El món va dir sí

FITXA
=====
Títol:
El món va dir sí
Autor: Kaia Dahle Nyhus
Edició: Takatuka
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: la formació del món (i la possible extinció del mateix...)


RESSENYA
=========
El món va dir sí és un fantàstic àlbum il·lustrat que viatja des del no res més absolut cap al naixement de tot: del temps, de l’aigua, de la vida... passant pels xocs entre planetes, la formació de la lluna, l’evolució de l’ésser humà i també la seva involució (amb aquestes ànsies infinites de tenir més i més cada dia...).

I és que Kaia Dahle Nyhus fa aquí una interessant reflexió sobre tots aquests temes anant a parar d’una manera punyent al quid de la qüestió de com el progrés –un progrés de mires curtes, un progrés força malentès...-, ens està duent a aquesta hiperproducció actual que esgota els recursos naturals; i de com aquest mateix progrés ens fa ésser abduïts cap a un consum desbocat on, tot i tenir cada cop més, sentim que mai no en tenim prou.

Arrodoneixen aquest àlbum unes il·lustracions magnètiques i un text amb molt de ritme (a mi m’agrada especialment quan després de cada “regal” que fa el món hi ha una cantarella que diu: “Au! Això ja està!”; i la Kaia li respon: “no, el món encara no estava...”).

I, de la mateixa manera que apunta el títol del llibre amb aquest “el món va dir sí” potser nosaltres hauríem de dir “no” en algun moment i començar a rumiar si no caldria frenar una mica i pensar en el nostre planeta com en el que és: una cosa excepcional, delicada i fràgil que ens ha acollit durant tot aquest temps i que cal tractar amb respecte i cura si volem que ho pugui seguir fent durant molt més temps.

Animals increïbles

FITXA
=====
Títol: Animals increïbles
Autora: Julia Donaldson
Il·lustradora: Sharon King-Chai
Edició: Bruixola, 2018
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: animals


RESSENYA
=========
Animals increïbles està escrit per Julia Donaldson i il·lustrat per Sharon King-Chai.

De Julia Donaldson segur que us sonen alguns dels seus títols més coneguts: tipus El Grúfal, Els cinc lletjos o ¡Como mola tu escoba!, però Sharon King-Chai ja no és tan coneguda. O, com a mínim, jo no coneixia res, amb la qual cosa per a mi ha estat tota una descoberta. De fet, crec que és gràcies a les seves il·lustracions i troquel·latges que aquest àlbum aconsegueix agafar volada i fa especialment agradable el fet de passar un full rere l’altre.

El text –suposo que pel fet que va dirigit als més menudets de la casa- és molt elemental i funciona sota el recurs bàsic de “pregunta/resposta”, però les imatges de King-Chai fan d’ell una cosa ... com ho diria... com més “orgànica”! (... ja em perdonareu l’adjectiu tan modernet). I és que... alguna cosa han de tenir d’especial les il·lustracions de Sharon King-Chai perquè tothom a qui he ensenyat l’àlbum s’hi ha quedat bocabadat i ha acabat dient: “Oh, però que bonic!”.

Atlas: ¿cómo funciona el mundo?

FITXA
=====
Títol: Atlas: ¿cómo funciona el mundo?
Autor: Laure Flavigny
Edició: Juventud, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: atles de coneixements


RESSENYA
=========
Amb aquest atles podrem fer molt més que saber on s’ubica geogràficament un o altre país.

Gràcies a aquest atles gegantí gaudirem d’una visió molt més àmplia de com funciona aquest món nostre. D’un sol cop d’ull podrem descobrir quins llocs estan superpoblats i quins deshabitats, què és la globalització, on hi ha aigua potable i on no, qui dirigeix el món, quins països són rics i quins pobres, on hi ha garantits els drets més elementals i on no, i perquè les persones deixen el propi país i marxen a viure a un altre.

Però les qüestions a les quals respon aquest atles no es queden només en els aspectes socioeconòmics... cap a la meitat del llibre passa a oferir una vessant més cultural sobre el funcionament del nostre món, i així ens informa de temes com ara: què es menja a cada país, o com s’estudia, com es resa, quins esports es practiquen, com es balla i com s’estima la gent.
I finalment, el llibre acaba amb un seguit d’atles orientats a debatre sobre el futur més immediat del nostre planeta: viurem algun dia sense petroli? Com podem protegir la natura? On va la nostra brossa? Parlarem algun dia tots la mateixa llengua?; quines solucions existeixen per canviar el món?
Aquest llibre és visualment molt atractiu i ja només per aquest motiu t’encisa des del primer cop d’ull. Però és que no sols és un àlbum bonic... també és altament instructiu! I és que gràcies a que contingut, presentació, rigor i il·lustració van de la mà, aquest llibre es pot considerar una més que interessant obra de consulta.

