El drac vermell

FITXA
=====
Títol: El drac vermell
Autor i il·lustrador: Max Velthuijs
Edició: Libros del zorro rojo
Edat: a partir de 3 anys


RESSENYA
=========
Quin plaer tenir entre mans aquest àlbum escrit i il·lustrat per l’enyorat autor holandès Max Velthuijs (1923-2005) - Premi Andersen 2004 -, ara en català. L’any 1975, l’editorial Miñón el va editar per primera vegada en castellà amb el títol de El gentil dragón rojo.

Velthuijs ha estat més conegut en el nostre país per les històries del seu personatge de la Granota i els seus amics, entranyables contes on l’amistat és la clau de volta amb la que poder conjurar les pors i gaudir també de les petites o grans alegries de la vida.

L’editorial Libros del Zorro Rojo ha recuperat aquest àlbum que va guanyar el Premi Pinzell d’Or concedit per l’Acadèmia de les Belles Arts d’Holanda al 1973. Llavors, el conte va esdevenir un referent de la no-discriminació i el respecte ver les diferències. I 33 anys més tard, encara ho continua sent. Com ell mateix autor deia a través de la senzillesa i l’humor en la seva obra, “escric llibres per a nens que comencen a enfrontar-se als problemes de la vida”.

Un enorme drac vermell apareix en un petit país on sembla que la vida és perfecta. L’estrany nou habitant desperta la inquietud i estranyesa entre els ciutadans. Quan s’adonen que no és tan temible i que poder poden fins i tot conviure-hi, uns i altres intentaran trobar profit de les seves aptituds.
L’autor dels Països Baixos ens va oferir un text precís i irònic on les il·lustracions a sang són el plat central de l’argument. Pàgina, rere pàgina, podem gaudir dels vius colors i les delicades expressions, un tret característic del gran artista que va ser.

Cal incidir en l’encert de l’editorial, no només per publicar aquest títol, sinó també per la darrera pàgina d’homenatge a l’escriptor i il·lustrador. Trobem a faltar en molts àlbums il·lustrats una bona informació de referència sobre els seus autors. No a la manera de la gran majoria de publicacions adreçades a joves on el que sembla importar és si l’escriptor/a viuen o no en família amb algun animal domèstic. El grau de reflexió i aprofundiment de la pàgina final dedicada a Velthuijs en aquest àlbum és un molt bon exemple a seguir. L’elegància, calidesa i precisió del contingut que apareix, aporten un valor literari de qualitat, com no podia ser menys.

Lola se va a África

FITXA
=====
Títol: Lola se va a África
Autor: Anne Villeneuve
Il·lustrador: Anne Villeneuve
Edició: BiraBiro, 2015
Edat: de 4 a 9
Temàtica:


RESSENYA
=========
La premiada escriptora i il·lustradora canadenca Anne Villeneuve (Montreal, 1966) va crear el personatge de Loula –Lola en castellà- ja fa algun anys. Per sort, BiraBiro ha editat al nostre país, Lola se va a África, donant la benvinguda a l’obra d’aquesta autora. Obro un parèntesi invisible però necessari per reconèixer la magnífica feina de petites editorials, gràcies a les quals descobrim joies com aquesta en qüestió.

Ens trobem davant d’un àlbum circular que basa el seu argument en un viatge simbòlic que la protagonista fa a l’Àfrica sense moure’s del seu entorn més quotidià, amb l’ajuda d’un empleat de la família.

És grat retrobar-se amb històries vingudes des d’altres parts del món, que basen la narració textual i visual en el potencial de l’imaginari com arma per donar la volta al món i tornar al Born.

Llegir aquest conte ens porta a realitzar un altre periple literari, recordant la delicadesa de La vuelta al mundo, conte de l’enyorat Javier Villafañe -Premi Austral Infantil, 1985-, il·lustrat per Juan Ramón Alonso. El protagonista també viatjava per l’Àfrica i es creuava amb animals de la sabana mentre donava la volta a la mansana amb el seu petit tricicle.

