Llana a dojo

FITXA
=====
Títol: Llana a dojo
Autor: Marc Barnett
Il·lustrador: Jon Klassen
Edició: Joventut, 2013
Edat: a partir de 3
Temàtica:


RESSENYA
=========

Annabel troba una petita caixa negra enmig de la neu. Dins hi ha llana de colors així que decideix teixir-se un jersei per ella i després un altre pel seu gos. Però encara li sobra llana.

De la caixa anirà sortint fil sense fi així que la petita Annabel teixirà acolorits jerseis per les persones i les coses del seu entorn convertint així la seva ensopida ciutat en un lloc mes acollidor. Algú però voldrà prendre-li el seu preuat tresor. Se’n sortirà?

Una història tendre i positiva en la que destaquen les simpàtiques il•lustracions del canadenc Jon Klassen que remeten a un altre àlbum del mateix autor On és el meu barret? publicat per Milrazones.

Klassen crea un univers a partir del blanc i el negre on destaquen a mesura que avança la història els colors càlids mitjançant una trama de fils que va cobrint-ho tot.

Sabies que hi ha un moviment que es diu Urban Knitting amb milers de seguidors/es per tot el món que consisteix en decorar amb teixits de llana elements del mobiliari urbà?

[Gina Clotet]

***

Una nena troba una capsa plena de llanes de color. I va començar a fer mitja i a fer jerseis per tot el poble, tant per les persones com pels animals i les cases. Fins i tot venien de terres llunyanes per conèixer a la nena que tenia una capsa de llana que no s'acabava mai. Però l'enveja és molt dolenta i un arxiduc repel•lent el va voler comprar. Però la nena no volia vendre la seva capsa de llana. I una nit va enviar uns lladres a robar-la...

Un àlbum preciós. Estic enamorada d'aquest llibre des que l'he rebut. Marc Barnett i Jon Klassen ens regalen una història rodona, d'aquelles que vols llegir un cop i un altre. La il•lustració és genial, amb senyals pels seguidors de Klassen, ja que podem trobar un personatge que ha dibuixat abans. I un llibre per recuperar tradicions...

A casa meva, totes les dones de la família fem mitja, algunes a més fem ganxet. Les meves dues àvies fan mitja, una d'elles és la reina dels jerseis i les armilles de llana, ma mare també en fa i cuina “rico rico” i jo faig el que puc, però sobretot intento que els meus tres fills visquin envoltats de tradició i estima per les coses que ens fem amb les nostres mans. I recordant, els meus avis també eren artesans: un fuster i l'altre enquadernador de llibres. No deixem que es perdin les tradicions: les mans, les paraules, els llibres i el caliu de la família.

[Paula Jarrin]

La balada del funicular miner

FITXA
=====
Títol: La balada del funicular miner
Autor: Pau Joan Hernàndez
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2013
Edat: a partir de 14
Temàtica: novel·la juvenil


RESSENYA
=========

[Hi ha llibres que dins d'un llibreter, en aquest cas llibretera, ténen una emprenta molt particular. Podem dir que vaig veure aquest llibre una estona abans d'entrar al forn en una de les experiències més enriquidores i divertides de la meva vida-llibre. I ja em vaig enamorar d'aquesta història tan ben tramada que va guanyar el Premi Gran Angular de Cruïlla d'aquest any. I quan una està enamorada perd tota objectivitat. Per això, aquesta entrada al bloc, l'ha fet l'Helder, que d'escriure i d'adolescent en sap molt. Aquí us deixo amb les seves paraules:]

El Premi Gran Angular d’enguany ha recaigut en la novel•la La Balada del funicular miner de l’escriptor Pau Joan Hernàndez.
La història transcorre en un tranquil poble de muntanya, Tamasca on es respira un agradable ambient rural. Diferents misteris que van apareixent al llarg de la novel•la es resolen al voltant d’un vell funicular en desús, una nit de molts trasbalsos.
En la foscor d’un vespre, un camió es despenya per la vella carretera provocant amb això que la bèstia surti de la seva gàbia i quedi alliberada i disposada a acabar amb tot el que es creui pel seu camí. Independentment d’aquest fet, la nova professora de matemàtiques de l’Institut, Alda, arriba a la vall disposada a oblidar el seu passat i a començar una nova vida. La Directora, l’Enka, és l’única que sap a què es dedicava antigament la professora.
La Mei, la Sara, en Daniel i en Gerard, quatre adolescents del darrer curs d'ESO, toquen en el seu grup, els Ferrats, les cançons que la Mei composa, com la darrera, La balada del funicular miner, la peça clau que potser resol tots els enigmes que s’han anat obrint al llarg de l’obra.