A més, ehem, recordeu que aquesta primavera es porten moltíssim els atles! Són un “must-have” de la temporada! Així que... posa un atles a la teva vida!!!

Imagina't un món

FITXA
=====
Títol: Imagina't un món
Autor: Rob Gonsalves
Edició: Joventut 2018
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: il·lustració i imaginació


RESSENYA
=========

Rob Gonsalves és conegut dins els món dels àlbums il·lustrats per les seves imatges hipnòtiques i bellíssimes. En tota la col·lecció IMAGINA’T (...un món, una nit, un dia, un lloc) cada plana comença en un lloc totalment diferent d’on acaba: els arbres d’un parc acaben essent gratacels, un riu glaçat es transforma en un cel de nit i l’escala d’un castell en tota una altra galàxia.

Ell havia començat com a arquitecte (la devoció que tenia per dibuixar tot tipus de construccions ja ens dona pistes sobre quins varen ser els seus inicis...) però a partir del 1990 algú va veure que en Rob també pintava quadres. I va creure que les seves dots amb els pinzells donaven per fer una primera exposició. I més endavant en va venir una altra. I després un llibre amb les imatges de les seves exposicions. I així fins a arribar a ser tot un referent del “realisme màgic” en el món de la il·lustració.

Amb els seus àlbums podem submergir-nos en món d’infinites possibilitats estètiques.
Entreu als seus llibres amb la ment ben oberta i disposats a somniar. Ja veureu quin viatge!

Veo veo, ¿qué ves?

FITXA
=====
Títol: Veo veo, ¿qué ves?
Autor: Emmanuelle Ponty
Edició: Zahorí, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: endevinalles i creativitat


RESSENYA
=========
Aquest llibre és tota una troballa pensada per despertar la creativitat de petits i grans perquè, per obra i gràcia de la imaginació d’Emmanuelle Ponty, podem veure com unes tristes fulles d’enciam poden arribar a ser també el tutú d’una ballarina del Bolshoi, i com un petit aneguet pot transformar-se en l’astronauta més tendre de tota la història de la carrera espacial.

La il·lustradora i dissenyadora gràfica, Emmanuelle Ponty és l’autora d’aquests jocs amb imatges que faran volar la imaginació de qualsevol persona que s’hi apropi.

Ponty -fent servir només quatre línies fetes amb retolador negre i molta imaginació-, aconsegueix que tot tipus de fruites, llegums o animals es transformin en alguna cosa totalment diferent del que eren fins aleshores.

Així que, ja ho sabeu, agafeu un pebrot, feu-li una foto i, retolador en mà, mireu a veure quina faceta oculta podeu descobrir de l’esmentat pebrot!

Illustrated maps

FITXA
=====
Títol: Illustrated maps
Autora: Carolina Amell
Il·lustrador: Diversos il·lustradors
Edició: Monsa, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: el món de la il·lustració


RESSENYA
=========
Aquest llibre de mapes és una mica diferent de la resta de llibres de mapes que tots coneixem (...i no diguem ja, d’un robotitzat Google Maps!). Més que res perquè amb ell no podeu aspirar a trobar cap adreça concreta, sinó a perdre-us pels carrers de les ciutats que hi surten.

I... a què es deu aquest curiós fenomen? Doncs a que aquest llibre de mapes no ha estat fet per cap cartògraf -d’aquells que tot ho mesuren i ho traslladen a la seva exacta escala corresponent-. No. Gens ni mica. Aquest llibre ha estat fet per una colla d’il·lustradors irreverents i salvatges que no fan cas de cap mesura ni simetria. Una colla d’il·lustradors brillants que només tenen una cosa al cap: que els éssers humans ens perdem per totes i cadascuna de les cantonades de les ciutats que aquí surten reflectides (... i ja de pas, que també ens perdem pel món de la imaginació i la creativitat més exuberant).

Vaja... que podria resumir tot aquest paràgraf dient que a mi m’ha agradat, el llibre. I molt. Però encara diré més: no sols el trobo un llibre visualment atractiu sinó que a més també penso que és francament inspirador perquè, fins i tot a mi -que no tinc antecedents d'haver il·lustrat res en tot el que porto de vida en aquest planeta-, m’ha fet venir unes ganes irrefrenables de posar-me a dibuixar Castelldefels “a la meva manera”. I és que els camins de la creativitat són inescrutables.

