atenció del lector, sigui gran o petit, amb unes il·lustracions plenes de color i contrast, una explosió de formes i tonalitats que captiven ja a la portada.

El que té d’original i a vegades divertit és el sistema de classificació de les plantes, ja que sovint és una mirada subjectiva com si adoptessin qualitats humanes, no pretén ser ortodoxa, però és molt més fàcil d’aprendre ja que es basa en qualitats molt identificables (màgiques, fosques, convidades, enganyoses, útils, devoradores, viatgeres...)

No només et presenta les plantes si no que també t’explica coses d’elles: llegendes on hi són presents, països que les tenen com a emblema, quines serveixen per elaborar productes...i això enriqueix tot el plantejament del llibre. Un recorregut per dues-centes pàgines i a través de tots els continents amb moltes anècdotes i curiositats, un plantejament molt ambiciós que no deu haver estat fàcil per l’autora. La magnitud de l’obra es veu en l’índex de noms i famílies al final del llibre, fet que s’agraeix que hi sigui.

De la mateixa manera que altres llibres de coneixements penso que no només està adreçat a infants si no que també és apte per als adults, ja que aconsegueix despertar la curiositat per l’entorn en que vivim i això no és exclusiu dels nens i l’autora sap com fer-ho, un llibre que bé de gust tenir-lo a la prestatgeria. I per cert, després d’Herbari, què vindrà? Les nostres ments curioses esperen que l’autora ens torni a sorprendre a través d’aquest aprenentatge tan divertit.

Els infants de la resistència (volum 1): Les primeres accions

FITXA
=====
Títol: Els infants de la resistència (volum 1): Les primeres accions
Autors: Benoît Ers i Vincent Dugomier
Edició: Editorial Base
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: còmic històric d'aventures, 2a guerra mundial, França, la resistència, infants.


RESSENYA
=========
Donem la benvinguda a la primera part d’aquest còmic seriat francès que explica el dia a dia d’uns nens en un poble, Pontain l’Ecluse, de la França ocupada pel règim de Hitler als anys 40. La vida de dos nens de tretze anys que no volen sotmetre’s a l’ocupació nazi. Es sorprenen de com els francesos es resignen en la situació i pensen diverses accions perquè la gent es planti davant el règim opressor. El còmic explica el nazisme des de la mirada crítica i innocent d’uns infants que són prou adults per adonar-se de les contradiccions i injustícies de la guerra.

Els dibuixos estan fets amb una paleta àmplia de colors canviants en funció d’allò que s’explica i són molt expressius i plens de detall, tocs d’humor quan toca i en altres creen atmosferes més fosques. També traslladen al lector a la realitat d’uns infants que fan les seves entremaliadures dins d’una situació excepcional i crua sense esquivar la realitat del que va ser la guerra. Les cares dels nens transmeten tendresa, innocència, ràbia, dolor...en algunes escenes el dibuix abandona el límit de la vinyeta i omple el full per impregnar de realitat la situació.

L’autor s’ha inspirat en un fet que va succeir de veritat, la història dels infants que per raons de seguretat no es van allistar a la resistència però que sí que van prestar-hi serveis, com fer arribar missatges o transportar paquets, sense que l’exèrcit alemany sospités d’ells degut a la seva edat. I malgrat créixer abans d’hora van arribar a tenir un paper molt rellevant. Per construir aquests relats l’autor ha recuperat testimonis orals de la seva família i en alguns casos han sortit secrets amagats durant molts anys. Això és un petit homenatge a una generació que va patir en silenci i al ser nens nens en aquella època va ser difícil que tinguessin veu.

Al final del llibre hi ha un dossier amb informació de tots aquests aspectes amb fotografies i dades històriques que ajuden a contextualitzar els fets que s’expliquen.

Aquest és el primer dels quatre llibres de la sèrie (de moment), donem les gràcies a l’editorial Base, per haver triat traduir aquest còmic, un gran encert.

Rex en la ciudad

FITXA
=====
Títol: Rex en la ciudad
Autor i il·lustrador: Gabo León Bernstein
Edició: Albolote, 2017. Barbara Fiore
Edat: a partir de 7 anys


RESSENYA
=========
Aquesta és la història d’un dinosaure que viu en una ciutat i que se sent empresonat en tot allò que fa: a casa seva, dins l’autobús, a la seva feina, en el seu dia a dia... tot li va petit i està embotit i incòmode a tot arreu. És un animal una mica maldestre que trenca les coses sense voler però és molt disciplinat. No acaba d’encaixar enlloc, està mig deprimit fins que li passa una cosa que li canvia la seva actitud davant de la vida. Troba la forma d’ajudar altres companys de la seva feina que també tenen problemes amb el cos que tenen i decideix ajudar-los amb petits invents dissenyats per ell: raspalls de dents gegants, cinturons per a animals amb crestes,... i tot això deriva en la creació d’una nova fàbrica, Dinosoluciones dirigida per ell. D’aquesta manera rep el reconeixement dels seus companys i troba un objectiu dins la seva vida que fa que no vegi tots els problemes que tenia abans i accepti tot el que abans el feia patir.