A Lola se va a África, canviem de classe social i la nostra protagonista pateix uns germans escandalosament perillosos i uns pares que no li fan cap cas. Tanmateix, la família disposa d’un servent que entén a la petita a la perfecció. De nou ens trobem una historia amb un infant de classe acomodada, més sol que un mussol, que creix com a persona a partir de la relació afectuosa i còmplice amb el servei de la casa. Gilbert, el xofer, és el gran heroi de la vida quotidiana.

Les il·lustracions de Villeneuve recorden en alguns trets les del gran Sempé però tenen un estil propi molt adequat a la historia perquè el moviment i la tendresa van de la ma in crescendo, a mida que la petita i el xofer viuen la seva especial aventura per una Àfrica salvatge on passen coses extraordinàries, les postes de sol són magnifiques i on el silenci ho acaba dient tot.

Els mons llunyans com a escapatòria d’una infància solitària, els vincles d’estimació ‘alternatius’ que salven a alguns infants de la pròpia família i la imaginació com a llavor de vida no són fils argumentaris fàcils i Anne Villeneuve els borda amb mestratge. Si bé la història és aparentment divertida, fantasiosa i dolça, conté una gran dosi d’intel·ligència en el plantejament narratiu dels diàlegs i en la composició i ritme.

Del conjunt als detalls poètics de les imatges, fan de la lectura d’aquest àlbum, un moment especialment deliciós.

Cenicienta

FITXA
=====
Títol: Cenicienta
Autor: Perrault / Grimm
Il·lustrador: Elena Odriozola
Edició: Nórdica Libros, 2015
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En segles diferents, Charles Perrault (1697) i els germans Jacob i Wilhelm Grimm (1812) van versionar el conte de tradició oral de la Ventafocs. Aquestes dues versions, diferents entre elles, es van fer famoses al llarg del temps pel fet d’haver estat editades i encara ara són traduïdes i il·lustrades per diferents filòlegs i artistes respectivament.

Aquest és el cas d’aquesta edició de Nórdica Libros que pertany a la col·lecció ‘Ilustrados’. Cal remarcar que dins d’aquesta sèrie hi ha altres títols versionats dels germans Grimm i de Perrault. Cal agrair la cura en el tractament del text, la delicadesa de l’edició de Nórdica Libros i la bona feina dels diferents il·lustradors que hi intervenen.

Crec que, a hores d’ara, ja no cal introduir l’argument central de la nostra protagonista Cenicienta, arquetip de la bellesa d’una bondat intel·ligent que sempre triomfa, davant l’abús i la mediocritat.

Ventafocs desitja i vol sortir del seu món gris però no pot utilitzar la maldat perquè no en té gens ni mica. Afortunadament, les forces del bé l’ajudaran de diferents maneres per sortir se’n segons les versions de Perrault o Grimm. Que sigui a través de l’amor d’un príncep, ja és un altre tema. Som fills i filles de les èpoques en què es versionen les diferents tradicions orals i, en tot cas, és l’amor el que triomfarà en aquest cas.

L’edició es centra en el text traduït per Maria Teresa Gallego i Isabel Hernández i això fa que sigui un llibre d’un format petit i agradable per ser narrat, a part de ser poder ser també llegit. Quants més clàssics puguin escoltar els infants que encara no dominen la
lectura, més els enfortirem.

Les il·lustracions d’Elena Odriozola són subtils com la pròpia Elena, destacant només la nostra protagonista i algunes petites coses: les sabates, uns ratolins i altres animalets. Amb uns colors suaus i una Cenicienta gris amb uns ulls i llavis vermells de vida, només us cal dir allò de ‘Hi havia una vegada...’

Feliu, Rei de les ovelles

FITXA
=====
Títol: Feliu, Rei de les ovelles
Autor: Olivier Tallec
Il·lustrador: Olivier Tallec
Edició: Barcelona: Animallibres, 2015
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Subtil és el títol d’aquest àlbum il·lustrat del gran Olivier Tallec; subtil l’argument; subtils les il·lustracions i subtil la traducció del títol (en francès Louis I, le roi des moutons, entenent aquest nom en record del rei de l’absolutisme Louis XVI o, tal vegada, de Louis XVI, darrer representant de la reialesa francesa).