La vida dels mini herois

FITXA
=====
Títol:
La vida dels mini herois
Autor i il·lustrador: Olivier Tallec
Edició: Animallibres
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: humor en el dia a dia d'un infant


RESSENYA
=========
Les il·lustracions de Tallec et fan empatitzar de seguida amb tots els mini-herois d’aquest llibre.
I és que són ells mateixos, en primera persona, els que ens expliquen com n’és de emocionant (...i també de dura!) la vida d’un mini-heroi. Per que... sí, ser un mini-heroi és tota una xul·lada i promet una vida plena d’emocions i aventures però... ja ho sabíeu que un mini-heroi també ha de recollir la seva habitació? Eh? O és que potser us pensàveu que tot era un camí de roses, pels nostres protagonistes? (...o, per parlar amb propietat, un camí de capes i antifaços) No, no, no... la vida d’un mini-heroi té molts alts i baixos... i en Olivier Taller ens els mostra amb quatre traços i mooooolt de sentit de l’humor.

Grandes ciudades

FITXA
=====
Títol: Grandes ciudades
Autors: Anne-Sophie Baumann i Didier Balicevic
Edició: SM
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: coneixement de la ciutat


RESSENYA
=========
Quants cops heu sentir a dir allò de: "Ara que hi ha el llibre digital, el llibre de paper té els dies comptats!"  Molts, oi? I segur que en alguns casos aquesta premissa es podria considerar del tot irrefutable. Però no en el cas d'aquest llibre. Perquè... quin infant no voldria tenir entre les seves mans una cosa tan gran com tot una senyora ciutat, eh?

I en aquest llibre la tenen, tota una gran ciutat: amb els seus carrers, els seus edificis, els seus parcs...
Però no sols!... també hi ha el explicat el funcionament del clavegueram i poden veure fil per randa com arriba l'aigua a les nostres cases (i com en surt de bruta, també), com en arriba la llum, la wi-fi, el gas...

Però no sols!!... també poden veure com arriba el menjar als supermercats, els llibres a les llibreries, la roba a les botigues, els metges als hospitals i els lladres a la comissaria...

Però no sols!!!... també poden veure els traçats viaris, per on circula el metro, l'autobús, el tramvia, els vianants, i poden comprovar que la ciutat és quelcom viu, una estructura en constant evolució on obren botigues noves on abans n'han tancat d'altres i on creixen -com gegants volent tocar el cel- grans edificis d'oficines.

I tot això ho poden fer amb un cop d'ull, bé... amb un cop d'ull i amb unes llengüetes correctament estirades -unes llengüetes que els hi permetran veure els budells de totes les infraestructures que formen part d'una ciutat com la que surt en aquest llibre... i que molt bé podria ser la ciutat de qualsevol infant.

A mi em sembla que això tan palpable, tan físic... no hi ha ebook que pugui suplir-ho. I per això m'agraden especialment aquest tipus de llibres pels més menuts, perquè aconsegueixen fer accessible al seu caparró petit (...i a les seves manetes encara més petites!) uns mons grans, molt grans... gairebé inabastables.

Què fan els grans durant el dia?

FITXA
=====
Títol: Què fan els grans durant el dia?
Autor: Virginie Morgand
Edició: Cruïlla
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: professions


RESSENYA
=========
Un bon llibre de coneixements perquè aconsegueix parlar de cent-dotze feines ben diferents d’una manera lleugera i entretinguda.
El plantejament és el següent: aquest centenar de professions les ha ubicades en catorze espais i/o accions de tot tipus:
Des d’una escola a un hospital, passant per un teatre, un telenotícies, un aeroport i, perquè no, s’aventura també a descobrir les professions que s’amaguen darrere el risc, coses que es fan a l’aire lliure, o coses que passen al carrer Major de qualsevol ciutat.
Primer ens presenta en una doble plana l’espai i/o acció en qüestió. D’aquesta manera els menuts tenen una visió general del lloc que més endavant mirarem més a fons per descobrir vuit professions que li són escaients.
Per a ments curioses i amb ganes de tenir visions globals de les coses.