Així doncs Rex en la ciudad es pot llegir com una metàfora sobre les persones que no encaixen, ja sigui per ser diferents físicament, per estar deprimits, etc... però quan són acceptats pels altres o troben un objectiu a la vida el que era una dificultat s’integra en el dia a dia.

L’autor i il·lustrador del llibre, Gabo León Bernstein, nascut a Argentina, li ha donat forma de relat il·lustrat que pot funcionar sense el dibuix però que li dona el toc indispensable per fer-nos viure l’ofec del dinosaure. El dibuix és expressiu, dinàmic, que sembla extret d’una pel·lícula d’animació o un còmic. Les composicions dels dibuixos et fan percebre la profunditat de l’espai i el volum. Però quan la història fa el tomb (Rex decideix ajudar a la gent) el dibuix ja no se sent empresonat en la pàgina, tot respira millor i els colors també canvien, són més suaus i amb més llum.

Vull destacar també la il·lustració de portada, que un cop oberta anticipa el que ens vol explicar. Us imagineu un dinosaure dins l’autobús? Doncs això és el que veiem, el Rex i la reacció d’incomoditat de tots els passatgers.

Petita a la jungla

FITXA
=====
Títol: Petita a la jungla
Autora i il·lustradora: Marta Altés
Edició: Blackie Books, 2016
Edat: a partir de 3 anys


RESSENYA
=========
És la història d’una mona que pel fet de ser petita li costa fer el que fan les altres... fins que un bon dia decideix omplir-se de valor i desafiar tots els reptes i paranys de la selva. Se’n surt airosament i rep el suport de la seva manada. Perquè “com més petit ets més gran són les teves aventures i les abraçades enormes”.

L ‘autora i il·lustradora ha fet una història senzilla i ben lligada, amb tocs d’humor i un final que la fa especial. Llibres que parlen de la valentia n’hi ha molts però aquest també transmet tendresa i afecte.

Les il·lustracions són acolorides i plenes de detall amb espais en blanc per ressaltar les escenes. Les composicions són dinàmiques, a vegades en doble plana, a vegades seqüencials. I les mones són simpàtiques i expressives, que parlen amb els ulls.

Vull destacar també com està editat el llibre: la tria del paper i l’acabat de les cobertes amb una textura que li dóna molta personalitat, així com també l’inici del llibre amb una il·lustració sense text que et convida a entrar en la història. Tenir cura d’aquests detalls és una de les característiques d’aquesta editorial. Tot plegat un àlbum adreçat a petits però que parla de temes que tots ens hi podem sentir identificats, i a la vegada un viatge pel món del color i el dibuix que ens transporta a un entorn natural exuberant i meravellós.

La casa de los erizos

FITXA
=====
Títol: La casa de los erizos
Autor: Ángel Domingo
Il·lustrador: Mercè López
Edició: A buen paso, 2016
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: natura i guerra


RESSENYA
=========
S’acosta l’hivern i la família d’eriçons decideix buscar una casa més càlida. Pel camí troben tot d’animals que els volen ajudar, en alguns casos, i en altres aprofitar-se’n oferint-los les seves cases. Fins que, finalment, en troben una de molt confortable que s’adapta a les seves necessitats, una casa metàl·lica, espaiosa i amb rodes, on hi troben tot el caliu que necessiten. La il·lustració es desplega verticalment, en algunes planes, per adaptar-se a les cases que van trobant pel camí mostrant un món exuberant de natura i ple de detalls simpàtics per als més petits (s’entreté amb els eriçons curiosos i juganers). Si ens quedéssim aquí aquest podria ser un conte lineal on la història avança amb un animal que se’n va trobant altres que l’ajuden, o no, a aconseguir el seu objectiu.

Però ens trobem davant d’un llibre de A buen paso, una editorial que edita uns llibres que sempre amaguen algun factor que ens fa reflexionar, que no ens deixen indiferents, però d’una forma natural i subtil, sense forçar la història i per mi aquest llibre n’és l’exemple. El que semblava una casa molt idíl·lica per als eriçons acaba sent un tanc, i ho descobrim quan el pare eriçó se’n va a donar un vol pels entorns. Es troba immers en una guerra, encara que això ho sabem nosaltres per les il·lustracions que anem veient. De sobte tot aquell món acolorit i detallista es transforma en formes expressionistes negres i vermelles que reflecteixen l’horror de la guerra, davant la mirada indefensa d’un eriço que no sap ben bé el que està veient.