La ploma fàcil de Pau Joan Hernàndez, ens acompanya al llarg de totes les pàgines i ens descobreix uns engimes que mica en mica s’aniran resolent. L’obra s’ambienta molt bé en el món juvenil i tracta els temes dels adolescents amb naturalitat i franquesa. Lectura recomanable per nens i nenes de tretze a quinze anys.

La sopa de l'avi

FITXA
=====
Títol: La sopa de l'avi
Autor: Mario Satz
Il·lustrador: Albert Asensio
Edició: Babulinka Books, 2013
Edat: a partir de 12
Temàtica: emocions, relació avi-néta


RESSENYA (Paula Jarrin)
=========


Neix Babulinka Books. Babulinka significa àvia en rus. Siguem savis els més aviat possible. Aquest és el seu lema. Aquesta entrada està dedicada als avis, als meus avis i al meu pare, que és el millor avi que poden tenir el meus fills:

Hi ha llibres dels que t'enamores per ells mateixos, per la gent que hi ha darrera i per una mena de màgia que es dóna quan tot això s'ajunta. Tinc el gran plaer de conèixer a la Mar, l'editora responsable de Babulinka, a qui l'energia se li escapa del seu cos i del seu cor. També he conegut al traductor de la sopa, l'Iñaki que ha fet una feina absolutament fantàstica i delicada que fa que tota la prosa del Mario Satz navegui sense entrebancs. I després he pogut llegir la sopa de l'avi. Un llibre petit, només en format. I m’ha arribat al cor.

La Catalina ha decidit deixar de menjar, qui sap si creu que així serà més bonica i desitjada, però per aquests mandats tirànics d’un segle ple de falses imatges, aquesta noieta adolescent ha decidit matar-se ben poquet a poquet. Una família desesperada té cura de la Catalina, dolçament, com si fos un cristall que en qualsevol moment es trencarà. La valentia de l’avi, l’Ezra la salvarà, però no com un súper-heroi i com qui fa màgia, refarà l’ànima desfeta i l’omplirà de raons per viure. Com?, us preguntareu. Doncs, fent sopa. I dibuixant tots els ingredients i deixant un raconet perquè la malalta es pugui concentrar i aprendre l’art de viure.

Catalina finalment es refà, però la vida dels savis és limitada, tan de bo no fos així. Temps després serà Catalina qui faci la sopa pel seu avi, que com el meu, un cop que ha acabat la seva missió aquí, marxa per continuar vivint dins nostre.
Tots necessitem una sopa i un avi que ens salvin en aquell moment en que tot s’ensorra. I sinó ens queden els llibres: petites joies com aquesta a on viuen avis savis.

Vull destacar quatre elements que fan aquest llibre una preciositat: la ploma sempre tan sàvia, decidida i ferma del Mario Satz, la traducció precisa, poètica i acurada de l’Iñaki Tofiño, les il•lustracions senzilles i clares de l’Albert Asensio i la valentia, força i amor de la Mar.

Voleu una petita joia? No ho dubteu...

RESSENYA (Laura Rodríguez)
=========


La Catalina té anorèxia i ha perdut les ganes de viure. La seva família, comprensiblement preocupada, ha intentat fer de tot per tal que es recuperi, sense aconseguir-ho. Finalment avisen el seu avi Ezra que, amb molt d’enginy, decideix cuinar una sopa, mostrant-li i pintant-li abans cada un dels ingredients que utilitzarà. Durant aquest procés, la Catalina redescobreix el sabor, el color i l’aroma dels aliments. Poc a poc la curiositat per tastar diferents menjars dels colors dels ingredients de la sopa i d’altres tornarà. El seu avi li va explicant fets i històries sobre les patates, les pastanagues, l’api... i amb el temps estableixen una relació tendra i comprensiva.

Aviat, com a lector, t’adones que al cap i a la fi no és més que una recepta plena d’amor, que fa que la protagonista es vagi recuperant i aprengui a estimar la vida altre cop. Tanmateix, poc temps després és l’avi qui cau malalt. Aquesta vegada és el torn de la Catalina de fer la sopa, posant-li tot el seu afecte per convertir-la en aquesta “medicina” tan especial. A la narració els temes de l’amor i la mort hi són presents constantment i es tracten directament i amb naturalitat, alhora que amb delicadesa i simpatia.