Això era un alfabet. Una història per cada lletra

FITXA
=====
Títol: Això era un alfabet. Una història per cada lletra
Autor i il·lustrador: Oliver Jeffers
Edició: Andana
Edat: totes les edats
Temàtica: l'alfabet


RESSENYA
=========
Un original alfabet on res no és el que sembla. Cada lletra ens duu a una història, però de vegades és la història la que ens duu a alguna lletra.
Oliver Jeffers ens trasllada al seu univers particular amb aquest llibre on l’absurd regna amb anarquia per cadascuna de les seves planes. O no.
Es un llibre tendre, gamberro, existencial, esbojarrat, elemental, juganer... i crec que podríem dir un atribut per a cada lletra i cada capítol. El cas és que si un es deixa dur pel ritme i la lògica que se’ns proposa des d’aquest àlbum, s’ho pot arribar a passar molt bé. I els més marrecs, millor encara! Estic segura que és el tipus de llibre que als més menuts els hi agradarà moltíssim, encara que no sàpiguen explicar ben bé perquè els ha divertit tant (...ni falta que fa, perquè de vegades no cal saber el perquè una cosa ens diverteix... amb que ens diverteixi ja n’hi ha prou!). A gaudir-lo, aficionats i aficionades al LIJ!

¿Por qué el arte está lleno de gente desnuda?

FITXA
=====
Títol: ¿Por qué el arte está lleno de gente desnuda?
Autor: Susie Hodge
Il·lustrador: -
Edició: Librooks
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: art


RESSENYA
=========
Un molt bon llibre de coneixements sobre el món de l’art.

M’ha agradat per diversos motius: primer, perquè té un format que el fa apte per tot tipus de nivells i/o inquietuds. Gràcies a la fórmula de “Preguntes amb xispa” i diversos tipus de capçaleres i grafies cridaneres, aconsegueix despertar la curiositat tant a infants com a joves (... i segur que a més d’un adult també!).

També m’ha agradat molt perquè traspua humor -i una mica de provocació- en l’enfocament de tots els temes que tracta: des de perquè hi ha tants nuus en el món de l’art, a perquè són més valuoses les obres dels artistes un cop aquests han mort.

I també prova d’explicar el significat de molts tipus d’obres, corrents i artistes. Des perquè les obres d’alguns artistes són tan turmentades com les seves pròpies vides a perquè el fet que pintar una línia vermella sobre un fons blanc es considera una obra d’art magna i no una passada amb un corró d’un pintor de parets de cases –que s’ha quedat a mitges-.

En general, diria que té la fita de despertar curiositats i, després, un pot aprofundir més o menys, depenent de l’interès que li desperti tal o qual obra o moviment.

¡Qué tirria! Los mejores y más odiosos cuentos clásicos

FITXA
=====
Títol: ¡Qué tirria! Los mejores y más odiosos cuentos clásicos
Autor: Javier Fernández Rubio
Edició: Milrazones
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: noves maneres d'apropar-se als clàssics


RESSENYA
=========
A veure, sigueu sincers: Quin és aquell conte clàssic que mai us ha agradat? Aquell que us produïa una urticària impossible de resistir. Segur que n’hi ha un. Sempre n’hi ha un (...com a mínim!). A mi, per exemple, el Pinotxo em posava feta una fúria... em feia molta pena en Geppetto i pensava que aquell pobre home no es mereixia un fill així, tan desagraït i capriciós!

I això és el que han fet en aquest llibre: han demanat a un grup d’artistes que fessin una il·lustració d’aquell conte clàssic que els hi produeix més tírria i en Javier Fernàndez Rubio es va encarregar de posar-hi paraules a cadascuna de les imatges. I així han sortit coses tan curioses com una Rapunzel que després de tanta gent pujant amunt i avall per la seva cabellera, acaba quedant-se calba; o una àvia de la Caputxeta que espera d’allò més preparada al llop –resulta que la velleta pren classes de defensa personal...-; o una bella dorment que es desperta d’allò més despentinada i pensant nomes en menjar alguna cosa després de tants anys dormint (i no pas en besar a cap príncep!). Ei! I també surt en Pinotxo, el meu travessat Pinotxo, però en aquest cas no fa cap referència al mal comportament d’aquell titella de fusta sinó al seu canvi d’estat, ja que la fada li pregunta al nino: “Però tu ja n’estàs segur, d’això que em demanes? Segur que vols deixar de ser de fusta (mira que la fusta aguanta anys i panys...) i passar a ser una cosa tan fràgil com un ésser humà que està exposat a refredats, a l’envelliment i finalment a la mort? N’estàs segur que vols això???

Els il·lustradors que participen en aquest original àlbum són la Yolanda Mosquera, Marina Eiro, Kike Ibáñez, María Beitia, Marcos Guardiola, Mónica Jorquera, Paloma Corral, Fría Aguilar, Paz Tamburini, Raquel Fernández, Yael Frankel i Pablo García.