És el retrat de l’absurditat de la guerra als ulls d’un personatge aliè als humans. Però la història fa un altre tomb quan l’eriçó torna a casa, en el seu món de confort, amb els seus, però amb un comentari final que arrodoneix tota la història, tan rodona com els petits i simpàtics eriçons. Referintse als humans diu: “parecen muy listos pero crean maravillas que luego no saben usar. Sus chimeneas deben estar rotas. Escupen llamaradas que destrozan todo su alrededor” . Mentre els seus fills estan esperant impacients el conte de la nit...

Porc i Cuca, una gran amistat

FITXA
=====
Títol: Porc i Cuca, una gran amistat
Autor: Alex Latimer
Il·lustrador: Alex Latimer
Edició: Baula, 2016
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest conte parla de l’amistat entre dos personatges ben diferents, un porquet i una cuca. Al principi els costa trobar aficions comunes degut a la seva diferència de tamany, però això és fàcilment superable amb una mica de paciència.

La història, aparentment simple, està explicada amb tocs d’humor i molta tendresa, mostrant al principi allò que els separa però donant més importància als punts que els uneixen per molt diferents que siguin. Per exemple: no poden jugar a escacs perquè la cuca no pot moure les peces, conduir un tàndem plegats o jugar a tenis però sí anar al cinema, al teatre o al zoo.

Alguns dels valors que podem extreure de la història, fàcilment extrapolable a situacions del nostre dia a dia, són: la importància de tenir en compte l’altre, la diferència com a font d’enriquiment, la tolerància, les ganes de compartir, ...i en definitiva una defensa de l’amistat per sobre de tot.

L’autor també ha il·lustrat la història i ho fa caracteritzant als personatges amb un toc còmic i caricaturitzant les anècdotes per fer arribar més directe el missatge. La manera de narrar-ho és molt dinàmica, a vegades la seqüencialitza com un còmic i a vegades les situacions agafen tota una plana. També en alguns moments té tocs cinematogràfics jugant amb el primer pla per posar-nos als ulls de la cuca o el porquet. El mateix fa amb els fons que utilitza, a vegades els despulla per donar més èmfasi als personatges.

En definitiva, una petita obra d’art molt treballada on cada detall té la seva importància. Un llibre ideal per treballar molts temes però també per entretenir-se en la seva grandiosa simplicitat.

Somiatruites

FITXA
=====
Títol: Somiatruites
Autor: Albert Pla
Il·lustrador: Liniers
Edició: Takatuka, 2016 (2a edició)
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:

RESSENYA
(Mireia Sala)

==========

Hi ha una escola perduda allà al mig del Montseny on només hi estudien els nens que somien amb truites...

Així comença aquesta cançó d’Albert Pla del disc "Anem al llit" i tema central de l’espectacle que va fer amb Pascal Comelade i que portava el mateix títol. Un tema que ha convertit també amb un conte, del qual ara en surt la segona edició, interpretat per la mirada de Liniers.

Liniers posa imatge a l’univers d’Albert Pla en aquesta cançó tan imaginativa on petits i grans ens hi podem veure reconeguts:

I l'Albert que somiava i somiava i somiava i somiava i somiava,
i de tant que somiava mai es despertava
i a l'escola és clar mai s'hi presentava,
però la mestra mai li posava una falta i sempre
l'aprovava.

Qui no ha estat mai batejat com a somiatruites? i quan éreu petits segur que mentre la mestra explicava alguna cosa la vostra imaginació sortia volant per la finestra... doncs aquest conte va dedicat a tots aquests nens, i a vegades no tan nens, que marxen del camí establert.

Els nens d’aquesta escola són personatges ingràvids que no toquen de peus a terra (literalment) vestits amb uniforme, fet que et trasllada a un tipus d’escola pot
ser més clàssica però quan somien l’univers s’amplia i marxen les cotilles (pupitres, etc) per donar pas a la imaginació

Aquest conte aconsegueix tenir una entitat pròpia que funciona si no coneixes la cançó i si la coneixes és un complement que encaixa a la perfecció tots els llenguatges . És a dir, una fusió de música, text i imatge per somiar i fugir dels convencionalismes que reivindica entre línies la llibertat i la imaginació com a vies de coneixement.

Escolteu, llegiu i mireu aquesta història i tornareu a ser nens.

[Aquí la podreu escoltar i llegir-ne la lletra.]

RESSENYA
(Sílvia Nebot)

==========
Amb les il·lustracions de Ricardo Liniers -autor de culte dins el món del còmic gràcies a obres com “Macanudo”- , l’Albert Pla ens fa un llibre sobre què caram podem trobar (... o no!) dins la ment dels somiatruites.

