FITXA
=====
Títol: ¡Fuera de aquí, horrible monstruo verde!
Autor: Ed Emberly
Il•lustrador: Ed Emberly
Edició: México D.F./Barcelona: Océano, 2007.
Edat: De 0 a 6 anys
Temàtica: Por i monstres
RESSENYA
========
Dos grandes ojos amarillos, una larga nariz verde-azulada, una horrible boca roja con afilados dientes blancos... y algunos elementos más, irán apareciéndose sobre el fondo negro hasta formar el retrato del horrible monstruo verde del título. Pero no le tenemos miedo, así que... ¡fuera enmarañada greña púrpura, fuera pequeñas orejas retorcidas, fuera, en definitiva, horrible monstruo verde!
Será mejor que lo veáis con vuestros propios ojos para comprender la divertida propuesta visual que nos trae Ed Emberly. Un libro ideal para leer antes de ir a dormir y perder el miedo a los monstruos. Con su cubierta tornasolada y sus colores chillones, seguro que se convertirá en un favorito de muchos niños.
Dos ratones, una rata y un queso
FITXA
=====
Títol: Dos ratones, una rata y un queso
Autor: Claudia Rueda
Il•lustrador: Claudia Rueda
Edició: México D.F.: Océano, 2007
Edat: de 0 a 6
Temàtica:
RESSENYA
========
No sé si “Dos ratones, una rata y un queso” proviene de alguna fábula de los clásicos (Esopo, La Fontaine...), pero desde luego tiene el mismo sabor. Dos ratones encuentran un gran pedazo de queso y empiezan a pelearse por él cuando aparece una rata que les propone una solución que será muy favorable... sobre todo para ella! Pero un inesperado final hará que el estómago casi vacío de los ratones no sea tan malo como cabría esperar.
¿Puntos a favor? Me gustan las ilustraciones (a lápiz, sucias, en las que destacan los personajes pero apenas hay más detalles indefinidos), y el hecho de que el texto no lo diga todo, y nos obligue a recurrir al dibujo para saber qué sucede.
¿Puntos en contra? Me lo hizo ver enhac después que lo leyera él, y es que un adulto comprenderá desde el principio cuál es el truco de la rata para quedarse con el queso de los ratones, pero es posible que los niños no lo hagan, sino que necesiten una extensa explicación matemática (con conceptos que pueden incluir desde la división hasta las fracciones) que no muchos estarán todavía preparados para comprender.
=====
Títol: Dos ratones, una rata y un queso
Autor: Claudia Rueda
Il•lustrador: Claudia Rueda
Edició: México D.F.: Océano, 2007
Edat: de 0 a 6
Temàtica:
RESSENYA
========
No sé si “Dos ratones, una rata y un queso” proviene de alguna fábula de los clásicos (Esopo, La Fontaine...), pero desde luego tiene el mismo sabor. Dos ratones encuentran un gran pedazo de queso y empiezan a pelearse por él cuando aparece una rata que les propone una solución que será muy favorable... sobre todo para ella! Pero un inesperado final hará que el estómago casi vacío de los ratones no sea tan malo como cabría esperar.
¿Puntos a favor? Me gustan las ilustraciones (a lápiz, sucias, en las que destacan los personajes pero apenas hay más detalles indefinidos), y el hecho de que el texto no lo diga todo, y nos obligue a recurrir al dibujo para saber qué sucede.
¿Puntos en contra? Me lo hizo ver enhac después que lo leyera él, y es que un adulto comprenderá desde el principio cuál es el truco de la rata para quedarse con el queso de los ratones, pero es posible que los niños no lo hagan, sino que necesiten una extensa explicación matemática (con conceptos que pueden incluir desde la división hasta las fracciones) que no muchos estarán todavía preparados para comprender.
Taronges en terra de ningú
FITXA
=====
Títol: Taronges en terra de ningú
Autor: Elizabeth Laird
Il•lustrador: Ignasi Blanch
Edició: Barcelona: Cruïlla, abril 2008
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica: Guerra, Líban.
RESSENYA
========
Elizabeth Laird és una autora nascuda a Nova Zelanda, però que ha viscut pràcticament a tot arreu. Durant els anys de la guerra civil i la invasió israeliana, va viure a Beirut, i en aquest llibre ha volgut convertir la realitat en ficció en aquesta novel•la, Taronges en terra de ningú, títol que descriu una escena en la qual, minuts abans d’un atac imminent, la gentada abandona un mercat a l’aire lliure i queden rodolant per terre les taronges d’una parada de fruita.