El format del llibre li dóna un aire de secret, com si llegissis quelcom íntim i tu també estiguessis dins d’aquella habitació. És una història curta, però no li calen més pàgines: Satz descriu els aliments detalladament i amb els cinc sentits, de tal manera que el lector esdevé parcialment partícip i passa pel mateix que la protagonista.

A més, a la segona edició, se li han afegit algunes notes de l’autor, que et porten a entendre perquè és tant especial per a ell una (no tan simple) sopa, explicant el seu origen i importància en diferents parts del món i cultures.

¿Por qué tienen nombre las cosas?

FITXA
=====
Títol: ¿Por qué tienen nombre las cosas?
Autor: Jean Paul Mongin
Il·lustrador: Junko Shibuya
Traducció: Irene Antón Centenera
Edició: Errata Naturae
Col·lecció: Los pequeños platones
Edat: a partir de 5 años
Temàtica: filosofía, platón, nombre, preguntas


RESSENYA
=========
¿Sabéis por qué el caballo se llama caballo y no payaso? ¿o por qué se llama caballo y no jirafa? ¿Y si el jinete se llamara jirafero? Un pequeño Platón es quien da la clave de que las cosas necesitan un nombre, para poder hacernos una idea y definir cómo es esa cosa, sino estaría todo mezclado. Todos tenemos un nombre, lo necesitamos para darnos una entidad. Platón quiere decir las espaldas anchas, y tú, ¿sabes de dónde viene tu nombre?

"Los pequeños platones" de Errata Naturae es de esas colecciones que personalmente espero con alegría y ansiedad a partes iguales. Los primeros cuatro títulos se centraron en 4 grandes filósofos: El filósofo perro de Platón, un día loco en la vida del profesor Kant, el fantasma de Karl Max y el genio maligno del señor Descartes. Estos cuatro están a orientados a niños a partir de 9 años y con ¿Por qué tienen nombre las cosas? se dirigen a los más pequeños. Todo un acierto. El libro visualmente es precioso, solapas, desplegables, y en la parte final una silueta con efecto espejo para que el pequeño lector se pregunte por su nombre. Deja muchas preguntas en el aire y eso siempre es bueno. Es bueno dejar espacio para preguntarse y para charlar en familia. Un libro que se acaba y dan ganas de volver a empezar y de indagar: ¿qué significa mi nombre?

Os dejamos aquí un vídeo en el que el editor y autor Jean Paul Mongin realiza un taller de filosofía con niños de “maternelle” (educación infantil) hablando sobre el infinito. Verdaderos pequeños platones en acción.

I els monstres?

FITXA
=====
Títol: I els monstres?
Autor: La Marietta
Il·lustrador: La Marietta
Edició: Tramuntana, 2013
Edat: a partir de 2/3 anys
Temàtica: por, monstres, foscor, relació pare i filla, hora d’anar a dormir


RESSENYA
=========
La petita protagonista d’aquesta preciosa historia té por, por que vingui un monstre en mig de la nit i se la mengi. Lògica pura i aclaparadora d’una criatura. Qui va replicant i donant bones explicacions és son pare. “Tranquil•la patufa, i tot està fosc, el monstre no et trobarà i no et podrà menjar”. La petita patufeta tornar a trobar excuses i pors: que si el monstre brilla, que si té el poder de veure en la foscor com un gat i el pare continua rebatent totes i cadascuna de les premisses: tranquil•la si brilla et despertaràs i t’amagues, i és com un gat, tu bordes com un gos... i vet aquí la solució definitiva: hi ha gats i gossos que són amics... nena i monstre també poden ser-ho. Ha estat el bàlsam a on volia arribar la petita: ja es pot apagar el llum, vol que vingui el monstre per poder jugar amb ell.

I els monstres? ens fa connectar amb les nostres pròpies pors, molts cops reviscudes a partir de les pors dels més petits de la casa. Posar nom a això que ens fa por és el primer pas per poder acabar amb ell. En el diàleg d’aquesta nena i aquest pare, poc a poc, es va resolent la por, fins al punt de fer-la desaparèixer. Un llibre per tenir a mà, per poder explicar abans d’anar a dormir, per llegir i rellegir. La Marietta fa un treball preciós tant amb el tex com amb la il•lustració, totes dues encaixen perfectament. Una edició ben cuidada, un llibre per recomanar, comprar i regalar.

I una cosa, volem més histories d’aquesta patufa i el seu pare!