Aquest és un llibre difícil de classificar -com no podia ser d’altra manera en un producte amb un pare tan singular com és l’Albert Pla- però en tot cas, si un es deixa dur pels textos, les imatges i el món que evoquen i esborren alhora, podríem dir que en queda un curiós experiment que dona com a resultat un cant a la imaginació. A la teva. A la seva. A la de cadascú.

La idea del llibre es basa en una cançó del mateix títol inclosa a l’àlbum “Anem al llit” i de la qual també se n’ha fet una adaptació teatral (amb la col·laboració de Pascal Comelade).

Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres

FITXA
=====
Títol: Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres
Autor: Dídac Micaló Rebaque
Il·lustrador: Roger Ballabrera
Edició: Tramuntana. Barcelona, febrer 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: trastorn bipolar


RESSENYA
=========
Aquest és un conte que parla del trastorn bipolar a través de la relació entre el nen protagonista de la història i el seu tiet. Els dimarts són molt especials per al nen ja que es troba amb el seu tiet, un personatge imaginatiu, original i que del seu cap no paren de sorgir idees i mons fantàstics. Tot i així hi ha vegades que no poden anar junts al parc ja que el tiet està tancat a l’habitació “com si la seva nau s’hagués perdut enmig de l’univers i no trobés el camí cap a casa”. D’aquesta manera tan metafòrica descriu l’autor aquest estat del tiet, a vegades difícil de comprendre per al nen. També explica que és una malaltia que qui la té li fan mal les emocions sense que hi hagi un motiu aparent.

Una història explicada amb molta sensibilitat i tendresa i que ajuda a apropar aquesta malaltia a petits i grans. També s’agraeix que hi hagin inclòs una fitxa pedagògica per als infants i una explicació per als adults que poden servir per aprofundir i entendre millor el trastorn bipolar.

Les il·lustracions acompanyen la història en els seus alts i baixos, descriuen les emocions tant del tiet com del nen. Quan tot va bé les figures agafen molta força i color però, quan no, tot es fa petit i tot queda a l’ombra de núvols grisos i incerts. La portada resumeixi i sintetitza sense paraules aquests dos estats del tiet, representant-lo dalt del tobogan o a baix, i no calen més paraules.

Personalment m’ha agradat molt el fet que compari el tiet amb un extraterrestre que “a vegades està molt content perquè ha descobert un nou planeta i a vegades trist perquè no sap com tornar a casa”, penso que és una imatge molt gràfica i clara per explicar aquesta problemàtica. També hi ha una altra cosa que m’ha sorprès positivament: hi ha un moment en que el tiet passa la barrera de l’estat d’imaginar coses a una eufòria desbordant que fa que comenci a dir coses a la gent. I el nen això ho veu i no li agrada perquè diu que “sembla que hagi arribat a un planeta on ell- l’infant- no pot entrar”. El que m’ha agradat és que situï al nen com un adult que diferencia que aquest comportament ja no és normal i passa alguna cosa.

El missatge final és positiu i normalitzador d’aquesta realitat que afecta a tanta gent i tan de bo sigui aquest un altre granet de sorra per treure l’estigma que tenen les malalties mentals

Aquest relat va guanyar el primer premi del concurs “Contes d’emocions; si em coneixes, m’entens” convocat i organitzat per l’Associació de Bipolars de Catalunya.

La pequeña Inuk

FITXA
=====
Títol: La pequeña Inuk
Autor: Darabuc
Idea original: Dàlia Adillon
Il·lustrador: Dàlia Adillon
Assessorament cultura inuit: Francesc Bailón
Edició: Ediciones La Fragatina, 2015
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Àlbum que dóna a conèixer el poble inuit (mal anomenat esquimal) a través de la vida d’una nena d’aquesta ètnia que viu amb la seva família a l’Àrtic. Aquesta cultura viu completament depenent de la natura i per aquest fet la venera i li té un gran respecte, ja que els hi dóna tot allò que necessiten.

Els inuit, paraula que significa persones, éssers humans o gent verdadera, viuen en les regions àrtiques de Rússia , Alaska, Canadà i Grenlàndia. Actualment són unes 160.000 persones. Encara que segueixen pescant i caçant també treballen en escoles, hospitals o supermercats.

La narració, és en primera persona i es centra amb el dia a dia: presenta la família, com fan un iglú, com pesquen, cacen, assequen les pells, i comparteixen el menjar i tot el que tenen. I acaba amb un toc d’atenció: “cada cop el mar dura menys temps glaçat i cada vegada el gel és més fi, i més perillós, el nostre mon es desfà, ens ajudes?”

Les il·lustracions, fetes amb poc registre de colors, amb predomini de blaus i tocs de vermell, tenen un gran pes ja que plasmen la forma de viure d’aquest poble. Representacions planes, que aconsegueixen transmetre la fredor del clima i la calidesa que regna entre ells. La part que està sobre el gel agafa tanta importància com la que hi ha sota, on hi trobem la base de la seva subsistència.