Tot ell és una lliçó d’història de l’antic règim i també una enginyosa visió de la utilització també actual del poder. Tanmateix, si no s’arriba a veure com a tal, poc importa. La història del corder Feliu que un dia es troba amb una corona damunt del seu cap, amb tot el que això comporta, és molt divertida.

Tallec defuig en gran part del text i deixa que les il·lustracions mostrin la història de l’ambició del rei Feliu. Ja sigui a través d’imatges en seqüència o a doble pàgina, les expressions de les cares dels animals que apareixen són una mostra del mestratge d’aquest autor. Menys és més.
Davant de nosaltres s’escolen les idees i els efectes del nomenat ‘despotisme il·lustrat’ amb el lema: ‘el que és bo per a mi, és bo per al meu poble sense que aquest hagi d’opinar al respecte’. I aquest és el programa que aplica l’ovella Feliu, un cop coronada.

Ai, però! la història ens ha ensenyat que depèn de com bufa el vent, la corona que un dia és damunt del cap, pot passar a un altre cap... et voilà! tornem a començar.

La pastanaga: conte tradicional xinès

FITXA
=====
Títol: La pastanaga: conte tradicional xinès
Autor i il·lustrador: Laia Domènech
Edició: Milrazones, 2015
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Felicitats a l’editorial milrazones per editar aquest àlbum il·lustrat en català fruit de l’adaptació que la Laia Domènech ha fet d’un conte tradicional xinès.

El relat és una llegenda circular que ens situa en un bosc llunyà que mai ha estat trepitjat pels humans on un conill troba una pastanaga gegant. Com que ell no té gana de menjar-se-la, decideix que fer-ne amb ella per ajudar a d’altres companys del bosc en situacions més apurades que les d’ell. I com tots ja sabem, la generositat és un grau i tot allò que dónes sense esperar res a canvi, se’t retorna en escreix de mil i una maneres.

La Laia Domènech, ve del món del disseny i, fruit del seu pas pel cicle d’Il·lustració de l’Escola de la Llotja, va presentar al Premi Eva Toldrà d’Il·lustració 2014 convocat per l’Escola D’Art i Disseny Superior d’Olot (Girona) el que era el seu projecte de fi de curs: La pastanaga.

Si bé la història és senzilla i el ritme concatenat el marquen els mateixos pensaments de generositat que uns animals tenen vers els altres, és una delícia compartir un àlbum com aquest, ja sigui en la intimitat com llegint-lo en veu alta i gaudint de les il·lustracions que omplen les pàgines.
Els colors són continguts, excepte el taronja de la pastanaga, principal protagonista d’aquest relat. Els diferents animals van apareixent i l’art de la Laia aconsegueix que la mirada quedi centrada en algun punt concret (la pastanaga, els habitants del bosc, etc.) però després convida a passejar pels diferents paisatges que ella recrea, ja siguin més oberts o més concrets, depenent de l’animal que apareix en el conte.

Un àlbum ben editat que va directe al cor fruit de la delicadesa, la senzillesa i l’elegància.

Herman i Rosie

FITXA
=====
Títol: Herman i Rosie
Autor: Gus Gordon

Il·lustrador: Gus Gordon
Edició: Sant Joan Despí: Corimbo, 2014
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: música, amor


RESSENYA
=========
Aquest àlbum escrit i il•lustrat per Gus Gordon, autor australià, ha estat nominat i reconegut arreu del món i amb raó. És d’aquelles petites joies aptes per a tots el públics que les llegeixes un dia i un altre i et deixen un somriure dolç al rostre, mentre conrees l’esperança.

La història és molt senzilla però plena d’encant, de petits detalls i de necessària tendresa. Un cocodril anomenat Herman que toca l’oboè viu sol a una punta de Manhattan i treballa en un lloc que no li agrada gens. Rosie, una cabreta que viu a l’altra punta de l’illa novaiorquesa, canta jazz com els àngels en un club nocturn que sempre està buit i treballa rentant plants en un restaurant de mal renom, a les afores de la ciutat.