La història està narrada en primera persona per l’Ayesha, una nena de deu anys que ha perdut la seva mare en un bombardeig i es troba enmig d’una ciutat en guerra acompanyada de la seva àvia i els seus germans petit. L’episodi central de la novel•la relata l’escapada de l’Ayesha a l’altra banda de la ciutat, dominada per la guerrilla enemiga, per aconseguir medicines per la seva àvia malalta.
A la història li falta... alguna cosa. O potser moltes! No m’ha commogut, no he pogut sentir el perill, ni la força destructora de la guerra, per molt que l’autora s’entesti a parlar dels forats que les bales han deixat als edificis. El ritme trontolla, així com el transcòrrer del temps. El missatge de l’absurd de l’enfrontament entre persones que fa uns mesos eren veïnes queda esmorteït, i personatges que podrien haver tingut una gran força, com la millor amiga de l’Ayesha, una nena sord-muda, no aconsegueixen tota l’empenta que un voldria.
=====
Títol: Taronges en terra de ningú
Autor: Elizabeth Laird
Il•lustrador: Ignasi Blanch
Edició: Barcelona: Cruïlla, abril 2008
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica: Guerra, Líban.
RESSENYA
========
Elizabeth Laird és una autora nascuda a Nova Zelanda, però que ha viscut pràcticament a tot arreu. Durant els anys de la guerra civil i la invasió israeliana, va viure a Beirut, i en aquest llibre ha volgut convertir la realitat en ficció en aquesta novel•la, Taronges en terra de ningú, títol que descriu una escena en la qual, minuts abans d’un atac imminent, la gentada abandona un mercat a l’aire lliure i queden rodolant per terre les taronges d’una parada de fruita.
La història està narrada en primera persona per l’Ayesha, una nena de deu anys que ha perdut la seva mare en un bombardeig i es troba enmig d’una ciutat en guerra acompanyada de la seva àvia i els seus germans petit. L’episodi central de la novel•la relata l’escapada de l’Ayesha a l’altra banda de la ciutat, dominada per la guerrilla enemiga, per aconseguir medicines per la seva àvia malalta.
A la història li falta... alguna cosa. O potser moltes! No m’ha commogut, no he pogut sentir el perill, ni la força destructora de la guerra, per molt que l’autora s’entesti a parlar dels forats que les bales han deixat als edificis. El ritme trontolla, així com el transcòrrer del temps. El missatge de l’absurd de l’enfrontament entre persones que fa uns mesos eren veïnes queda esmorteït, i personatges que podrien haver tingut una gran força, com la millor amiga de l’Ayesha, una nena sord-muda, no aconsegueixen tota l’empenta que un voldria.
Dites i refranys
FITXA
=====
Títol: Dites i refranys
Autor: Carme Oliveras
Il·lustrador: Riki Blanco
Edició: Barcelona: La Galera, 2008 (Rialles)
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: endevinalles, frases fetes, refranys
RESSENYA
=========
Les frases fetes i els refranys són un recurs lingüístic que fem servir habitualment però que és difícil de definir. Moltes vegades aquestes mateixes frases són una sortida fàcil i enginyosa, i fins i tot divertida, de retratar diferents aspectes de la vida quotidiana.
L’aspecte més destacat d’aquesta obra és la seva capacitat per fer comprendre a través de les excel•lents il•lustracions de Riki Blanco (Cuentos pulga, Como pez en el agua, El rei d’en set...) el significat simbòlic d’aquestes dites.
Es tracta en definitiva d’un llibre per jugar. Cada frase, dita o refrany va acompanyada d’un pestanya que, o bé completa el refrany, o bé sintetitza amb poques paraules el significat de la frase.
Una proposta interessant de donar a conèixer el llenguatge popular als més petits d’una manera divertida i interessant.
=====
Títol: Dites i refranys
Autor: Carme Oliveras
Il·lustrador: Riki Blanco
Edició: Barcelona: La Galera, 2008 (Rialles)
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: endevinalles, frases fetes, refranys
RESSENYA
=========
Les frases fetes i els refranys són un recurs lingüístic que fem servir habitualment però que és difícil de definir. Moltes vegades aquestes mateixes frases són una sortida fàcil i enginyosa, i fins i tot divertida, de retratar diferents aspectes de la vida quotidiana.