Es podria dir que és un llibre de coneixements adreçat a pre- lectors ja que al final hi trobem un glossari molt encertat amb paraules d’objectes i costums per conèixer més a fo
ns els inuit. També cal destacar l’alfabet que trobem a les guardes del llibre.

S’agraeix que un àlbum il·lustrat d’aquest tipus s’hagi fet amb l’assessorament de l’expert amb aquesta ètnia, Francesc Bailon (http://www.antropologiainuit.com) que els porta estudiant des de l’any 1997 i és un gran defensor d’aquests supervivents.

Aquest llibre és una bona manera de donar a conèixer als més petits altres maneres de viure diferents a la nostra i alhora conscienciar sobre la desaparició de pobles per la modernitat i el desgast del planeta a causa de la presència de l’home. Però això ja és una lectura que va més enllà d’aquest conte.

Fils i tisores

FITXA
=====
Títol: Fils i tisores
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Rebeca Luciani
Edició: Barcelona: Animallibres, 2015
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Raquel està trista i plena de pors i la seva mare no sap què fer per treure-la del seu estat. Un dia decideix fer-li un vestit i mentre li fa se li acudeix de fer un joc: donar-li un fil en comptes d’acompanyar-la, d’aquesta manera estarà unida a ella sense necessitat d’estar al seu costat. La nena accepta aquesta presència i la mare cada vegada li donarà més fils, de més colors i més llargs, fins que un dia li proposarà canviar-los per fils imaginaris, fils que no es trenquen mai, com els sentiments que les uneixen.

Aquest conte, d’una gran profunditat i narrat d’una forma molt poètica i amb les paraules justes, parla dels vincles que s’estableixen entre una mare i la seva filla, vincles que acompanyen en situacions difícils però que també canvien amb el pas del temps i perduren al llarg de la vida.

Jo el veig com un àlbum il·lustrat on la part gràfica hi té un paper cabdal. Les il·lustracions tenyeixen totes les situacions i emfatitzen l’acció en tot moment: les pors, la solitud, la valentia... Rebeca Luciani amb el seu estil inconfusible es posa a la pell de les protagonistes copsant el seus mons interiors, plens de colors i estampats molt vius que li donen un aire molt vital a la història i alhora transcendent.

La guerra del bosc

FITXA
=====
Títol: La guerra del bosc (L’Angus i els monstres. Vol.4)
Autor: Jaume Copons
Il·lustrador: Liliana Fortuny
Edició: Combel, 2015
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Ja tenim una nova aventura del nostre simpàtic amic Angus i els monstres que devoren llibres per poder viure. Aquesta vegada l’acció se situa fora de casa però també en un entorn escolar: les colònies. Abans l’ Agus només creia en els monstres que viuen amb ell a la seva habitació fins que va a la granja escola de Verdúria i descobrirà la llegenda de la moneda d’or que va provocar, molt de temps enrere, una guerra terrible entre fades i follets.

En aquesta guerra es trobaran immersos els nostres personatges i l’aconseguiran resoldre mitjançant la cooperació, el diàleg i investigant el passat. Serà un bon moment per parlar del pacifisme, les guerres inútils i de John Lennon. De la mateixa manera que als llibres anteriors, d’aquesta història se’n desprenen uns valors que es transmeten d’una forma natural dins la història i amb tocs d’humor que ens fan fer preguntes de veritats establertes. Una de les coses que més valoro d’aquesta sèrie, i potser és part de l’èxit entre els lectors, és que la lectura està adreçada a nens però el nivell del llenguatge utilitzat i els diàlegs, tot i ser molt imaginatius, no són infantils. Fins i tot s’introdueixen paraules i formes de pensar dels adults, i curiosament, aquesta part “assenyada” és la veu dels monstres (una bona estratègia, no són els pares).

Com a tots els altres llibres d’aquest sèrie, el que més agradarà als adults són totes les referències literàries i també musicals i cinematogràfiques que fan sortir els monstres. Aquesta vegada l’Angus descobrirà El petit príncep, Allà on viuen els monstres, Max i Moriz, John Lennon, la poesia dadaista... des d’una perspectiva molt original i relacionant-ho amb la trama principal de la història. Tot plegat un conjunt d’elements molt ben teixits i amb un resultat sorprenent del qual en podem treure molts aspectes, sense oblidar tota la part relacionada amb la imaginació.

I per acabar fer un darrer apunt a les il·lustracions i la part gràfica del llibre, com sempre molt expressives però també entranyables quan cal, i que retraten aquests dos mons, real i imaginari, d’una forma tan original, rica i única.