Tots dos tenen moltes coses en comú però encara no s’han pogut trobar fins que les circumstàncies, l’atzar i la necessitat, la duresa de la vida i, sobretot, la música faran que allò que havia de passar, esdevingui realitat.

El relat és un cúmul de circumstàncies aparentment adverses: un cocodril i una cabra, quedar-se a l’atur, l’amor incomprès per la música i una gran ciutat amb moltes persones soles buscant un lloc en el món. Però al final, tot acaba quadrant perquè són molt necessàries les històries que acaben bé.

El fil narratiu va in crescendo i ens manté atrapats fins al final gràcies a unes il•lustracions amb mil detalls a no perdre i una composició d’una riquesa d’estil que absorbeix l’atenció dels nostres ulls.

En realitat, com la coberta ens anuncia, aquest conte és com una cançó de jazz. Només cal llegir-lo com si escoltéssim el vinil que apareix a la il•lustració i que sobresurt de la funda d’un disc: el de la banda sonora de la història de Herman i Rosie. L’autor ens convida a imaginar-nos que el sentim, mentre ens deixem portar pels sentiments i les emocions, a través de la nostra mirada.

Sofía viaja a la Antártida

FITXA
=====
Títol: Sofía viaja a la Antártida
Autor: Alison Lester
Il·lustrador: Alison Lester
Edició: Barcelona: Ekaré, 2014
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: viatges, Antàrtida


RESSENYA
=========
És poc freqüent trobar-se amb edicions de llibres sobre viatges adreçats als infants i és una trist greuge perquè els relats de les aventures dels viatgers poden ser també històries molt engrescadores.

Afortunadament, Ekaré ha publicat aquesta crònica d’Alison Lester, escriptora i il•lustradora australiana, que va viatjar a l’Antàrtica l’any 2005 a bord del vaixell Aurora Autralis, el mateix vaixell on la protagonista del nostre relat, Sofia de 9 anys, viu l’experiència de ser un dels seus passatgers.

La Sofia és filla del capità del trencaglaços i acompanya al seu pare fins l’estació Mawson per portar més persones i subministres al Pol Sud. Al llarg del recorregut, es fa amiga dels seus companys de viatge i veu icebergs, paisatges amb llums i colors especials, pingüins, balenes, aurores boreals, turmentes de neu i, fins i tot, coneis els habitants de l’estació científica. Tot allò que capta la seva mirada i tots els coneixements sobre el mar, el descobriment de l’Antàrtica, els interiors del vaixell, etc. queden reflectits en un diari que ella escriu al llarg del mes de periple. Aquest diari, més tard serà conegut pels infants de Villa Las Estrellas, base ubicada en unes illes del mateix continent, que respondran a la Sofia explicant com és la seva vida en aquells paratges.

L’autora explica al final del llibre que quan ella va ser a l’Antàrtica va escriure el relat del seu viatge als infants de tot el món i els nens i nenes li responien amb dibuixos sobre el que ella anava narrant. Aquests dibuixos van servir per donar suport a una bona causa i també per il•lustrar aquest llibre, ple de sorpreses i diferents visions. És, per tant, un llibre participatiu que, des de les guardes fins al disseny de la composició interior, realitzada per Tony Palmer, ofereix una doble visió molt ben tramada artística i de coneixements sobre els primers exploradors d’aquelles terres, com són els vaixells que poden circular pels mars gelats, el modus vivendi dels habitants del sud del nostre planeta blau, etc.

Cal fer esment a la traducció de Verónica Uribe. Aconsegueix un ritme que segueix el fil dels relats de viatges en què hom no pot deixar de llegir-los perquè l’estil literari et porta a compartir els esdeveniments, com si fossis allà, malgrat la distància.

Benvingut sigui aquest apassionant relat on realitat i ficció van de la mà per acompanyar a la Sofía rumb a l’Antàrtica, com si fóssim un altre passatger a bord de l’Aurora Australis.