L’aspecte més destacat d’aquesta obra és la seva capacitat per fer comprendre a través de les excel•lents il•lustracions de Riki Blanco (Cuentos pulga, Como pez en el agua, El rei d’en set...) el significat simbòlic d’aquestes dites.
Es tracta en definitiva d’un llibre per jugar. Cada frase, dita o refrany va acompanyada d’un pestanya que, o bé completa el refrany, o bé sintetitza amb poques paraules el significat de la frase.
Una proposta interessant de donar a conèixer el llenguatge popular als més petits d’una manera divertida i interessant.
Etiquetes:
2008,
3de4,
Albert Correa
Qui sóc?
FITXA
=====
Títol: Qui sóc?
Autor: Lola Casas
Il·lustrador: Agustín Comotto
Edició: Barcelona: La Galera, 2008 (Rialles)
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: poesia, personatges de contes, monstres
RESSENYA
=========
Seguint la línia que marca la col•lecció Rialles (llibres per jugar i manipular) apareix aquesta nova proposta que, gràcies a la combinació de poesia i il•lustració, es genera un producte divertit i interessant.
El llibre podríem comparar-lo a un catàleg de personatges de conte (prínceps, princeses, monstres de tot tipus...) que es presenten a través d’una petita poesia/endevinalla. I és, a la vegada, un joc ja que la identitat del personatge en qüestió queda parcialment oculta per una pestanya que amaga al seu revers el nom del protagonista.
Un manera interessant d’apropar als infants a la poesia a través del joc, aquesta vegada disfressades a través d’endevinalles amb il•lustracions atractives que motiven a la lectura.
=====
Títol: Qui sóc?
Autor: Lola Casas
Il·lustrador: Agustín Comotto
Edició: Barcelona: La Galera, 2008 (Rialles)
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: poesia, personatges de contes, monstres
RESSENYA
=========
Seguint la línia que marca la col•lecció Rialles (llibres per jugar i manipular) apareix aquesta nova proposta que, gràcies a la combinació de poesia i il•lustració, es genera un producte divertit i interessant.
El llibre podríem comparar-lo a un catàleg de personatges de conte (prínceps, princeses, monstres de tot tipus...) que es presenten a través d’una petita poesia/endevinalla. I és, a la vegada, un joc ja que la identitat del personatge en qüestió queda parcialment oculta per una pestanya que amaga al seu revers el nom del protagonista.
Un manera interessant d’apropar als infants a la poesia a través del joc, aquesta vegada disfressades a través d’endevinalles amb il•lustracions atractives que motiven a la lectura.
Etiquetes:
2008,
2de4,
Albert Correa
Blanc
FITXA
=====
Títol: Blanc
Autor: Lola Casas
Il•lustrador: Pere Borrell
Edició: Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, juny 2008
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica: Poesia, colors.
RESSENYA (I)
============
En aquesta nova entrega de la poesia de Lola Casas la imatge, i més concretament el color que les domina, pren un protagonisme especial.
Blanc és un llibre monocromàtic tal i com indica el seu títol. Cadascun dels poemes que conformen el llibre estan, d’una o altra manera, lligats a aquest color al igual que les il•lustracions que els acompanyen. La interacció entre text i imatge en l’obra és essencial ja que lletres i color comparteixen el mateix grau d’importància.
La poesia de Lola Casas té un estil inconfusible: proper, quotidià i fins i tot casolà, que converteix la seva poesia en un treball fet a mida, pensat especialment per a un públic infantil i fent de la lectura de la seva obra una activitat dinàmica i divertida.
Un excel•lent recurs per a mestres per a introduir la poesia a l’aula.
Puntuació:
[Albert Correa]
RESSENYA (II)
============
Una de les poetesses per infants més prolífiques del nostre país ens proposa, en aquest títol, una sèrie de poemes on el color, la música i la cuina van de la mà. Blanc forma part d’una col•lecció de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, de la qual ja tenim tres títols més: Negre, Verd i Blau (i també uns quants en preparació: al menys dos més, Roig i Groc, que es mencionen a la solapa d’aquest immaculat volum).