(Si voleu llegir les altres aventures, està bé començar per la primera per saber com han aparegut els monstres en la vida de l’Angus però després es poden llegir amb l’ordre que vulgueu)

[Llegiu les ressenyes de la primera i la tercera parts d'aquesta sèrie]

Mireia Sala

RESSENYA
=========
Cuando mi hija leyó el primer libro de esta saga me comentó 'No pensaba que la lectura era tan divertida'. Casi me caigo al suelo. Después cada noche antes de dormir me pedía que le dejara leer 'dos páginas más, por favor', y yo dudaba entre permitírselo ¡cómo no! o utilizar psicología inversa y prohibir para aumentar el deseo.

Pero antes de dejarle este libro, el cuarto de la saga, pensé que debía leerlo yo primero, como padre responsable que soy. Hay que tener mucho cuidado con las lecturas de nuestros hijos y vigilar que transmitan buenos valores. Si no luego se nos pueden dar a la mala vida y hacerse registradores de la propiedad o, peor aún, neoliberales.

Agus se va de excursión a una granja escuela en el pueblo de Verdúria y mete en el equipaje a todos sus monstruos. Afortunadamente, porque no será una excursión tranquila. A Verdúria viaja también el malvado Dr. Brot y su risa perversa empeñado en robar una moneda de oro que, según cuentan las leyendas, provocó hace tiempo una guerra terrible entre hadas y duendes. Una guerra que se extendió por todo el planeta y que, si Agus y los monstruos no consiguen evitarlo, volverá a comenzar.

Como es habitual encontramos un montón de referencias culturales que sólo un lector adulto sabrá apreciar. Así aparecen los cuadros de Goya, la pipa de Magritte, los campos de fresas de Lenon y un largo etcétera que hacen la lectura muy placentera. Yo me he reído en muchísimas ocasiones.

Es habitual en las obras de teatro o películas dirigidas a niños incluir guiños a un espectador adulto para que los padres que acompañan a la manada puedan pasar mejor el trago. Pero no entendía cual era su misión en un libro que, por definición, se disfruta en soledad. Alguien me comentó que es una labor de siembra, de dejar en los niños ciertas referencias que alguna vez, con suerte, volverán a encontrar.

Pero creo que no. En realidad es un plan maligno, maquiavélico, digno del Dr. Brot. Los autores pretenden que los adultos también nos enganchemos a sus libros para que, teniendo más de un lector en la familia, sigamos comprando los libros por los siglos de los siglos, comentando entre nosotros las peripecias de sus protagonistas.

En mi caso han tenido éxito. No sólo me ha encantado la lectura. He sentido la alegría incomparable de compartir, por primera vez, el placer de la lectura con mi hija. Gracias.

Juan Pablo Fuentes

La cançó del parc

FITXA
=====
Títol: La cançó del parc (L'Agus i els monstres vol. 3)
Autor: Jaume Copons
Il·lustrador: Liliana Fortuny
Edició: Barcelona: Combel, 2015
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquesta és una nova aventura, la tercera entrega de la col·lecció L’Agus i els monstres (aquí podeu llegir la ressenya de la primera aventura, Arriba el Sr. Flat!), protagonitzada per l’Agus Pianola i els seus amics els monstres, uns personatges molt especials que l’ajuden a fer un món millor i que s’alimenten de llibres per viure, majoritàriament clàssics.

En aquesta ocasió toca lluitar perquè no converteixin el parc més gran de la ciutat de Galerna en un centre comercial. Després de donar-hi moltes voltes aconseguiran que no es faci ja que demostraran que sota l’àrea verda hi ha restes romanes. En aquesta peripècia l’Agus estarà acompanyat dels seus deu monstres fidels i també tindrà l’ajuda d’un arqueòleg, una mica de música, imaginació i tots els seus amics.

De la mateixa manera que els llibres anteriors, és una història simpàtica i divertida, plena d’humor i situacions ocurrents, amb un vocabulari àgil però alhora ric i fàcil de llegir, per la combinació perfecte de text, còmic i il·lustracions a tota plana, que fa que, els qui la llegeixin, s’hi quedin atrapats. Els diàlegs, que tenen diferents nivells de lectura, busquen la complicitat dels adults i, al ser una mica gamberros, es posen als més joves i sobretot als que
també desentonen una mica, com el protagonista de les històries, a la butxaca.

Però el que teixeix totes les històries són un seguit de valors com el treball en equip, l’amistat, el respecte per la diferència i sobretot l’amor per la lectura com un món fantàstic per descobrir i aprendre coses. Però tota aquesta altra lectura es presenta d’una forma molt natural i integrada amb el que s’explica, és a dir no d’una manera alliçonadora i això crec que és el que fa que no grinyoli i que els llibres tinguin una profunditat més enllà de les anècdotes que es presenten.

De ben segur que al llarg dels anys aquest còmic esdevindrà un clàssic que segur que agradarà als monstres amics de l’Agus, si encara segueixen rondant pels llibres.