És un llibre que també pot agradar als més menuts però crec que el gaudiran més quan més granadets siguin... per allò de desmitificar els clàssics i donar-los una altra volta.

¡Quiero dormir!

FITXA
=====
Títol: ¡Quiero dormir!
Autor: Michael Escoffier
Il·lustrador: Kris di Giacomo
Edició: Kókinos
Edat: de 4 endavant
Temàtica: dormir


RESSENYA
=========
Una llebre ordenada, pulcra i amant dels rituals, es disposa a anar a dormir... Deixa un got d’aigua damunt la tauleta, les sabatilles a la catifa, mira que no hi hagi cap monstre sota el llit, abraça ben fort el seu peluix -a l’alçada del cor- i s’estira al llit amb les dues orelles tapant-li els ulls. Però de sobte, un soroll ensordidor la desperta. Es un ocell que s’ha posat a picar la soca d’un arbre. Però... on s’ha vist fer això a aquestes hores de la nit!, crida d’allò més enutjada la nostra llebre. I fa fora del seu jardí a aquell ocellot tan escandalós.
Torna a la seva habitació i... veu una mica d’aigua del seu got, deixa les sabatilles a la catifa, mira que no hi hagi cap monstre sota el llit, abraça ben fort el seu peluix -a l’alçada del cor- i s’estira al llit amb les dues orelles tapant-li els ulls. Però de sobte un altre soroll ensordidor la desperta. Ara és un esquirol que s’ha posat a obrir nous a altes hores de la matinada. Deu ser una broma, oi? Es diu la llebre a si mateixa que comença a perdre els nervis amb tanta interrupció als seus rituals nocturns i el seu descans...
I ja us podeu imaginar com continua la història... una vegada i una altra, la pobre llebre protagonista d’aquest conte no para de patir constants interrupcions del seu son. I amb tant d’entrebanc al final acaba deixant les sabatilles dins el got d’aigua i abraçant ben fort –a l’alçada del cor- la seva catifa!!!
Bé, encara té un altre final aquest conte, però no us el diré... millor mireu-vos el conte que passareu una bona estona amb ell!

La historia extravagante de Hipo & Gavante

FITXA
=====
Títol: La historia extravagante de Hipo & Gavante
Autor: Nono Granero
Il·lustrador: Nono Granero
Edició: Canica Books
Edat: de 4 a 7 anys
Temàtica: amistat, abecesari, rimes


RESSENYA
=========
Un simpàtic llibre que jugant amb l’abecedari i les rimes ens narra l’amistat entre l’Hipo i en Gavante.

Hipo és un hipopòtam que s’avorreix a la vora del riu i vol saber cóm és el mar, així que un bon dia fa la maleta i... cap a la costa, Hipo!. Un cop allà coneix a un llamàntol anomenat Gavante que és la mar de salat i que l’anima a viure mil aventures mentre descobreixen el fons marí. Però tot d’una sorgeix una diferència irresoluble entre ambdós ( ...un vol prendre cafè i l’altre no) i es separen d’allò més empipats. Hipo se’n va a nadar al mar -per mirar d’oblidar el disgust amb en Gavante- i en aquell precís moment arriba una tempesta ferotge que està a punt d’ofegar el nostre hipopòtam. En Gavante, en veure en perill a l’Hipo, actua amb determinació i amb una “super-mega-absorbent” tovallola de platja aconsegueix salvar-li la pell al paquiderm. Però no sols li salva la vida... amb la seva heroica actuació també salva l’amistat entre els dos animalons i arrel d’aquesta aventura aprenen la gran importància que té per conservar els amics el fet de respectar les diferències d’uns i altres (... tant si t’agrada el cafè com si no!).

L’autor, en Nono Granero, ens explica tota aquesta aventura com un joc d’endevinalles, de manera que cada escena ve descrita amb un rodolí on sols falta la última paraula, que resulta molt fàcil d’endevinar ja que ens diu per quin lletra de l’abecedari comença i la sonoritat de la rima ens diu com hauria d’acabar...

Un àlbum molt ben lligat on història, rodolins, joc i il·lustracions formen un bon pack.

T'ho explico a la cuina

FITXA
=====
Títol: T'ho explico a la cuina
Autor: Ferran Adrià
Il·lustrador: -
Edició: Beascoa, 2016
Edat: de 8 en endavant
Temàtica: alimentació i cuina


RESSENYA
=========
“POP FICTION de primer” o com és que a mi el Ferran Adrià em recorda el Quentin Tarantino.

