Y entonces nos perdimos

FITXA
=====
Títol: Y entonces nos perdimos
Autor: Ryan Andrews
Edició: Astronave, 2019
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: còmic; amistat; autoestima


RESSENYA
=========
El primer que he notat quan l’he començat a llegir es el mateix que sentia quan entrava per primer cop dins una peli d’en Miyazaki, una sensació de lleugeresa efervescent i una desconnexió del temps i l’espai reconfortant. No crec que sigui greu, però espero no curar-me mai.

El nord-americà resident al Japó, Ryan Andrews ens presenta una bonica història d’aventures i fantasia, tan real com irreal pot ser el mon en que vivim. En ell una colla d’amics decideixen fer un pacte per seguir un grapat de fanals riu avall seguint una vella tradició local. El respecte pel pacte, la lleialtat, però sobretot una certa inconsciència i molta temeritat faran que Ben i Nate segueixin el pacte més enllà dels límits establerts. El viatge no serà més que el començament d’una meravellosa amistat de caire universal.

L’autor construeix un relat que bé podria haver estat cuinat al mateix forn que títols tant coneguts com Els Goonies o Stranger Things, però que a mesura que avança, s’apropa més als universos de l’Studi Ghibli, bolcant-se més en la imaginació i la fantasia que en l’aventura i l’acció.

Les il·lustracions son fantàstiques: àgils i simpàtiques, plenes de moviment i empàtiques. Gran part del còmic està acolorit per uns tons blaus que escampen el misteri de la nit per tot arreu. L’estructura s’adapta a la narració, fluint com el riu i els fanalets segueixen el curs de la rivera, amb composicions de vinyetes molt variades i amb moltes il·lustracions a tota i a doble pàgina que destaquen moments especials i els fixen extraordinàriament en la nostra retina. Poca cosa més puc dir, a banda que ens trobem davant d’una de les millors lectures per a pares i fills dels darrers anys, sens dubte.

L’edició en format llibre o diguem també novel·la gràfica per part d’Astronave, respectant l’edició original es un altre encert: ideal per portar al sarró, navegar en barca, portar a la bicicleta sobretot quant portes un os polar de paquet al darrere, o per un sense fi de variades situacions quotidianes.

Qui té un amic, té un tresor!

La brigada de las pesadillas (vols. I i II)

FITXA
=====
Títol: La brigada de las pesadillas (vols. I i II)
Autors: Franck Thilliez / Yomgui Dumont / Drac
Edició: Astronave
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: Misteri, fantasia, Ciència Ficció


RESSENYA
=========
Norma editorial s’està obrint camí dins el públic infantil i juvenil amb el seu magnífic segell Astronave, i com no podia ser d’altra manera amb especial sensibilitat en el mon del còmic. Amb aquesta La brigada de las pesadillas, iniciem una trilogia de la qual sols quedarà per publicar el darrer volum i conclusió, com a mínim fins el moment.

Tristán i Esteban son dos nois de 14 anys que foment part d’un misteriós projecte liderat pel no menys misteriós professor Angus, en el qual i mitjançant una tecnologia sorprenent aconsegueixen entrar en els somnis dels pacients i buscar l’origen dels seus malsons alhora que se les enginyen per neutralitzar-los i retornar-los al camí del bo i feliç son. Aquesta es la clínica del somnis on la rutina i les aventures s’aniran alternant fins que la jove Sarah es ingressada. La seva presència desencadenarà tota una sèries de fets de conseqüències imprevisibles i obrirà la capsa de Pandora que portarà cap als secrets del professor Angus, a partir d’aquí ja res serà el mateix.

Un preàmbul sobre el que Franck Thilliez, reconegut escriptor de gènere negre que aquí fa la seva primera incursió en el món del còmic, li serveix per composar una història divertida, misteriosa, i per sobre de tot addic

tiva que manté en tot moment l’atenció del lector salpebrant-la amb dosis de terror, enginy, i simpatia. Yomgui Dumont i Drac s’encarreguen del dibuix i el color respectivament. Per la seva part el dibuix narrativament funciona a la perfecció, amb enquadraments i muntatges de pàgina molt àgils que ajuden a fluir l’acció quant correspon. Dumont es fa seu un recurs molt propi del manga de dibuixar els ulls molt grossos, fet que ajudarà a perfilar les personalitats dels personatges i a marcar el seu caràcter. Tot plegat suma en la mateixa línia, en la de conformar una lectura esplèndida.

Si ja et vas enganxar a Solos (Dibbuks), ara t’enganxaràs a La Brigada.

Solos

FITXA
=====
Títol: Solos (4 vols)
Autor: Fabien Wehlmann (guió)
Il·lustrador: Bruno Gazzotti (dibuix)
Edició: Dibbuks, 2013-2016
Edat: a partir de 10
Temàtica: còmic d'aventura fantàstica


RESSENYA
=========
Un dia qualsevol a la ciutat de Fortville, el matí ha portat sorpreses...han desaparegut tots els adults i la gran majoria de nens, però no tots, en queden cinc que s’hauran d’espavilar i organitzar-se per tal de sobreviure, menjar, superar pors, i vetllar els uns dels altres. No hi ha informació de cap mena sobre el que pot haver passat, ni es preveu que ni hagi. Poc a poc serem testimonis de fets fantàstics tots ells vinculats a les desaparicions i a uns records que comencen a surar intermitents pels inconscients dels nois.

Aquest és el punt de partida d’una de les millors sagues de còmic, em mossego la llengua per no dic la millor, que podem trobar a les àrees infantils de les nostres biblioteques. Una barreja de Lost i El senyor de les mosques que t’atrapa i t’enganxa convertint-te en addicte...sobretot perquè la sèrie encara està en curs.

Cada número lluny de revelar solucions i desvelar misteris, encara n’aporta més, la sensació de Matrioska o d’obrir un porta per trobar-n’hi dos més es apassionant i el canvi d’escenaris enriqueix una història que de moment lluny d’estancar-se avança endimoniada. Tard o d’hora veurem com acaba i la jutjarem amb perspectiva, però a dia d’avui sols us puc dir, que qui la comença l’acaba... ho he vist i ho he viscut.

Cada volum inclou dos números de l’edició francesa i està excel•lentment editat en cartoné per Dibbuks, que ja està traient reedicions.

Es ressenyable afegir que va guanyar el Premi al millor àlbum per 9-12 anys al festival d’Angouleme el 2007 i el 2010, i que hagi venut al país veí més d’un milió d’exemplars. Sí, es diu ràpid.

I potser no cal dir-ho, però l'adaptació cinematogràfica també està a punt pel 2017: Seuls



Així que teniu dos opcions, llegir-lo o no llegir-lo. Si no el llegiu no digueu que no us he avisat.