Les meves cases favorites

FITXA
=====
Títol: Les meves cases favorites
Autor: Virginia Lorente
Il·lustrador: Virginia Lorente
Edició: autoeditat el 2012
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: arquitectura
(disponible en castellà, català i anglès)


RESSENYA
=========
Les meves cases favorites és un llibre sobre arquitectura, destinat als infants. Aquesta petita obra ens mostra una bona selecció de cases que representen el començament de l’arquitectura moderna. Modulor, representació gràfica que va crear Le Corbusier com a cànon de mesures de construcción, és el personatge que introdueix cadascuna de les vil•les que l’autora ha triat. Virginia Lorente, arquitecte i dissenyadora gràfica, ens presenta set cases de diferents arquitectes occidentals construïdes entre l’any 1930 i 1956 –Le Corbusier, Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto, Richard Neutra, Mies van der Rohe, Oscar Niemeyer i Josep Lluís Sert-.

El text de l'autora és un exercici de síntesi que intenta i aconsegueix expressar allò que identifica cada una de les obres arquitectòniques i algunes de les escoles d’aquest àmbit que també es van desenvolupar en aquells anys. Un bon llibre de coneixements i de lectura ràpida que desperta ganes de fer un viatge itinerant per totes les joies arquitectòniques que mostra.

Si bé la composició de text i imatge és molt simètrica i ordenada, el format del llibre és ajustat i no permet que algunes de les il•lustracions per ordinador expressin allò que els textos diuen. El color i el tracte dels dibuixos són força semblants i, per tant, és difícil captar les diferències i els espais on s’integren les mansions.

Al final del llibre, l’autora ofereix als nens i nenes diferents espais il•lustrats per fer volar la imaginació dibuixant cases. És una llàstima desperdiciar aquestes pàgines finals en una proposta que es pot fer en qualsevol paper fora del llibre i no aprofitar-les per donar més dades dels grans arquitectes dels quals en parla. Es troben a faltar fotografies reals per compensar la poca personalitat artística de les il•lustracions però poder els drets d’imatge han fet difícil la seva inclusió.

Un llibre que desperta ganes de saber més sobre arquitectura i que tal vegada podria haver suggerit més sobre els trets creatius dels grans arquitectes que mostra per convidar als infants a conèixer més a fons l’arquitectura del paisatge urbà i a gaudir de l’art en la quotidianitat.

[Més informació sobre el llibre a la seva web]

El lobo rojo

FITXA
=====
Títol: El lobo rojo
Autor: Friedrich Karl Waechter
Il·lustrador: Friedrick Karl Waechter
Edició: Lóguez, 2011
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
El lobo rojo es va editar per primera vegada l’any 1998. Lóguez ens dóna a conèixer per primera vegada al nostre país aquesta obra traduïda al castellà de l’il•lustrador alemany, Friedrich Karl Waechter (1939-2005), Premi Alemany de Literatura Infantil (1999), i pare del conegut Philip Waechter, autor d’àlbums tan deliciosos com ara Yo i Días de hijo, entre d’altres.

Va ser precisament quan F.K. Waechter va ser pare, que va iniciar també la seva carrera com a autor de llibres infantils. En un primer moment va editar llibres on els infants havien de participar en la construcció de la història, fent del conte un exercici de creativitat. Tanmateix, una de les seves obres més conegudes va ser l’Anti-Struwwelpeter (1966), una versió del clàssic de la literatura infantil alemanya Der Struwwelpeter de Heinrich Hoffmann, amb el reconeixement de la crítica i dels lectors.

La història de El lobo rojo és un tendre agermanament entre l’àlbum il•lustrat i el còmic sense paraules. En primera persona, un petit gos explica la seva vida: neix dins d’una família que ha d’emigrar i es perd en el camí. Una lloba el troba i l’educa com a llop, creixent sent respectat per la manada. Veu com arriba la guerra i els homes caminen amb dolor; Llop vermell també aprèn a caçar i, passat el temps, un dia és ferit per uns caçadors mentre intentava salvar a la seva amiga lloba, ferida i morta pels mateixos. Afortunadament, la petita Olga el recull, el cuidarà i l’ajudarà a escriure la seva història fins arribar el dia de la seva mort. Serà llavors, quan recordarà en el darrer moment, com si veiés una ràpida pel•lícula muda, tota la seva vida de nou.