Lola Casas s’inspira en objectes i conceptes on el blanc és el color predominant per oferir-nos enginyoses definicions, líriques descripcions paisatgístiques, i fins i tot alguna reivindicació o breu però punyent crítica social. Tot i té cabuda.
I la música? Bé, la música tindrà un lloc predominant en la col•lecció. No només alguns dels poemes tracten sobre la música, sinó que els volums tanquen amb una sèrie de suggeriments musicals relacionats amb el color en qüestió.
Lola Casas ens continua seduïnt amb la seva barreja d’infància i experiència. Poemes juganers es barregen amb d’altres on el pas del temps i la nostàlgia ens recorden que l’autora, per molt que ho intenti amagar (i de vegades ho aconsegueixi!), ja no és cap nena.
Puntuació:
[sfer]
=====
Títol: Blanc
Autor: Lola Casas
Il•lustrador: Pere Borrell
Edició: Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, juny 2008
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica: Poesia, colors.
RESSENYA (I)
============
En aquesta nova entrega de la poesia de Lola Casas la imatge, i més concretament el color que les domina, pren un protagonisme especial.
Blanc és un llibre monocromàtic tal i com indica el seu títol. Cadascun dels poemes que conformen el llibre estan, d’una o altra manera, lligats a aquest color al igual que les il•lustracions que els acompanyen. La interacció entre text i imatge en l’obra és essencial ja que lletres i color comparteixen el mateix grau d’importància.
La poesia de Lola Casas té un estil inconfusible: proper, quotidià i fins i tot casolà, que converteix la seva poesia en un treball fet a mida, pensat especialment per a un públic infantil i fent de la lectura de la seva obra una activitat dinàmica i divertida.
Un excel•lent recurs per a mestres per a introduir la poesia a l’aula.
Puntuació:
[Albert Correa]
RESSENYA (II)
============
Una de les poetesses per infants més prolífiques del nostre país ens proposa, en aquest títol, una sèrie de poemes on el color, la música i la cuina van de la mà. Blanc forma part d’una col•lecció de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, de la qual ja tenim tres títols més: Negre, Verd i Blau (i també uns quants en preparació: al menys dos més, Roig i Groc, que es mencionen a la solapa d’aquest immaculat volum).
Lola Casas s’inspira en objectes i conceptes on el blanc és el color predominant per oferir-nos enginyoses definicions, líriques descripcions paisatgístiques, i fins i tot alguna reivindicació o breu però punyent crítica social. Tot i té cabuda.
I la música? Bé, la música tindrà un lloc predominant en la col•lecció. No només alguns dels poemes tracten sobre la música, sinó que els volums tanquen amb una sèrie de suggeriments musicals relacionats amb el color en qüestió.
Lola Casas ens continua seduïnt amb la seva barreja d’infància i experiència. Poemes juganers es barregen amb d’altres on el pas del temps i la nostàlgia ens recorden que l’autora, per molt que ho intenti amagar (i de vegades ho aconsegueixi!), ja no és cap nena.
Puntuació:
[sfer]
Etiquetes:
2008,
2de4,
3de4,
Albert Correa,
Sfer
L'estiu dels papafigues
FITXA
=====
Títol: L'estiu dels papafigues.
Autor: Eglal Errera
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2008. (El Vaixell de vapor. Sèrie vermella; 147)
Edat: a partir de 10
Temàtica: amor
RESSENYA
=========
De novel·les juvenils que parlin de l’amor segurament en coneixeu alguns títols, encara que poques vegades són protagonitzades per infants de deu anys.
Podríem citar el clàssic de Peter Härtling En Ben estima a l’Anna (La Magrana, 1986), el llibre d’Eulàlia Canal, El petó de mandarina (Barcanova, 2006), guanyador del Premi Atrapallibres del 2007. I fins i tot, encara que des d’un punt de vista més còmic, El xut d’amor (Cruïlla, 2007) d’Hubert Ben Kemoun.
L’estiu dels papafigues, però, fa un pas més, i ens parla de l’amor des d’una sensibilitat extrema, més enllà de cap anècdota o història.
Rebecca, una nena d’Alexandria, de deu anys d’edat, comença les vacances a la seva «casa del desert». Han passat vuit mesos d’ençà de l’última trobada amb el seu amic i estimat Dahoud, i per això, estirada sota d’una figuera, espera amb impaciència l’arribada dels beduïns. “Em posaré darrere en Dahoud. No diré res però ell sabrà que hi sóc. L’altra gent potser necessita moltes paraules per estimar-se una mica. Però ell i jo sempre ens hem sentit sense parlar-nos”.