Us recordo també que aquest món de monstres segueix a www.agusandmonsters.com.

El silbido del lobo

FITXA
=====
Títol: El silbido del lobo
Autor i il·lustrador: Bjørn Rune Lie
Edició: Barbara Fiore, 2015
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Alguna vegada heu pensat perquè el llop i els tres porquets no són bons amics? En aquest llibre potser hi trobareu la clau. Com si fos una pel·lícula d’intriga, explica la història d’un llop urbà, dibuixant i lector de còmics, que un bon dia decideix posar-se la samarreta de superheroi i lluitar contra el mal. El que el fa decidir a convertir-se en defensor dels més desvalguts és quan descobreix que uns mafiosos tenen la meitat de cases de la ciutat i es dediquen a especular i maltractar els seus llogaters. Aquests penques són tres porcs...res a veure amb els adorables tres porquets que coneixem.

Ens trobem davant d’un llibre molt original que té elements de còmic, àlbum il·lustrat i tocs cinematogràfics i que alterna a la perfecció per aconseguir la història que ens vol narrar, des del punt de vista d’un llop entranyable i gens violent que aconsegueix portar a terme els seus somnis per no defallir a la vida. Un petit homenatge als còmics de superherois.

Gràficament és una meravella, il·lustracions a tota pàgina, altres en forma de vinyeta, retalls de diari, que aconsegueixen agilitat en la història i alhora mantenen l’intriga. Només utilitza tres tons: blau, vermell i groc però aconsegueix perfectament transmetre els ambients que descriu en cada moment, plens de detalls per entretenir-s’hi.

Per mi l’autor d’aquest llibre ha estat un descobriment i no m’ha sorprès saber que treballa en diferents àmbits. Bjørn Rune Lie és noruec però resideix a Gran Bretanya. A més de crear àlbums il·lustrats que han estat premiats treballa com a dissenyador gràfic, fa il·lustracions per a diaris i revistes, a més de dissenyar estampats de mobiliari i teixits.

Mallko y papá

FITXA
=====
Títol: Mallko y papá
Autor: Gusti
Il·lustrador: Gusti
Edició: Océano Travesía
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: fills/germans amb discapacitat (Síndrome de Down)


RESSENYA
=========

“A vegades, amb els fills, passa com amb el dibuix: no surt com t’ho imaginaves. Un dibuix el pots trencar i tornar a fer, el pots esborrar. Però amb el fill això no ho pots fer”.

Així comença aquest llibre de l’il•lustrador Gusti on explica la seva vivència amb el seu fill Mallko que té la síndrome de Down. Un inici impactant per posar-nos en la situació que va sentir ell quan va saber la notícia i que li va costar molt d’acceptar.

Obrir aquest llibre és com obrir un diari molt personal on els sentiments, contradiccions i reflexions broten en cada dibuix i cada traç que expressa l’autor. El fet d’estar manuscrit i incloure fotos, dedicatòries i dibuixos a mig fer et provoca un apropament molt colpidor als sentiments i situacions que va descrivint. El llibre barreja elements de dietari, còmic, àlbum de dibuixos, de fotografies però el protagonista és el dibuix, moltes vegades esbossat en bolígraf, altres resseguint altres dibuixos ... Un dibuix que és la base de la comunicació i joc amb el seu fill i que junts construeixen un univers molt personal i especial.

Es divideix en diverses parts per retratar el dia a dia del seu fill i els llaços que estableix amb tots els membres de la família i altres persones del seu entorn. Hi ha una part molt emotiva dedicada al seu altre fill, en Theo, que amb vuit anys rep al seu germà com al millor del món: “M’és igual que sigui verd, groc o blau, baixet o gras, per mi sempre serà el millor germanet”.

Gusti va combinant el dia a dia del nen, que fa com qualsevol altre nen, jugar, enfadar-se, anar al llit dels pares -a més d’algunes consideracions de salut- amb reflexions personals sobre la diferència, la discapacitat, la superació de la por...o l’acceptació del que se’ns ofereix que per difícil que sigui sempre pot ser una font de coneixement i aprenentatge.

Arriba el senyor Flat

FITXA
=====
Títol: Arriba el senyor Flat
Autor: Jaume Copons
Il·lustrador: Liliana Fortuny
Edició: Barcelona: Combel, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest llibre pertany a la col•lecció de L’Agus i els Monstres, una sèrie de còmics que es preveu que tingui un llarg recorregut.

L’Agus és un nen, un xic despistat, que té l’habitació desendreçada i li costa fer els deures, i el que més, fer les redaccions que li demanen a l’escola. Un dia ajudant a la bibliotecària a endreçar llibres descobreix un ninot de peluix, un monstre que ha estat expulsat d’un llibre, i que només viu si se li llegeixen històries. D’aquesta manera l’Agus s’introduirà al món dels grans clàssics de la literatura infantil i viurà diverses aventures amb tota la colla del seu amic monstre.