M’atreviria a dir que El lobo rojo és un àlbum de detalls i, a l’hora, de conjunt. Si ve la història és recurrent, no ho és la manera en què Waechter la va crear perquè la base narrativa està en la il•lustració. La narració visual es mou gràcies a il•lustracions amb tintes de colors suaus i a dibuixos d’un únic traç de ploma que donen dinamisme a la història. S’entén molt bé que realment algú t’està explicant una historia i uns fets que està recordant. Les estampes naturalistes dels dibuixos dels animals tenen un fort impacte i bellesa però la historia de superació i lluita del protagonista porta vers al final de la història un tractament narratiu i de gènere.

La mort de Llop vermell, un cop la petita Olga escriu la seva vida, suposa un trencament i Waechter el mostra fent un flash back. Tornem a viure, a veure i a llegir sense paraules el seu pas pel món a partir de vinyetes seqüencials per tornar, al final, al petit homenatge de dol de la petita Olga i dels seus germans llops, il•lustrat a tota plana.

Una llarga vida es pot resumir en un conjunt de vinyetes. D’aquí la contradicció de la vida, com sempre ens és contradictori intentar saber si un àlbum l’entendran o no els infants o precisar per a quines edats va adreçada la seva lectura. F. K. Waechter tenia una clara resposta i és d’agrair que l’editora ho indiqui al final del llibre: “Jo dibuixo i escric per a tots els que van tenir cinc anys, que encara conserven records d’aquells anys i que els hi agradaria arribar als noranta nou anys”. Només per aquesta sabia i atemporal declaració d’intencions és bo i necessari apropar-se a l’obra d’aquest singular autor.

¡Me aburro!

FITXA
=====
Títol: ¡Me aburro!
Autor: Marc Rosenthal
Il·lustrador: Marc Rosenthal
Edició: Faktoría K de Libros, 2011
Edat: a partir de 2/3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Avorrir-se pot ser una gran aventura. Aquest és el fil propi d’aquest àlbum il•lustrat on la narrativa visual s’imposa a un text que fa de bon acompanyant i, a l’hora, de ritme i compàs.

Marc Rosenthal, dissenyador i il•lustrador nord-americà, es presenta en el panorama d’edició del nostre país amb aquest divertit títol de la mà de Faktoría K de Libros, segell de l’editorial Kalandraka.

La historia comença quan el petit protagonista es queixa del seu avorriment i li dóna una puntada de peu a una llauna buida de menjar per a gats que va a parar, precisament, damunt del cap d’un gat que dorm plàcidament damunt la branca d’una arbre. Aquest fet intranscendent desencadena una esbojarrada història concatenada i circular de despropòsits. Des del principi apareixen personatges comuns que poden habitar en tota població gran o petita i personatges ficcionals que hi conviuen també com són els pirates i els cowboys. A partir del tret de sortida esmentat, tots ells patiran d’una forma o d’una altra caigudes, fugides, persecucions, etc. mentre el nostre protagonista continuarà centrat en la seva reiterada queixa: “¡Me aburro! Nuca pasa nada”. Tanmateix, darrere d’ell, la vida és com una pel•lícula d’aventures amb la que només al final s’hi podrà retrobar.

La narració de Rosenthal és trepidant; com si volgués demostrar que sovint el ritme de la vida corre darrere nostre quan sovint ens sembla que res es mou. Rere el protagonista, les il•lustracions són un cúmul de situacions hilarants que s’observen ja sigui a través d’un imaginari objectiu que centra l’acció al bell mig de la pàgina, o partint de quatre seqüències amb fets consecutius o gràcies a una visió panoràmica quan el desgavell ja és tan coral que cal que surti tothom retratat … excepte el nostre petit protagonista. Als seus crits de desànim –únic text narratiu de frases existent- s’afegeixen un munt d’onomatopeies que, resseguint-les i dient-les a viva veu produeixen una narració paral•lela que dóna pas a un divertit joc de possibilitats per gaudir de la riquesa del llenguatge, el ritme i la sonoritat de moltes de les vicissituds del dia a dia.