Rebecca reflexiona sobre la vida nómade del seu amic i com aquesta va dibuixant el caràcter del jove de dotze anys que li ha robat el cor.
Eglal Errera, ens apropa al paisatge del desert a través de les emocions de Rebecca i Dahoud. Cada frase que escriu és un plaer pels sentits: l’olor de la sorra, les mans aspres dels beduïns, el gust de dàtil, el color de les figues.
Amor en estat pur, que de tan intens, fa por. Por del què ens fa sentir i por de perdre’l. Un sentiment molt intens que no té edat, encara que el pare de la protagonista no ho entenguin.
=====
Títol: L'estiu dels papafigues.
Autor: Eglal Errera
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2008. (El Vaixell de vapor. Sèrie vermella; 147)
Edat: a partir de 10
Temàtica: amor
RESSENYA
=========
De novel·les juvenils que parlin de l’amor segurament en coneixeu alguns títols, encara que poques vegades són protagonitzades per infants de deu anys.
Podríem citar el clàssic de Peter Härtling En Ben estima a l’Anna (La Magrana, 1986), el llibre d’Eulàlia Canal, El petó de mandarina (Barcanova, 2006), guanyador del Premi Atrapallibres del 2007. I fins i tot, encara que des d’un punt de vista més còmic, El xut d’amor (Cruïlla, 2007) d’Hubert Ben Kemoun.
L’estiu dels papafigues, però, fa un pas més, i ens parla de l’amor des d’una sensibilitat extrema, més enllà de cap anècdota o història.
Rebecca, una nena d’Alexandria, de deu anys d’edat, comença les vacances a la seva «casa del desert». Han passat vuit mesos d’ençà de l’última trobada amb el seu amic i estimat Dahoud, i per això, estirada sota d’una figuera, espera amb impaciència l’arribada dels beduïns. “Em posaré darrere en Dahoud. No diré res però ell sabrà que hi sóc. L’altra gent potser necessita moltes paraules per estimar-se una mica. Però ell i jo sempre ens hem sentit sense parlar-nos”.
Rebecca reflexiona sobre la vida nómade del seu amic i com aquesta va dibuixant el caràcter del jove de dotze anys que li ha robat el cor.
Eglal Errera, ens apropa al paisatge del desert a través de les emocions de Rebecca i Dahoud. Cada frase que escriu és un plaer pels sentits: l’olor de la sorra, les mans aspres dels beduïns, el gust de dàtil, el color de les figues.
Amor en estat pur, que de tan intens, fa por. Por del què ens fa sentir i por de perdre’l. Un sentiment molt intens que no té edat, encara que el pare de la protagonista no ho entenguin.
Etiquetes:
2008,
4de4,
Glòria Gorchs
La misteriosa sociedad Benedict
FITXA
=====
Títol: La misteriosa sociedad Benedict.
Text: Trenton Lee Stewart.
Il·lustracions: - .
Edició: Ediciones B, 2008.
Edat: A partir de 10 anys.
Temàtica: Aventures.
RESSENYA
========
Reynard Muldoon es presenta a un examen per a joves prodigis buscant “oportunitats especials”. L’examen consta de diverses proves eliminatòries, cadascuna més complicada que l’anterior, de manera que al final del dia només han aconseguit passar-les quatre persones: en Reynard, en Palillo, la Kate i la Constance. Tots quatre coneixeran al sr. Benedict, el qual els demanarà ajuda per aturar els plans d’una misteriosa organització que planeja dominar el món. Per aconseguir-ho s’hauran d’infiltrar en un centre d’estudis especials on tot està permés.
Aquest és l’argument bàsic de la novel·la de Trenton Lee Stewart. Una novel·la que comença bé, però que decau poc després del principi, quan els protagonistes comencen a demostrar que no són tan intel·ligents com ens havien fet pensar i, sobretot, quan la trama es fa insostenible, amb situacions i diàlegs que només serveixen per preguntar-nos una i altra vegada “per què fa això?”, “per què no ho havien fet abans si sabien la solució?”, “com és possible que els dolents siguin tan babaus i estiguin a punt de dominar el món?”...