No dic pas que tinguin els mateixos ulls o el mateix nas, no... però sí que és cert que després de llegir: T’HO EXPLICO A LA CUINA, automàticament em va venir al cap aquest pensament
i vaig voler esbrinar el perquè d’una associació d’idees tan estrafolària. I heus aquí la meva teoria: a dia d’avui, tant el Ferran com el Quentin (permeteu-me que els tutegi...) han demostrat tot allò que es demostrable en les seves respectives especialitats (gastronomia i cinema). Són un genis que desborden creativitat de manera compulsiva en els seus plats i en les seves pel·lícules, i tant si t’agraden més com si t’agraden menys, no se’ls hi pot negar les proeses que ambdós han aconseguit en els seus camps. Això els permet treballar en el seu dia a dia d’una altra manera... les seves creacions no es veuen limitades per factors externs com ara si es vendrà molt o poc , si serà un èxit de taquilla o si la crítica tractarà bé el seu producte. A hores d’ara no crec que això faci perdre el són a cap dels dos. I per aquest motiu creen amb més llibertat, com criatures fent el que de debò els hi ve de gust i fent-ho, a més, al seu aire.

I, segons el meu parer, ha estat aquesta suma de factors –no dependre de ningú ni de res més que no sigui la incontinència creadora del seu autor- la que ha permès que un llibre com aquest vegi la llum. Perquè aquest llibre de cuina no és un llibre de cuina gaire normalet. És maco, està fet a consciència, és exhaustiu i és gran. Molt gran. Massa gran. Aquest llibre és un King Kong dins del món dels llibres de cuina. No és fàcil maniobrar amb ell per la cuina com ho faríem amb un llibre de receptes normal. D’altra banda, i si el volem considerar com a “llibre de lectura de sofà”, potser la mida ja no molesta tant però cal tenir present que després d’una estona de fullejar-lo és més que probable que ens agafi una gana de “simi gegantí d’un altre món” i aleshores... apa som-hi! amb ell cap a la cuina i ja tornem a enredar la troca per trobar un mostrador prou gran on exposar-lo per a seguir la recepta que et proposa fil per randa. Però amb tots els seus pros i contres, he de dir que a mi m’agrada la idea del llibre, m’agrada el que hi ha a dins i m’agrada la seva intenció i les seves aspiracions. Tan de bo tingui sort i properament es posin a la venda faristols gegantins que permetin –sobretot als que tenim cuines microscòpiques- poder consultar-lo amb comoditat mentre som entre els fogons...

Somiatruites

FITXA
=====
Títol: Somiatruites
Autor: Albert Pla
Il·lustrador: Liniers
Edició: Takatuka, 2016 (2a edició)
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:

RESSENYA
(Mireia Sala)

==========

Hi ha una escola perduda allà al mig del Montseny on només hi estudien els nens que somien amb truites...

Així comença aquesta cançó d’Albert Pla del disc "Anem al llit" i tema central de l’espectacle que va fer amb Pascal Comelade i que portava el mateix títol. Un tema que ha convertit també amb un conte, del qual ara en surt la segona edició, interpretat per la mirada de Liniers.

Liniers posa imatge a l’univers d’Albert Pla en aquesta cançó tan imaginativa on petits i grans ens hi podem veure reconeguts:

I l'Albert que somiava i somiava i somiava i somiava i somiava,
i de tant que somiava mai es despertava
i a l'escola és clar mai s'hi presentava,
però la mestra mai li posava una falta i sempre
l'aprovava.

Qui no ha estat mai batejat com a somiatruites? i quan éreu petits segur que mentre la mestra explicava alguna cosa la vostra imaginació sortia volant per la finestra... doncs aquest conte va dedicat a tots aquests nens, i a vegades no tan nens, que marxen del camí establert.

Els nens d’aquesta escola són personatges ingràvids que no toquen de peus a terra (literalment) vestits amb uniforme, fet que et trasllada a un tipus d’escola pot
ser més clàssica però quan somien l’univers s’amplia i marxen les cotilles (pupitres, etc) per donar pas a la imaginació

Aquest conte aconsegueix tenir una entitat pròpia que funciona si no coneixes la cançó i si la coneixes és un complement que encaixa a la perfecció tots els llenguatges . És a dir, una fusió de música, text i imatge per somiar i fugir dels convencionalismes que reivindica entre línies la llibertat i la imaginació com a vies de coneixement.