Ricard, el del forat negre

FITXA
=====
Títol: Ricard, el del forat negre
Autor: Pep Molist
Il·lustrador: Lucía Serrano
Edició: Barcelona: Animallibres, 2013 (Col. La Formiga)
Edat: 10 anys (però un bon lector de 8 ja el pot gaudir)
Temàtica: aventures, forats negres, móns imaginaris


RESSENYA
=========
En Ricard vol ficar-se dins d’un forat negre. Així, com qui va a comprar el pa. Té les idees ben clares i un bon dia rep una carta del seu oncle Marcelo, que viu a Itàlia. El sobre ho diu ben clar, una carta per a ell: Ricard Ficalapota Finsalfons. Era una carta i alguna cosa més: un abric negre ben ampli i gran, amb una filera de botons (negres) i unes grans butxaques (negres també); hi penjava una nota: “agafa una lot i entra-hi”. Dintre una carta, preciosa, animant-lo a l’aventura, i allà que hi va en Ricard. I ben bé que cau dins d’un forat negre. Amb altres 10 aventures serà testimoni privilegiat del que passa sota terra. Els talps han organitzat un tren tan llarg que pot arribar a tot arreu. Sí, un tren que arriba a tot arreu i que permetrà viatges, aventures, retrobades, amistats, casaments i fins i tot una banda de música que anima l’esdeveniment.

La tornada fora del forat serà confusa i gairebé ningú no creu en Ricard. Un forat negre, uns talps, un trens... quina imaginació que té aquest nen, o potser ho ha somiat tot? El misteri està servit, però hi ha un fet clau: la boira que estava al poble ja ha marxat...

La propera aventura del Ricard, vindrà de les mans de la tieta Maria, amb un paraigües i una nota: “encara que no plogui, obre el paraigua”... Dos mesos i mig més tard, Ricard i dos companys més astronautes són a punt d’enlairar-se i uns quants mesos, dies i hores més tard, en Ricard s’endinsa dins d’un forat negre. Realitat o somni, qui ho sap.

En Pep Molist ens regala una petita joia per viatjar amb la imaginació, ple de senyals i de referències a contes clàssics (al final del llibre, el mateix autor ens dóna totes les referències). El joc de capítols, de 15 raons a i 0! ho vaig trobar molt engrescador, anima a inventar-se com serà el proper capítol. Perquè els nens llegeixin sols o per anar llegint capítols abans d’anar a dormir i somiar amb forats negres. Un llibre d’aquells que jo tinc a la meva tauleta de nit.

La Tània i totes les tortugues

FITXA
=====
Títol: La Tània i totes les tortugues
Autor: Muriel Villanueva i Perarnau
Il·lustrador: Ona Caussa
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2013 (Vaixell de vapor)
Edat: 6 (primers lectors, nivell avançat)
Temàtica: ecologia, sentiments, tortugues


RESSENYA
=========
Tant sí com no, la Tània vol una tortuga, una de molt petita que encara viu a dins d’una gàbia amb 30 tortugues més i que el seu pare no li va voler comprar. La Tània no para de dibuixar tortugues per reclamar l’atenció del pare i que una vegada per totes canviï de parer. Però el seu pare es manté ferm i no li comprarà una tortuga. Doncs, la Tània està decidida a tenir una tortuga. Arriba el dia de l’excursió de l’escola i la Tània s’ha vestit tota sola i no vol parlar amb el pare. Aniran al centre de recuperació d’anfibis i rèptils.

Al centre, la Susanna serà l’encarregada de fer la visita guiada i de respondre les preguntes dels nens i de les nenes. Els explica les bogeries que fa la gent: una família es va portar un petit cocodril del seu viatge al carib i ara el pobre està dins d’una gàbia i aïllat per no trobar-se al seu hàbitat. També veuen una tortuga terrestre de color lila, un nen va decidir que de marrons, n’hi havia moltes i ell volia una especial. I d’aquestes “animalades” la Susanna els explica un bon grapat.

A l’arribar a una gran bassa, la Tània descobreix que hi ha tortugues, les americanes, que la gent les compra i quan creixen les abandona. Les tortugues americanes són carnívores i no es poden reintroduir ja que fan mal a les tortugues autòctones. Encara amb cara d’espant i pensant en les “americanes dolentes” s’apropa a la bassa i... quina sorpresa: les tortugues americanes són com les que ella volia comprar, com les de la gàbia. Ara entén perquè el seu pare va dir que no: sí que en sap de coses el pare. A l’arribar a casa, una gran abraçada al pare saberut!

El primer llibre per infants de la Muriel és tendre i deixa un bon sabor de boca a l’acabar la lectura. No només ens parla de les tortugues i de les animalades que fan alguns grans, sinó també del retrobament després d’una enrabiada amb el pare. Molt recomanable i esperem que la Muriel ens regali molts més contes i aventures de la Tània.