En fi, una novel·la prescindible d’un autor l’obra del qual s’ha comparat en ocasions amb la d’autors com ara Lemony Snicket o Roald Dahl. Ves a saber per què.
[Pàgina oficial]
=====
Títol: La misteriosa sociedad Benedict.
Text: Trenton Lee Stewart.
Il·lustracions: - .
Edició: Ediciones B, 2008.
Edat: A partir de 10 anys.
Temàtica: Aventures.
RESSENYA
========
Reynard Muldoon es presenta a un examen per a joves prodigis buscant “oportunitats especials”. L’examen consta de diverses proves eliminatòries, cadascuna més complicada que l’anterior, de manera que al final del dia només han aconseguit passar-les quatre persones: en Reynard, en Palillo, la Kate i la Constance. Tots quatre coneixeran al sr. Benedict, el qual els demanarà ajuda per aturar els plans d’una misteriosa organització que planeja dominar el món. Per aconseguir-ho s’hauran d’infiltrar en un centre d’estudis especials on tot està permés.
Aquest és l’argument bàsic de la novel·la de Trenton Lee Stewart. Una novel·la que comença bé, però que decau poc després del principi, quan els protagonistes comencen a demostrar que no són tan intel·ligents com ens havien fet pensar i, sobretot, quan la trama es fa insostenible, amb situacions i diàlegs que només serveixen per preguntar-nos una i altra vegada “per què fa això?”, “per què no ho havien fet abans si sabien la solució?”, “com és possible que els dolents siguin tan babaus i estiguin a punt de dominar el món?”...
En fi, una novel·la prescindible d’un autor l’obra del qual s’ha comparat en ocasions amb la d’autors com ara Lemony Snicket o Roald Dahl. Ves a saber per què.
[Pàgina oficial]
El gran libro de los animales
FITXA
=====
Títol: El gran libro de los animales.
Text: Henning Wiesner i Walli Müller.
Il·lustracions: Günter Mattei.
Edició: Editorial Edaf, 2008.
Edat: A partir de 8 anys.
Temàtica: Coneixements.
RESSENYA
=========
Quan un s’atura a pensar sobre la raó de l’existència dels zoològics, potser no tingui ben clara la important tasca de conservació de les espècies que realitzen. Aquest llibre ens la deixarà ben present, donant-nos moltes dades significatives dels animals que podem trobar avui dia als zoos importants, i també d’alguns que no hi trobarem.
Organitzat en forma de fitxes explicatives, a més de dades curioses també podrem trobar capítols dedicats a l’evolució i als costums adquirits per algunes espècies per poder sobreviure. Pot ser interessant per a totes les edats, ja que conté explicacions ben curioses que ni tan sol alguns adults sabrien donar (per exemple, quin és el principi pel qual les aus poden volar), però s’ha de dir que els més petits necessitaran l’ajuda d’algú per poder comprendre algunes explicacions.
Només podem queixar-nos de no tenir més a prop el Tierpark Hellabrunn de Munich, el zoològic que dirigeix l’autor del llibre, per poder consultar l’obra al mateix temps que fem la visita per les instal·lacions.
=====
Títol: El gran libro de los animales.
Text: Henning Wiesner i Walli Müller.
Il·lustracions: Günter Mattei.
Edició: Editorial Edaf, 2008.
Edat: A partir de 8 anys.
Temàtica: Coneixements.
RESSENYA
=========
Quan un s’atura a pensar sobre la raó de l’existència dels zoològics, potser no tingui ben clara la important tasca de conservació de les espècies que realitzen. Aquest llibre ens la deixarà ben present, donant-nos moltes dades significatives dels animals que podem trobar avui dia als zoos importants, i també d’alguns que no hi trobarem.
Organitzat en forma de fitxes explicatives, a més de dades curioses també podrem trobar capítols dedicats a l’evolució i als costums adquirits per algunes espècies per poder sobreviure. Pot ser interessant per a totes les edats, ja que conté explicacions ben curioses que ni tan sol alguns adults sabrien donar (per exemple, quin és el principi pel qual les aus poden volar), però s’ha de dir que els més petits necessitaran l’ajuda d’algú per poder comprendre algunes explicacions.
Només podem queixar-nos de no tenir més a prop el Tierpark Hellabrunn de Munich, el zoològic que dirigeix l’autor del llibre, per poder consultar l’obra al mateix temps que fem la visita per les instal·lacions.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)