Escolteu, llegiu i mireu aquesta història i tornareu a ser nens.

[Aquí la podreu escoltar i llegir-ne la lletra.]

RESSENYA
(Sílvia Nebot)

==========
Amb les il·lustracions de Ricardo Liniers -autor de culte dins el món del còmic gràcies a obres com “Macanudo”- , l’Albert Pla ens fa un llibre sobre què caram podem trobar (... o no!) dins la ment dels somiatruites.

Aquest és un llibre difícil de classificar -com no podia ser d’altra manera en un producte amb un pare tan singular com és l’Albert Pla- però en tot cas, si un es deixa dur pels textos, les imatges i el món que evoquen i esborren alhora, podríem dir que en queda un curiós experiment que dona com a resultat un cant a la imaginació. A la teva. A la seva. A la de cadascú.

La idea del llibre es basa en una cançó del mateix títol inclosa a l’àlbum “Anem al llit” i de la qual també se n’ha fet una adaptació teatral (amb la col·laboració de Pascal Comelade).

Explica-m'ho: 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant

FITXA
=====
Títol: Explica-m'ho: 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant
Autora / Il·lustradora: Katharina von der Gathen / Anne Kuhl
Edició: Takatuka, 2016
Edat: de 8 endavant
Temàtica: sexualitat


RESSENYA
=========
Llibre de l'Any 2015 per el International Congress of Young Booksellers (ICYB)

Aquest llibre sobre algunes de les preguntes que es fa la mainada al voltant del tema de la sexualitat arrancarà somriures a qualsevol que el fullegi.

De la mà de la pedagoga sexual Katharina von der Gathen ens trobarem amb 101 preguntes que nens i nenes de primària van fer sobre aquest tema i que ella mateixa es va encarregar d’anar recopilant i responent una a una, recolzada per les divertidíssimes il·lustracions d’Anne Kuhl, que li donen un inequívoc aire fresc i lleuger a tot el que aquí es planteja.

Com que les preguntes dels infants eren del tot anònimes, això va permetre que ni vergonyes ni prudències coartessin cap dubte que poguessin tenir, i així van sortir un seguit de qüestions al voltant del sexe on hi ha de tot una mica. Algunes són serioses de debò i d’altres semblen acudits surrealistes. Però aquí el repte ha estat que tant si era una pregunta cabal com si era una astracanada, Von der Gathen les ha respost totes i cadascuna d’elles amb gran professionalitat i sense despentinar-se gens ni mica.

El millor d’aquest llibre és que cada plana i cada dubte que aquí es planteja és una oportunitat per a que sorgeixin diàlegs rics i sorprenents amb petits i amb grans.

Es busca! Lili la llebre, lladre de llibres

FITXA
=====
Títol: Es busca! Lili la llebre, lladre de llibres
Autora i il·lustradora: Emily Mackenzie
Edició: Combel, 2016
Edat: a partir de 4/5 anys
Temàtica: amor per la lectura

RESSENYA
(María José Vega)

=========
La Lili adora leer. La Lili es una pequeña liebre enamorada de la lectura. Tanto le gustan que cuando no está leyendo, se hace listas de libros todo el rato: los que mas le gustan, los que tiene, los que quiere leer y muchas mas.
Cuando acabó con todos sus libros, empezó con los de otras casas… pero robándolos! Hasta que entró en la casa de Artur, un niño tan enamorado de los libros como ella. Artur no podía quedarse de brazos cruzados y una noche intentó averiguar quien entraba a escondidas en su librería. Casi, casi la atrapa. Informó a su mamá, a su profesora y a la policía, pero se rieron de él (aunque con cariño). La Lili buscó libros en otro objetivo con tan mala fortuna (o tan buena) que escogió, sin saberlo, la casa del policía. Cayó en la trampa!.
Pero Artur entendía perfectamente a la pequeña liebre, no la denunció y la ayudó a encontrar un sitio de los que llevarse todos los libros del mundo, legalmente. ¿Sabes qué lugar es ese?

Cuento con una historia sencilla y directa.
Las ilustraciones, a página completa son muy coloridas y ayudan a hacer la historia divertida. Los textos se distribuyen, o mas bien se esparcen por dentro y por fuera de las imágenes con mucho acierto.
Hace referencia a muchos clásicos de la lectura del universo de las liebres que, ¡oh! ¿casualidad? coinciden con los del nuestro, aunque un poco modificados en sus títulos: Alicia al país de les conilleres, El vigilant en el camp de cols, Vint mil llegües de viatge de conills, Llebrot Holmes y muchos mas.