I, en acabar aquesta història, de nou en comença una altra : la llauna torna a sortir disparada i ves a saber què pot tornar a passar.

La història està protegida per una coberta i unes guardes que conviden a entrar dins d’aquesta ciutat com si d’una pel•lícula de cinema mut … a tot color es tractés. Uns colors i unes il•lustracions que recorden l’herència de Jean de Brunhoff i el seu Babar –no en va, aquest àlbum li està dedicat- i n’és un més que digne homenatge amb vida pròpia.

Caballo de batalla / Cavall de guerra

FITXA
=====
Títol: Caballo de batalla / Cavall de guerra
Autor: Michael Morpurgo
Il·lustrador: -
Edició: Noguer / Estrella polar
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El premiat autor britànic Michael Morpurgo, va escriure aquesta magnífica novel•la l’any 1982. Afortunadament, el bon treball de reedició de clàssics de l’editorial Noguer l’ha donat a conèixer coincidint amb la versió cinematogràfica de la obra de la mà de Steven Spielberg, encara no estrenada al nostre país.

Joey, un intel•ligent i fort cavall, cau en mans d’un granger. El seu fill Albert el ciudarà vencent les reticències del seu pare que acaba venent a l’animal a l’exèrcit. L’amistat entre el cavall i l’Albert és tan forta que aquest últim promet que allà on sigui l’anirà a trobar. Estem en època de Primera Guerra Mundial i Joey es convertirà en un cavall de batalla que passarà de mà en mà –a moments se sentirà estimat i valorat i en d’altres moments la seva gran noblesa serà trepitjada-; veurà morir al seu gran amic, el cavall Topthorn; vagarà per la Terra de ningú; serà admirat per ambdós bàndols; i acabarà carregant morts i ferits, jugant-se la vida per salvar multitud de vides humanes. Tanmateix, la vida és poderosa i Joey i Albert es retrobaran de nou i, aquesta vegada, serà ara l’Albert i els seus companys qui salvaran la vida de Joey.

Lleialtat, amistat fins a la mort, mort per tot arreu i desig de pau en un món en guerra són l’escenari on es mou aquesta novel•la èpica narrada pel propi Joey. El cavall és a l’hora cronista i protagonista. La prosa de Morpurgo és directa i senzilla. No admet grans declaracions de principis perquè la noblesa de Joey es transforma en compromís davant la vida i dels seus reptes. Aquesta essencialitat fa que el text vagi entrant a poc a poc o, quan es requereixi, la lectura serà més àvida o més lenta. Al cap i a la fi, és tracta de veure la misèria de la guerra des dels ulls d’un cavall que galopa i té por o que trota i que estima o que està quiet i pateix, a l’espera d’esdeveniments comuns amb els humans companys de viatge. Uns esdeveniments i uns personatges que es creuaran indefectiblement.

L’obra conté uns secundaris de luxe: l’esmentat Thopthorn, la petita Emily i el seu avi, entre molts altres. Tots ells van introduint sutilment una visió elegant però poderosa del poder del bé contra el mal; de la importància de jugar net i de respectar tothom; del reconeixement del valor i del lliurament en favor dels més alts ideals que estan lluny de la guerra com a solució final. La vida de Joey i d’ altres personatges en són un exemple.

Cap al final de la novel•la, després de vagar per Terra de ningú, Joey està ferit i atemorit. Ple de fang i de sang no és ni l’ombra del cavall que havia arribat a ser. Un cop el troben, el curen i el comencen a netejar, apareix la intacta bellesa de l’animal feta a base de lluita i de valor. Aquesta és la veritable batalla, ja no només del cavall, sinó de tot ésser humà i la prosa de Marpurgo sosté amb mestratge aquesta combat i guanya la batalla.