Aquesta història està escrita en primera persona amb un estil molt directe, amb un toc d’humor, tendresa i complicitat cap als adults. Destaca l’enfoc original de combinar monstres i literatura, bona estratègia de foment lector. Així uneix directament un producte molt atractiu per als nens, els monstres, amb un fet que a vegades pot ser més difícil per alguns d’ells, com és llegir i escriure.

La part gràfica és molt atractiva, colors vius, dinamisme en les il•lustracions i una expressivitat molt accentuada. Personalment m’agrada la varietat de pentinats de nens i grans, la il•lustradora s’hi ha entretingut i també s’ha de destacar com crea la personalitat única de cadascun dels monstres.

Aquesta iniciativa sorgeix de l’escriptor Jaume Copons i la il•lustradora Liliana Fortuny que s’han pres aquest projecte com molt més que un llibre, ja que paral•lelament fan el Taller monstruós, per tal de fomentar la creativitat dels lectors, per diversos biblioteques, llibreries i altres centres culturals. En aquest taller inventen junt amb els nens històries amb l’objectiu que ells mateixos puguin crear el seu propi monstre i el seu propi conte il•lustrat. Després es poden llegir al web de la col·lecció L'Agus i els Monstres.

El nen perfecte

FITXA
=====
Títol: El nen perfecte
Autors: Àlex González i Bernat Cormand
Il·lustrador: Bernat Cormand
Edició: SD edicions
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Pocs llibres et deixen una empremta que hi segueixes pensant dies i dies i que fins i tot tens ganes d'ensenyar-los als amics. Per mi un llibre m'ha de produir alguna emoció i aquest és el cas del que tenim entre mans.

És una història que desprèn delicadesa per totes bandes, per l'argument i la manera de presentar-lo, per la subtilesa gràfica de les expressions del protagonista, la manera de moure's dins les planes del llibre...

En aquest àlbum tot està endreçat per reforçar la idea del nen perfecte: la plana de la dreta presenta la història i a l'esquerra hi trobem el text amb un rellotge. Aquest nen es mou dins d'una decoració molt clàssica de paper estampat, pianos, vaixella clàssica, gerros de porcellana i ell mateix també va ben pentinat i planxat, fins i tot porta corbata. La imatge del nen perfecte que fa tot el que voldria qualsevol pare: passejar el gos, fer els deures, parar la taula, tocar el piano, llegir...

Tot molt endreçat per contrastar amb el cop d'efecte final, un secret que amaga. És un fet que sorprèn que et fa qüestionar la teva posició davant d'un tema encara lluny de ser acceptat per la societat. Interessant el que està plantejant l'autor, et posa en l'interrogant de pensar quina relació té aquest fet amb la perfecció que t'ha presentat. Sembla que et qüestioni, segueix sent perfecte?

I tot això condensat en tres minuts de lectura de text i imatge, felicitats als autors per aquesta meravella que estaríem hores analitzant.

La gota y el cerezo

FITXA
=====
Títol: La gota i el cirerer
Autor: Mario Satz
Il·lustrador: Albert D. Arrayás
Edició: Babulinka Books, 2014
Col•lecció: Llibres per al benestar interior
Edat: totes les edats


RESSENYA
=========
Història plena de poesia i sensibilitat sobre una gota d’aigua que s’aferra a un cirerer i no en vol marxar. Ha estat pluja, cel i núvol però està tan bé sobre el cirerer que tem caure i no saber què li depararà la nova situació. L’arbre, amb tota la saviesa dels anys i canvis viscuts, li fa veure que l’important és el moment present i que el fet de preocupar-se per l’esdevenir li fa perdre la bellesa del que està vivint. Ens trobem davant d’una metàfora de la vida on tots ens agafem a allò conegut, persones i situacions, amb por del futur i això fa que no visquem plenament. Sempre desitjant el que no tenim i no valorant els moments presents.

Aquestes i moltes altres reflexions ens suggereix aquesta història escrita amb un llenguatge ric i evocador que sembla un conte zen.

Les il•lustracions acompanyen i ressalten la bellesa del text. Estan fetes d’una forma detallista, fent-nos apreciar la singularitat de cada instant en la natura. Podem olorar-la i sentir-la.

El text té dues versions, una per a adults i una altra simplificada adaptada a una lectura més fàcil (amb lletra lligada). Al final hi trobem uns consells per als pares per treballar amb els fills temes com la por, la pèrdua o els canvis. Felicito a Babulinka per incorporar tots aquests elements que faciliten la comprensió del text i també per l’edició plena de detalls i molta cura. En definitiva un llibre que emana que està fet amb molta dedicació i molt d’amor.



[Informació sobre el llibre al web de l'editorial]