Un libro que transmite el placer de la lectura, de habla de libros y de las bibliotecas es siempre bienvenido, y mas si la transmisora es una pequeña y simpática liebre.

RESSENYA
(Sílvia Nebot)

=========
La Lili és una llebre lletraferida perduda. Més que les pastanagues més fresques o els enciams més cruixents li agraden els llibres de tot tipus. La Lili llegeix, classifica, puntua i sobretot devora llibres un rere l’altre. Per això, un dia es troba que ja s’ha acabat tot el que tenia per llegir a casa seva i ha de marxar a cercar més lectura a casa dels altres... I així neix el personatge protagonista d’aquest conte: “Lili, la ladrona de libros”. La Lili es posa un antifaç i es dedica a buidar les llibreries dels altres. Però resulta que un d’aquests “altres” és l’Artur, un nen que també és un lletraferit perdut, i que en veure desaparèixer els seus llibres preferits un rere l’altre no es resigna com si res i ho denuncia a la policia per a que aturin la carrera criminal d’aquest lladre tan singular.
Es un llibre senzill i bàsic sobre l’amor pels llibres i la literatura (apte tan per llebre com per a infants, això sí... sempre que es tornin bojos pels llibres).

El Lluís i el Sr. Kandinsky

FITXA
=====
Títol: El Lluís i el Sr. Kandinsky
Autor: Gasol & Roca (germans)
Il·lustrador: Òscar Julve
Edició: Edebé
Edat: de 7 a 10 anys
Temàtica: vida sana


RESSENYA
=========
Un conte amb consells i recomanacions per a que tots aprenguem a tenir hàbits saludables.
De la ma d’una colla de germans d’allò més famosos (d’una banda els germans Gasol i d’altra els Roca), ens arriba aquest llibre que ens explica la història d’un nen anomenat Lluís que aprèn la importància que té una bona alimentació i un bon estat físic per a treure-li tot el partit a la vida... Ostres!, mira quina casualitat que he fet servir la paraula “partit” (...jeje, com els de bàsquet) però això no és tot... en sorprendre’m de veure aparèixer la paraula “partit” he fet servir l’expressió “Ostres” (...com els mol·luscs que serveixen als millors restaurants!).
Bromes a part, el cert és que està prou bé aquest llibre. Crec que per ser una primera incursió en el món dels contes per a infants es pot felicitar amb contundència als seus autors (especialment al Marc, que segons m’ha semblat esbrinar per Internet, crec que és l’autor del text i de la major part de la història...)
El text és simpàtic i la història fàcil i entenedora i... Um! ... no vull deixar de provar les receptes dels Roca que s’inclouen al final del llibre (...la coca de sardines té molt bona pinta!!!)
Probablement, la unió entre els germans Gasol i els Roca funciona a la perfecció en aquest conte ja que els Gasol potser funcionen més com a reclam entre els més joves i els Roca entre els adults... o no? Que no hi ha ganàpies que criden fins a quedar-se sense veu als partits i nens que inventen meravelles a les cuines?
Les fronteres s’esvaeixen cada cop més...

Il·lusions òptiques

FITXA
=====
Títol: Il·lusions òptiques
Autor: Tim Leng
Il·lustrador:
Edició: Brúixola
Edat: de 10 en endavant
Temàtica: jocs amb la vista


RESSENYA
=========
Com a norma general podríem dir que a la gent no li agrada que l’enganyin. Però tota norma té la seva excepció, i en aquest cas, encara amb més motiu, ja que si un es compra un llibre com aquest segurament es sentiria molt decebut si després de llegir-lo no l’han enganyat ben enganyat...
I és que aquest és un llibre sobre les il·lusions òptiques i sobre el fet que no sempre el que ens sembla veure és el que estem veient en realitat.

Tradicionalment s’ha considerat que aquesta mena de jocs estaven força emparentats amb la geometria i les matemàtiques. Tot i que si estirem una mica el fil, també podrien emparentar-los amb la filosofia (...recordeu el mite de la caverna i el dilema sobre què hi havia o no de veritat en aquelles ombres?). Però per damunt de tot les il·lusions òptiques són jocs. Purs i durs... jocs per aprendre, jocs per divertir-se i jocs per enganyar.

Així que si agafeu aquest llibre i el mireu junt amb el vostre fill es probable que acabeu parlant de rectes, d’espirals, però també de mites, de prejudicis, de paranys i de jocs, sobretot de jocs...

¿Alguien da más?